Diàlegs d’Educació
NÚMERO 61 | MAIG DEL 2016
Sensibilitat i creativitat poètica i artística La 5a Mostra de Poesia a Secundària ha presentat els treballs de set instituts La Mostra de Poesia a Secundària és el resultat del treball que es fa a l’aula, un treball en què s’anima els alumnes a explorar el món poètic relacionant-lo amb diferents disciplines artístiques: la música, la dansa, les arts plàstiques... Estudiants de set instituts de les comarques gironines s’han trobat a Figueres, aquest abril, per presentar com es desenvolupen a l’escenari amb les recitacions en veu alta. La Mostra de Poesia a Secundària apropa l’alumnat a la bellesa d’aquest gènere literari, amb l’objectiu d’estimular la seva sensibilitat i creativitat tot relacionant la poesia amb altres disciplines artístiques, així com donar visibilitat al treball que es fa als centres. L’Institut Alexandre Deulofeu de Figueres, amb la col·laboració del Servei Educatiu de l’Alt Empordà, exerceix d’amfitrió, des de fa dos anys, a la capital altempordanesa, amb la participació, en aquesta última edició, de set centres de les comarques gironines: a part del Deulofeu, hi ha el Cap Norfeu, de Roses; el Montgrí, de Torroella de Montgrí; l’institut de Sils; Sa Palomera, de Blanes; el Vallvera, de Salt, i el Pere Alsius, de Banyoles. Entusiasme i creativitat “Aquesta és la cinquena vegada que se celebra aquesta activitat, que va començar a Santa Coloma de Farners, per part d’un grup de professors entusiastes. S’ha celebrat a Sils i a Blanes i els dos últims anys a Figueres, a la sala La Cate”, explica la professora de
l’Institut Alexandre Deulofeu, Lourdes Godoy, la qual en fa una valoració: “La veritat és que cada any anem millorant, tant pel que fa a l’organització com a la qualitat dels espectacles presentats. Aquest any, hi han participat set instituts amb espectacles molt bons que demostren que la poesia sí que arriba als joves i que són capaços de transmetre-la amb entusiasme i creativitat.” En aquest sentit, cada institut ha presentat, a l’escenari de La Cate, un petit espectacle de deu minuts en què els alumnes, que són de diferents nivells, des de 2n d’ESO fins a 2n de Batxillerat, han recitat poemes en veu alta amb una posada en escena, en cada cas diferent i original. Cal dominar la llengua L’escriptor Josep Navarro Santaeulàlia ha estat l’autor convidat per a aquesta cinquena edició de la mostra, per parlar als alumnes sobre què és per a ell la poesia. A banda de fer de professor de secundària durant molts anys, Navarro Santaeulàlia ha conreat diversos gèneres literaris: novel·la, assaig, poesia, i parlarà als alum-
ÀNGEL AGUSTÍ ARELLANO Assessor tècnic docent al CRP de l’Alt Empordà
H
nes de la poesia i dels haikus. Aquesta és una de les seves reflexions: “Si vols ser un pianista, practica amb el piano. Si vols ser un poeta o compositor de lletres, practica amb la llengua. Si vols ex-
pressar sentiments amb un piano, però no has tocat mai les tecles, ja sabem què en sortirà: un nyap. Cal dominar la llengua: conèixer bé les paraules, com treure’n suc, saber com utilitzar els re-
cursos retòrics (sí, les metàfores, les sinècdoques, etc.), cal llegir amb molta atenció els que escriuen bé. Aprèn l’ofici, encara que això soni molt prosaic, amb esforç i perseverança.”
HEU VIST MAI UN NEN SENSE DENTS?
EDITORIAL
eu vist mai un nen sense dents? Aquesta va ser la resposta que la pediatra ens va donar quan, tot preocupats, li vam demanar pel temps que tardava el meu fill a treure
La Mostra de Poesia a Secundària de les comarques gironines s’ha celebrat el 13 d’abril a La Cate. BORJA BALSERA
les seves dents de llet. Vista la lògica esclafant del seu raonament no ens va quedar més que donar-li la raó i esperar el que finalment esdevingué de forma natural: el meu fill mastega perfectament.
La feina de qui educa és “treure fora”, “estirar” allò que l’alumne ja porta dins, és saber trobar aquelles experiències que conviden a abandonar el camí conegut –quan realment és conegut– per aventurar-se a viure’n de noves, gaudir-les –o no– i aprendre d’elles. Ajudar-lo a conèixer nous camins a partir dels que ja camina; primer es camina, després es va en bicicleta. Amb això vull dir que no es pot
forçar l’infant a fer allò pel que no està preparat, que moltes vegades l’entorn el convida a mastegar molt abans de tenir dents; i em pregunto, és necessari que els més petits aprenguin certes habilitats quan encara el joc és el centre de la seva vida i del seu aprenentatge? Quan realment no les utilitzaran fins d’aquí molt? Assegurem-nos que intervenim en el millor moment, que tenim
l’alumnat preparat: nen a nen, nena a nena; i que ja té dents per mastegar el que li oferim. Ens ha calgut molt temps per entendre que no és més productiu el treballador que més hores s’està a la feina, sinó qui assoleix els objectius. Espero que no tardem tant a adonar-nos que no sempre els aprenentatges adquirits abans de temps ajuden a tenir caps més ben moblats i millors ciutadans.
157128
FIGUERES | MAIRENA RIVAS