De (VIII 66) by CRP Alt Empordà

Diàlegs d’Educació

NÚMERO 66 | DESEMBRE DEL 2016

Un professorat compromès amb la innovació Pilar Gargallo és la presidenta de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya La Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya (FMRPC) agrupa associacions de professorat que tenen l’objectiu comú d’impulsar la innovació i la millora educativa. Pilar Gargallo presideix aquest òrgan, que coordina i representa moviments que volen estrènyer lligams entre els professionals de l’educació, els centres educatius i l’entorn, projectant activitats de reflexió, d’elaboració de propostes, de formació i d'intercanvi d’experiències.

“Primavera pedagògica” Per a Pilar Gargallo, ara mateix, la innovació educativa hauria d’anar acompanyada d’inversió. “Calen recursos, però, més que recursos sense sentit, calen políti-

ques educatives que caminin amb uns pressupostos clars cap a aquest propòsit: posar l’educació en el lloc que es mereix dins la planificació d’un país en constant creixement”, explica Pilar Gargallo, i fa referència a una definició del pedagog i periodista Jaume Carbonell per descriure quina és la situació actual: “Ens trobem en

una nova primavera pedagògica.” La presidenta de la FMRPC considera que “cal una veritable revolució pedagògica”. I ho argumenta amb aquestes paraules: “La necessitat del canvi de paradigma educatiu, de l’adequació a la societat i les necessitats d’aquesta requereixen tornar a parlar de nou de renovació i transformació educativa.”. Els canvis, per a ella, no es produiran d’un dia per un altre, caldran uns quants anys per obtenir resultats reals i fer una avaluació acurada per veure què cal millorar per avançar en un model equitatiu i just. “Caminem cap a l’educació com a bé comú”, decreta. Tot això serà possible, tal com afirma ella mateixa, “gràcies al savoir faire dels mestres que tenim a les aules, picant pedra la majoria de dies, fent una tasca encoratjadora i invisible moltes vegades”. “La transformació comporta un compromís amb la societat i amb la diagnosi de les necessitats per transformar en positiu i útil allò que no estava funcionant, transformant-lo, analitzant-lo i fent-ne un seguiment per veure cap on s’ha d’anar evolucionant i transformant”, conclou.

que fan les/els mestres aconseguint que els nostres nens aprenguin amb il·lusió el poema perquè després la família en gaudim. La tradició ens porta a proporcionar un espai on els petits s’esforcen per recordar i expressar amb claredat un poema que els premiarà amb una bona rabassa. A casa, l’àvia no s’estalvia d’explicar-los que ella sempre recitava el mateix: “Bon dia padrí/na Nadal ha vingut, doneu-me la rabassa i Déu que us doni salut”. Abans la rabassa era un tortell, ara aquesta rabassa és una joguina o uns diners per als més grans. Però tant

és, el que m’interessa de tot plegat és que amb l’excusa de seguir una tradició creem una ocasió perquè els petits s’expressin. Hauríem d’aprofitar més moments com aquest, o crear-ne de nous per mirar-nos les cares, per jugar junts i parlar, per cantar cançons i deixar de banda, per una estona, les pantalles. Els adults ens hem de convertir en activadors i creadors de contextos que obliguin els nens a expressarse. I així els ajudem a practicar i a millorar la seva parla i el seu llenguatge. Penso que ens estalviarem al-

guns problemes, si anem creant més espais d’interacció, si fem jocs de falda, si els fem recitar el vers, si els fem explicar històries, si els llegim contes, si cantem cançons... Totes aquestes activitats solen agradar molt als nens. Ells gaudeixen compartint aquests moments. D’activitats a fer n’hi ha moltes, només es tracta que siguem conscients de la necessitat i la importància de crear aquestes ocasions en què els petits s’hagin d’expressar i puguin fer-ho per fer-nos saber els seus pensaments o sentiments. La manera d’adquirir és practicant.

FIGUERES | MAIRENA RIVAS

Fa poc més d’un any, a l’Alt Empordà va néixer el Moviment de Renovació Pedagògica, amb l’objectiu de contribuir en el foment d’una educació de qualitat. Els Moviments de Renovació Pedagògica (MRP) parlen d’educació al llarg i ample de la vida, de la personalització de l’aprenentatge i del compromís ètic i social del professorat. Són col·lectius integrats per professionals de la docència que reflexionen de forma constant sobre l’educació per millorar la societat, que no raonen sobre metodologies concretes, però sí sobre l’adequació al context i a les necessitats socials. Pilar Gargallo és membre activa del MRP del Garraf i, alhora, presideix, des de fa tres anys, la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya (FMRPC). Actualment, aquest organisme treballa en diferents projectes simultanis, des de temes pedagògics i comunicatius fins a qüestions de política educativa. “Un dels projectes que tenim més avançats i que engegarem aquest 2017 és l’educació a temps complet, amb la qual tots els agents educatius podran garantir l’equi-

Pilar Gargallo considera que és necessària, ara mateix, “una veritable revolució pedagògica”. EMPORDÀ

tat educativa, i en què els municipis i les escoles tindran un paper important”, explica Pilar Gargallo, mentre afegeix que “un altre dels puntals del treball que desenvolupa la FMRPC és la Xarxa d’Escoles 0-12, amb un debat constant i reflexió educativa”. A través d’aquestes accions i dels diferents àmbits i comissions de tre-

ball, la Federació està immersa en l’organització del segon Congrés de Renovació Pedagògica Català.

CREEM MOMENTS DOLORS GRABOLEDA

EDITORIAL EDUCATIVA n dels moments que més m’agrada d’aquestes festes és quan els petits de la família s’enfilen a la cadira i reciten el vers de Nadal. Uns ho fan amb vergo-

159326

Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica de l’Alt Empordà (EAP) del Servei Educatiu de l’Alt Empordà

nya, altres amb més atreviment i desimboltura, però tots ells viuen una experiència que els empeny a expressar-se davant d’un públic, que som els de casa i tot sigui dit; força indulgent. Quina bona feina

Diàlegs d’Educació

DIMARTS, 27 DE DESEMBRE DEL 2016 | EMPORDÀ

L’ESCOLA PARLA

Les postals de Nadal fetes pels nens de l’escola de Garrigàs arriben a tots els veïns  Els alumnes confeccionen les felicitacions i després les distribueixen per totes les cases GARRIGÀS | M. R.

Els petits escolten atentament el conte «El monstre dels colors». GERARD BLANCHÉ

Un monstre d’emocions, a la llar El Franquet de Roses ROSES | MAIRENA RIVAS

Les educadores de la llar d’infants El Franquet de Roses han engegat un projecte per ajudar els nens a conèixer les seves pròpies emocions i també les dels altres, i a expressar els seus sentiments. Aquest treball, tot i que es fa amb tots els infants de la llar, s’aprofundeix en les aules de P-2. El projecte gira al voltant del conte El monstre dels colors, un monstre que està fet un embolic i passa per totes les emocions. Per treballar les emocions, hi ha uns pots de colors que els nens relacionen amb allò que senten. S’ha creat, a més, un racó a l’aula on, cada dia, els petits posen la seva foto amb la imatge que identifica el sentiment que volen expressar. Els materials els completen els titelles, el dau de les emocions, una granota de la calma i, fins i tot, un menjapors, un nino

amb una boca que es menja simbòlicament imatges d’elements que poden generar por. També hi ha titelles de dit amb el monstre de diferents colors i un espai reservat a les fotos d’ells mateixos i dels seus pares plens de petons. “Intentem proporcionar-los recursos per afrontar situacions, escoltar-los no només parant-nos en allò que passa sinó en allò que senten i ajudar-los així a interaccionar més bé amb els altres. En definitiva, els acompanyem en el seu desenvolupament emocional. Totes les emocions són vàlides i es tenen en compte”, expliquen les educadores, les quals s’han pres aquest projecte amb molta il·lusió: “Durant tot el curs, anirem buscant activitats i informació per anar ampliant la nostra programació i enriquir cada vegada més el nostre projecte, que volem que perduri en el temps.”

Ja és una tradició que els nens i les nenes de l’escola de Garrigàs elaborin unes postals de Nadal i que les distribueixin, l’últim dia del trimestre, porta a porta per les cases del poble. En la confecció de postals hi col·laboren els alumnes de tots els nivells i es reparteixen les tasques en funció de la seva edat. La directora, Raquel Garcia, explica que aquest projecte s’engloba, bàsicament, en la programació de l’àrea d’Educació Visual i Plàstica, “tot i que hi ha una part de valors, en el sentit que cadascú hi aporta alguna cosa, és un treball d’equip”. En aquestes dates, també es fa un recital de poemes i cançons obert al poble, i per això en el disseny de les postals s’inclou algun element relacionat amb el recital. “La postal d’aquest Nadal conté arbres fets amb papiroflèxia, i mostren un costat verd i un altre amb una partitura de la 9a simfonia de Beethoven, que és la cançó (Oda a l’alegria) interpretada pels alumnes de cicle superior. El fons blanc, vermell i verd s’ha fet estampant pintura amb diferents objectes en papers de dibuix que després hem retallat, i hi hem afegit un cordill de ràfia per penjarles”, comenta la directora. Els nens i les nenes han fet unes 300 postals. Els més petits les han repartit a les cases del car-

Els nens i les nenes de l’escola de Garrigàs amb les postals. BORJA BALSERA

rer Gran, que és el carrer de l’escola, mentre que la resta de cicles recorren la resta de carrers del voltant. L’activitat acaba sent també per als grans un exercici d’orientació. Raquel Garcia ha destacat tres

dels objectius pedagògics d’aquest projecte del primer trimestre del curs: “Són la pràctica de diferents tècniques plàstiques, la cohesió i el treball d’equip, com a valor, i la relació de proximitat amb el poble.”

Els més petits de l’escola Santiago Ratés descobreixen els ambients d’aprenentatge VILAJUÏGA | M. R.

Els alumnes d’Educació Infantil de l’escola Santiago Ratés de Vilajuïga descobreixen els ambients d’aprenentatge a través del joc i del raonament. El centre ha introduït aquesta innovació pedagògica aquest curs i l’alumnat en gaudeix lliurement alhora que aprèn. A l’aula de P-3 s’ha habilitat l’ambient de joc simbòlic; a la de P-4 hi ha el llenguatge plàstic, i a P-5 hi ha el llenguatge matemàtic.

A FONS

VÍCTOR LÓPEZ-ROS Càtedra d’Esport i Educació Física- Centre d’Estudis Olímpics. Facultat d’Educació i Psicologia. Universitat de Girona

L’ESPORT DELS FILLS

olts dels nostres fills i filles fan algun tipus d’esport. La majoria

Quan entren del pati, cada dijous al matí, els nens i les nenes de P3, P-4 i P-5 poden escollir l’aula a la qual volen anar i desenvolupar l’activitat que els vingui més de gust. Poden jugar amb els cotxes, la cuina, els ninos i el mercat a P3; o manipular la plastilina, les aquarel·les i els guixos a P-4; o bé anar a P-5 a fer construccions, encaixos o Lego. Les mestres, durant aquesta estona, mantenen una certa distàn-

cia amb l’alumnat, ja que donen prioritat a la seva capacitat d’autonomia. Només intervenen en cas que s’hagi de resoldre algun conflicte. L’escola valora molt positivament aquestes sessions ja que, a banda que tots els alumnes dels tres nivells d’Infantil comparteixen i juguen plegats, els més petits ensenyen els més grans. Cada trimestre és previst canviar els materials dels ambients per tal d’estimular l’interès dels petits.

Els alumnes escullen lliurement l’ambient al qual volen anar. BORJA BALSERA

el gaudeixen, i els pares i les mares sentim que els fa bé. També veiem, de vegades, comportaments inadequats: excés de competitivitat, pares i mares pressionant els fills, entrenadors orientats al rendiment... Ens cal, però, un esport que afavoreixi que els nens i les nenes creixin i es desenvolupin en tota la seva plenitud. Un esport que els ajudi a ser millors persones (això ja ho deia P. de Coubertin). Pensat cap a ells. No un esport que tingui pressa per captar-los (allò de: “millor si poden comen-

çar cap als 4-5 anys a fer aquest esport” i coses per l’estil), ni un esport que justifiqui pràctiques inadequades perquè “aquesta especialitat esportiva és molt prematura”. Cal un esport en què els responsables i entrenadors entenguin que els infants no són adults en miniatura sinó que són persones diferents, en procés de creixement i maduració; que entenguin que aquest creixement no és lineal sinó que, per només posar un exemple, hi ha un moment en què les nenes i els nens arriben al pic de velocitat de crei-

xement i el seu cos canvia radicalment; que entenguin que això passa abans en les nenes que en els nens; que entenguin que els infants no poden fer el mateix esport que els adults però “en versió reduïda”, emprant distàncies més curtes o camps més petits, sinó que han de fer un esport diferent, ajustat a les particularitats del creixement i a les especificitats d’adaptació que ells tenen a l’exercici físic (això comporta, de vegades, “reduir” les condicions, però d’altres vol dir posar-ne de diferents). Cal un es-

port que no especialitzi precoçment, per molt que això permeti guanyar el partit del cap de setmana o esgarrapar uns segons al cronòmetre. Volem un esport respectuós amb la nostra infància i això passa per no tenir pressa, per posar l’esport al servei del creixement i del desenvolupament, i per conèixer en profunditat la naturalesa de la infància. “- Un moment!!!...però aquest nano té fusta d’esportista i pot arribar lluny!!!-”, sento dir a un pare/entrenador. “- Encara amb més raó”, li responc.

Diàlegs d’Educació

EMPORDÀ | DIMARTS, 27 DE DESEMBRE DEL 2016

III

DIALOGUEM AMB...

Marta Rodríguez

MESTRA D’EDUCACIÓ INFANTIL A L’ESCOLA JOSEP POUS I PAGÈS DE FIGUERES

«Com més vivencial és l’activitat que fan els nens d’Educació Infantil més la interioritzen» Marta Rodríguez va estudiar el cicle de grau superior d’Educació Infantil a Santa Coloma de Farners i, fins i tot, es va formar com a perruquera, abans de treure’s la carrera per poder exercir com a mestra. Des del 2008, ha treballat en diferents escoles de l’Alt Empordà i, actualment, és tutora de P-5 a l’Escola Pous i Pagès de Figueres. Des de petita va tenir clara la seva vocació, que ha convertit en passió. FIGUERES | MAIRENA RIVAS

cons, ambients... a partir d’aquí s’aconsegueix que els nens experimentin més, que ho visquin. Si tothom va tirant cap a aquest camí és perquè serveix, perquè dóna bons resultats i perquè els nens en treuen més profit.

Marta Rodríguez ha deixat petja, per la seva energia i el seu talent innat amb la mainada, a les escoles Teresa de Pallejà, de Fortià; Amistat, Maria Àngels Anglada, Josep Pallach, Salvador Dalí i Pous i Pagès, de Figueres, i Sol i Vent, de Vilafant. Quan la van reclamar per treballar d’interina de nou al Pous i Pagès, no s’ho va pensar dos cops. I ja hi ha estat tres anys, en els quals ha coincidit amb els mateixos alumnes a P-3, a P-4 i aquest curs a P-5.

P És rotativa la tutoria d’Educació Infantil a l’escola? Quan acabi el curs amb aquest P-5 tornarà a P-3 per pujar amb els mateixos alumnes fins a P-5? R No ho és. Al Pous i Pagès vam canviar la metodologia i ho fem de la següent manera: P-3 i P-4, una mestra en cursos successius; P-5, 1r i 2n, una altra mestra. El que passa, però, és que hi ha molt mestre interí i no és fàcil poder muntar-ho així, com ens agradaria. Aquest curs a mi m’hauria correspost fer P-3, però finalment m’he quedat amb el grup amb el qual ja havia estat dos anys. P Aquesta forma de treballar els permet acompanyar els alumnes d’inici a final de la seva etapa preescolar.

No es pot obviar que els va bé anar canviant de mestra, però si els tens durant tres cursos seguits sí que és veritat que acaben tenint-te com a referent. R

Els nens de P-3 a P-5 són iguals al

Com és la relació amb els pares?

Jo no em puc queixar perquè hi tinc molt bona relació i em responen molt bé. Però també és cert que la tipologia de famílies en la nostra escola no és igual que en d’altres. Aquí ens trobem famílies que no creuen tant que l’escola és important per als seus fills. Nosaltres fem el possible perquè hi creguin. És difícil d’explicar. Intentem que entenguin que els nens han de treballar a casa, també. N’hi ha que ho fan i altres que no. R

Preocupa l’absentisme?

Marta Rodríguez és cadaquesenca i exerceix de mestra des de fa vuit anys. BORJA BLASERA

Sí que ens preocupa. Com més grans es fan els nens més creix l’absentisme.

Pous i Pagès, a Fortià o al Pallach?

P Què és allò que més li agrada de la seva feina?

R Els nens són nens i juguen i treballen per igual en aquesta escola i en totes les escoles. En el nostre cas, cal tenir en compte les famílies. N’hi ha que ajuden més els fills i altres que els ajuden menys. La diferència potser del Pous i Pagès és que potser et trobes més nens que no han après hàbits. P Què és allò més important que han d’aprendre en aquesta etapa?

És una etapa en la qual han de manipular i experimentar molt. De fet, a l’Escola Pous i Pagès, R

aconsellats pel psicopedagog Albert Fita, hem substituït les fitxes i la insistència amb el traç per un treball més manipulatiu, perquè com més vivencial és l’activitat més la interioritzen. P

Com valora els resultats?

Penso que són bons. Per exemple, a P-3 ens vam fixar que no havíem de fer cap lletra. A finals de P-4 vam introduir les lletres només per fer els noms de cada nen i realment en dues setmanes gairebé tots ells ja me l’escrivien. Des de principi de curs, aquest R

primer trimestre, ja a P-5 han treballat sis lletres de l’abecedari i la majoria dels nens ja les saben i les reconeixen. És una mostra que un cop els nens han madurat i estan preparats interioritzen molt més bé els aprenentatges. P Això demostra també que la forma de treballar a les escoles està canviant? R No totes treballem igual, però sí que cada cop n’hi ha més que aposten per les metodologies actives, pel treball per projectes, ra-

R Sobretot transmetre als nens tot allò que sé i veure com aprenen. M’ha agradat moltíssim que hàgim canviat la metodologia de treball perquè veig com evolucionen els nens. És molt maco veure els nens de P-5 motivats i amb ganes d’escriure i d’identificar lletres. El treball per ambients (el joc simbòlic, l’art, les construccions, l’experimentació i la mediateca) els desperta la curiositat i es mou lliurement per interessos i motivacions.

PRÀCTICA REFERENT

Duolingo: aprendre francès a la carta  A l’Escola Salvador Dalí de Figueres ens funciona prou bé FIGUERES | ROSER TORRAS (MESTRA)

Introduir el francès com a segona llengua estrangera suposa partir d’uns nivells d’aprenentatge molt diversos: alumnes que se’n surten molt bé en el domini de les altres llengües, alumnes que tenen serioses dificultats en el domini d’aquestes, alumnes que per la seva procedència en tenen ja un cert coneixement, alumnes pels quals és la cinquena llengua que volem que aprenguin... Duolingo és una app que per-

met una personalització total del nivell i ritme de treball de cada alumne i possibilita un seguiment d’aquest per part del docent, d’una manera molt detallada i senzilla. Sense ser ben bé un joc, té un punt de gammificació amb reptes i recompenses que el fa atractiu i engrescador als alumnes. Permet assignar tasques setmanals, realitzar tasques col·lectives a partir del nivell mitjà assolit per la classe i possibilita l’autoavaluació per part de l’a-

prenent. Afavoreix l’autonomia, la responsabilitat i la constància. Potser l’únic punt feble -encara que depèn de com podria considerar-se un valor afegit- és que no existeix versió en català i l’idioma de referència és el castellà. Duolingo està disponible com a aplicació web i com a aplicació mòbil. I permet aprendre també moltes altres llengües. És gratuïta, sense versió premium i, tot i que és possible, no és necessari que els alumnes tinguin una adreça electrònica si els tutoritza el mestre. Els enllaços d’interès Per a l’aprenent : www.duolingo.com/ Per al docent: schools.duolingo.com/.

Duolingo, una forma divertida d’aprendre idiomes. MAIRENA RIVAS

Diàlegs d’Educació

DIMARTS, 27 DE DESEMBRE DEL 2016 | EMPORDÀ

LA FRASE

DORIS LESSING

NOVEL·LISTA ANGLESA (1919-2013)

L’aprenentatge és això: tot d’una comprens una cosa que sabies de tota la vida, però amb una llum nova» ENGLISH TIME ENIGMA

FILOSOFIA ARA

FILOSOFIA SORPRENENT I DIVERTIDA ens asseiem en cercle, explico com treballarem, preparem el dia d’aula, pengem a la paret un plafó on exposarem el que anem treballant... i, mans a l’obra! Setmana rere setmana anem fent petites passes per mostrar allò que pensem i sense ni adonar-nos-en el seu llenguatge comença a ser una mica més filosòfic. Ara sense que se’m pugi al cap que només portem un mes i poc més. Però cada dia estic més convençuda que aquestes persones que tinc a l’aula acabaran donant grans opinions i tenint grans idees i evidentment seran grans persones i espero i desitjo que ens deixin amb la boca oberta. Els meus alumnes de 1r de Batxillerat, només començar el curs, van haver de fer un exercici sobre filofografia i respondre la qüestió: “què és per a tu o què t’aporta la filosofia?”. El resultat va ser extraordinari, sorprenent, divertit, concloent, filosòfic, ... del qual comparteixo amb vosaltres aquesta imatge per concloure de manera oberta i que tots puguem intentar respondre la mateixa pregunta. Obrim les portes, donem pautes, escoltem... I ells ja faran la filosofia! Sònia Casado Iglesias, professora de filosofia de l’Institut Narcís Monturiol (Figueres)

ANSWER:

The day after Christmas

embla fàcil parlar de filosofia, tothom se n’emplena la boca: “la meva filosofia”, “la filosofia del grup”... Però quan tens al davant un grup de nois i noies de 1516 anys i els vols fer entendre el concepte, vols intentar ferlos vibrar amb la filosofia, vols que intentin expressar aquells dubtes, neguits, il·lusions o fins i tot deixar-los pensar sense dir res... et trobes que no saben endinsarse en uns interrogants tan simples com: Què és l’amor? La cultura? Encara s’utilitzen els mites avui dia?... Et quedes esperant a veure si desperten i que aquesta possibilitat que els ha arribat de poder fer filosofia a 4t d’ESO, sigui la solució (per dir-ho d’alguna manera) per engendrar, com deia Sòcrates, persones una mica més crítiques. I en aquest moment és quan em pregunto: -Crítiques de què?- Amb què? Si no són capaços de dir el que els passa pel cap, encara que això no tingui cap sentit evident. I de cop i volta penso a posar en pràctica un projecte del qual estic enamorada: La Filosofia 3/18 que promou el Grup IREF de Barcelona. I amb la meva modesta formació, arribo a classe amb el meu grup de 4t a l’institut Narcís Monturiol de Figueres i preparo l’aula:

POESIA A L’AULA

Josep Maria de Sagarra «Girona a la tardor» Sota del pont camina l'aigua trista és l'aigua de la pluja de Tots Sants; el cel és malva i rosa i ametista, hi ha un or de fulles pels camins forans.

Fa una boira que sembla un vel de fada, sonen el clarinet i el tamborí... I el cor, com una nit molt estrellada espera l'hora d'estimar i llanguir.

La Seu dreça la pàl·lida harmonia de pedra grisa vers el cel llunyà, i l'àngel guaita la caputxa pia de Sant Feliu una miqueta enllà. Sota les Voltes, la ciutat encesa, és estrident de riures i fanals, i cenyida de fosca, la Devesa dreça milers de branques immortals.

BIBLIOTECAE

EL LLIBRE

PAULI, LORENZ CUIDA’M

BENEGAS, MAR COM ADORMIR UN LLEÓ I ALTRES CRÒNIQUES VERÍDIQUES

GOLDSTYN, JACQUES EL MEU GRAN ARBRE

TAKATUKA, 2016

PAGÈS, 2016

TRAMUNTANA, 2016

El món a l’inrevés  -Indis! Què et semblaria si

Aprenent de periodista  La protagonista, l’Anna, és una nena molt inquieta i intel·ligent, que vol ser periodista igual que la seva àvia. Viu amb la seva família i un dia l’àvia li regala una gravadora per aprendre l’ofici de la comunicació. Fins aquí tot sembla normal. Però, de sobte, comencen a succeir coses estranyíssimes i l’Anna ho grava tot i en fa unes cròniques fabuloses: com s’adorm un lleó, el vol que pot tenir una faldilla o fins on arriba una casa voladora. Com adormir un lleó i altres cròniques verídiques és una història imaginativa, plena d’aventures divertides. Recomanable per als infants de 7 a 10 anys.

El nen solitari  Aquesta és la història d’un nen solitari, que tot ho fa sol: juga als escacs, pesca… sense ningú que l’acompanyi. I de totes aquelles coses que fa, el que més li agrada és pujar al seu arbre, un roure molt vell que es diu Tilà i és, a més d’un amagatall, una casa, un refugi, un laberint, una fortalesa!. Aquest llibre conté una història tendra i emotiva d’un nen sense amics, però molt imaginatiu i gran amant de la natura. Un àlbum, acompanyat d’unes il·lustracions senzilles i molt originals, que et fa somriure. Recomanat per a nens i nenes a partir de 8 anys.

et fes un arc i unes quantes fletxes? En Roc diu: -De cap manera: és massa perillós. -I una foguera? -proposa el senyor Bocí. -Fa fum, i no és bo per a la salut.

El món a l’inrevés: l’adult pregunta al nen com s’han de cuidar les criatures i el nen renya l’adult perquè les propostes de joc que fa són, suposadament, massa perilloses. Cuida’m és un conte molt original i dinàmic que, a través del joc i de les aventures dels seus personatges, en Bocí i en Roc, t’atrapa des del primer moment. Recomanable per a nens i nenes a partir de 8 anys, però no apte per a mares i pares superprotectors.

Editen:

Col·laboren: Els editors del suplement Diàlegs dʼEducació no tenen perquè compartir les opinions expressades en les diferents seccions. Per a més informació: www.sealtemporda.net.