Diàlegs d’Educació
NÚMERO 61 | MAIG DEL 2016
Sensibilitat i creativitat poètica i artística La 5a Mostra de Poesia a Secundària ha presentat els treballs de set instituts La Mostra de Poesia a Secundària és el resultat del treball que es fa a l’aula, un treball en què s’anima els alumnes a explorar el món poètic relacionant-lo amb diferents disciplines artístiques: la música, la dansa, les arts plàstiques... Estudiants de set instituts de les comarques gironines s’han trobat a Figueres, aquest abril, per presentar com es desenvolupen a l’escenari amb les recitacions en veu alta. La Mostra de Poesia a Secundària apropa l’alumnat a la bellesa d’aquest gènere literari, amb l’objectiu d’estimular la seva sensibilitat i creativitat tot relacionant la poesia amb altres disciplines artístiques, així com donar visibilitat al treball que es fa als centres. L’Institut Alexandre Deulofeu de Figueres, amb la col·laboració del Servei Educatiu de l’Alt Empordà, exerceix d’amfitrió, des de fa dos anys, a la capital altempordanesa, amb la participació, en aquesta última edició, de set centres de les comarques gironines: a part del Deulofeu, hi ha el Cap Norfeu, de Roses; el Montgrí, de Torroella de Montgrí; l’institut de Sils; Sa Palomera, de Blanes; el Vallvera, de Salt, i el Pere Alsius, de Banyoles. Entusiasme i creativitat “Aquesta és la cinquena vegada que se celebra aquesta activitat, que va començar a Santa Coloma de Farners, per part d’un grup de professors entusiastes. S’ha celebrat a Sils i a Blanes i els dos últims anys a Figueres, a la sala La Cate”, explica la professora de
l’Institut Alexandre Deulofeu, Lourdes Godoy, la qual en fa una valoració: “La veritat és que cada any anem millorant, tant pel que fa a l’organització com a la qualitat dels espectacles presentats. Aquest any, hi han participat set instituts amb espectacles molt bons que demostren que la poesia sí que arriba als joves i que són capaços de transmetre-la amb entusiasme i creativitat.” En aquest sentit, cada institut ha presentat, a l’escenari de La Cate, un petit espectacle de deu minuts en què els alumnes, que són de diferents nivells, des de 2n d’ESO fins a 2n de Batxillerat, han recitat poemes en veu alta amb una posada en escena, en cada cas diferent i original. Cal dominar la llengua L’escriptor Josep Navarro Santaeulàlia ha estat l’autor convidat per a aquesta cinquena edició de la mostra, per parlar als alumnes sobre què és per a ell la poesia. A banda de fer de professor de secundària durant molts anys, Navarro Santaeulàlia ha conreat diversos gèneres literaris: novel·la, assaig, poesia, i parlarà als alum-
ÀNGEL AGUSTÍ ARELLANO Assessor tècnic docent al CRP de l’Alt Empordà
H
nes de la poesia i dels haikus. Aquesta és una de les seves reflexions: “Si vols ser un pianista, practica amb el piano. Si vols ser un poeta o compositor de lletres, practica amb la llengua. Si vols ex-
pressar sentiments amb un piano, però no has tocat mai les tecles, ja sabem què en sortirà: un nyap. Cal dominar la llengua: conèixer bé les paraules, com treure’n suc, saber com utilitzar els re-
cursos retòrics (sí, les metàfores, les sinècdoques, etc.), cal llegir amb molta atenció els que escriuen bé. Aprèn l’ofici, encara que això soni molt prosaic, amb esforç i perseverança.”
HEU VIST MAI UN NEN SENSE DENTS?
EDITORIAL
eu vist mai un nen sense dents? Aquesta va ser la resposta que la pediatra ens va donar quan, tot preocupats, li vam demanar pel temps que tardava el meu fill a treure
La Mostra de Poesia a Secundària de les comarques gironines s’ha celebrat el 13 d’abril a La Cate. BORJA BALSERA
les seves dents de llet. Vista la lògica esclafant del seu raonament no ens va quedar més que donar-li la raó i esperar el que finalment esdevingué de forma natural: el meu fill mastega perfectament.
La feina de qui educa és “treure fora”, “estirar” allò que l’alumne ja porta dins, és saber trobar aquelles experiències que conviden a abandonar el camí conegut –quan realment és conegut– per aventurar-se a viure’n de noves, gaudir-les –o no– i aprendre d’elles. Ajudar-lo a conèixer nous camins a partir dels que ja camina; primer es camina, després es va en bicicleta. Amb això vull dir que no es pot
forçar l’infant a fer allò pel que no està preparat, que moltes vegades l’entorn el convida a mastegar molt abans de tenir dents; i em pregunto, és necessari que els més petits aprenguin certes habilitats quan encara el joc és el centre de la seva vida i del seu aprenentatge? Quan realment no les utilitzaran fins d’aquí molt? Assegurem-nos que intervenim en el millor moment, que tenim
l’alumnat preparat: nen a nen, nena a nena; i que ja té dents per mastegar el que li oferim. Ens ha calgut molt temps per entendre que no és més productiu el treballador que més hores s’està a la feina, sinó qui assoleix els objectius. Espero que no tardem tant a adonar-nos que no sempre els aprenentatges adquirits abans de temps ajuden a tenir caps més ben moblats i millors ciutadans.
157128
FIGUERES | MAIRENA RIVAS
II
Diàlegs d’Educació
DIMARTS, 3 DE MAIG DEL 2016 | EMPORDÀ
L’ESCOLA PARLA
Els Cargolets d’Ordis celebra «La setmana dels contes»
Una mare explica un conte als nens en «La setmana dels contes». ELS CARGOLETS ORDIS | MAIRENA RIVAS
La llar d’infants Els Cargolets acull, aquest curs, 19 nens i nenes (de P0 a P2) d’Ordis, Borrassà i pobles propers. “El nostre projecte educatiu dóna molta importància a la relació família-escola i és per això que al llarg del curs oferim a les famílies la possibilitat de col·laborar en diferents aspectes del nostre dia a dia”, expliquen les tres educadores del centre. Cada trimestre, es decora l’entrada de la llar amb treballs que fan els infants amb aquells pares i mares que poden donar un cop de mà. Així mateix, durant el curs, es proposen activitats i celebra-
cions que requereixen l’ajuda de les famílies, com la castanyada, Santa Cecília o, més recentment, Sant Jordi. Ja fa una colla d’anys, que als voltants de Sant Jordi les educadores conviden a tots els pares i mares a entrar a la llar a explica un conte. “L’activitat s’anomena La setmana dels contes i té força col·laboració, tenint en compte que som una escola petita”, comenten. Aquest Sant Jordi hi han participat 6 mares que han narrat aquests contes: L’Empassapupes, De què fa gust la lluna, Castor i Flip ho reparen tot, Sant Jordi i el drac, Els tres óssos i Molt bé gallineta.
Els alumnes de 3r d’ESO de l’Institut de Vilafant, engrescats pels seus tutors, Pere Marí, Coia Cots i Feli Serrano, han dut a terme, aquest curs, una campanya per sensibilitzar la població sobre la importància de donar sang. Va ser tan gran el ressò d’aquesta iniciativa que el dia de la donació –el
A FONS
MARGARITA FALGÀS Professora de Didàctiques Específiques (Institut de Recerca Educativa, UdG)
COMPETÈNCIA COMUNICATIVA
L
a competència comunicativa lingüística i audiovisual (CCLAV) és la capacitat de saber comunicar oralment (conversar, escoltar i expressar-se), per escrit i amb els llenguatges audiovisuals, fent servir les tecnologies de la comunicació, amb la gestió de la diversitat de llengües, amb l’ús de diferents suports i tipus de textos i amb adequació a les dife-
Expressió corporal i aprenentatge de la música, a l’Escola Llagut de Sant Pere La Metodologia Rítmica Dalcroze, tot i tenir més de cent anys, s’inclou dins de les metodologies actives per l’ensenyament musical. La va desenvolupar al llarg de tota la seva trajectòria professional Emile Jacques Dalcroze, a Ginebra (Suïssa). Actualment, aquesta metodologia està im-
plantada arreu del món. Al nostre país, també, tot i que encara té poca presència a les escoles d’educació Infantil i Primària. L’Escola Llagut de Sant Pere Pescador és un cas excepcional. La seva mestra de música i Bachelor en Rítmica, Cristina Bota, fa més de 10 anys que porta a la pràctica aquesta metodo-
gener passat– es van exhaurir bosses i neveres, entre altre material que portava el Banc de Sang. L’acció principal de la campanya va consistir en la creació d’un curtmetratge que es va presentar a través de les xarxes socials i youtube. L’alumne Toni Naranjo va escriure i dirigir el vídeo promocional titulat Connecta’t a la vida,
seguint el lema de la campanya Connecta’t amb la vida. Dóna sang. Amb l’objectiu de mobilitzar com més donants millor, es va crear més material promocional, com el pòster i els flyers, obra de l’alumne Joan Molas. La creativitat també es va plasmar amb música, ja que es va compondre una cançó per a l’ocasió, amb l’aportació com a lletrista i cantant de l’alumna Maria Gallardo. A part de tot això, tots els alumnes es van implicar, com a voluntaris, en col·laborar en la jornada de donació de sang. A tots els donants, els van regalar un clauer en forma de gota de sang i un poema.
Alumnes de 3r d’ESO que han participat en la campanya. INSTITUT DE VILAFANT
rents funcions. Què significa una competència pel que fa a l’aula quan la concreció curricular és tan àmplia com la CCLAV que es defineix igual per a infants de 7 a 16 anys? Hem de parlar de competència o de desenvolupament de la capacitat comunicativa? El concepte de competència es mou en el camp de resultats, potser en l’escolaritat obligatòria, i especialment en el camp lingüístic, ens hem de moure més entre processos participatius, oberts i de desenvolupament d’habilitats comunicatives. L’alumnat aprèn en contextos d’activitat conjunta, on la comunicació adquireix sentit per ella mateixa i és motiu de reflexió per transferir processos a altres situacions. Es tracta de posar en funcionament sabers actius, que es mobilitzen, davant coneixements tancats. Per exemple, argumentar
una proposta d’acció o un procés realitzat és una activitat oberta que permet posar en funcionament diferents processos i coneixements davant una activitat d’articulació i pronúncia. La necessitat d’una bona pronúncia i articulació esdevindrà un coneixement inserit en la pràctica contextualitzada, però no un contingut aïllat. Aquest és el procés real de desenvolupament de la CCLAV. Necessita adequar-se a l’alumnat del moment, provocar la necessitat i crear espais de reflexió per ajudar a inferir i transferir els aprenentatges. És el fer menys per fer més a poc a poc i en profunditat. Aquest és el quid de la qüestió. El procés d’aprenentatge de la llengua en situacions comunicatives té grans referents, metodologies tradicionals i també actuals que fonamenten la pràctica d’aula. En citarem alguns: Paper de la
correspondència o la premsa, escriure per ser llegit per uns altres. Freinet seria la tradició; Jolibert hi aporta el taller d’escriptura guiat i mediatitzat, i Cassany, aprofundeix en el procés i s’obre en l’ús i aprofitament del text de les xarxes. Projectes, propostes globalitzadores que relacionen i integren tots els coneixements, vénen de referents tradicionals com Dewey o KilpatriKh i s’actualitzen amb pensament globalitzador que aporta Ferran Hernández Zabalza, en el nostre context, o es concreta en projectes de llengua de la mà d’Anna Camps i Marta Milian. Propostes constructives i transformadores, relacionades amb l’entorn proper ens vénen de la veu clara i contundent de Freire o de Ferrer i Guàrdia i s’actualitza amb propostes a tots els nivells de l’Aprenentatge Servei, per exemple.
Una campanya de l’Institut de Vilafant anima els veïns a donar sang VILAFANT | M. R.
Alumnes de l’Escola Llagut, participant en una pràctica de la Metodologia Rítmica Dalcroze. ESCOLA LLAGUT
SANT PERE PESCADOR | REDACCIÓ
logia amb els seus alumnes des de P3 fins a 6è. La mestra explica: “La música ha de passar per l’experimentació corporal abans de ser entesa, i, per tant, escrita”. Les classes de música de l’escola Llagut es desenvolupen en una plena simbiosi de treball rítmic i vocal.
El sentit comunicatiu de la llengua, el fet d’aprendre des de les àrees és la proposta que va desenvolupar al seu moment Decroly i la trobem aprofundida amb Jorba o Neus Sanmartí en el fet d’aprendre a parlar i escriure aprenent ciències, o amb reflexions més concretes des de l’aprenentatge lingüístic de Nemirosky o Ramos, a partir del teatre o l’assemblea. Podríem seguir amb models i propostes (cinema, creació d’un blog o un joc, ràdio, etc.) Es tracta de definir i buscar situacions que l’ús comunicatiu i reflexiu de la llengua, les llengües i els mitjans audiovisuals siguin significatius i motiu d’ús i aprenentatge. El procés d’intervenció no és nou, és canviant. Què fem per propiciar processos actius, actuals i comunicatius d’aprenentatge? Aquest és el repte per desenvolupar la CCLAV.
Diàlegs d’Educació
EMPORDÀ | DIMARTS, 3 DE MAIG DEL 2016
III
DIALOGUEM AMB... de l’administració educativa... Tinc l’agenda ben plena. Els dies són intensos i val a dir que, a vegades, apassionants. Això sí, sempre rodant. El cotxe és el meu acompanyant quan vaig cap al Ripollès. Un o dos dies a la setmana vaig als Serveis Territorials de Girona, per resoldre qüestions administratives i per assistir a reunions.
Lourdes Montaner Costa INSPECTORA DEL DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT DE LA GENERALITAT
«Intento fer la feina amb seriositat, il·lusió i optimisme» ENTREVISTA Lourdes Montaner Costa (Figueres, 1967). Té la diplomatura de magisteri amb l’especialitat de llengua estrangera de l’escola Universitària de Professorat d’EGB a Girona. També es va llicenciar en Filologia catalana. Va començar a treballar com a mestra el 1990, fa 26 anys, i ha impartit classes de llengua tant a primària com a secundària. Ha estat a les escoles de la Jonquera, Palau-saverdera i Cadaqués. I també a l’Institut de la Jonquera i a l’Olivar Gran de Figueres. Però assegura que la seva escola és el Sant Pau de Figueres, a la qual hi ha estat 12 anys en dos períodes interromputs i els últims 5 a la direcció. FIGUERES | MAIRENA RIVAS P Com s’ha produït el salt de la direcció a la inspecció? R El tema de la inspecció no me l’havia plantejat mai abans que sortís el concurs de mèrits. Aleshores, vaig pensar que podia ser interessant. El fet de tenir expe-
riència docent a les dues etapes obligatòries i de tenir les oposicions dels dos cossos, juntament amb l’experiència a la direcció, va fer que decidís presentar-me a les proves del concurs de mèrits a la Inspecció d’educació. P
Quan ha fet el salt?
Fa un parell de mesos, se’m va assignar una plaça per cobrir un lloc vacant, en comissió de serveis, de la comarca del Ripollès i els centres privats de Girona. Tot i que sabia que podia ser en qualsevol moment, estava confiada que podria acabar el meu projecte de direcció a l’escola. En tres setmanes, vaig haver de fer el traspàs i acomiadar-me de la Comunitat Educativa de l’escola. R
P
Com ha afrontat el nou càrrec?
R Sóc una apassionada del món educatiu i l’aprenentatge. Em sento afortunada, ja que gaudeixo amb el que faig. Sóc inquieta, amb moltes ganes d’aprendre i flexible, m’adapto bé a situacions noves. Assumeixo els canvis com a nous reptes. I com sempre, en tot el que he fet, intento fer la feina amb seriositat i també amb il·lusió i molt d’optimisme. P Hi ha punts en comú entre direcció i inspecció?
Editen:
P Diu que està treballant al Ripollès... es nota que són escoles d’interior?
R
Com a directora, estava al ser-
La figuerenca Lourdes Montaner fa 2 mesos que és inspectora. BORJA BALSERA
vei de la comunitat educativa de l’escola. A la Inspecció, es fa un servei a tot el Sistema Educatiu, des dels ensenyaments de règim general com són l’educació infantil, l’educació bàsica, la formació professional, el batxillerat fins als ensenyaments de règim especial com l’educació d’adults, ensenyaments d’idiomes, artístics... amb l’objectiu de millorar la qualitat i assegurar l’aplicació de l’ordenament.
centre, l’organització i el funcionament del centres... I assessorar, orientar i informar els diferents sectors de la comunitat educativa per a la millora dels processos d’ensenyament i els resultats d’aprenentatge. P
Encara hi ha més?
P Com és el dia a dia d’una inspectora d’Ensenyament?
R Sí, també hi ha les actuacions prioritàries, com l’Impuls a la Lectura, l’Araescric i també presidir les comissions de garanties d’escolarització per assegurar el dret a l’educació en un marc de llibertat, entre altres.
R La meva feina és variada. D’una banda, hi ha les actuacions pròpies de la inspecció que són: Avaluació dels centres i del serveis educatius, el personal docent i a la funció directiva. Participar en les avaluacions externes i impulsar les autoavaluacions. Supervisar i controlar els documents de
Per fer tot això, és molt important organitzar-se bé l’agenda. Cal desplaçar-se als centres, entrar a les aules, entrevistar-se amb les direccions i amb els docents, convocar reunions, fer i rebre trucades, escriure i contestar correus, fer informes a instàncies
P
I com s’organitza?
R
R En general, les escoles tenen ràtios més baixes i hi ha menys alumnat de nacionalitat estrangera que a la nostra comarca. D’altra banda, l’orografia d’ambdues comarques és, certament, molt diferent. Per exemple, les escoles del Ripollès participen en el projecte Esport Blanc Escolar, a través del qual els alumnes de primària i d’ESO poden gaudir dels esports de neu. A la comarca, també s’ofereixen ensenyaments esportius de règim especial amb les modalitats de muntanya i escalada i d’esports d’hivern. P Què és el que més enyora de l’escola? R El que trobo més a faltar és el contacte directe amb la canalla, dels quals cada dia s’aprenen coses, i el caliu dels meus companys de direcció amb qui vam fer molt bon equip. Els meus companys de claustre i la meva escola. P Què és el que més li agrada de la nova feina? R L’oportunitat de conèixer noves realitats educatives, centres i docents de tots tipus, des de llars d’infants fins a escola d’adults, públics, concertats i privats. M’he sentit molt ben acollida pels meus companys a la Inspecció. És apassionant aprendre a cada instant.
PRÀCTICA REFERENT
Tallers de llenguatge a les escoles ® Més enllà de la llengua: la porta a nous aprenentatges FIGUERES | EQUIP DE MESTRES*
Els editors del suplement Diàlegs dʼEducació no tenen perquè compartir les opinions expressades en les diferents seccions. Per a més informació adreceu-vos a: www.sealtemporda.net.
Col·laboren:
La realitat dels nostres centres cada cop és més plural, així doncs les problemàtiques també es diversifiquen. Les escoles on treballem presenten realitats diferents, però en totes elles vam detectar la necessitat de donar un tractament especial a la llengua oral, sobretot en les etapes d’Educació Infantil i Cicle Inicial, on s’adquireix la base del llenguatge oral. Es fan tallers de llenguatge amb l’objectiu d’estimular i millorar la llengua oral de l’alumnat, com a base de futures produccions escrites (forma, ús i contingut). També per prevenir i detectar retards i/o trastorns de la comunicació i el llenguatge. Per últim, impulsar l’ús d’estratègies pedagògi-
ques per part de tot el claustre. Les activitats són interactives. L’alumnat és el protagonista i la mestra actua fent modelatge o només guiant l’activitat. La característica principal d’aquests tallers és la funcionalitat de la llengua. Els continguts que es treballen van canviant al llarg de l’escolarització, combinant activitats de llengua oral i escrita. Alguns exemples poden ser: Consciència fonològica. L’alumnat aprèn a manipular de manera oral les paraules, les síl·labes i els sons, cabdal en l’adquisició de la lectoescriptura. Ex. fonemejar, identificar sons, fer rimes, classificar paraules per sons, picar paraules… Jocs de morfologia i sintaxi (orals). Els nens i nenes augmenten la complexitat de les seves frases. Ex: jocs de confegir frases, acabar frases, conjugar verbs inventats, parlar del present i el pas-
Es realitzen tallers de llenguatge amb l’objectiu d’estimular i millorar la llengua oral de l’alumnat
ques, invenció de contes, reescriptura de contes, noticiari, teatralització de contes, escriptura de les circulars de l’escola per part dels nens i nenes, converses col·lectives…
sat a través del calendari, detectar errors en frases, memoris de gènere i nombre... Lèxic. A través del joc s’augmenta el vocabulari (noms, adjectius, verbs) i les relacions semàntiques. Ex: jocs de memòria, “lotos”, bits, classificacions per camps semàntics, jocs de relació, definicions i descripcions orals i escrites... Discurs oral i escrit. Per tal que l’alumnat pugui arribar a expressar-se construint un discurs coherent, cohesionat, ordenat i comprensiu. Ex. racons de joc simbòlic dirigits, entrevistes, presentacions pròpies i dels companys, exposicions orals periòdi-
La base dels aprenentatges Els tallers pretenen fer canviar el tractament de la llengua a les nostres escoles, ja que la llengua oral és la base per a la resta d’aprenentatges. És necessari que tots els docents siguem conscients de la seva importància per tal d’incloure aquesta nova visió a totes les àrees d’aprenentatge. (*Aquest article l’han escrit Montse Marcé Marín, logopeda i mestra d’Educació Especial; Meritxell Marí Sala, logopeda i mestra d’Educació Infantil; Gemma Pujolar Sirera, logopeda i mestra de Llengua Estrangera, Núria Varó Juan, logopeda i mestra de Primària).
Diàlegs d’Educació
IV
DIMARTS, 3 DE MAIG DEL 2016 | EMPORDÀ
ENGLISH TIME ENIGMA
ENTORN D’APRENENTATGE DEL CANIGÓ (EdA del Canigó)
LES ORGUES D’ILLA ments que diposita a la ribera. Ens servim d’aquest recorregut per introduir l’alumne a l’espectacle de les Orgues d’Illa, sorprenents columnes silíciques d’uns deu metres d’alçada. Tot just entrar al paratge, fem seure els alumnes davant de l’amfiteatre de parets tallades de les Orgues, i a través d’un seguit de qüestions els demanem que plantegin hipòtesis sobre com s’ha configurat aquest paisatge. Haurien d’acabar comprenent que es tracta d’un indret efímer i abocat a la desaparició, per tal com és el joc constant de l’erosió de l’aigua el qui configura aquest paisatge àrid que es transforma cada volta que plou. Així, pregunta rere pregunta, descobrim què són els estorregalls o les xemeneies de fades, i aprenem que la vegetació juga un paper fonamental en la fixació del terreny. Continuem la visita deixant-nos sorprendre per la màgia de l’indret i ens fixem en les diferències cromàtiques dels estorregalls i ens deixem portar per la imaginació tot cercant formes d’animals en la fragilitat de les formes geològiques. L’objectiu final i últim de la visita és que l’aprenentatge del cicle geològic extern hagi sedimentat en els nostres alumnes i entenguin la importància que aquest cicle té en la configuració dels paisatges que ens envolten.
Miguel de Cervantes and William Shakespeare
ot seguint el curs de la Tet de camí a Prada, quan la plana del Rosselló troba les primeres ondulacions de terreny del massís granític de Montalbà, al nord, i els esquistos de la zona dels Aspres, al sud, i amb la majestuositat del Canigó com a teló de fons, arribem al paratge natural de les Orgues d’Illa, anomenat així per la població local per la similitud d’aquest fenomen geològic amb els tubs de l’orgue de l’església parroquial d’Illa. Així doncs, aprofitem el viatge d’anada o de tornada a l’EdA del Canigó per fer una parada en aquest indret sorprenent i treballar sobre el terreny el cicle geològic d’erosió, transport i sedimentació. La visita s’inicia amb un recorregut de menys d’un quilòmetre seguint el curs d’un rierol, el Piló d’en Gil, per fixar-nos en els diferents estrats de sediments que s’acumulen en les parets que el voregen. Podrem observar-hi estrats de còdols, graves, arenes i argiles que s’hi han anant dipositant a partir de les variacions del cabal del rierol al llarg de milers d’anys. Mitjançant l’observació directa, l’alumne no només comprèn el resultat de la sedimentació, sinó que al mateix temps s’adona que aquesta pateix una erosió vertical en els punts on la vegetació ha desaparegut, formant unes osques per on l’aigua de la pluja llisca arrossegant sedi-
T
ANSWER:
POESIA A L’AULA
Nati Soler “Boira baixa”, dins «Les dents del gat» Enguany, a mig abril, és la boira baixa qui lleva l’olor apelagosa de les acàcies de vora el torrent. Quan ella hi és, els sembrats verds no gosen bressolar onades d’espigues tacades del groc de la secada, malsà, missatger d’una nova anyada d’escassedat.
WEB RECOMANADA
LA FRASE
UN CERCADOR D’INTERNET PENSAT PER AL PÚBLIC INFANTIL HTTPS://WWW.KIDDLE.CO/
PROVERBI ROMÀ
Kiddle és un cercador d’Internet dirigit a un públic infantil. Els resultats de recerca inclouen una imatge per facilitar la comprensió de la informació. Kiddle té un filtre actiu que omet el contingut que no està orientat a menors. El
« De la ignorància, ens equivoquem, de l’equivocació aprenem»
portal us garanteix una navegació segura a la web. Presenta les mateixes opcions de recerca que Google, però amb una enginyeria més visual, juntament a un disseny atractiu i amical per al públic més jove.
BIBLIOTECAE
EL LLIBRE
CHMIELEWSKA, IWONA ULLS EDITORIAL TRAMUNTANA, 2015
EL LLIBRE
BOUGAEVA, SONJA PER QUÈ LA SENYORA M. ES VA TORNAR TAN MALCARADA
EL LLIBRE
CIRICI, DAVID EL VOL DE L’ORENETA CRUÏLLA, 2015
TAKATUKA, 2015
El signficat de poder veure-hi ® Un àlbum que parla de la vista i la ceguesa, que reflexiona sobre el significat de poder veure-hi. L’autora fa de cada full un rostre on hi ha dos forats que bé podrien ser ulls humans i una frase enigmàtica que resoldrem quan passem pàgina. La subtilitat del text i el tipus d’il·lustracions mostren un desig d’explicar una realitat de forma pedagògica i descriptiva. L’autora i il·lustradora mostra les limitacions de la vista i al mateix temps posa de manifest que la diferència entre tenir i no tenir discapacitats només depèn del tombar d’una pàgina. Aquest llibre va guanyar el Gran Premi de Ficció del Concurs de Bologna Ragazzi. Contes com aquest són un regal per a la vista!
Un missatge psicoemocional ® Darrere d’aquest títol tan llarg (Per què la senyora M. es va tornar tan malcarada) s’hi amaga la senyora M. –no s’acaba d’entendre, aquest sobrenom; suposem que deu ser la inicial del seu cognom, perquè en realitat es diu Catalina–, una dona gran que té mal geni i que, sobretot, no suporta la canalla. Quan la senyora M. era petita, els altres nens la tractaven malament, per això es va tornar tan malcarada. Però és precisament una nena qui aconsegueix que la sorruda senyora M. torni a somriure un altre cop. Takatuka torna a apostar per un conte amb un clar missatge psicoemocional, amb unes il·lustracions de la mateixa autora, molt explicatives, que encaixen perfectament en el relat.
La història d’un nen adoptat ® L’últim Premi Vaixell de Vapor és una novel·la per a joves lectors que ens explica la història d’en Seydou, un nen de Mali adoptat per una família de Barcelona. A partir d’un e-mail de l’Amina, una amiga de l’orfenat de Bamako, decideix tornar al seu país per ajudar-la. Els lectors acompanyaran en Seydou en aquest viatge i plegats viuran tot un seguit d’intenses aventures. Seydou emprèn, en aquest llibre, una gran aventura. Un viatge en solitari pel seu país, Mali, que li farà viure moltes emocions. I que l’enriquirà i el farà gran. El vol de l’oreneta l’ha escrit en David Cirici i la Raquel Martín n’ha fet unes il·lustracions precioses.
• Biblioteca Carles Fages de Climent, de Figueres • Biblioteca Jaume Vicens i Vives, de Roses • Biblioteca Ramon Bordas i Estragués, de Castelló d’Empúries • Biblioteca Victor Català, de l’Escala • Biblioteca Carles Bosch de la Trinxeria, de la Jonquera
• Biblioteca Pere Calders, de Llançà • Biblioteca Marta Fàbrega i Romans, de Sant Pere Pescador • Biblioteca Bonaventura Carles Aribau, de Garriguella • Biblioteca del Port de la Selva • Biblioteca de Vilajuïga