Diàlegs4 40

Diàlegs d’Educació

NÚMERO 40 | FEBRER DEL 2014

Un equip de matemàtiques Els professors del Jugamat dinamitzen la matèria a la Secundària La Mostra de Treballs de Matemàtiques, les Proves Cangur, el Dissabte de les Matemàtiques Transfrontereres.

Darrere d’aquests projectes, hi ha els professors de l’equip Jugamat, que ara ja està pensant en una nova iniciativa que els uneix amb professorat i alumnat de matemàtiques de França que fan les classes en català.

FIGUERES | MAIRENA RIVAS

L’equip de treball Jugamat treballa aquests dies en l’organització de les Proves Cangur de matemàtiques a Figueres i a altres poblacions de la comarca (Cadaqués, Llançà i la Jonquera, aquest any) puguin fer-se en una única seu –el pavelló poliesportiu–.

“L’objectiu és aconseguir que els joves que hi participen se sentin part d’un grup més gran, i donarli un caire més festiu, i d’aquesta forma ha anat creixent el nombre de participants”, expliquen les professores Laura Masmitjà i Roser Salip.

Les Proves Cangur –se celebren el 20 de març– consisteixen en un conjunt de problemes de 4 nivells diferents (nivell 1, per a 3r d’ESO; nivell 2, per a 2n d’ESO; nivell 3, per a 1r de BAT, i nivell 4, per a 2n de BAT). En cada nivell, hi ha trenta problemes repartits en tres nivells diferents. Aquestes proves es fan a tot el món, i la Societat Catalana de Matemàtiques participa en la seva creació.

Per ajudar a preparar aquestes proves, els professors de matemàtiques de l’equip Jugamat ofereix dues classes gratuïtes i d’assistència voluntària, que aquest any s’han fet al gener i al febrer.

145094

Matemàtiques a la biblioteca Entre els projectes que desenvolupa l’equip Jugamat, també hi ha donat suport i difusió al dissabte de les matemàtiques, una proposta patrocinada i organitzada per la Fundació Ferran Sunyer i la Fundació Príncep de Girona i que a Figueres es va fer l’1 de febrer. A més, Jugamat promou la Mostra de Treballs de Matemàtics, tots fets als instituts de secundària de l’Alt Empordà durant el curs.

S’exhibeixen a la Biblioteca de Figueres del 23 de maig al 7 de juny.

EDITORIAL

JOAN RUIZ Assessor de l’equip LIC del Servei Educatiu de l’Alt Empordà

LLEGIR PER FORÇA? eia l’escriptor francès Daniel Pennac que el verb “llegir” no suporta l’imperatiu. Efectivament, en l’època actual, en què la immediatesa i la força de la imatge cada cop es mengen més la reflexió i la lletra impresa, és del tot impossible pretendre que els nostres adolescents adquireixin de bell nou l’hàbit de llegir si no el tenen interioritzat des de petits. ¿És correcte fer llegir llibres obligatoris a l’escola i a l’institut? Sí i no. Sí, perquè, si no fos així, molts dels nostres alumnes no llegirien mai res més enllà de les seves converses de Whatsapp o de Facebook. I no, perquè, si no triem bé el que els oferim per llegir, acabarem de perdre’ls del tot com a lectors i cada vegada estaran més lluny de l’objectiu d’acostar-se als llibres per pròpia voluntat. És molt curiós (i preocupant!) el progressiu desinterès que van patint els nens i nenes des de l’escola, quan els apassiona descobrir (o que els descobrim) els secrets que amaguen les lectures, fins a l’institut, quan l’únic secret és amagar les lectures, no fos cas que fossin assenyalats amb el dit com uns éssers estranys pels seus companys de classe.

Està més que demostrat que un bon lector no neix, sinó que es fa. I es fa a partir dels models que veu a casa, a l’escola, a la societat en general. Pot no haver-hi referents lectors en un dels tres àmbits anteriorment esmentats però, si no n’hi ha en cap d’ells, la tasca esdevé molt difícil. Els docents hem d’assumir la nostra part de responsabilitat i, recuperant Daniel Pennac, creure’ns més que ningú un dels drets del lector que enumera a la seva obra Com una novel·la: el dret a llegir el que ens agrada.

D

L’última classe gratuïta i voluntària de preparació de les Proves Cangur, que s’ha fet a Figueres. ROGER LLEIXÀ

Com a novetat d’aquest curs, l’equip de professors ha participat en la posada en marxa, conjuntament amb el Servei Educatiu de l’Alt Empordà, d’un site (web) en què s’exposen tots els projectes que realitza el grup. “En aquest espai d’Internet (https://sites.google.com/a/xtec.cat/jugamat/noticies), es pot trobar informació del Departament d’Ensenyament de les proves de competències bàsiques, de selectivitat, i altres adreces d’interès, a més de pel·lícules i llibres, tot relacionat amb les matemàtiques, i un enigma mensual”, anoten les dues professores.

L’equip del Jugamat és un grup de treball, reconegut pel Departament d’Ensenyament, que està format per professorat de matemàtiques d’ESO i Batxillerat de l’Alt Empordà de diferents centres. Es va fundar el curs 20102011, en veure que el número de participants de les Proves Cangur anava creixent, i era cada cop més difícil organitzar-les dins d’un centre. Arran d’aquesta proble-

INTEGRANTS DEL JUGAMAT, CURS A CURS

JUGAMAT 2010-2011 쩛 Anna Barceló, Elena Burgas, Santiago Campillo, Helena Cusí, Maite Garcia, Sònia Geli, Rafa González, Laura Masmitjà i Quim Tarradas.

JUGAMAT 2011-2012 쩛 Ferran Baró, Elena Burgas, Santiago Campillo, Jaume Carrascossa, Xon Coll, Helena Cusí, Maite García, Sònia Geli, Rafa González, Laura Masmitjà, Lluís Sabater i Roser Salip.

JUGAMAT 2012-2013 쩛 Ferran Baró, Elena Burgas, Jaume Carrascossa, Helena Cusí, Laura Masmitjà, Lluís Sabater i Roser Salip.

JUGAMAT 2013-2014 쩛 Ferran Baró, Elena Burgas, Jaume Carrascossa, Helena Cusí, Sònia Geli, Laura Masmitjà i Roser Salip.

màtica –trobar un lloc on poder fer les Proves Cangur tots els centres de Figueres– va sorgir la necessitat de fer un grup que s’encarregués d’aquesta tasca. Quan

l’equip de professors va acordar la creació del grup, a més d’organitzar les Proves Cangur, el que volien era dinamitzar a la comarca les activitats de construcció i creació de materials matemàtics per part de l’alumnat de tots els centres de secundària, i és per això que es va crear la mostra.

Un coordinador del grup Tots els grups de treball del Departament tenen un coordinador del grup. Aquesta funció la va assumint cada any una persona diferent.

Jugamat mira endavant i ara també treballa sobre la idea de realitzar un projecte conjunt amb professorat i alumnat de matemàtiques de França que fan les classes en català. “També estem pensant i buscant la manera de poder incorporar més professorat, ampliar el grup, a partir de les necessitats i els interessos que hi ha entre el professorat de matemàtiques per enfocar el treball en aquella direcció”, conclouen.

II

Diàlegs d’Educació

DIMARTS, 4 DE MARÇ DEL 2014 | EMPORDÀ

L’ESCOLA PARLA

Les famílies tenen un paper important en la vida a la llar d’infants. LLAR ELS PINS

La relació amb les famílies a la llar d’infants Els Pins FIGUERES | M. R.

La participació de les famílies és una de les idees que recull i fomenta el projecte educatiu de la Llar d’Infants Municipal Els Pins de Figueres. Aquest relació família-llar implica la presa de decisions de qüestions de la vida en l’escola, el diàleg, l’escolta activa (amb una actitud d’interès real i sense prejudicis), el respecte i la confiança, tal com han explicat les educadores del centre, per a les quals ha estat molt important una formació permanent pel que fa a aquests temes.

“Creiem que les famílies són els primers educadors i volem oferir suport i acompanyament als pa-

res i mares en la seva tasca”, diuen, i també descriuen com es posa en pràctica aquest treball: “Amb una acollida diària donant un temps i una atenció càlida i personalitzada a cada infant i a cada pare, mare, avi... amb sofàs i butaques petites que hi ha en els espais pensats perquè les famílies puguin quedar-se el temps que necessitin o desitgin durant tot el curs. Hi poden estar des d’una estona cada dia a una jornada completa. També organitzem trobades, reunions, tertúlies, berenars de grup, concerts conjunts i festes populars.”

Per a les educadores, totes les idees i propostes de les famílies “són escoltades i ben rebudes”.

El Departament d’Educació Visual i Plàstica de l’Institut Castelló d’Empúries ha convocat un concurs de dibuix amb l’objectiu que els participants dissenyin un cartell d’una pel·lícula basada en un llibre. És el Concurs de Dibuix Sant Jordi 2014 i està adreçat a tot l’alumnat de l’institut, que hi pot participar ja sigui individualment o per parelles. El film en què s’hagi inspirat el disseny del cartell pot ser imaginari o bé existent, si bé el requisit indispensable és que ha de fer referència a un llibre.

Es proposa com a format i su-

A FONS

XAVIER CÁCERES Mestre i psicòleg especialitzat en teràpia familiar

MATEMÀTIC ivim immersos en una societat altament tecnificada, darrere de cada petita acció quotidiana ens trobem interactuant amb objectes que són fruits d’a-

V

Els alumnes de l’Escola del Far fan un projecte dedicat al conreu de l’olivera ® El teball inclou un seguiment de tot el procés, des de collir olives fins a salar-les o fer oli EL FAR D’EMPORDÀ | MAIRENA RIVAS

port el paper de dinA3, i la tècnica és lliure: tintes, retoladors, llapis de colors, collage, aquarel·la, pintura, ceres, mitjans infogràfics.

Pel que fa a les característiques que ha de tenir el cartell, d’acord amb les bases del concurs, els elements bàsics que s’han de combinar en el treball són el text escrit –el títol de la pel·lícula– i la part gràfica.

Els joves estudiants tenen temps de preparar els seus dissenys de cartell fins al 4 d’abril.

S’han establert dos premis: un per al primer cicle i un altre per al segon cicle i batxillerat.

Després d’haver treballat a fons el paisatge empordanès, el folklore del poble, la llet, els masos o les herbes remeieres, aquest curs els alumnes de l’Escola del Far d’Empordà treballen el món de l’oli i l’olivera, un conreu encara força estès en el municipi. Els nens i les nenes han seguit tot el procés, des de la collita de les olives fins a l’elaboració de l’oli al trull de Pau o la realització de diversos tallers com el de salar olives, el d’olives mortes, el de tastets o el de bàlsam amb oli d’oliva.

Els alumnes han anat a collir amb pares i avis de l’escola per tal de poder observar de primera mà tant la tècnica tradicional com a màquina. A part, han elaborat un dossier de treball per cicles on s’han plasmat totes les experiències i vivències del procés. Els projectes compten amb l’ajut de tota la comunitat educativa i la implicació d’altres agents externs relacionats amb el tema en qüestió.

Aquests tipus de projectes acostumen a culminar amb una jornada de portes obertes que permet donar a conèixer el treball fet

pels alumnes i en aquests moments s’està realitzant l’edició d’una separata per tal que el treball arribi a totes les famílies. “Intentem que els alumnes coneguin des d’un primer pla el tema que treballen amb la col·laboració d’experts forans”, comenta la directora, Rosa Maria Moret.

Cal destacar que l’escola ha estat guardonada en diverses ocasions per aquest tipus de projectes, tant a escala comarcal com estatal. La directora explica que la línia pedagògica de l’escola prio-

ritza tant el treball individual com el d’equip i, des de ben petits, els alumnes aprenen de l’entorn i del lloc on viuen. “L’aprenentatge significatiu és bàsic en aquesta escola. Tant l’experimentació com la innovació són dos dels eixos que regulen la majoria de les activitats sense deixar de banda el treball de les àrees troncals d’una manera sistemàtica i constant. Saber escriure, llegir, sumar o geometria són pilars fonamentals per tal de completar un treball més experimental”, conclou Moret.

questa revolució cultural, científica i matemàtica. El nostre deure com a formadors –juntament amb les famílies i la societat– és preparar els infants per fer front a aquests nous reptes. Se n’ha parlat molt dels natius digitals.

Moltes vegades com si els joves, de forma innata, fossin competents en aquest nou món. Paral·lelament ens trobem amb una gran quantitat de persones convençudes que no són aptes en matemàtiques –ho accepten amb naturalitat i resignació, com si el llenguatge matemàtic no fos quelcom universal i inherent a la nostra espècie.

L’alfabetització matemàtica, com moltes vegades citava Carlos Gallego, “és la capacitat individual per identificar i entendre el paper que les matemàtiques tenen en el món, fer judicis ben fonamentats i usar les matemàtiques i implicar-s’hi en aquells moments en què es presentin necessitats en la vida de cada individu com a ciutadà constructiu, compromès i reflexiu” (OCDE, 2003). És per això que hem d’obrir el focus d’actuació de l’assignatura de matemàtiques i treballar molt més enllà del càlcul i dels algorismes clàssics.

Fóra bo fer un treball a tres ni-

vells. Primer, mitjançant un treball més globalitzat i connectat amb experiències de la vida quotidiana –com el que proposa Àngel Alsina o el grup de “la Cultura Matemàtica de les Persones”– perquè els alumnes puguin emocionar-se resolent problemes matemàtics. Segon, mitjançant l’ús de materials manipulables –i per això tenim a l’UdG l’excel·lent treball de Maria Antònia Canals i el grup de recerca de materials GAMAR–. I, finalment, per ajudar en l’alfabetització tecnològica i la lògica matemàtica, treballar la programació mitjançant eines tan poderoses com l’Scratch

–tenim grans exemples al nostre país com la feina que desenvolupen els autors de la pàgina web codemads.com–.

D’aquesta manera els nois i les noies esdevindran productors i no només consumidors de tecnologia –segons un estudi del Consell Audiovisual de Catalunya de 2004, els nens passen 990 hores anuals mirant televisió, 1.564 hores a l’ordinador i amb videojocs, enfront de les 960 hores lectives–. Amb una bona alfabetització podran ser ciutadans proactius i reflexius. Podran gaudir de la nostra herència cultural i també contribuir-hi.

L’Institut Castelló d’Empúries idea un concurs de dibuix per Sant Jordi CASTELLÓ D’EMPÚRIES | REDACCIÓ

L’escola del Far és una escola cíclica, arrelada al medi, que actualment compta amb 88 alumnes. ESCOLA DEL FAR

El projecte ha inclòs participar activament en la collita d’olives. ESCOLA DEL FAR

Diàlegs d’Educació

EMPORDÀ | DIMARTS, 4 DE MARÇ DEL 2014

III

DIALOGUEM AMB... patint al llarg de la vida, precisament per tal d’aprendre a conviure amb la pèrdua i readaptar-noshi. Aconsellen parlar de la mort amb totes les lletres i sense eufemismes, la mort provoca dolor, sí, és molt cert, i molt, però cal poder construir a partir de la veritat. A un infant no l’alleugereix la pèrdua d’un pare o una mare perquè hagi anat al cel amb patinet o perquè brilli cada nit en una estrella, això ens alleugereix a nosaltres.

Ell continua patint perquè el pare o la mare no és a casa amb ell.

Irene Palol MESTRA I PEDAGOGA

«La mort a un nen s’explica amb molt d’amor i amb molta companyia» ENTREVISTA Irene Palol i Ribas (Viladamat, 1978) és mestra especialista d’educació musical i pedagoga. Es dedica a l’ensenyament des de l’any 2001 i ha treballat a la ZER Empordà, a l’Escola Carme Guasch i Darné de Figueres (on va ser directora) i El Rodonell de Corçà (on està actualment).

VILADAMAT | MAIRENA RIVAS P Com neix l’interès per la temàtica del treball de la mort a l’escola?

Per un interès personal amb el tema. A casa, no se n’ha parlat mai gaire i a mi sempre és un tema que m’ha generat neguit, que m’encurioseix. I perquè professionalment, com a equip de mestres, vam haver d’enfrontar un any molt dur amb un seguit de morts i dols a l’escola. Ens hi vam implicar molt i, tot i que va ser complicadíssim i molt feixuc, ens va portar un creixement com a equip i com a comunitat importantíssim.

R

Amb quines eines compteu els mestres per fer front a situacions d’aquest tipus en una escola?

P

R Comptem amb moltes eines, però el que ens passa és que no sabem com fer-les servir. Disposem

del suport dels EAP, que fan una tasca inestimable i d’un gran valor; dels recursos dels CRP, com la maleta del dol, de contes amb aquesta temàtica; també, si es demana, pots tenir l’assessorament del servei de suport al dol de Girona i d’un nombre incomptable de webs i llibres específics, que tracten el tema i donen pautes.

P Com pot afrontar un nen la mort d’un ésser estimat?

Amb molta por i vivint en un entorn molt convulsionat, ja que la pèrdua afecta també a tots els que a ell l’estimen, per tant és una etapa molt complexa. El seu procés de dol s’inicia després del coneixement de la mort significativa i és un procés llarg i molt dur en què l’infant passarà per diverses etapes: negació, negociació, ira, depressió i acceptació. Aquestes no tenen perquè ser amb un ordre cronològic.

Els infants viuen el dol sota dos preceptes: un és segons les seves capacitats, l’edat madurativa en què es troben, i la capacitat per comprendre els conceptes lligats a la mort, com la universalitat, la permanència, la no activitat, la irreversibilitat. I el segon precepte és com ho viuen els adults del seu voltant, principalment la família.

R

P Creu que els mestres disposen de prou formació per treballar la mort amb els alumnes?

Irene Palol, després d’una xerrada sobre el dol al SEAE. MONTSERRAT BARNADAS

Els nens no comprenen què està passant, no tenen un aprenentatge creat en aquest tema, no saben com han d’actuar, què senten, què poden sentir i com gestionar-ho. És per això que ens prenen els adults com a referent i imiten les nostres conductes.

P

Com s’explica la mort a un nen?

Si et refereixes al concepte, quan se’n parla, s’ha de fer des de dos vessants: des del vessant d’allò que vol dir, per tal de poder construir aprenentatge sobre el fet, i l’altre és sobre les emocions que això ens desencadena, com ens sentirem i què podem fer-hi.

R

P

Quina és la seva proposta?

La meva proposta va encaminada cap a la reflexió individual i en grup, a partir de petites activitats puntuals que em serviran per pensar, expressar, compartir i valorar el que jo sé sobre el fet de morir i tot el que ve després.

R

Aquesta és una manera de parlar de la mort als infants, amb contes, amb pel·lícules, amb dinàmiques, amb música, amb quadres, amb jocs, etc. Si et refereixes al fet d’explicar que algú ha mort un infant, doncs cal fer-ho amb molta calma, en un lloc tranquil, a poc a poc, fent silencis per donar temps, amb un vocabulari adequat a l’edat, dient sempre la veritat, responent a les preguntes sempre de la mateixa manera i amb molt d’afecte. És molt important que no hi hagi cap judici i que el deixem expressar i que surti l’emoció. La mort a un nen s’explica amb molt d’amor i amb molta companyia.

P És important anar amb la veritat per davant o aquesta veritat es pot maquillar d’alguna manera?

R Els professionals que treballen el tema diuen que cal anar treballant totes les pèrdues que anem

R No, gens, i hi ha molta feina per fer. És un tema que genera una profunda aversió, continua essent el més gran tabú de la nostra societat.

P Quins són els comentaris més sorprenents que ha sentit de part l’algun nen entorn de la mort?

R Els comentaris dels nens provenen dels adults, del que han sentit a casa i de com la família ha gestionat les morts i els dols que han patit. A tall d’anècdota, la Queralt, que és una nena que sovint ajuda l’àvia a matar l’ànec o el pollastre per al rostit, i el netegen juntes mirant-ne i estudiant-ne les parts, quan un dia va sorgir un comentari d’una malaltia a l’aula, hi havia una altra alumna que es tapava les orelles perquè no en podia ni sentir a parlar, li feia tanta por el que poguéssim dir que no ho volia escoltar i cantava. La Queralt, se la mira, li treu les mans de les orelles amb afecte i li diu: “Berta, però si això de la mort són coses de la vida!”.

PRÀCTICA REFERENT

Editen:

El projecte escolar de Ràdio Avinyonet AVINYONET DE PUIGVENTÓS | EQUIP DE MESTRES

Els editors del suplement Diàlegs dʼEducació no tenen perquè compartir les opinions expressades en les diferents seccions.

Per a més informació adreceu-vos a: www.sealtemporda.net.

Col·laboren:

El projecte de ràdio escolar a Avinyonet de Puigventós va néixer el curs 2011-2012 a partir de la necessitat de buscar una eina eficaç per treballar de manera més significativa i funcional la llengua. El projecte està enfocat a cicle superior. Els alumnes presenten cert grau d’autonomia i emprenedoria que creiem que són necessaris per poder desenvolupar un projecte com aquest.

Per altra banda, hem de tenir present que la majoria de les produccions de textos escrits parteixen de la teoria dels llibres, dels dictàmens del currículum i dels interessos dels mestres, la qual cosa fa que el grau de motivació i interès per part dels alumnes sigui mínim. Aconseguir la motivació dels escolars ens va portar a pensar alguna idea imaginativa per treballar de manera més significativa el llenguatge i donar protagonisme als alumnes.

Després d’alguns intents de fer concursos literaris i exposicions de poesia, se’ns va acudir que la

Uns alumnes, en plena emissió radiofònica. ESCOLA D’AVINYONET

ràdio podria donar sortida a moltes de les nostres inquietuds. De seguida vam veure que la ràdio ens servia per aprendre a escriure textos, però també per comprendre’ls; per llegir textos, però també per escoltar-los.

Expressió oral i expressió escrita Molts dels nostres dubtes eren tècnics i una de les nostres preocupacions era dotar el centre d’un equip de ràdio, però en dis-

posar d’un kit de ràdio prestat pel centre de recursos ens va fer que ens llancéssim de ple a engegar el projecte de Ràdio Avinyonet. La ràdio ens pot ajudar a fer més competents els nostres alumnes pel que fa a l’expressió oral i escrita, utilitzant el nou llenguatge de la ràdio i les noves tecnologies en general. La ràdio pot ser un element motivador per si mateix i ens pot donar un suport per treballar de manera interdisciplinà-

ria. La ràdio ens proporciona una eina senzilla on els alumnes reflecteixen les seves creacions en un projecte per a ells i fet per ells.

La ràdio ens aporta un projecte per a tota l’escola on tothom hi té cabuda i amb l’oportunitat d’intercomunicar-nos i comunicar la tasca feta a classe. La ràdio ens dóna una sortida de l’escola al món i un mitjà molt lligat a la vida, donant una sortida per a la vida als aprenentatges de l’escola.

Ens estem barallant fa uns anys per fer que els nostres alumnes siguin més competents i autònoms.

Aquest projecte reuneix tots els ingredients necessaris per treballar de forma interdisciplinària diferents àrees curriculars.

El projecte de Ràdio Avinyonet volíem que anés molt lligat al currículum existent i per això vam repartir diferents tipologies de textos per treballar durant el curs sempre enfocades a la ràdio.

Podeu escoltar algun aquí: https://sites.google.com/site/av inyonetdepuigventos/radioavinyonet.

IV

Diàlegs d’Educació

DIMARTS, 4 DE MARÇ DEL 2014 | EMPORDÀ

FLORA SECRETA

L’ACUDIT

PER ESTHER G. LO ´ PEZ I LI´DIA MEDINA (QUART D’ESO, INS ILLA DE RODES)

WEB RECOMANADA

CICLES FORMATIUS, UNA APOSTA DE FUTUR

THATQUIZ

INSCENDRASSOS DE FIGUERES

WWW.THATQUIZ.ORG/CA/

CICLE FORMATIU INFORMÀTICA GFGM: SISTEMES MICROINFORMÀTICS I XARXES s tracta d’un cicle de grau mitjà de la família d’Informàtica i Comunicacions, en què els alumnes adquireixen una base que els permet instal·lar i reparar petites instal·lacions d’ordinadors.

Segons el Departament d’Ensenyament, la competència general d’aquest títol consisteix en: Instal·lar, configurar i mantenir sistemes microinformàtics, aïllats o en xarxa, així com xarxes locals en petits entorns, assegurant la seva funcionalitat i aplicant els protocols de qualitat, seguretat i respecte al medi ambient establerts.

Utilitzant un llenguatge menys tècnic, podríem dir que, en aquest cicle, els alumnes aprenen a: Muntar, desmuntar i reparar ordinadors personals. Així com instal·lar-hi sistemes operatius (Windows, Linux,...) i configurar-los per tal que funcionin correctament en una xarxa per compartir recursos i accedir a Internet.

La durada del cicle és de dos cursos

E

acadèmics amb un total de 2.000 hores, de les quals 350 corresponen a pràctiques en una empresa.

S’hi pot accedir amb el títol d’ESO o també superant una prova o curs d’accés. I com a tercera via també és possible fer-ho després d’haver superat un PQPI (Programa de Qualificació Professional Inicial).

GFGS: DESENVOLUPAMENT D’APLICACIONS WEB s tracta d’un cicle de grau superior de la família d’Informàtica i Comunicacions, dins de la qual hi ha uns altres dos cicles de grau superior. Tots tres comparteixen un primer curs comú, el que facilita que els alumnes puguin realitzar dos cicles en tres cursos o fins i tot tres cicles, en quatre cursos.

El que s’imparteix a l’Institut Cendrassos està enfocat a la creació de pàgines i aplicacions web. Segons el Departament d’Ensenyament, la competència general d’aquest títol consisteix en: Desenvolupar, implantar i mantenir aplicacions web, amb independència del model em-

Bona part dels estudis es fan sobre el terreny. INS DE LLANÇÀ

E

prat i utilitzant tecnologies específiques del costat client o servidor, garantint-ne l’accés a les dades de forma segura i complint els criteris d’accessibilitat, usabilitat i qualitat exigits pels estàndards establerts. Utilitzant un llenguatge menys tècnic, podríem dir que en aquest cicle els alumnes aprenen a: Crear aplicacions web utilitzant diferents eines i tecnologies.

Fer-ne el manteniment: millores, actualitzacions, correccions... Fer-les de manera que siguin fàcils d'utilitzar pels usuaris. I que siguin segures

i robustes, que funcionin correctament.

La durada del cicle és de dos cursos acadèmics amb un total de 2000 hores, de les quals 317 corresponen a pràctiques en una empresa.

S’hi pot accedir amb el títol de Batxillerat, sense necessitat de realitzar la selectivitat, o també superant una prova o curs d’accés pensats per aquelles persones que han realitzat un cicle de grau mitjà o que varen abandonar els estudis en el seu moment i ara veuen la necessitat de millorar la seva formació.

ThatQuiz ofereix un servei gratuït de proves electròniques al professorat per emprar amb els alumnes. Es poden fer proves de buscar resultats, d'aparellar, de resposta múltiple... Les notes són immediatament notificades a l'alumnat. El professorat rep un registre complet dels resultats de la prova, incloent-hi totes les notes i les respostes incorrectes.

El funcionament senzill i les possibilitats de personalització la fan una eina complementària amb molt de potencial pedagògic.

La frase: “Si fas plans per un any, sembra arròs. Si en fas per deu, planta arbres. Si en fas per tota la vida, educa una persona”. Proverbi xinès recollit al Guanzi (645 aC)

 INFORMACIÓ Ins Cendrassos 972 507 908 / 972 507 937 / 972 500 111 @ b7005649@xtec.cat W http://www.iescendrassos.net

RECURSOS PEDAGÒGICS

LLIBRE

LLIBRE

LLIBRE

ESQUERDA, MONTSE; AGUSTÍ, ANNA M. EL NEN I LA MORT

RAMÍREZ, ANA-LUISA; RAMÍREZ, CARMEN [IL·LUSTRADORA] AIXÍ ÉS LA VIDA

POCH, CONCEPCIÓ; HERRERO, OLGA

PAGÈS EDITORS

EDITILDE, S.L.

® El nen o el jove que ha

® Segurament, quan estat educat sense tenir les coses no surten en compte la mort, quan com voldríem, és li arriba la pèrdua, es perquè se'ns està troba com nàufrag enmig invitant a fer nous del dolor i de la incertesa. descobriments. Cada dia s'estrena la vida.

El nen i la mort tracta I no ens la podem sobre la mort d’un ésser perdre! Així és la estimat, sobre el dolor que provoca als qui es vida és un llibre queden, sobre el dol que senzill i profund que se’n deriva, sentiments ajuda els nens a que ens qüestionen i ens prendre contacte amb els seus sentiments i a interpel·len. acceptar els contratemps de la vida.

LA MUERTE Y EL DUELO EN EL CONTEXTO EDUCATIVO PAIDOS IBERICA

® Cada cop més,

educadors, pedagogs, psicòlegs i pares tenen consciència de la necessitat de tractar, en els diferents contexts educatius, el tema de la mort i el dol. Aquest llibre proposa un recorregut de reflexió i pretén contribuir a omplir l’espai educatiu sobre la pedagogia de la vida i la mort amb una formació general.