Diàlegs d'educació 333 by CRP Alt Empordà

Diàlegs d’Educació

NÚMERO 33 | MAIG DEL 2013

Quan les matemàtiques surten de l’aula L’equip Jugamat proposa projectes per fer de les mates una matèria lúdica i creativa Els professors del grup Jugamat donen suport el dissabte de les matemàtiques, organitzen la Prova Cangur i, a més, s’ocupen de coordinar una exposició de treballs de matemàtiques que s’inaugura aquest 24 de maig a la biblioteca de Figueres. El grup de treball Jugamat s’ha marcat uns objectius basats en treure les matemàtiques de l’aula i potenciar la part lúdica d’aquesta matèria. Així, curs rere curs, els professors de matemàtiques de secundària posen en pràctica tres projectes. El primer consisteix a donar suport a la divulgació dels dissabtes de les matemàtiques, que organitzen les fundacions Ferran Sunyer i Balaguer i Príncep d’Astúries. Un dissabte al mes, es fan a la Universitat Autònoma de Barcelona, però hi ha un d’aquests dissabtes que vénen aquí, a Figueres. Aquest curs ha coincidit amb el 2 de febrer, i els professors del Jugamat es feliciten de l’èxit de participació. “Està obert a tots els alumnes de batxillerat i fins i tot vénen de 4t d’ESO. Es fan xerrades de matemàtiques divulgatives. Després, es fa un break per esmorzar i l’activitat es reprèn amb un taller per als alumnes, en el qual se’ls plantegen reptes i problemes a l’ordi-

nador a partir del que s’ha explicat a les xerrades. Són unes matemàtiques de visió, de pensar”, expliquen els professors, que per poder celebrar aquest dissabte de les matemàtiques a Figueres han pogut comptar amb el suport de l’Ajuntament de la ciutat. La Prova Cangur és l’altre projecte en el qual el grup de treball Jugamat aboca molts esforços. Aquesta és una activitat impulsada per la societat internacional Le Kangourou sans Frontières, de la qual és membre la Societat Catalana de Matemàtiques. Entre la seu de Figueres i la de l’Escala, aquest curs hi han participat centenars d’estudiants de 3r i 4t d’ESO i de 1r i 2n de Batxillerat de tota la comarca i fins i tot aquesta vegada han vingut de Ceret (Vallespir), i Jugamat pot comptar amb la col·laboració, per a l’organització d’aquesta prova, del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, que aporta el transport de l’alumnat, i dels ajuntament, que cedeixen els locals. Molts d’aquests projectes són

MAGNET SCHOOLS JOSEP MARIA MORA VERDENY Assessor del CRP Servei Educatiu de l’Alt Empordà

EDITORIAL er tenir-ho una mica clar. Estem buscant quelcom per justificar alguna cosa? Les escoles imant, redescobertes a Catalunya fa quatre dies, fa més de 40 anys que varen ser creades als EUA com a revulsiu d’un sistema educatiu que no

acabava de tirar endavant, amb zones escolars dividides per classes socials, fins arribar a l’extrem de crear escoles gueto. I com és lògic pensar, les societats que s’autoanomenen democràtiques no es poden permetre tenir centres tan poc reeixits. És en aquest entorn que, amb

CLARA GUÀRDIA

possibles gràcies a la bona voluntat tant del professorat com dels alumnes. D’una forma altruista, els professors fan dues classes de

preparació per a aquestes proves, fora d’horari lectiu, perquè els estudiants que ho vulguin assisteixin també de forma voluntària.

® EL CARTELL DE LA MOSTRA de Treballs de Matemàtiques d’aquest any. Se celebra del 24 de maig al 7 de juny, a la Biblioteca Carles Fages de Climent de Figueres, i s’hi exposen treballs, individuals i col·lectius, que han estat seleccionats en tots els instituts de secundària de la comarca. En aquesta ocasió, també hi haurà representats dos intituts de la Catalunya Nord. Aquest és un projecte també ideat pel grup de professors del Jugamat.

les més bones intencions del món, pedagogs, psicòlegs i mestres afinen la seva imaginació fins arribar a crear el corrent School Choice on també s’hi troben les charter schools i les escoles tàndem. Tots tres models comparteixen una mateixa finalitat, amb petites variacions; cercar l’equitat i l’excel·lència dels estudiants, vinguin d’on vinguin. Amb un tret pedagògic diferenciat. L’article no dóna per aprofundir en les particularitats i encerts d’aquests corrents, però sí per qüestionar-nos el motiu pel qual aquestes necessitats d’innovació pedagògica sempre sorgeixen en els mateixos entorns de treball.

Si ens volem emmirallar en corrents d’altres latituds, que no ens cal!, també seria bo veure com han evolucionat després de 40 anys d’existència, ja sigui l’americà o el finlandès. Així veurem on comencen les responsabilitats del professorat i de l’administració. Justificar l’èxit d’un centre només en funció del seu projecte pedagògic i de la implicació del seu professorat, és, si més no, un argument molt poc argumentat. Ens hauríem de preguntar si aquesta és la tendència a seguir. No estic en contra d’aquestes metodologies, al contrari, però l’excel·lència educativa cal cercar-la a partir de la igualtat del

sistema. És en aquest punt, quan, de portes endins, li toca al professorat gaudir i fer gaudir l’alumnat en els processos d’ensenyament i aprenentatge. Tinc la impressió que la visió d’escola no és damunt de les taules dels despatxos on es planifiquen i administren les ciutats, deixant en mans del professorat mitges solucions per les quals ni estem preparats, ni és la nostra funció. Una altra cosa seria poder experimentar aquestes innovacions pedagògiques des de la igualtat d’oportunitats i compromís familiar. Probablement, llavors, sí podrem transformar la societat.

L’equip Jugamat Set professors de cinc instituts ® El grup de treball Jugamat està format per Elena Burgas, de l’INS La Jonquera; Ferran Baró, Jaume Carrascosa i Laura Masmitjà, de l’INS Olivar Gran; Helena Cusí, de l’INS Ramon Muntaner; Lluís Sabater, de l’INS de Llançà, i Roser Salip, del CC Paula Montal, i compta amb el suport del Servei Educatiu de l’Alt Empordà.

i els associats als carrers amb Comerç Associat a Comerç de Figueres sortegen ESTABLIMENTS ASSOCIATS ON PODREU BESCANVIAR EL PREMI: NANA LLIBRES LOW COST ECOBUGADERIA MON MÚSIC MOBLES GIMENO ELECTRODOMÈSTICS SOLER NATURA PET SHOP EMPORDÀ ABACUS PERRUQUERIA JESÚS OPTICA GELABERT EMPÒRIUM INFORMÀTICA

DEL MAR MÉNDEZ NÚÑEZ, 8 MÉNDEZ NÚÑEZ,14 MÉNDEZ NÚÑEZ, 14-L 2 MÉNDEZ NÚÑEZ, 30 MÉNDEZ NÚÑEZ, 49 MIGDIA,1 LOCAL,1 PLAÇA DEL GRA, 6 PLAÇA DEL GRA, 7 SANT ANTONI, 47 SANT ANTONI, 97 SANT LLATZER, 28

150€ 142498

FIGUERES | MAIRENA RIVAS

entre els lectors de l’Empordà per gastar als establiments associats. Aquesta setmana últim cupó. Ja podeu fer arribar la vostra butlleta.

Diàlegs d’Educació

DIMARTS, 7 DE MAIG DEL 2013 | EMPORDÀ

L’ESCOLA PARLA

L’ambient a la llar de Palau és sempre molt familiar. LLAR LA MUNTANYETA

Espais familiars a llar La Muntanyeta PALAU-SAVERDERA | M. R.

La llar d’infants La Muntanyeta, de Palau-saverdera, ha iniciat, aquest curs, el projecte Els espais familiars, amb l’objectiu d’oferir un servei d’acompanyament en la criança dels infants de 0 a 3 anys, que no estan escolaritzats a la llar d’infants. “En un moment tan difícil com l’actual, és important diversificar i coordinar tots els serveis destinats a la petita infància, per poder donar suport a un major nombre de famílies. Educadores i mestres, pediatres, psicòlegs i llevadores”, diu la directora, M.

Antònia Barceló Sot, i hi afegeix: “Es tracta de girar el punt de vista, i el que fins ara havia estat sobretot una mirada cap a dins, per satisfer les necessitats de les famílies inscrites, ara s’amplia també amb una mirada cap a l’entorn, per poder captar les necessitats de totes les famílies que ens envolten.” Aquest curs, vuit famílies han format part del projecte. Cada dimecres, s’han compartit estones de joc i tertúlia. “Grans i petits s’han sentit acollits en aquest bonic camí de la maternitat”, anota.

A FONS

GEMMA SIMON MUNTANÉ Serveis Educatius. Memorial Democràtic de la Generalitat

UN RECURS PER ENDINSAR-NOS EN LA HISTÒRIA l Memorial Democràtic de la Generalitat va presentar aquest febrer, a Figueres, el dossier educatiu relacionat amb l’ex-

® Aquest any ha posat en funcionament la modalitat de Batxillerat «Batxibac» LLANÇÀ | MAIRENA RIVAS

per conèixer millor la realitat del centre, definir l’estil i els temes del butlletí informatiu intern, les informacions a publicar a la web de l’escola, l’estil i el contingut dels comunicats de premsa a partir dels temes proposats pels cicles, l’establiment de contactes amb els mitjans de comunicació locals i comarcals, el seguiment i anàlisi anual de la presència del centre en els mitjans i, esperem que no calgui, decidir i comunicar en cas d’alguna crisi. posició Catalunya bombardejada. 75è aniversari dels bombardeigs a la població civil i a les infraestructures catalanes. L’objectiu del dossier és donar a conèixer els fets històrics, els atacs aeris indiscriminats sobre la població civil a Catalunya durant la Guerra Civil i, especialment, destacar-ne els valors ciutadans enmig d’aquests fets tan colpidors i reconèixer persones que van esdevenir referents universals de no-violència i solidaritat humana. Aquest material està adreçat a alumnes de secundària i al professorat de ciències socials i història principalment, tot i que també incorpora qüestions d’altres discipli-

nes com ara la literatura catalana, la filosofia o l’educació per la ciutadania. El dossier resulta una eina molt útil per treballar la Guerra Civil i els bombardejos tant dins l’aula com a fora, amb l’organització d’alguna visita als espais de memòria relacionats (aeròdroms, refugis, itineraris, bateries antiaèries), ja que incorpora íntegrament els textos de l’exposició. Consta de quatre blocs temàtics, ordenats cronològicament: a) La República bombardejada; b) Els bombardejos sobre el territori i sobre les centrals hidroelèctriques; c) Els refugis, els valors ciutadans i l’ajut internacional, i d) Després dels bombardejos: altres

El Joaquim Cusí millora la comunicació L’Escola Joaquim Cusí de Figueres treballa per la millora de la comunicació. Fa un temps, el centre va engegar aquest pla intern de comunicació per tal de millorar el prestigi, donar coherència a la política de comunicació, donar a conèixer les activitats habituals i les d’innovació i fer pública l’oferta educativa i de serveis. La comissió de comunicació s’encarrega de proposar qüestionaris interns a les famílies

L’Ins de Llançà potencia l’ensenyament actiu de les llengües estrangeres L’institut de Llançà ha consolidat, en els darrers anys, des d’activitats que cobreixen les necessitats de l’alumnat amb dificultats d’aprenentatge com l’Aula Oberta, fins al Conveni Singular Rumb o les campanyes solidàries. Destaca, en aquest sentit, l’apadrinament d’una nena índia de la Fundació Vicent Ferrer o la col·laboració amb Creu Roja en la recollida de joguets o amb el banc d’aliments. També s’han consolidat les intervencions en el medi a partir del projecte Escoles Verdes, o l’obertura de vies de diàleg per a la solució de conflictes des de l’entorn de la mediació escolar. Però, com diuen els membres de l’equip directiu, els aspectes en què s’han centrat més els esforços han estat en el desenvolupament d’una línia d’ensenyament actiu de les llengües estrangeres i l’inici de l’ampliació dels ensenyaments postobligatoris. “En aquest centre es treballa, òbviament, per millorar el nivell de competència en llengua anglesa. Aquest any, en aquest sentit, l’alumnat de 2n d’ESO ha participat per primera vegada en l’experiència English mini week, que els ha portat a viu-

Anna Felip, Laura Falgarona, Albert Blasco, Lídia Sánchez i Albert Garcia. ESC CUSÍ

FIGUERES | REDACCIÓ

Els alumnes de 2n d’ESO han participat per primer cop en l’activitat English mini week, a Anglaterra. INS LLANÇÀ

L’últim intercanvi amb Toulouges dels alumnes de 3r d’ESO. INS LLANCÀ

re durant una setmana a Anglaterra, en llars anglòfones i assistint a classes d’aquesta llengua combinades amb visites culturals”, expliquen. A més, a 1r de batxillerat, es manté, des de fa uns anys, un viatge d’estudis a Dublín. Paral·lelament, els alumnes que han començat a estudiar francès a 2n d’ESO, fan un intercanvi en arribar a 3r amb alumnes d’un collège de Toulouges, que posteriorment visiten Llançà. L’aprenentatge del francès continua després a 4t, curs en què s’acaba de consolidar. Aquest doble itinerari lingüístic ha comportat una altra novetat: per primer cop també, aquest

any, l’institut de Llançà ha posat en funcionament el Batxibac, modalitat de batxillerat que permet obtenir la doble titulació de batxillerat i baccalauréat. Actualment, els alumnes que el cursen es troben a Nancy (França), estudiant en aquesta llengua durant un mes i vivint en famílies per reforçar la parla. El Batxibac obre les portes als estudis posteriors tant a casa nostra com en centres de França. “En un moment com l’actual, de considerables dificultats en el moment de la integració professional, aquesta opció amplia el ventall d’oportunitats dels alumnes que la cursen”, assenyalen els professors.

atacs aeris arreu del món i el patrimoni memorial de la Guerra Civil. Tanmateix, el gran repte ha estat incloure fonts orals i material gràfic i documental molt variat –i de tot Catalunya– per fomentar el treball d’anàlisi en profunditat i la reflexió crítica, pròpia dels investigadors socials. Es tracta de fer balanç de l’impacte dels bombardejos sobre el nostre país, recuperar la diversitat de memòries i aproximar-nos a la vida quotidiana del moment, la que van viure els nostres avis i àvies, fent ús de l’enfocament socioafectiu (experimentar en primera persona, posar-se en el lloc de l’altre). Comprendre els motius dels

bombardejos i estudiar-ne les conseqüències ajuda a adquirir consciència històrica. Ens adonem de les causes i dels seus efectes. Com diu la catedràtica de Didàctica de les Ciències Socials Dra. Gemma Tribó, es tracta de construir coneixement per després extrapolar-lo. Dit d’una altra manera, prenem consciència sobre un passat que ens porta al present i ens convida a una experiència de responsabilitat sobre el futur. Finalment, a l’annex, hi ha recomanacions de llibres, documentals i pàgines web relacionades. D’altra banda, s’hi ha inclòs la llista de municipis bombardejats i la cronologia dels bombardejos.

Diàlegs d’Educació

EMPORDÀ | DIMARTS, 7 DE MAIG DEL 2013

III

DIALOGUEM AMB... doncs les administracions podem facilitar oportunitats als mestres i també als alumnes, perquè puguin anar de banda a banda.

Pere Mayans CAP DEL SERVEI D’ACOLLIMENT LINGÜÍSTIC Etienne Baqué INSPECTOR DE L’EDUCACIÓ NACIONAL

P Quin és, doncs, el paper de les administracions en un projecte d’aquest tipus?

«Un objectiu fort del projecte és enraonar català a la Catalunya Nord» ENTREVISTA Etienne Baqué i Pere Mayans van coincidir fa uns dies, a l’Escola de Sant Climent Sescebes, on els mestres de les escoles que participen en el projecte L’Albera sense Frontera presentaven algunes de les seves propostes pedagògiques. SANT CLIMENT SESCEBES | MAIRENA RIVAS

Senyor Pere Mayans, defineixi el seu càrrec. P

Sóc cap del servei d’immersió i acolliment lingüístics del Departament d’Ensenyament. Aquest és un servei que s’encarrega de l’ensenyament de la llengua catalana, des de l’impuls de la lectura fins a l’acollida de l’alumnat nouvingut, immersió lingüística, etc. I en concret el nostre servei també s’encarrega del que són les relacions amb la resta de territoris de parla catalana, des de la Franja, les Illes, l’Alguer, la Catalunya Nord, Andorra i el País Valencià. Amb la Catalunya Nord i amb la seva administració, l’Acadèmia de Montpeller, fa molts anys que R

tenim un conveni de col·laboració per a la incentivació i per l’intercanvi d’experiències de l’ensenyament del català a les dues Catalunyes. P

I el seu, senyor Etienne Baqué?

Sóc inspector de l’Educació Nacional, del Govern de França, i encarregat de tot el que té relació amb l’ensenyament del català en el Departament dels Pirineus Orientals. R

Quina ha estat la raó que els ha fet coincidir a Sant Climent Sescebes? P

Etienne Baqué (E. B.): Cada any mirem de fer una trobada entre tots els mestres que participen en aquest projecte que es diu Albera sense Frontera. Vam fer una reunió al mes d’octubre al Pertús, en la qual els mestres van poder construir el projecte que volien posar en pràctica aquest any i ara, amb aquesta trobada, podem veure en quin punt es troba el projecte. Del que es tracta també és de poder visionar tot el que han penjat al moodle. Pere Mayans (P. M.): És un projecte amb el qual ens hem propoR

Baqué i Mayans, a la biblioteca de l’escola de Sant Climent. MAIRENA RIVAS

PARTICIPEN EN EL PROJECTE

CENTRES DE L’ALBERA DEL NORD Escoles d’Argelers, Pertús, Portvendres, Cabestany, Sant Andreu de Sureda; instituts de Ceret i de Sant Andreu de Sureda i Liceu de Ceret. CENTRES DE L’ALBERA DEL SUD Escoles de la Jonquera i de Garriguella; ZER Requesens (Espolla, Capmany, Sant Climent Sescebes i Darnius), i instituts de Llançà i la Jonquera.

sat agermanar centres de banda i banda. Compartir materials didàctics, compartir per tant experiències entre alumnes i professors, intercanviar experiències didàctiques... Les tecnologies de la

comunicació permeten no només accedir als professors que estan fent l’intercanvi d’un centre del sud amb un del nord, sinó compartir amb tot l’equip docent de diversos centres. P Aquest projecte s’ha engegat en altres zones, a part de l’Albera?

R (P. M.): Sí, vam fer una experiència molt similar amb un projecte sobre el riu Segre, que neix a la Catalunya del Nord i desemboca al sud, a la comarca del Segrià. Vam agermanar escoles de la Cerdanya amb escoles de la Catalunya Nord, i el producte va ser un material didàctic, que en aquest moment hem pogut publicar físicament fins i tot. Aquestes són experiències que jo crec que, en aquest nou marc que s’està dibuixant d’Europa, amb aquestes zones que tenim tant per compartir,

R (E. B.): El primer que fem és impulsar el projecte, donar-lo a conèixer. Vam constituir un grup de treball, que s’encarrega de reflexionar sobre quins són els recursos pedagògics que podem trobar. Hem definit el marc i els objectius d’aquest projecte. I, després, vam buscar els centres educatius que poguessin estar interessats a participar en aquest projecte. Nosaltres també ens fem càrrec de la coordinació i, si podem, també del finançament perquè els centres es puguin pagar els transports per anar d’una banda a l’altra per fer trobades. (P. M.): Les dues administracions, tant l’Acadèmia de Montpeller com la Generalitat de Catalunya, tenim un conveni que dóna l’aixopluc per poder fer aquests intercanvis. P L’eix comú de L’Albera sense Frontera és, per tant, el català?

R (E. B.): Sí, hi ha la part lingüística del projecte, que també és molt important. A la banda de la Catalunya Nord, totes les classes que participen són classes en les quals s’ensenya el català. Aquest projecte també té l’objectiu fort de ser un motiu d’enraonar en català en una situació de comunicació molt autèntica i motivadora, perquè els alumnes s’han de correspondre, tant parlant com escrivint-se.

PRÀCTICA REFERENT

Editen:

Projecte col·laboratiu de lectura en veu alta ® En la iniciativa, participen prop de 900 alumnes d’instituts i escoles públiques de Roses i Palau primària, amb l’objectiu d’incentivar el gust per la lectura.

ROSES | REDACCIÓ

Els editors del suplement Diàlegs dʼEducació no tenen perquè compartir les opinions expressades en les diferents seccions. Per a més informació adreceu-vos a: www.sealtemporda.net.

Col·laboren:

En aquest curs 2012-2013, i dins el marc de l’Impuls de la Lectura (ILEC), promogut pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat, s’ha organitzat un projecte col·laboratiu de “lectura en veu alta” entre l’alumnat dels centres públics de Roses i Palau-saverdera. El projecte, coordinat per l’assessora LIC del Servei Educatiu de l’Alt Empordà, compta amb la col·laboració del professorat i mestres dels centres i la supervisió de l’inspector de la zona. La idea bàsica d’aquest projecte és propiciar la interacció entre l’alumnat de l’ESO i el de

Bona pronúncia i entonació Durant una setmana, un total de seixanta-dos alumnes voluntaris dels instituts Illa de Rodes i Cap Norfeu entren a les aules de Cicle Mitjà i Superior de primària i llegeixen en veu alta textos en català. Els textos s’han preparat prèviament amb l’assessorament del professorat dels departaments de llengua, tenint cura de llegir-los amb bona pronúncia, entonació i expressivitat davant els seus companys. L’activitat de lectura en veu alta es realitza a la tarda, fora de l’horari escolar de secundària. Per aquest curs s’han programat tres sessions que es porten a terme durant els mesos de febrer, abril i maig. Les valoracions de tots els participants sobre el projecte són molt positives i es valora especialment l’interès i la motivació que ha despertat en l’alumnat.

Dues alumnes voluntàries, fent una lectura en veu alta. INS ILLA DE RODES

Diàlegs d’Educació

DIMARTS, 7 DE MAIG DEL 2013 | EMPORDÀ

WEB RECOMANADA

L’ACUDIT

PER JÚLIA ESTEVE

HTTP://E2013.WORDPRESS.COM/

L’any 2013 és l’Any Internacional de l’Estadística (IYS2013), dedicat a promoure “la importància de l’estadística per a la comunitat científica, empreses, usuaris [...], mitjans de comunicació, polítics, empresaris, estudiants [...] i milions de persones”. La celebració d’aquest any té per objectiu el reconeixement a escala mundial de la contribució que l’Estadística ha fet al llarg dels anys al progrés de la nostra societat. Entre d’altres iniciatives, la Societat Catalana d’Estadística i l’Indescat impulsen aquest bloc d’Internet amb l’objectiu de fomentar la manera estadística de mirar les coses de la vida corrent.

Júlia Esteve Estudiant de Primer de Batxillerat Artístic de lʼInstitut Alexandre Deulofeu de Figueres.

L’ENIGMA

EL PROBLEMA DE LES CROQUETES La Lolita i la Dolors tenen cadascuna la mateixa quantitat de croquetes. Quantes croquetes haurà de donar la Lolita a la Dolors perquè la Dolors en tingui deu més que ella?

siguin millors que el silenci.” (Proverbi indi)

Solució: Cinc.

La frase: “Quan parlis, procura que les teves paraules

Autor: Lluís Segarra. Títol de lʼobra: Problemates. Recull de problemes matemàtics per a totes les edats. Editorial: Graó, Biblioteca de Guix, 122

BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES DE L’ALT EMPORDÀ

Municipal del Port de la Selva Isabel Buscató

Les rutes literàries són una bona eina per acostar escriptors o llibres als lectors o al públic en general, visitant els llocs que han estat motiu d’inspiració o escenaris de les històries que després podem llegir en els llibres. A partir d’una ruta literària es pot viu-

re de manera diferent l’experiència de la lectura, ens podem acostar a un autor que potser d’altra manera no llegiríem o bé aprofundir en les sensacions i en l’entorn on passa una història que ens ha agradat molt. Explorar aquest doble vessant és un recurs més que tenim les biblioteques per promocionar la

lectura. En el cas del Port de la Selva, vàrem voler homenatjar J. V. Foix sumant-nos als actes commemoratius en motiu dels vint-i-cinc anys de la seva mort, posant en marxa una ruta literària que repassa dife-

rents textos i vivències de Foix al Port de

la Selva. Mitjançant tretze plafons, col·locats en llocs en què apareixen textos de J. V. Foix o que eren espais d’una significació especial per al poeta, es fa un recorregut que passa per tot el poble arribant a cala Tamariua. Una manera interessant d’unir la història i l’anecdotari local amb els textos d’un dels grans poetes de Catalunya de tots els temps.

RECOMANACIONS DE LES BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES DE L’ALT EMPORDÀ

LLIBRE

BALDÓ, ESTEL (AUTORA) I CABROL, MARTA (IL·LUSTRADORA) ONZE EMBARBUSSAMENTS

SLOAN, HOLLY GOLDBERG I’LL BE THERE: SEMPRE AMB TU

MARTÍ, MIQUEL (AUTOR); LLENAS LLENSA (IL·LUSTRACIONS) LLEGENDES DE MAR DE LA COSTA BRAVA

BARCANOVA

CRUÏLLA

EDITORIAL SIDILLÀ

® Onze ® Una història commovedora per a embarbussaments, joves, que destaca per la seva petits textos de la originalitat i realisme: en Sam i el tradició popular que seu germà, que és autista, porten poden ajudar nens i una vida nòmada i desordenada nenes a millorar la amb el seu pare, un delinqüent dicció, a aprendre a habitual. Mentre que l’Emily té una memoritzar petits existència ordenada i còmoda, en poemes i a identificar un àmbit familiar acollidor. Quan paraules amb el mateix tots dos es troben (en Sam i so de forma amena i l’Emily), i s’enamoren, el seu món divertida. Per afavorir es trasbalsa i comencen les la lectura autònoma dels infants, el text es presenta de complicacions. Amb un estil molt descriptiu, l’autora ens forma breu i s’acompanya d’unes il·lustracions molt nítides explica una història de supervivència, un relat tendre i que en reforcen el contingut. Un conte molt didàctic. colpidor alhora, que enganxa de seguida.

Col·laboren:

® A partir d’un treball de recerca, en Miquel Martí ha fet un recull de llegendes passant per diferents pobles de la Costa Brava, preguntant a gent i consultant un munt de bibliografia. Les ha recollit actualitzant el llenguatge i ordenantles per temàtiques i pobles. Aquestes llegendes tenen en comú que s’emmarquen en un ambient de mar i tenen com a protagonistes diferents personatges de la nostra mitologia: sirenes, bruixes, goges, pirates i animals extraordinaris. També hi ha llegendes sobre indrets que tenen quelcom que els fa peculiars o misteriosos com ara coves, illes i algunes roques.

Diàlegs d’Educació

EMPORDÀ | DIMARTS, 7 DE MAIG DEL 2013

TEXTOS GUANYADORS I ACCÈSSITS DEL II PREMI DE NARRATIVA PERIODÍSTICA DIÀLEGS D’EDUCACIÓ Text motivador: Van trucar el timbre en el pitjor moment. Estava delectant-me amb la meva sèrie preferida. Era la meva estona de relaxació abans de posarme a estudiar. Vaig anar a obrir malhumorada. Em vaig trobar un paio descalç que anava amb frac. Al seu costat, hi havia un gran embalatge de cartró. Al bloc no tenim ascensor, així que em vaig preguntar com havia pujat aquell paquet a un sisè pis sense despentinar-se. No semblava cansat. Tenia els peus nets i ni una gota de suor li baixava pel front. Tot plegat era intrigant, però jo tenia pressa per tornar davant del televisor. Adaptació: Joan Francesc Dalmau (Cavall Fort).

Un mag, ‘el carter estrany’ SARA HEREDIA ÁLVAREZ. CC La Salle (Figueres). 1r Premi

ona tarda –va dir l’home–. Tinc un paquet per a la Clara Mirall. M’ho vaig pensar una estona abans de respondre. Era un home estrany, però, com que tenia pressa vaig decidir agafar el paquet i marxar. –Sí, sóc jo. –Vaig contestar amb un somriure.

El paquet pesava molt i em va picar la curiositat de com un home pot pujar fins a un sisè pis un paquet tan pesat per les escales sense suar. –Com ho ha fet? –. Les paraules em sortien de la boca sense que ho pogués evitar. Ell va somriure i em va contestar amb amabilitat: –Bufona,

abans, jo era mag. Em dedicava a anar de poble en poble, de ciutat en ciutat, a ensenyar la meva màgia als nens. Però desgraciadament els vailets van créixer i amb ells, la tecnologia. Ai! Com odio la tecnologia! Precisament ella és la culpable. Perquè va fer joguines interactives, va crear televisors... i, ara, els xiquets miren el televisor, juguen a l’ordinador, a les consoles... En definitiva, no els agrada la màgia! Em vaig empobrir, vaig acabar al carrer i l’única feina que

he trobat és pujar paquets pesats a pisos sense ascensor. Així que uso la màgia per elevar l’objecte fins al pis.

Aquella història em va commoure, ja no m’interessava la sèrie. –I... d’això... M’ho pot demostrar? –Oh, i tant! Xarmec tus! Estuc! Pirux! De sobte, les cadires es van elevar. Jo vaig començar a flotar. Era com nedar a l’aire! Però quan va dir “Pirux!” va desaparèixer i tot va tornar a la normalitat. Vaig sentir la cançó que indicava que el programa havia acabat. –Tant se val!

re’m i fer com si res. Vaig apagar el televisor i vaig col·locar el paquet sobre la taula del menjador,

comprovant que sí que pesava, i que, per tant, que aquell paio l’hagués portat fins a dalt de tot sense cansar-se gens seguia sent un misteri. Em vaig estar molta estona en silenci, mirant i pensant què podia haver-hi a dins i qui el podia enviar. Van passar les hores. Perquè arribés la mare, no faltava gaire. Al cap d’uns minuts va arribar, com jo esperava. Li vaig explicar el que havia succeït. Ella, intri-

gada, va obrir el paquet. A dins, hi havia un altre paquet embolicat amb paper de regal. També hi havia un sobre que va obrir i va llegir amb veu alta: “Enhorabona: El seu fill/a és el guanyador del II Premi de Narrativa Periodística.” Contents, vam suposar que en el paquet hi havia el premi. El vaig obrir i vaig poder comprovar que hi havia el lot de llibres que sortejaven.

–Ha vingut un home amb un paquet preguntant per tu. Portava frac i anava descalç –vaig comentar-li–. Li he dit que tornaves a les sis i ell ha dit que ja vindria més tard. I quan estava a punt de contestar-me, va sonar el timbre. –Hi és en Pep? –va preguntar un home des de l’altra banda de la porta. –Sí, acaba d’arribar –vaig dir jo–. Pep! –Ja vinc –va respondre ell

acostant-se a la porta ben lentament. –Senyor Pep, aquí té el seu paquet. Firmi aquí... Perfecte, ja se’l pot endur –va dir el carter. –Què és? –vaig preguntar-li intrigrada. I en Pep va obrir el paquet lentament per fer-ho més misteriós. –Una tetera? –vaig dir decebuda. –Pensava que seria alguna cosa més emocionant. –Per a mi, una tetera és com un tresor –va dir ell–, per això en tinc

tantes. I sense fer-li cas vaig posarme a fer els deures decebuda pel paquet.

Un paquet misteriós de debò RAIMON CASANOVAS PALLISERA. Escola Salvador Dalí (Figueres). 2n Premi

aig pensar en el que hi podia haver a dins. Devia ser alguna cosa que no pesés gaire, sinó no m’ho explicava. Encuriosit, li vaig preguntar què volia. Va tardar una mica a contestar. Jo em posava nerviós, quan va dir que em deixava el paquet i

que se n’anava volant i que feia tard. Li volia preguntar qui l’enviava, però va restar mut. No em va contestar i va baixar corrent les escales com si fugís de mi. Estava sol a casa, i no sabia què fer. De seguida vaig saber que avui em perdria la sèria, perquè estava massa intrigat per asseu-

El paquet misteriós BLANCA URIGOITIA OLIVELLA. Escola Pompeu Fabra (Llançà). 3r Premi

ixí que li vaig preguntar: –Com ha pogut pujar, sense ascensor, si això és un sisè pis? I ell, sense contestar-me, va preguntar: –Hi és en Pep? –No, però tornarà a les sis. –vaig respondre jo. –Doncs ja tornaré més tard

–va dir. I carregant-se l’embalatge a l’espatlla va començar a baixar les escales. Vaig tancar la porta i me’n vaig anar a seguir mirant la televisió, encara preguntant-me com s’ho havia fet, aquell home. Al cap d’una estona, quan es va acabar el programa, em vaig posar a fer els deures, i més tard va tornar en Pep.

Un somni mal somiat! ANNA BATLLE MARTÍ. Escola Sant Pau (Figueres). Accèssit

Mmm, d’això, desitja alguna cosa? –Paquet per a la senyora Montse Nicolau. –Doncs ara no hi és, però ja l’hi donaré. –Sobretot, tu no ho miris per res del món. –D’acord, d’acord, vinga, adéu. –li vaig tancar la porta als nassos, amb el paquet agafat, impedintli dir-me res més. Vaig tornar a la

–

televisió, però al cap d’una estona em vaig adonar que no feia cap cas al meu programa preferit. Pel cap només em passava allò de “sobretot, tu no ho miris per res del món”. Qui era aquell individu? Com sabia que jo no podia mirar el que li havien portat a la mare? Que m’amagava alguna cosa? No, no està gens bé xafardejar les coses dels altres. També és cert que, si fos tan important, seria a casa

Entrega misteriosa NIL CEBRIÀ PIÑOL. CC La Salle (Figueres). Accèssit

lavors vaig preguntar-li què volia i em va dir que venia a entregar-me un paquet. Jo li vaig preguntar si podia ajudar-me a entrar-lo i va dir que tenia pressa. Com estava sola a casa, vaig baixar al pis de baix a preguntar si algú em podia ajudar a entrar-lo a casa i em va acompanyar el meu veí, un home alt i fort

però una mica gran. Quan vam pujar, el senyor repartidor ja no hi era. El meu veí, que, per cert, es diu Francesc, em va ajudar a entrar el paquet i se’n va tornar al seu pis a llegir els seus llibres d’història. Vaig intentar obrir el paquet amb les mans, però no vaig poder. Llavors vaig anar a la saleta del

CLARA GUÀRDIA

esperant-lo, i no a la festa del meu germà petit, en Robert. Finalment, la curiositat em va posseir, i a l’obrir el paquet em vaig quedar de pedra. Allà hi havia una càmera d’espionatge, una llanterna de molta potència i fins i tot una pistola. No podia ser! Al fons de tot hi havia una carta, i la vaig obrir amb l’esperança d’una justificació. “Bona tarda, capitana. Avui ens trobem en un conflicte massa perillós per arriscar-me a escriure’l. Ens trobem demà mateix al lloc de sempre i li ho explicaré amb detalls. Mentrestant, li deixo aquests pare, on tenia tot el material per traballar, i vaig agafar el cúter, encara que mai em deixen utilitzarlo sola. Vaig dirigir-me corrent al paquet i, amb molta cura, el vaig obrir. A dins hi havia una figura feta de marbre, molt curiosa. Me la vaig mirar i remirar però no aconseguia averiguar què era aquella figura tan estranya. I, per descomptat, encara tenia aquella curiositat de saber qui era aquell repartidor i com havia arribat al meu pis.

CLARA GUÀRDIA

objectes per a qualsevol emergència.” Què? La mama, capitana? Però si ella tan sols és una dona dolça i carinyosa que es dedica a cuidar els nens petits, no com a detecti-

CLARA GUÀRDIA

Més o menys cap a les cinc de la tarda, va arribar la meva mare amb una pila de bosses i, com ja m’esperava, es va sorprendre amb la figura de marbre i em va co-

CLARA GUÀRDIA

va! Què vol dir al lloc de sempre? Tot això és un joc? Em vaig despertar per l’aigua fresca al front que em calmava la calor del cap. Tenia la mare al davant amb aspecte preocupat. Havia estat tot una jugada de la imaginació? Em disposava a esclatar amb preguntes quan la mare em va tapar la boca i em va dir: “Només un malson, fill, un malson.” Quan se n’anava vaig veure-li una pistola platejada lluent al cinturó. Havia somiat, però... fins a quin punt? mençar a cridar i a pregunta què hi feia aquella cosa en mig del rebedor. Després d’explicar-li tot a la mare, es va calmar i va trucar de seguida al pare, que va repetir el mateix que havia fet la mare. Finalment, van trucar a la policia perquè busqués aquell home. El dia següent va venir la policia a casa i em va fer descriure el repartidor. Dues setmanes després, la policia va informar que no l’havien trobat pas a la ciutat i ho van deixar córrer.