DE (X-85)

EMPORDA

DIÀLEGS D’EDUCACIÓ

NÚMERO 85 | FEBRER DEL 2019

PAU La cantata «UAP19 Brundibár» és el resultat d’un treball exhaustiu, ideat per dos professors de l’Associació UAP Eduquem per la Pau, amb l’objectiu d’expressar amb cançons valors de respecte, tolerància i solidaritat.

Consciència social amb dos centenars d’alumnes cantant a favor de la pau

EDUARD MARTÍ

Crònica Mairena Rivas

FIGUERES

D

os centenars de joves pugen al tren deportats al camp de concentració de Theresienstalt, a Txèquia. Canten que són un poble de pau i que no els faran cap mal. Així enfila un relat commovedor, UAP Brundibár, que nou instituts de l’Alt Empordà i dos de la Garrotxa han presentat, aquest divendres,  de febrer, al Teatre El Jardí de Figueres.

Mercè Rigau, professora de Música de Secundària, i Mon Bover, professor d’Electromecànica de Vehicles de cicles formatius, tots dos a l’Institut Montilivi de Girona, són l’ànima d’aquesta cantata, que a banda del projecte pedagògic que l’envolta té un caràcter solidari, ja que la recaptació del concert es destina a ajudar l’ONG Pallassos sense Fronteres.

L’espectacle té dos vessants educatius. Per una banda, el treball en equip i la presa de consciència de l’alumnat que, amb el seu esforç, ajuden un tercer, com és el cas dels donatius a l’ONG. «Els nois i les noies veuen que aquest no és un projecte competitiu, sinó de cooperació», expliquen Mercè Rigau i Mon Bover.

L’altre eix que sustenta l’UAP és la narració: «Intentem buscar temes que interessen els alumnes o temes que potser encara no saben que els interessen, i que els poden tocar la fibra sensible.

Aquest any, per exemple, hem tingut molta feina per fer-los entendre que tot el que narra la cantata va passar de veritat, tot i que alguns d’ells es pensaven que era una pel·lícula», manifesten els professors.

UAP Eduquem per la Pau fa un treball en xarxa que uneix en un projecte alumnes de diferents instituts.

Per a ells, un dels aspectes més interessants d’aquesta iniciativa és l’oportunitat que se’ls obre a joves, seleccionats en un càsting a tots els instituts, per formar part del cor de cambra. Són trenta nois i noies que porten el pes de la cantata. «El cor de cambra és la joia de la corona del projecte. Desemboliquem un caramel preciós com són les arts escèniques

a alumnes que potser d’una altra manera no en tindrien opció», diuen els organitzadors.

Fa onze anys que els dos professors van estrenar la primera cantata, amb sis instituts, a Girona. Des d’aleshores, el projecte ha crescut en volum de centres –ara són més de quaranta– i també en qüestions tècniques. Fins a l’any passat, l’únic escenari per pre-

sentar els muntatges havia estat a Girona, però el projecte ha agafat volada i, per primer cop, s’ha pogut fer també a Figueres. Els centres participants han estat Escolàpies Figueres, Alexandre Deulofeu, Bosc de la Coma, Cendrassos, Llançà, Illa de Rodes, La Garrotxa, La Jonquera, Narcís Monturiol, Olivar Gran i Ramon Muntaner.

EDITORIAL EDUCATIVA

Montserrat Barnadas

MESTRA DEL CRP DE L’ALT EMPORDÀ

JUGUEM?

E

l joc dels infants, com n’és d’important! Això ho saben molt bé els i les mestres d’educació infantil i primària que procuren crear espais, situacions i estratègies on el joc és el protagonista. És el fet d’aprendre a través del joc.

La neurociència ho confirma: l’adquisició de nous aprenentatges, si va acompanyat de components emocionals (plaer, sorpresa, alegria), queden ben emmagatzemats en el cervell. Davant d’un repte, la mainada aprèn més i millor. No calen grans joguets, especials i cars, només coses senzilles, ben pensades, que estimulin els sentits i afavoreixin la generació d’hipòtesis. Al llarg de la història, diferents pedagogs han proposat difversos materials, adequats a cada edat. Els i les mestres en són bons coneixedors i poden donar consell a pares i mares sobre què és el més adequat a l’hora de comprar un joc: materials atractius, de qualitat, versàtils, socialitzadors, activadors del pensament científic... Però no sempre cal comprar, pensem en multitud de materials que tenim per casa i que els podem donar una segona vida, un reciclatge ben digne i útil. Però tan important és la tria del joc, com la qualitat del temps que dediquem a jugar o a estar amb els nostres fills i filles. Tots sabem que la conciliació laboral i familiar no és fàcil, però cal valorar la possibilitat d’augmentar aquest temps tan preuat. Escoltar i parlar amb ells dels seus interessos, dels seus dubtes, de les seves pors, estar al seu costat, jugar amb ells sense presses, llegir contes plegats, en definitiva, estar disponibles. El joc i aquest temps de lleure compartit són tant o més importants que els hàbits, les normes i els límits.

DIMARTS, 19 DE FEBRER DEL 2019 31

EMPORDÀ

DIÀLEGS D’EDUCACIÓ

L’ESCOLA PARLA MAIRENA RIVAS

El Sant Pau dona un valor multidisciplinari a l’activitat d’escacs L’escola ha desplegat un programa educatiu

curricular dedicat a aquest joc, de P-4 a 6è MAIRENA RIVAS FIGUERES

A l’Escola Sant Pau de Figueres, han demostrat que els escacs són una activitat que aporta uns aprenentatges competencials. Tot i ser un joc que es planteja com a individual, com a assignatura educativa és col·laborativa. El cap d’estudis Xavier Muñoz és formador dels seus companys mestres perquè, d’aquesta manera, tots tenen les mateixes eines i coneixements sobre com aplicar aquesta matèria, donant-li un caràcter transversal i multidisciplinari. «Els escacs tenen relació amb les matemàtiques, amb la llengua, amb el medi, amb els valors...», explica Xavier Muñoz.

La novetat d’aquest curs és que s’ha introduït la matèria d’escacs a partir de P-, tenint en compte que fins ara es feia des de r fins a è. «A Infantil, els nens i les ne-

nes aprenen les tècniques dels escacs amb els seus propis cossos i es familiaritzen amb conceptes matemàtics com vèrtex, fila, columna, el perímetre o diagonal amb molta naturalitat, o també coneixen les peces en anglès», exposa el cap d’estudis.

Per a Xavier Muñoz, un dels objectius principals d’aquest projecte educatiu és introduir, com a lema, tres conceptes que no només serveixen als alumnes per als escacs, sinó en altres àmbits de la vida: «Observo, penso, jugo» i, segons afegeix, aquesta combinació pot tenir variants.

«Es pot substituir observar per escoltar i jugar per actuar, i la finalitat és la mateixa», ha dit.

«La nostra idea, des que vam posar en marxa aquesta activitat escolar, va ser que allò més important no havia de ser ensenyar

Activitat Conèixer les peces i els seus moviments i com és l’escaquer

 A l’Escola Sant Pau, tots els nens i les nenes coneixen les peces dels escacs, els seus moviments i l’estructura de l’escaquer. Es prenen l’activitat com qualsevol altra matèria del currículum. Mentre practiquen amb els escacs, els alumnes fan càlcul i llenguatge, però també poden aprendre conceptes de medi o d’idiomes estrangers. A banda del joc tradicional dels escacs, amb les peces i l’escaquer els mestres també proposen variants de joc, com el quatre en ratlla.

els alumnes a jugar a escacs, sinó que havia de ser una eina d’aprenentatge de diferents àrees del currículum», ha indicat la directora de l’escola, Anna Monturiol.

Aprendre dels errors Quan es treballen els escacs a l’aula en cap moment s’utilitza el joc en termes competitius. «Els escacs són l’exemple perfecte

L’Escola Tramuntana de Vilanant, un centre que té les portes obertes REDACCIÓ VILANANT

La vida en una escola rural com la de Vilanant és molt dinàmica.

Es diu Tramuntana i és petita i acollidora. Juntament amb altres tres escoles forma la ZER Empordà: l’Escola Mossèn Josep Maria Albert de Cistella, l’Escola de Garrigàs i l’Escola Tramuntana de Pont de Molins. Una de les característiques d’aquest centre és que manté les seves portes obertes com a procediment perquè

A FONS

Ariadna Lleonart Sitjar DOCTORA EN PEDAGOGIA DE LA UDG

EL MÈTODE DE TREBALL PER PROJECTES

E

l mètode de treball per projectes parteix de l’interès i de la participació activa de l’alumnat en el procés que s’inicia

l’alumnat es pugui enriquir.

Aquest curs, el centre ha engegat un nou projecte de teatre amb la finalitat de millorar els vincles i la cohesió entre els alumnes de l’escola, portada a terme per dos professionals d’arts escèniques.

«Partim del respecte a la diversitat, i de fomentar l’expressió de les idees pròpies i valorar la dels altres», ha explicat la directora de l’escola, Sílvia Cazorla. A través d’aquesta activitat, els nens i les amb una fita i finalitza quan aquesta s’assoleix. Per Kilpatrick (-), mestre americà que va desenvolupar i promoure aquesta metodologia didàctica, un projecte és un pla de treball lliurament escollit amb la finalitat de realitzar quelcom que interessa a un grup d’alumnes.

Implica, per tant, la participació de l’alumnat en el propòsit i en la seva planificació, desenvolupament i avaluació, essent, en conseqüència, una proposta col·lectiva, oberta, flexible, complexa i motivadora.

Distingim quatre tipus de projectes en funció de quina és la seva finalitat: . Els projectes de treball que

que necessites equivocar-te per aprendre», destaca Xavier Muñoz com a valor rellevant de l’activitat: «Els nens i les nenes saben que aprenen a partir dels seus propis errors».

A l’Escola Sant Pau, els alumnes han agafat tanta afició per aquest joc que, fins i tot, n’hi ha alguns que demanen el tauler i les peces per jugar a l’hora del

pati.

Des del centre, i valorant l’èxit pedagògic d’aquesta activitat, s’han proposat compartir l’experiència amb altres escoles. De fet, el  de febrer pròxim, Xavier Muñoz ofereix una conferència sobre els escacs com a aprenentatge competencial adreçada a professorat al Servei Educatiu de l’Alt Empordà.

ESCOLA DE VILANANT

nenes treballen el domini dels diversos llenguatges: d’expressió oral, corporal, artístic, emocional, estimulació, la memòria i la

creativitat mitjançant el joc i l’aplicació de tècniques teatrals.

En el calendari d’activitats del curs, també s’inclou una iniciati-

va que té molt èxit, la Firaflor, que se celebra a mitjan maig i que implica tot el poble. «Els alumnes i els veïns omplim diversos racons amb la temàtica de l’any que gira al voltant de les flors», ha anotat Sílvia Cazorla, alhora que ha comentat com n’és d’important «aprofitar al màxim l’entorn».

«Apropem l’experiència de la gent del poble a l’escola per tal de viure en primera persona les seves vivències», diu.

En una escola com la de Vilanant, l’organització de les matèries permet combinar, per exemple, les sessions d’educació física amb altres de natació a la piscina del complex Torremirona de Navata, on participen tots els alumnes del centre.

suposen involucrar-se en aprendre quelcom nou d’un tema d’interès. Aprenem sobre els dofins, com vivien els romans, els planetes... . Els projectes de realització o tallers que impliquen elaborar un producte tangible: tecnològic o artístic o organitzar un esdeveniment. Fem un circuit elèctric, una escultura, una obra de teatre... . Els projectes per desenvolupar i/o exercitar una habilitat. Aprenem a fer massatges, a cuinar, a fer de mitjancers en els conflictes... . Els projectes dirigits a gaudir d’un esdeveniment cultural o de la natura. Anem a un concert, d’excursió als aiguamolls...

Els diferents tipus de projectes, que es poden donar de manera simultània, prioritzen la presa de decisions per part de l’alumnat, tant en gran grup com en grups cooperatius i de forma individual; el projecte és el motiu per, entre altres coses, involucrar-se en l’aprenentatge, prendre decisions, reflexionar, experimentar, adonar-se dels errors, autoavaluar-se, coavaluar-se i, també, si cal, rectificar.

Els alumnes, de forma progressiva, mentre van coneixent la metodologia i van esdevenint competents, podran prendre decisions de manera cada vegada més autònoma sobre: què treballar o què fer, per què, per

a qui, com fer-ho, on fer-ho, amb qui, etc.

El mètode de treball per projectes forma part de les estratègies didàctiques que possibiliten la inclusió de tot l’alumnat en el procés d’aprenentatge del grup classe, ja que permet el Disseny Universal de l’Aprenentatge (DUA), perquè els alumnes poden involucrar-se, accedir al coneixement i expressar el que han après de maneres diferents.

I, a la vegada, promou l’aprenentatge personalitzat, ja que, en les decisions individuals i de grup, tenen cabuda els interessos, els objectius, les necessitats i les capacitats de cada aprenent.

La relació entre l’escola i els veïns forma part dels aprenentatges.

32 DIMARTS, 19 DE FEBRER DEL 2019

EMPORDÀ

DIÀLEGS D’EDUCACIÓ

DIALOGUEM AMB...

Entrevista Àngela Castaño Professora. És llicenciada en Història de l’Art i imparteix classes d’Història i de Francès a 2n i 3r d’ESO a l’Institut Ramon Muntaner de Figueres.

Forma part del Grup Exili, Deportació i Holocaust, amb altres professors d’història de l’Alt Empordà preocupats per preservar la memòria històrica.

«Formem persones que tinguin un criteri, que tinguin molt clar què volen i per què»  Per a ella, sense la història no podríem entendre el que està passant avui dia i no ens podríem plantejar reptes de futur Mairena Rivas FIGUERES

Àngela Castaño va néixer a Figueres l’any  en plenes Fires i Festes de la Santa Creu. Com a professora d’Història, se sent amb l’obligació de transmetre als seus alumnes aprenentatges que els ajudin a actuar amb sentit crític.

P Quin va ser el motiu pel qual va triar els estudis d’Història de l’Art? R Va ser una professora fantàstica, l’Helena Compte. En aquella època es feia el BUP i el COU i al BUP vaig agafar ciències, però vaig veure que allò no era per a mi. Va ser a COU, que vaig agafar mixtes, quan aquesta professora em va fer descobrir la Història de l’Art. També m’hi van influir la Pilar Tavera i en Joan Manuel Soldevilla.

P D’on li ve la vocació docent?

R Aquest interès em ve de petita, de quan jugava a senyoretes amb el meu germà i amb els meus cosins. Els feia fer deures, fins i tot.

P Què és per a vostè l’art?

R És una manera de comunicar, és un llenguatge i m’agraden tots, la pintura, l’escultura, les performances… per la capacitat d’aconseguir remoure consciències, sentiments, estats d’ànim. L’art actual,

en concret, és una crítica social, que ens fa pensar, reflexionar, anar més enllà i qüestionar la societat en què vivim.

P La història de l’art és extensa.

Quina etapa és per a vostè la més interessant?

R No crec que hi hagi només un autor. El primer que em va captivar de la història de l’art va ser la Grècia Clàssica i després el Renaixement. Crec que de cada època es pot extreure alguna particularitat. Em criden l’atenció les avantguardes.

P Hi ha alguna obra d’art que vulgui destacar?

R Una obra que em va sobtar moltíssim és El matrimoni Arnolfini de Jan van Eyck o l’obra de Miquel Àngel a la Capella Sixtina o les obres de Toulouse-Lautrec, per exemple. El David de Miquel Àngel m’ha fet plorar, literalment, com passa amb la síndrome de Stendhal. Jo crec que, depenent de la teva situació anímica o emocional, les obres et toquen més o menys.

P Com n’és d’important explicar història als joves?

R No només perquè sàpiguen què ha passat, sinó perquè sàpiguen què pot passar, i per entendre el que està passant. Sense la història, no podríem entendre el que està passant avui dia. Sense la història no prendríem consciència de

MAIRENA RIVAS

Àngela Castaño és professora en el mateix institut on va estudiar.

moltes coses i no entendríem el que som avui en dia, com hem arribat fins aquí. Sense la història, no ens plantejaríem nous reptes de futur.

P Un dels treballs de conscièn-

cia de la memòria històrica que s’estan fent sorgeix al Grup de Treball Exili, Deportació i Holocaust, del qual vostè n’és coordinadora. L’objectiu és ensenyar història més enllà dels llibres?

R És primordial. La història es pot ensenyar de moltes maneres, però a mi m’agrada quan els alumnes ho fan des d’un punt de vista més personal i més vivencial. De fet, tot allò que jo pugui explicar ho troben als llibres, però tot allò que ells puguin sentir al lloc dels fets o a través de testimonis els permet aprendre d’una manera completament diferent. Crec que d’aquesta manera el pòsit que es queda és molt més important, que no pas quan ho llegeixen en un llibre. La història és una matèria per ensenyar a pensar.

P De quina forma transmet a l’alumne aquesta forma d’entendre la història?

R Jo els dic que em sembla molt bé si m’expliquen la lliçó fil per randa, posant dates i noms de personatges, però que, si no entenen el perquè i no saben anar fins allà i mirar les conseqüències, si no saben emetre una hipòtesi o un judici o ser crítics amb allò que els estic explicant, els acabo dient que en realitat no estan entenent res.

El fet que els alumnes puguin anar més enllà és el que més m’agrada, perquè, en definitiva, estem formant persones que vols que tinguin un criteri, una personalitat, un judici, que tinguin molt clar què volen i per què passen les coses. Per això, és bàsic ensenyar-los a pensar.

ACOMPANYANT ALS CENTRES: TREBALLEM HÀBITS I VALORS EMPORDÀ

Temps de família: responsabilitat Marta Delclós/M. Àngels Gifra EAP ALT EMPORDÀ

Tots els pares volem que els nostres fills siguin responsables.

Ser responsable exigeix comprometre’s, és a dir, decidir què s’ha de fer i actuar en conseqüència.

La responsabilitat és imprescindible per a ser persones autònomes. Així defineix responsabilitat la pàgina web del Departament d’Educació Família i Escola. Educació en Valors. Ens defineix la responsabilitat en els diferents àmbits en què es mouen els infants i joves: àmbit personal, àmbit familiar, entorn social, entorn

d’amics i àmbit social.

Ser responsable els reforçarà l’autoestima i farà que els vostres fills estiguin més satisfets d’ells mateixos i els doni més motivació.

Aquestes són algunes de les pautes per fomentar el valor de la responsabilitat: Donar-los encàrrecs concrets i adequats a la seva edat i característiques personals; reflexionar amb ells sobre accions o responsabilitats que han d’assumir; ser exigents amb les responsabilitats diàries, però també saber-les valorar; mostrar confiança, i potenciar l’autoestima personal, que siguin ells qui resolguin les pròpies dificultats, evitant actituds més sobreprotectores.

Interessant i que ens pot ajudar

com a pares és la seqüenciació de quines responsabilitats podem donar als nostres fills en funció de l’edat evolutiva en què es troben.

Així, en l’etapa - anys, podem fomentar la responsabilitat fent que es vagin acostumant a endreçar les seves joguines, explicar contes o històries on es doni valor a la responsabilitat, mostrar-nos responsables en les activitats que fem els adults, perquè els fills sempre imiten.

De  a  anys, comencen a ser més autònoms, volen ajudar i fer petits encàrrecs, volen agradar els adults, és convenient valorar el seu esforç, transmetre que «ells poden fer-ho», alguna tasca dins l’àmbit familiar, també vestir-se, desves-

tir-se.

De  a  anys, és el moment idoni per treballar valors, poden entendre i elaborar argumentacions. En aquesta etapa tenen necessitat de reafirmar el seu jo davant els altres i és molt important

ajudar-los a conèixer les seves possibilitats i límits. Poden encarregar-se d’alguna tasca familiar (parar la taula, fer el llit) s’ha de ser exigents en les seves responsabilitats, s’ha de valorar el seu esforç i ajudar-los a establir fites realistes.

EMPORDÀ

DIMARTS, 19 DE FEBRER DEL 2019 33

DIÀLEGS D’EDUCACIÓ

LA FRASE PROVERBI ÀRAB

Qui no comprèn una mirada no comprendrà tampoc una llarga explicació» MOVEM-NOS. GRUP DE MESTRES D’EDUCACIÓ FÍSICA

CAMP D’APRENENTATGE EMPÚRIES

EMPÚRIES, DE LA MÀ DELS DÉUS

T

al com els jocs antics són l’eix conductor de la visita a la ciutat grega i romana d’Empúries per als alumnes de cicle inicial i mitjà de primària, i la literatura clàssica ho és per als que cursen llatí i grec al batxillerat, la mitologia és un excel·lent aliat per als alumnes de cicle superior de primària i r i n d’ESO. L’objectiu d’aquests itineraris mitològics a Empúries és triple.

En primer lloc, abans d’iniciar la visita, dediquem uns minuts a explicar als alumnes el funcionament i les principals característiques del pensament mític com a previ al pròpiament racional. Considerem, doncs, molt important que l’alumne sigui conscient que l’antiga mitologia no és només un conjunt d’històries més o menys originals, equiparables a les nostres llegendes, sinó una manera d’entendre el món per als antics grecs, abans que el pensament racional, nascut a les ribes de Jònia, s’anés imposant i el relegués a una mera font d’inspiració per a poetes, pintors i escultors.

Això no vol dir que desatenem l’enorme influència exercida per la mitologia clàssica sobre la literatura i l’art de totes les èpoques. Tant en els quadernets de l’alumne com en el material de suport del qual fem ús al llarg de la visita, posem un especial èmfasi en aquest vessant, diguem-ne diacrònic, de la mitologia grecoromana, la qual cosa constitueix el segon dels objectius que ens vam plantejar a l’hora de dissenyar aquesta activitat.

En tercer lloc, pretenem que l’alumne sigui conscient que Empúries és un escenari excel·lent

per conèixer els principals cicles mítics de l’antiga Grècia. Així, per exemple, la muralla ciclòpia de la ciutat grega ens dona peu a explicar el mite d’Ulisses i el ciclop Polifem; l’esplèndida estàtua d’Asclepi ens permet abordar el mite que envoltà aquest déu, fulminat amb un llamp per Zeus per haver gosat tornar els morts a la vida i capgirar l’ordre del món, i el mosaic d’Ifigènia, que decorava una casa de la ciutat romana, ens porta a l’origen de la guerra de Troia, que no ha deixat d’inspirar escriptors, artistes plàstics i cineastes de tots els temps.

Des del punt de vista metodològic, enviem prèviament al centre d’origen dels alumnes un resum dels mites que pretenem treballar a Empúries, amb l’objectiu que aquests se’ls preparin per grups i els expliquin ells mateixos als seus companys al llarg de la nostra visita a aquest jaciment. Així, aconseguim que l’alumne s’involucri molt més en la visita i sigui el vertader protagonista del seu procés d’aprenentatge.

El resultat és òptim des de tots els punts de vista, ja que aquests itineraris mitològics no només donen l’oportunitat a l’alumne de conèixer alguns dels principals mites grecs (especialment els relacionats amb l’anomenat cicle troià), sinó que li permeten veure el jaciment d’Empúries amb uns altres ulls i valorar la seva transcendència històrica i cultural, com a porta d’entrada de la civilització grecoromana a Catalunya i, amb ella també, dels mites amb els quals els antics grecs explicaven el món a l’altra banda de la Mediterrània fa més de dos mil anys.

Va de reptes: Repte cooperatiu: Programem els robots Descripció: Repte cooperatiu pensat per treballar l’orientació espacial i la lateralitat.

Material: Antifaços o mocadors per tapar els ulls dels alumnes que fan de robot. Material divers d’educació física escampat pel recorregut.

Organització: En un extrem d’un recorregut se situen els alumnes que fan de robot amb els ulls tapats. Un dels jugadors fa d’inventor i ha de guiar els robots donant-los ordres per avançar, retrocedir, anar a l’esquerra…

S’escampa tot de material pel recorregut per tal de dificultar el repte.

Descripció per als alumnes: Imagineu-vos que sou uns inventors que heu creat uns robots i els heu de programar per tal que superin el circuit d’obstacles. Un alumne farà d’inventor i guiarà els robots pel circuit. Només els pot guiar donant-los ordres de veu i s’ha d’assegurar que cada robot rep i compleix l’ordre que li ha indicat. L’objectiu és aconseguir que tots els robots arribin al final del recorregut. Nombre de jugadors: De 2 a 4 (un fa el rol d’inventor i la resta, de robots). Consideracions: No es poden tocar els robots; si un robot toca un obstacle, queda espatllat i no pot continuar.

EMPORDONESES

«Origen Síria» Víctor Colomer Cavallari (alumne de l’Ins Deulofeu) L’estudiant Víctor Colomer Cavallari és l’autor d’un mural amb esprai que retrata, a partir de la repetició d’imatges realitzades amb plantilles, el dur viatge de refugiats procedents de Síria.

Les imatges se superposen, jugant amb l’escala de grisos per crear una sensació de profunditat i multitud.

BIBLIOTECAE (BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES DE L’ALT EMPORDÀ) CLOTET, GINA

BLABEY, AARON

LIENAS, GEMMA

L’ESPERA

NECESSITO UNA ABRAÇADA

JO, EN WATSON I L’ARMARI DE LA JACQUELINE

SANT FELIU DE GUÍXOLS: TRAMUNTANA, 2018

BARCELONA: BARCANOVA, 2018

BARCELONA: CRUÏLLA, 2018

Paciència, amor, llibertat i respecte

Una gran història per abraçar-se i compartir

Fotografies, reivindicació i aventures per la història

 La Joana espera, cada tarda, l’arribada d’un pardalet. L’espera asseguda a les escales de casa seva i desitja atrapar-lo i que es converteixi en la seva mascota. Quan el pardal decideix posar-se sobre el cap de la Joana, aquesta veu l’oportunitat de tancar l’ocell dins la capsa i quedar-se’l per sempre, per adoptar-lo. Però un sentiment molt intens començarà a néixer dins el seu cor, un sentiment que farà canviar els esdeveniments... De vegades, esperar pot portar l’inesperat. El llibre de Gina Clotet tracta valors com la paciència, l’amor, el respecte i la llibertat. Un conte recomanat a partir de tres anys.

 Els animalets també volen que els abracin. Si no us ho creieu, pregunteu-li al petit eriçó. Ell se n’ha fet un tip d’anar al darrere dels habitants del bosc, pidolant-los una abraçada. Però no n’hi volen fer, perquè diuen que punxa! Aconseguirà l’eriçó trobar algú sense prejudicis?

Aaron Blabey desenvolupa una història àgil, clara i entenedora, amb uns personatges graciosos, que divertiran els lectors més menuts. És un conte que et porta a pensar en quins són aquells animals que t’agradaria abraçar. Una gran història per abraçar-se i compartir, un conte veritablement adorable del creador de Telma l’unicorn i Males bèsties. A partir de quatre anys.

 La Isolda troba unes fotos a dins d’un llibre vell. Amb en Joan, un nen sense amics, s’embrancaran en l’aventura de descobrir qui són les persones que apareixen en aquelles fotografies i què signifiquen les frases que tenen escrites a la part posterior. La trama d’aquest conte de Gemma Lienas inclou elements reivindicatius sobre la memòria històrica i el moviment okupa. Novel·la Jo, en Watson i l’armari de la Jacqueline ha estat guanyadora del darrer premi Vaixell de Vapor i està il·lustrada per Marisa Morea. És un llibre recomanat a partir de deu anys.