EMPORDÀ | DIMARTS 9 D’ABRIL DEL 2013
Diàlegs d’Educació
Diàlegs d’Educació
I
NÚMERO 32 | ABRIL DEL 2013
Els jocs sense fronteres El Rodajoc és un reflex de la confluència cultural que viu l’Alt Empordà Un total de 1.427 alumnes de 4t de Primària de trenta-dues escoles de l’Alt Empordà han participat, aquest mes de març, al Rodajoc, en sis poblacions: Figueres (11a edició), Roses (8a), la Jonquera (4a), Castelló d’Empúries (3a), l’Escala (2a) i Llançà (1a). El Rodajoc ha mogut també 160 mestres i 230 voluntaris.
EDITORIAL
LAURA ROMERO Mestra del Centre de Recursos Educatius per a Deficients Visuals-ONCE
ELS ALUMNES AMB CEGUESA óc mestra itinerant del CREDV-ONCE, fruit del conveni de col·laboració entre el Departament d’Ensenyament i l’ONCE. S’hi atenen alumnes amb ceguesa i baixa visió greu, des dels zero anys fins que acabin els estudis. Tots ells estan escolaritzats en els centres escolars ordinaris del seu entorn (excepte els que presenten altres discapacitats associades), ja que no cal cap escola específica per a alumnes amb discapacitat visual. Quan dic “treballo amb alumnes amb ceguesa”, tothom pregunta: “Ensenyes Braille?”. “Sí, els ensenyo el codi Braille. Però, també molts altres aprenentatges necessaris que no cal ensenyar a la resta d’alumnes.” Tenint en compte que el 80% de la informació que ens arriba al nostre cervell ho fa a través de la visió, imagineu les dificultats per aprendre a: caminar quan no veuen res que els motivi per desplaçar-se, ser conscients que si estiren una mica la mà poden agafar la seva joguina preferida, trobar la seva jaqueta al penjador, vestirse, xutar una pilota, orientar-se per arribar sols a la seva taula, menjar correctament utilitzant els coberts, posar-se un got d’aigua a la boca, fer-se un entrepà, desplaçarse autònomament, fer servir l’ordinador... i un llarguíssim llistat de tasques que la resta d’alumnes aprenen per imitació. Els alumnes amb ceguesa ho tenen més difícil, és cert. Han de fer un camí més llarg per aprendre no només els continguts escolars, sinó també a ser autònoms en la seva vida diària. Però amb el seu esforç i l’acompanyament de l’entorn (societat, família, escola i professionals especialitzats) és possible.
El Rodajoc contribueix a apropar les diferents realitats educatives dels alumnes i propicia un espai d’intercanvi d’experiències. CLARA GUÀRDIA FIGUERES | MAIRENA RIVAS
El Rodajoc, com el seu nom indica, gira al voltant dels jocs, jocs de tot el món. Es planteja com una experiència sense fronteres, amb uns objectius adreçats tant als alumnes com al professorat d’educació física. Pel que fa als nens i les nenes, aquesta és una activitat que els dóna a conèixer tot un ventall de jocs dissenyats per treballar les habilitats i les destreses bàsiques. Els joves alumnes han d’acceptar les normes establertes per a cada joc i les han de complir. El Rodajoc afavoreix, a més, les relacions personals entre els nens i les nenes de diferents centres educatius, i de cultures diferents. És una proposta educativa que fomenta l’interès i el respecte per l’entorn, i propicia la recuperació de diferents jocs com a font de patrimoni i d’intercanvi cultural. Per
últim, i com a lema, el Rodajoc impulsa una actitud favorable vers el joc: Jugar pel plaer de jugar. Noves estratègies de treball Quant als objectius dirigits als mestres, s’estableix una col·laboració entre ells, ja que han d’elaborar accions conjuntes així com crear espais de debat a l’entorn de l’educació física. El Rodajoc, d’altra banda, fomenta el treball interdisciplinari entre diferents àrees i professors; i dóna a conèixer a les famílies la tasca que es realitza des de l’àrea d’educació física. A través d’aquesta activitat, el professorat intenta donar noves estratègies de treball a les escoles que presenten una manca d’instal·lacions o recursos. Figueres és la més veterana de les viles i ciutats de l’Alt Empordà
en organitzar el Rodajoc, una activitat que gira al voltant de la temàtica dels jocs multiculturals. A Figueres, s’ha celebrat l’onzena edició, i de mica en mica s’hi han anat afegint Roses, la Jonquera, Castelló i l’Escala. La novetat d’aquest any ha estat la participació de Llançà, i en números això es tradueix en escoles de sis poblacions més i 150 alumnes més que l’any passat. El Rodajoc s’organitza des del Servei Educatiu de l’Alt Empordà i està impulsat pels professors d’educació física. Els jocs que es proposen als alumnes no tenen una nacionalitat determinada: tan aviat pot ser jugat per nens i nenes en els camps de la Xina, com en els carrers de Senegal, tot passant pels parcs d’Europa o bé fent escala a les places d’El Salvador.
SEUS I POBLACIONS PARTICIPANTS
El Rodajoc afavoreix les relacions personals entre diferents escoles.
FIGUERES. 쩛 Escoles de Figueres, Vilafant i Peralada. ROSES. 쩛 Escoles de Roses, Palausaverdera i Pau. LA JONQUERA. 쩛 Escoles de la Jonquera, Agullana, la Vajol, Biure, Boadella, Maçanet, Capmany, Sant Climent, Darnius i Espolla. CASTELLÓ D’EMPÚRIES. 쩛 Escoles de Castelló, Sant Pere Pescador, Fortià, Sant Miquel de Fluvià i l’Armentera. L’ESCALA. 쩛 Escoles de l’Escala, Ventalló, Vilamacolum, Camallera i Viladamat. LLANÇÀ. 쩛 Escoles de Llançà, el Port de la Selva, Garriguella, Vilajuïga, Colera i Portbou.
142767
S
II
DIMARTS, 9 D’ABRIL DEL 2013 | EMPORDÀ
Diàlegs d’Educació
L’ESCOLA PARLA
Les rapsodes Magda Bosch i Helena Cusí han participat al Club de Lectura d’aquest abril. CLARA GUÀRDIA
El Club de Lectura del Muntaner, un espai per als amants de les paraules Dues de les activitats que han fet avis d’alumnes del Sant Pau. ESCOLA SANT PAU
Un projecte intergeneracional uneix a l’aula avis i nens de l’Escola Sant Pau
® Cada primer dijous de mes, en horari extraescolar, es reuneixen alumnes i professors FIGUERES | REDACCIÓ
FIGUERES | REDACCIÓ
bilada i membre de la FATEC.
L’Escola Sant Pau de Figueres ha engegat aquest curs un projecte intergeneracional, basat en un treball cooperatiu per a l’intercanvi d’experiències, vivències i opinions, per a l’aprenentatge, l’enteniment i el diàleg entre les generacions més joves (infants) i les persones grans (avis i àvies). El projecte vol promoure en uns i altres l’enriquiment mutu, i els valors de la confiança i l’empatia. La directora del Sant Pau, Lourdes Montaner, explica que, a principi de curs, es van posar en contacte amb la FATEC (Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya) per informar-los del projecte. Posteriorment, es va fer una tasca de sensibilització adreçada a tots els membres de la comunitat educativa (mestres, alumnes i famílies), i, a mitjan novembre, es va fer una reunió amb els avis de l’escola, a la qual va assistir la impulsora del projecte, Carme Arqués , que és mestra ju-
Tallers, contes i sardanes Montaner comenta que els avis i les àvies van respondre amb una actitud molt col·laboradora. “Es van recollir totes les seves sol·licituds i propostes i aquest febrer ja han començat a venir a l’escola. Han assistit a la festa de carnestoltes i han ballat sardanes a la festa de les danses de la primavera”, anota. Gràcies al projecte, els avis i les àvies poden anar a l’escola a fer diferents tipus d’activitats, tant les proposades per ells mateixos com les que es fan des del centre: tallers sobre la ciutat de Figueres, explicar contes i històries d’abans, jocs d’abans i d’ara, ensenyar a cosir, explicar com era la vida d’abans, lectura de poemes, ensenyar a ballar sardanes, col·laborar en el cultiu de l’hort, fer de parelles lectores amb els alumnes, explicar contes i llegendes, explicar com eren els oficis d’abans, entre moltes altres idees.
Per tercer any consecutiu, el Club de Lectura de l’Institut Ramon Muntaner de Figueres funciona amb èxit gràcies a un nombrós grup d’alumnes amants de les paraules. Cada primer dijous de mes, en horari extraescolar, aquests joves es reuneixen amb uns quants professors per parlar de literatura. És un espai gratuït i obert a tots els cursos d’ESO i Batxillerat, en què l’exercici de la lectura, gairebé sempre individual, es posa en comú. Aquesta experiència permet a tots els participants –més de trenta– expressar sentiments, pensaments, opinions... que l’obra i l’escriptor que tenen entre mans els suscita. Aquest curs, el suport de la Biblioteca Fages de Climent, que ha proporcionat puntualment els exemplars de préstec per als joves lectors, ha estat un factor decisiu perquè el Club seguís endavant: Francesc Delgado, Manuel de Pedrolo, Jordi Sierra i Fabra o Salinger ja han estat presents a les seves tertúlies gràcies a la seva col·laboració. El Club de Lectura forma part
acompanyar l’alumne/a? Què és allò que hem d’orientar i acompanyar? Quins són dins l’escola els moments educatius més essencials per a l’orientació? Comencem: Què vol dir acompanyar l’alumne/a? En primer lloc, vol dir ser-hi en els diversos i diferents moments que, en una escola o centre, té lloc el desenvolupament de la persona. I, en segon lloc, vol dir ser-hi amb el propòsit de posar en joc les eines, els instruments i la mediació que afavoreix la seva orientació singularitzada. Què és allò que, en definitiva, hem d’orientar? Es tracta d’afavorir (ajudar a construir) la dis-
ponibilitat, la capacitat i l’entrenament del jove per a formar-se sempre. Sens dubte és una tasca cabdal que fa anar plegats l’orientació i la tutoria amb el treball competencial capacitador de l’alumnat. En aquest horitzó de capacitar-nos competencialment, els continguts claus dels àmbits curriculars no només són irrenunciables sinó essencials. I és que difícilment podem interpretar una formació continuada al llarg de la vida en absència d’uns continguts aposentats i externs a un marc competencial. Plantegem en aquests moments la tercera de les preguntes: Quins són els moments essen-
A FONS
JOANA FERRER I MIQUEL Assessora tècnica Dep. Ensenyament Direccció General d’ESO i Batxillerat
ORIENTACIÓ, TUTORIA I ÈXIT (II) n l’anterior «A fons» definíem l’orientació i la tutoria com els eixos bàsics de l’acompanyament de l’alumne/a. És hora ara de fer un pas endavant i preguntar-nos: Què vol dir
E
EL PRÒXIM CLUB DE LECTURA
Dijous, 9 de maig de 2013 쩛 Tertúlia i comentari de l’obra llegida a càrrec del seu autor, l’escriptor Antonio Sánchez Vázquez. Concert de cloenda del curs al claustre de l´institut.
evocar i projectar l’experiència duta a terme. Les cròniques d’aquest curs es poden consultar a http://iesrm.net/pgs/club_lectura.html, i les de cursos anteriors a http://issuu.com/soldevilla/docs/ revista_club_de_lectura.
del projecte lector del centre en el qual estan implicats tots els departaments de llengües. Es llegeixen tant llibres en català com en castellà i hi ha una sessió en anglès. Aquesta coordinació permet assolir als alumnes els següents objectius: aprendre a expressar oralment la seva opinió tot respectant la dels altres; enriquir la lectura individual gràcies a les percepcions dels seus companys; entendre la importància del context històric i cultural de l’obra o del gènere de la mà dels seus professors; o valorar la lectura com una eina social, transformadora i d’enriquiment personal. Després de cada sessió, s’elabora una crònica que, penjada al web del centre, permet valorar,
Un fòrum virtual Les sessions presencials es completen amb la informació via telemàtica –programa moodle del centre– on s’afegeixen enllaços d’interès, fragments de pel·lícules, entrevistes, fotos, articles d’opinió... que paral·lelament ajuden a entendre el conjunt de l’obra llegida i conviden als alumnes a participar-hi també per escrit mitjançant un fòrum virtual. Es tracta d’una experiència molt recomanable, que desperta l’interès per la lectura d’una manera més viva i amena, fora de l’horari lectiu, sense exàmens ni pressions acadèmiques. Una oferta desinteressada, on professors, alumnes i convidats gaudeixen d’una veritable lliçó de literatura. Des de l’institut viatgen junts fins on la imaginació els porta.
cials, en un centre i en una escola, per a l’orientació? N’hi ha dos que són fonamentals: l’aprenentatge i l’aula. L’Aprenentage entès com les condicions, els objectes i les mediacions que el professional de l’ensenyament fa entrar en joc en el procés d’ensenyament i d’avaluació de l’alumne/a. I l’Aula (el centre, l’entorn) entesa com l’espai (“espai de seguretat”) que l’ensenyant afavoreix perquè tinguin lloc les condicions per a un aprenentatge singularitzat, amb i en col·laboració amb “els altres”. Vegem com l’orientació i la tutoria, per a poder portar a terme la seva funció essencial, han de tenir en comp-
te les tres A educatives: la A, d’acompanyament, la A de l’aprenentatge i la A d’aula. I és que l’Acompanyament és la raó de ser de l’orientació i de la tutoria però, lluny de ser projectat com a idea abstracta, en els centres educatius es concreta en la manera de planificar l’aprenentatge i en el plantejament d’aula que dissenyem tots plegats. Si observem, doncs, l’Aprenentatge i l’Aula com a praxis educativa de la nostra escola o del nostre centre, sabrem detectar el grau d’Acompanyament que afavorim al nostre alumnat. Les tres A de l’orientació, juntes.
EMPORDÀ | DILLUNS, 9 D’ABRIL DEL 2013
Diàlegs d’Educació
III
DIALOGUEM AMB...
Maria Pagès MESTRA D’ORDIS JUBILADA
«Penso que l’èxit o el fracàs de l’ensenyament no depèn només de l’escola» ENTREVISTA Nascuda a Ordis el 1952, la primera escola de Maria Pagès va ser la del seu poble, i quan tenia 9 anys va iniciar el Batxillerat a l’Institut Ramon Muntaner de Figueres. Filla única d’un paleta i d’una mestressa de casa, els seus pares van fer grans esforços perquè estudiés. Quan va completar el Batxillerat Superior, tenia dues opcions: anar a Girona a fer Magisteri, o bé anar a Barcelona, a fer una carrera de ciències, que és el que a ella més li agradava. Per una qüestió econòmica i de proximitat, va triar estudiar per ser mestra, una feina que es va acabar convertint en passió. ORDIS | MAIRENA RIVAS P Tot el poble es va bolcar en fer-li una festa sorpresa amb motiu de la seva jubilació. Es pot dir que va sortir per la porta gran de l’escola.
La veritat és que sí, que em van fer un reconeixement tan gran que encara, a hores d’ara, estic una mica commoguda i trasbalsada. Sé que la gent m’estima i que m’ha donat suport al llarg de R
Editen:
tots els anys que he estat aquí, i això ja és un luxe, això no té preu per a un mestre. P Tota la seva trajectòria com a mestra ha estat a Ordis? R No, en acabar la carrera, vaig estar dos anys a Riumors, però llavors ja vaig venir aquí. P Així, sí que es pot dir que ha estat tota la vida aquí? R Pràcticament, sí. Hi va haver un parèntesi, que va ser una comissió de serveis, per impartir classes de matemàtiques a l’ESO a l’Institut Alexandre Deulofeu. Però llavors vaig tornar aquí.
Té algun mètode particular per fer les seves classes, per donar la lliçó? P
Sempre he procurat prepararme molt bé la lliçó que havia d’impartir. Penso que, si no la domines, no et pots posar davant dels alumnes. També he procurat fomentar molt l’esperit crític entre els alumnes, que no es fiessin de tot el que els deien o sentien sinó que pensessin per ells mateixos. També he procurat fer una metodologia força activa, per tal que els alumnes participessin, que fessin preguntes, que reflexionessin. I, sobretot, he procurat inculcar-los R
Maria Pagès no amaga l’enyor per la seva gran passió, ser mestra, des que es va jubilar el curs passat. MAIRENA RIVAS
el valor de l’esforç, del respecte pels altres i, el més important, que aprenguessin a llegir bé, que fossin competents en lectura. P
A entendre el que llegeixen?
R Així és, si són competents en lectura, per exemple, no tenen cap dificultat per resoldre un problema matemàtic perquè entenen l’enunciat. P
El mestre ha d’estar ben format?
I tant. Jo he begut de fonts diverses, com Montessori o també dels consells que ens donaven des del Departament d’Ensenyament. Al llarg d’aquests anys, he procurat formar-me per anar-me reciclant. Perquè si no et recicles, t’estanques, i no en fas prou amb la voluntat de voler fer-ho bé. R
P Com valora les xifres de fracàs escolar que any rere any es fan públiques en aquest país? R A mi, em preocupen, francament. Penso que l’èxit o el fracàs de l’ensenyament no depèn només de l’escola, també implica la família, la societat... hi ha molts factors que hi intervenen. Jo sempre dic que això és com un tamburet que té tres potes, i si una no hi és el tamburet no s’aguanta. Les tres potes són l’escola, la família i el mateix alumne. Si hi ha una entrega total per part de l’escola, però la família no s’hi implica o bé l’alumne no s’acaba de motivar, el tamburet trontolla. P Quines eines hi ha per motivar l’alumne?
R Li has de despertar la curiositat. I costa molt, això, perquè actualment estan molt acostumats a rebre imatges i informació a través d’aparells tecnològics. Abans, hi havia només la televisió, però ara tenen tants estímuls que tu mateix, com a mestre, t’has d’adaptar a aquesta nova realitat. Has de mirar de fer intervencions curtes i després fer-los intervenir. P Li ha estat fàcil acostumar-se a la jubilació? R He de dir que sí, perquè pots fer coses que havies deixat de fer perquè no tenies prou temps. Però he de ser realista. És clar que emplenar-me la vida com m’emplenava fer classe no ho trobaré en cap de les activitats que faci.
PRÀCTICA REFERENT
L’Escola Les Mèlies es vesteix de còmic ® Sota un mateix tema, alumnes i mestres treballen per aprendre més enllà dels llibres VILAFANT | REDACCIÓ
Els editors del suplement Diàlegs dʼEducació no tenen perquè compartir les opinions expressades en les diferents seccions. Per a més informació adreceu-vos a: www.sealtemporda.net.
Col·laboren:
Com cada any, durant una setmana, l’Escola Les Mèlies de Vilafant es vesteix de gala i sota un mateix tema l’alumnat i els mestres treballen per aprendre què hi ha més enllà dels llibres de text. Aquest curs, la setmana cultural ha girat a l’entorn del món del còmic. I és per això que tot el centre ha treballat un projecte interdisciplinari i s’han elaborat les disfresses de carnaval basantse en aquest registre de les historietes il·lustrades. Els cicles treballen seguint un dossier amb activitats de diferents àrees, es fan uns tallers barrejant els alumnes dels diferents nivells amb la col·laboració de les famílies. Seguint aquesta metodologia, tal com expliquen els mestres de Les Mèlies, “s’afavoreix la cohesió social entre l’alumnat, el treball en equip i la implicació de les famílies a l’escola”. La setmana cultural conclou amb una cercavila de carnaval de
Els personatges d’Astèrix i Obèlix han format part d’aquest treball, dedicat al còmic. ESCOLA LES MÈLIES
tot l’alumnat i els mestres del centre per l’entorn de l’escola. Les famílies poden gaudir de les disfresses elaborades en els tallers relacionades amb el còmic.
Com a dada interessant, cal destacar que el passat 8 de febrer, pels carrers de Vilafant, es va celebrar una desfilada en la qual van participar: Les Tres Besso-
nes, el gat i la rateta que escombrava l’escaleta, el gat amb botes, en Superman, l’Astèrix i l’Obèlix, l’Ot el bruixot amb la Berta i també en Batman.
IV
DILLUNS, 9 D’ABRIL DEL 2013 | EMPORDÀ
Diàlegs d’Educació
L’ACUDIT
WEB RECOMANADA
PER ISABEL CAMARASSA
HTTP://WWW.EDUCAPLUS.ORG/
La frase: “Cada nou amic que guanyem en la carrera de la vida ens perfecciona i enriqueix, més encara pel que de nosaltres mateixos ens descobreix que pel que d'ell mateix ens dóna.” (Unamuno)
Isabel Camarassa Estudiant de Primer de Batxillerat Artístic de lʼInstitut Alexandre Deulofeu de Figueres. L’ENIGMA
SER AL DARRERE SIMULTÀNIAMENT Com pot ser que la Cristina sigui darrere de la seva mare, si la seva mare també és darrere de la Cristina? Solució: La Cristina i la seva mare estan esquena contra esquena.
A la xarxa es poden trobar múltiples espais fets per professorat que han necessitat materials, els han creat i tot seguit els han posat a disposició de la resta de la comunitat educativa, que no sempre està pendent d’aquestes aportacions. Una de les més constants és la de Jesús Peñas, professor de Física i Química en el seu portal Educaplus. Hi veureu una gran quantitat de propostes bàsicament per a alumnat d’ESO. És un nou espai web on allotjar vídeos educatius en català. Ara per ara hi ha obertes tres línies de treball: aula al núvol (vídeos autoeditats pel professorat), masterclass (fragments seleccionats de conferències), i bones pràctiques (minireportatges). És un projecte endegat per ARA.cat i la UOC.
Autor: Lluís Segarra. Títol de lʼobra: Problemates. Recull de problemes matemàtics per a totes les edats. Editorial: Graó, Biblioteca de Guix, 122
BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES DE L’ALT EMPORDÀ
Pere Calders, de Llançà Joan Serra
Els serveis d’extensió bibliotecària: la biblioplatja del Port de Llançà: L’extensió bibliotecària engloba una sèrie de serveis i mesures que prenen les biblioteques per tractar d’eliminar o mitigar les barreres físiques, geogràfiques, socials, econòmiques, cul-
turals o de qualsevol naturalesa que impedeixin o dificultin l’accés a la cultura i a la informació de certs grups de població. És un mitjà per estendre els serveis i les activitats que s’ofereixen més enllà dels límits físics de la biblioteca i acostar-los a altres indrets i a públics nous. Entre aquests hi podem trobar els serveis de préstec
col·lectiu que s’ofereixen a hospitals, a presons, a casals d’avis, a escoles, a residències de gent gran, i d’altres que només s’ofereixen temporalment com les bibliopiscines, les biblioplaces, els bibliomercats o les biblioplatges. Deixar-se portar per la lectura A l’estiu, és quan molta gent disposa de més temps lliure. I a la platja, prenent el sol i reposant, és un bon moment per deixar-
se endur per la lectura d’un bon llibre. És per aquest motiu que des de l’any 2005, la Biblioteca Pere Calders de Llançà porta l’equipament a la platja del Port; per tal que només amb el banyador, la tovallola i el carnet de la biblioteca els usuaris es puguin emportar en préstec els llibres. La biblioplatja del Port també disposa de diaris i revistes, per mantenir-se informat o distreure’s fent un bany.
BIBLIOTECA PERE CALDERS
RECOMANACIONS DE LES BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES DE L’ALT EMPORDÀ
LLIBRE
LLIBRE
LLIBRE
GOUST, MAYALEN BLANCANEU: ADAPTACIÓ DEL CONTE DELS GERMANS GRIMM
SIERRA I FABRA, JORDI L'ESTRANY
PUIG, IRENE DE FER FILOSOFIA A L'ESCOLA
ESTRELLA POLAR
BARCANOVA
DIPUTACIÓ DE GIRONA
® Una adaptació d’un conte clàssic dels germans Grimm: Blancaneu, il·lustrat per la jove francesa Mayalen Goust. El conte és el de sempre, però amb alguns detalls diferents, d’aquells que als nens no se’ls passen per alt i t’aturen per dir-te: “Ep! Això no anava així!”. Les il·lustracions són exquisides, molt cuidades i harmonioses i la Blancaneu té una certa estètica oriental, trencant així amb la imatge clàssica de la Blancaneu del món Disney. Estem davant d’una petita joia tant per a adults com per a infants.
® De la mà de Jordi Sierra i Fabra, se’ns presenta aquesta nova novel·la juvenil, guanyadora del premi Barcanova de literatura infantil i juvenil. Ambientada en una societat reprimida fruit d’un règim dictatorial, retrata com és un món sense llibertat. Un jove i la seva mare, amb el pare tancat a la presó, decideixen acollir un hoste per obtenir més recursos, però aquest llogater resultarà ser algú que no és qui diu ser. La curiositat per saber coses de l’estrany desvetllarà la fantasia del jove. L’obra captiva amb els seus dos personatges principals i que ofereix un cert equilibri entre la duresa, la naturalitat de la vida quotidiana i l’alegria de la infantesa.
® L’autora posa de manifest que l’ensenyament de la filosofia és una manera d’assegurar la pràctica de la llibertat d’expressió i de pensament en els infants i joves, ja que estimula la funció reflexiva, el raonament crític i la creativitat. Per això Fer filosofia a l’escola és important, per donar l’oportunitat a tots els nens d’aprendre a ser ciutadans lliures. Amb un gran nombre de recursos didàctics, el llibre presenta un seguit de temes, com ara l’educació per la pau, la prevenció de la violència, l’educació democràtica.... que poden ser molt útils per a totes aquelles persones implicades en els processos educatius.
Col·laboren: