Diàlegs d’Educació
NÚMERO 70 | MAIG DEL 2017
«Texint mons», decoració urbana feta a mà El projecte educatiu ha unit 170 nens i nens de Figueres, en un homenatge al músic de sardanes Pep Ventura Un total de 170 nens de tres escoles de Figueres han homenatjat Pep Ventura, en l’any del bicentenari, abrigant amb bufandes de colors la tanca que envolta el monument dedicat al compositor de sardanes. Les bufandes les han confeccionat, amb llanes verdes, vermelles, grogues, blaves, marrons, liles i taronges, els escolars, amb l’ajut d’un grup de dones del Casal de la Gent Gran de Figueres i d’estudiants de l’Institut Alexandre Deulofeu. FIGUERES | MAIRENA RIVAS
El projecte «Teixint mons» es caracteritza perquè mobilitza participants de diferents generacions, des de nens fins a gent gran. CONXI MOLONS
col·laborat anant a les escoles i ajudant els joves teixidors i teixidores a acabar les bufandes. Teixint mons fa un pas més enllà del projecte educatiu, un projecte que es materialitza amb la
MESOS DE TRÀFEC JOSEP MARIA GODOY I TOMÀS EDITORIAL EDUCATIVA ns anem acostant inexorablement al final de curs i això vol dir moltes coses i ben diverses per a cada actor del món educatiu. Aquests són uns mesos de tràfec
E
Professor, assessor del Centre de Recursos Pedagògics (CRP) del Servei Educatiu de l’Alt Empordà
en els centres educatius on, després de Setmana Santa, es van ajuntant les festes amb les sortides, els actes diversos i els concursos amb els exàmens, les correccions i les avaluacions. Aquest tercer trimestre del curs
instal·lació artística que es munta cada any en un espai urbà de Figueres diferent. En edicions anteriors, s’han folrat els arbres i les columnes de la plaça de l’Ajuntament, els fanals de la plaça
Josep Pla, la balconada de la façana del Teatre El Jardí i els fanals de la Rambla. Anna Revert valora el vincle que s’estableix entre nens, joves i gent gran, simbolitzant-lo no només amb les
bufandes, sinó també amb un ball de germanor que, aquest any, com no podia ser d’una altra manera, ha entrellaçat les mans de tothom en la rotllana d’una sardana.
és, per a molts, aquest estrès, però també el moment de visualitzar la feina feta. No em cansaré de repetir que la tasca educadora no es pot quedar a les aules. Si volem incentivar la creativitat, la implicació, l’aprendre a aprendre, no hi ha res millor que buscar escenaris fora del centre educatiu. Digueuli colònies, sortides, viatges o concerts, mostres, trobades. A la nostra comarca, tenim la sort de gaudir d’un dinamisme excel·lent fruit de la feina feta per molts grups de mestres i professors que, fora del seu horari lectiu treballen amb companys i
companyes d’altres centres per organitzar diferents actes que facilitin el que he comentat abans, treure la docència –el fet educatiu– fora del centre per compartir, però també per mostrar a l’entorn què s’està fent i com s’està fent. Com, l’educació i l’aprenentatge, és el que ha de ser realment: un acompanyament i un assessorament per assolir els objectius que, per millorar-ho tot, haurien de ser compartits amb tota la comunitat educativa. Fins ara hem pogut veure a la nostra comarca les experiències del grup de treball Exili, Deportació i Holocaust, els Rodajocs, el
Country English Day, els Premis de Narrativa Periodística, el Certamen de Lectura en Veu Alta, la cloenda de Teixint Mons, la Mostra de Poesia de Secundària, però d’aquí a final de curs encara ens queda gaudir de la mostra Jugamat, l’English Day i l’English Time, el Cantània, el Fòrum de Treballs de Recerca o el Cantarella de Roses, experiència que va obtenir el premi AEMCAT a projectes educatius. Així doncs, molta feina, molt ben feta i pensada per fer que els nostres alumnes tinguin unes experiències enriquidores no només a les aules.
159559
El món de la sardana i un dels seus màxims exponents, Pep Ventura, han inspirat la decoració de Teixint mons en aquesta edició del 2017. Tres escoles (Salvador Dalí, Josep Pallach i Sant Pau) i també nois i noies de l’Institut Alexandre Deulofeu han teixit les bufandes amb què s’ha folrat la tanca del monument dedicat a Pep Ventura, a la plaça Josep Tarradellas. “L’experiència ha estat molt grata per a tots. Pel que fa als colors utilitzats en les bufandes era important que fossin vistosos i alegres. Hem aprofitat llanes que ens havien sobrat d’edicions passades”, explica Anna Revert, membre del grup impulsor de la iniciativa. Les encarregades de cosir totes les bufandes i d’anar a la plaça i folrar la tanca han estat les dones del Casal de la Gent Gran de Figueres dirigides per Míriam Lladós. El projecte ha comptat amb la implicació, en aquesta ocasió, de l’Associació Foment de la Sardana Pep Ventura, a part que cal destacar el suport de les àvies i familiars dels alumnes, que han
Diàlegs d’Educació
EMPORDÀ | DIMARTS, 9 DE MAIG DEL 2017
II
L’ESCOLA PARLA
L’Escola Joaquim Cusí té un pla per detectar i prevenir problemes de convivència FIGUERES | MAIRENA RIVAS
El director de l’Escola Joaquim Cusí i Fortunet de Figueres, Albert Blasco, està al capdavant d’un centre amb una composició d’alumnat divers i complex, si bé aquesta característica no és sinònim de conflictivitat, tal com assenyala ell mateix. De tota manera, l’escola s’ha volgut dotar d’una eina que li permeti detectar i prevenir possibles conflictes, abans que es produeixin. “La prevenció és donar estratègies per gestionar
els propis conflictes a la mainada, però, també, sobretot, evitar conflictes de relació controlant l’organització i les dinàmiques dels grups d’alumnes.” Aquest paràgraf figura en el tercer punt del Pla de detecció i prevenció de problemes de convivència de l’Escola Joaquim Cusí, rere el qual hi ha un equip de mestres coordinantlo, és l’equip permanent de la Comissió d’Atenció a la Diversitat. La comissió vetlla tant per les relacions afectives com per les de
treball en cada aula, i per obtenir resultats efectius disposa d’una eina digital que inclou un sociograma i utilitats de detecció de casos de conflicte, propostes d’actuació a partir dels mapes de relacions i propostes d’agrupament dins la classe. Albert Blasco es mostra molt satisfet de la informació que s’obté a través d’aquesta eina digital, que ell mateix va descobrir que s’estava utilitzant en escoles de Castella Lleó. Es tracta del programa SociEscuela, i permet avaluar el clima de convivència a l’aula, si hi ha líders, si ha acceptació o rebuig d’algun nen... i també ajuda a fer una detecció precoç de casos d’assetjament escolar, alhora que dona pautes al centre educatiu per fer una intervenció immediata.
MAIRENA RIVAS
Comissió d’Atenció a la Diversitat Representants ➤ Els membres de la permanent de la Comissió d’Atenció a la Diversitat està formada pels mestres Nuri Font (Aula d’Acollida), Pilar Rodríguez (Educació Especial), Miguel Fuentes (Educació Física) i Pau Juanola (Educació Física), a més del director de l’escola, Albert Blasco.
L’escola de Fortià dedica un projecte a la donació de sang FORTIÀ | M. R.
Amb l’objectiu pedagògic de treballar els valors de la solidaritat i altruisme, i de donar un enfoc competencial a totes les matèries a través d’un cas real i pràctic, l’Escola Teresa de Pallejà de Fortià ha dedicat el segon trimestre a desenvolupar el projecte Organitzem una campanya per la donació de sang. La iniciativa va ser proposada per la regidora Ramona Heras, ja que és col·laboradora del Banc de Sang i Teixits, i, a banda dels significatius aprenentatges que han adquirit els alumnes, ha estat molt important la implica-
ció de les famílies. “La proposta ens va semblar molt atractiva i la vam dissenyar en format projecte interdisciplinari de tota l’escola, durant el segon trimestre”, explica la mestra Mercè Orriols. Cada cicle, des d’Educació Infantil fins a Cicle Superior, ha anat realitzant activitats, intercalades al llarg del trimestre, i adaptades a cada nivell. Entre les activitats hi ha hagut una xerrada sobre la sang; una altra, per part del metge del poble, sobre el cor i la seva importància; un taller per a parelles cooperatives per fer el regal que s’emportaven els donants; el
Una representació dels «Superehoris de la sang». ESCOLA DE FORTIÀ
treball del conte Els superherois de la sang; un concurs de logo i eslògan per a la publicitat de la campanya; l’observació d’una gota de sang mitjançant un microoscopi.
Durant la campanya, l’escola va fer difusió per tal d’aconseguir el màxim de donants de sang: el logo i l’eslògan van ser editats en els cartells i flyers que genera el Banc
de Sang i es van repartir per Fortià i pobles del voltant, i a més es va fer una bustiada informativa, una pancarta i targetes. El 27 de març, va ser el gran dia. Un total de 48 dones i 27 homes van fer el gest solidari de donar sang a Fortià gràcies a la campanya engegada a l’escola. Per a aquest dia, els alumnes van decorar el Centre Social i Agrícola, i els de cicle superior van ser els voluntaris de les tasques a realitzar en una donació: benviguda, enquestes, refrigeri i obsequi. El projecte ha estat molt ampli i, d’entre tota l’activitat que ha generat, cal fer esment de les catifes de Corpus, amb disseny de gotes de sang, elaborades pels alumnes de Cicle Superior amb la col·laboració de dues mares.
L’estança de sorra, espai de joc al Patinet LLANÇÀ | M. R.
Una de les millors propostes de joc que ofereix la llar d’infants El Patinet de Llançà als seus petits és l’estança de sorra, “un espai on l’infant gaudeix del plaer de manipular, experimentar, investigar i descobrir amb aquest material procedent de la natura, alhora que realitza aprenentatges i coneixements de la llei física”, com explica la directora de la llar, Anna Bes Valls. L’estança disposa d’unes taules de fusta, a l’alçada de l’infant, que contenen sor-
A FONS
GEMMA UFARTES OLLÉ Assessora tècnica docent del Departament d’Ensenyament (àrea TAC)
COMPETÈNCIA DIGITAL
M’
agradaria començar aquestes línies descrivint una sensació, il·lusió. L’educació torna a estar en
ra fina i seca. “Els materials que els oferim per tal de portar a terme el joc són de metall, fusta i vímet. Des de recipients per realitzar els transvasaments com bols, tubs i sedassos fins a culleretes de fusta o metall”, tal com descriu Anna Bes Valls aquest espai, que s’estructura de la manera següent: “Hi anem en petits grups d’uns cinc o sis infants per tal de mantenir un ambient tranquil i relaxat.” El temps que passen els infants amb la sorra és un moment intens
de joc. “El nen passa una bona estona plenament concentrat amb allò que fa, gaudint del benestar que li provoca aquest joc, compartint les descobertes amb els companys, omplint i buidant, fent regalimar la sorra que baixa de l’embut, la tasca de sacsejar el sedàs, fent lliscar la sorra entre els seus dits, tot provoca en l’ infant un joc màgic, gratificant i relaxant.” Per a les educadores, és molt complaent veure com l’estança es va omplint d’acció, de creació i d’aprenentatge.
L’estança de sorra, un espai de descoberta i d’aprenentatge. EL PATINET
voga al nostre país. Catalunya viu un moment difícil alhora que dolç i esperonador, temps de canvis i de molts dubtes, on es respira emprenedoria, innovació i renovació pedagògica. No podem obviar el món que ens envolta, un món interconnectat, globalitzat i tecnològic. És per això que volem una escola capdavantera, que lideri el futur amb eines pròpies del segle XXI. Centres que promoguin la creativitat, la investigació i la col·laboració entre els alumnes i també entre el professorat. És innegable que la tecnologia
ha de formar part i promoure aquest canvi. Ordinadors, mòbils, tauletes, consoles... conviuen diàriament entre la societat. Tenim al nostre abast dispositius amb un gran potencial educatiu, eines pensades per facilitar la comunicació, el treball cooperatiu, la creació i la publicació. Davant un creixement tecnològic exponencial, la competència digital i l’aprendre a aprendre són dos dels grans reptes transversals del sistema educatiu. Cal aprendre noves regles, noves maneres de treballar, conèixer les implicacions i educar en la responsabilitat. L’es-
cola ha de ser un espai d’experimentació, que provoqui l’alumnat a assolir noves fites, resoldre les seves inquietuds i generar coneixement amb les eines que els són pròpies. Cal veure la tecnologia com un mitjà facilitador i motivador de nous aprenentatges. Internet i els dispositius mòbils ens ofereixen immediatesa i ubiqüitat, podem treballar en qualsevol lloc, en qualsevol moment, amb qualsevol dispositiu i amb qualsevol persona. L’accés a les xarxes socials i a la publicació digital ens ha convertit en agents actius i productius però, alhora, ha
obert l’accés a tot tipus de continguts i ha fet difusió d’una identitat digital de la qual no en som plenament conscients. No ens hem d’estranyar que el professorat tingui pors i molts dubtes, no obstant hem d’aplaudir l’esforç per iniciar el camí. Cal un canvi metodològic que posi l’enfoc en un alumnat proactiu, modificant la imatge del mestre com a única font de coneixement. Calen docents que liderin projectes, amb ganes d’aprendre i avançar plegats. A hores d’ara, formar persones competents digitalment ja no és una opció, és una necessitat.
III
Diàlegs d’Educació
DIMARTS, 9 DE MAIG DEL 2017 | EMPORDÀ
DIALOGUEM AMB...
Carolina Trescastro Bernabeu
MESTRA D'EDUCACIÓ ESPECIAL A LA USEE DE L'ESCOLA CARME GUASCH I DARNÉ DE FIGUERES
«Soc molt pallassa i m’agrada aplicar-ho en els nens, perquè riguin, perquè aprenguin rient» Carolina Trescastro Bernabeu té 33 anys, és del poble alacantí de Castalla, però va venir a Catalunya amb 18 anys, per estudiar. Ara, resideix a Roses i treballa a Figueres. És mestra d’educació especial de la USEE (Unitat de Suport a l’Educació Especial) de l’Escola Carme Guasch i Darné. Fins al curs passat, va treballar, durant cinc anys, a l’Escola Anicet de Pagès. FIGUERES | MAIRENA RIVAS
Carolina Trescastro considera que, davant la diversitat que hi ha actualment en les aules de les escoles, caldria reduir les ràtios i augmentar els recursos humans. Per a ella, les necessitats educatives d’avui no són les mateixes que les que hi havia fa uns anys. P
Per què va triar ser mestra?
Perquè m’encanten els nens i les nenes. M’encanta el món infantil i m’apassiona tota l’etapa de primària. M’encanta saber que tinc en les meves mans una eina transformadora tan forta com és l’educació. R
P
Què és per a vostè l’educació?
L’educació és el futur, així com la medicina és el present. M’encanta poder ajudar la societat en aquest camí cap a demà. R
P
Va per bon camí, l’educació?
Crec que va per bon camí si es cuida. En aquest sentit, soc molt crítica. Va per bon camí si ho fa amb les persones professionals que llauren una formació molt completa, que s’entreguen a la feina, que prioritzen el respecte i l’aprenentatge dels nens... Però les condicions també cal que hi acompanyin. R
Quines són les condicions que caldria millorar? P
Haurien de baixar les ràtios, perquè les demandes emocionals dels nens en el segle XXI no són les mateixes que en altres temps de la història. Ara mateix passen moltes coses, perquè vivim en una societat molt accelerada. Si volem que els nens creixin sentint-se esR
«M’encanta saber que tinc en les meves mans una eina transformadora tan forta com és l’educació» timats i trepitjant futur, amb valors i respecte, trobo que necessitem una ràtio més baixa d’alumnes i més recursos humans a les aules. P D’USEE, pel que fa a la ciutat de Figueres, només n’hi ha una, la de l’Escola Carme Guasch i Darné. Creu que caldrien unitats d’aquest tipus en tots els centres? R Podrien ser molt útils en moltes escoles. Només hi ha nou places i, en canvi, hi ha molts nens amb dificultats. Seria convenient que n’hi haguessin més. P
Com funciona una USEE?
La seva funció a la ciutat és donar una resposta qualitativa als alumnes amb unes necessitats educatives específiques més intenses. R
P Quin percentatge d’alumnat requereix aquest servei? R Desconec el percentatge, però puc dir-te que dins d’una aula ordinària hi ha molts alumnes que requereixen una atenció més específica. I no es tracta només d’alumnes que estan per sota de la mitjana, sinó també aquells que es troben per sobre. Ens trobem amb aules molt diverses i estaria bé que hi haguessin més mestres d’educació especial col·laborant, per donar respostes qualitatives. P
Com es descriu la seva feina?
Carolina Trescastro, a la USEE de l’Escola Carme Guasch i Darné, amb les noves eines tecnològiques. CONXI MOLONS R La meva feina es basa a adaptar totes les tasques del currículum als alumnes amb necessitats educatives específiques que formen part de la USEE. Dins del seu pla de treball, ho enfoquem tot d’una manera més òptima per a l’aprenentatge d’aquells nens. Seguint les pautes del DUA, disseny universal d’aprenentatge, intentem que totes les tasques siguin motivadores, que els nens puguin aprendre el màxim possible i que s’empoderin. P
De quina forma es prepara una
classe?
Preparem tasques des de la USEE que els nens poden compartir, després, a l’aula ordinària amb el rol d’experts. Així, es poden modificar les maneres de relacionar-se entre ells. R
Són importants els recursos tecnològics en aquest àmbit de la USEE? P
R Es dona la circumstància que aquest any l’escola ha invertit en tauletes i robòtica per implantar el vessant educatiu més tecnològic entre l’alumnat. Amb aquestes eines, aconseguim respostes
molt creatives, perquè disposem de moltes aplicacions que poden ser molt útils per al dia a dia dins l’aula. P Què és el que més li agrada de la seva feina? R M’agrada veure que els nens s’ho passen bé, que són feliços i que contribueixo una miqueta en la seva felicitat. P Té algun tret personal que li agradi aplicar en la seva professió? R Soc molt pallassa i m’agrada aplicar-ho en els nens, perquè riguin, perquè aprenguin rient.
PRÀCTICA REFERENT
Blippar: Quan els objectes quotidians ens transmeten coneixements FIGUERES | SEMINARI TAC
Us imagineu un objecte qualsevol, per exemple un raspall de dents, que vist a través de la càmera d’un dispositiu mòbil “prengui vida” i ens expliqui –amb la forma de personatge de ficció– com l’hem de fer servir adequadament? Imaginem-nos aquesta idea transportada a l’aula, una planta que ens explica la fotosíntesi, una taula que ens diu qui i com la va construir, un radiador que ens ensenya els mètodes de calefac-
tar que es fan servir en el nostre entorn… Hi ha moltes maneres de motivar un alumne, però fer que un objecte expliqui la seva història és de les coses més engrescadores que podem presentar als nostres alumnes per tal que assoleixin competències per a la vida. La realitat augmentada entra a les aules, o millor dit als centres, per convertir-los en espais oberts de coneixement. Ens permet trencar conceptes com ara els moments i espais per a l’apre-
nentatge; qualsevol moment és adequat per fer una consulta o cercar informació i l’espai no és una cotilla, sinó una oportunitat d’aprendre. Blippar permet afegir contingut o amagar informació, en forma de realitat augmentada, darrere de qualsevol forma física –que serveix com a disparador–, ja sigui paper, fotografia, imatge virtual, forma física… Naturalment que algú ha de crear aquests continguts i aquí entra en joc el treball cooperatiu
entre els diferents nivells del centre, els més grans construeixen els espais de realitat augmentada per tal que els més petits puguin fer altres tasques on aplicar les seves competències i adquirir aprenentatges. D’aquesta manera podem treballar amb alumnat molt divers, la feina del qual pot no ser visible normalment i motivar-lo, tot empoderant-lo envers l’adquisició dels seus aprenentatges. Recordem que quan una informació va lligada a un objecte cone-
gut, la connexió dels aprenentatges és més alta i la quantitat i qualitat de la informació retinguda és més alta. Per acabar indicant que aquesta és una manera de treballar diferent que requereix també una avaluació diferent de les competències treballades. L’alumnat pot presentar una feina públicament per a ser avaluada pels seus iguals, potenciant així actituds crítiques, creatives i de responsabilitat envers la feina pròpia i dels companys.
Diàlegs d’Educació
EMPORDÀ | DIMARTS, 9 DE MAIG DEL 2017
IV
LA FRASE
WILLIAM BUTLER YEATS
POETA I DRAMATURG IRLANDÈS (1865-1939)
« L’educació no és omplir un cubell, sinó encendre un foc» ENGLISH TIME ENIGMA
FILOSOFIA ARA
LA FILOSOFIA PROMOU LA PAU? de La pau perpètua de Kant. El recorregut podria allargar-se, però no voldria oblidar el principi de Von Clausewitz – “la guerra com a continuació de la política” – o les variades propostes pacifistes que tenen com a líders Gandhi, Luther King o Mandela. La filosofia i la pau han recorregut vies paral·leles, però sempre apunten a una solució dins el cor la humanitat. Té sentit promoure sentiments i desitjos de pau, externa i interna. Sempre – a classe i a recents conferències al voltant del DENIP – m’ha agradat insistir en certs punts clau, enfocats filosòficament: el paper de les armes, eines que amplien la nostra capacitat destructiva natural; la hipòtesi del “viure aïllats” o indiferents com a hipotètica evitació dels conflictes; o la noció i experiència de la venjança. També m’agrada analitzar la injustícia com a causa – i a la vegada també conseqüència – de la manca de pau. A més, els conceptes de justícia “restaurativa” – enfront d’aquella simplement “punitiva” – no són gens menyspreables. He defensat en diferents fòrums tres propostes operatives: (a) ser pacífics i pacificadors més que només “pacifistes”; (b) educar per la justícia i la misericòrdia; (c) plantar la pau a prop nostre perquè s’estengui així de manera orgànica, no “imposada”.
Xavier Serra i Besalú Professor de Filosofia a l’Institut “Salvador Espriu” (Salt, Gironès) - @xserra
ANSWER:
An umbrella
o sé si la pau ens importa molt o poc, però proposo una pregunta retòrica definitiva: “Sense pau, qui pot ser feliç?”. Hi ha tres dies cada any en què amplis sectors de la societat “celebrem” la pau, en fem memòria. Són l’1 de gener, “Jornada Mundial de la Pau” de l’Església catòlica; el 30 de gener, el “Dia Escolar de la No Violència i la Pau (DENIP); i, finalment, el 21 de setembre, fixat per Nacions Unides (UN) com a “Dia Internacional de la Pau”. Per antiguitat d’instauració, primer va ser el DENIP, el 1964, i successivament la Jornada de l’1 de gener, des del 1968 i el d’UN – el més recent – des del 1981. Sembla que la racionalitat i el pensament crític haurien d’afavorir la tolerància i l’harmonia, però no sempre ha estat exactament així. Un recorregut històric complet seria massa llarg, però aviat podem destacar l’esperit dialèctic –que travessa la història– d’Heràclit o, molt més tard, els marxistes moderns; també caldria aturar-se en l’Art de la guerra de Sun Tzu (500 aC) i màxima llatina de Vegeci: “Si vis pacem, para bellum”: “Vols la pau? Prepara’t per a la guerra”. A l’època medieval, Tomàs d’Aquino concep la pau com a “tranquil·litat en l’ordre” i successivament ens adonem del realisme polític de Maquiavel: aprova qualsevol mètode que afavoreixi l’ordre i l’estabilitat polítiques. Successivament –al voltant de la letal Guerra dels Trenta Anys, de la primera meitat del segle XVII –els contractualistes van aportar solucions “polítiques”: Hobbes o, amb un altre estil, Locke. El segle XVIII ens porta una nova proposta operativa: la
N
POESIA A L’AULA
Joan Maragall «L'ànima de les flors» Aquelles dues flors que hi ha posades al mig del caminal, qui és que les hi deu haver llençades? Qui sia, tant-se-val. Aquelles dues flors no estan pas tristes, no, no: riuen al sol. M’han encantat així que les he vistes posades a morir, més sense dol. «Morirem aviat, lluny de la planta, elles deuen pensar; mes ara nostre brill al poeta encanta, i això mai morirà.»
BIBLIOTECAE (BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES DE L’ALT EMPORDÀ)
g
EL LLIBRE
g
g
EL LLIBRE
EL LLIBRE
FRENCH, VIVIAN UNA EUGA ANOMENADA DORA
KESELMAN, GABRIELA EL MEU PRIMER PETIT PRÍNCEP
TORO, ORIOL DRACS, PRINCESES I CAVALLERS: CONTES I CANÇONS
BARCELONA: BAULA, 2017
BARCELONA: BRÚIXOLA, 2017
BARCELONA: BAULA, 2017
Imaginació i aventures ➤ En Sam somnia convertir-se en un noble cavaller i, per aconseguirho, ha de superar sis proves. Com ho farà per superar-les totes? Es tracta del segon llibre de la col·lecció «Aprenent de cavaller», uns llibres d’aventures, plens d’imaginació, que busquen entretenir i divertir els lectors. L’aspecte formal de l’edició, amb cal·ligrafies de diferents tipologies i amb les il·lustracions de David Melling, permet una lectura àgil. Recomanat a partir de 10 anys.
Amistat i bondat ➤ “Això era una vegada un petit príncep que vivia en un planeta tan minúscul, tan menut... que no tenia nom”. Una adaptació molt acurada, per a nens i nenes, a partir de 8 anys de la història d’aquest clàssic. Amb dibuixos originals de l’autor, aquest és un conte que no passa de moda, una narració molt poètica, una faula que permet reflexionar sobre aspectes com ara l’amistat, la bondat, la imaginació... i que val la pena que els infants coneguin.
Ni ferotges ni delicats ➤ Un llibre que ens convida a fer un viatge per diferents històries on els protagonistes –els dracs, les princeses i els cavallers– no són ni tan valents, ni tan ferotges, ni tan delicats com pugui semblar aparentment. Cada cançó és un petit conte, i cada conte s’explica a través d’una cançó. Acompanyat d’un CD per a escoltar la música i amb unes il·lustracions magnífiques de Noe Bofarull, aquest nou llibre de la col·lecció «Canten» segueix amb la mateixa línia de la resta de títols: una edició acurada i propera als lectors. Recomanable a partir de 4 anys.
Editen:
Col·laboren: Els editors del suplement Diàlegs dʼEducació no tenen perquè compartir les opinions expressades en les diferents seccions. Per a més informació: www.sealtemporda.net.
Diàlegs d’Educació
V
g
DIMARTS, 9 DE MAIG DEL 2017 | EMPORDÀ
TEXTOS GUANYADORS I ACCÈSSITS DEL VI PREMI DE NARRATIVA PERIODÍSTICA DIÀLEGS D’EDUCACIÓ CATEGORIA 6È DE PRIMÀRIA
Text motivador: «Tinc el costum de fregar-me els ulls amb
AIXÍ ÉS COM HAN CONTINUAT AQUEST TEXT MOTIVADOR ELS ALUMNES QUE HAN ESTAT GUARDONATS AMB PREMIS I ACCÈSSITS:
els dits per submergir-me en un món que està dins meu i que només em pertany a mi. Quan ho faig, crec que se m'activa un botó del cervell, l'interruptor de la imaginació, en dic jo. Estant així, sentint la pressió dels dits sobre els meus ulls tan-
El botó de la imaginació MAX BOGERD MAS. Escola Empúries (l’Escala). 1r Premi
D
esprés de remar durant dies, o setmanes, o ves a saber quant temps, vaig arribar a una illa petita. Era com una selva enmig del mar. Hi havia molts arbres i plantes, que probablement no coneixia ni el científic més brillant del laboratori. A part d’això, també hi havia molts animals, i jo podia parlar amb ells. Els vaig dir si volien ju-
gar amb mi, però tots fugien i em miraven amb mala cara. Feia poc que vaig perdre els amics i ara en volia tenir. O sigui que els vaig seguir fins a una mena de cova gegant o hi havia tots els animals. Se’ls veia tristos i deprimits i es lamentaven. Jo volia saber quin problema tenien i al final m’hi vaig atrevir: “Què us passa?” Ni tan sols s’havien adonat que
Viatge d’imaginació MARC SAYOL SÁNCHEZ. Escola Ruiz Amado (Castelló d’Empúries). 2n Premi
T
inc per costum la necessitat de fregar-me els ulls amb els dits. Ho faig perquè així em sento en un món màgic ple d’il·lusions, sense problemes, és una altra dimensió. Estic en una barca de rems en-
mig d’un oceà immens amb molta boira. Al principi, estic espantat pel fet d’estar sol, però quan començo a remar em tranquil·litzo. Es fa de dia i la boira se’n va. Veig una platja molt i molt lluny i intento acostar-m’hi. Quan porto
Imaginació al poder GABRIELA VALLDAURA CAMPDEPADRÓS. CC Escolàpies (Figueres). 3r Premi
E
m trobava en una barca sense vela i sense tripulació. No estava ben bé sola, és clar que es pot pensar que hi havia peixos i altres criatures marines. Jo tenia en Pedaç, el meu gos fidel, com sempre. En Pedaç bor-
dava a tots els peixos i, per tant, de companyia en tenia poca. Que com m’alimentava? Doncs bé, m’alimentava d’imaginació. Era la cosa més bona que havia tastat mai. Un cop, però, deixant enrere tots els moments plens de
El poder de la imaginació!
I
SEAE
mitja hora remant, els meus ànims són per terra. “Ostres! Quina sorpresa!” Una família de dofins va aparèixer just davant meu, fent aixecar les meves forces i, per fi, ajudar-me a arribar a la platja. Vaig amarrar la barca a la sorra i vaig començar a caminar. A la meva dreta, hi havia una mena de cortina de fulles molt misteriosa. Vaig decidir entrar-hi tenint present que jo no sabia què hi hauria
a l’altra banda d’aquella cortina de fulles. Quin espectacle més extraordinari es va presentar davant dels meus ulls! Hi havia un salt d’aigua gegant, estava ple d’ocells, flors de tots colors... Aquell paisatge s’acomiadava de mi amb un gran crepuscle. Finalment, obro els ulls, inspirat, content i sorprès per tot allò que em pot ensenyar la meva imaginació.
felicitat, vaig topar amb un tauró! Sabeu com vaig notar que era allà? D’acord, molts direu que ho vaig veure. Doncs aneu errats! En Pedaç va començar a bordar com un boig. A vegades, els meus pares diuen que tinc una intuïció terrible, però que, a més a més, sé quan fer-la servir. Crec que és un do que Déu m’ha donat. I bé, vaig remar tan ràpid, fins que vaig arribar a unes illes anoSEAE
sirenes que s’estaven pentinant aquells cabells tan llargs. Una vegada, em vaig imaginar que estava en un jardí secret ple de flors, arbres, insectes... Al mig del jardí hi havia una
Hem de parlar JOANA PORTAS BUSQUETS. Escola Salvador Dalí (Figueres). 2n accèssit
m sento diferent. Com si l’aire que respiro fes somriure els meus pulmons. Em passa sempre que m’imagino qualsevol cosa. Però aquesta vegada va ser diferent. L’oceà em fa por! No m’agraden els peixos ni els taurons! L’únic animal marí que m’agrada és el cranc. Vaig remar i remar i remar i remar... Però tot era igual, no arribava enlloc. Vaig pensar una solució mentre remava. La pitjor idea del món em va venir al cap. La que sempre m’ha fet por. Quina altra solució hi havia? Vaig respirar fon-
E
do. Ho havia de fer. “Tu pots! Tu pots!”, em repetia. Em vaig alçar. La barca va trontollar. Vaig agafar aire i... Xof! Era dins l’aigua. Enfonsant-me. No podia parar. Només anava cap a avall. De cop, tot era negre! Em vaig sentir alleugerida quan vaig sentir que tocava terra. Però encara tot era negre. Sentia com si l’aigua hagués desaparegut. Tot era clar de nou! Què havia passat? Semblava que estava en una illa deserta. Ni rastre del mar. Tornava a veure aquell cel blau. De cop, vaig veure un cranc. L’únic ésser viu que habitava aquell lloc tan
Mairena Rivas
jo era allà i es van quedar tots paralitzats de la por. Em van dir que el planeta Imaginator corria un greu perill i que tot allò que jo veia cada cop que em fregava els ulls desapareixeria per sempre, i que no sabien com impedir que això passés. Em vaig provar de tornar a fregar els ulls, però ja no passava res. Cada cop ho anava veient tot d’una forma més borrosa i els animals, l’illa i tot desapareixia. Però jo no ho volia. Vaig provar de fregar els ulls, però ja quasi que no hi veia. Volia provar una última cosa: Vaig cri-
DANIELA FERNÁNDEZ ALZUTA. Escola Joan Reglà (Bàscara). 1r accèssit
em vaig submergir a l’aigua. Estava plena de peixos de tots colors: blau, groc, vermell... Fins i tot diria que vaig veure el peix irisat! També diria que vaig veure dues
cats, crec que he estat capaç de portar la imaginació a una altra dimensió. Com aquella vegada que, d'una forma espontània, em va sorgir un pensament que em va transportar a una barca de rems, enmig d'un oceà immens...»
estrany. Vaig seure, per ordenar les idees, mentre contemplava aquell animaló. El cranc es va entaforar sota una pedra. Vaig alçar-la, però ja no hi era. Només veia un forat minúscul, en el qual queia el meu dit petit. L’hi vaig posar. Semblava que per sota era buit. Quan el vaig voler retirar, vaig adonar-me que s’havia quedat encallat. El forat es va anar fent gran, gran, gran... No parava de créixer. Fins que em va atrapar i vaig caure en aquell buit. Portava massa caigudes en un mateix dia. Quan vaig recuperarme, vaig poder veure que em trobava en un lloc totalment surrealista. Anava passejant pels carrers d’aquell lloc. Tot era ple de ninots! Però el més estrany de tot era que
SEAE
font que tirava aigua platejada i que si en bevies et tornaves molt fort. O aquella altra vegada en què podia adoptar qualsevol forma d’animal. La forma que jo volgués. Aquell cop m’ho vaig passar pipa! Quan em convertia en un ratolí, ens muntàvem una persecució de bojos entre el gat i jo, SEAE
semblaven els meus amics de l’escola. Estava cansat de tant de misteri. Volia obrir els ulls i tornar a concentrar-me en el que explicava el professor abans que comencés a “somniar”, però... no podia! De cop, alguna cosa em va tocar l’esquena i una mà se’m va emportar a la força. En girar-me, era ella!La noia que tant estimo! Aquella de la qual estic enamora-
dar amb tota la meva veu: - Fregueu-vos els ulls! Com que els animals màgics ja no sabien què fer, ni tenien cap més esperança, em van fer cas. Llavors, com si fos per obra d’un terratrèmol, va sortir del terra un botó brillant de tots colors: el botó de la imaginació! Amb la força de tots els animals i la meva, vàrem activar el botó i tots els vam salvar. Llavors va ser quan la mare em va despertar. - Arribes tard a l’escola! Conte explicat, conte acabat i que us hagi agradat! SEAE
menades Halleluah. Vaig córrer d’alegria quan vaig saber que ens havíem salvat! - Senyoreta Askell, vol dir-me per què no ha anat a viure a la Lluna de València? Merda! Era el professor de castellà! M’havia tornat a adormir a classe. Ara estava fent el ridícul davant de tota la classe. I tothom, sense cap excepció, reia. Era la riota de la classe. però quan em convertia en un gat era al revés. També vaig viure als núvols una tarda que plovia. Aquella vegada, vivia en una casa feta de cotó de sucre i cada cop que tenia gana podia robar un trosset de la casa. Però encara que m’ho passés tan bé en tots aquells mons, el millor de tots és la vida real. da des de fa anys! També era una nina, molt semblant a una Barbie. - Hem de parlar. Sé el teu secret! Sé que t’agraden les noies i que tens una malaltia. Però portes tota la vida pensant que la teva malaltia és perquè ets lesbiana... Però no! Sé que t’imagines coses estranyes i que et costa parlar. Per això, no dius res, gairebé mai. Però, sobretot, que tens asma i cada cop et costa més respirar. Has de dir-ho a algú. Si no, pots acabar morint. Encara hi ets a temps. De cop, em vaig despertar enmig de la classe de música. La noia per la qual estic boja seia al meu costat. Podia fer-ho. Vaig agafarli la mà i la vaig besar. Em vaig aixecar i, alçant la veu, vaig dir-li a la mestra: “Hem de parlar!”
Diàlegs d’Educació
EMPORDÀ | DIMARTS, 9 DE MAIG DEL 2017
g
VI
TEXTOS GUANYADORS I ACCÈSSITS DEL III PREMI DE NARRATIVA PERIODÍSTICA DIÀLEGS D’EDUCACIÓ CATEGORIA 3R D’ESO
S’intenta reduir el nombre d’excrements als carrers ÈLIA TORRENT RAGOLTA Institut Cendrassos (Figueres) 1r Premi
SEAE
D
Imatge motivadora Els alumnes de 3r d’ESO havien de fer la redacció del titular i el cos d’una notícia a partir d’aquesta fotografia periodística. La imatge, presa pel fotoperiodista GERARD BLANCHÉ per il·lustrar una notícia del SETMANARI EMPORDÀ sobre les evidències incíviques d’alguns propietaris de gossos en la via pública, ha donat peu a la redacció de textos excel·lents.
Un animal no identificat BRUNA GRÁVALOS Institut Ramon Muntaner 2n Premi
E
l passat 29 de febrer, a la població d’Itzmöv (Alemanya), es va iniciar una extensa campanya científica amb l’objectiu d’identificar l’ésser res-
ponsable d’uns misteriosos excrements. Häns Millor, un reconegut biòleg de la zona, estava realitzant proves de fertilitat als animals quan va obtenir uns resultats sorprenents en l’anàlisi d’unes mostres de femta.
urant els últims anys, el nombre d’excrements a les vies públiques ha augmentat considerablement. Al llarg dels anys, nombrosos municipis han desenvolupat campanyes per evitar l’augment d’aquesta alteració que es produeix en la imatge dels carrers, però sembla que el resultat no ha estat com s’esperava. L’any 2003, un conjunt de municipis de diferents comarques catalanes va iniciar el projecte de millora de la neteja dels carrers augmentat el nombre de vigilants que controlaven com actuaven els propietaris dels animals, multant-los quan es produïa qualsevol alteració de la via pública. El cost de les multes, que
arribava fins als 500 euros, no va servir per reduir el nombre d’excrements. Quan va començar el nou any 2008, es va decidir que qualsevol excrement que es trobés seria analitzat i, d’aquesta manera, es podria identificar l’animal, ja que a través d’aquest es buscaria el
Després d’una sèrie de complicades proves, va arribar a la conclusió que no provenien de cap animal conegut fins al moment. Un gran nombre d’experts s’han apropat a Itzmöv i tots ells han reafirmat la hipòtesi del doctor. “El més curiós”, explica Häns, “és que les diferents proves d’ADN a les quals hem sotmès els excrements, confirmem que l’a-
nimal té característiques d’un mamífer, d’un rèptil i d’un amfibi alhora. Mai en la història de la ciència ens havíem trobat en un cas així” Actualment, les mostres s’han traslladat als laboratoris d’experimentació de Suïssa, on es treballa amb experiments molt refinats que esperem que els portin a la solució d’aquest martiri. SEAE
La unió fa la força PAULA JIMÉNEZ Institut Olivar Gran (Figueres) 3r Premi
C
om sabreu, la campanya publicitària de les noves sabates “Ràndom” ha tret, entre d’altres, una imatge que ha deixat el públic sense pa-
raules. Es tracta d’una imatge amb femta de gos a la dreta i el model de la sabata a l’esquerra de la fotografia. Nosaltres, que hem parlat amb un dels creadors, Marc Simó, li hem fet la pregunta que tothom es fa: Per què aquesta imatge?
Es veu, que la campanya de les sabates “Ràndom” està col·laborant amb la fundació Units pel Medi Ambient i han decidit fer aquesta imatge per transmetre a la gent que el medi ambient està molt contaminat i que entre tots podem fer un món millor. Marc
propietari. No obstant això, i malgrat haver disminuït el nombre d’excrements als carrers, no es va aconseguir posar fi a aquesta qüestió. Actualment, tota la comunitat catalana ha donat permís per denunciar qualsevol cas semblant. D’aquesta manera, s’intenta que els veïns dels propietaris de mascotes puguin ajudar a minimitzar els residus dels animals a l’asfalt dels nostres carrers. Aquest projecte es va iniciar amb la primera denúncia d’un veí de Manresa, Tom Montaner, que va fotografiar com un ciutadà no recollia els excrements dels seus dos gossos. “No entenc com una societat tan evolucionada pot continuar fent malbé allò que crea. L’únic que s’aconsegueix és perjudicar els altres”, assegura Montaner. SEAE
Simó diu, també, que la setmana vinent sortirà a TV3 explicant això més a fons. Principalment esperen que el públic es mentalitzi i millori o intenti millorar les condicions ambientals. Així doncs, la campanya de les sabates ha tret aquesta imatge i la fundació també ho ha fet. Diuen que la unió fa la força i esperen treure profit tots dos.
Els excrements d’animals es tornen un problema a les grans ciutats catalanes BERNAT CODERCH SENDRÓS Institut Olivar Gran (Figueres) Accèssit
E
ls excrements d’animals domèstics s’han tornat un problema per a les grans ciutats de Catalunya, ja que des del 2010 s’han incrementat en un 27% de mitjana a tot el territori. Això s’està convertint en un problema perquè a part de donar una mala imatge de les ciutats catala-
nes, contribueix a la contaminació d’aquestes. Barcelona lidera el rànquing amb un augment del 67%, mentre que Figueres és de les úniques ciutats que se salva, reduint-lo en un 28%. Des de la Generalitat es demana que es prengui consciència del que pot suposar aquest problema, i s’està debatent organitzar un ple al Parlament català per parlar-ne i prendre mesures. Alguns ajun-
SEAE
taments de les grans ciutats ja s’han avançat al Govern central, ja que 15 municipis han acordat mesures en forma de multa (que oscil·len entre els 50 i 250 euros) per a aquells que no recullin els excrements del seu animal. Moltes organitzacions animalistes demanen al govern català que es construeixen més parcs per als animals, on no molestin ningú i on puguin recollir i netejar les
restes animals sense gaires complicacions, però aquesta idea sembla aparcada fins al moment. El que més sorprèn és que, inesperadament, tots els grups parlamentaris del Parlament estarien a favor de firmar una llei per reduir els excrements no recollits aplicant multes, cosa que no passava des que es va firmar la llei per prohibir l’alcohol als menors de 18 anys, l’any 1984.
Odi cap el dissenyador Johan Mahtan per culpa de les seves pròpies sabates JANA MORÓN ROCA Institut Alexandre Deulofeu (Figueres) Accèssit
E
l passat dilluns 6 de març es va encendre l’odi a les xarxes socials cap al futurista dissenyador suec Johan Mahtan, perquè el seu nou disseny de sabates no estaria a l’altura de les expectatives que donava a l’anunci.
A l’anunci se’ns mostren unes sabates capaces d’eliminar la pulor i les restes d’un excrement. Era molt clar, si trepitjaves indesitjablement un excrement, automàticament les sabates es netejaven soles i no t’havies de preocupar per la pudor. Van ser molts els que es van gastar, ni més ni menys que 660 dòlars en aquest aparentment meravellós calçat. Gent de tot el
món estava entusiasmada amb l’invent. Però, no van ni passar 24 hores que a les xarxes socials ja es van adonar de l’estafa i publicaren violentament el seu enuig cap al dissenyador Johan Mahtan, el qual no ha donat senyals de vida fins fa unes hores. Lògicament, els compradors reclamen els seus diners, ja que el producte no funciona.
El dissenyador del calçat ha manifestat públicament des del seu compte de Twitter: “Em sap greu que el producte no hagi funcionat del vostre grat, però heu de saber que l’anunci era ironia”. Aquest comentari ha fet enfurismar encara més la gent. Molts dels afectats s’han manifestat, o bé cremant les sabates o tirantles pel vàter.
SEAE