DE (VIII-68)

Diàlegs d’Educació

NÚMERO 68 | FEBRER DEL 2017

L’al·licient de la competició en les matemàtiques El Dissabte Transfronterer de les Matemàtiques situa les «mates» en un context de problemes reals i quotidians Nombres, magnituds i mesures, càlcul, orientació espacial, geometria i lògica estimulen la pràctica de les matemàtiques d’una forma lúdica, i amb l’al·licient de la competició, en una de les convocatòries anuals que reuneix estudiants de tota la demarcació gironina a Figueres. La 6a edició del Dissabte Transfronterer de les Matemàtiques ha reunit aquest febrer 136 alumnes i 35 professors de 19 centres educatius, a més de 6 conferenciants.

FIGUERES | MAIRENA RIVAS

Hi ha estudiants que presenten una vocació innata per les matemàtiques, i, pensant en ells, cada any, des de fa sis anys, s’organitza a Figueres el Dissabte Transfronterer de les Matemàtiques. La iniciativa està coorganitzada per la Fundació Princesa de Girona, la Fundació Ferran Sunyer Balaguer i l’Ajuntament de Figueres, amb el suport del Servei Educatiu de l’Alt Empordà, i, durant una jornada, anima estudiants de 4t d’ESO i de 1r i 2n de Batxillerat a gaudir de la matèria dels números.

Reconeguts professors, doctors i catedràtics de la Universitat Autònoma de Barcelona se sumen a la iniciativa oferint tallers molt pràctics als alumnes participants.

L’objectiu de la convocatòria no és altre que mostrar als joves la presència de les matemàtiques en el món actual, tant en les diferents branques de les ciències (incloses les ciències socials) com en les noves tecnologies i, fins i tot, l’art; fomentar l’interès i la vocació científica al voltant de les matemàti-

ALUMNES PREMIATS EN EL DISSABTE TRANSFRONTERER DE LES MATEMÀTIQUES 2016-2017

TALLERS DE BATXILLERAT Les matemàtiques del Big Data: de la genètica a Facebook: 1r: Èlia Adroher Llorens i Omar Fallouk Ferrer (Institut Olivar Gran) 2n: Marçal Garcia Boris i Quim Juanola Pineda (Institut Alexandre Deulofeu) 3r: David Armengol Camps i Jordi Callol Manzano (Ins Alexandre Deulofeu) L’infinit matemàtic i les seves paradoxes: 1r: Zoe Higueras Arena i Elisa Rovira Hoffman (Institut El Pedró, l’Escala) 2n: Jordi Bujons i Roser Cantenys Sabà (Institut Cendrassos) 3r: Ada Gorgot-Palau Prat i Guillem Teixidor Mayolas (Institut Cendrassos) L’arc de Sant Martí, els models de color i els colors invisibles: 1r: Jana Cherta Clara i Jonathan Cano Martínez (Institut Ridaura) 2n: Max Martínez i Arnau Quintana (Institut Sant Feliu de Guíxols) 3r: Eva Arnall Moret i Meritxell Torrent Ragolta (Institut Cendrassos) Els joves premiats, amb representants de l’organització. SANTI COLL

ques; encoratjar el treball en equip i la participació activa en l’experimentació i la resolució de problemes; situar les mates i les seves branques en un context de problemes reals i de la vida quotidiana per distanciar-les del concepte de ciència abstracta allunyada del món real, i, finalment, posar un grup d’estudiants de secundària amb interès per les ma-

temàtiques en contacte amb matemàtics professionals d’alt nivell.

La competició es fa per parelles.

Una de les novetats que s’ha introduït aquest curs al Dissabte de Transfronterer de les Matemàtiques ha estat l’oferta de formació per a professors de matemàtiques, en què s’han presentat innovacions metodològiques en l’aprenentatge de l’assignatura.

TALLER DE 4T D’ESO De la matemàtica dels jocs al joc de la matemàtica: 1r: Laura Garrido Manzano i Nerea Roldan Gil (Institut Ridaura) 2n: Oriol Batlle Pagès i Susanna Rovira Hoffmann (Institut El Pedró) 3r: Anuar Ajenoui i Isaac González Masdevall (Institut Olivar Gran) INSTITUTS PARTICIPANTS La Salle Figueres, Escolàpies Figueres, Institut de Sant Feliu de Guíxols, Institut Ridaura, Les Alzines, Institut Cendrassos, Institut Josep Brugulat, Institut Illa de Rodes, Institut Olivar Gran, Institut El Pedró, Institut Alexandre Deulofeu, Saint George’s School Girona, SIN Cap de Creus, Institut Vallvera, Institut de Vilafant, Institut Ramon Muntaner, Institut de Llançà, MontessoriPalau i Lycée de Ceret (en total, 19 centres).

TEMPS PER A L’APRENENTATGE NÚRIA PUIGDEVALL OLIVERES EDITORIAL EDUCATIVA ls adults –pares, mares, docents– solem lamentar-nos que tot va molt de pressa i que mai tenim temps. Desenvolupem les nostres vides i les nostres feines de manera estressada mentre envegem el temps dels infants. Sovint, però, ens contra-

160046

E

Mestra, assessora LIC del Servei Educatiu de l’Alt Empordà

diem a nosaltres mateixos quan, sense adonar-nos-en, encomanem aquest fer nostre en la quotidianitat dels vailets, a casa i a l’escola, i els volem fer grans a marxes forçades, els robem el temps carregant-los de deures i obligacions, i convertim la seva educació en una cursa contrarellotge.

Independentment de les metodologies emprades per a l’assoliment dels aprenentatges, mentre ensenyem, mentre aprenem, prenguem-nos temps en el procés. Servim-nos del modelatge i facilitem espais de reflexió, diàleg i intercanvi sobre el procés d’aprenentatge. Ajudem-los: facilitem-los bastides, models. Ensenyem-los a ser conscients de com s’aprèn i de com aprenen. I fem que verbalitzin les dificultats, els errors i els dubtes. També que coneguin els dels adults. Sent conscients de l’aprenentatge, s’aprèn.

I quan arribi el moment de l’avaluació, dediquem-hi també temps. Estona per convertir aquest exercici en una activitat sense interrogants, sense ombres ni ambigüitats. Que els alumnes coneguin bé què és el que han de saber i on han d’arribar. Que sàpiguen els objectius i els criteris.

Que l’avaluació no sigui sols un instrument per puntuar, per castigar. Que serveixi per fer-los avançar, que tingui una funció formativa. Que ens doni pistes a docents i pares de què és el que l’alumne fa bé i de què és el que

ha de millorar. Treballem la postavaluació. Investiguem en quin moment del procés cal reincidir.

Reflexionem. Compartim. Donem en aquest moment, també, temps.

Dediquem temps, doncs, a l’aprenentatge, deixem de banda la pressa, que no val per ensenyar, i anem a poc a poc. No deixem passar l’oportunitat que ens donen els nostres fills i els nostres alumnes de passar amb ells les hores al ritme que cadascun necessita, ni l’ocasió de disposar d’estones per gaudir contemplant com aprenen i creixen. Retornem-los el seu temps i donem-nos, a nosaltres mateixos, també, temps.

II

Diàlegs d’Educació

DIMARTS, 28 DE FEBRER DEL 2017 | EMPORDÀ

L’ESCOLA PARLA

L’Institut Cap Norfeu ofereix Els tallers internivell, una metodologia el servei d’assessorament que funciona a l’Escola Puig d’Esquers en la formació professional  Aquest treball proporciona als alumnes uns aprenentatges positius, socials i emocionals ROSES | REDACCIÓ

El Cap Norfeu de Roses és un dels tres instituts de l’Alt Empordà que ofereix, des d’aquest febrer, el Servei d’Assessorament en la Formació Professional. Aquesta nova oferta formativa té per objectiu definir i orientar persones amb experiència laboral i formació prèvia que estiguin interessades a millorar la seva qualificació i que vulguin rebre assessorament personalitzat per aconseguir-ho.

Durant aquest procés d’assessorament, que es desenvolupa durant dues o tres sessions presencials, l’usuari aporta tota la documentació de què disposa perquè li sigui valorada la seva formació i experiència laboral.

Al final de tot aquests procés, l’usuari obté un informe d’assessorament que conté el seu itinerari amb les recomanacions per dur-lo a terme. Aquest informe és un requisit previ per sol·licitar el reconeixement acadèmic dels coneixements que s’hagin assolit mitjançant l’experiència laboral o en activitats socials.

Una junta de reconeixement avalua l’usuari analitzant l’informe d’assessorament i els altres

documents que aporta la persona de les unitats formatives o mòduls que vol que li siguin reconeguts.

També convoca la persona per fer-li una entrevista personal de contrastació. Si la junta reconeix acadèmicament algunes unitats formatives o mòduls, el centre les certifica amb valor acadèmic.

Acreditar requisits acadèmics Posteriorment, si es vol obtenir el títol del cicle corresponent i convalidar les unitats formatives o mòduls (reconeguts) cal matricular-se, totalment o parcialment, en el cicle formatiu corresponent, acreditant els requisits acadèmics d’accés que s’estableixen per als cicles formatius de grau mitjà o superior, segons correspongui.

En totes les comarques gironines, a més de l’Institut Cap Norfeu, hi ha onze centres més que ofereixen aquest servei: Bosc de la Coma d’Olot; Palamós; Josep Brugulat de Banyoles; Montilivi de Girona; Narcís Monturiol de Figueres; Narcís Xifra de Girona; Olivar Gran de Figueres; S’Agulla de Blanes; Santa Coloma; Vallvera de Salt, i l’Escola Agrària Forestal de Santa Coloma.

MONTSE PALMA Departament de Psicologia Institut de Recerca Educativa- IRE. Facultat d’Educació i Psicologia Universitat de Girona

UN “MIR” EDUCATIU?

F

a temps que les universitats i les administracions educatives promouen iniciatives per millorar la formació inicial dels

restants es fan tres grups, també amb alumnes barrejats, i se segueix una roda de tallers on els alumnes van canviant de mestre per treballar totes les activitats previstes.”

són també una solució molt pràctica. Hi ha estudis que demostren que els nens i les nenes, en l’etapa preinfantil, són especialment receptius al desenvolupament creatiu.

les sessions de tardes, amb aquestes matèries: matemàtiques, llengües (català, castellà i anglès), música, hort, medi i plàstica.

Laura Villar, la directora de l’Escola Puig d’Esquers, explica com s’estructuren els tallers internivell: “Dos dies a la setmana, agrupem tots els alumnes en una mateixa aula, treballant conjuntament padrins i fillols (els alumnes més grans de l’escola són padrins dels més petits). Un dia a la setmana, es fan dos grups amb alumnes de tota l’escola barrejats de manera homogènia. Cada setmana, els alumnes roden i fan el taller corresponent. Els dos dies

S’ajuden, aprenen i es motiven Un dels objectius principals d’aquest tipus de tallers i agrupament és aprendre de manera més manipulativa i vivencial, a la vegada que les alumnes es relacionen amb companys de tots els nivells i entre ells s’ajuden, col·laboren, aprenen i es motiven.

“Pensem que aquesta manera de treballar afavoreix que cada alumne aprengui al nivell en què ser sent més còmode, i que es relacioni amb alumnes de totes les edats afavoreix el treball cooperatiu i l’aprenentatge significatiu”, comenten els mestres, i conclouen: “La valoració dels tallers és molt positiva, tant per als mestres, com per als alumnes i pares, i per això, any rere any, se segueix amb aquest tipus de treball i d’agrupaments.”

docents.

Cal destacar l’informe Ocupabilitat i competències dels nous docents, elaborat per l’Agència de Qualitat Universitària (AQU), el programa de Millora i Innovació en la Formació de Mestres (MIF) en el qual participem totes les universitats catalanes i el Libro Blanco sobre la profesión docente, elaborat pel filòsof i professor de secundària José Antonio Marina, per encàrrec del Ministerio de Educación.

L’any 2010, el ministre d’Educació, Ángel Gabilondo, proposava un model d’accés a la docència per secundària, similar al “MIR” de Medicina. Aquesta

proposta, recuperada en els debats educatius dels darrers anys, té lectures i accents diferents com formar professors d’elit, seleccionar els millors, substituir les oposicions per un nou sistema d’accés a la funció pública docent, o bé millorar la formació pràctica dels docents novells.

Si de veritat ens creiem que el factor determinant de la qualitat d’un sistema educatiu és la qualitat dels seus docents, la formació que reben els futurs mestres hauria de tenir en compte, com a mínim, tres grans qüestions: 1) Convertir la professió docent en una carrera prestigiada i

atractiva 2) Garantir la selecció dels professionals més preparats i competents 3) Assegurar la continuïtat de la formació inicial al llarg de la carrera docent.

A partir del proper curs, per accedir als estudis de Mestre caldrà superar proves específiques de competències matemàtiques, comunicatives, expressió escrita i crítica. Les demandes dels centres per reforçar el nivell d’anglès i domini de les noves tecnologies aplicades a l’educació s’incorporen també al catàleg de requisits per ser un bon docent.

Però el canvi només serà possi-

ble si, a més de millorar el currículum formatiu i els requisits d’accés i acreditació, els mateixos centres educatius es converteixen en espais d’aprenentatge dels docents novells i d’aprenentatge permanent dels professionals docents.

No es tracta només d’augmentar les pràctiques en els centres (ara 50 crèdits per als graus i 20 crèdits per al màster) o que siguin remunerades, es tracta de fer un canvi radical en el model de formació docent que parteixi d’una visió comuna sobre el perfil del bon docent i la seva formació, integri teoria i pràctica i afavoreixi el treball conjunt de l’escola i la universitat.

FIGUERES | REDACCIÓ

A FONS

COLERA | MAIRENA RIVAS

L’Escola Puig d’Esquers de Colera va iniciar, fa anys, el treball de tallers internivell amb la finalitat de formar alumnes competents.

Tot i els canvis de professorat que hi ha hagut en els darrers anys, s’ha seguit prioritzant aquesta manera de treballar, ja que es valoren molt positivament els aprenentatges dels alumnes.

“Pensem que treballar per tallers internivell proporciona i desenvolupa els alumnes uns aprenentatges positius, socials i emocionals, a més dels didàctics i curriculars”, expliquen els mestres de l’equip directiu de l’escola, els quals també consideren que aquesta metodologia ofereix altres factors que beneficien l’alumnat: “És un treball que afavoreix la interrelació dels alumnes dels diferents nivells, a la vegada que permet que cada alumne faci un treball adaptat a ell, podent aprofundir, d’aquesta manera, en aquells temes que més els interessen.”

Aquest curs, els tallers es fan a

Temps de creativitat i manualitats amb materials molt assequibles El febrer ha estat temps de carnavals, molt especialment als centres educatius. A les llars d’infants, és una època en què aflora la creativitat per idear i dissenyar les disfresses més divertides, amb materials assequibles i sovint de reciclatge. Les manualitats van lligades a la festa i a la diversió, als colors i a les formes. Les educadores de les llars d’infants han demostrat com n’és de senzill fer una disfressa amb unes simples bosses de plàstic i una mica de cartolina de colors. Els plats de cartró

Els tallers internivell afavoreixen el diàleg, l’escolta i la consideració davant diferents punts de vista. ESCOLA PUIG D’ESQUERS

S’afavoreix la interrelació de tots els alumnes, alhora que cada alumne pot fer un treball adaptat a ell L’escola de Colera prioritza aquesta forma de treballar des de fa anys, ja que els aprenentatges són positius

Diàlegs d’Educació

EMPORDÀ | DIMARTS, 28 DE FEBRER DEL 2017

III

DIALOGUEM AMB...

Ioia Llauró

PROFESSORA DE MÚSICA DE L’INSTITUT RAMON MUNTANER DE FIGUERES

«M’ha agradat molt poder introduir un projecte de glosa a les classes de 2n d’ESO» Ioia Llauró és filla de Darnius i resideix a Verges. És professora de música i, després de gairebé dues dècades a l’Institut Montgrí, de Torroella de Montgrí, el curs passat va tornar al centre on ja havia treballat, l’Institut Ramon Muntaner de Figueres. Apassionada dels sons tradicionals, afirma que procura que els alumnes s’interessin per aquelles músiques que no escolten habitualment.

FIGUERES | MAIRENA RIVAS

La professora de l’Institut Ramon Muntaner de Figueres trasmet als alumnes passió per la música. Fa participar els alumnes d’una forma molt activa, no només aprenent llenguatge musical sinó també cantant, tocant i ballant.

Creu que a la música se li dona la mateixa importància curricular que a altres matèries?

P

R És una matèria curricular de crèdit comú a 1r i 2n d’ESO i optativa a 4t, aquí, al Ramon Muntaner. Cada institut ho pot organitzar a la seva manera. Jo crec que en aquest centre es té molt en compte que puguin fer música tots els alumnes i que participin activament. També es facilita que els alumnes tinguin accés als llibres i als materials, perquè és una matèria tan important com les altres, o més.

P A l’aula de música, té una il·lustració que diu: “No music, no life”.

La música és vital?

R Sí, i, a més, aquesta il·lustració amb aquesta frase me la van regalar unes nenes de 4t d’ESO. La música ens envolta en la vida.

Nosaltres procurem que els alumnes s’interessin per aquelles músiques que no escolten habitualment, perquè se’ls obrin altres visions en el camp de la música.

P

Com es fa això?

Bona pregunta! La manera d’ensenyar música ha canviat molt amb els anys. Ara, les classes no han de ser tan acadèmiques, en cap assignatura, però en música encara menys. No es pot arribar als alumnes només explicant coR

«No es pot arribar als alumnes només explicant coses, cal que les puguin experimentar» ses, cal que les puguin experimentar. L’aula de música, d’entrada, és diferent. Les cadires es poden moure i no tenim taules, perquè en un moment donat podem formar grups, o apartar les cadires i ballar al mig de l’aula, podem muntar una orquestra amb aquells instruments que tenim.

P

Com planteja les classes?

Els nens toquen, canten, ballen i també fan llenguatge musical, fan audicions i fan exercicis. He detectat que arriben molts nens que no saben llegir música, que són analfabets musicals, perquè a la primària han cantat molt però no han escrit ni han llegit música.

I els agrada llegir partitures. Tot plegat fa que al final puguin tocar.

R

P En els aprenentatges musicals escolars, hi acostuma a estar present la flauta. Per què es tria aquest instrument?

A música, un dels objectius és que amb molt poc puguin obtenir molt bons resultats. La flauta és un instrument que fa que en només un dia un alumne ja pugui tocar una cançó. Això és molt efectiu. La flauta requereix molta coordinació per anar tapant els forats, no és fàcil. No és el mateix que prémer un teclat, tenint en compte que els alumnes ja estan molt habituats als teclats, a través de l’ordinador o altres apaR

Ioia Llauró, a l’aula de música de l’Institut Ramon Muntaner de Figueres. MAIRENA RIVAS

rells tecnològics. Un altre avantatge de la flauta és la seva senzillesa, sempre està afinada. I a més és un instrument amb un preu assequible.

P En aquest institut, hi ha una coral amb un bagatge de molts anys.

R Això ho hem d’agrair a l’Ernest Pons, que la va fundar. És una coral rigorosa, amb un programa d’assajos en horari extraescolar, on els nens s’apunten voluntàriament i és gratuïta gràcies a una subvenció de l’AMPA. És una coral molt seriosa, els nens s’ho passen molt bé i disposen de moltes eines per treballar. M’ha sorprès

molt gratament, que la ciutat la té molt en compte.

P

Com sona l’ESO?

R Aquest és el nom d’un projecte en què participen centres del País Valencià, les Illes Balears i Catalunya, una trobada d’alumnes, que dura quatre dies, i en què es posen en comú el treball de música que fan als respectius instituts. Es fa una gran actuació que reuneix uns 1.500 alumnes. És tot molt extraordinari. Aquest any es fa a Altea, i hi anirem amb la coral, del 10 al 13 de maig. El 2014, es va fer a Torroella de Montgrí i ho vaig viure molt de prop, per-

què en vaig ser amfitriona.

P Quin tret destacaria de la seva forma d’ensenyar música?

R M’ha agradat molt poder introduir un projecte de glosa a les classes de 2n d’ESO, amb molt bona acollida. Als alumnes, els encanta. Ho farien cada dia. De les dues hores de crèdit comú, una la dediquem a això. A més, es dona la circumstància que anirem a Reus, a trobar-nos amb altres centres, tenint en compte que som molt pocs els centres que impartim cant improvisat. Aquesta és una iniciativa que té el suport de Cor de Carxofa.

PRÀCTICA REFERENT

«ScratchJr», un llenguatge de programació per als més petits FIGUERES | SEMINARI TAC

El llenguatge comporta organització del pensament i el llenguatge de programació, com a forma d’expressió, també. La programació informàtica és una nova forma d’alfabetització de la mateixa manera que l’escriptura ajuda a organitzar el pensament i a expressar idees la programació també compleix aquesta funció i convé introduir a les aules.

Durant molt temps, força gent

ha pensat que la programació era reservada a un reduït nombre de persones amb una formació molt específica. Darrerament, aquesta percepció ha anat canviant amb la introducció d’aplicacions tan senzilles com l’Scratch (http://scratch.mit.edu), que és un llenguatge de programació d’iniciació amb versions per a ordinador i en línia, que permet a nens i joves crear històries interactives i jocs tot combinant blocs gràfics

habilitats de seqüenciació que resultaran fonamentals per aconseguir millors resultats en altres àrees, com ara les matemàtiques i la llengua, en un context motivador i constructiu que els servirà d’ajuda en el desenvolupament d’habilitats numèriques i lingüístiques en l’edat infantil.

com si es tractés de jugar amb un puzle.

Desenvolupament d’habilitats ScratchJr s’inspira en aquest popular llenguatge de programació redissenyant la interfície i el llenguatge de programació per ferlos adequats per als més petits, nens i nenes d’entre 5 i 7 anys, dissenyant curosament les seves característiques per tal d’adequarles al nivell cognitiu, personal, so-

cial i emocional dels nens d’aquestes edats.

Quan els més petits juguen amb ScratchJr, aprenen a crear i a expressar-se programant amb la tauleta, no només interactuant amb ella. En aquest procés, aprenen a resoldre problemes, a dissenyar projectes i desenvolupen

Programen per a aprendre Com diuen els seus dissenyadors, “amb ScratchJr els nens no només aprenen a programar, sinó que programen per aprendre”.

Aquesta és una aplicació gratuïta que funciona en tauletes a partir de les 7 polzades que duguin instal·lat el sistema Android 4.2 o superior.

Diàlegs d’Educació

IV

DIMARTS, 28 DE FEBRER DEL 2017 | EMPORDÀ

LA FRASE

PITÀGORES

FILÒSOF I MATEMÀTIC GREC (582 AC - 496 AC)

« Eduqueu els nens i no caldrà castigar els homes» ENGLISH TIME ENIGMA

FILOSOFIA ARA

LA FILOSOFIA ES DEFENSA PER SI MATEIXA Avui dia aquest esperit crític és més necessari que mai, perquè el que tenim és un excés d’informació.

Actualment, el que necessitem, precisament, és aprendre a buidar-nos per poder veure allò que és essencial.

Potser, part d’aquest debat, sobre si necessitem la filosofia, és fruit de la confusió que patim actualment entre el contingut i la forma, entre allò essencial i allò intranscendent, entre la finalitat de les coses i els mitjans o les eines.

Perquè si no, se’m fa difícil d’entendre com és possible dubtar si cal aprendre sobre temes tan fonamentals per a nosaltres com a persones. I, per altra banda, el fet que a vegades la filosofia sigui difícil d’entendre, no ha d’implicar que hi hàgim de renunciar. Un cop més, confonem el contingut amb la forma i, si aquesta no és atractiva, fàcilment digerible o visualment agradable, ja no ens interessa.

No saber què va passar, què han dit els pensadors abans que nosaltres; és a dir, desconèixer la nostra cultura, ens afebleix, ens situa en un estat conformista i anodí, ens fa renunciar a la nostra força com a persones.

Per això, crec que refusar el saber filosòfic o l’actitud crítica i instal·lar-se en la comoditat, té un preu, com el que haurem de pagar pel fet que el guanyador de les eleccions d’una de les grans potències mundials hagi estat una persona com Donald Trump.

Sílvia Terrazas Professora de filosofia de l’Institut de Vilafant

ANSWER:

Richard

arrerament sembla que es discuteix força el fet de si la filosofia té dret a continuar a les nostres aules o si cal arraconar-la d’una vegada. La filosofia, a diferència d’altres matèries, sovint ha de patir successives avaluacions i s’esgrimeixen un munt d’arguments a favor i en contra sobre si ha d’estar present en l’educació.

Jo vull defensar que la filosofia es justifica per si mateixa, perquè l’esperit crític i el pensament són propis i necessaris per a l’ésser humà, però si no n’assegurem la base durant l’adolescència, aquest pensament crític difícilment es formarà.

Eliminar la filosofia de les nostres aules significa que els alumnes passaran per l’ensenyament obligatori i postobligatori sense sentir a parlar dels pilars on s’assenta la nostra manera d’interpretar el món, que ja em sembla prou greu. La nostra manera d’interpretar el món –que es basa en gran part en el pensament grec i en el conjunt de la filosofia occidental desenvolupada al llarg de més de vint-i-cinc segles– forma part de la nostra cultura. Si coneixem la nostra cultura, ens coneixem i, si ens coneixem, podem pensar i viure molt millor. També, en aquest sentit, la filosofia es defensa per ella mateixa. És a dir, la matèria de filosofia no només ens aporta coneixements sobre els orígens i la història de la nostra cultura, sinó que ens ajuda a comprendre què ens passa a nosaltres i què passa al nostre voltant, què li succeeix a la nostra societat o les altres cultures, què és el que volem o necessitem i això es tradueix en benestar i en un esperit crític del tot necessari per viure de manera digna.

D

POESIA A L’AULA

Josep Palau i Fabre «Poemes de l’alquimista» La noia que em robà el son tenia ulls negres, ben negres.

A l’hora que el sol es pon encara es feien més negres.

La noia que em roba el cor té les mans blanques, ben blanques.

Tot en mi es tornava d’or si em tocava amb les mans blanques.

La noia que m’ho ha pres tot du un secret a les entranyes.

Per això vetllo la son i medito llunes blanques.

BIBLIOTECAE (BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES DE L’ALT EMPORDÀ)

g

EL LLIBRE

g

g

EL LLIBRE

EL LLIBRE

GIDALI, ORIT LA NUNA SAP LLEGIR LA MENT

CANBY, KELLY TOTES LES COSES PERDUDES

DESBORDES, ASTRID (TEXT); MARTIN, PAULINE (IL·LUSTRACIÓ) AMOR MEU

BIRABIRO, 2016

TRAMUNTANA, 2016

KÓKINOS, 2016

La sinceritat  La Nuna arriba un dia a casa ben trista: un nen li ha dit que tenia cames de flamenc i ella s’ho ha pres com un insult. La seva mare li dona unes ulleres màgiques que li permeten veure el que realment pensen les persones. Ben aviat la Nuna s’adonarà que la gent no diu el que pensa i que les coses podrien ser més fàcils si tothom digués el que sent. El llibre és una bona manera d’endinsar-se en el tema de la sinceritat i les relacions humanes. Recomanable per a nens i nenes de 3 a 6 anys.

La generositat  L’Oliva, una noia curiosa, decideix fer una passejada per la seva sorollosa ciutat i comença a trobar coses extraordinàries, que recull per després donar-les a qui ho necessita. La història és senzilla, però explica la importància dels sentiments.

Aquesta senzillesa fa que la narració sigui amena i que pugui agradar els petits lectors. El conte ve acompanyat d’unes il·lustracions, en format collage, de Kelly Canby, i d’una tipografia canviant. Amb una edició molt acurada de la mà de Tramuntana, aquest és, en definitiva, un llibre rodó, que pot encisar els lectors a partir de 4 anys.

Amor de mare  Quan l’Arxibald està a punt d’adormir-se, li diu a la mare: “Tu m’estimaràs tota la vida?”. La mare, davant d’aquesta pregunta, es prepara per explicar-li un secret molt ben guardat. A partir d’un text senzill i tendre, combinat amb unes il·lustracions ben divertides, entendrem com l’amor d’una mare no falla mai i és ben present cada dia. Amor meu ha estat publicat per l’editorial Kókinos i és una lectura molt recomanable per a lectors a partir de 3 anys.

Editen:

Col·laboren: Els editors del suplement Diàlegs dʼEducació no tenen perquè compartir les opinions expressades en les diferents seccions.

Per a més informació: www.sealtemporda.net.