DE (X-84)

EMPORDA

DIÀLEGS D’EDUCACIÓ

NÚMERO 84 | GENER DEL 2019

ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÓ Professors de disset instituts de l’Alt Empordà s’estan formant per disposar d’eines que els ajudin a prevenir conductes de risc, com consum de drogues o addició a les pantalles, entre els alumnes.

El professorat aborda la prevenció de conductes addictives en alumnat d’ESO

EDUARD MARTÍ

Crònica Mairena Rivas

FIGUERES

Anna Ontiveros Magin PSICOPEDAGOGA EAP DEL SE ALT EMPORDÀ

EDUCAR AMB SENTIT DE L’HUMOR

U

D

isset instituts de l’Alt Empordà compten amb un professor que s’està especialitzant en prevenció de les addicions en l’adolescència. Drogues, alcohol, pantalles i altres conductes de risc centren el focus de la preocupació d’aquests professionals, que estan aprenent quines són les eines i les estratègies més adequades per abordar, de forma individual, aquells alumnes que presenten comportaments addictius. Davant la sospita que hi hagi un alumne que consumeix drogues o alcohol o que ha perdut el control sobre l’ús de les pantalles, el protocol d’intervenció comú per a tots els centres educatius es basa en un circuit d’actuació que inclou la prevenció, la detecció, la valoració, la intervenció i la derivació. És treball de Meritxell Pomés i d’Enric Mateos ensenyar a aquests professors com poden identificar i com han d’intervenir, principalment si es descobreix el consum, la tinença o la venda de substàncies tòxiques per part d’algun alumne. Meritxell Pomés és pedagoga i educadora social i coordinadora de serveis d’intervenció socioeducativa, a l’Àrea de Benestar del Consell Comarcal, i Enric Mateos és psicòleg i tècnic en prevenció de drogodependències del Pla de Desenvolupament Social (PDS).

«Allò que més funciona és començar a actuar com més aviat millor. Que hi hagi referents a cada centre, que normalment són professors molt motivats i que mostren molt d’interès per aquest tema, permet dotar-los de recur-

EDITORIAL EDUCATIVA

A dalt, Meritxell Pomés i Enric Mateos. A baix, una sessió formativa a professorat al Servei Educatiu.

sos per prevenir les addiccions, però també per acompanyar el nano i les seves famílies», expliquen els formadors.

Una continuïtat La formació a professorat es fa a la seu del Servei Educatiu de l’Alt Empordà i consta de cinc ses-

sions, si bé aquest treball no es tanca un cop es completa el programa formatiu, sinó que té una continuïtat, com expliquen els especialistes: «Hi ha un model i un esquema a seguir, i també un protocol a l’hora d’intervenir, que és compartit per tots els centres i, per tant, és molt important l’in-

tercanvi d’experiències entre uns i altres».

Des de l’Àrea de Benestar del Consell Comarcal i des del PDS es promouen, a banda d’activitats formatives, propostes sensibilitzadores que impliquen l’alumnat, com el concurs de cartells per al Dia Mundial sense Tabac.

CURSOS DE PRIMAVERA 2019 PRIMATOLOGIA PLACES LIMITADES TARIFES: “110 A 65 EUROS” (CONSULTA DESCOMPTES) Inscripcions i info: cursos@fundaciomona.org

n dia de Nadal, mentre caminava pel carrer vaig llegir: «Les rialles i el bon humor sovint són la millor de les medicines». Aquesta frase tan senzilla em va fer pensar. Si ens fixem en l’evolució del riure en les persones, veiem que els infants acostumen a riure amb molta freqüència i que un cop són adults deixen de fer-ho considerablement. Per tant, hauríem de reflexionar sobre el perquè no riem els adults i sobre com educar el sentit de l'humor.

Hem associat «important» a «seriós» i «seriós» a «avorrit».

Però ha de ser així? El riure uneix, produeix un ambient cohesionat, agradable i fonamenta l’empatia.

El bon humor fa que els nos«Diuen els savis tres alumnes que el dia més creixin troirremeiablement bant soluperdut és aquell cions positien què no hem ves i creatives rigut» als problemes. Així mateix, serveix per enfocar els problemes des d’una altra visió, i saber riure dels nostres errors facilita reconduir situacions. Fer del procés d’aprenentatge un moment divertit farà que els continguts apresos romanguin durant més temps.

L’humor fa que captem l’atenció dels infants. En veure els beneficis que aporta el riure i el bon humor, podem observar que viure en un ambient divertit i alegre és important. Diuen els savis que el dia més irremeiablement perdut és aquell en què no hem rigut.

Així que, quan ens mostraràs el teu somriure?

DIMARTS, 29 DE GENER DEL 2019 25

EMPORDÀ

DIÀLEGS D’EDUCACIÓ

L’ESCOLA PARLA

La Llar-Escola Vallgarriga estimula l’alumnat a través dels llibres clàssics REDACCIÓ SANT MIQUEL DE FLUVIÀ

A / de  del matí, tornant del pati, les cadires estan en rotllana i nens i nenes d’,,, i  anys comencen a entrar, s’asseuen i agafen el seu llibre. «Avui continuem amb El vol d’Ícar», diu la mestra. Els petits xerren: «El Rei Minos, el Palau, doncs jo estic una mica trist perquè en Dèdal i l’Ícar estan empresonats a la torre, el minotaure...»

Aquest és només un petit exem-

ple dels diàlegs i converses que es generen cada dimarts a les aules de la Llar-Escola Vallgarriga, de Sant Miquel de Fluvià. Fa  anys, l’equip de mestres de l’escola va decidir realitzar Les Tertúlies Literàries Dialògiques, «una acció educativa d’èxit comprovada científicament pel Projecte Includ-Ed», expliquen les mestres. Es tracta d’un treball que fan tots els alumnes de l’escola; alumnes que sovint

no tenen les mateixes oportunitats que la resta. Cal destacar que, a Sant Miquel de Fluvià, la llar i l’escola Vallgarriga són un únic centre, de  a  anys.

«A través de llibres clàssics de la literatura universal, treballem diferents valors tot generant un espai de diàleg i reflexió conjunta», comenten les mestres, que també han pogut constatar que aquest projecte propicia que els nens, des de ben petits, aprenguin a parlar amb respecte i amb empatia, a saber conèixer i a expressar quines emocions tenen. «Relacionen què passa als personatges dels llibres amb les seves experiències personals, i, a més, adquireixen nou vocabulari», conclouen.

ESCOLA VALLGARRIGA

Beneficis Llenguatge i estructures cerebrals  Les Tertúlies Literàries Dialògiques són, segons les mestres, una activitat molt enriquidora per als més petits, ja que fomenta el desenvolupament del llenguatge i les estructures cerebrals.

ESCOLA ELS DÒLMENS

«Padrins lectors» fomenta la lectura des de P-3 fins a 6è a l’Escola Els Dòlmens M. R. CAPMANY

Padrins lectors és un projecte cooperatiu, de l’Escola Els Dòlmens, de Capmany, que consisteix a fer que alguns dels alumnes de segon a sisè exerceixin de padrins de lectura dels més petits de P a primer que encara no tenen assolida la lectoescriptura. Aquests petits es coneixen com a fillols i filloles. «Això vol dir que cada padrí es compromet a ajudar a aprendre a llegir el seu fillol perquè millori la seva habilitat lectora, al mateix temps que l’engresca i li encomana el gust per la lectura», ha explicat el director del centre, Josep Co-

rominas, el qual exposa: «La lectura és fonamental en l’educació dels nostres alumnes i per tal de dinamitzar-ne l’aprenentatge ja fa uns quants cursos que realitzem amb èxit aquest projecte».

D’entre els aspectes positius que aporta l’activitat, destaca que motiva a llegir els alumnes i connecta amb els seus interessos; responsabilitza els més grans de l’atenció i cura dels petits, i els fa conscients que ells són el seu exemple, amb tot el que això implica; afavoreix la relació entre els diferents nivells i millora la convivència dins el centre, ja que es tre-

Alumnes de segon a sisè fan de padrins dels més petits de P-3 a primer, que són coneguts com els fillols.

balla de forma cooperativa, i es treballen continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals.

El projecte inclou tot l’alumnat, atès que es presenten tasques de diferents graus de complexitat que respecten els diferents ritmes d’aprenentatge. «Els objectius que ens proposem són diversos,

com ara potenciar els aprenentatges per part de tots els participants; crear contextos significatius d’aprenentatge; establir lligams afectius entre padrins i fillols al voltant de la lectura, i generar una experiència positiva i plaent de lectura», ha assenyalat Josep Corominas.

FALGUÉS FOTOGRAFIA

L’Escola Josep Peñuelas fa accions per ajudar uns nens d’un poble de Gàmbia REDACCIÓ LA JONQUERA

Els alumnes de cicle superior de l’Escola Josep Peñuelas del Río de la Jonquera treballen entorn d’un projecte social farcit d’idees que es podran posar en pràctica gràcies a una col·laboració amb l’Associació Somriures Madina Jambor. Al llarg del curs, des de l’escola jonquerenca es promouen activitats per re-

A FONS

Carmina Luque PROFESSORA DE MATEMÀTIQUES

PENSAMENT COMPUTACIONAL A L’AULA DE PRIMÀRIA

Abans de cada sessió, es fa una assemblea d’escola, per deixar clar o recordar els objectius de l’activitat. Un cop acaba l’activitat, se celebra una nova reunió perquè cada parella valori la seva experiència i comenti com li ha anat, si li ha agradat el conte o com l’ha llegit.

captar diners, material escolar, joguines i roba per ajudar-los en la construcció d’una escola a Jambanjeli, a Gàmbia.

Aquesta mateixa setmana, el  de gener, té lloc una de les propostes anuals que organitza l’escola amb finalitats benèfiques: la Cursa Solidària . L’activitat mou tota la comunitat educativa a córrer

pels carrers de la vila fronterera pensant que els diners que es recaptin són per ajudar els nens gambians. La cursa comença a les deu del matí i és previst que acabi a dos quarts d’onze. És tradicional que esportistes destacats donin suport a la iniciativa escolar. L’any passat, el triatleta David Llinares no s’ho va voler perdre.

La cursa del 2018 va mobilitzar moltíssims participants a la Jonquera.

Q

cional, tot i que ens ajudaran molt a l’aula. És per això que des de fa uns anys la ciència de computadors unplugged, desconnectada, sense fer ús d’ordinadors, està present a les aules de tants països. Els alumnes rebran reptes basats en regles simples i serà en el procés de resolució d’aquests reptes on descobriran idees i algoritmes per ells mateixos. Seqüències, lògica, codificació, processos que es repeteixen... per treballar tots aquests conceptes i continguts en faran prou amb paper i llapis, i es divertiran.

A la xarxa podem trobar molt material que ens servirà d’inspiració i el podrem contextualitzar a la nostra realitat i al nivell que necessitem: HelloRuby, CSunplugged, code.org... descobrirem com seguint unes instruccions simples i repetitives serem capaços d’ordenar números, lletres, notes musicals, etc., esbrinarem la lletra d’un DNI a partir dels seus números, descobrirem quin és l’últim número d’un codi de barres, trobarem qualsevol número a partir del codi binari, aprendrem estructures condicionals jugant amb

uan sentim pensament computacional tendim a pensar directament en ordinadors, però no es tracta d’això, es tracta d’un procés mental d’anàlisi, organització, lògica, de formulació de problemes i recerca de possibles solucions, de ser efectiu i eficient, de poder dividir un problema en parts més petites, de poder construir una seqüència d’instruccions i per tant d’algoritmes... i el més important, ser creatiu!

No calen ordinadors per treballar el pensament computa-

cartes de pòquer... i amb nivells de primer cicle de primària podrem treballar les seqüències i la lògica a partir de fitxes de colors de Lego, laberints, contes, figures geomètriques... i la interdisciplinarietat jugarà el paper més important. Qualsevol matèria pot treballar-se des de la lògica computacional: la música, la llengua, les matemàtiques, la geografia... si hi posem imaginació, trobarem la forma, i al final, tots els conceptes i/o continguts que vulguem treballar a l’aula es treballaran de manera natural.

26 DIMARTS, 29 DE GENER DEL 2019

EMPORDÀ

DIÀLEGS D’EDUCACIÓ

DIALOGUEM AMB...

Entrevista Joan Vila Professor de música. Imparteix classes i dirigeix la coral de l’Institut Alexandre Deulofeu de Figueres. La música està impregnada en la seva persona i a banda del treball a l’aula també canta en un grup d’havaneres i en una coral. Joan Vila assegura que és un apassionat de la seva feina.

«De petit ni m’ho plantejava, però tot el que he fet a la vida m’ha portat a ser professor»  Per a ell, l’assignatura de música és «la millor», i afirma que té la sort d’impartir una matèria que és fàcil d’ensenyar Mairena Rivas FIGUERES

Joan Vila és fill de mestre. Va néixer a Girona fa  anys, quan la seva llar familiar es trobava a Roses, a la Casa dels Mestres, un edifici que ja no existeix i en el qual hi ha, actualment, la biblioteca Jaume Vicens Vives. Treballa a l’Institut Alexandre Deulofeu des del .

P Va voler seguir la tradició del seu pare quan va decidir dedicar-se a l’educació?

R No t’ho sabria dir, perquè sempre em va agradar ser, ja des de molt jovenet, una persona molt autònoma i d’anar molt a la meva.

Jo, a casa, no veia el meu pare com a mestre ni veia com ensenyava, però potser sí que ens va transmetre algunes coses que tenen a veure amb la seva professió. De petit, no em vaig plantejar mai ser professor però, curiosament, tot el que he fet a la meva vida m’ha conduït a ser professor, com la meva germana gran, que també és professora.

P Per quins camins va passar abans d’arribar a ser professor?

R Vaig començar a estudiar música tard, als  anys, però em va acabar enganxant. Tot i això, quan

vaig acabar l’institut, vaig anar a estudiar Història, primer, i després vaig fer un segon cicle de musicologia, tot això compaginat amb els estudis de conservatori. Els dos perfils d’interès els va acabar ajuntant la Història de la música.

P El seu instrument és...

R Era el clarinet, i dic era perquè ara ja fa anys que no el toco. Ara canto molt, en el grup d’havaneres Terra Endins i al Cor de l’Empordà.

P Com defineix la matèria que imparteix, la música?

R Per a mi, és la millor. És una matèria fàcil, i quan dic fàcil no vull treure-li mèrit, sinó que vull dir que és fàcil d’ensenyar-la. Vols dir que hi ha algú a qui no li agradi la música? Jo només espero que la música, com a matèria, interessi.

I, evidentment, m’ho passo molt bé ensenyant música.

P L’Institut Alexandre Deulofeu té una coral que va fundar vostè.

Com va sorgir el projecte?

R La cosa va sortir gràcies a l’avantatge de tenir el Batxillerat d’Arts Escèniques, i en concret de la matèria Llenguatge i Pràctica Musical. Vam trobar que l’alumnat tenia diverses inquietuds i diferents, i calia buscar una fórmula inclusiva que agradés tothom. A la coral, hi som tots. Vam crear la coral el  i no només ha anat agradant sinó que l’hem fet créixer,

MAIRENA RIVAS

Joan Vila ha acabat treballant de professor en l’institut en què va ser alumne.

afegint l’optativa de coral a segon d’ESO. P Té alguna forma particular d’ensenyar?

R No ho crec, només intento fer la meva feina el màxim de bé possible. Sobretot intento jugar amb l’humor, el riure, tot i que, si he de ser estricte en un moment puntual, ho soc. Jo m’ho passo molt bé fent la meva feina, m’apassiona

allò que faig.

P Quina música acostuma a escoltar al cotxe?

R Visc a Esponellà i, per tant, agafo el cotxe cada dia per anar i venir de l’institut, i la veritat és que escolto poca música, al cotxe. Més aviat tendeixo a posar-me al dia de l’actualitat amb la ràdio. Tot i això, també escolto música, de tant en tant. Porto des de Jethro

Tull i Nirvana, fins a música barroca, que m’encanta, i El Messies, de Haendel, que l’estem assajant ara amb el Cor de l’Empordà.

També he de dir que hi ha música que jo no escoltaria mai per voluntat pròpia.

P Quina és la música que es nega a escoltar?

R El reggaeton. Els meus alumnes segur que riurien ara mateix.

ACOMPANYANT ALS CENTRES: TREBALLEM HÀBITS I VALORS

Rutines saludables i hàbits d’higiene Marta Delclós/M. Àngels Gifra EAP ALT EMPORDÀ

Entenem per higiene tot allò que és necessari per millorar i conservar un bon estat de salut.

Cal que els nostres fills aprenguin a valorar i a mantenir unes rutines i hàbits d’higiene adaptats a la seva edat.

Mantenir un aspecte acurat i net fa sentir-nos més bé i, a més, segurs en les relacions, alhora que transmetem millors sensacions als qui estan al nostre voltant. Us proposem unes recomanacions generals: ser un bon exemple per als nostres fills, mostrant uns bons

hàbits d’higiene; afavorir la seva autonomia en funció de l’edat donant instruccions clares i senzilles; oferir-los veure que hi ha roba que cal canviar cada dia (roba interior) i una altra que es pot fer servir més d’un cop, si no s’ha embrutat, com pantalons o jaquetes.

També és bo els fills participin en la neteja i la bugada: dur la roba al cistell i endreçar la roba neta al calaix. Si teniu mascotes, convé que els demaneu que es responsabilitzin de la seva cura i higiene.

Aquestes altres recomanacions són en funció de la franja d’edat: De 0 a 3 anys Una estratègia a partir dels dos anys és relacionar les tasques de

neteja personal amb activitat lúdiques i atractives per als infants, com rentar-se les mans amb sabons de diferents formes i colors, fer escuma de bany per ensabonar-se sols, raspallar-se les dents durant l’estona que dura una cançó o pentinar els pares.

De 3 a 6 anys En aquestes edats, a més de reforçar les rutines per tal de tenir una higiene saludable, també han de saber per què ho fan i en quin moment ho han de fer. Per exemple l’ordre d’anar a rentar-se les mans pot anar acompanyada d’una justificació: «Ara dinarem» o «Has anat al lavabo». D’aquesta manera facilitarem que comencin a ob-

servar el propi cos i s’adonin que necessiten rentar-se.

EMPORDÀ

De 6 a 12 anys En aquesta etapa els nens experimenten un gran canvi físic. Les relacions dels fills dins els seus grups d’amics fa que el manteniment dels hàbits d’higiene sigui molt important.

De 12 a 18 anys En l’adolescència, és molt comú observar una certa desídia per tot el que es relaciona amb el manteniment d’una bona higiene. És important fer conscients les noies quan tenen la menstruació de la importància de ser molt curoses amb la higiene íntima.

Si entreu a l’apartat Escola i Família del web del Departament d’Educació (bit.ly/kOAdC), tro-

bareu aquesta informació més extensa i l’apartat de converses on s’exposen situacions amb què ens podem sentir identificats.

EMPORDÀ

DIMARTS, 29 DE GENER DEL 2019 27

DIÀLEGS D’EDUCACIÓ

LA FRASE CHARLES MINGUS

BAIXISTA I COMPOSITOR DE JAZZ NORD-AMERICÀ (1922-1979)

Complicar el que és senzill, és habitual; fer que allò complicat esdevingui senzill, és creativitat» MOVEM-NOS. GRUP DE MESTRES D’EDUCACIÓ FÍSICA

CAMP D’APRENENTATGE EMPÚRIES

SANT PERE DE RODA

S

i voleu gaudir revivint la vida a l’edat mitjana, no podeu deixar de visitar el Monestir de Sant Pere de Roda. La visita a aquest monestir i alguns elements del seu entorn, especialment Santa Helena (l’antic poblat de Santa Creu de Roda), juntament amb l’observació de la vall i del castell de Sant Salvador, ens permeten empatitzar amb l’organització complexa de la vida social medieval.

Els professionals del Camp d’Aprenentatge d’Empúries acompanyem els grups d’alumnes amb l’objectiu, no només d’aprendre entre tots continguts relacionats amb el medi social i el món de l’art, sinó d’estudiar in situ l’evolució del paisatge, resultat de l’acció antròpica, tot palpant les roques granítiques i pissarrenques del nostre Pirineu, per adonar-nos que estem dins del Parc Natural de Cap de Creus. El professorat, abans de la sortida, rep un material previ que consisteix en unes presentacions i uns vídeos, juntament amb una guia didàctica, per poder despertar l’interès i la curiositat dels alumnes. Aleshores és el moment de plantejar-se noves qüestions que ajudaran a poder resoldre la pregunta-guia que els plantegem quan arriba el dia de la sortida. I és que abans d’iniciar el treball de camp, repartits en petits grups, els alumnes reben uns quaderns de suport on es plantegen activitats que han de resoldre, amb la intenció que coneguin l’entorn de la nostra mà.

Esperem que els nostres visitants se’n vagin amb una idea clara de les semblances i dife-

Va de reptes: Repte cooperatiu: Arribem a 315 rències del món actual respecte de l’edat mitjana.

Estem convençuts que només interpretant el present, a partir de l’anàlisi dels canvis i continuïtats al llarg del temps, es pot comprendre la societat en què vivim. És analitzant el nostre paisatge i ecosistema, tenint en compte els factors socials i naturals que els configuren, que podem valorar les accions que els afecten.

En definitiva, la nostra tasca com a Camp d’Aprenentatge va enfocada a la feina pedagògica d’aquella part del currículum que té sentit fer-la sobre el terreny, i el professorat que l’integrem intentem adaptar-nos a les diferents situacions i tipologies d’alumnes. Sols així assegurem que cada un dels vostres/nostres alumnes rebin i es facin seus uns aprenentatges competencials, és a dir, que prenguin consciència del que han après, com ho han après i perquè els servirà.

El nostre objectiu és que els alumnes se’n tornin a casa una mica més cultes, perquè hauran après a donar resposta a qüestions com ara: és el mateix serra de Roda que serra de Verdera? Per què s’anomena «Verdera»?

Per què es va construir just aquí el monestir?

Què té a veure el gneis amb la dita dels monjos: «Les roques ploren pels pecats dels homes»?

Per què la gent del poble només podia entrar al monestir cada set anys? Els monjos d’abans feien la mateixa vida que els monjos actuals?

Etc. I, a més, confiem que els nostres acompanyants més joves se sentin afortunats per haver gaudit d’un dia en plena natura!

Descripció: Repte cooperatiu que combina el llançament de precisió i l’habilitat de càlcul mental.

Material: De 12 a 15 ampolles d’aigua amb diferents valors; de 5, 10, 20, 25, 50 i 75 punts. Una o dues pilotes toves (també es pot fer amb pilotes de tenis).

Organització: En un extrem es distribueixen totes les ampolles amb els diferents valors i a l’altre es marca la línia de llançament. Els jugadors han de llançar la pilota amb l'objectiu de fer caure les ampolles.

Descripció per als alumnes: 315, aquesta és la puntuació exacta que heu d’aconseguir tombant les ampolles d’aigua segons el número de punts que necessiteu per arribar-hi. Tots heu de llançar com a mínim un cop, i no us poden sobrar ni faltar punts.

Nombre de jugadors: De 2 a 6. Consideracions: Es compten tots els punts de les ampolles que cauen a cada llançament; si us sobren punts o si hi ha algú que encara no ha llançat, heu de tornar a començar; evidentment, heu de llançar des de darrere la línia marcada. Molts encerts i molta sort!

EMPORDONESES

«Lola» Institut Ramon Muntaner El treball escultòric titulat «Lola» és obra de diferents grups d’alumnes d’ESO de l’Institut Ramon Muntaner de Figueres, que han desenvolupat la idea, sota la coordinació de la professora Pilar Solana, per al projecte expositiu Empordoneses.

BIBLIOTECAE (BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES DE L’ALT EMPORDÀ) GATTARI, FLORENCIA

BONILLA, ROCÍO; MARTÍN, PATRICIA.

BERNSTEIN, GALIA

HISTÒRIA D’UN JERSEI BLAU

QUÈ ÉS AQUESTA PANXA?

SÍ, SOC UN FELÍ

LLEIDA: PAGÈS, 2018

BARCELONA: FLAMBOYANT, 2018

BARCELONA: ASTRONAVE, 2018

Aprendre a afrontar la pèrdua d’un ésser estimat

 En un jersei hi caben moltes coses. Sobretot si el fa una àvia que sap teixir entre la llana maneres d’estimar-se i de créixer. També d’acomiadar-se. Una història amb una àvia, un net i un jersei, que acompanya amb calidesa les escenes quotidianes que la vida, de vegades, ens proposa. A Història d’un jersei blau, en Nando té una àvia que es diu Elsa. L’àvia li va teixint un jersei blau que li regala quan compleix els tres anys. Un dia, però, l’Elsa es mor. En Nando haurà d’aprendre que la seva àvia no tornarà i el jersei blau li servirà com a record. Una preciosa història que explica als més petits com afrontar la pèrdua d’un ésser estimat, així com conviure amb el dol. Recomanat a partir de sis anys.

L’espera i l’arribada d’un germà o una germana

 Rocío Bonilla il·lustra aquest llibre de cartró que ens explica, sense paraules i d’una manera molt divertida, com pot ser l’espera i l’arribada d’una germaneta o un germanet. Quan el petit protagonista descobreix que la panxa de la seva mare creix, anirà experimentant canvis paral·lels en el seu dia a dia. Alguna cosa important deu d’estar a punt de passar!

Aquest és un conte apropiat per iniciar la mainada en la lectura de seqüències senzilles, tot identificant accions quotidianes. El relat, sense paraules, del llibre «Què és aquesta panxa?» l’ha construït l’escriptora Patricia Martín. Recomanat per a nadons de zero anys i fins als tres anys.

Una nova aventura de les germanes Crostó

 Primer llibre il·lustrat de la grafista israeliana Galia Bernstein, elaborat amb traços dinàmics i elegants. En Simó, el petit gat, està convençudíssim que és un felí. Això, però, no és el que pensen el Lleó, el Guepard, el Puma, la Pantera i el Tigre, que no tenen gens clar que el gatet pertanyi a la gran família dels fèlids. Serà capaç en Simó de fer entendre a tots aquests personatges que, en realitat, s’assemblen més del que es pensen a ell? El petit gatet Simó demostrarà que tots plegats tenen característiques en comú que fins ara no s’havien imaginat. Recomanat a partir de quatre anys.