DE (VIII 67) by CRP Alt Empordà

Diàlegs d’Educació

NÚMERO 67 | GENER DEL 2017

L’esplai, temps d’educar en un entorn de natura Els campaments de recerca en parcs naturals, una proposta que ha fomentat valors educatius i pedagògics Natura, tallers, jocs, tendes de campanya, companyonia, monitors, mainada... fa més de tres dècades que es va organitzar el primer campament d’estiu de la Institució Altempordanesa per a la Defensa i Estudi de la Natura (IAEDEN), un moviment d’esplai, amb la natura com a aula d’aprenentatge, que ha il·lusionat diferents generacions d’empordanesos. L’activitat en els campaments de recerca sempre ha tingut objectius educatius i pedagògics. FIGUERES | MAIRENA RIVAS

Molts altempordanesos, que, entre els anys 1983 i 2013, van tenir l’oportunitat de participar en campaments de natura o en camps de treball promoguts per la IAEDEN, guarden en el record les experiències viscudes. Des del lleure, monitors, nens i joves treballaven continguts curriculars a l’aire lliure, trepitjant el territori i coneixent des d’un primeríssim primer pla la flora i la fauna dels entorns naturals del cap de Creus, els Aiguamolls i l’Albera. Aquestes activitats fan pensar en la forma com es plantegen els aprenentatges ara mateix a les escoles, fomentant l’autonomia i la iniciativa personal, el treball en grup, el servei comunitari, l’observació, la interactuació, la creativitat i, fins i tot, les competències bàsiques.

Els noranta van ser uns anys d’auge en el món de l’esplai estival relacionat amb el lleure i els campaments de natura. ARXIU DE ROSER SALIP

Una trobada de participants Aquest 2017, es prepara un retrobament de totes aquelles persones que, d’una manera o una altra, van estar presents en aquests campaments d’estiu, tant monitors com participants. La idea dels seus organitzadors és reviure un dia, a l’estil d’a-

quells campaments, al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, tots plegats. Si les previsions es compleixen, la jornada pot arribar a congregar més de 2.000 persones. “Volem que sigui una trobada oberta a tothom. Muntarem activitats com les que fèiem abans als campaments,

JOVENT SOLIDARI MONTSERRAT BARNADAS EDITORIAL EDUCATIVA esprés d’aquestes festes de Nadal, estem “patint” moltes campanyes publicitàries sobre diferents tipus de rebaixes. Però entre tota aquesta voràgine

159886

Mestra, assessora del Centre de Recursos Pedagògics (CRP) del Servei Educatiu de l’Alt Empordà

de consum, en trobem una de ben diferent. Una que ens convida a donar, no a comprar. Entre el 13 i el 20 de gener, s’ha impulsat la campanya “Marató de donants de sang 2.0 de Catalunya”, una crida

amb jocs i tallers actualitzats i renovats. Serà un diumenge de maig, als Aiguamolls”, explica Roser Salip, una de les integrants del grup impulsor de la trobada. Ella mateixa posa l’accent en el “gran valor” pedagògic i educatiu que tenen aquest tipus de propostes de lleure i esplai.

Jordi Pujadas Ribalta evoca, en un text de record a aquells campaments, “la inevitable nostàlgia d’unes vivències passades”. L’autor destaca que “la proposta, en aquells anys, era molt singular”. “Goso qualificar-la d’avançada”, apunta, i hi afegeix: “Impulsava la cooperació, la participació as-

sembleària en la gestió del dia a dia dels nois i noies, la presa de decisions per poder triar entre una oferta diversa de tallers, el compromís amb els objectius comuns i compartits, afavoria l’autonomia, la reflexió i la descoberta, els bons hàbits, l’emoció i la pertinença al col·lectiu.”

a la solidaritat, a la donació desinteressada. A Catalunya fan falta unes 1.000 bosses diàries. Es necessiten donants perquè la sang no es pot fabricar. I qui són aquests donants? Són especials? Són herois? Jo diria que són persones ben normals. Segur que entre les nostres amistats en coneixem més d’una. Són persones compromeses, generoses, col·laboradores. Estan en possessió d’uns valors que segurament han viscut en el nucli familiar i en el cercle d’amistats. Uns valors que també es potencien des de l’escola i l’institut. A part del modelat-

ge que tot docent pot exercir, el mateix currículum escolar recull l’educació en valors socials i cívics i el servei comunitari, amb l’objectiu que l’alumnat adquireixi competència social i ciutadana, experimenti accions cíviques i faci un servei a la comunitat. A la nostra comarca, hi ha centres educatius que porten a terme aquests projectes transversals, multidisciplinaris, amb molt bons resultats. Des de l’àrea de ciències, es treballa la composició de la sang, la seva funció, l’aparell circulatori... Des de l’àrea de llengua catalana es redacta una carta in-

formativa adreçada a les famílies. Des de l’àrea de matemàtiques s’elabora una enquesta que es passarà als donants i es treballa l’estadística dels resultats obtinguts. Des de plàstica s’obté el disseny de l’eslògan, el logotip del cartell publicitari i es dissenyen petits records per a cada donant. A més, a secundària, des de tecnologia amb la impressora 3D han fabricat clauers que imiten les gotes de sang. Aquest jovent aprèn, treballa en equip, s’implica i se solidaritza. La mainada d’avui són els donants de demà.

Diàlegs d’Educació

DIMARTS, 31 DE GENER DEL 2017 | EMPORDÀ

L’ESCOLA PARLA

Dash i Dot, una nova forma d’aprendre a l’Escola Sant Andreu de Borrassà ➤ Amb l’adquisició d’aquests dispositius, s’ha volgut introduir la robòtica al centre aquest curs

Les Bee-Bots són un estímul educatiu per als alumnes. BORJA BALSERA

La robòtica, com a recurs educatiu a l’Escola Maria Àngels Anglada de Figueres FIGUERES | M. R.

La robòtica educativa afavoreix l’expressió oral i escrita, la lateralitat i l’espai, les relacions lògiques, la seqüenciació d’ordres, l’ús de llenguatge computacional, la iniciativa personal, el càlcul, el raonament... L’Escola Maria Àngels Anglada de Figueres ha consolidat la utilització d’aquest recurs tecnològic perquè potencia tots aquests aspectes de l’aprenentatge i pel seu contingut interdisciplinari, segons ha explicat la directora, Imma Descarrega, que alhora és la mestra responsable de Robòtica. El curs passat es va començar a treballar amb robots a l’escola. Els dispositius elegits són les Bee-Bots (les abelles robot) i la seva funció és diferent a Infantil i a Primària. “Amb els

alumnes de P-4 i P-5, treballen les Bee-Bots per ambients d’aprenentatge i les manipulen lliurement, en funció dels seus interessos”, comenta Imma Descarrega, que també explica que a Primària (de moment fan robòtica els nens i les nenes de 1r, 2n i 3r) es fan tallers específics de robòtica: “Aprenen a prendre decisions, es fa un treball d’assaig i error. L’alumne pensa primer què vol fer amb l’abella, seqüencia les accions, les ordena i les executa.” Aquests aprenentatges es fan de dues formes: la més vivencial és manipulant els Bee-Bots i la més tècnica és a través de la programació als ordinadors. “Estem preparant els nens per al futur i, per això, és important que entenguin com pensen les màquines”, diu la directora.

Els nens i les nenes de l’Escola Sant Andreu fan sessions de robòtica un cop al mes. BORJA BALSERA BORRASSÀ | MAIRENA RIVAS

Dash i Dot són dos robots educatius que impulsen l’aprenentatge de l’alumnat d’Infantil i Primària a l’Escola Sant Andreu de Borrassà. Amb l’adquisició d’aquests dos dispositius s’ha volgut introduir, aquest curs al centre, la robòtica, una matèria que permet els alumnes treballar continguts curriculars de manera transversal i interdisciplinària. La directora de l’escola, Mireia Juncosa, explica que la robòtica s’imparteix a tots els nivells, des de P-3 fins a 6è, i que, de mo-

ment, es fan sessions un cop al mes. La idea és poder ampliar el llistat d’activitats amb robots el curs vinent. “Tenim moltes idees”, ha afirmat la directora. El robot gran i el robot petit L’escola disposa d’aquest innovador material tecnològic gràcies a l’AMPA, que ha comprat els robots i també unes tauletes. L’objectiu és dotar d’una parella de robots l’alumnat d’Infantil i d’una altra parella l’alumnat de Primària. Tot i que el robot gran es diu Dash i el petit és Dot, una de

les accions que es portaran a terme aviat a l’escola és buscar-los uns noms més personals, que es triaran per votació popular. Dash i Dot és, de fet, la marca d’aquests dispositius, que distribueix l’Editorial Vicens Vives. Els robots van “arribar” a l’escola en el decurs de la festa de la castanyada, en un context molt lligat al centre d’interès que es treballa aquest curs: l’Espai. L’Ateneu es va ambientar com un planetari i Dash i Dot van donar la benvinguda als alumnes i als mestres.

Els Xiquets de Llers, una petita família LLERS | M. R.

El clima familiar que es respira a la Llar d’Infants Els Xiquets de Llers proporciona confiança i seguretat als petits. Cada racó, cada espai, crea un ambient d’estança familiar que aporta als petits elements d’observació, de manipulació, d’experimentació i d’aprenentatge. “A la llar, hi ha només dotze nens i això fa que ens sentim com a casa, com una petita fa-

A FONS

JOAN DE LA CREU GODOY Professor a la Facultat d’Educació de la UdG i cofundador de l’escola de música La Flauta Màgica de Figueres

EL SILENCI DE LA MÚSICA

oler fer una reflexió sobre el panorama actual de l’educació musical a les escoles en tan poques línies és un xic agosarat

mília”, explica la directora, Mireia Bellapart, alhora que assenyala que els infants tenen de referent totes les educadores i tots els espais, concebuts perquè siguin de la seva comoditat i acollidors. La relació amb les famílies potencia aquest vincle. Els pares estan molt presents en les activitats i trobades que es promouen a la llar d’infants, i també en el dia a dia. De fet, tant en les entrades

com en les sortides de la mainada, educadores i família conversen sobre els petits. “Ens agrada que els pares ens expliquin com es troben els seus fills i a nosaltres ens agrada poder-los parlar sobre com ha anat el dia”, ha dit Mireia Bellapart. Bona part de la vida a la llar Els Xiquets es pot seguir en un bloc concebut com un diari dels infants: llers2.blogspot.com.es.

Els alumnes es familiaritzen amb l’entorn natural del municipi. LLAR ELS XIQUETS

per no dir impossible. Deixeume provar-ho encara que sigui per deixar-vos una pregunta a l’aire i cercar-ne entre tots la resposta. La música és present a la nostra societat des de sempre, des de temps tan reculats que l’home, amb les seves eines i habilitats, ja intentava utilitzar i manipular el so per les seves cerimònies i rituals o per imitar els efectes de la naturalesa. Des de llavors continuem fent el mateix aquí i arreu; és a dir, tenir la música molt a prop per utilitzar-la quan i com vulguem, ja sigui per escoltar-la, fer-nos moure, inter-

pretar-la, etc., esdevenint part essencial de l’acompanyament de la nostra vida. L’escola és un reflex de la societat i com a tal hi han d’estar representades totes les manifestacions i sabers que aquesta necessita per ser més rica i plural. La música, per tant, no hi pot faltar i com més petit és l’infant, amb més continuïtat, durada i transversalitat hi ha de ser present, com si es tractés d’un fil conductor o banda sonora del dia a dia d’aquest nen o nena. La música, com ho avalen molts estudis científics, és una gran provocadora de viatges d’anada

i tornada de les nostres neurones entre els dos hemisferis, ja que en ella es troben elements rítmics amb patrons matemàtics, elements melòdics que potencien l’emotivitat, la percepció auditiva, etc. Malgrat això, en l’educació primària, l’educació musical, massa vegades, s’ha de fer escoltar, reivindicar i ferse un lloc enmig del complex món de la planificació curricular, horaris i debats cada cop més efervescents sobre la importància de garantir un lloc preferent a les matèries instrumentals en detriment de les altres més artístiques, que poden

afavorir sens dubte l’esperit creatiu. En aquest sentit crec que venim d’un temps i espai millors, i hem entrat en un terreny poc il·lusionador. La causa de tot plegat es pot resumir que actualment la música, a l’escola i sobretot en la formació inicial de mestres, està patint no només les dissortades retallades de personal, d’horaris i recursos sinó també uns canvis de plans d’estudis dins el nou paradigma educatiu, social i polític que fan minvar la seva qualitat i àdhuc la seva presència. Serà el començament del Silenci de la Música?

Diàlegs d’Educació

EMPORDÀ | DIMARTS, 31 DE GENER DEL 2017

III

DIALOGUEM AMB...

Laura Palomeras Mir

COORDINADORA DELS CICLES FORMATIUS DE L’INSTITUT OLIVAR GRAN DE FIGUERES

«Moltes empreses on els nostres alumnes fan les pràctiques se’ls queden per treballar» Laura Palomeras Mir, professora de cuina de l’Institut Olivar Gran de Figueres, és la coordinadora dels cicles formatius de grau mitjà de Cuina i Gastronomia i de Serveis en Restauració. Amb aquestes paraules, descriu ella la seva professió: “Aquest és un món que t’enganxa, que és creatiu, que et manté desperta i viva cada dia, és un no parar. No tens mai temps d’avorrir-te.” FIGUERES | MAIRENA RIVAS

Als 22 anys i un cop acabada la seva formació a l’Escola d’Hostaleria de Girona, Laura Palomeras va muntar el seu propi restaurant. Als 30 anys, va decidir donar un canvi de rumb a la seva vida professional i va decidir que ensenyar podia ser una bona aportació a la societat. Va aprovar les oposicions del Departament d’Ensenyament i ara que té 39 anys viu immersa en les classes. P Quina formació es requereix per ser professora de cuina en un institut? R Cal ser professor tècnic de formació professional. Es necessita com a mínim una FP 2, el nivell C de català i, en el meu cas, em vaig treure les oposicions del Departament d’Ensenyament. A més, veient com avança tot, tinc el nivell A2 d’anglès i m’estic traient la carrera de Psicologia. P Ampliar la formació és important per al professorat?

Crec que sí. En el món en què ens movem nosaltres, tot evoluciona molt de pressa. Quan jo estudiava, per exemple, no existien les tauletes i, ara, gairebé tot ho fem amb ordinadors, pissarres digitals i tauletes. El Departament d’Ensenyament ens dóna molta formació però, a part, un mateix, si té inquietutds, s’ha d’anar formant també pel seu compte. R

És professora de l’Institut Olivar

Gran, però les classes es desenvolupen a l’Escola d’Hostaleria. Com s’explica?

«Un 99,9% dels alumnes, una vegada han acabat la seva formació de cicle mitjà, troben feina»

R L’Escola d’Hostaleria és l’edifici i a dins hi ha dues entitats. Per una banda, hi ha els Cursos de Formació Ocupacional, antiga escola d’hostaleria de Vilamalla, i, per l’altra, hi ha els cicles formatius, que depenen de l’Institut Olivar Gran. Simplement, compartim espais. Els cicles que impartim a l’institut són molt específics, perquè necessitem cuines i un bar, i per això les pràctiques les realitzem a l’Escola d’Hostaleria, però les teòriques, tant les podem fer aquí com a les aules de l’institut.

R Creiem que sí. També cal tenir en compte que l’economia s’ha reactivat i les empreses tornen a contractar gent. Els alumnes que acaben la seva formació aquí, o bé van a estudiar un grau superior i, pel que fa a la resta, als que no volen continuar estudiant, el 99,9 per cent troba feina. P Així com els alumnes aprenen a les empreses, vénen empreses a parlar a l’Escola d’Hostaleria?

Quants alumnes estudien en aquests cicles? P

R Als dos cursos dels dos cicles, entre primer i segon, tenim al voltant de cent alumnes. P El món de la cuina està de moda. Això és bo per a aquests estudis? R És bo. Aquí el turisme és molt important, i hi ha molts negocis d’hostaleria. Un volum important de les persones que es volen dedicar a la cuina són els fills dels empresaris d’hostaleria, per donar continuïtat al llegat dels pares. I la moda també ve per les Estrelles Michelin que tenim tan a prop i pels programes de televisió, com Master Chef. P Cada vegada s’està valorant més, també, la professió de cambrer. R

Potser la feina no és tan atrac-

Laura Palomeras, a les instal·lacions de l’Escola d’Hostaleria. BORJA BALSERA

tiva com la del cuiner, però també s’està valorant, és cert. De fet, estem en un territori de vins i, avui dia, els cambrers, a part de servir plats, com feien antigament, també són coneixedors dels vins, són mig enòlegs, mig sommeliers, saben elaborar plats o elaborar còctels davant dels clients. P S’afavoreix la sortida laboral d’aquests alumnes?

R Els alumnes dels cicles formatius han de fer unes 350 hores de pràctiques en empreses externes. Nosaltres els tutelem igualment, però han de fer aquestes pràctiques fora. Moltes d’aquestes empreses, ja se’ls queden per treballar. Ara mateix, no ens queden alumnes per fer pràctiques perquè els tenim a tots col·locats. P

És un èxit?

R Intentem treballar amb tots els cellers de la comarca, amb els trulls d’oli i amb els petits productors. Procurem que molta gent de fora vingui a l’escola a explicarnos com treballen i com es fan els seus productes. Els alumnes dels cicles formatius realitzen i serveixen el menjar per al restaurant els dilluns i els dimarts, amb atenció al públic. Per exemple, cada quinze dies, els dilluns i els dimarts maridem els menús amb els vins d’un celler diferent. I, prèviament, aquest celler ha estat aquí a explicar-nos els seus productes, perquè així els alumnes saben de primera mà com són aquells vins que estan servint als clients.

PRÀCTICA REFERENT

L’avaluació divertida (Ludificació de l’avaluació per mitjà de Kahoot) FIGUERES | SEMINARI TAC

En una època en què la mainada és nadiua digital i gran part del seu temps viu immersa en entorns virtuals, ja siguin xarxes socials, jocs en línia o entorns virtuals d’aprenentatge; l’escola ha d’aprofitar aquests nous formats per fer el que sempre ha procurat de fer, utilitzar el joc com a mitjà motivador per a l’adquisició i consolidació dels aprenentatges treballats a l’aula. Una part del procés avaluatiu serveix per a comprovar el punt en què cada alumne es troba respecte dels aprenentatges. Tothom recorda els exàmens i proves a què, de tant en tant, ens havíem

d’enfrontar amb més angoixa que ganes. Kahoot ens ajuda a conjugar aquests dos termes, avaluació i motivació a través del joc. Es tracta d’un joc que es pot crear en qüestió de minuts –els Kahoots– a partir d’una sèrie de preguntes d’opció múltiple a les quals es poden afegir vídeos, imatges i diagrames. Amb una app instal·lada en els respectius dispositius mòbils, sense haver de crear comptes personals i dins un ambient de grup, l’alumnat respon l’opció que considera correcta als jocs que es proposen en una pantalla compartida que pot ser projectada a l’aula. Finalment, i amb una bona

dinàmica de grup, es poden compartir els resultats per a aprofundir en la comprensió i el domini dels aprenentatges. Aquesta metodologia utilitza mecàniques pròpies dels jocs: Sistemes de petites recompenses per accions: A canvi d’un petit percentatge de la nota, es pot aconseguir que els alumnes portin al dia els continguts de l’assignatura. Per exemple, amb petits tests, cada poc temps sumen un deu o un quinze per cent de la nota o sumen punts de participació. Elements de personalització: La llibertat per personalitzar l’assignatura pot convertir el que po-

dria ser un treball tediós en un repte interessant. Sistema de realimentació: Un feedback constant, un seguiment que fa que l’alumne sàpiga a tot moment quin és el seu estat d’aprenentatge.

Component lúdic: Presentar activitats en forma de joc és, en definitiva, la definició de ludificació. Hi ha multitud de jocs que poden aplicar-se en una aula amb els mitjans dels quals disposem avui dia i Kahoot és un d’ells.

Diàlegs d’Educació

DIMARTS, 31 DE GENER DEL 2017 | EMPORDÀ

LA FRASE

NELSON MANDELA

EXPRESIDENT DE SUD-ÀFRICA (1918-2013)

« L’educació és l’arma més poderosa per canviar el món» ENGLISH TIME ENIGMA

FILOSOFIA ARA

MERLÍ: DE L’ESPERANÇA A LA DECEPCIÓ a fons i més completa i que no es quedi reduïda a l’hiperhedonisme. La filosofia es qüestiona els dogmes i els analitza per entendre el món, però no es pot limitar a criticar i negar (cosa que agrada molt als adolescents, ja que és intrínsec a la seva etapa vital). Qüestionar-se tot allò que es presenta com una veritat dogmàtica (com Sòcrates qüestionant els convencionalismes sofistes) només és una petita part del mètode filosòfic. Després ve la part més difícil, que és la de construir criteris, pensaments i realitats, la de proposar, la part creativa, la part de l’esperança. A Merlí, aquest llarg procés creatiu queda frustrat i aniquilat amb el reduccionisme sexual amb què es caracteritza els personatges de la sèrie. Certament, hi ha autors que defensen una naturalesa humana egoista i bàsica, com pot ser Maquiavel, Hobbes o Nietzsche, però de la manera que es presenten aquestes idees a la sèrie es tracta d’una interpretació esbiaixada i descontextualitzada d’aquests autors de les seves obres i èpoques. No es pot reduir l’obra d’un pensador a una sola idea treta de context i posada a una altra realitat, perquè això fa que no s’interpreti adequadament. Per tant, la manera de

tractar els pensadors en la sèrie és perillosament massa superficial, ja que les males interpretacions poden portar a males gestions. Així, per una part, Merlí ens impulsa a la pregunta, a qüestionar-se les coses, a la curiositat i a la transgressió dels dogmes. Aquest punt de partida és vital tant per a la filosofia com per al progrés i el coneixement. Tot i així, les alarmes es disparen quan veiem que el fenomen Merlí ha fet augmentar les matrícules al grau de filosofia, com si la filosofia s’identifiqués amb «el dogma de l’antidogma» i no anés més enllà. Esther Cruañas Rasclosa, professora de filosofia de l’Institut Illa de Rodes (Roses)

ANSWER:

London

o empatitzo amb el personatge Merlí en el sentit transgressor i crític d’una societat dogmàtica i estandarditzada i, massa vegades, hipòcrita com la nostra. És com una alenada d’aire fresc, com una experiència alliberadora, una catarsi, en la qual pots fugir per un moment dels barrots de les convencions socials, d’allò políticament correcte, dels rols assignats a la vida adulta i de la càrrega de les responsabilitats. Merlí va suposar una sorpresa i un bri d’esperança com a professora de filosofia: Per fi algú ens fa arribar la filosofia a la vida quotidiana! Per fi un recurs nou per utilitzar a les aules!, per fi els alumnes mostren interès per a la utilitat de la filosofia! Per fi portem la filosofia al segle XXI! I, sobretot, per fi algú ens fa pensar i reflexionar sobre els cànons i els paradigmes socials als quals estem tan immersos que ni ens adonem que ho són! Però, quina és l’alternativa? Què ens proposa Merlí? Ja sabem que sempre que neguem o critiquem alguna cosa s’ha de fer una proposta alternativa. En aquest sentit, Merlí fa un nihilisme negatiu de la societat sense proposar res més que no sigui el mer instint animal, l’individualisme, el llibertinatge, el materialisme i l’egoisme. A més, no és irònic que els prejudicis i els arquetips que pretén criticar siguin la mateixa arma amb els quals els vol atacar? Totes aquestes propostes estan ben lluny de la llibertat i de tot allò que ens fa humans. Tornem a caure en una distòpia que ens deixa sense esperança per a la nostra espècie? Potser hi hem posat massa expectatives en una sèrie de televisió que el que busca és l’èxit de l’audiència i el preàmbul de la filosofia només és una petita excusa de guió sense fons. Sí, Merlí tracta la tolerància, l’amor, l’amistat, la justícia... temes tots ells molt filosòfics, però de quina manera els tracta?, amb quin rerefons? És un rerefons unidimensional i parcial, de tots aquests conceptes, que bé mereixen una anàlisi més crítica, més

POESIA A L’AULA

Montserrat Vayreda «Pluja en l’asfalt» S’encén cada fanal i la pluja que cau renta l’asfalt. Pels carrerons estrets hi ha mirallets allà on l’aigua es congria; són els paraigües ambulants bolets que llisquen al damunt la voravia. Algú dels que no en porta s’aixopluga a dins la boca oberta d’un portal, la portera remuga que de fregar l’entrada no s’ho val. La pluja persisteix, la gent que passa té els ulls mig entelats d’avorriment; la ciutat apareix cansada, lassa, perduda dins el gris, boirosament.

ROGER LLEIXÀ

BIBLIOTECAE (BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES DE L’ALT EMPORDÀ)

EL LLIBRE

PERNAUDET, CHRISTOPHE EL LLOP FA VAGA

SRUT, PAVEL ELS MENJAMITJONS

BAGLEY, JESSIXA VAIXELLS PER AL PARE

JOVENTUT, 2016

MOSAICS LLIBRES, 2016

B DE BLOCK, 2016

Cansat d’espantar ➤ El temible llop, el més ferotge, el que espanta els petits de la casa, ha pres una decisió: farà VAGA! El llop està tip de ser sempre el dolent i creu que tot plegat és ben injust, però la resta de personatges dels contes estan indignats amb aquesta actitud i han convocat una assembla general per posar-hi remei. Aconseguiran aturar aquest despropòsit? Tornarà a ser terrible i cruel el nostre estimat llop? Us assegurem que la resposta us farà córrer! Aquest és un àlbum divertit adreçat a nens i nenes amb edats entre els 3 i els 6 anys.

On van a parar els mitjons? ➤ Que algú de nosaltres hagi perdut un mitjó o que al seu calaix s’hi acumulin mitjons desaparellats és un fet del tot habitual. Però, què o qui fa desaparèixer aquests mitjons? Els menjamitjons, del txec, Pavel Srut, Premi Nacional de Literatura 2015, explica aquests secrets, i fa gaudir, com mai, d’unes històries ben divertides amb uns personatges que s’alimenten dels nostres mitjons i viuen, sense ser vistos, entre nosaltres. Una novel·la d’humor i aventures, il·lustrada per la txeca Galina Miklínová. La novel·la, per a joves a partir de 10 anys, ha estat traduïda per Montse Tutusaus.

Relat tendre ➤ Us convidem a llegir la història d’en Buckley, un petit i traçut castor, que viu vora el mar, en companyia de la mare. El que més li agrada és construir vaixells amb les fustes que troba a la platja. Quan arriba una data especial, llença al mar els vaixells més bonics amb la intenció que, un dia, el pare els pugui rebre i n’estigui orgullós. A on van a parar tots aquests vaixells? On és el pare d’en Buckley? Una història tendra per explicar la pèrdua i el dol. Un conte que us arribarà al cor.

Editen:

Col·laboren: Els editors del suplement Diàlegs dʼEducació no tenen perquè compartir les opinions expressades en les diferents seccions. Per a més informació: www.sealtemporda.net.