DE (X-81)

DIÀLEGS D’EDUCACIÓ

EMPORDA

NÚMERO 81 | OCTUBRE DEL 2017

ENGLISH CORNER INSTITUT Els auxiliars de conversa són un referent imprescindible en el desenvolupament de les activitats enfocades a l’aprenentatge de l’anglès als centres educatius. Tots els instituts públics de Figueres i l’institut i les escoles de Vilafant ofereixen aquest servei.

«Teachers» nadius ajuden a reforçar l’anglès Els instituts de Figueres, l’institut i les escoles de Vilafant compten, en la plantilla docent, amb auxiliars de conversa MAIRENA RIVAS FIGUERES / VILAFANT

Tres nadius angloparlants apropen la seva llengua i la seva cultura a les aules de Figueres i Vilafant, amb el projecte English Corner Institut in Alt Empordà. Mckinnon Haldor Brenholtz, que ve de l’estat nord-americà de Washington, i Tilly Darragh, que és de Wisconsin, són els auxiliars de conversa d’anglès que, aquest curs, treballen la competència oral amb alumnes de t d’ESO dels instituts públics de Figueres. Courtney Farley, que és del comtat anglès d’Essex, és l’auxiliar de conversa a l’Institut de Vilafant i al cicle superior de les escoles vilafantenques.

Les professores d’anglès Gemma Martínez i Lídia Canet, coordinadores del projecte a Figueres i Vilafant, respectivament, expliquen com són d’important, per als alumnes, les sessions pràctiques amb els auxiliars de conversa per millorar l’expressió oral en anglès, per conèixer la realitat cultural dels països d’on provenen i també com a eina de motivació en l’aprenentatge d’un idioma estranger.

Aquesta activitat pedagògica es desenvolupa, sempre, en horari

lectiu i coincidint amb la matèria d’anglès. Cada centre organitza el temps de què disposa l’auxiliar de conversa per organitzar les sessions a la seva manera: dins l’aula o fora de l’aula, durant tota una hora seguida o fraccionant el temps, amb grups més reduïts o més nombrosos...

«A Figueres, hem ancorat el projecte a t d’ESO amb la idea de millorar les competències bàsiques», comenta Gemma Martínez, mentre que Lídia Canet assenyala que, a l’Institut de Vilafant, tenen la possibilitat d’ampliar els nivells i facilitar la conversa amb els auxiliars des de r d’ESO fins a n de Batxillerat.

Els tres joves nadius tenen en comú, no només la seva inquietud per viure una experiència fora del seu país, sinó també la seva pràctica docent. Aquesta feina els reporta un petit sou i fan una estada, durant tot el curs escolar, a pensió completa, establerts en cases de famílies d’alumnes. Les coordinadores del projecte comenten que el primer quadrimestre està cobert, pel que fa a l’allotjament i la manutenció, però que, en vista al

Una representació del professorat d’anglès dels centres de Figueres i Vilafant que participen en el projecte.

segon quadrimestre, caldrà fer una nova convocatòria de famílies interessades a acollir els joves auxiliars a casa seva.

English Corner Institut in Alt

Empordà és un projecte col·laboratiu entre els centres educatius de Figueres i Vilafant, els ajuntaments de Figueres i Vilafant i el Servei Educatiu de l’Alt Empordà.

EDITORIAL EDUCATIVA

Núria Massafont Soler PSICOPEDAGOGA EQUIP D'ASSESSORAMENT PSICOPEDAGÒGIC (EAP) SERVEI EDUCATIU DE L’ALT EMPORDÀ

CONÈIXER I ENTENDRE EL TEA

E

ls Trastorns de l’Espectre Autista (TEA) engloben una sèrie de necessitats significatives en els àmbits de socialització, comunicació i conducta. Dins d’aquest trastorn, existeixen importants diferències i, per tant, cada nen i cada nena té necessitats diferents, des d’aquell que no desenvolupa el llenguatge i presenta discapa-

EDUARD MARTÍ

citats intel·lectuals als que poden tenir una intel·ligència superior a la mitjana.

Per tant, els tipus de suports educatius que han de rebre i les intervencions a realitzar a l’aula també són diferents.

Aquesta àmplia diversitat d’alumnat amb autisme i les seves característiques obliguen a un gran esforç d’adaptació de l’equip docent.

En la intervenció amb alumnat TEA, s’ha observat que aquesta és més eficaç quan hi ha un coneixement més gran del trastorn, la qual cosa comporta una comprensió més elevada de l’alumne i/o alumna a l’aula i, per tant, a poder planificar una intervenció educativa més ajustada a les seves necessitats. Per aquest motiu, des de fa dos cursos es di-

Hi participen els instituts Cendrassos, Olivar Gran, Alexandre Deulofeu, Narcís Monturiol, Ramon Muntaner, Vilafant i les escoles Les Mèlies i Sol i Vent.

namitzen, des de l’EAP (Equip d’Assessorament Psicopedagògic), cursos dirigits a mestres d’educació infantil i d’educació primària amb l’objectiu d’oferir, no només formació sobre les característiques clíniques del trastorn, sinó també espais per compartir intervencions educatives, experiències i materials a treballar el dia a dia amb l’alumnat.

Aquests cursos es realitzen en col·laboració amb tots els altres serveis que intervenen en els casos TEA, entre els quals hi ha els professionals clínics del CDIAP (Centre de desenvolupament i Atenció Precoç) i del CSMIJ (Centre de Salut Mental Infanto-Juvenil) i el servei educatiu específic del CRETDIC (Centre de Recursos Educatius de Trastorn del Desenvolupament i la Conducta).

2 DIMARTS, 23 D’OCTUBRE DEL 2018

EMPORDÀ

DIÀLEGS D’EDUCACIÓ 

L’ESCOLA PARLA

El Projecte Rius apropa els alumnes de l’institut Empuriabrava a la Muga REDACCIÓ CASTELLÓ D’EMPÚRIES

L’institut Empuriabrava, des dels seus inicis, ha apostat pels projectes amb metodologia d’aprenentatge i servei, el que ara s’anomena servei comunitari, amb l’objectiu que l’alumnat adquireixi uns valors de solidaritat i cooperació i per ajudar-los a millorar la competència social i ciutadana. És per això que al llarg dels cursos s’han programat i

s’han dut a terme diversos projectes, comApadrinem la muralla de Castelló, Fem salut -, Apadrinament lector, Xiula, Històries de vida (casal avis). Aquest curs  els alumnes de r i t participaran dels projectes Fem salut -, Padrins lectors, El gran recaptei El Projecte Rius.

Pel que fa a aquest últim és un projecte innovador a l’institut, relacionat amb medi ambient, i en

concret amb la conservació i la millora dels rius de Catalunya.

Aquest treball fomentarà l’apropament dels alumnes al medi i els permetrà conèixer les característiques dels ecosistemes fluvials, la biodiversitat, els valors ecològics i socioculturals i també identificar problemes que poden afectar els nostres rius.

Un tram de 500 metres L’institut Empuriabrava s’ha proposat engegar aquest projecte com una activitat educativa de servei comunitari. Els alumnes de r d’ESO faran dues inspeccions anuals d’un tram de  metres d’un riu propi del municipi com és la Muga. L’Associació

Hàbitats, responsable del projecte, proporciona la formació i el material necessari per fer les inspeccions. Els alumnes han de prendre mesures de factors hidromorfològics, factors fisicoquímics i factors biològics del riu, dades que es transmetran, posteriorment, als responsables del projecte per ser analitzades.

La idea de l’institut és que sigui un projecte de llarga durada. És previst que els alumnes que aquest any fan la inspecció siguin els responsables de formar els companys que l’any que ve la duran a terme. Amb aquest projecte es pretén que els alumnes adquireixin un compromís cívic cap al medi ambient.

ESCOLA SANT JAUME

Nens i nenes de Portbou fan el projecte «School tour» per difondre la seva escola M. R. PORTBOU

Alumnes de  a  anys han creat, a l’escola Sant Jaume de Portbou, l’School Tour (Visita a l’escola), un projecte que integra les noves tecnologies i l’aprenentatge basat en projectes. «Aquesta és una metodologia de treball en què es realitza un aprenentatge globalitzat, barrejant continguts de diverses assignatures, a partir de les motivacions de l’alumnat i, sobretot, amb un objectiu clar i definit, un objectiu significatiu, que influeixi o transformi la realitat educativa dels alumnes», explica l’equip docent.

La idea va sorgir, el curs passat, en el si de la classe de cicle mitjà.

Els nens i les nenes volien promocionar la seva escola per tal de tenir més companys i evitar la disminució de l’alumnat. Per això, van decidir gravar un vídeo explicatiu de l’entorn on passen més hores, comparteixen, socialitzen, gaudeixen, aprenen... però no d’una forma qualsevol, sinó amb una càmera de º. «El vídeo º ens permet apreciar totalment l’espai que envolta la càmera, pot ser visualitzat a través del telèfon, tauleta, ordinador o ulleres de realitat virtual, proporcionant a l’usuari

El treball audiovisual està fet amb una càmera de 360º.

una experiència immersiva». Així és com descriuen els mestres aquesta experiència.

A partir d’aquesta idea, van organitzar la seqüenciació del vídeo, la visualització d’altres projectes, l’estructuració de la gravació, la descripció dels espais, els assajos, la música i l’edició. «L’alumnat va portar a terme totes aquestes acti-

vitats amb motivació, il·lusionats, cohesionats, cooperativament. El projecte es va allargar i amb prou feines el vam poder tenir acabat per a final de curs. Ens va faltar un aspecte essencial perquè el projecte tingués èxit, la difusió», assenyala l’equip de mestres.

Tot i així, qui vulgui veure aquest audiovisual només cal que acce-

Les educadores de la llar Els Cargolets d’Ordis posen en pràctica la seva formació en psicomotricitat amb activitats molt concretes i amb uns objectius marcats en cada sessió. «Cal tenir en compte que la psicomotricitat permet a l’infant desenvolupar de forma equilibrada totes les capacitats per

A FONS

Martí Fonalleras Darnaculleta DIRECTOR ST D’ENSENYAMENT A GIRONA

TORNEMHI

A

a fa més d’un mes que hem iniciat oficialment el curs escolar -. Ha estat tot molt ràpid. I ho dic perquè d’en-

Una acció fluvial el curs passat.

deixi a Youtube i escriure: School Tour º Portbou.

Per contextualitzar el projecte, cal posar el focus sobre Portbou, un poble que, gràcies a l’estació ferroviària i a la frontera amb França, va viure un gran auge el segle XX. «Aquests anys d’esplendor van acabar amb una disminució de la població, a causa de l’entrada a la Unió Europea i a la millora de les comunicacions per carretera», apunten els mestres, i conclouen: «Aquest poble té molta història però també molt de futur». L’escola Sant Jaume es troba a la vora del GR-.«És una petita escola amb grans somnis, una escola que mira cap al futur», manifesten els mestres, i animen tothom a donar un cop d’ull al treball: «Esperem que gaudiu de la seva visualització i el compartiu. Nosaltres seguirem treballant per millorar el futur de l’escola, poble i de la societat».

LLAR D’INFANTS ELS CARGOLETS

L’infant de la llar Els Cargolets juga i es coneix a través de la psicomotricitat M. R. ORDIS

INSTITUT EMPURIABRAVA

mitjà del seu cos, del moviment i del joc, i que, tot jugant, guanya autonomia, seguretat i autoestima», comenten les educadores.

Els objectius són: Afavorir el desenvolupament; descobrir, conèixer i controlar progressivament el seu cos; aconseguir una sòlida seguretat afectiva i confiança en si mateix; establir vincles de relació

amb els companys; utilitzar i manipular l’espai i els materials que té a l’abast d’acord amb les seves necessitats i emocions, i, progressivament, en cooperació amb els altres; començar a representar les pròpies vivències mitjançant les possibilitats simbòliques que ofereix el joc, i començar a utilitzar el llenguatge verbal.

Els petits gaudeixen alhora que aprenen amb seguretat i confiança.

çà que vaig assumir la Direcció dels Serveis Territorials d’Ensenyament a Girona el juny passat, amb en Xavier Vilà com a adjunt, hem viscut a fons la complexitat del nostre departament en un dels moments més delicats del curs.

Es van començar les classes amb normalitat, malgrat l’article , però hi ha aspectes estructurals que els tenim de fa molt temps. Si pensem només en l’Alt Empordà ens venen al cap les problemàtiques de Figueres, de Roses, de la Jonquera, de l’Escala i de molts pobles de la

comarca que tenen necessitats d’un o altre tipus i que a partir d’ara saber trobar-ne la solució serà responsabilitat exclusiva nostra, encara que les arrels siguin fondes i vinguin de lluny.

Crec que tenim un molt bon ensenyament però seria enganyar-nos si pensem que ja està tot fet. Hem de millorar i fer-ho en molts aspectes. I ho hem de fer en equip. Girona és el Servei Territorial que té més professionals (prop d’onze mil) i de la bona feina de cada un de nosaltres en depèn el resultat final.

Però aquesta bona feina, com ja

he dit, l’hem de saber fer en equip. Estic convençut que som un grup de grans professionals i en l’esforç diari hi ha la llavor del bon fruit que obtindrem. Us haig de dir que a vegades rellegeixo Elogi del viure de Joan Maragall i m’ajuda.

Ara la meva feina és posarme al dia de les necessitats, però també dels projectes i les il·lusions d’aquest gran equip que formem. Escoltar, entrevistar-me, veure i viure la realitat de les escoles, dels docents, de l’alumnat i de les direccions és el més important d’aquest mo-

ment. Tot això ens permetrà planificar millor el curs .

I més aviat que no pensem tornarem a ser a inici de curs. El nostre estimat Miquel Martí i Pol ens va escriure “...i els anys passen de pressa”. Certament.

Per això és tan important la feina del dia a dia. La tasca constant i silenciosa, però decidida.

En això hi seré sempre per la millora del nostre ensenyament i de la nostra educació. El meu esperit de servei hi serà i estic segur que el de tots els nostres professionals d’Ensenyament.

DIMARTS, 23 D’OCTUBRE DEL 2018 3

EMPORDÀ

DIÀLEGS D’EDUCACIÓ

DIALOGUEM AMB...

Entrevista Xon Vilahur Professora de Biologia. Fa poc es va incorporar al Camp d’Aprenentatge d’Empúries per fer allò que més li agrada, ensenyar i posar en valor, d’una forma pràctica i sobre el terreny, el medi natural, social i patrimonial de l’Alt Empordà. Per a ella, aquesta comarca és «el paradís».

«Vaig estudiar Biologia perquè m’agrada transmetre els valors del medi natural» Xon Vilahur diu que la paraula que millor la defineix és «pràctica», per la manera com ha volgut donar lliçons als seus alumnes Mairena Rivas L’ESCALA

Maria Assumpció Xon Vilahur Godoy va néixer a Figueres, aviat farà  anys, i resideix a Cassà de la Selva. Fa més de tres dècades que es dedica a l’ensenyament.

P

D’on li ve la vena docent?

La meva àvia materna, que era de Llers, va estudiar per a mestra, però no va exercir. El meu pare va fer comerç i a casa sempre hi havia nois i noies del poble als quals, a ell, li agradava fer classes. A la meva mare també li agradava ensenyar. Jo, de ben jove, ja feia classes particulars. Aquest ha estat un món que m’ha acompanyat i que sempre m’ha agradat.

P Però va decidir fer la carrera de Biologia.

R Vaig estudiar Biologia convençuda que allò que més m’agrada és transmetre els valors del medi natural.

P Com és que la seva àvia de Llers no va poder exercir de mestra?

R Perquè corrien els principis del segle XX i en aquella època les dones no podien exercir. Tot i això, una tia àvia per part de pare, sí que va poder exercir, a Palamós.

P S’ha dedicat sempre a l’enR

senyament?

R Al contrari, abans de ser professora vaig fer mil coses, com molta gent. De fet, fins i tot vaig ser correctora al Punt Diari i al Diari de Gironai vaig treballar en una casa de natura fent totes les activitats relacionades amb la ciència.

P On es va estrenar com a professora?

R La primera substitució la vaig fer a Figueres, a l’Institut Ramon Muntaner. Vaig substituir una professora de Biologia i m’ho vaig passar molt bé. Després vaig estar rodant per Catalunya, fins que vaig aconseguir anar a Palamós i en l’últim institut que vaig estar, abans de venir al Camp d’Aprenentatge d’Empúries, va ser a Llagostera.

P Quina és la seva característica principal a l’hora de fer classe?

R Crec que la paraula que millor em defineix és pràctica. Moltes lliçons les feia al passadís del laboratori, amb ninos de peluix, amb objectes fets de plastilina. M’ha agradat que l’alumne dediqui temps a construir el seu coneixement, donant-li llibres, objectes, accés a Internet. En anglès, a aprendre tocant objectes se’n diu realia.

P Ha facilitat la vida dels professors de Biologia l’avenç tecnològic?

R A mi m’encanta tot això de les

BASILI GIRONÈS

Per a Xon Vilahur, la natura és un espai idoni per ensenyar i aprendre.

noves tecnologies i sempre m’ha agradat molt estar actualitzada en tot allò més nou. Em va xocar molt, per exemple, que, quan vam començar a utilitzar moodle, participàvem en les formacions set professors de quaranta, i aquests set érem tots de la meva edat, no els més joves, precisament. Per a nosaltres, no només és important tota millora en l’àmbit educatiu,

sinó tot allò que pot motivar l’alumnat.

P Al Camp d’Aprenentatge d’Empúries, hi ha entrat a treballar per iniciativa pròpia o l’han vingut a buscar?

R Quan van sortir els primers camps d’aprenentatge vaig aixecar l’antena. Vaig pensar que eren llocs molt pràctics, per poder fer classes a l’exterior, per explicar la

natura. Jo, vivint a Cassà, sempre feia broma amb un amic que, si es feia un camp d’aprenentatge a les Gavarres, m’hi apuntés. Però no es va fer mai. Quan es va crear el d’Empúries, el , jo tenia les filles petites i em quedava lluny.

Però recentment va sorgir una plaça i vaig pensar que havia arribat la meva oportunitat.

P Què és el que més li agrada d’aquesta feina?

R He fet molts cursos de geologia i m’agraden molt les roques; soc voluntària de l’ICO, de l’Institut Català d’Ornitologia; en la meva carrera, vaig fer formació en Botànica, i treballar en un camp d’aprenentatge et permet posar en pràctica tot això, en un context real cada dia. Això és el paradís.

P Què hi podem trobar en el camp d’aprenentatge?

R Les persones que hi treballem hem heretat la feina que han fet els nostres predecessors com en Càndid Miró, en Gerard Carrión, la Sílvia Pardàs, la Carme Iborra, en Jordi Barris, en Pep Cullell. Ells van muntar els primers itineraris i materials. Van fer una gran feina, que és la base d’allò que fem. Es poden oferir coses molt variades, com el paisatge del cap de Creus, la història medieval de Sant Pere de Rodes, la natura dels Aiguamolls, la duna d’Empúries i tot el tema dels grecs i els romans.

ACOMPANYANT ALS CENTRES: TREBALLEM HÀBITS I VALORS FAMÍLIA I ESCOLA

L’alimentació correcta i saludable en les etapes de la vida infantil i juvenil Marta Delclós/M. Àngels Gifra EAP ALT EMPORDÀ

Aquest curs, continuem la nostra col·laboració als DIÀLEGSD’EDUCACIÓ, amb aquesta secció «Acompanyant als centres: treballem hàbits i valors». Tornarem a compartir diferents temes de l’àmbit Família i escola, del web del Departament d’Ensenyament. Al llarg del curs, anirem desgranant continguts relacionats amb hàbits saludables, temps de família i valors.

Comencem aquest mes amb

l’apartat dedicat a l’alimentació entesa com a «necessitat bàsica del nostre cos, mitjançant el que obtenim els nutrients que el nostre cos necessita en cada etapa per créixer tant físicament com mentalment».

Aquesta secció ens parla de la peculiaritat de l’alimentació dels infants en cadascuna de les etapes, amb recomanacions molt bàsiques i que ens ajudaran i guiaran en un procés alimentari que ens acompanya al llarg de tota la nostra vida. Diferencia i especifica l’alimentació en les etapes de la vida infantil i juvenil: - anys, -

anys, - anys, - anys, i ens mostra i dona pautes en cadascuna per tal de poder seguir una alimentació correcta i saludable.

Creiem molt important algunes de les pautes que es remarquen, com ara que els pares sigueu un exemple, ensenyant als fills bons hàbits, com rentar-se les mans abans i després de menjar, mastegar bé, utilitzar els coberts, menjar de tot i no aixecar-se de taula. Hi ha altres hàbits que cal tenir presents, com fer menjars tota la família amb certa regularitat d’horaris, sense televisió, procurant que sigui un temps de comunica-

Els infants han de menjar de tot i no aixecar-se de taula durant l’àpat.

ció familiar, i fer participar els fills en la compra i preparació dels àpats. Hi ha, també, un apartat dedicat als trastorns de la conducta alimentària, en què es plantegen

dubtes, recomanacions i converses pràctiques.

Tota aquesta informació es pot consultar a l’enllaç d’internet: bit.ly/zOYTI.

EMPORDÀ

4 DIMARTS, 23 D’OCTUBRE DEL 2018

DIÀLEGS D’EDUCACIÓ

LA FRASE IGNACIO ESTRADA

DIRECTOR D’ADMINISTRACIÓ DE LES SUBVENCIONS DE LA FUNDACIÓ GORDON I BETTY MOORE

Si un nen no pot aprendre de la manera que ensenyem, potser hauríem d’ensenyar com ell aprèn» MOVEM-NOS. GRUP DE MESTRES D’EDUCACIÓ FÍSICA

CAMP D’APRENENTATGE EMPÚRIES

MÉS DE DEU ANYS D’ENSENYAMENT

L

’Empordà és un territori privilegiat en història i en natura. El principal objectiu del Camp d’Aprenentatge Empúries, doncs, és posar a l’abast dels alumnes que atenem –i que venen de tots els racons de Catalunya i fins i tot de fora del país– aquest ric patrimoni històric i natural, i desvetllar en ells una actitud de respecte cap a jaciments arqueològics i monuments d’una banda, i cap a espais naturals d’especial rellevància de l’altra, tot donant un enfocament global i integrador al tractament dels llocs visitats i incidint en aspectes com ara l’adaptació al medi, la sostenibilitat, el patrimoni col·lectiu i el paisatge cultural.

Com és habitual en tots els Camps d’Aprenentatge dependents del Departament d’Ensenyament, els alumnes, sigui quin sigui el seu nivell educatiu (des de cicle inicial de primària fins a universitat) venen en el marc d’una sortida d’un dia o d’una estada de dos a cinc dies, i aprofiten la seva visita a Empúries per reforçar alguns aspectes del seu currículum acadèmic. Tot i que els quatre professionals del CdA Empúries (Xon Vilahur, Rosa Rovira, Montse Bassa i Eusebi Ayensa) tenim una llarga experiència en el món educatiu, plantegem didàcticament les nostres activitats d’una manera molt diferent de com es plantegen habitualment en les nostres escoles i instituts. Així, intentem que l’alumne, objectiu últim de la nostra activitat docent,

s’impliqui en el seu procés d’aprenentatge i en sigui un agent actiu, per la qual cosa és molt important que es creï un clima de col·laboració i empatia entre els alumnes i el seu docent. Els grups reduïts (en principi, de fins a  alumnes per professional) i el fet mateix de treballar a l’aire lliure en un entorn tan singular facilita aquesta interacció alumne/docent, que per nosaltres és prioritària, com també ho és la implicació dels mestres i professors acompanyants. Uns treballs previs enviats al centre d’origen i que introdueixen els alumnes en el tema a tractar en el nostre CdA permeten que aquesta implicació comenci molt abans de la seva arribada a Empúries i continuï fins i tot després del seu retorn al centre d’origen, amb l’elaboració d’un treball posterior que permeti valorar l’aprofitament de la sortida o l’estada.

En els propers articles presentarem algunes de les principals activitats que conformen la nostra oferta pedagògica, una oferta que necessàriament ha anat evolucionant des de la inauguració del Camp d’Aprenentatge Empúries, en el curs -, amb objectiu de garantir un aprenentatge integral de l’alumne que li permeti no només assolir els continguts curriculars sinó, de manera més general, afrontar amb garanties d’èxit els reptes que, a mitjà i llarg termini, li posi una societat canviant i cada cop més exigent com la nostra.

Va de reptes: Repte cooperatiu: les varetes màgiques Descripció: Ens hem perdut en un bosc i una bruixa ens ha fet un encanteri, per desfer-nos d’ell, hem de fer un contra-encanteri. Ens posarem en rotllana i cadascú tindrà, agafada amb una mà, la seva vareta màgica (pica), l’altra mà la posarem darrere l’esquena. A continuació, haurem de llançar la pica a l’aire i canviar de posició en sentit de les agulles del rellotge. (Quan tirem la pica, podem dir unes paraules de contra encanteri).

Normes: Si la pica toca a terra abans que un company l’agafi, haurem de tornar a començar!

El repte finalitza quan tothom ha recuperat la seva posició inicial.

Material: Tantes piques com participants Variants: Una variant més senzilla és fent el canvi de lloc amb la pica recolzada a terra.

EMPORDONESES

«Natural Espirit» Institut Cendrassos de Figueres Els estudiants de 4t d’ESO dels Cendrassos van crear aquesta obra amb motiu de la 6a exposició col·lectiva multidisciplinària organitzada per Empordoneses el curs 2014-2015. El professor Daniel Leiva va guiar el grup d’alumnes en l’elaboració del treball.

BIBLIOTECAE (BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES DE L’ALT EMPORDÀ) BROWN, PETER

ADRIANSEN, SOPHIE

YAMADA, KOBI

EL SENYOR TIGRE ES TORNA SALVATGE

LA VACA DEL BRIC DE LLET

QUÈ EN FAS, D’UNA IDEA?

ALGEMESÍ: ANDANA, 2017

BARCELONA: BIRABIRO, 2018

BARCELONA: BIRABIRO, 2017

Hi ha moments i llocs per a cada cosa

 El senyor Tigre està avorrit de sempre ser educat i comportar-se com toca. Tant l’avorreix, que un dia decideix tornar-se una mica salvatge. I és que, a la seva ciutat, tot és com ha de ser. Tots els habitants estan conformes i són molt educats, però ell s’adona que vol deixar de ser sempre tan correcte, tan estirat, tan educat com els seus convilatans. Així, un dia decideix fer les coses d’una altra manera. Els habitants de la ciutat, al final, li diuen que ha d’anar a viure a la selva, que allà no es pot comportar d’aquella manera. El tigre entendrà que hi ha un moment i un lloc per a cada cosa i ensenyarà als seus amics la troballa que ha fet.

Un llibre ple d’imaginació

 Us heu demanat mai què hi ha dins d’un bric de llet? El nostre protagonista ho té molt clar: una vaca. Si als pots de pèsols, hi ha pèsols, i a les llaunes de sardines, hi ha sardines... Com són les vaques del bric? Com és que el pare no els fa mal quan obre el bric amb les tisores? Un nen inquiet i amb molta curiositat es fa aquesta pregunta i no para fins a resoldre-la, perquè ja se sap que «les vaques no deixaran mai de sorprendre’ns». La visió de la realitat des de la perspectiva dels infants planteja qüestions, gairebé metafísiques, que només la imaginació pot explicar. El resultat és una història divertida, amb certa dosi d’humor absurd, que ens proposa una altra manera de veure les coses. Aquest és un llibre ple d’imaginació que despertarà somriures a grans i petits.

Les idees, quan són bones, es comparteixen

 Què en fem d’una idea?

Per a què serveix? Sobretot, si la idea és agosarada o, fins i tot, una mica esbojarrada...

La tries? Camines amb ella?

Fas veure que no existeix?

El nen del conte no sap què fer-ne amb la idea que l’acompanya arreu. Té por del que pensarà la gent en veure-la, però la veritat és que ell és feliç quan la té al seu costat. L’estima i la cuida perquè és la seva idea, i aquesta l’ajudarà a veure el món d’una manera diferent i a perdre la por.

Aquesta és la història d’un infant, d’una idea brillant i de com aconseguirà mostrar-la a tothom. El relat de Kobi Yamada està il·lustrat per Mae Besom.