DIÀLEGS D’EDUCACIÓ
EMPORDA
NÚMERO 86 | MARÇ 2019
BIBLIOTEQUES ESCOLARS Professionals de la biblioteca pública de Figueres ofereixen assessorament i suport als responsables dels espais bibliotecaris dels centres educatius, per tal que aquests equipaments estiguin ben organitzats i per millorar-ne el funcionament.
Un nou impuls a les biblioteques escolars La Biblioteca Fages de Climent dona suport i assessorament, a més de recursos, a equipaments de quatre centres educatius ROI SÁNCHEZ
MAIRENA RIVAS FIGUERES
La Biblioteca Fages de Climent de Figueres ha engegat, aquest curs, un projecte de suport a biblioteques escolars, que consisteix que cada biblioteca escolar rebi, per part de la biblioteca municipal, un mínim de tres assessoraments a l’any i la quantitat de euros anuals per a la compra de llibres infantils. La proposta s’ha desenvolupat, de moment, en les biblioteques de quatre centres educatius de la ciutat: Carme Guasch i Darné, Joaquim Cusí i Fortunet, Maria Àngels Anglada i Anicet de Pagès. La Diputació de Girona, a través del Servei de Biblioteques, ha impulsat aquest projecte amb l’objectiu de treballar la relació entre les escoles i la biblioteca pública. Des del Servei de Biblioteques, s’ha assumit la gestió de tres escoles, mentre que la gestió d’una quarta ha recaigut íntegrament en la Biblioteca Fages de Climent. Distribució i gestió de fons Professionals de la biblioteca pública de Figueres ofereixen assessorament i suport als responsables de les biblioteques escolars,
L’entrega del primer lot es va fer fa unes setmanes a l’Escola Maria Àngels Anglada de Figueres.
per tal que aquests equipaments estiguin ben organitzats, tant pel que fa al funcionament, la distribució i la infraestructura, com en qüestions relacionades amb la gestió de fons i materials bibliogràfics.
El personal bibliotecari s’ocupa, en aquest sentit, de donar una sèrie d’orientació als responsables de les biblioteques escolars: esporga; selecció de compra; retolació; reorganització de l’espai estructurat en ficció, coneixe-
ments i centres d’interès; canvi de mobiliari; registre del fons a l’èPergam; recomanar que tinguin un pressupost anual propi per a les adquisicions bibliogràfiques... tot plegat perquè les escoles treguin un profit efectiu de
EDITORIAL EDUCATIVA
Núria Puigdevall Oliveres ASSESSORA LIC DEL SERVEI EDUCATIU DE L'ALT EMPORDÀ. FILÒLOGA I PROFESSORA DE SECUNDÀRIA
SIGUES TU MATEIX, SÉ TÚ MISMO,
M
160046
entre pujo a l’aula, llegeixo «Sigues tu mateix» en una pissarra a la paret de l’escala; tres esglaons després veig el mateix missatge en castellà; quan arribo a dalt, trobo aquestes paraules traduïdes a l'àrab. M’adono que la idea de proposar aquest mitjà d’expressió a l’alumnat ajuda a fer visible la diversitat
present al centre i possibilita l’aflorament de les diferents identitats. «Sigues tu mateix» diu el missatge. Però perquè tots els alumnes puguin desenvolupar les seves identitats, s’han de reunir una sèrie de condicions, que impliquen necessàriament abordar la diversitat des d’una perspectiva oberta i inclusiva. Per això, dos dels reptes més importants
de l’escola d’avui són la interculturalitat i el plurilingüisme. Davant la diversitat, cal posar tots els esforços en el desenvolupament de la competència plurilingüe i intercultural en el professorat i en l’alumnat. I això representa, per part de tota la comunitat educativa i l’entorn, tant la superació de prejudicis i estereotips com
les grans possibilitats d’aquests espais. Un lot inicial Des de la Biblioteca Fages de Climent, s’ha fet donació d’un lot inicial de llibres a cada biblioteca, amb una vintena de títols, i es farà una donació final d’un altre lot aquest mateix curs, valorat en euros i seleccionat per cada centre. Aquests recursos estan destinats a millorar el fons de la biblioteca escolar en aquells aspectes on sigui més necessari. «De moment, hem escollit aquestes quatre biblioteques escolars, en funció de l’interès i de les condicions prèvies dels centres consultats», ha explicat la directora de la Biblioteca Fages de Climent, Nati Vilanova. El personal de la biblioteca municipal té la funció, a més, de realitzar un informe previ sobre l’estat de cada biblioteca escolar, per detectar les mancances i les millores a fer; també s’ocupa de redactar un pla d’acció per a la millora de l’equipament i un informe d’avaluació final de cada biblioteca escolar, per comprovar si s’han complert els objectius.
l’adquisició de tot un seguit de capacitats, habilitats, valors i actituds per aprendre a interactuar conjuntament: comprensió, respecte i valoració de la diversitat, establir-hi relacions positives i relacionar-se en un marc de valors i drets compartits. Tots els nostres alumnes tindran la possibilitat de desenvolupar les seves identitats diverses, si aquestes són reconegudes efectivament en la comunitat i si troben sentit en allò que fan. Serà possible, si som capaços de vincular els seus mons, allò que són, allò que estimen, al centre educatiu: si se senten part de l’escola, l’estimaran com a pròpia, i així estaran a punt per aprendre, desenvolupar-se d’una manera integral i poder ser ells mateixos.
DIMARTS, 26 DE MARÇ DEL 2019 37
EMPORDÀ
DIÀLEGS D’EDUCACIÓ
L’ESCOLA PARLA FALGUÉS FOTOGRAFIA
L’assemblea de l’escola de Biure decideix el dia a dia de la vida del centre MAIRENA RIVAS BIURE D’EMPORDÀ
«Digue’m i ho oblido, ensenya’m i ho recordo, involucra’m i ho aprenc». Aquesta frase de Benjamin Franklin reflecteix el motor del concepte d’assemblea a l’Escola Manuel de Pedrolo de Biure d’Empordà, un projecte que també es desenvolupa a la resta de centres de la ZER Les Salines. L’assemblea esdevé un espai on es dona importància a la participació i la implicació de l’alumnat en el funcionament així com en les decisions del dia a dia
del centre. «A la nostra escola, s’ha anat construint aquest projecte des de fa més de quinze anys, amb un seguit de fonaments que donen sentit i que fan que sigui un dels pilars del projecte educatiu», explica la directora, Íria Gibert Escusol, que també ha comentat que l’assemblea es porta a terme tots els dilluns a la tarda, moment en què es reuneix tot l’alumnat, des de P fins a sisè, amb els dos tutors, i es crea un clima on el diàleg és el protagonista a través de la reflexió, les
Orientació laboral per a 4t d’ESO, a l’Olivar Gran M. R. FIGUERES
L’Institut Olivar Gran de Figueres ha organitzat, a principis d’aquest mes de març, les primeres jornades d’orientació per als alumnes de t d’ESO. Amb la col·laboració de representants de diferents àmbits empresarials i econòmics, els joves han tingut l’oportunitat de conèixer de primera mà algunes professions que podrien ser interessants de cara al seu futur laboral. Les sessions informatives han durat dos dies i hi han participat:
l’esportista Alan Baró; l’enginyer informàtic Xavi Pinsach; la dissenyadora Núria Costa; Gemma Pedreño, de Fusteria Cano; l’actor Marc Sala; la veterinària Adela Puig Domènech; l’estudiant Juan Luis Moreno; la directora de Ksameu Maria Solés; la mosso d’esquadra Maite Torres; l’arquitecta Mise Coll; el ferrer i escultor Sergi Xifró; la metgessa Carme Rius; Albert Alemany, d’Alterego; les infermeres de geriatria i pediatria Carolina Ruz i Noelia Guardo; la psicòloga Mar Casas; la perruque-
L’assemblea se celebra els dimarts a la tarda i reuneix tot l’alumnat.
propostes, les decisions, les preguntes, el debat i els arguments. La directora enumera, a més, els avantatges d’aquest projecte: «L’assemblea és fonamental per ra Olga Frigola; l’enginyer generalista Pere Costa; l’emprenedor de la restauració Frederic Carbó; l’educador social Robert Ferran; l’agent rural Joan Ventura; el bomber Marcel Carreras; Òscar Sánchez (Ciències Polítiques i la Història de l’Art); l’enòleg Josep Serra; el tècnic de so Pep Barrachina; la mestra de música Alba Albert; Rafa Aguilera, de l’Associació Promoció dels Oficis; l’emprenedor de turisme Carles Tubert; la policia local Joana Medrano; l’enginyer aeronàutic Miguel Guardo; els advocats Joan Ramon Puig i Rosa Maria Saguer; la farmacèutica Marta Genís; Ramon Baró, del grup Eina; el fisioterapeuta Pau Carbonell; Sela Garcia, del SOC; el socorrista Nil Vico; la tatuadora
a l’educació per a la convivència, ajuda a fomentar un bon clima escolar, l’autoestima i la millora de la comunicació, i alhora, s’ajuda l’alumnat a conèixer-se, esti-
L’Escola Sant Jaume de Portbou forma part del grup de centres en què el Departament d’Educació ha aplicat el pla experimental d’Educació Infantil. L’objectiu d’integrar el primer cicle de l’educació infantil a l’escola d’Infantil i Primària és facilitar l’escolaritat
A FONS
Sandra Masdevall
PLATAFORMA D’INVESTIGACIÓ COLACTIVA
AVALUAR PER...
S
ón molts els pedagogs i mestres que han definit l’avaluació més enllà d’una valoració quantitativa, donant-li un sentit regulador i de millora dels aprenentat-
Responsables, crítics i lliures Un altre aspecte que destaquen Íria Gibert i els seus companys de claustre és que a través de l’assemblea es contribueix a la «formació de ciutadans competents, lliures, crítics, autònoms, solidaris i responsables, fet que és consubstancial al progrés en l’escolarització i l’èxit escolar». INSTITUT OLIVAR GRAN
L’equip docent amb col·laboradors de les jornades i alumnes.
Míriam Gallego; la directora de Qualia, Míriam Monteys; els escriptors i il·lustradors Joan Antoja i Georgina Esteve; la farmacèutica
Anna Martínez; Núria Surià i David Martí, de Surià Bicis, i altres professionals de l’àmbit de l’orientació laboral. ESCOLA DE PORTBOU
Portbou és un dels municipis que ha implantat la llar d’infants-escola REDACCIÓ PORTBOU
mar-se i entendre els altres i el món de les relacions com a base per a un aprenentatge ric i un benestar». Els mestres de l’escola han constatat que, gràcies a la celebració de processos assemblearis, els alumnes «aprenen a autogestionar-se, emprendre, proposar, implicar-se, participar en la seva realitat més propera, així com implícitament aprenen a valorar-la, fer-se-la seva i estimar-la».
dels infants d’ a anys en municipis amb baixa densitat de població, com és el cas a l’Alt Empordà de Sant Miquel de Fluvià, Cabanes i Portbou. Amb aquesta pràctica, es pretén, a més, aturar la pèrdua d’alumnes per contribuir a mantenir la vida als pobles. En aquest entorn, l’equip docent es
constitueix com a comunitat de pràctica per millorar els resultats de les seves actuacions; l’equip directiu, fent ús de l’autonomia de centre, crea projectes educatius compartits, cohesionadors de tota la comunitat educativa, i es treballa en estreta sintonia amb les famílies.
L’escolaritat a l’Escola Sant Jaume es pot iniciar amb 1 any.
ges. La veritat és que no és fàcil i sovint caiem en els mateixos errors tot i tenir clara la teoria o la seva funció bàsica: avaluar per millorar, per ser capaç d’adonarte dels errors, modificar-los i continuar aprenent. El que és evident és que l’avaluació forma part de la vida de l’aula i no s’ha de veure com si fos un bolígraf vermell on hem de posar accent en el resultat final o en reproduir coneixements apresos, sinó que cal donar el pes bàsic en una avaluació més reflexiva que estigui present en tot el procés d’aprenentatge, ja des dels inicis, fent que els nos-
tres alumnes s’adonin què aprendran, per què i com sabrem i sabran que ho han après. Considero que l’avaluació formadora empodera l’alumnat, li permet valorar constructivament els propis aprenentatges i els dels seus companys/es (autoavaluació i coavaluació): prendre decisions sobre els coneixements adquirits és el primer pas per implicar-se i adonar-se de les pròpies possibilitats. Un altre aspecte que considero bàsic és conèixer els instruments d’avaluació, saber quin cal utilitzar i per què. Encara es cau massa en l’error d’acabar amb un examen
com a l’eina més important de recollida de dades. Cal tenir present que les proves reproductives no aporten gairebé res a l’alumnat i tan sols serveixen per posar una nota. Caldria preguntar-nos, si l’examen que estem preparant el tornéssim a fer al cap d’un o dos mesos, els alumnes encara el sabrien respondre? Hem de deixar de banda la quantitat pensant que així recollim més evidències i diversificar les eines que ens permetin aplegar dades més reals, contextualitzades i significatives de què han après i amb quin grau. Des d’Infantil, l’ava-
luació formadora, l’autoavaluació i la coavaluació han de ser presents en tot moment. Hem de donar a l’alumnat l’autonomia necessària perquè parli dels seus aprenentatges i s’adoni dels seus entrebancs. La conversa a la rotllana, a partir d’una pregunta ben formulada i amb un propòsit clar, una imatge... poden ser un punt per a la reflexió que permeti a l’alumnat adonarse on es troba i què li cal per avançar. Tot això serà possible si canviem la manera d’ensenyar i, per tant, d’avaluar. Un camí apassionant que demana formació permanent, vocació i passió.
38 DIMARTS, 26 DE MARÇ DEL 2019
EMPORDÀ
DIÀLEGS D’EDUCACIÓ
DIALOGUEM AMB...
Entrevista Anna Surrell Mas Mestra d’anglès. Té una forma molt particular d’impartir l’anglès a les seves classes, a l’Escola Anicet de Pagès de Figueres. Defuig de les traduccions literals i motiva els nens i les nenes amb cançons, amb contes, amb audiovisuals, perquè escoltin la llengua i aprenguin a expressar-se.
«Una llengua l’has d’escoltar i llegir-la per poder-la parlar i per poder-la escriure» L’anglès és molt present en el dia a dia de l’Escola Anicet de Pagès gràcies a les tècniques que ha posat en pràctica la mestra Aquí sí que tinc moltes coses a dir. Sempre he volgut deixar clar que soc antitraduccions, perquèjo vaig aprendre anglès a través de les traduccions i sé que no és útil. I, pel que fa als exàmens, els mínims. Per a mi el més important és potenciar la part oral. Volia que els nens sempre utilitzessin la llengua, si no, no té sentit l’aprenentatge. P Té alguna estratègia particular? R Al cap d’un temps de ser aquí, em vaig inventar una mena d’eix de contes i cançons en llengua anglesa i m’ho van deixar posar en pràctica. Aleshores, tots els nens de primer a sisè tenen una sessió setmanal reservada per a aquest eix, on es treballa la llengua a partir de contes i de cançons. Aquesta activitat és molt motivadora i és un a més a més a les classes d’anglès. P La motivació és la fórmula? R Per aprendre una llengua cal estar motivat, escoltar-la i entendre-la per poder utilitzar-la per comunicar-te. Jo soc molt partidària de les habilitats lingüístiques. Una llengua ha de ser significativa i a més l’has d’escoltar i llegir-la per poder-la parlar i per poder-la escriure. P Disposen de recursos suficients perquè els alumnes d’aquí puguin tenir un domini de l’anglès com el tenen en escoles d’altres països d’Europa?
MAIRENA RIVAS
R
Mairena Rivas FIGUERES
Anna Surrell té anys i porta la meitat de la seva vida en la docència. Des de petita va ser una gran entusiasta de la llengua de Shakespeare i va encaminar els estudis universitaris a la Filologia Anglesa. Com que aquesta carrera no la va convèncer, va fer un canvi cap al Magisteri. En acabar els estudis, va estar quatre mesos a La Salle, va treure les oposicions i va començar a treballar a l’Escola Anicet de Pagès, on porta anys. P Vostè ha crescut en aquesta escola i l’escola ha crescut amb vostè? R Així és. De fet, al cap de molt poc d’arribar-hi ja vaig entrar a l’equip directiu. Ara soc secretària i m’agrada molt aquest càrrec, perquè et permet tenir una molt bona relació amb tots els mestres i pots introduir canvis de millora, sobretot organitzatius. Puc dir que l’escola m’ha donat llibertat per treballar tal com jo volia. P Com d’important és l’anglès en una escola? R L’anglès el vaig començar jo en aquesta escola. Anteriorment, es feia francès. I, a més, he tingut la gran sort de decidir sempre com es treballava l’anglès. P Com es treballa?
Tota escola té una icona emblemàtica, Anna Surrell ha triat la gran olivera del pati per fer-se la fotografia. R Aquí els nens ja dominen dues llengües, el català i el castellà. La tercera llengua és l’anglès. Però passa que, en aquesta escola, l’anglès és la tercera llengua estrangera per a molts nens. El per cent dels nens de la nostra escola són magrebins i això vol dir que la seva llengua materna és l’àrab; algun d’ells, depenent de la seva procedència, han après francès, i llavors han d’aprendre català, castellà i també l’anglès. Aquests nens tenen una dificultat afegida. Per
això els ensenyaments han de ser motivadors, com l’eix de contes i cançons. P Com porten els secretaris d’un equip directiu la burocràcia escolar? R Penso que el Departament d’Educació a vegades no ajuda, perquè no viu l’escola, no coneix el dia a dia amb els nens i es preocupa massa complicant els aplicatius i els programaris. Entenc que ells ho fan per millorar el funcionament dels centres, però
adaptar-se a tants de canvis no és fàcil. Vam passar del WinPri al Saga i ara estem amb l’Sfera. No hem acabat d’aprendre a fer anar un que ja ens n’introdueixen un altre de nou. Costa molt, tot això. A part de tota aquesta part més administrativa, constantment ens canvien la part avaluativa, ara volen competències, després volen dimensions... sempre ens queda el dubte sobre si estem fent les coses bé o no. Ens sentim sols, en aquest sentit.
ACOMPANYANT ALS CENTRES: TREBALLEM HÀBITS I VALORS FAMÍLIA I ESCOLA
Educació socioemocional Marta Delclós/M. Àngels Gifra EAP ALT EMPORDÀ
L’educació socioemocional consisteix a ensenyar els fills a ser capaços de reconèixer les seves emocions i les dels altres, a saberles expressar, utilitzar i controlar de manera positiva. Emoció és una reacció que sorgeix de manera espontània i automàtica davant d’alguns fets, imatges... Cal aprendre a regular i modificar les emocions, ja que, quan són negatives, poden derivar també en sentiments negatius. Els senti-
ments perduren en el temps a diferència de les emocions. Per exemple, en el cas d’una discussió, en la qual viuen una situació d’enuig, es podria transformar en un sentiment de ràbia, rancúnia, insatisfacció... que es podria manifestar en un comportament de tancament cap a vosaltres. Per controlar i modificar aquestes emocions es poden potenciar tècniques de relaxació, exercici físic, activitats divertides que els produeixin plaer o ajudar els altres. És necessari educar els nens i joves a reconèixer les seves pròpies emocions i sentiments i
aprenent a anomenar-los podran identificar més fàcilment els dels altres i establir relacions positives amb ells. L’assertivitat i l’empatia És important desenvolupar les habilitats socials en els fills. Algunes d’aquestes habilitats poden ser la capacitat de prendre decisions responsables; comportaments bàsics de relació (saludar, demanar, agrair, saber dir no); l’empatia, saber posar-se al lloc de l’altre per entendre què sent en una situació; l’assertivitat, la capacitat de defensar les seves idees i actuar segons els propis
punts de vista, o la cooperació, com a habilitat per col·laborar amb els altres per arribar a aconseguir objectius comuns. La importància d’escoltar-los Per tal d’educar socioemocionalment amb els vostres fills és convenient que sigueu afectuosos amb ells, que sigueu conscients del vostre estat emocional i mireu de no transmetre’l emocions negatives perquè sou un exemple a imitar, que parleu de les vostres
emocions i sentiments d’una manera natural amb els vostres fills. Podeu iniciar converses com ara «sembla que estàs enfadat», escolteu-los amb tota la vostra atenció, interveniu el mínim fins a conèixer totalment la situació que explica el vostre fill. L’educació socioemocional és un dels temes que es recullen en l’apartat d’Educació i valors del bloc Família i escola que trobem al web del Departament d’Educació (https://bit.ly/OeoKo).
EMPORDÀ
DIMARTS, 26 DE MARÇ DEL 2019 39
DIÀLEGS D’EDUCACIÓ
LA FRASE RALPH WALDO EMERSON
ESCRIPTOR, FILÒSOF I POETA DELS ESTATS UNITS (1803-1882)
L’entusiasme és la mare de l’esforç, sense ell mai es pot aconseguir res gran» MOVEM-NOS. GRUP DE MESTRES D’EDUCACIÓ FÍSICA
CAMP D’APRENENTATGE EMPÚRIES
DESCOBRIM L’EMPREMTA DEL PASSAT
A
l segle VI aC, els grecs vinguts de Focea s’aturaven al port natural que oferia la badia de Roses perquè els oferia refugi un cop superat el pas tan temut del cap de Creus. Anys més tard, pescadors de la zona s’establiren al que els romans ja havien batejat com «Scala», refugi natural d’embarcacions, i aquest passà a ser un petit nucli pesquer agregat a Empúries, on els pescadors tenien les seves botigues per guardar els estris de pesca i algun modest habitatge. Ja al segle XVI, arribaren i s’establiren a la zona pescadors francesos que portaven una nova tècnica de pesca, els llaguts de sardinals. La gran quantitat de peix que capturaven els portà a recuperar dels antics emporitans la salaó del peix per poder-lo conservar i comercialitzar. Aquesta mateixa salaó portarà renom internacional al poble de l’Escala amb les seves anxoves. El que era el port de l’Escala de la vila d’Empúries esdevenia la vila de l’Escala i, poc més tard, capital del municipi, en lloc d’Empúries. Malgrat ser una zona especialment sotmesa a perills diversos: pirates, contrabandistes, bombardejos... la població va anar augmentant i, a la meitat del segle XIX, l’Escala vivia l’etapa més daurada de la seva existència. Amb l’arribada del turisme, a partir dels anys , la vila patí una gran transformació urbanística però, així i tot, va saber conservar elements que ens expliquen aquest passat mariner. Al Camp d’Aprenentatge Empúries realitzem, amb l’alumnat que ens visita, un itinerari en el qual visitem espais i elements que ens fan
veure el passat i el present que dona el caràcter mariner que encara conserva avui dia l’Escala, com les barraques de pescadors de la cala de la Creu, els pilons d’amarrar i els norais, les torres de guaita i vigilància dels Pirates, el safareig públic, la font i l’antic escorxador, on actualment està ubicat el MASLE (Museu de l’Anxova i la Sal), l’Alfolí de la sal, Can Cinto Xuà, casa de pescadors museïtzada, que permet veure com era l’estructura típica d’una casa de pescadors del segle XVIII... A més, també visitem el monument a la flama olímpica, que no només ens recorda la a olimpíada de l’era moderna, de Barcelona , sinó que recorda aquest punt de l’Empordà com a porta d’entrada de la civilització grecoromana a casa nostra. El fet de descobrir pas a pas l’empremta que ha deixat el passat en una població fomenta entre els alumnes la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic, els porta a poder interpretar el present a partir de l’anàlisi dels canvis i continuïtats al llarg del temps, per comprendre la societat en què vivim, i els fa no només valorar el patrimoni cultural com a herència rebuda del passat, sinó també defensar-lo i protegir-lo. Potser després de la visita a l’Escala, els alumnes tindran una visió més atenta del seu entorn, i els permetrà identificar aquells elements que els parlen del seu passat, dels seus orígens... que segur que han vist moltes vegades però que no hi han parat atenció, i reconeixeran, així, els misteris amagats del seu poble.
Va de reptes: Repte cooperatiu: «Travessem el riu» Descripció: Repte cooperatiu pensat per treballar els salts i la coordinació. Material: Cèrcols de diferents mides. Organització: Disposarem de diferents files de cèrcols a una distància adequada perquè els alumnes puguin saltar d’una fila a l’altra. Cada filera pot tenir un nombre diferent de cèrcols. Descripció per als alumnes: Imagineu-vos que sou uns alpinistes que aneu lligats i heu arribat davant d’un riu. Per poder travessar-lo heu de saltar d’una roca a l’altra (cèrcols) sense tocar l’aigua. Com que aneu lligats, ho heu de fer tots junts agafats de les mans. Si un de vosaltres toca “l’aigua” (és a dir, posa un peu a terra fora d’un cèrcol), o us deixeu anar de les mans, heu de tornar a començar. Nombre de jugadors: de 3 a 5 (augmentant el nombre de jugadors també augmenta la dificultat). Objectiu: Els alumnes, agafats de les mans, han de saltar d’una filera de cèrcols a l’altra sense deixar-se anar i sense caure fora dels cèrcols fins a arribar al final. Variants: Es pot demanar que han de fer cada salt d’una manera diferent. Podem variar el nombre de cèrcols. Demanar que realitzin els salts seguits. EMPORDONESES
«Comença l’espectacle» Alumnes d’ESO d’Escolàpies Figueres Empordoneses crea, any rere any, un magnífic aparador artístic a través dels treballs que realitzen els instituts de la comarca. L’any 2015 l’exposició multidisciplinària va anar sobre rodes, com ho demostra aquesta creació d’alumnes d’ESO de les Escolàpies Figueres. El projecte, titulat Comença l’espectacle, el va dirigir la professora Maria Pilar García.
BIBLIOTECAE (BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES DE L’ALT EMPORDÀ) PANKHURST, KATE
LENG, QIN
TIRADO, MÍRIAM / TURU, JOAN
DONES EXTRAORDINÀRIES...
SOC PETITETA
TINC UN VOLCÀ
BARCELONA: BARCANOVA, 2018
SANT FELIU DE GUIXOLS: TRAMUNTANA, 2018
BARCELONA: EL CEP I LA NANSA, 2018
Seguir el cor, el talent i els somnis
Les protagonistes del llibre Dones extraordinàries que van canviar el món no pensaven que serien extraordinàries. Si van fer coses importants, va ser perquè van seguir el que els manava el cor, el seu talent i els seus somnis, sense fer cas del que els deia la gent. Descobriu qui eren i què van fer Jane Austen, Gertrude Ederle, Coco Chanel, Marie Curie, Frida Kahlo, Mary Anning, Mary Seacole, Amelia Earhart, Agent Fifi, Sacagawea, Emmeline Pankhurst, Rosa Parks i Anna Frank. Un llibre recomanat a partir de vuit anys.
Cal mirar sempre la part positiva
Ser petit és un problema? Depèn... Per a l’Ariadna, sembla que potser sí. A casa, tots són molt més alts que ella; a l’escola, també. Quan s’asseu al seient de l’autobús, els peus no li toquen a terra. No arriba als taulells de les botigues. I si vol sortir a les fotos de grup, ha de buscar una bona posició davant de tot. Però potser, si t’ho mires bé, ser petitet també té uns quants avantatges. A través de les pàgines d’aquest llibre, els descobrireu. Soc petiteta està recomanat a partir de quatre anys.
Una història per gestionar emociones
L’Alba té un volcà dins seu, entre el melic i les costelles. Hi ha vegades que el volcà està tranquil però d’altres vegades el volcà treu foc i fum i explota perquè l’Alba s’enfada. Amb l’ajuda de la fada dels volcans, l’Alba aprendrà què ha de fer cada vegada que el volcà explota. La fada menuda li explica a cau d’orella què pot fer quan s’enrabia, i aquell truc li farà descobrir sensacions. Aquesta és una història molt útil que pot ajudar els més menuts a entendre i gestionar les emocions. A partir de tres anys.