DE (VIII 65) by CRP Alt Empordà

Diàlegs d’Educació

NÚMERO 65 | DESEMBRE DEL 2016

La ciència més amena i didàctica «La ciència en primera persona» ha apropat el coneixement als estudiants Un grup d’alumnes de 4t d’ESO i de Batxillerat de quatre centres de Figueres (Cendrassos, Alexandre Deulofeu, Olivar Gran i La Salle) han tingut l’oportunitat d’aprendre de mà del científic Àlex Bach la investigació centrada en les vaques lleteres. FIGUERES | MAIRENA RIVAS

No ens trobem en una finca rural, ni en una granja de vaques ni tampoc en un laboratori lleter i agroalimentari. Estem asseguts a les butaques de la Sala La Cate de Figueres, i, des d’aquí, durant un matí, el científic Àlex Bach ha tingut l’habilitat de transportarnos al món dels remugants. Professor d’Investigació de la Institució de Recerca i Estudis Avançats, il·lustra, amb dades empíriques, el cicle biològic de la producció de llet i com l’alimentació de la vaca té repercussions sobre la fisiologia de la vaca, però també sobre la fisiologia de les seves futures filles. Des de l’audi-

tori, format per joves estudiants de 4t d’ESO i de Batxillerat, pels seus professors i per altres professionals encuriosits, escoltem amb atenció com funciona la fisiologia i el metabolisme dels remugants. Pocs imaginàvem que les vaques poguessin aportar tanta informació i tan interessant, com per exemple que, dels 45 quilos d’aliments que ingereixen diàriament, reben entre 2,5 i 3 quilos de bacteris a l’intestí prim. O que són capaces de convertir proteïna de qualitat pobra en proteïna de qualitat rica. Àlex Bach posa de manifest una realitat preocupant, que “el

L’investigador Àlex Bach, acompanyat dels estudiants a la Sala La Cate de Figueres. BORJA BALSERA

consum de llet per part de la humanitat decreix”. I, en aquest sentit, ens embadaleix parlantnos de les riques propietats d’aquest producte, que no només es pot consumir de forma líquida sinó com a iogurts i formatges, entre altres. “Els nutrients de la llet són els més perfectes de la natura”, assegura, i en destaca els lípids, les proteïnes, els carbohidrats, els minerals i les vitamines. Els beneficis del seu consum, tal

com ens convenç, són múltiples, però, per citar-ne algun, ens quedem amb aquest: “El consum de llet està directament relacionat amb la disminució del risc de càncer colorectal.” El científic a l’abast Àlex Bach ha estat el “científic a l’abast” de l’activitat educativa que, amb motiu de la Setmana de la Ciència Compromesa, s’ha celebrat a Figueres. I la seva confe-

rència s’ha celebrat per commemorar aquest esdeveniment. Mentre l’investigador de les vaques lleteres feia la seva exposició oral a Figueres, al Teatre Municipal de Roses, el mateix dia a la mateixa hora (16 de novembre), es va portar a terme una sessió similar. En aquest cas, el protagonista va ser el biòleg Ponç Feliu Latorre, gran especialista en fauna, hàbitats i espais naturals de les comarques de Girona.

I DESPRÉS DE LA TEMPESTA ORTOGRÀFICA...? EDITORIAL EDUCATIVA ra farà un mes i escaig que va esclatar un gran debat mediàtic arran de la reforma ortogràfica impulsada per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) que incloïa la reducció dels accents diacrítics. Realment em va sorprendre com una reforma ortogràfica podia despertar tanta passió entre

Assessora LIC del Servei Educatiu de l’Alt Empordà

partidaris i detractors del canvi. Però és clar, l’ortografia la tenim molt arrelada. Ens ha costat tants anys de sang, suor i llàgrimes dominar-la que quan ens la canvien, ens sentim indefensos. M’hauria agradat que aquest enrenou diacrític hagués encetat altres debats, com ara la reflexió sobre la idoneïtat del tre-

ball ortogràfic dins les aules. Si l’ortografia és un dels aspectes més treballats a les aules, per què el resultat del nostre alumnat no és prou satisfactori? Pensem per un moment com vam aprendre nosaltres l’ortografia. Segur que ens vénen al cap un bon reguitzell d’exercicis, llistats de normes i excepcions, dictats, còpies repetides per les faltes comeses... I si pensem ara: com ensenyem l’ortografia? Probablement també repetim molts dels exemples anteriors, reproduint els models didàctics rebuts. Hem

pogut corroborar amb la nostra experiència que el coneixement de les regles ortogràfiques que s’adquireix a través d’exercicis sistemàtics, graduats, repetitius, aïllats, i que ocupen gran part dels horaris escolars, no es transfereix en la producció de textos. Així doncs, com podem abordar el treball de l’ortografia a l’aula? Cal una intervenció docent que fomenti el seu treball des d’un vessant més pràctic i integrat en l’escriptura de textos. Les propostes haurien d’incorporar espais de diàleg entre l’alumnat i el docent que desencadenessin

l’activitat de reflexió sobre la llengua i el seu ús, que convidessin els alumnes a indagar les normes ortogràfiques de forma inductiva, que plantegessin contextos reals i funcionals, que tinguessin el text com a unitat de treball i que contemplessin activitats de manipulació, observació i reflexió metalingüística. La nova versió de l’ortografia catalana, amb els diacrítics inclosos, està previst que s’editi a principis del 2017. Tant de bo, si ens torna a portar una altra tempesta, que aquesta sigui pedagògica.

000000000

PILI ARNÁIZ PÉREZ

Diàlegs d’Educació

DIMARTS, 6 DE DESEMBRE DEL 2016 | EMPORDÀ

L’ESCOLA PARLA

L’Institut Cendrassos de Figueres dóna un impuls a les llengües estrangeres  El centre figuerenc ha obert relacions amb instituts de diferents països europeus ja sigui per fer intercanvis o per mantenir-hi contacte FIGUERES | M. R.

El curs passat es van fer volar estels de paper d’arròs. ESCOLA CARITAT SERINYANA

L’escola de Cadaqués té un vincle artístic amb Japó CADAQUÉS | MAIRENA RIVAS

L’Escola Caritat Serinyana de Cadaqués ha establert un vincle molt fort amb el Museu d’Art Municipal de Kyoto, una col·laboració que permet fer arribar al Japó treballs artístics elaborats per alumnes cadaquesencs. Des del curs 2011-2012, l’escola envia una mostra seleccionada del treball visual i plàstic de cada aula per participar en una exposició que munta el museu de Kyoto. Posteriorment a l’exposició, els alumnes reben un certificat original de participació expedit en japonès i en anglès. I el centre rep documentació gràfica de cada edició de l’exposició, a més d’una mostra d’obres d’infants d’altres països. La participació en aquest projecte, que ha impulsat l’artista japonesa establerta a Cadaqués Nabuko Kihira, ha portat l’escola a fer activitats relacionades amb el

Japó, com un taller d’origami o un de construcció d’estels de paper d’arròs. En aquests tallers, han col·laborat artistes i professors japonesos de The PASS, (The Private Art School Society to Encourage International Exchange of Children’s Art), aprofitant les seves estades a Cadaqués. “El curs passat, vam compartir una jornada amb ells. Cada cicle va crear un model diferent d’estel i els vam anar a fer volar al Passeig i a la platja Gran, en una activitat oberta a les famílies. Alhora, sota el lema Tornem el somriure als infants de Fukushima, a través del dibuix com a eina terapèutica, l’alumnat va il·lustrar sotagots tèxtils que es van exposar al Casino al costat d’altres treballs”, explica la cap d’estudis, Nora Vehí. L’experiència ha estat valorada d’una forma molt positiva i aquest curs també es tira endavant.

El projecte Impuls de les llengües estrangeres de l’Institut Cendrassos de Figueres té un objectiu molt directe: que l’alumnat tingui un domini comunicatiu i lingüístic de les llengües anglesa i francesa. Les línies bàsiques d’actuació per assolir aquesta fita són, segons expliquen la directora, Helena Cortada, i la cap d’estudis, Gemma Vilarnau, els desdoblaments per nivells, intercanvis d’alumnes en instituts de l’estranger, preparació dels alumnes amb bon rendiment als exàmens d’anglès de la Universitat de Cambridge i de francès de l’Alliance Française, i també impartir classes en anglès en àrees no lingüístiques, com l’English Time, que es desplega a 2n d’ESO. L’intercanvi lingüístic i cultural amb alumnes de francès de 3r i 4t d’ESO, per exemple, permet potenciar l’ús d’aquesta llengua fora de l’aula ordinària, donantlos l’oportunitat de conèixer altres zones geogràfiques i de conviure amb entorns familiars diferents del seu per ajudar-los a desenvolupar-se personalment i culturalment. Els joves de 3r d’ESO fan un intercanvi amb estudiants

Alumnes que aquest curs faran intercanvis a Montpellier, Bristol i Alemanya.

d’un institut d’Anglaterra, mentre que els de 4t d’ESO ho fan amb un de França. A 1r de Batxillerat, també es viu aquesta experiència educativa, però amb un institut d’Alemanya. I, com a complement a tota aquesta activitat de relació amb països estrangers, cal parlar també de l’e-pal, un projecte que posa en comú alumnes del Cendrassos amb alumnes de centres de Dinamarca, pel que fa a 2n d’ESO, o de Suècia, pel que fa a 4t d’ESO, a través de correspondència per correu electrònic. L’Erasmus+ a la Unió Europea Els cicles formatius també compten amb l’al·licient de completar estudis i pràctiques a l’estranger. Així, l’Institut Cendrassos ha introduït el programa Erasmus+ de la Unió Europea, una iniciativa educativa que fomenta la mobili-

tat de professors i alumnes entre els països de l’Europa comunitària, així com l’intercanvi de bones pràctiques entre els professionals de centres educatius. “Concretament, en el nostre centre, permet que els alumnes de cicles formatius puguin realitzar la formació en centres de treball d’altres països de la Unió Europea, ampliant els seus coneixements tant en l’àmbit laboral com en llengües estrangeres”, comenten Helena Cortada i Gemma Vilarnau. El curs passat van poder fer pràctiques a l’estranger, gràcies a aquest programa, dos alumnes, un del cicle formatiu de grau mitjà de sistemes microinformàtics i una altra del cicle de gestió administrativa. Es preveu, per a aquest curs, la mobilitat de deu alumnes, quatre del cicle formatiu de grau superior i sis de grau mitjà.

El motor humà de la llar El Petit Llagut SANT PERE PESCADOR | M. R.

Per a l’equip d’educadores de la Llar d’Infants El Petit Llagut de Sant Pere Pescador, l’infant és la part més important del procés d’ensenyament-aprenentatge. “El nostre objectiu final com a equip és que els infants tinguin l’acompanyament necessari per poder desenvolupar-se plenament, tant en l’àmbit emocional i afectiu, físic i motor, social i cognitiu, tot amb la col·laboració de les seves famílies dins d’un clima de con-

A FONS

ISMAEL PALACÍN Director de la Fundació Jaume Bofill

NOU MODEL D’ESCOLA

stem vivint una onada de renovació dels models d’aprenentatge i d’escola. Això demana profunds canvis en un sector que encara té

fiança i respecte, on se sentin acollits i amb expectatives d’aprenentatge”, explica l’Elvira González, la directora. Ella és una d’aquestes sis educadores que porten les regnes d’un treball educatiu que dóna resposta a les necessitats dels infants i a la manera natural d’aprendre a través de l’experimentació i la manipulació, a integrarlos en l’activitat de joc, a tenir cura del seu benestar emocional... El Petit Llagut va fer les primeres passes el curs 2011-2012. Elvi-

ra González en destaca el motor humà: “Vam començar cinc professionals, i ens en mantenim quatre. La Carla, la Laura, l’Esther i jo. El 2013, es va incorporar la Isabel i actualment, i després de baixes de maternitat i reduccions de jornada i del pas d’altres educadores per cobrir vacances i baixes, l’equip està format per si educadores. La Carla, la Laura (que actualment està de baixa per maternitat), l’Esther, la Isabel, i la Lídia (cobreix la Laura) i jo.”

L’equip d’educadores de la Llar d’Infants de Sant Pere Pescador. GERARD BLANCHÉ

moltes pràctiques ancorades en la tradició. Cal actualitzar les metodologies didàctiques, personalitzar l’aprenentatge, redefinir el rol del docent, introduir nous models d’avaluació, educar les competències del segle XXI o connectar els aprenentatges escolars amb la comunitat i el món. Cal un canvi en el rol de l’alumne, que ha d’esdevenir un aprenent més actiu i amb iniciativa, capaç d’esforçar-se i seguir aprenent al llarg de la seva vida. Això no és del tot nou. Des de fa més de 100 anys, pedagogs de referència han promogut aquests models educatius arreu del món i

els nous coneixements científics sobre aprenentatge efectiu avalen aquestes metodologies. A Catalunya, tenim una llarga tradició de renovació pedagògica, associacions de mestres i un munt d’escoles i docents que fa anys han incorporat moltes d’aquestes pràctiques educatives avançades. Ens hem de preguntar per què, fins ara, aquestes experiències aïllades no s’han pogut generalitzar al nostre sistema educatiu. Quin és el repte? Senzillament, ara ens plantegem que aquestes pràctiques no només es trobin en centres i docents considerats pioners, sinó que

es generalitzin a totes les escoles. La innovació no és tal si no es pot portar a terme de forma sostenible en centres normals, amb mestres normals i per a tots els alumnes, especialment per a aquells que més ho necessiten. Partim d’un sistema educatiu molt centralitzat i burocràtic, que dóna poc marge al mestre i al centre per determinar què, quan i com ha d’aprendre l’alumne. Sense autonomia pedagògica, no es pot innovar ni es desenvolupa la professionalitat dels equips docents. Es contempla poc treball reflexiu en equip, imprescindible per

crear un projecte de centre coherent i capaç de promoure millores. El treball en xarxa entre escoles per transferir experteses, pràctiques i innovacions és insuficient i tampoc es recolzen en les xarxes de coinnovació o d’aprenentatge professional. Els vincles entre escoles i universitats són febles i poc compromesos amb la innovació aplicada. Tampoc concentrem dotacions en els centres que atenen alumnes amb més necessitats educatives i socials. No només haurem d’invertir més recursos: hem de crear una xarxa educativa que també aprengui a canviar.

Diàlegs d’Educació

EMPORDÀ | DIMARTS, 6 DE DESEMBRE DEL 2016

III

DIALOGUEM AMB...

Lluís Bosch Sánchez

POETA I PROFESSOR DE LLENGUA A L’INSTITUT NARCÍS MONTURIOL DE FIGUERES

«M’agrada que els alumnes facin lectura en veu alta amb textos que tenen adaptació al cinema» Lluís Bosch Sánchez (Figueres, 1974) és llicenciat en Filologia Hispànica i en Filologia Catalana. Actualment, està acabant el doctorat de traducció de poesia i treballa com a professor titular de llengua i literatura catalana a l’Institut Narcís Monturiol de Figueres. Tan important com la docència és, per a ell, la poesia. Autor de textos poètics, també coordina un Club de Lectura de Poesia a la Biblioteca de Figueres. FIGUERES | MAIRENA RIVAS

Lluís Bosch Sánchez engresca els alumnes amb classes orientades, sobretot, per garantir que adquireixin una base sòlida en lectoescriptura i en expressió oral. El professor es presenta com un gran apassionat de la poesia i de la música.

ho complemento amb el visionat d’un fragment de la pel·lícula. P

Com ho fa?

Llegim els capítols d’un llibre i els últims deu minuts de la classe projectem una estona de pel·lícula. Es tracta que els alumnes vegin com s’ha anat adaptant el text al cinema. R

De quina forma trasllada aquesta passió per la poesia a l’aula?

Quins textos i adaptacions han treballat últimament?

A través de la lectura. Fem lectura en veu alta. Cada cop s’està potenciant més la lectura en veu alta i, fins i tot, hi ha un concurs a escala de tot Catalunya en el qual, precisament, el curs passat va guanyar un alumne nostre. I també ho traslladem a través de l’elaboració de textos. Busquem fórmules creatives, com fer participar l’alumnat en concursos de redacció, per Sant Jordi o el Premi de Narrativa Periodística Diàlegs d’Educació.

Treballo l’Oliver Twist i una adaptació de Roman Polanski que està molt ben feta. M’agrada molt mostrar-la als alumnes perquè treballa molt bé els valors i ens permet tractar les emocions, els sentiments. A més, com aquesta història és una mica dramàtica, ho compenso amb el llibre de La volta al món en 80 dies i la seva adaptació al cine amb una pel·lícula molt divertida, protagonitzada per en Jackie Chan. El llibre és d’aventures, no és còmic, però la pel·lícula, sí.

P Troba que l’alumnat, en general, se sent motivat per la lectura?

En general, sí. No tinc cap mala concepció dels alumnes en aquest sentit. A classe, els agrada llegir i em consta que també llegeixen a casa, en més o menys mesura. R

Com planteja la lectura a l’aula?

Cada professor ho planteja a la seva manera, però el que tenim en comú, al Departament de Català i Castellà, és que reservem una hora a la setmana exclusivament per a lectura. En el meu cas, m’agrada que els alumnes facin lectura en veu alta amb textos que tenen adaptació cinematogràfica, i R

«Yeats té una frase que m’encanta: “L’educació no és omplir un cubell, sinó encendre un foc”» de la pròpia poesia.

Es van inscriure 37 persones i vam haver de tallar a 27 per un motiu de capacitat. Això demostra que la poesia està viva i que hi ha gent que la necessita. Estic molt content de veure com els assistents s’ho prenen tan seriosament, llegeixen, fan els deures i participen activament. És un club molt maco i molt còmode.

P En què basa vostè la seva producció poètica?

P Aquesta forma de treballar demostra cap a on s’està evolucionant a l’hora d’impartir les classes?

Lluís Bosch contagia, quan parla, la seva passió per la poesia. MAIRENA RIVAS

El més important és que l’alumnat tingui una bona comprensió lectora i una escriptura correcta. A la meva època, s’estudiava molta sintaxi, molta oració, molta lingüística, i això cada vegada es va reduint més, perquè allò que es busca és que l’alumne sigui més competent en la lectoescriptura. El que ens passa, però, és que a vegades les proves externes de Batxillerat segueixen sent molt tradicionals.

Sí. En el nostre institut, l’alumnat està obligat a fer almenys una exposició oral de cada matèria. Són joves que estan molt més ben preparats que la gent de la meva generació en expressió oral. Això és molt important per a la vida, perquè avui dia és fonamental saber parlar. Aquesta era una assignatura pendent i crec que s’està treballant molt bé.

Sí que és gran l’interès.

Es potencia l’expressió oral?

P Compagina la docència amb la poesia.

R Així és. La meva relació amb la poesia té molt a veure amb la meva tesi doctoral, sobre l’estudi de la traducció de poesia. Aquest treball m’ha obligat a estar en contacte amb els textos poètics. De mica en mica, m’he anat aficionant, escrivint i també participant en recitals poètics que es fan a la comarca. A més, sóc el coordinador del Club de Lectura de Poesia de la Biblioteca Fages de Climent, que ha començat aquest any amb un èxit sorprenent, amb el mèrit

R Sobretot escric sobre emocions. Per a mi, la poesia és el llenguatge del cor. Quan escric poesia sempre intento passar pel sedàs de l’emoció, d’allò que tinc a dins. P Hi ha algun poeta que vostè consideri que és el “seu” poeta? R N’hi ha un, sí, Yeats. És el meu poeta preferit, irlandès, va ser Premi Nobel. Té una frase que a mi m’encanta i que connecta la seva poesia amb l’educació. Ell diu: “L’educació no és omplir un cubell, sinó encendre un foc.” I jo hi crec. És més interessant allò que neix de la improvisació en una classe que no pas anar omplint-nos de tot allò que s’ha de saber perquè sí.

PRÀCTICA REFERENT

Aprendre per ensenyar, ensenyar per aprendre (realitat augmentada) FIGUERES | MONTSERRAT BLASI

La millora de les activitats amb realitat augmentada és una experiència que s’emmarca en la línia de treball del Disseny Universal de l’Aprenentatge (DUA), per a la inclusió escolar, a l’Aula d’Educació Especial (AEE), de l’Escola M. Àngels Anglada de Figueres. Els alumnes de 5è i 6è amb Necessitats Educatives Especials (NEE) i a l’AEE han preparat, per a aquest projecte, una gimcana científica per als seus companys i companyes de curs, dins les activitats que l’escola ha programat

per a la Setmana de la Ciència. L’alumnat, organitzat en equips, cadascun amb la guia i l’ajut d’un o d’una alumna de l’AEE, ha hagut de trobar els materials necessaris per construir màquines simples, a partir de pistes que havien de llegir amb realitat augmentada. El següent pas ha estat construir una màquina, seguint el videotutorial que l’alumnat de l’AEE havia elaborat i que aconseguien llegint un codi QR. Per dur a terme l’experiència, s’ha comptat amb l’Aurasma, una app disponible tant per a IOs com

per a Android, gratuïta i que permet resultats sorprenents amb poc esforç. Consisteix a definir un marcador (una foto) que enllacem a una imatge o un petit vídeo, dins del canal que nosaltres mateixos creem; a partir d’aquest moment, tothom qui segueixi el nostre canal (si l’hem fet públic, és clar!) podrà veure les imatges o vídeos només enfocant els marcadors amb l’app Aurasma des del seu dispositiu mòbil. A l’Escola M. Àngels Anglada, l’hem utilitzada de dues maneres: el dia de portes obertes, per mos-

Un alumne llegint a través de realitat augmentada. ESCOLA M. ÀNGELS ANGLADA

trar a les famílies com treballa l’alumnat en diferents situacions, i en un projecte on l’alumnat amb NEE va preparar la gimcana científica per als seus companys i companyes de cicle superior. Si

voleu saber com ho vam fer i com va ser el resultat, visiteu el bloc: http://somespecialsanglada.blogs pot.com.es/2016/05/una-gimcana-cientifica-amb-realitat.html

Diàlegs d’Educació

DIMARTS, 6 DE DESEMBRE DEL 2016 | EMPORDÀ

LA FRASE

HELEN KELLER ESCRIPTORA I ACTIVISTA NORD-AMERICANA (1880-1968)

« El fruit més gran de l’educació és la tolerància» ENGLISH TIME ENIGMA

FILOSOFIA ARA

FILOSOFIA I CREATIVITAT gia de la cultura de l’esforç i aspirar a l’excel·lència, si a la pràctica ens relaxem a la primera de canvi? No n’hi ha prou amb voler generar idees, caldrà tenir un bagatge consolidat de coneixements previs d’on pouar el saber creatiu. Tot sovint oblidem que ser original vol dir anar a l’origen. És clar que, perquè doni fruit, l’arbre de la tradició s’ha de podar des de la sensibilitat i la mirada crítica del present. Deia el filòsof figuerenc Joaquim Xirau que “La veritat és aquí, i la tasca del savi és descobrir-la, no crear-la. No inventem les veritats, sinó que les reconeixem”. A la xarxa, abunden les creences absurdes i els adolescents han de poder estar preparats per ser autònoms en el regne de la manipulació publicitària, la pressió de l’opinió dominant, i els punts de vista imposats. El pitjor de tot és que els problemes del nostre temps els arriben com sortits del no-res, mancats de perspectiva, com si estiguessin desvinculats entre ells i sense connexió amb els grans debats de la història. Crear és pensar amb audàcia, espontaneïtat i lucidesa. Només des del domini d’una disciplina es pot arribar a tenir una experiència autènticament creativa. Cal oferir als nostres alumnes les eines que els permetin accedir als béns de la nostra cultura per tal que puguin aprendre a pensar lliurement. I aquí, el paper integrador de la Filosofia és essencial. Àngel Rodríguez. Professor de filosofia de l’Institut Olivar Gran (Figueres)

ANSWER:

The Spanish Armada

qualsevol conferència sobre pedagogia, tard o d’hora, s’esmenta la creativitat i s’insisteix en el fet que els infants i els adolescents han de ser creatius per afrontar amb preparació els reptes del futur. Paral·lelament, no hi ha notícia sobre la Filosofia que no estigui associada a la disminució de la seva presència en el currículum. No és un contrasentit afirmar que el segle XXI serà el de la creativitat i alhora arraconar la Filosofia? Sense una formació filosòfica mínima, com podrem adquirir el criteri per avaluar si quelcom creatiu és pertinent, eficient o apropiat? Veure els diferents aspectes de la realitat des de múltiples perspectives no és monopoli de la Filosofia, però és una de les destreses bàsiques del pensament lliure. Aquesta i altres habilitats, tals com plantejar preguntes adients, explorar possibles solucions a problemes, mostrar-ne d’altres relacionats i postular hipòtesis formen part de la tasca filosòfica. Dies enrere, em va caure a les mans un llibre sobre creativitat on sorprenentment les regles de Descartes es reduïen a tres, una regla del Mètode s’havia perdut pel camí. Aquesta anècdota és molt reveladora. Per al coach que havia escrit el llibre, l’autoritat segueix sent un filòsof. Els llibres sobre pensament creatiu i estratègic estan plens de cites de Plató, Aristòtil, Hume i Kant, entre altres. El més curiós és trobar Sòcrates i Nietzsche convertits en mestres d’emprenedoria. També crida l’atenció la manca de rigor conceptual. De què ens serveix fer apolo-

POESIA A L’AULA

Joan Vinyoli «Tardor» Sóc ara en avingudes de novembre on tot es fa quiet i sembla caure com desistint. La melangia llaura camps de records però ja res no sembra. Ara tot és campana que s’atarda tocant a morts i posa gravetat boscos endins on la madura tarda ja minva, plena d’or i soledat.

Ulls tristos, melancòlics de la posta, no us apagueu: la llangorosa flama un altre món al nostre món acosta, del somni fa més íntima la trama. Vida, on ets? La nit tot ho reclama i un plor de vent és l’única resposta.

BIBLIOTECAE

EL LLIBRE

MARTÍ I BERTRAN, PERE FAULES DEL LLIBRE DE LES BÈSTIES

SALA I VILA, CARLES L’HOME DE LES MANS DE XOCOLATA

ARTIGAU I QUERALT, MARC ELS PERSEGUIDORS DE PARAULES

BARCANOVA, 2016

BARCELONA: ARCADIA, 2016

BARCELONA: ESTRELLA POLAR, 2016

Una reunió d’animals  Una adaptació de les faules de Ramon Llull per a lectors infantils: temps era temps, en un bell prat es van reunir tota mena d’animals per triar rei. No cal dir que les discussions van ser llargues i tenses, però, finalment, el Lleó va ser elegit i la majoria ho va acceptar amb més o menys entusiasme. Aquest clàssic de la literatura, que reprodueix el comportament de la societat humana i parla de l’avarícia, la traïció..., però també de la bondat, l’amistat i l’altruisme és vigent avui dia i l’excel·lent adaptació de l’autor, juntament amb unes magnífiques il·lustracions de Maria Espluga, fan que sigui un llibre molt recomanable per a infants a partir de 8 anys.

Com gestionar el temps  Carles Sala mostra d’una manera clara i senzilla el sentit de la vida. En Tomeu i l’Enric són molt amics, però cada cop que l’Enric proposa de fer alguna cosa junts en Tomeu sempre es nega, mai té temps. És més important fer bombons a l’obrador del seu pare. Passen els dies, els mesos i els anys fins que en Tomeu es jubila. Finalment té temps per fer el que vulgui amb el seu amic de tota la vida, l’Enric. I s’adona, potser una mica tard, que ha treballat massa i que hauria pogut fer més coses que li venien de gust, que podria haver gaudit i dedicat el tresor més important que tenim a la gent que més s’estima: el temps. Ideal per a nens i nenes de 8 a 10 anys.

Un misteri per resoldre  Marc Artigau ens proposa un viatge màgic a través de les paraules i els signes de puntuació. Aquesta és la història de la Noa, una nena inquieta, curiosa i amb una gran imaginació. Un dia, descobreix que les paraules estan desapareixent. Per tal de resoldre el misteri, la protagonista viurà un munt d’aventures i coneixerà uns personatges que no oblidarà mai més. Una història amb tots els ingredients dels bons llibres d’aventures, de misteri i de fantasia. Tindrà els nens i les nenes enganxats al llibre des de la primera pàgina per saber si la Noa serà capaç de derrotar el monstre que devora les paraules. Ideal per a nens i nenes de 6 a 10 anys.

Editen:

Col·laboren: Els editors del suplement Diàlegs dʼEducació no tenen perquè compartir les opinions expressades en les diferents seccions. Per a més informació: www.sealtemporda.net.