Diàlegs d’Educació
NÚMERO 37 | DESEMBRE DEL 2013
Accions a l’entorn de la qüestió de l’aigua La Segona Setmana de la Ciència Compromesa té l’aigua com a tema monogràfic del curs El curs passat, amb la Setmana de la Ciència com a punt d’arrencada, va estar dedicat al tema monogràfic dels incendis forestals, amb la proposta didàctica eduFOC, la lliçó de l’Empordà cremat, en el qual es van desenvolupar diverses accions dirigides a diferents grups d’alumnes. Aquest curs se segueix aquest model de treball, i el tema monogràfic triat ha estat la qüestió de l’aigua. Santi Musquera. Pel que fa al vessant tecnològic i energètic, s’ha fet un ampli desplegament d’activitats, com ara l’exposició El Pallars il·lumina Catalunya, a la Casa Empordà. La mostra s’ofereix com a visita comentada per als alumnes. També s’ha presentat el llibre L’electricitat al Pallars Jussà, 1911-1940, amb la presència del seu autor, Martí Boneta, i s’ha organitzat una visita a la central hidroelèctrica de Susqueda i la conferència del responsable de producció hidroelèctrica d’Endesa, Joaquim Llop Ribalta.
FIGUERES | MAIRENA RIVAS
La Setmana de la Ciència Compromesa té com a objectiu donar suport als centres en continguts relacionats amb la ciència des d’un punt de vist ètic i sostenible i fomentar l’ús del mètode científic com a pràctica a l’aula. La seva opció és fer-ho al voltant d’un tema monogràfic. Aquest any, s’ha articulat en dos períodes diferenciats: novembre (al voltant del Dia de la Ciència) i març (al voltant del Dia Mundial de l’Aigua). La proposta inclou una unitat didàctica anomenada QüestiH2O, amb petites càpsules d’informació al voltant de l’aigua, i un mapa col·laboratiu anomenat Espais d’Aigua, en què els centres puguin ressenyar i situar els llocs del territori on fan o han fet sortides i activitats amb relació amb l’aigua. El Servei Educatiu de l’Alt Empordà ha creat un enllaç al seu web (www.sealtemporda.net) dedicat a la Setmana de la Ciència Compromesa en què s’amplia tota
La proposta inclou la unitat didàctica QüestiH2O amb petites càpsules d’informació al voltant de l’aigua També s’ha dissenyat un mapa col·laboratiu, en què els centres poden ressenyar els llocs on fan sortides i activitats aquesta informació. En aquest site d’Internet es troba un desplegament d’accions i un gran nombre de recursos per treballar de manera transversal la qüestió de l’aigua durant tot el curs escolar o quan interessi. Per donar contingut i continuïtat a la proposta de la Setmana de la Ciència Compromesa, s’ha constituït un grup catalitzador que vetllarà per la coherència de les accions d’aquesta edició i preveurà els temes idonis per a les posteriors. Una de les accions destacades és la celebració del Dia de la Cièn-
OH, EUROPA! PILI ARNÁIZ PÉREZ EDITORIAL urant les darreres setmanes del mes d’octubre, l’alumnat de cinquè d’educació primària i l’alumnat de tercer d’ESO han realitzat les proves d’avaluació diagnòstica que tenen com a objectiu avaluar l’assoliment de la competència comunicativa lingüística i la com-
145774
D
Assessora LIC del Servei Educatiu de l’Alt Empordà
petència matemàtica. Aquest curs 2013-2014 és el cinquè curs que s’aplica aquest tipus d’avaluació. Cada cop que surten els informes de les proves PIRLS i PISA, en les quals es recullen els resultats dels diferents països classificats segons el rendiment del seu alumnat en com-
cia, amb una conferència vehiculada a través de la Fundació Catalana per a la Recerca i la innovació (FCRi) de la qual ja se celebra la 18a edició. En aquesta edició, s’ha comptat amb Marcel Swart, que ha impartit la conferència I’m
a Chemist… (Sóc químic) per a alumnat d’ESO i de Batxillerat. Des del punt de vista natural, s’ha promogut la conferència de Josep Maria Dacosta sobre l’aigua, i una sortida a llarg del curs del riu Llobregat, amb guiatge de
Una visió més integradora També s’ha pensat a donar una visió integradora, incorporant aspectes d’ús i gestió de l’aigua, reflectida especialment en la conferència que l’historiador Martí Boneta ha fet a La Cate de Figueres i pensada per a alumnes de 6è de primària. La unitat didàctica també inclou la celebració de la jornada ludicoresponsable Refesta: Aigua, refes-te.
petències considerades claus, com la competència lectora, veiem que continuem estant a la cua. Fem diferents lectures d’aquests estudis. D’una banda, acceptem amb incredulitat els resultats qüestionant les proves en si i, de l’altra, justifiquem els resultats argumentant que la nostra realitat no és la mateixa que la dels països que estan en les franges altes, tant pel que fa al context sociocultural i econòmic, com per les característiques estructurals dels seus sistemes educatius. El cas és que ens costa acceptar que moltes de les variables que influeixen en els resultats són les que són i no les podem modificar. Però on sí que podem
incidir és en l’enfocament didàctic de la lectura. Aquest factor clau, que influeix directament en l’adquisició de la competència lectora, sí que està en les nostres mans. Però què fan els països que obtenen millors resultats? Els estudis revelen que un dels factors clau és augmentar el nombre d’experiències lectores, ja que la pràctica freqüent fomenta la motivació per llegir. L’aplicació de mètodes en què el docent ensenya diverses estratègies de lectura i les reforça amb el diàleg, i fa reflexionar els alumnes sobre les mateixes pràctiques, fent-los conscients de com aprenen, també és un factor cabdal. La formació del
professorat i el tractament preventiu de les dificultats de l’aprenentatge de la lectura és un altre factor a tenir en compte. No podem esperar que els alumnes superin les seves dificultats lectores amb el seu procés natural de maduració. La promoció de la lectura fora de l’escola és l’altre factor fonamental. Haurem de continuar cercant, provant i desenvolupant estratègies educatives per incrementar el rendiment en lectura i per millorar la motivació, amb l’objectiu que els nostres infants i joves llegeixin més, i que l’hàbit lector sigui molt més que un hàbit escolar: cal que esdevingui un hàbit que els acompanyi tota la vida.
Xerrada sobre l’aigua, el 21 de novembre a La Cate. ROGER LLEIXÀ
II
Diàlegs d’Educació
DIMARTS, 3 DE DESEMBRE DEL 2013 | EMPORDÀ
L’ESCOLA PARLA
Han guardonat amb 3.000 euros una bona pràctica sobre integració de l’Institut de la Jonquera LA JONQUERA | M. R.
El projecte d’integració educativa i social de noies adolescents d’origen marroquí que s’ha desenvolupat a l’Institut de la Jonquera, a càrrec dels tècnics de l’àrea de Benestar Social del Consell Comarcal, ha estat guardonat amb un dels Premis Francesc Candel, que convoca la Fundació Lluís Carulla amb el suport de la Direcció General d’Immigració de la Generalitat de Catalunya. El jurat ha premiat aquest projecte “perquè combat la problemàtica de l’absentisme escolar, l’escassa integració amb els companys i la falta de motivació de les noies adolescents d’origen marroquí amb una metodologia de treball sistèmica que implica les
famílies, l’equip directiu del centre, la resta de l’alumnat i referents femenins externs del mateix origen que han assolit estudis superiors universitaris. La innovació de la proposta, la claredat i l’estructuració del procés, la bona resposta de les parts implicades i l’efectivitat dels resultats fan que el projecte sigui aplicable a altres centres educatius amb problemàtiques semblants”. Aquest projecte d’intervenció grupal a la Jonquera ha comptat amb la col·laboració de l’institut i el finançament del Ministeri de Treball i Immigració i del Fons Europeu per a la Integració. Aquesta bona pràctica premiada ha rebut una dotació econòmica de 3.000 euros.
Alumens de l’Escola Mossèn Josep Maria Albert, en una sortida relacionada amb el projecte. ESCOLA DE CISTELLA
Els alumnes de l’Escola de Cistella fan una investigació entorn de l’aigua ® El centre treballa amb el mètode d’ensenyament-aprenentatge per projectes
cotxes, els plafons d’experimentació, el racó de les estructures toves, el racó matemàtic (encaixos, per enfilar...). Una vegada els infants estan adaptats, s’introdueixen a l’aula els carretons temàtics. Són uns carros especialitzats en un tipus de material, amb el qual els infants el manipulen lliurement. N’hi ha de llenguatge, de plàstica i de música. Cada carretó es treballa una vegada a la setmana i el material varia en funció de l’evolució dels infants.
Aquest és el tercer curs que l’Escola de Cistella treballa amb el mètode d’ensenyament-aprenentatge per projectes. Els alumnes trien un tema, parlen dels conceptes que ja saben i es plantegen quins els agradaria investigar. “Nosaltres, en fer poc temps que treballem per projectes, ens trobem que sovint hem de guiar els alumnes. Però observem que els petits que ja fa 3 anys que ho fan són molt més ràpids i dinàmics. I, sobretot, els hi és molt més fàcil pensar i proposar temes per investigar”, expliquen els mestres. Aquest any, va aparèixer un paraigua a la classe amb una nota que deia: “Què passaria si obrissis l’aixeta i no sortís aigua?” A partir d’aquí, els alumnes, reunits en assemblea, van decidir investigar diferents aspectes de l’aigua. El primer trimestre la recerca s’ha centrat en l’origen de l’aigua, els rius, els mars i els oceans, i els components i les propietats de l’aigua. El segon trimestre estarà dedicat a l’aigua com a font d’energia, i el tercer trimestre s’in-
vestigaran les plantes i els animals aquàtics, i l’aigua i el cos humà. Atès que el Servei Educatiu de l’Alt Empordà proposa l’aigua com a tema d’estudi a la Setmana de la Ciència, els alumnes de Cistella van assistir a la conferència de l’historiador Martí Boneta i van poder recollir molta informació nova. Amb motiu d’aquest projecte, d’altra banda, un dels temes estrella ha estat l’estudi de l’aigua al voltant de Cistella. Els alumnes més petits han investigat les fonts i el rec de Cistella. Per estudiar-lo, s’han fet sortides de camp per anar-los a veure i conèixer com és l’entorn natural del rec i de la font de Mas Camps. Els grans –cicle mitjà i superior– investiguen els rius de Catalunya. En concret, s’han centrat en un de la nostra comarca, la Muga. Per tal d’estudiar-lo millor,
a finals d’octubre es va fer una bicicletada per la Muga, pel camí que hi ha habilitat al costat del llit del riu, en el tram de Vilanova de la Muga a Empuriabrava. Durant el camí, van recollir mostres d’aigua i de plantes, van observar animals, i, a Castelló, van fer una visita al rentador, al nucli antic, al passeig de les Oques i al pont dels set ulls. “Per a ells, el moment més emocionant de tots va ser quan vam arribar a Empuriabrava que, de cop, els va arribar aire amb olor de mar. Tot i que sabien que anaven a veure la desembocadura, no acabaven de relacionar que acabaríem a la platja”, diuen els mestres. En el bloc de l’escola, hi ha penjades fotografies de les dues sortides. A l’assemblea de final d’aquest trimestre, els alumnes decidiran què fan amb tot el que han après. “De moment, estan engrescats amb la idea de cuidar-ho i respectar-ho perquè és molt bonic. Qui sap, potser acabem apadrinant una font, i en serem els futurs cuidadors”, anoten els mestres.
aprofundir en la història del nostre país i promoure el debat sobre el present i el futur de la societat catalana. Permet conèixer a fons i recuperar l’època moderna a Catalunya. Els descobriments arqueològics i la recerca històrica més recents ens mostren una societat molt dinàmica, en plena transformació econòmica i social i peça clau al context europeu de la Guerra de Successió a la corona espanyola, el primer gran conflicte internacional que establirà les bases de l’època contemporània. En el context d’aquesta commemoració, la participació el Departament
d’Ensenyament s’articula fonamentalment al voltant d’una sèrie de propostes i recursos didàctics que s’agrupen al web de la celebració de l’esdeveniment creat per l’ocasió al portal Xtec1. Després de situar i presentar l’espai i els fets de referència, destaquen com a part central del web les propostes didàctiques per a tots els nivells educatius. S’espera que estigui plenament operativa a partir del gener de 2014 amb tota una sèrie d’activitats dinàmiques i interactives que abraçaran des de l’etapa infantil fins al batxillerat. Però ja es recullen les aportacions voluntàries de diversos col·lectius i insti-
tucions considerant la seva utilitat docent. Aquests suggeriments es completen amb un apartat de recursos que recull una selecció contrastada d’audiovisuals, bibliografia i enllaços web. També es facilita informació sobre tota la sèrie d’itineraris, premis i exposicions amb finalitat educativa que s’estan generant amb motiu del Tricentenari. Un altre apartat dedicat a la participació dels centres vol ser punt de recollida i de difusió de les activitats generades als centres. Els apartats finals presenten els webs oficials i institucionals generats per la celebració i alguns suggeri-
ments que poden tenir interès al món educatiu però no presenten una finalitat didàctica directa. Altres actuacions previstes són una Conversa Pedagògica, al gener de 2014, sobre el sistema educatiu català des del segle XVIII i, el 10 de desembre de 2014, un enlairament simultani d’estels elaborats pels infants dels centres de Catalunya que s’hagin adherit a la proposta Fem volar estels, coincidint amb el dia internacional dels Drets Humans. Tot plegat, l’aprenentatge de la nostra història i la fonamentació col·lectiva del present han de servir per reforçar la Catalunya del futur.
CISTELLA | MAIRENA RIVAS
Els tres carros temàtics amb què es treballa a la llar d’infants. MONTSENY EMPORDÀ
Els carretons de la llar de Castelló CASTELLÓ D’EMPÚRIES | M. R.
El joc és la manera natural que té l’infant d’aprendre. Les joguines i els materials de la vida quotidiana són els primers objectes amb els quals té contacte i és a partir d’aquests on es descobreixen a si mateixos i es produeixen les primeres relacions, com expliquen les educadores de la Llar d’Infants Passeig de les Oques de Castelló d’Empúries. A Infantil-1 (1 a 2 anys), es distribueix l’aula en diferents racons de joc: la caseta, els
A FONS
J. MIQUEL ALBERT Tècnic docent del Departament d’Ensenyament.
1714-2014 A L’ESCOLA a celebració del 300 aniversari de l’11 de setembre de 1714 constitueix una excel·lent ocasió per als centres educatius per
L
El primer trimestre, la recerca s’ha centrat en l’origen de l’aigua, els rius, els mars i els oceans, i els seus components
Diàlegs d’Educació
EMPORDÀ | DIMARTS, 3 DE DESEMBRE DEL 2013
III
DIALOGUEM AMB...
Josep Lluís Tejeda DIRECTOR DE L’INS ILLA DE RODES
és que l’AMPA ens dóna suport en tot allò que els demanem.
«Imagino l’institut com una orquestra, i el director vol que soni»
És un centre educatiu de mida mitjana. Estem parlant d’unes 450 persones, que estem aquí, i d’aquestes, 400 són alumnes. Jo veig l’institut com una mena de ciutat, en què el ritme està molt i molt marcat, pautat, sistemàtic i, en certa manera, és avorrit: classes, descans, classes, descans. Fer que aquest ritme i aquesta rutina ajudi els nanos a complir el seu projecte fa il·lusió. Ara et diré un detall. A la nostra televisió pròpia de l’institut, em van fer una entrevista i em van preguntar que per què m’havia posat de director. Els vaig dir una cosa que ho resumeix tot, que la primera vegada que jo vaig entrar com a director i passava pel costat de la gent, em somreien. Aquest senyal va ser perfecte perquè jo veiés que s’hi estava bé.
P
ENTREVISTA Josep Lluís Tejeda té 52 anys. Va començar a treballar de mestre de primària el 1983. Del 1992 al 2004 es va ocupar, a les comarques gironines, de la informàtica educativa de les escoles i els instituts. El 2004 va decidir tornar a les aules i tenia la plaça a l’Illa de Rodes, com a psicopedagog. El primer any va exercir de docent i l’any següent ja va ser cap d’estudis. Fins ara, que s’ha estrenat com a director. ROSES | MAIRENA RIVAS P
Com afronta el repte de dirigir?
R De forma continuada és el setè any que estic en un equip directiu. L’any passat, per motius personals i familiars, vaig demanar un descans, però els sis anys anteriors havia estat cap d’estudis amb Xavier Barranco, que n’era el director. Aquest curs ell ha passat a la inspecció educativa. L’equip directiu que hi havia l’any passat es manté i em va demanar que m’hi posés. No vaig saber dir que no. P
Com es fa per no dir que no?
És molt difícil dir que no quan un està tan content de treballar aquí. El primer que vaig pensar va ser: Amb qui compto? I vaig miR
rar el professorat, l’alumnat, les famílies… i em vaig dir: Aquest centre es pot dirigir. P
Què és que el fa sentir còmode?
Dirigir significa prendre moltes decisions, estar davant d’un munt de paperassa, afrontar un munt d’obligacions, però el que és clar és que un no pot dirigir sol. Abans de dirigir s’ha de saber què hi ha davant. És com aquell director d’orquestra que diu: Jo vull que soni. Sempre m’imagino l’institut com una orquestra i que el director és el director de l’orquestra. Tens els músics de corda, els músics de vent... cadascú especialista de la seva matèria. Aleshores, el que faig és pensar: Quina orquestra tinc? I el que cal és avaluar-la. R
P
Com és la seva orquestra?
Hi ha l’alumnat, les famílies i el professorat i havia de veure si jo podia formar part d’aquest grup. Sóc un més, però alhora sóc aquell que ha d’estar al capdavant. La meva decisió va ser clara, perquè tinc un equip directiu competent amb el qual m’entenc molt bé; pel que fa al professorat, és una sort que, en general, se senti còmode. I quant al tema de l’alumnat i les famílies són diversos i variats, però el que cal mirar és què aconsegueix aquest alumnat. R
Com és aquest institut?
R
Josep Lluís Tejeda, al seu despatx de l’institut. MONTSENY EMPORDÀ P
Com es mesura, això?
Miro com estem a quart d’ESO, per exemple. Hi ha molts alumnes i tots ells segueixen uns estudis. Anem a segon de Batxillerat. Aquest últim curs tots els nostres alumnes han aprovat les PAAU i estan estudiant una carrera universitària. A més, les nostres qualificacions estan per sobre de la mitjana de Catalunya. Resulta que els nostres professors, aquí, puntuen perfectament. I, aleshores, jo penso: qui es pot negar a dirigir un centre com aquest? Ningú. R
P
Com defineix la seva tasca?
En primer lloc, quan ets director et demanen que estiguis present, que estiguis disponible, que estiguis al costat dels alumnes, que els escoltis, que els entenguis i que els ajudis. I a mi això ja em ve bé. Jo sóc així de mena. R
P
Quin paper tenen les famílies?
Jo vaig tenir molt interès, de seguida que vaig ser director, de parlar amb les famílies. Les famílies, quan diuen que porten un fill a l’institut, el que estan fent és traslladar-te la seva confiança per un costat però, a més, t’estan traslladant els seus desitjos. Tenen un noi o una noia amb un projecte. La família t’està dient que el que ens porta és el més important de la seva vida, el seu fill o la seva filla. Davant d’això, nosaltres hem de dir a aquestes famílies com som i que estem disponibles sempre. I el que també és molt important és que en aquest centre hi ha una associació de mares i pares que és majoritària, perquè un 98 o un 99 per cent de les famílies en forma part, i això fa també que sigui molt potent i molt activa. La gran sort R
P Tot són flors i violes? L’orquestra també deu tenir algun instrument que desafini. R I tant, en tots els centres educatius has de treballar una part de l’orquestra perquè afini. Això, traduït a l’institut, vol dir que hi ha nois i noies als quals en un moment concret els has de dir: Mira, tal com tu estàs afrontant el fet d’estar aquí no et portarà a bon port. I això, a vegades, vol dir que cal seure a parlar amb ell o amb ella. Jo tinc moltes converses amb els alumnes. Quan m’assec a parlar amb un noi o una noia no parlo mai del que ha passat, sinó de com està, de com se sent, de què pensa... i un cop estàs amb la persona pots parlar amb l’alumne. Primer som persones, i després fem una feina.
PRÀCTICA REFERENT
Editen:
Gerunda romana, una ciutat de nova creació ® Un paquet didàctic molt singular adreçat a l’alumnat i el professorat d’ESO
Els editors del suplement Diàlegs dʼEducació no tenen perquè compartir les opinions expressades en les diferents seccions. Per a més informació adreceu-vos a: www.sealtemporda.net.
Col·laboren:
L’objectiu d’aquesta activitat és treballar les ciutats romanes i, en concret, la Girona romana. EMPORDÀ GIRONA | REDACCIÓ
La seu de Girona del Museu d’Arqueologia de Catalunya ofereix Gerunda romana, un paquet didàctic que pretén que l’alumnat i el professorat experimentin d’una manera innovadora i activa la història. Dirigit a l’alumnat
d’ESO, l’objectiu d’aquesta activitat és treballar les ciutats romanes i, en concret, la Girona romana, realitzant un taller i un itinerari per la ciutat. Diferents disciplines curriculars La singularitat d’aquest recurs
educatiu rau en poder treballar aquest patrimoni des de la perspectiva de diferents disciplines curriculars: les ciències socials, les matemàtiques, les ciències naturals, la tecnologia, etc. I a més a més, i per tal de fer-lo més atractiu, ha estat adaptat a les noves
tecnologies, una eina tan usual entre el nostre alumnat. Aquesta proposta és fruit del treball conjunt elaborat per un grup de persones relacionades amb diferents àmbits del món educatiu, sota el paraigua del Pla de Formació de Zona del Gironès.
IV
Diàlegs d’Educació
DIMARTS, 3 DE DESEMBRE DEL 2013 | EMPORDÀ
FLORA SECRETA
L’ACUDIT
PER AGNÈS FIGUERAS
WEB RECOMANADA
CICLES FORMATIUS, UNA APOSTA DE FUTUR
AMNISTIA INTERNACIONAL: UNA POSTAL, UNA VIDA
INSTITUT CASTELLÓ D’EMPÚRIES
Manteniment electromecànic de vaixells d’esbarjo i serveis portuaris (Cicle Formatiu de Grau Mitjà - FP Dual) quest cicle capacita A per realitzar el muntatge, el manteniment i la reparació de la maquinària i els equips dels vaixells d’esbarjo i dels serveis portuaris, així com el servei tècnic de postvenda de vaixells d’esbarjo. La durada és de 2.000 hores (1.700 al centre educatiu i 300 en un centre de treball) distribuïdes en dos cursos acadèmics. Tenen accés directe al cicle les persones que compleixen alguns dels següents requisits: tenir el tí- Els joves alternen la formació a l’aula amb l’activitat en una empresa. MONTSENY EMPORDÀ tol de graduat en educació secundària obligatòria; tenir el títol de són: Operari de reparació i manteni- jo; operari d’instal·lació i mantenitècnic o tècnica o de tècnic o tècnica ment de motors i grups mecànics; ment de sistemes frigorífics i d’aire auxiliar; haver superat el segon curs operari de reparació i manteniment condicionat; operari de manteniment del BUP o tenir altres estudis equiva- de plantes energètiques de motor i de l’estructura i les superfícies del buc; lents a efectes acadèmics i haver su- vapor; electromecànic de manteni- operari d’instal·lació i manteniment perat la prova d’accés a la universitat ment i instal·lació de plantes propul- dels sistemes de navegació i posicioper a majors de 25 anys. Aquells que sores, màquines i equips auxiliars nament; operari de manteniment de no compleixin els requisits han de su- d’embarcacions esportives i d’esbarjo; les veles, eixàrcia i arboradura, i opeperar una prova d’accés. mantenidor d’aire condicionat i fluids rari d’instal·lació i manteniment dels Les sortides professionals del cicle en embarcacions esportives i d’esbar- elements de fusteria nàutica.
HTTP://WWW.AMNISTIACATALUNYA. ORG/EDU/CAT/ACTUA/ Amnistia Internacional: Una postal, una vida és una proposta educativa d’aquest moviment de defensa dels drets humans, centrada en la discriminació escolar dels nens romanís a Eslovàquia. Aquesta és una altra manera d’estudiar la geografia d’Europa i d’intervenir-hi. La proposta gira al voltant del debat del tema, la realització d’una postal amb un text breu, i la seva tramesa a Bratislava o a l’ambaixada eslovaca a Espanya. A la pàgina d’Internet, hi trobareu la proposta completa, amb molts suggeriments i informacions i materials per dur-la a terme i per treballar-la a l’aula.
La frase: “L’educació és allò que queda quan el que s’havia après ja s’ha oblidat.” B. F. Skinner (1904-1990)
PER A MÉS INFORMACIÓ Institut Castelló d’Empúries 972 25 07 68 @ iescastellodempuries@xtec.cat
RECURSOS PEDAGÒGICS
DVD
DVD
LLIBRE
GAYA, JOAN (GUIÓ); FORTIÀ, RAMON (DIRECCIÓ EDITORIAL) LA SANG DE LA TERRA
CRUSET, BEATRIU; JUANDÓ, JOSEP; NAVARRO, MÍRIAM; PÉREZ, ANNA MARIA; PLANAS, ANNA; SÀNCHEZ, CARME; SIMÓ, JOAN; TRABAL, MERCÈ; VILA, BARTOMEU; [REALITZACIÓ]; MARÍN, ARIEL; [ANIMADOR]; FIGUERES, JOAN; [MÚSICA ] IMATGES I SONS DE L'AIGUA
REYNAL PONS, ISABEL; BATLLE MEGALE, ELENA L'AIGUA. QUADERN D'ACTIVITATS PRÀCTIQUES
VIDEOPLAY SERVEIS
® El vídeo dóna una informació amplíssima al voltant de l’aigua. Presenta aquest element com a font de vida amb tota una colla d’organismes que viuen i depenen d’ella. Descriu l’aigua en cada un dels seus estats: líquid, sòlid i gasós. Explica el cicle natural de l’aigua i els aprofitaments que aquesta té. Parla del seu consum i del tractament de les aigües brutes. Destaca la importància que l’aigua té en la vida de l’home i la necessitat de fer-ne un ús racional.
SERVEIS DE CULTURA POPULAR
® Imatges i sons de l’aigua és una recopilació d’imatges sobre experiències adreçades a Educació Infantil i Primària. Mostra imatges i sons de l’aigua en moviments, animals i plantes que hi viuen o que la utilitzen. Mostra, entre moltes altres imatges, alguns animals aquàtics, altres de salvatges i altres de domèstics i com tots necessiten l’aigua.
FUNDACIÓ MINA D'AIGÜES DE TERRASSA
® Recull d’activitats per treballar, amb l’alumnat del 1r cicle d’ESO, el tema de l’aigua d’una manera pràctica i engrescadora. Hi ha activitats per fer a l’aula o al laboratori i a fora. Les 31 activitats s’agrupen en 4 blocs: propietats de l’aigua; els estats de l’aigua; l’aigua i la biosfera; usos i gestió de l’aigua. Cada activitat ve precedida d’una fitxa adreçada al professorat. A la fitxa de l’alumne, hi consta el material que cal, la pauta a seguir i un qüestionari que ajuda a elaborar les conclusions.