Diàlegs d’Educació
NÚMERO 65 | DESEMBRE DEL 2016
La ciència més amena i didàctica «La ciència en primera persona» ha apropat el coneixement als estudiants Un grup d’alumnes de 4t d’ESO i de Batxillerat de quatre centres de Figueres (Cendrassos, Alexandre Deulofeu, Olivar Gran i La Salle) han tingut l’oportunitat d’aprendre de mà del científic Àlex Bach la investigació centrada en les vaques lleteres. FIGUERES | MAIRENA RIVAS
No ens trobem en una finca rural, ni en una granja de vaques ni tampoc en un laboratori lleter i agroalimentari. Estem asseguts a les butaques de la Sala La Cate de Figueres, i, des d’aquí, durant un matí, el científic Àlex Bach ha tingut l’habilitat de transportarnos al món dels remugants. Professor d’Investigació de la Institució de Recerca i Estudis Avançats, il·lustra, amb dades empíriques, el cicle biològic de la producció de llet i com l’alimentació de la vaca té repercussions sobre la fisiologia de la vaca, però també sobre la fisiologia de les seves futures filles. Des de l’audi-
tori, format per joves estudiants de 4t d’ESO i de Batxillerat, pels seus professors i per altres professionals encuriosits, escoltem amb atenció com funciona la fisiologia i el metabolisme dels remugants. Pocs imaginàvem que les vaques poguessin aportar tanta informació i tan interessant, com per exemple que, dels 45 quilos d’aliments que ingereixen diàriament, reben entre 2,5 i 3 quilos de bacteris a l’intestí prim. O que són capaces de convertir proteïna de qualitat pobra en proteïna de qualitat rica. Àlex Bach posa de manifest una realitat preocupant, que “el
L’investigador Àlex Bach, acompanyat dels estudiants a la Sala La Cate de Figueres. BORJA BALSERA
consum de llet per part de la humanitat decreix”. I, en aquest sentit, ens embadaleix parlantnos de les riques propietats d’aquest producte, que no només es pot consumir de forma líquida sinó com a iogurts i formatges, entre altres. “Els nutrients de la llet són els més perfectes de la natura”, assegura, i en destaca els lípids, les proteïnes, els carbohidrats, els minerals i les vitamines. Els beneficis del seu consum, tal
com ens convenç, són múltiples, però, per citar-ne algun, ens quedem amb aquest: “El consum de llet està directament relacionat amb la disminució del risc de càncer colorectal.” El científic a l’abast Àlex Bach ha estat el “científic a l’abast” de l’activitat educativa que, amb motiu de la Setmana de la Ciència Compromesa, s’ha celebrat a Figueres. I la seva confe-
rència s’ha celebrat per commemorar aquest esdeveniment. Mentre l’investigador de les vaques lleteres feia la seva exposició oral a Figueres, al Teatre Municipal de Roses, el mateix dia a la mateixa hora (16 de novembre), es va portar a terme una sessió similar. En aquest cas, el protagonista va ser el biòleg Ponç Feliu Latorre, gran especialista en fauna, hàbitats i espais naturals de les comarques de Girona.
I DESPRÉS DE LA TEMPESTA ORTOGRÀFICA...? EDITORIAL EDUCATIVA ra farà un mes i escaig que va esclatar un gran debat mediàtic arran de la reforma ortogràfica impulsada per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) que incloïa la reducció dels accents diacrítics. Realment em va sorprendre com una reforma ortogràfica podia despertar tanta passió entre
A
Assessora LIC del Servei Educatiu de l’Alt Empordà
partidaris i detractors del canvi. Però és clar, l’ortografia la tenim molt arrelada. Ens ha costat tants anys de sang, suor i llàgrimes dominar-la que quan ens la canvien, ens sentim indefensos. M’hauria agradat que aquest enrenou diacrític hagués encetat altres debats, com ara la reflexió sobre la idoneïtat del tre-
ball ortogràfic dins les aules. Si l’ortografia és un dels aspectes més treballats a les aules, per què el resultat del nostre alumnat no és prou satisfactori? Pensem per un moment com vam aprendre nosaltres l’ortografia. Segur que ens vénen al cap un bon reguitzell d’exercicis, llistats de normes i excepcions, dictats, còpies repetides per les faltes comeses... I si pensem ara: com ensenyem l’ortografia? Probablement també repetim molts dels exemples anteriors, reproduint els models didàctics rebuts. Hem
pogut corroborar amb la nostra experiència que el coneixement de les regles ortogràfiques que s’adquireix a través d’exercicis sistemàtics, graduats, repetitius, aïllats, i que ocupen gran part dels horaris escolars, no es transfereix en la producció de textos. Així doncs, com podem abordar el treball de l’ortografia a l’aula? Cal una intervenció docent que fomenti el seu treball des d’un vessant més pràctic i integrat en l’escriptura de textos. Les propostes haurien d’incorporar espais de diàleg entre l’alumnat i el docent que desencadenessin
l’activitat de reflexió sobre la llengua i el seu ús, que convidessin els alumnes a indagar les normes ortogràfiques de forma inductiva, que plantegessin contextos reals i funcionals, que tinguessin el text com a unitat de treball i que contemplessin activitats de manipulació, observació i reflexió metalingüística. La nova versió de l’ortografia catalana, amb els diacrítics inclosos, està previst que s’editi a principis del 2017. Tant de bo, si ens torna a portar una altra tempesta, que aquesta sigui pedagògica.
000000000
PILI ARNÁIZ PÉREZ