DE (VIII-71)

Diàlegs d’Educació

NÚMERO 71 | JULIOL DEL 2017

ENGLISH TIME De mica en mica, la dimensió de l’anglès en les matèries curriculars de les escoles i els instituts va creixent. L’English Time fa que s’utilitzi l’anglès com a llengua vehicular. El projecte s’aplica en matèries no lingüístiques un dia a la setmana en grups de 2n d’ESO.

«Educating in english, please»

L’English Time és un projecte d’immersió lingüística en anglès que s’ha consolidat en diferents instituts de l’Alt Empordà

EMPORDÀ

MAIRENA RIVAS FIGUERES

Quatre centres educatius de l’Alt Empordà han ofert aquest curs al seu alumnat el projecte d’immersió lingüística en llengua anglesa English Time, una proposta pedagògica que ha culminat fa uns dies a Figueres amb una masterclass en la qual han participat tots els estudiants i professors. Coincidint amb aquest programa pedagògic s’ha desenvolupat també un concurs d’oratòria en llengua anglesa, l’English Time in Use. En aquesta convocatòria, els participants han de fer un discurs virtual en anglès. El 23 de maig, va tenir lloc la culminació del projecte, a la seu del Servei Educatiu de l’Alt Empordà, amb la col·laboració del consultor mediambiental Richard Elelman, que és britànic.

Després de visionar els vídeos finalistes, els guanyadors de l’any passat (l’equip de La Salle Figueres) van anunciar els noms dels guanyadors d’aquesta edició: les alumnes de l’Institut Cendrassos Ona Cervera, Esther Rodríguez i Marta Núñez.

La masterclass és un punt de trobada per a estudiants de quatre centres, que comparteixen activitats expressant-se en anglès.

En aquest concurs, també hi han participat Abril Pallisera, Miquel García, Joan Fortunet i Paula Bazán, de l’Institut Narcís Monturiol; Isaac Parras, Dídac Garcia, Biel Ferrer i Bruno Rollon, de La Salle, i Ana Zurita, Marcel·la Nunes, Isaac Soler, Josep Gabarre i Luna Campos, de l’Institut de

Vilafant. Tots plegats van prendre te amb short bread, com mana la tradició.

Espai per aprendre i compartir Els quatre centres que han participat en l’English Time in Usevan coincidir també en la masterclass, el 26 de maig, al pavelló polispor-

tiu de Figueres. La masterclass és un acte de cloenda dins el marc del projecte d’immersió lingüística English Time, un projecte intercentres per a la millora de l’adquisició de la llengua anglesa que es desenvolupa amb alumnat de 2n d’ESO. Per a la masterclass, es dissen-

EDITORIAL EDUCATIVA

Fina Pairolí i Sarrà EQUIP DE LLENGUA I COHESIÓ SOCIAL DE L’ALT EMPORDÀ (ELIC)

NO NOMÉS PASSAR DE PUNTETES

E

160046

stem a la recta final del curs escolar, molts dels docents i dels equips directius es troben en el moment de fer balanç de la feina feta i de revisar l’acompliment dels objectius marcats. Sovint es té aquella desagradable sensació de tenir les mans plenes de cartes i no trobar la manera de descartar-les. Esdevé un instant un xic caòtic, ens poden caure per terra i les po-

dem perdre, amb la dificultat que tindríem per poder seguir la partida.

L’educació del país s’està movent, s’ha generat un debat que facilita i a voltes sembla que obliga els centres a encetar nous projectes, fer canvis metodològics i organitzatius, a vegades d’una manera un xic compulsiva i poc reflexionada.

Cal estar al dia, cal innovar, les noves tendències sembla que s’hagin d’aplicar a

tots i cadascun dels centres al mateix temps. No oblidem que cal formació al personal docent. Una desídia!

Els mestres esmercen temps a formarse dins o fora del centre, a vegades fins i tot sobre diversos aspectes alhora, sense deixar el dia a dia a l’aula i amb la pressió de portar a terme els canvis imminents exigits des de l’administració o els sectors educatius que representa que marquen

yen uns tallers, pels quals passen tots els estudiants, en grups de deu. Els grups són mixtos per afavorir la cohesió entre joves de diferents centres. Els tallers, els dissenyen professors amb el suport d’alumnes de 4t d’ESO i 1r de Batxillerat i de tècnics d’entitats i museus de la comarca.

tendència. L’impacte que provoca la formació no sol ser proporcional a l’esforç que s’hi dedica. Tot plegat genera una sensació de passar per molts llocs però sempre de puntetes. Començar molt i consolidar ben poc.

Analitzem totes i cadascuna de les peces de la maquinària: Projecte educatiu, alumnat, famílies, entorn, equip docent... i comencem a edificar, establim un ordre de prioritats, tot seguit marquem un compàs, un tempo i, endavant! Hem de procurar quedar-nos poques cartes a les mans, aguantar-les fort i a mesura que avança la partida jugar-les de manera intel·ligent.

De la feina feta al llarg del curs el més important és que en quedi una bona petjada que al setembre ens permeti seguir el camí.

DIMARTS, 4 DE JULIOL DEL 2017 31

EMPORDÀ

DIÀLEGS D’EDUCACIÓ

L’ESCOLA PARLA

«SOS Fartet», un projecte de ciències i educació física del SIN Castelló d’Empúries MAIRENA RIVAS CASTELLÓ D’EMPÚRIES

Alumnes de 1r i 2n d’ESO del SIN Castelló d’Empúries (Empuriabrava) han participat, aquest curs, en el projecte SOS Fartet, dirigit per investigadors de la UVicUCC (Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya). Les activitats programades s’han emmarcat en l’àmbit de les ciències, però també de l’educació física, tenint en compte que els estu-

diants s’han desplaçat en bicicleta fins a l’espai on s’ha portat a terme, el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà.

Brots de tamarius El projecte, l’han dirigit la doctora Anna Badosa i la professora d’investigació ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats) Sandra Brucet, i hi han col·laborat el doctor Lluís Bene-

SIN CASTELLÓ D’EMPÚRIES (EMPURIABRAVA)

jam, ponent d’una xerrada, i Serena Sgarzi. Una de les propostes del projecte ha consisti en una plantada de brots de tamarius a l’anomenada Bassa del Fartet.

El bon ús de la bicicleta Els professors que han treballat al costat dels investigadors de la universitat afirmen que aquest projecte ha permès l’alumnat aprofundir en el coneixement de l’ecosistema endèmic dels aiguamolls.

També ha tingut com a objectiu la sensibilització ambiental de l’entorn proper i la restauració ambiental per a la millora de l’hàbitat, i ha ensenyat els joves a responsabilitzar-se del manteniment i del bon ús de la bicicleta.

Joves Voluntaris en esdeveniments esportius

 Els alumnes de l’institut han col·laborat, al llarg d’aquest curs, en l’organització de diferents esdeveniments esportius a Empuriabrava: triatló, cros, torneig de futbol sala i el descens pels canals pel 50è aniversari de la marina.

EMPORDÀ

Els infants de la llar El Puig Ventós d’Avinyonet ajuden a mantenir l’hort del pati M. R. AVINYONET DE PUIGVENTÓS

La llar d’infants, després de la família, és un autèntic context de desenvolupament. Aquesta afirmació, la fa l’equip d’educadores d’El Puig Ventós, la llar d’Avinyonet de Puigventós, les quals saben que aquest espai “ofereix als infants un entorn ric en relacions, oportunitats i reptes”. Per a elles, la llar “dona resposta a les seves necessitats i amplia i diversifica les experiències viscudes”.

Aquest servei el gestiona, a Avinyonet, la Fundació Petit Reig, posant en valor la importància que té l’entorn en el desenvolupa-

ment de l’infant. És per aquesta raó que moltes de les activitats que es dissenyen per als petits es fan pensant en l’entorn i en l’aire lliure.

Enciams, tomates i pebrots Aprofitant l’arribada de la primavera i la capacitat del pati de la llar d’infants, els infants participen en la creació d’un petit hort, on hi han plantat enciams, tomates, pebrots, maduixes, plantes aromàtiques i molts altres vegetals.

“Els nens experimenten i manipulen tots els materials i amb l’ajuda de les educadores anem

A la llar d’infants, es dissenyen moltes activitats perquè els petits gaudeixin de l’entorn i de l’aire lliure.

realitzant conjuntament l’activitat”, expliquen les educadores, i afegeixen quins són els objectius d’aquest treball: “Veurem el seu

procés de creixement i inculcarem l’hàbit de cuidar allò que fem perquè tingui un bon resultat”. La conclusió és una valoració d’una

“experiència molt gratificant tant per grans com petits, ja que ens permet gaudir de les activitats a l’aire lliure”.

ESCOLA JOAQUIM VALLMAJÓ DE NAVATA

Les matemàtiques manipulatives han engrescat l’Escola Joaquim Vallmajó M. R. NAVATA

L’Escola Joaquim Vallmajó de Navata ha desenvolupat un projecte interdisciplinari i competencial que estableix un eix d’aprenentatges per a totes les etapes i cicles del centre al voltant d’un tema vertebrador. El centre d’interès proposat aquest curs han estat les matemàtiques manipulati-

A FONS

Salvador Maneu DIRECTOR GENERAL TÈCNIC FPGI

UNA APOSTA PEL TALENT EMPRENEDOR DELS JOVES

ves, a través del projecte Uisisesset.

“Per dur-lo terme, ens vàrem distribuir en 12 grups d’entre 12 i 15 alumnes (de P3 a 6è) i vam fer activitats de mesura, d’estadística, de simetria i de cacera de números i formes geomètriques. En vam gaudir molt”, expliquen els mestres, que, juntament amb els alumnes, van rubricar el treball

amb un joc matemàtic molt participatiu, que es va exposar al passadís central de l’escola. “Es va incentivar la implicació de les famílies (i dels alumnes), plantejantlos el repte d’endevinar per què havíem escollit aquest nom per al projecte. Hi va haver una gran participació de famílies i alumnes”, es feliciten els mestres.

Un exemple del treball matemàtic que s’ha exposat a l’escola.

E

però també a dissenyar la seva vida personal amb la fortalesa necessària per aprendre dels fracassos, amb saviesa per gaudir dels èxits, i amb la llibertat que necessiten per escollir allò que volen ser. La Fundació Princesa de Girona (FPdGi) impulsa, des del 2012, el programa Educar el talent emprenedor, que té com a repte principal introduir la competència d’aprendre a emprendre en la pràctica ordinària dels docents. El nostre propòsit és oferir-los formació, acompanyament i espais de trobada per aprendre, compartir, celebrar i

dissenyar el millor futur possible per a les nostres institucions educatives. L’ensenyament per competències és un instrument idoni per desenvolupar de manera sistemàtica totes aquestes habilitats en la persona. Pel que fa a la competència d’aprendre a emprendre, quan potenciem el talent emprenedor incloem valors personals com ara la creativitat, la disposició positiva per a la innovació i el canvi, la confiança en un mateix, la motivació per a l’èxit, el lideratge, l’acceptació del fracàs com a font d’experiència i les actituds de

l talent emprenedor és fruit de totes les capacitats i habilitats que durant la infantesa i l’adolescència entrenem en els diferents entorns educatius, des de l’escola i la família fins als espais de lleure o els mitjans de comunicació. És el talent que permetrà als infants i als joves afrontar la vida amb energia, responsabilitat, capacitat de lideratge i treball en equip, creativitat, valentia i eficàcia. Els portarà a escollir la seva professió i a viure la seva feina com una força transformadora de la societat,

cooperació i de treball en equip.

Alhora, incorporem el gust per la feina ben feta, l’obtenció de resultats i l’eficàcia en l’activitat, la planificació dels projectes i la constància i el saber fer que calen per completar-los i implementar-los amb èxit, aprenent a introduir els canvis necessaris per millorar la propera vegada.

El 30 de juny tindrà lloc la IV Jornada de Girona, que permetrà conèixer les tendències mundials en emprenedoria educativa. S’adreça a docents de primària, secundària, batxillerat i cicles formatius d’arreu de l’Estat.

32 DIMARTS, 4 DE JULIOL DEL 2017

EMPORDÀ

DIÀLEGS D’EDUCACIÓ 

DIALOGUEM AMB...

Entrevista Fàtima Chaer-Yemlahi Benslaiman Estudiant de mestra, té 21 anys i va néixer a Figueres. Té arrels marroquines i els seus pares ja fa més de 30 anys que són aquí. Ha estat alumna de l’Escola Josep Pallach i de l’Institut Ramon Muntaner. Passat l’estiu, iniciarà l’últim curs de la carrera de Mestra en Educació Primària a la UdG.

«No hi ha millor elogi que aquell dels alumnes quan et diuen que ho fas molt bé»

La jove figuerenca parla, en aquesta entrevista, sobre la seva carrera i també sobre la seva experiència al Projecte Rossinyol Mairena Rivas FIGUERES

Fàtima Chaer-Yemlahi Benslaiman diu que no surt de casa seva sense vestir-se amb un somriure.

Es vol dedicar a l’ensenyament perquè és “un art universal”. “Vagis on vagis hi haurà els que ensenyen i els que aprenen”, afirma.

P Es veia de petita treballant de mestra?

R Sempre que em preguntaven què volia ser de gran, el 99% de les vegades responia el mateix: mestra d’anglès. L’altre 1% era cada vegada una professió diferent, les quals he anat veient amb el temps que no van amb mi. No sé si realment em veia treballant de mestra o no, ja que ho veia molt lluny i no em pensava que aquest moment arribaria tan aviat, però sí que sé que tenia molt clar que volia ser mestra i que faria tot el possible per ser-ho.

P Per què va fer aquesta elecció?

R Sempre he tingut aquesta meta en la meva ment. Va haver-hi un moment, cap a finals de 1r de Batxillerat, que no sabia si realment seria capaç de fer-ho o no, però no volia que la pressió em trenqués

els esquemes i vaig començar 2n amb un objectiu claríssim: entrar a la carrera de MEP. P Què la va fer convèncer-se?

R A mesura que vas creixent, te n’adones de la importància que tenen els mestres dins la societat i en la vida de les persones. Són un element clau de la societat, ja que és a l’escola i amb els mestres on tot comença. A més, és una carrera que té sortides laborals, ja que sempre es necessitaran mestres en algun indret del món.

P Què és el que més li agrada de l’art d’ensenyar?

R El món de l’educació és impressionant. És un món molt ampli però amb objectius molt clars.

L’ensenyament és un art universal, vagis on vagis hi haurà els que ensenyen i els que aprenen. Una de les coses que més m’agraden, encara que és molt difícil escollir, és el fet de compartir. Compartim els nostres coneixements per a crear-ne d’altres. M’agrada la interacció amb altres persones, especialment amb els nens, perquè són únics; cada nen és diferent i de cada nen s’aprèn una cosa.

P Ha pogut fer alguna pràctica?

R Sí. Per sort, des de primer de carrera hem tingut l’oportunitat de fer pràctiques. A primer, les vaig fer a l’Escola Amistat, van ser tres setmanes repartides en tres mesos diferents. Va ser en aquest mo-

CONXI MOLONS

Fàtima Chaer-Yemlahi Benslaiman.

ment que em vaig adonar que havia fet l’elecció correcta. A segon, van ser quatre setmanes, repartides en dues setmanes al primer semestre i les altres dues al segon semestre, i les vaig dur a terme a l’Escola Carme Guasch i Darné; finalment, aquest any han sigut aproximadament uns tres mesos, durant el primer semestre, i les he realitzat a l’Escola Salvador Dalí.

P Com descriu l’experiència?

R En cada escola, he viscut mo-

ments únics. He après moltíssimes coses i he conegut mestres impressionants, dels quals he après moltíssim, grans professionals amb una gran vocació per la seva professió. De cada escola, m’he emportat grans moments viscuts amb els nens i nenes. No hi ha millor comentari o elogi que el dels alumnes quan et diuen que ets una gran «profe» i que ho fas molt bé. T’ho pot dir molta gent, però quan t'ho diuen els nens la

sensació és molt gratificant.

P El curs passat va participar com a voluntària al Projecte Rossinyol. De quina forma li va arribar la informació?

R Una companya de classe va fer el projecte el primer any de carrera. A mesura que anava avançant el projecte, m’explicava allò que feien i em va semblar una molt bona experiència a viure. A principis de segon, ens van fer una petita presentació sobre el projecte i vaig decidir apuntar-m’hi sense pensar-m’ho dos cops.

P I com va anar?

R És màgic el fet de compartir tanta estona amb una persona que mai abans havies conegut i que et veu com un ídol. Per a molts rossinyolets, els mentors són la seva única clau per obrir-se a la societat, conèixer la ciutat i fer coses que per a molts són molt normals, com per exemple anar al cinema, però que ells no tenen l’oportunitat de fer.

P Com va ser la vostra relació?

R Personalment he après moltes coses de la meva rossinyoleta.

M’ha ensenyat a veure el món amb ulls diferents, a donar importància a petites coses, a sentir-se agraït per qualsevol petit detall i a veure que, passi el que passi, sempre hem de vestir el nostre millor somriure, ja que no hi ha res millor que un somriure ben eixerit.

PRÀCTICA REFERENT

Experiències dels seminaris TAC a les comarques gironines SEMINARI TAC FIGUERES

Durant aquest curs, hem anat publicant experiències amb aplicacions pensades per a dispositius mòbils, les app de referència.

Esperem que hagi estat un racó on poder prendre idees per aplicar a l’aula.

Per acabar aquesta sèrie d’articles, però, canviarem una mica el registre i, en lloc de parlar d’apps, ho farem de la cloenda dels seminaris TAC (Tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement) de les comarques gironines, que el passat 15 de maig va tenir lloc a l’Institut Jaume Vicens Vives de

Girona.

Els Seminaris TAC són unes sessions de treball i intercanvi al voltant de temes relacionats amb la integració de les TAC a l’educació, i estan adreçades a responsables TAC dels centres i altre professorat interessat.

En aquesta ocasió, hem tingut l’oportunitat de compartir experiències que durant el curs s’han treballat en diferents centres de les nostres comarques i una mostra que les inquietuds dels docents duen a la introducció de canvis metodològics amb l’ajuda d’algunes apps pensades, o no,

per a l’àmbit educatiu.

Còmics, llibres i booktrailers Hem pogut veure com el llenguatge audiovisual, amb ajuda d’algunes apps, es pot introduir a les aules d’infantil per crear contes, còmics per fer resums de llibres o booktrailers amb la tècnica de l’Stop Motion a primària.

La realitat augmentada no ha faltat i, amb aplicacions com Aurasma, hem vist com es treballen a l’aula temàtiques tan diferents com gimcanes sobre els boscos i la prevenció d’incendis o com transformar en vivencials les ma-

temàtiques a través de les mesures d’espais virtuals. També a l’àrea d’educació física, amb exercicis en què superherois repliquen moviments fets pels alumnes, o senzillament per ajudar-los a descobrir qui era Roald Dalh.

S’ha compartit també l’experiència de diversos centres en programació i robòtica, com la un robot que, programat amb Scratch, explica els diferents jocs del Rodajoc mentre passeja entre el públic, o una altra que vol aprofitar les potencialitats del llenguatge de programació per potenciar la creativitat, l’enginy, l’autonomia i el treball en equip en la resolució de problemes.

Capturar l’aprenentatge També ens han mostrat com, amb unes poques instruccions i amb

l’aplicació Minetest, l’alumnat pot proposar un “projecte urbanístic” al seu municipi. O com “capturar el seu aprenentatge” a través d’un dossier d’aprenentatge, també anomenat portafoli digital, amb l’app gratuïta Seesaw i compartir el que aprenen amb les seves famílies. O com dur a terme experiències amb el Mapping per treballar la perspectiva sobre edificis construïts pels mateixos alumnes, una activitat que es treballa en l’àrea d’anglès.

Un enllaç d’interès Finalment, us convidem a visitar la pàgina d’Internet http://toolbox.mobileworldcapital.com/. Si la consulteu, tindreu accés a moltes més apps aplicables al món educatiu i validades per docents que les utilitzen.

DIMARTS, 4 DE JULIOL DEL 2017 33

EMPORDÀ

DIÀLEGS D’EDUCACIÓ

LA FRASE HOWARD G. HENDRICKS (1924-2013)

PROFESSOR I ESCRIPTOR

L’ensenyament que deixa empremta no és aquell que es fa de cap a cap, sinó de cor a cor» ENGLISH TIME ENIGMA

FILOSOFIA ARA

EL DEBAT, EINA DE LA FILOSOFIA

C

onnectar la filosofia al món dels estudiants és un dels reptes del nostre dia a dia com a docents. Estimular l’interès per pensar les preguntes del present, revisar els llocs comuns, opinions banals i prejudicis, és una de les nostres tasques principals. No podem evitar sentir complaença quan constatem que un mite escrit per Plató fa més de 2.300 anys permet als alumnes interessarse i reflexionar sobre l’actualitat.

Si l’obra de Plató encara ens dona eines per pensar no és només per les seves idees i teories.

Plató, inspirat pel seu mestre Sòcrates, inaugura a través del diàleg una de les formes essencials de la pràctica filosòfica. La ironia de Sòcrates ens convida a interessar-nos pels mecanismes de la pròpia conversa, a adonar-nos que debatre requereix certa destresa i l’acceptació de certes regles (comprendre allò que es diu, tenir coherència argumental, respectar la paraula de l’altre) sense les quals el diàleg es converteix en un simple contrast de monòlegs.

Una de les fites dels docents és transformar l’aula en una àgora. En aquest sentit, la discussió sobre alguns assumptes d’interès públic permet als estudiants d’anticipar-se a la necessitat o l’oportunitat de debatre sobre algunes de les qüestions que afecten el present i la vida de

tots. La Lliga de Debat ha estat una d’aquestes oportunitats. El tema d’enguany: Els animals tenen drets? Aparentment senzilla, la pregunta requereix d’un treball filosòfic: què entenem per “drets”, qui pot ser subjecte jurídic o quina mena de convivència hem establert amb els animals.

A l’Institut Alexandre Deulofeu vam crear un grup de treball que de seguida es va entusiasmar amb el repte de participar en un debat a la Universitat. Fer filosofia a partir de textos de Peter Singer o Jesús Mosterín -que pocs cops tractem a classe- i buscar dades empíriques que serveixe de suport a les nostres tesis va ser tot un desafiament.

600 alumnes van participar a les fases locals, distribuïts en 14 universitats de parla catalana.

111 instituts treballant sobre els drets dels animals, la retòrica i els arguments. L’equip del Deulofeu va guanyar la fase local a la UdG. El premi era participar, amb totes les despeses pagades, a la final que es faria a Barcelona. El premi ha estat, també, sentir la satisfacció de poder gaudir i créixer fent filosofia, avui.

POESIA A L’AULA

Jacques Prévert «Els arbres» Quan la vida és un bosc, cada dia és un arbre quan la vida és un arbre cada dia és una branca quan la vida és una branca cada dia és una fulla.

Yaiza Santàgueda i Carlos Ruano Professors de Filosofia INS Alexandre Deulofeu de Figueres

BIBLIOTECAE (BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES DE L’ALT EMPORDÀ) ALBERTÍ, NÚRIA (TEXT); GALÍ, MERCÈ (IL·LUSTRACIONS)

MANTCHEV, LISA

AGUILAR, LUISA

ELS MEUS PRIMERS HAIKÚS

PROHIBIDA L’ENTRADA ALS ELEFANTS

ORELLES DE PAPALLONA

BARCELONA: EL CEP I LA NANSA, 2017

BARCELONA: BLUME, 2016

BARCELONA: KALANDRAKA, 2016

La sonoritat i la bellesa de les paraules

 El haikú, composició de la poesia tradicional japonesa formada per 3 versos de 5, 7 i 5 síl·labes, s’utilitza per parlar de la vida quotidiana, de la natura i de la imaginació.

El Cep i la Nansa ens ofereix una selecció de set haikús acompanyats d’unes suggeridores il·lustracions, amb una edició en format cartró ideal per als més petits de la casa.

La poesia no està renyida amb l’edat i els nostres infants sabran copsar la sonoritat i la bellesa de les paraules. Aquest llibre de poemes està adreçat a nens i nenes (infants de 0-6 anys). Una primera experiència d’haikús per a nadons, tots ells relacionats amb hàbits dels més petits.

Editen:

L’alegria de conviure amb una mascota

 El protagonista ens explica que ha adoptat un elefant que es converteix en la seva mascota. Ell l’estima, el cuida i n’està molt orgullós, tant que avui el portarà al club del número 17, on hi celebren el Dia de les Mascotes.

Quan arriben a la porta un gran cartell els avisa: “PROHIBIDA L’ENTRADA ALS ELEFANTS”. Com ho podran arreglar?

Una dolça història que capta la màgia de l'amistat i l'alegria de conviure amb una mascota. Un conte que ens permet parlar de l’amistat i la discriminació. Recomanable a partir de 3 anys.

Taeeun Yoo ha estat l’encarregat de les il·lustracions del conte de Lisa Mantchev.

Els editors del suplement Diàlegs dʼEducació no tenen perquè compartir les opinions expressades en les diferents seccions.

Per a més informació: www.sealtemporda.net.

Col·laboren:

Autoestima, imaginació i espontaneïtat

 Tenir les orelles de pàmpol, el cabell indomable, ser alt o baix, prim o grassonet...

El tret més insignificant pot ser motiu de burla per als més petits. Això és el que li va succeir a la Clara, que haurà d'aprendre a fer-se forta per ella mateixa.

Un bon dia, la Carla arriba molt trista a casa. Els altres nens de l’escola li han dit que és una orelluda. La seva mare, però, li explicarà un secret que li donarà forces per afrontar les crítiques i valorar-se més: ella no és orelluda... té orelles de papallona! Amb aquest conte, els més petits de la casa podran treballar l’autoestima, la imaginació i l’espontaneïtat. Recomanable a partir de 3 anys.