DE (X-82)

DIÀLEGS D’EDUCACIÓ

EMPORDA

NÚMERO 82 | NOVEMBRE DEL 2018

SETMANA DE LA CIÈNCIA Tota una setmana d’aquest novembre, les activitats en xarxa entre centres educatius de la comarca i també els projectes ideats en el si d’escoles i instituts han estat centrats en la divulgació científica.

Lliçons de realitat científica que han despertat la curiositat dels estudiants

MAIRENA RIVAS / SERVEI EDUCATIU DE L’ALT EMPORDÀ

Crònica Mairena Rivas

U

L’astronomia no professional Antonio Turiel ha estat un dels dos ponents que, amb motiu de la Setmana de la Ciència, han ofert els seus coneixements a

Àngel Agustí Arellano ASSESSOR TÈCNIC DOCENT CRP ALT EMPORDÀ

NOVES TECNOLOGIES

C

FIGUERES

na lliçó de realitat sorprèn els alumnes que assisteixen a la conferència El futur de l’energia, del científic Antonio Turiel, a La Cate de Figueres. Uns alumnes xiuxiuegen que, en poc menys d’un parell d’hores, el nostre planeta se’n va en orris, si no canviem alguns dels nostres hàbits i costums, principalment relacionats amb el consumisme. El petroli, el gas natural, el carbó... comencen a escassejar, explica el conferenciant, científic de l’Institut de Ciències del Mar, a més de llicenciat en Físiques i en Matemàtiques i doctor en Física Teòrica.

Segons ell, «els combustibles fòssils representen el  de tota l’energia primària que es consumeix al món i són la base de l’actual activitat industrial, però el seu ús comporta dos problemes gravíssims: d’una banda, produeixen gasos que canvien el clima de la Terra; de l’altra, la seva producció està començant a minvar i cada cop tindrem menys quantitat disponible». El científic es mostra convençut que «el futur passa per les fonts d’energia renovable, però probablement no pas de la manera que generalment es parla. Hi ha moltes solucions tècniques, però el nostre problema principal no és la manca de recursos, sinó la cultura del seu abús, que és la primera cosa que hem de corregir».

EDITORIAL EDUCATIVA

A dalt, Antonio Turiel, amb els alumnes de La Cate. A baix, Pere Horts, durant la seva xerrada al SEAE.

alumnat del segon cicle d’ESO i de Batxillerat de l’Alt Empordà.

L’altre científic ha estat el professor Pere Horts, fundador i president de la Societat Astronòmica de Figueres. La seva conferència ha tingut lloc a la sala d’actes del Servei Educatiu de l’Alt Empordà (SEAE) i s’ha centrat en l’astrono-

mia científica no professional.

Aquest és el plantejament que Pere Horts ha fet als estudiants: «Fins als anys , les possibilitats dels astrònoms no professionals de fer contribucions científiques a la ciència astronòmica eren escasses. Però, a partir de llavors, la revolució experimentada en el

camp de la informàtica i les tecnologies de la imatge i la comunicació ha possibilitat que, en l’actualitat, les contribucions fetes per aquests astrònoms en diversos camps de la investigació astronòmica siguin, no només importants sinó, també, imprescindibles».

orrem un perill a l’escola, consisteix a creure que des de ben petits hem de preparar els nostres fills per al seu futur professional (que segur no serà com creiem) quan el que hem de fer és educar-los per ser bons ciutadans, íntegres i crítics. En aquest context vull fer una reflexió. Es podria pensar que en un món en què les empreses tecnològiques han demostrat que poden explotar més eficientment camps com la distribució, el transport, l’allotjament o les comunicacions, l’alumnat hauria de treballar a l’aula usant la robòtica i el pensament computacional. Jeanette M. Wing, que va encunyar el terme, diu: «El pensament computacional implica resoldre problemes, dissenyar sistemes i entendre el comportament humà, treballant sobre els conceptes fonamentals de la informàtica».

Atenció a creure que les noves tecnologies, els llenguatges que empren i els seus algoritmes, són la panacea i que, per extensió, hem de fer-ne un ús intensiu a l’aula a través dels programes i apps que es troben al mercat.

Són útils, potser una bona font de motivació, fins i tot podem acceptar que ajuden a organitzar algunes activitats; però no podem afirmar que el treball que es fa a les aules, que implica les funcions cognitives superiors, es pugui fer majoritàriament amb aquestes tecnologies.

En el marc de la renovació pedagògica, que fa cent anys ja innovava, es pot incloure tot el que hi hagi a l’abast, però s’ha de fer exactament això, «incloure», i no substituir el que està demostrat que funciona.

DIMARTS, 27 DE NOVEMBRE DEL 2018 27

EMPORDÀ

DIÀLEGS D’EDUCACIÓ

L’ESCOLA PARLA

L’expressió plàstica dona idees a l’Escola Salvador Dalí per a un projecte dalinià MAIRENA RIVAS FIGUERES

L’Escola Salvador Dalí de Figueres ha donat continuïtat, des del , al projecte unitari Dalí-Art per posar en valor la vida i l’obra de la personalitat que dona nom al centre. Tots els nivells, des de P fins a è, s’impliquen en les propostes que s’ideen en el si del projecte, entre les quals hi ha surrealitzar els espais de l’escola. «El projecte inclou activitats d’expres-

sió plàstica en relació amb el tema escollit cada curs de l’obra de Salvador Dalí i amb les exposicions interactives, amb l’objectiu de fer una lectura lúdica de la imatge de les creacions artístiques», explica la mestra Eva Formiga, la qual també destaca com són d’importants i interessants les visites escolars al Triangle Dalinià.

El treball de l’obra i la vida de Salvador Dalí ha estat una cons-

tant a l’escola figuerenca des del , quan es va commemorar el centenari del naixement de l’artista. Però va ser el curs - quan es va posar en marxa DalíArt, «un compromís de continuar treballant l’obra i la vida de Salvador Dalí una setmana durant cada curs escolar», com anota Eva Formiga, la qual també detalla alguns dels temes que s’han treballat fins ara al voltant de la producció artística daliniana: animals, jocs òptics, autoretrat, paisatge, menjar i matemàtiques.

Aquest curs -, el tema és Dalí i la música i girarà al voltant de l’escultura de la sardana que hi ha a la plaça de la Música davant l’escola.

ESCOLA SALVADOR DALÍ

El tema Diferents motius per al treball dalinià  Un dels projectes es va dedicar a Dalí i paisatge i en alguns espais de l’escola la decoració estava formada per núvols surrealistes. Cada curs, s’elegeix una temàtica diferent per treballar la vida i l’obra de Salvador Dalí.

EMPORDÀ

Els infants dels Belluguets de Navata experimenten amb la llum i la foscor M. R. NAVATA

L’aula de psicomotricitat de la Llar d’Infants Belluguets, de Navata, és l’espai triat per portar a terme el projecte Llum-foscor. «Els mitjans que tenen els nens per establir contacte amb el món que els envolta són els sentits. Gràcies a la llum estimulem un d’aquests sentits, el sentit de la vista. El fet de veure-hi acompanya el desig de tocar, de fer, d’experimentar, de descobrir...». Aquesta és la premissa de la qual parteix la iniciativa pedagògica, que permet les educadores del centre experimentar amb els petits sobre la llum i la fos-

cor. Les educadores expliquen algunes de les sensacions dels infants: «La llum negra o ultraviolada permet que alguns objectes o colors reaccionin a la mateixa veient-se fosforescents. Si els fem moure o rodolar en un entorn totalment fosc, es pot creure, fins i tot, que una màgia inexplicable els fa volar, que tenen la capacitat de moure’s sols, que s’apropen o que s’allunyin de nosaltres sense haver-los tocat».

Perquè l’experimentació sigui més efectiva, els nens i les nenes van vestits de color blanc o tonalitats clares sensibles a la llum ne-

Es cobreixen totes les obertures de l’aula amb cartrons perquè quedi completament a les fosques Per desenvolupar el projecte s’utilitzen materials que brillin sota l’àrea d’influència de la llum negra

Els infants aprenen a identificar objectes amb els llums apagats.

gra. I per desenvolupar el projecte s’utilitzen, sobretot, materials que brillin sota l’àrea d’influència de la llum negra, com ara robes, cartolines, papers, pilotes, canyetes, cubs o columnes sensorials.

Per portar a terme les activitats, es cobreixen totes les obertures de

l’aula amb cartrons. D’aquesta manera, s’aconsegueix que, un cop s’apaguen les llums, l’aula quedi completament a les fosques.

Aquest projecte s’ha posat en marxa amb uns objectius molt ben definits per les educadores dels Belluguets: experimentar amb la

llum natural i la llum artificial; diferenciar els termes llum i foscor; diferenciar la versatilitat dels diferents objectes i materials amb la llum encesa i la llum apagada; diferenciar les característiques dels objectes, ja sigui opac, transparent o translúcid; superar les possibles pors a la foscor; mostrar curiositat per tot allò que ens envolta; estimular el sentit de la vista; gaudir dels diferents jocs, i tenir cura del material.

«TOT UN MÓN DE PEDRA SECA»

«Tot un món de pedra seca», al passadís de l’INS Alexandre Deulofeu REDACCIÓ FIGUERES

L’Institut Alexandre Deulofeu ha acollit l’exposició Tot un món de pedra seca, un material pedagògic elaborat per Jenar Fèlix, Càndid Miró i Maite Oliva sobre el patrimoni de pedra seca, especialment el situat a l’Alt Empordà.

Es tracta de vint-i-quatre panells de fusta impresa on es plan-

A FONS

Alba Castejon i Marta Curran SOCIÒLOGUES. REDACTORES DEL PLIA

FER DE FIGUERES UNA CIUTAT AMIGA DELS INFANTS

tegen els principals continguts que els autors han considerat rellevants per tal que els centres educatius i el seu l’alumnat puguin integrar-ho en el currículum escolar. És un recurs pensat específicament per al cicle superior d’educació primària i per a primer cicle d’educació secundària.

Cada panell se centra en un

tema, evident en el títol (que sempre conté el text de pedra seca, destacat), a través de textos breus, imatges triades dels mateixos autors, i una proposta d’ampliació o activitat per als alumnes, amb el nom de DescoRepte. Aquesta activitat tant pot ser de descoberta –individual o col·lectiva– o d’opinió i de debat.

Els plafons de l’exposició són de fusta impresa.

F

Com a investigadores en educació, va ser un plaer per a nosaltres que l’Ajuntament de Figueres comptés amb la nostra participació per a l’elaboració d’un pla que ha de millorar la vida dels infants i adolescents de la ciutat.

La nostra proposta partia de la necessitat de recollir la veu de totes aquelles persones que, d’una manera o una altra, tenen alguna cosa a dir sobre les condicions de vida dels infants i dels adolescents de la ciutat: les famílies, els mateixos infants i els adolescents, i també els pro-

fessionals de l’educació, dels serveis socials, de la salut i de l’urbanisme.

Aquest procés ens ha servit per construir un horitzó compartit en el disseny de les polítiques d’infància i adolescència municipals en diferents àmbits.

Hem pogut copsar un ampli consens en la necessitat de millorar les oportunitats educatives, tant a l’escola com en la resta d’espais i temps, de tots els infants i adolescents i especialment d’aquells i d’aquelles que es troben en situacions més vulnerables; la necessitat de re-

igueres va ser reconeguda, l’any , com a Ciutat Amiga de la Infància per l’UNICEF. Amb el compromís de fer d’aquest reconeixement una realitat, l’Ajuntament de Figueres es va proposar repensar les polítiques i actuacions en l’àmbit de la infància i l’adolescència amb l’elaboració d’un nou Pla Local Infància i Adolescència (PLIA).

Sens dubte, aquest va ser un pas imprescindible per al reconeixement i la garantia dels drets dels i de les figuerenques més joves.

pensar els espais públics amb ulls d’infants; promoure i garantir el seu benestar.

Així doncs, creiem que és fonamental seguir treballant per apropar-nos a una ciutat que sigui amable amb els infants, una ciutat on els més petits i les més petites puguin moure’s i jugar de forma segura pels carrers, on els siguin garantits els seus drets, on puguin participar de la vida cultural i artística de la ciutat, i on, en definitiva, les seves necessitats i opinions siguin valorades i tingudes en compte en la presa de decisions polítiques.

28 DIMARTS, 27 DE NOVEMBRE DEL 2018

EMPORDÀ

DIÀLEGS D’EDUCACIÓ

DIALOGUEM AMB...

Entrevista Laia Martínez Mestra especialista d’Educació Física. Nascuda a Banyoles fa 39 anys, resideix a Albons i treballa, des de fa gairebé quinze anys, com a mestra itinerant a la Zona Escolar Rural (ZER) Tramuntana (Escola Puig Segalar, de Viladamat; Escola de Ventalló, i Escola Els Valentins, de Vilamacolum).

«Tinc sort de poder treballar en escoles petites i de poble, amb muntanyes a prop» Una excursió a l’Institut Nacional d’Educació Física (INEF) quan estudiava EGB va fer que decidís la seva especialitat docent Mairena Rivas VILADAMAT / VILAMACOLUM

Laia Martínez sempre somriu quan parla de la seva feina a la ZER. Per a ella, és fonamental que les tres escoles puguin mantenir «les tres p», de «petites, de poble i públiques».

P Hi ha algun motiu pel qual va decidir especialitzar-se en Educació Física?

R Em ve de quan feia l’EGB. Quan feia è o è, havien d’elegir un alumne de tota l’escola a qui li agradés molt l’esport i a mi m’agradava moltíssim. Feia natació de competició i m’apuntava a practicar tota mena d’esports, bàsquet, cros escolar, handbol...

Aleshores, es va inaugurar INEF a Barcelona i quan van haver d’escollir un alumne per anar-ho a visitar em va tocar a mi, perquè sabien que m’agradava molt i que fins i tot volia ser professora. Quan vaig veure aquelles instal·lacions, em vaig enamorar i vaig tenir clar que jo faria allò.

P Va acabar anant a INEF? R No m’agradava gaire estudiar, això és cert, i quan vaig acabar EGB vaig anar a estudiar Administratiu a FP, tot i que no em va agradar gens. Però la branca que s’acostava més a l’educació era Jardí d’Infància i vaig anar tres anys a Sant Feliu de Guíxols a fer aquests estudis per, després, poder entrar a Magis-

teri. Em va agradar tant, que ja no em vaig moure.

P De quina forma li agrada treballar a les classes?

R Intento que els nens gaudeixin el màxim possible de l’educació física. Intento que no sigui aquella assignatura de la qual et queden mals records perquè et van fer saltar el plinton o perquè et van obligar a fer una vertical a la paret.

Faig classes molt variades, tocant tots els esports que podem, amb pilota, amb corda, amb patins, en bici, pujant cims. Els nens tenen un ampli ventall per escollir allò que volen fer.

P Aleshores, aprofiten l’entorn?

R Tinc molta sort de poder treballar en escoles petites i de poble, amb instal·lacions assequibles, amb muntanyes molt a prop, amb uns equips docents que sempre em donen ales i, a sobre, amb uns pares que em donen suport.

P L’educació física també ha de ser teòrica?

R La teòrica no l’aplico asseguts en una aula, amb paper i llapis. Ho faig de manera verbal i a través de vídeos i d’anuncis. També treballem la higiene i la imatge corporal, però intentant no perdre el moment d’activitat física. Disposem de molt poc temps de classe i l’hem d’aprofitar bé.

P Creu que és una de les matèries discriminades?

R Crec que sí. Abans es feien dues hores, i fins i tot tres, d’educació física, però ara ens ho han retallat tant que només fem una hora i

EDUARD MARTÍ

Laia Martínez assegura que li agrada aprofitar l’entorn per fer les classes d’educació física.

mitja a la setmana, és a dir, dues classes de quaranta-cinc minuts.

Intentem que els patis siguin dinàmics, perquè els nens es puguin moure i fer esport, però és poc, si ho compares amb les hores que s’estan a la cadira.

P Com s’organitza per fer classe a tres escoles?

R Aquest és el tercer curs que estic fent reducció, perquè vaig tenir una nena. Un terç em fa la part de Ventalló i les altres dues escoles les faig jo. Intentem que siguin dos dies separats que els nens puguin

fer activitat física. Per haver d’evitar molts desplaçaments, els equips directius intenten ajuntarnos el màxim d’hores en una mateixa escola.

P Què és el que més li agrada de la seva feina?

R M’agrada ser itinerant, anar voltant, perquè cada escola és diferent.

P A banda d’impartir classes a la ZER, també coordina el Rodajoc.

R Així és, soc la coordinadora del Rodajoc a la zona de l’Escala i

també del Rodaesport.

P És nou el Rodaesport?

R Sí, comencem aquest curs. Serà una activitat que es farà a final de curs, amb alumnes de cicle superior, i per fer jocs alternatius a la platja. Seran nens que ja es van trobar al Rodajoc a tercer i quart, que ara compartiran de nou una activitat esportiva, i que en pocs mesos tornaran a coincidir, però com a alumnes de l’institut. Vam triar jocs alternatius a la platja perquè la tenim molt a prop i no la utilitzem prou com a recurs.

ACOMPANYANT ELS CENTRES: TREBALLEM HÀBITS I VALORS

Temps de família: la comunicació Marta Delclós/M. Àngels Gifra EAP ALT EMPORDÀ

Una bona comunicació en l’entorn familiar va més enllà del fet d’intercanviar informacions, té molt a veure amb el vessant emocional. Les relacions familiars es veuen enfortides quan som capaços de compartir els nostres estats d’ànim, sentiments, vivències o punts de vista en l’entorn familiar.

El missatge que donem als fills els ajuda a construir la imatge de si

mateixos, i contribueix que els fills desenvolupin estratègies de relació tant dins l’entorn familiar com fora.

Una bona comunicació tan important és allò que diem com la manera com ho diem. Una bona comunicació hauria de permetre parlar sobre qualsevol tema sense tabús, adaptant el que diem a l’edat i la maduresa dels fills.

La tecnologia ha anat creant nous codis de comunicació els quals ofereixen avantatges com la immediatesa, la presencialitat

n’ofereix d’altres, com copsar el llenguatge no verbal i percebre la resposta emocional.

Recomanacions per promoure una comunicació fluida amb els nostres fills: utilitzar un llenguatge correcte, clar i entenedor; evitar entrar en contradiccions, afavoriu espais de comunicació amb els fills; prendre temps per parlar amb el nostre fill quan ha tingut un conflicte o una conducta inadequada; Procurar parlar en positiu quan no estigueu d’acord amb la seva opinió o tria; practi-

EMPORDÀ

Cal procurar parlar en positiu.

queu l’escolta activa, anant més enllà de les paraules i mostrant interès pel que explica i interessantnos pels seus sentiments; fer-los partícips de les decisions familiars que els afectin o puguin col·laborar, per promoure que se sentin part de la família.

Per acabar, trobarem informacions més concretes organitzades per edats i l’apartat de recursos i converses. Val la pena poder dedicar-hi una estona.

Tota la informació en relació amb la Comunicació en la família està ampliada a la web del Departament d’Ensenyament, en l’apartat de família i escola: https://bit.ly/ToFYa.

EMPORDÀ

4 DIMARTS, 27 DE NOVEMBRE DEL 2018

DIÀLEGS D’EDUCACIÓ

LA FRASE ELEANOR ROOSEVELT

(NOVA YORK, 11 D'OCTUBRE DE 1884 - 7 DE NOVEMBRE DE 1962) VA SER PRIMERA DAMA DELS ESTATS UNITS I ACTIVISTA DELS DRETS HUMANS

Tota vida és una constant educació» MOVEM-NOS. GRUP DE MESTRES D’EDUCACIÓ FÍSICA

CAMP D’APRENENTATGE EMPÚRIES

EDUCACIÓ AMBIENTAL ALS AIGUAMOLLS

U

na de les activitats que més realitzem amb els alumnes que ens visiten al Camp d’Aprenentatge d’Empúries és la visita d’un dia als Aiguamolls de l’Empordà. La nostra sortida comença al Mas Matà, amb una explicació dels objectius de l’activitat i de com es treballarà amb els prismàtics, amb un quadern de camp, i de la temporització. Procurem que hi hagi un professor del Camp per a cada  alumnes, excepcionalment en fem de  o .

Des de dalt de l’observatori Senillosa, els alumnes observen la plana de l’Empordà voltada de muntanyes: el Canigó, Alberes i serra Verdera des del NW fins al NE; el Montgrí cap al Sud; Gavarres, Montseny, Guilleries i Garrotxa de SW a W i obrint-se a la Mediterrània, el golf de Roses, a Llevant. Tot contemplant el Cortal Blanc, la Closa d’en Puig, els estanys de Matà i les llaunes, els alumnes tenen una perfecta visió dels diferents hàbitats dels Aiguamolls; gaudeixen d’aquesta sensació de llibertat i de plenitud que atorga el fet de contemplar un paisatge tan imponent des de la talaia que suposa la sitja.

Al llarg del recorregut, i a mesura que anem trobant fauna, aus sobretot, però també mamífers, rèptils, insectes, etc., animem els alumnes a fer preguntes que anem contestant a partir de l’observació, d’explicacions i amb ajut de guies de camp. També ens fixem en la vegetació dels estanys, la de ribera i la del sa-

lobrar. Aquesta l’observem, li donem nom i la degustem: els alumnes s’enduen així el record gustatiu de la salsona, el tamariu, el salat o la salicòrnia. Solem arribar fins al Bruel, per tal d’observar els corbs marins, xarxets, collverds, grisets i, amb molta sort, el blauet.

Després de dinar anem caminant cap al Cortalet. Al primer observatori, sovint hi veiem les daines, també aprofitem allà per parlar dels nius de cigonyes; a les Gantes, hivern i primavera, hi trobem els ànecs blancs, oques, flamencs, bernats i altres. Al llarg del camí, fem parades d’escolta i aprenem a distingir el cant potent del rossinyol bastard, el petit “tit” del trist, el crit estrident de la cotorra de Kramer o el melodiós cant de la cadernera. Acabem la nostra visita al Cortalet, on entrem al Quim Franc a veure els collverds, els cabussets i sovint les daines i on, a vegades, hem pogut observar tortugues, coipús i algun senglar. Aprofitem els plafons i les pantalles del Centre d’Informació per fer la nostra posada en comú, parlar sobre el que hem experimentat, sentit i observat; debatre sobre què és un parc natural i com hauria de ser la preservació del medi ambient.

En tornar al Camp d’Aprenentatge, fem una llista de tots els ocells observats aquell dia i així anem tenint un inventari propi. Des del curs - que vam començar l’inventari fins avui, hem observat  espècies.

Va de reptes: Repte cooperatiu: Transportem la «bomba» Descripció: Som uns experts en desactivar bombes i ens han cridat per transportar una «bomba» (pilota). És molt inestable i hi ha unes condicions que hem de tenir molt en compte per poder transportar-la.

Normes: No la podem tocar amb cap part del cos; per transportar-la farem servir unes piques. Cadascun de nosaltres en tindrà una. Quan tenim la «bomba» a la nostra pica, no ens podem desplaçar. Si cau a terra, explota i, evidentment, hem de tornar a començar.

Material: Una pica per alumne i una pilota tova (bomba).

Nombre de jugadors: mínim 4 Recorregut: Dependrà del nombre de jugadors i de la dificultat que vulguem afegir al repte. Podem afegir obstacles al recorregut.

EMPORDONESES

«Un camí per la història» Institut Narcís Monturiol de Figueres Alumnes de l’Institut Narcís Monturiol van anomenar el seu projecte de customització de bicicletes «Un camí per la història», el curs 2014-2015. La professora Sara Salip va ser l’encarregada de guiar el grup d’alumnes en l’elaboració del treball.

BIBLIOTECAE (BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES DE L’ALT EMPORDÀ) CLANTON, BEN

JUN-JAE YOO

WHITEHORN, HARRIET

NARVAL. UNICORN MARÍ

ONADA BLAVA

VIOLETA I LA PERLA D’ORIENT

JOVENTUT, 2018

LIBROS DEL ZORRO ROJO, 2018

BLUME, 2018

Entranyables personatges dins un gran oceà

 Ben Clanton il·lustra aquest còmic per a infants, protagonitzat per uns personatges dibuixats amb traços senzills i tonalitats amables. Narval és un narval feliç i genial; Medu és una medusa assenyada. Potser no tenen gaires punts en comú, però als dos els encanten les gofres, les festes i les aventures. Unir-se a Narval i Medu és descobrir el gran oceà.

Una magnífica sèrie de còmics per engrescar els nens i nenes a convertir-se en lectors autònoms. Descobriran algunes de les infinites curiositats del mar contagiant-se amb la màgia d’aquests entranyables personatges que no deixen ningú indiferent. Un llibre per a primers lectors.

Una llegenda es torna metàfora del bé i del mal

 L’autor coreà Jun-Jae il·lustra aquesta llegenda servintse dels colors blanc, negre i blau, aconseguint un àlbum ple d’expressivitat i poesia. Un cavall blau neix en un poblet; el rei se n’assabenta i demana que l’entrenin per convertir-lo en un guerrer, l’Onada Blava, un cavall imbatible que sembra el pànic al camp de batalla. Tot canvia, però, el dia que Onada Blava es veu reflectit en els ulls d’un jove soldat; aleshores, decidirà canviar. Aquest àlbum il·lustrat transforma una llegenda en una metàfora del bé i el mal; on conviuen la força i la tensió de la línia amb el simbolisme del color. Recomanat a partir de quatre anys.

Seguir les pistes per descobrir un robatori

 La Violeta viu amb un gat que es diu Púding, amb la seva mare, que dissenya joies, i amb el seu pare, que és arquitecte.

A prop de casa seva, hi tenen una veïna excèntrica: la Didi Derota. Quan a la Didi li roben una joia anomenada la Perla d’Orient, una sèrie de pistes fan que la Violeta sospiti que els nouvinguts hi tenen alguna cosa a veure. Són els comtes d’Argúcia, una parella que s’acaba d’instal·lar al barri. Però com que ningú no vol escoltar-la, la Violeta haurà de fer servir tot el seu enginy per aconseguir destapar la veritat. Decideix convertirse en detectiu per descobrir què ha passat amb la perla. A partir de vuit anys.