DE (VIII 69)

Diàlegs d’Educació

NÚMERO 69 | ABRIL DEL 2017

I després de l’ESO, què? El futur acadèmic La II Jornada de Difusió dels Batxillerats i CFGM a l’Alt Empordà, un espai per facilitar la presa de decisions Els estudiants de 4t d’ESO passen, ara, per un moment crucial d’analitzar el seu futur acadèmic i professional. Els seus camins es bifurquen, i fins i tot es trifurquen, un cop acaben aquest últim curs de la secundària. Finalitza l’obligatorietat i toca decidir què fer. Molts estudiants tenen clara l’opció acadèmica triada, a Batxillerat o a cicles formatius, però també molts viuen amb neguit i indecisió l’elecció. Uns pocs opten per deixar els estudis.

Grup Impulsor de la Jornada.

Posteriorment, es van presentar les diferents modalitats de Batxillerats, incidint en les particularitats del Batxillerat Artístic, que només es pot cursar a l’Institut Alexandre Deulofeu de Figueres, i el Batxibac, que permet obtenir la doble titulació (espanyola i francesa). El segon bloc de la jornada el va ocupar l’exposició dels dinou CFGM que s’ofereixen als instituts de l’Alt Empordà.

FIGUERES | MAIRENA RIVAS

Un grup de professores, amb el suport del Servei Educatiu de l’Alt Empordà, ha promogut, per segon any consecutiu, la Jornada de Difusió dels Batxillerats i Cicles Formatius de Grau Mitjà (CFGM) a l’Alt Empordà amb l’objectiu de facilitar als joves que acaben l’ESO la decisió que han de prendre un cop completada l’etapa d’estudis obligatoris. Al llarg d’un matí, l’1 de març, representants de tots els instituts de la comarca van donar una visió general de l’oferta postobligatòria, en un acte que es va celebrar al Teatre El Jardí de Figueres i que va reunir 700 estudiants de 4t d’ESO i alumnes de l’Escola d’Adults de Figueres.

El Grup Impulsor de la Jornada d’Orientació el formen Pat Centelles (INS Llançà), Mercè Brugat (referent del Servei Educatiu), Anna Vázquez (INS Olivar Gran) i Rosa Rodríguez (INS Narcís Monturiol). Llum Salvo, coordinadora pedagògica del Narcís Monturiol, i el periodista Tito Cuadrado, sotsdirector del programa APM? de TV3, van ser els presentadors de la jornada.

Alumnes entrant a El Jardí. M. RIVAS

Cuadadro va parlar a l’alumnat sobre la seva trajectòria formativa i professional, sota el lema “Després de l’ES0, què?” “Amb un to informal, però realista, va donar consells als joves sobre coses com la importància d’aprofitar bé els períodes de pràctiques així com gaudir del camí formatiu, que et fa créixer com a professional però també com a persona”, com expliquen les professores del

LA GRAN DECISIÓ MERCÈ BRUGAT BALLESTIN EDITORIAL EDUCATIVA na de les primeres decisions que han de prendre els adolescents és què estudiar després de l’ESO: Batxillerat? Cicles? Aquesta decisió no és gens fàcil i requereix un temps de re-

157546

U

Professora. Membre del grup Impulsor de la Jornada d’Orientació

flexió. És un procés que s’inicia a 1r d’ESO i que s’ha d’anar formant al llarg de l’escolarització obligatòria, amb l’acompanyament i corresponsabilitat, tant del professorat com de la família.

Segons el DECRET 187/2015,

Un espai de difusió “Aquesta píndola d’orientació pretén proporcionar a l’alumnat el màxim d’informació sobre l’oferta educativa. És un espai de difusió, però també vol portar-los a la reflexió en el procés de presa de decisió a l’hora d’escollir estudis postobligatoris”, han dit les impulsores, i hi han afegit que també s’ha volgut orientar els alumnes en vista a un millor aprofitament de la visita a l’ExpoJove de Girona, que es fa del 5 al 7 d’abril.

Pat Centelles, Mercè Brugat, Anna Vázquez i Rosa Rodríguez han fet una valoració molt positiva de la jornada: “Ha estat de gran interès tant per als alumnes com “l’orientació educativa i l’atenció a tot l’alumnat és la principal eina que tenim en els centres per afavorir la continuïtat formativa de tots els alumnes, per tal que completin els estudis postobligatoris d’acord amb els seus interessos i potencialitats entre les diferents opcions formatives”.

Des dels centres educatius, es potencia una orientació educativa que preveu el vessant acadèmic i professional, i que vetlla per l’àmbit més social i personal de l’adolescent, ajudant-lo a ser més autònom i capaç de decidir per si mateix.

La presa de decisió és un procés

g

LES DADES

INSTITUTS FORMACIÓ DUAL Institut Vilafant Institut Narcís Monturiol Institut Llançà Institut Castelló d’Empúries RÈGIM GENERAL Institut Narcís Monturiol Institut Narcís Monturiol Institut Olivar Gran Institut Olivar Gran Institut Cendrassos Institut Ramon Muntaner Institut Narcís Monturiol Institut Narcís Monturiol Institut Alexandre Deulofeu Institut Alexandre Deulofeu Institut Narcís Monturiol Institut Cap Norfeu Institut Cendrassos Institut Illa de Rodes RÈGIM ESPECIAL-ESPORTS Institut Illa de Rodes Institut Illa de Rodes

OFERTA DE CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀ

Activitats comercials Manteniment electromecànic Olis d’oliva i vins Manteniment electromecànic / Manteniment vaixells Instal·lacions elèctriques i automàtiques Instal·lacions de telecomunicacions Cuina i Gastronomia Serveis de Restauració Sistemes microinformàtics i xarxes Atenció de persones en situació de dependència Estètica personal i decorativa Perruqueria i Cosmètica capil·lar Cures auxiliars d’infermeria Farmàcia i Parafarmàcia Electromecànica de vehicles d’automòbils Gestió administrativa Gestió administrativa Conducció activitats fisicoesportives en el medi natural Vela amb aparell lliure i aparell fix Cicle inicial de salvament i socorrisme

per als orientadors i professors acompanyants, ja que el format intensiu de la jornada ha permès donar una visió global i no fragmentada, com s’havia estat do-

nant fins ara, de l’oferta formativa de postobligatòria.” Les professores agraeixen el suport del SEAE, del Consell Comarcal i de l’Ajuntament de Figueres.

en què l’adolescent ha d’aprendre a escollir una d’entre les diferents alternatives que té per resoldre una situació. Abans, però, cal reflexionar i saber com és, quines aptituds, habilitats i competències té i prendre consciència d’allò que podria millorar. Tenir en compte allò que li agrada fer, l’il·lusiona, el motiva i els interessos que té per determinats àmbits (sanitari, mecànic, artístic...), descartant aquells altres que no li diuen res. El més important per poder prendre una bona decisió és disposar d’informació, com més variada i completa, de les diferents opcions formatives que hi

ha. Per això, l’1 de març es van celebrar a Figueres les II Jornades de Difusió de CFGM i Batxillerats per donar a conèixer als alumnes de 4t d’ESO la totalitat de Cicles formatius i Batxillerats que s’ofereixen a la comarca.

Finalment, arriba el moment de valorar quina és l’opció formativa més adient, amb el suport de la família, i prendre la decisió de quin és el camí que vol seguir.

Sent conscient que cadascú ha de prendre la decisió del seu projecte de futur, sense oblidar mai què volen ser i treballar amb esforç, constància i dedicació per aconseguir-ho.

II

Diàlegs d’Educació

DIMARTS, 4 D’ABRIL DEL 2017 | EMPORDÀ

L’ESCOLA PARLA

El Carme Guasch troba com fer l’escola més sostenible FIGUERES | MAIRENA RIVAS

Després de l’èxit a P-5 de Tants caps, tants barrets, l’Escola Carme Guasch i Darné de Figueres ha ideat un nou projecte d’emprenedoria per al cicle superior: Escola sostenible. La iniciativa s’ha posat en pràctica aquest segon trimestre i, tant la directora, Mireia Company, com la cap d’estudis, Julieta Jiménez, aplaudeixen amb satisfacció, en nom de l’equip docent, els resultats del treball.

La idea segueix les quatre passes del cicle de Kolb: primer, les experiències concretes serveixen de base per a l’observació; a con-

tinuació, l’alumne reflexiona sobre aquestes observacions i comença a construir una teoria general entorn de la informació; en el següent cicle, el nen forma conceptes abstractes i generalitzacions basats en les seves hipòtesis, i, finalment, l’estudiant prova les implicacions dels seus conceptes en situacions noves.

El projecte va donar el tret de sortida un dilluns d’aquest segon trimestre, en què els alumnes de 5è i de 6è van arribar a l’escola i, en entrar a l’aula, van descobrir que no hi havia taules, ni cadires, que les persianes estaven obertes

Els nens del Josep Peñuelas del Río s’han autoavaluat LA JONQUERA | M. R.

L’Escola Josep Peñuelas del Río de la Jonquera es defineix com a “Escola de vida i per a la vida” i, a partir d’aquesta idea, treballa en la formació d’alumnes crítics, amb capacitat de ser autònoms i d’autoavaluar-se. Partint d’aquesta premissa, en acabar aquest segon trimestre, els nens i les nenes no arribaran a casa amb les notes, sinó amb un informe en què ells mateixos hauran anotat quina percepció tenen sobre ells mateixos, sobre el seu comportament i sobre el treball que fan a l’escola i

a casa. “Un dels objectius és que els alumnes siguin conscients de la seva pròpia tasca, dels seus progressos i dels aspectes que necessiten millorar”, exposa l’equip docent. En l’informe, apareix la valoració que fa el mateix nen, però també el mestre aporta les seves observacions, per veure si l’autoavaluació ha estat realista. També les famílies tenen un espai en aquest document valoratiu.

En Dani, que cursa 6è, explica, en representació dels seus companys d’escola, que, a ell, particularment, li ha agradat “poder re-

Alumnes de cicle superior a l’hort, durant el projecte. ESCOLA CARME GUASCH I DARNÉ

i que no disposaven de cap tipus d’energia. La situació els portava a iniciar tasques i activitats que despertessin els seus sentits i que els conduïssin a buscar recursos flexionar” sobre un mateix. “T’adones què és allò de tu que pots millorar”, ha dit. La Tamara, mare d’un alumne de l’escola, també fa una valoració molt positiva d’aquest nou model d’avaluació: “És molt important que l’escola doni als alumnes l’oportunitat d’expressar-se i de ser autocrítics. És quan escrius sobre tu mateix que t’adones de moltes coses.” En Toni també és pare d’una nena de l’escola i creu que “aquest sistema serà positiu perquè dona confiança als alumnes”.

Cristina Ferrarons i Albert Pibernat són mestres del Peñuelas del Río i ells parlen en nom de l’equip de mestres sobre l’autoavaluació dels seus alumnes: “És un repte nou que porta cap a una mi-

relacionats amb la sostenibilitat, les energies renovables, la planificació dels espais i, fins i tot, la utilitat de la tècnica feng shui.

Durant un mes i mig, l’alumnat

ha estudiat sense llibres totes les àrees curriculars, modificant l’horari per adaptar-lo a uns aprenentatges més globals. “Els nens s’han pres amb molt d’entusiasme el projecte. Hem gaudit veient-los tan motivats, treballant en equip i posant-se d’acord a l’hora de prendre decisions”, diuen les mestres.

Fa uns dies, el projecte ha acabat i, per celebrar-ho, alumnes i mestres han fet una festa de cloenda en què han teatralitzat, davant de tots els nens i les nenes, com s’ho han fet, durant aquest trimestre, per observar el grau de sostenibilitat de l’escola; per conèixer de primera mà, amb professionals, com es treballa en l’àmbit del medi ambient, i per posar en marxa les actuacions de millora que faran encara més ecològica la seva Escola Verda.

Representants dels alumnes, dels pares i dels mestres. FALGUÉS FOTOGRAFIA

llora, en el sentit que els mateixos nens són protagonistes dels aprenentatges i de la seva avaluació, i alhora són crítics amb ells matei-

xos.” L’equip directiu considera que aquest treball ajuda l’alumne a reflexionar i verbalitzar el seu propi procés d’aprenentatge.

Avaluar els infants de la llar l’Orlina amb la documentació PERALADA | M. R.

Roser Millet, mestra d’Educació Infantil de la Llar d’infants Orlina de Peralada, explica que, tradicionalment, el docent ha estat considerat el responsable de guiar els infants en els seus processos d’aprenentatge, oferint el màxim d’experiències per tal que puguin assimilar nous coneixements. “Actualment, el paper del docent va molt més enllà”, exposa l’educador, alhora que parla sobre la metodologia que gira el voltant dels

A FONS

JOANA FERRER I MIQUEL Cap del Servei d’Orientació i Serveis Educatius

APRENDRE AL LLARG DE LA VIDA

F

ugim del tòpic i anem “a fons”. La formació més exitosa d’un jove és aquella que l’ha aconseguit empènyer cap a la continuïtat

interessos dels infants. “L’infant és reconegut com un ésser amb capacitats, capaç de fer i desfer, amb autonomia per co-construir i aprendre a aprendre”, concreta Roser Millet, la qual considera que, per assolir-ho, el paper de la mestra és fonamental. Per a ella, es prioritzen tres tasques a realitzar: la pedagogia de l’escolta, l’observació i la documentació.

“Però, què és la documentació?

En què consisteix? Com la portem a terme?” Per a Roser Millet,

aquestes són les preguntes que sorgeixen quan parles de la metodologia que s’utilitza a la llar d’infants Orlina, i en dona les respostes: “La pedagogia de l’escolta consisteix a observar i realitzar una escolta activa dels interessos dels infants. D’aquí sorgeix la iniciativa de crear un taller d’aigua, on el seu funcionament sigui totalment lliure, marcat amb propostes setmanals amb diferent material. La mestra ha d’assegurar que l’ambient sigui ric d’estímuls, ha d’ob-

servar els processos d’aprenentatge que segueixen els infants, anotar-los i enregistrar-los fotogràficament.”

I és aquí on entra en joc la documentació, que, com explica la mestra, “consisteix a recapitular aquest enregistrament fotogràfic per entendre, interpretar i reflexionar sobre les experiències realitzades pels infants, creant una història que serveixi per entendre el camí que ha seguit l’infant per assolir aquell coneixement”.

Un infant al taller d’aigua. L’ORLINA

formativa, fins i tot una vegada que hagi iniciat la inserció laboral o professional.“Continuar aprenent... la clau de l’èxit”, és una frase que vaig compartir amb vosaltres, lectors, ara ja fa un parell d’anys. Repetir-la de nou i fer que els joves estudiants la interioritzin no és ni demagògia, ni partidisme i encara menys política fugissera.

Es tracta de centrar-nos en un dels valors de la societat, en les necessitats d’una sòlida bastida social i en els requeriments per a la projecció personal de cadascun dels seus individus, com a persones, com a ciutadans i com a professionals. Una societat, dita avui

moderna, té com indicador la qualitat formativa dels seus membres, dels seus ciutadans; aquells que, una vegada inserits en el món de la professió o l’ofici, visualitzen la formació permanent com a senyal d’habilitat, aptitud i expectativa professional.

Per apropar-nos a aquest repte social ens cal centrar-nos, des del món educatiu, en tres aspectes claus: Encertar en la qualitat dels aprenentatges: no es tracta de capgirar els espais i el temps d’aprenentatge; ens hi va preservar els continguts de qualitat, organitzar-los i assignar-los valor dins el procés d’aprenentatge.

Posar l’accent en la mirada del

docent cap al jove, crear vincle i generar expectatives de mirada llarga.

Diversificar els recursos d’orientació i de formació a través d’una xarxa d’acompanyament al jove que possibiliti la flexibilitat d’itineraris i doni credibilitat a una àmplia opció de tria.

Les aules estan plenes de talents diferents, a vegades ocults, d’altres no tant. Les opcions laborals i formatives requereixen, des dels contextos d’aprenentatge, detectar i fer emergir els talents; i tot això, molt millor i si es pot, de la mà d’unes unitats familiars atentes i respectuoses.

Com que l’educació no és mai

perfecta, sinó que tan sols tendeix a la perfecció, aquestes propostes que fem tindran sempre fissures.

Ens cal, per això, enfortir l’orientació i instaurar-la com a sistema global i integrat. Fer possible un concepte d’orientació que no sigui ni lineal ni estret, sinó ampli i prou generós per donar cabuda a un món futur del qual sí que en sabem el requeriment quant a aptituds i habilitats personals, cíviques i professionals: sostenibilitat, responsabilitat, respecte, crítica, diàleg, argumentació, resiliència, ús continuat d’anàlisi... en definitiva, aprendre juntament amb desaprendre.

Tenim posat el fil a l’agulla?

Diàlegs d’Educació

EMPORDÀ | DIMARTS, 4 D’ABRIL DEL 2017

III

DIALOGUEM AMB...

Núria Port i Tarrés

TUTORA DEL CICLE D’EDUCACIÓ INFANTIL A L’ESCOLA PUIG SEGALAR DE VILADAMAT

«L’escola dinamitza i fa bategar el poble i és centre neuràlgic de moltes activitats que hi extrapolen» Núria Port i Tarrés (Girona, 1986) té les arrels a Sant Pere Pescador i resideix a l’Armentera. És mestra des de fa nou anys i la seva especialitat és Educació Infantil. Ha treballat a les escoles Josep Pous i Pagès de Figueres i Pompeu Fabra de Llançà, i el curs 2009-2010 es va establir a l’Escola Puig Segalar de Viladamat. Fa sis anys que està a càrrec de la secretaria de la ZER Tramuntana (escoles de Ventalló, Viladamat i Vilamacolum).

VILADAMAT | MAIRENA RIVAS

Núria Port parla dels avantatges de treballar en una escola rural i de quins són alguns inconvenients amb què topa aquest model d’escola.

També explica com va decidir ser mestra i què és allò que més li agrada de la seva feina.

P

Com és l’escola de Viladamat?

R El primer dia que hi vaig arribar, en Miquel Payaró, el director, que encara exerceix com a tal, me la va definir com una escola petita, pública i de poble. L’escola de les tres P, va dir ell. Hi estic totalment d’acord. L’escola dinamitza i fa bategar el poble i és centre neuràlgic de moltes activitats que hi extrapolen. És també una escola molt familiar.

P

Quants alumnes hi ha?

Actualment hi ha un total de 48 nens i nenes i cal dir que és dels anys més nombrosos d’alumnat.

R

P

I quants mestres?

Som quatre mestres, ja que és una escola cíclica. En Miquel Payaró; la Sandra Garcia, també secretària de l’escola; la Irene Vila i jo. Sempre diem entre nosaltres que som una segona família, ja que fa molts anys que treballem plegats, passem moltes hores junts i la confiança és màxima.

R

P Quins són els avantatges d’una escola rural?

Moltíssims. La familiaritat i el fet que el nombre d’alumnes és reduït. Aquesta situació possibilita un acompanyament més encarat a les característiques individuals de cada un dels alumnes. També el fet que el claustre és petit i la inR

formació entre mestres és gairebé instantània. Som pocs mestres i el nostre horari marca unes hores de treball personal. Per tant, ens hem de cobrir o fer suports entre nosaltres i això fa que tots tinguem a tots els nens i nenes com a alumnes. Ens coneixen i ens tenen com a referent a tots.

«La indecisió em va portar a prendre una de les decisions més encertades que he pres mai» R Tota la vida havia dit que mai seria mestra, que em semblava molt avorrit fer sempre el mateix, el mateix curs, les mateixes coses, el mateix llibre. Imagina’t la concepció de l’educació que tenia.

Però va ser acabar l’institut, m’havia de decidir tant sí com no, i no sé per què l’últim dia i a última hora vaig fer el pas de posar en primer lloc de la llista de preinscripció de la Universitat de Girona l’opció de Mestra d’Educació Infantil. La indecisió em va portar a prendre una de les decisions més encertades que he pres mai.

Com s’organitzen per tenir diferents nivells en una mateixa aula?

P

R És un luxe, encara que comporti més feina d’organització i preparació prèvia. Els alumnes que van més avançats, encara que se’ls encomanin tasques per al seu nivell, tenen la possibilitat d’anar reforçant aprenentatges i a aquells que els costa més tenen el confort que a la classe encara n’hi ha que van més endarrere perquè són més petits i això fa que no es desmotivin i que puguin anar consolidant al seu ritme tot allò que aprenen.

P

Els petits aprenen dels grans?

El fet de ser pocs alumnes facilita que es facin moltes activitats conjuntes a l’escola, on estan agrupats nens des de P3 a 6è.

Aquestes activitats es consideren molt enriquidores, tant per a uns com per als altres. Jo sempre dic que els petits potser absorbeixen uns aprenentatges de caire més tècnic dels grans i que els grans incrementen el seu nivell creatiu, ja que es contagien de l’esperit innocent dels més petits, fora d’estereotips, de prejudicis, de vergonyes, de pors... Els petits també s’espavilen més ràpidament a ser autònoms i els grans també aprenen a desenvolupar un sentit de

P

Núria Port és mestra a l’escola de Viladamat. CONXI MOLONS

R

responsabilitat vers els més petits.

Quines activitats conjuntes destacaria?

P

R Les assemblees, el contacontes, els tallers de plàstica, els padrins de lectura i el pla català de l’esport.

També fem alguna sortida d’escola conjunta.

P

Té inconvenients l’escola rural?

És clar que sí, com tot, té inconvenients, però amb bona voluntat els trampegem com podem. Per exemple, hi ha cops que ens trobem amb agrupaments de quatre nivells d’aprenentatge en una aula i aquest desajustament requereix molt temps i molt d’esforç per part R

del mestre tutor per organitzar i vetllar per oferir una bona atenció a cadascun dels alumnes. Tenir més d’un curs o cicle dins l’aula comporta que, si hi ha una activitat on el tutor ha d’atendre només un curs o cicle, s’hagi de fer tot un muntatge organitzatiu.

P

Com es va animar a ser mestra?

Crec que la indecisió i la precipitació em van portar a ser mestra. No sóc una mestra vocacional que, quan feia joc simbòlic de petita, ja apuntava maneres perquè adoptava aquest rol. Soc més aviat un cas atípic, en aquest aspecte.

R

P

A què es refereix?

Com defineix la seva feina?

Crec que és fresca, dinàmica, creativa i activa i això va molt amb el meu caràcter personal.

R

P Què és allò que li agrada fer més amb els alumnes?

R M’agrada simplement ser-hi i també tenir el privilegi d’aprendre amb ells i d’ells. M’agrada acompanyar-los en el seu camí de petites descobertes que van fent cada dia. M’agrada poder constatar aquella cara de felicitat extrema en veure que han aconseguit assolir un petit repte que saben que els ha costat cert esforç i també ser-hi quan no se’n surten i tenir el privilegi de poder observar les mil i una idees que s’empesquen per a obtenir allò que volen.

PRÀCTICA REFERENT

Stop Motion: Expliquem històries amb imatges en lapses de temps FIGUERES | SEMINARI TAC

Segons la Viquipèdia, l’Stop Motion és una tècnica d’animació que consisteix a capturar fotografies consecutives d’un objecte movent-lo una mica entre fotografia i fotografia de manera que, visualitzant-les ràpidament, hom creu que l’objecte es mou.

Continuem parlant d’expressió i volem fer notar que l’expressió a través de les imatges no es limita a l’àrea de visual i plàstica. Accions com la de mostrar la ger-

minació i creixement d’una planta, documentar l’oxidació d’un metall a ciències, o bé representar un esdeveniment històric, implica altres disciplines com les llengües, per tal fer el guió de l’animació, o el càlcul del número d’imatges necessàries en un temps determinat.

A més de fomentar el treball en equip i l’aprenentatge d’estratègies per a la resolució de problemes i el desenvolupament d’habilitats interpersonals, com la co-

municació, el lideratge i la capacitat de decisió.

A més, els treballs obtinguts es poden compartir amb la resta de la comunitat educativa fent visible la feina que d’altres formes potser no ho seria, d’aquesta manera podem treballar amb alumnat molt divers la feina del qual pot no ser visible normalment i motivar-lo, tot empoderant-lo envers l’adquisició dels seus aprenentatges.

Una proposta de treball a l’au-

la pot començar per promoure la curiositat, mostrar treballs acabats, preguntar com els deuen fer i com ho podríem fer a classe, si es pot fer només amb la càmera de fotos dels dispositius mòbils o bé necessitem quelcom més. Podem aprofitar per presentar apli-

cacions com ara Stop Motion Studio o PicPac Stop Motion que ens ajuden a treballar a l’aula amb aquesta tècnica d’animació.

Cal explicar que, abans de poder fer el treball, s’ha de tenir una idea ben clara del que es vol explicar.

Storyboard, crear un guió, pensant en les fotos que es faran i el que es vol ensenyar.

En petits grups, s’ha de començar a practicar la gravació del nostre producte final, assaig-error, provar tantes vegades com sigui necessari. Afegir títol, velocitat, música i guardar el vídeo.

I finalment visionar les composicions creades pels alumnes i pensar tots plegats què hem de tenir en compte per tal de poder avaluar el procés i els resultats.

Diàlegs d’Educació

IV

DIMARTS, 4 D’ABRIL DEL 2017 | EMPORDÀ

LA FRASE

HORACE MANN

«

POLÍTIC NORD-AMERICÀ I REFORMADOR EDUCATIU (1796 -1859)

El mestre que intenta ensenyar sense inspirar en l’alumne el desig d’aprendre està tractant de forjar un ferro fred» ENGLISH TIME ENIGMA

FILOSOFIA ARA

DEFENSAR LA FILOSOFIA AL CURRÍCULUM? comptat, qüestionar allò que es presenta com a veritat, buscar possibles explicacions alternatives...), el que estarem formant seran persones unidimensionals, sense pensament propi i sense creativitat.

No creieu que són competències prou importants? Prou necessàries? O potser el que interessa és que «s’empassin» tot el que se’ls diu sense qüestionar-se mai res, perquè així és més fàcil manipular la societat segons els interessos dels governants?

Crec que aquesta no és una tasca exclusiva de la filosofia, sinó que es tracta d’unes competències transversals a totes les matèries i intrínseques a la maduració personal de l’alumnat. L’adolescència és, en essència, qüestionar-ho tot, de manera que només es tracta de fer-ho seguint una guia que, a banda del molt important sentit comú, i sense cap pretensió de donar lliçons, podem trobar en el llegat que ens ha deixat tota la història del pensament (gairebé 3000 anys d’experiència on podem trobar tant encerts com errors dels quals aprendre) i que bé val la pena d’aprofitar i agrair, oi?

Esther Cruañas Rasclosa Professora de Filosofia de l’Institut Illa de Rodes de Roses

ANSWER:

The raven

ertament ens sembla desconcertant trobarnos davant la necessitat de defensar la filosofia al currículum escolar, ateses les contínues amenaces d’eliminar-la per part del ministeri. No passa el mateix amb les matèries instrumentals (com les llengües o les matemàtiques), ja que ningú dubta que són necessàries per al desenvolupament intel·lectual.

Però la filosofia, sembla que no sabem ben bé perquè serveix en l’educació dels nostres fills.

Doncs bé, la resposta és ben senzilla: la filosofia serveix perquè els alumnes siguin crítics (no de «criticar» sinó de «tenir criteri») a l’hora d’obtenir informació.

Ja fa temps que hem descobert que els nostres alumnes no són com recipients buits a emplenar amb continguts teòrics i acadèmics, sinó que, ben al contrari, els alumnes són plens d’experiències, opinions, coneixements previs, idees, motivacions..., i tot això és la clau per fer significatius per a ells els continguts que han d’aprendre i treballar.

Per això és bo incorporar a les classes activitats en grup, treballs en equip, dinàmiques, debats, representacions, exposicions, projectes... D’aquesta manera, a mi m’agrada dir que nosaltres «no estudiem filosofia, sinó que fem filosofia».

Si no eduquem les noves generacions amb l’esperit crític (posar en dubte allò que es dona per des-

C

POESIA A L’AULA

Josep Carner «L’elegia d’una rosa» Quina cosa, Déu meu, quina cosa! és la cosa més trista d'enguany.

Se m’ha mort una rosa, la rosa; se m’ha mort sense pena ni plany.

Ni la pluja ni el vent li han fet nosa, ni ha mirat de collir-la l’estrany.

Se m’ha mort una rosa, la rosa, que potser ni tenia averany.

Ni la bella il·lusió l’ha desclosa, ni ses fulles puní el desengany.

Se m’ha mort una rosa, la rosa; se m’ha mort tota sola en el tany.

BIBLIOTECAE (BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES DE L’ALT EMPORDÀ)

g

EL LLIBRE

g

g

EL LLIBRE

EL LLIBRE

ESCODA, MARTINA MITJANIT

HODGE, SUSIE PER QUÈ L’ART ÉS PLE DE GENT DESPULLADA?

CARBÓ, JOAQUIM UN LLOP COM CAL

VALÈNCIA: ANDANA, 2016

BARCELONA: LIBROOKS, 2016

LLEIDA : PAGÈS, 2017

Un món de fantasia  Us proposem un recull de poemes per abans d’anar a dormir.

El llibre Mitjanit recull un conjunt de versos que ens ompliran de somnis i ens oferiran un viatge esplèndid pels mons de la fantasia. Jugarem amb les paraules i podrem gaudir de les precioses i oníriques il·lustracions de la Sonja Wimmer. L’escriptora i promotora de lectura Martina Escoda ens ofereix uns poemes per gaudir petits i grans. Recomanat per a totes les edats.

Preguntem-nos per l’art  Una magnífica manera per endinsar-nos en el món de l’art és fent-nos un munt de preguntes: S’ha de ser llest per saber mirar l’art? Els ninots són art? Ja està acabat?

Aquestes i altres qüestions seran l’inici d’un repàs divertit i il·lustratiu per la història de l’art i els seus protagonistes: pintors, models i tècniques pictòriques. Librooks ens ofereix una eina entretinguda i àgil per conèixer les interioritats del món de l’art i aprendre un munt de coses. Hi trobareu un glossari, índex i un llistat exhaustiu de les il·lustracions. Un llibre per a nens i nenes a partir de 9 anys.

Amor de mare  El veterà i prolífic escriptor Joaquim Carbó ens presenta Un llop com cal, la història d’un llop bon jan i criat a ciutat que un dia decideix que ha arribat el moment de tornar als seus orígens i fer via cap al Pirineu. Sortir de la ciutat no serà gens fàcil, però la recompensa, la llibertat, és massa gran per abandonar a la primera. Aquest és un text per a aquells que ja llegeixen sols i també per a aquells que, ben acompanyats, volen escoltar una bonica història.

Recomanat per a nens i nenes de 6 a 8 anys.

Editen:

Col·laboren: Els editors del suplement Diàlegs dʼEducació no tenen perquè compartir les opinions expressades en les diferents seccions.

Per a més informació: www.sealtemporda.net.