Diàlegs d’Educació
NÚMERO 34 | JUNY DEL 2013
La música com a punt de trobada Esdeveniments com la Trobada de Corals, Cantània i Cantarella uneix els estudiants Alumnes i professors, tant d’instituts com d’escoles de la comarca, participen activament cada curs en uns esdeveniments musicals que han esdevingut una experiència de cohesió social. Els joves aprenen a més a ser espectadors respectuosos i sensibles amb la música.
D’esquerra a dreta, les edicions d’aquest any de la Trobada de Corals a El Jardí; Cantània, també a El Jardí de Figueres, i Cantarella, a Roses. CLARA GUÀRDIA / ROGER LLEIXÀ / MONTSENY EMPORDÀ FIGUERES / ROSES | MAIRENA RIVAS
Alumnes de diferents centres, tant de primària com de secundària, tenen la música com a punt de trobada. Recentment, s’han celebrat a la comarca tres esdeveniments multitudinaris: la Trobada de Corals i Cantània, a Figueres, i Cantarella, a Roses. Pel que fa a la Trobada de Corals, aquest curs Figueres ha estat la seu per als alumnes d’Educació Secundària. Hi han participat més de 600 alumnes de 1r d’ESO
a 2n de batxillerat, acompanyats de més de 40 professors, i procedents d’11 centres de les comarques gironines i un de Terrassa. Pel que fa a Cantània, cada any es crea una cantata expressament pensada per a alumnes i s’organitza des de l’Auditori de Barcelona. El projecte Cantània fa molt de temps que funciona a l’Auditori i ara fa uns quants anys que també es fa al Teatre El Jardí de Figueres. Fins fa tres anys, només participaven les escoles de Figue-
res, però ara ja està obert a tots els centres de l’Alt Empordà. La mestra Anna Massot, que forma part del grup de treball de Cantània i també de Cantarella, explica que no es realitza un únic concert, sinó tres, encara que cada escola només participa en un dels tres. Cantània està pensat per a alumnes de 5è i de 6è de primària. “El professorat participant assistim tres jornades de formació a l’Auditori de Barcelona al llarg del curs i a l’Alt Empordà, a més, tam-
IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA JAUME CANYET ESTANYOL EDITORIAL quest curs 12/13 els mestres i les mestres de diverses escoles de Figueres han participat, per segon any consecutiu, en un seminari de formació de llengua emmarcat dins el Pla per a l’Actualització de la Metodologia del Programa d’Immersió Lingü-
143544
A
Assessor Equip LIC Servei Educatiu de l'Alt Empordà
ística (PIL). Per facilitar la comprensió d’aquest títol tan llarg, faré una petita explicació retrospectiva. El Programa d’Immersió Lingüística ( PIL) es va començar a implementar a Catalunya als anys 80 com a model d’escolarització i d’aprenentatge del català i en català. En els seus inicis, aquesta me-
todologia es va aplicar en algunes poblacions de l’àrea metropolitana de Barcelona on l’alumnat era majoritàriament monolingüe en castellà. Amb pocs anys el model es va anar generalitzant i estenent progressivament a la gran majoria d’escoles de Catalunya. Vist amb perspectiva, és una evidència que el Programa d’Immersió Lingüística ha estat una peça clau per avançar en el camí de la normalització del català, sense que això hagi comportat una minva en el coneixement i en l’ús del castellà. Per comprovar-ho,
bé estem constituït en grup de treball per treballar conjuntament”, comenta Anna Massot. Un espectacle des de dins Quant a Cantarella, és un projecte que ha reunit a Roses 350 alumnes de les escoles i instituts de Roses, Pau i Palau-saverdera (de 6è i primer cicle d’ESO), amb l’objectiu que tots ells gaudeixin de la música i coneguin i visquin des de dins com es munta un espectacle d’aquestes característi-
ques. L’espectacle final compta amb un grup reduït de músics que interpreten el suport harmònic de referència per als cantaires. Un altra fita d’aquest projecte és “cohesionar socialment els alumnes de tota la zona educativa de Roses a través de la música”, assenyala Anna Massot. Cantarella compta amb el suport econòmic de les AMPA dels centres participants, per sufragar la despesa del grup de música i de les samarretes.
només cal passejar-se pels patis de bona part d’escoles i instituts de Catalunya i escoltar quina és la llengua més utilitzada en situacions d’interrelació entre l’alumnat. Des de ja fa una colla d’anys, la presència de nens i nenes amb llengües familiars diferents del català i del castellà ha anant convertint moltes escoles en un mosaic on conviuen llengües i cultures molt diverses. Aquesta diversitat cultural i lingüística és una riquesa que cal saber aprofitar, tanmateix no es pot negar que afegeix un grau de complexitat important a la tasca del professorat. Per poder fer front a aquest repte, a banda d’altres recursos com són les aules d’acollida, el professorat ha parti-
cipat en seminaris de formació per aplicar noves metodologies que donin resposta a les necessitats actuals. En aquests moments, el model d’escola de què estem parlant es troba amenaçat per la LOMQE, la llei impulsada pel govern del PP que, si s’apliqués a Catalunya, significaria, entre altres despropòsits, acabar amb el Programa d’Immersió Lingüística que ha estat una peça clau en la incorporació de nous parlants al català i un element fonamental per garantir la cohesió social. Ens hi juguem la feina feta durant molts anys i no podem quedar-nos amb els braços plegats davant d’aquest darrer atac a la nostra llengua.
II
Diàlegs d’Educació
DIMARTS, 4 DE JUNY DEL 2013 | EMPORDÀ
L’ESCOLA PARLA
Una de les representacions que s’han fet aquest curs. ESCOLA JOANA D’EMPÚRIES
Els petits actors del Joana d’Empúries CASTELLÓ D’EMPÚRIES | M. R.
L’Escola Joana d’Empúries, de Castelló d’Empúries, ha inclòs aquest curs, en la seva programació, el teatre com a matèria transversal que es treballa des de diferents àrees: llengua catalana, educació física, música... des de P-3 fins a 6è. Cada curs prepara la seva obra i fins i tot fa els seus propis cartells i les invitacions. L’eix temàtic han estat els contes. La iniciativa és fruit de la participació dels mestres de l’escola en un curs de formació en teatre, després del qual van pensar que seria
molt interessant poder treballar amb els alumnes l’expressió oral i corporal. Cada curs ha presentat, davant la resta de companys de l’escola, l’obra que ha preparat i, com diuen els mestres, tots ells se senten molt motivats. “Ningú no està obligat a fer la representació, però es dóna el cas que hi ha alumnes que normalment són molt introvertits i que gràcies al teatre s’obren i s’expressen i tenen ganes d’actuar. Això ha estat una sorpresa molt satisfactòria tant per a nosaltres com per a les famílies”, expliquen els mestres.
L’última jornada de Sant Jordi ha recordat Miquel Martí i Pol en el 10è aniversari de la seva mort. INS CAP NORFEU
Els pilars del Cap Norfeu són la cohesió social, la participació i la comunicació ® L’institut rosinc vetlla per donar sortida a la bona feina que fan alumnes i professors res dels alumnes per parlar-los de temes que tenen a veure amb el desenvolupament de les classes. I en aquesta mateixa línia comunicativa, el Cap Norfeu organitza conferències, també dirigides a les famílies, a càrrec de ponents de renom relacionts amb el món de la pedagogia.
ROSES | MAIRENA RIVAS
La cohesió social, la comunicació amb les famílies i la participació en convocatòries, concursos, certàmens i altres iniciatives obertes a alumnes o professors són les tres puntes de llança de l’Institut Cap Norfeu de Roses. ® COHESIÓ SOCIAL. Un exemple de
L’Espai Familiar funciona a les tardes a la llar Bon Pastor. LLAR D’INFANTS
La llar Bon Pastor com a Espai Familiar FIGUERES | REDACCIÓ
L’Espai Familiar per a la Petita Infància és un servei de l’Ajuntament de Figueres que ha posat en marxa, a la llar d’infants municipal Bon Pastor, amb la voluntat d’ampliar i diversificar l’oferta educativa adreçada a la petita infància. Un dels objectius és oferir un espai dedicat a aquells pares i mares que no necessiten o no volen el servei d’una escola bressol, però creuen convenient que els seus fills han de compartir, unes hores a la setmana, un espai de joc
A FONS
FRANCESC VILA BATALLÉ Coordinador de Llengües Estrangeres Serveis Territorials d'Ensenyament
APRENENTATGE INTEGRAT DE CONTINGUTS I LLENGÜES ESTRANGERES
i socialització que complementi el seu desenvolupament i que ofereixi suport en l’educació dels infants. Els petits han d’estar sempre acompanyat d’un adult el pare, la mare, l’avi, l’àvia... L’espai funciona dimarts i dijous de 15 a 17 hores, de gener a juny, sense necessitat d’inscripció prèvia i amb un aforament màxim de dotze famílies. El servei és per a infants de 4 mesos a 3 anys i és gratuït. L’Espai Familiar compta amb dues educadores que acompanyen i acull els infants i les seves famílies. AICLE (Aprenentatge Integrat de Continguts i Llengües Estrangeres és una metodologia docent promoguda arreu d’Europa que consisteix a fer servir les llengües estrangeres (CLIL si es fa en anglès i EMILE si es fa en francès) per ensenyar matèries i, al mateix temps, incrementar l’èxit en l’aprenentatge d’aquestes llengües. Aquest increment d’hores de dedicació a la llengua estrangera ajuda a millorar els resultats, encara que els beneficis no són només per la quantitat, sinó per les
L’
cohesió social és el Projecte Aprenent, que posa en contacte empreses, tant privades com municipals, amb alumnes de l’institut perquè puguin fer hores lectives de pràctiques fora de l’aula. Són joves als quals es dóna l’oportunitat de graduar-se, tot adaptant el currículum al seu nivell d’estudis. Aprenent està sent un èxit, i una mostra del bon treball que es fa és el reconeixement que ha rebut un dels projectes que va desenvolupar aquest grup d’alumnes el curs passat. Es tracta d’un espectacle infantil de titelles elaborades per ells mateixos, que van presentar a les escoles de Roses davant d’alumnes de primària.
® PARTICIPACIÓ. La participació en
Premis i reconeixements El projecte va rebre el primer premi Fundació La Caixa, convocat per la Societat Barcelonesa d’Amics del País, i també va quedar finalista en el concurs d’àmbit estatal Eres joven, triunfarás, or-
® COMUNICACIÓ. Un altre dels puntals en els quals es posa més èmfasi al Cap Norfeu és la comunicació amb les famílies. Hi ha dos canals de divulgació: la pàgina web del centre i la revista Entre cometes, que tenen com objectiu informar sobre el més rellevant de l’institut, explicar el dia a dia d’una forma totalment actualitzada. Al llarg del curs, d’altra banda, els professors convoquen diferents xerrades adreçades als pa-
certàmens, cursos, jornades... representa el tercer pilar de l’institut. I, en aquest àmbit, cal destacar que una alumna de 1r d’ESO ha arribat aquest curs a la final catalana del concurs Verbàlia; en el concurs de redacció de la CocaCola, dos dels sis premis a escala provincial van ser per a alumnes del Cap Norfeu; un grup d’alumnes va resultar guanyador dels premis del concurs de lectura Lèxit que la Plataforma Eleven i DigitalText organitzen a tot l’Estat i, fins i tot, una alumna de 3r d’ESO va quedar 7a a la fase estatal i, aquest 30 de maig, joves de 2n de Batxillerat van participar a l’Olimpíada d’Economia de la UdG. A part de tot això, el Cap Norfeu organitza un recital poètic per Sant Jordi obert a totes les escoles i, a més, és present a les Proves Cangur de Matemàtiques, al Fòrum de Treballs de Recerca i a la Mostra de Teatre de Blanes.
eines metodològiques utilitzades i la capacitat per parlar, escoltar, llegir i escriure en aquesta llengua sobre temes acadèmics. Hi ha dues maneres bàsiques de desenvolupar aquests projectes: el professorat de llengua estrangera treballa els continguts a la seva classe o bé el professorat de l’assignatura de contingut ho treballa a l’àrea. La segona opció obliga les escoles i els instituts a tenir un professorat competent en la llengua estrangera que s’utilitza i que hi hagi un treball coordinat entre els diferents especialistes que hi intervenen, per la
qual cosa és un model més ambiciós, però també amb millors resultats. No es tracta només d’ensenyar en una tercera llengua (entenem la catalana i la castellana com a primera i segona llengües), sinó a través d’aquesta llengua. Tampoc no es tracta d’ensenyar el mateix en una altra llengua, sinó que l’alumnat pugui accedir als continguts que se li ofereixen a classe mitjançant l’ús d’aquesta llengua. Per això parlem de metodologia, ja que potencia un model participatiu molt diferent al model expositiu de transmissió de
coneixements. Més enllà de l’aprenentatge de la llengua, cal remarcar la influència que el coneixement i l’ús d’una altra llengua exerceixen sobre el nostre pensament. Està demostrat que els parlants de més d’una llengua tenen una capacitat memorística més elevada, una major flexibilitat, més capacitat per desenvolupar dues o més tasques de manera simultània, una precisió més gran en la presa de decisions i en la resolució de problemes, més creativitat a l’hora de formular hipòtesis...
ganitzat per la Fundación Bertelsmann, que promou la convivència i la diversitat.
Diàlegs d’Educació
EMPORDÀ | DIMARTS, 4 DE JUNY DEL 2013
III
DIALOGUEM AMB... relacionats amb la religió catòlica?
Ignasi Batet PROFESSOR DE CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL
R A primària, bàsicament, tractem la religió catòlica, però no estem tancats al fet que es pugui parlar i treballar o fer alguns apunts sobre altres religions, però sobretot es fa a cicle superior o secundària. Em sembla interessant que així sigui. A més, el fet de tenir companys d’altres religions, sobretot la musulmana, pot afavorir-ho per tenir més coneixements.
I SOCIAL I DE RELIGIÓ
«Tenir companys d’altres religions pot afavorir en tenir més coneixements» ENTREVISTA
que pugui fer aquestes matèries. P
P
Què el va motivar a ser docent?
ROSES / SANT MIQUEL F. | MAIRENA RIVAS
A mi, ensenyar, m’ha agradat sempre molt. M’ho passo molt bé. El que em va motivar a ser docent va ser el fet que jo estava al seminari dels Maristes. Es tracta d’una congregació religiosa dedicada a l’ensenyament. L’exemple de molts Germans Maristes em va estimular i em va motivar a seguir les seves passes, si bé és veritat que des de diferents vessants.
P Imparteix les matèries de medi i de religió, però en realitat quina és la seva especialitat com a mestre?
P Té alguna forma particular de donar les classes per despertar l’interès dels alumnes?
R Jo vaig estudiar magisteri amb l’especialitat aleshores de Lletres, i a més vaig fer uns cursos de teologia que em va permetre obtenir el DEI que avui té el nom de DECA (Declaració eclesiàstica de competència acadèmica), el qual, arribat el moment, em va permetre exercir com a mestre de religió. Pot sobtar que faci coneixement del medi natural i social si tenia l’especialitat de Lletres, però potser el fet d’haver treballat molt en temes d’educació ambiental i tenir una àmplia formació en aquest sentit ha propiciat
R La manera d’estimular els alumnes és intentar que ells entenguin les coses que s’expliquen. Després ho puc complementar amb jocs, presentacions de Power point fent ús de moltes imatges, veure pel·lícules, passatemps, noves tecnologies, treballs, fitxes, recerca d’informació... repetir un i altre cop les mateixes coses i preguntar-los el que hem explicat amb concursos variats.
R
Ignasi Batet està en el món de l’ensenyament des del 1990. Actualment i des de fa set anys treballa a l’Escola Els Grecs de Roses –quatre dies a la setmana– i, des d’en fa vuit, a l’Escola Vallgarriga de Sant Miquel de Fluvià –un dia a la setmana.
Editen:
P Què és el més sorprenent que li ha preguntat un alumne en una classe de religió? R
No és que m’ho hagin pregun-
Què opina de la LOMCE?
La LOMCE és una llei que vulnera la competència de la Generalitat. Pretén recentralitzar els continguts de l’educació tornant a èpoques passades i, a més, tirant a terra el nostre model d’immersió lingüística, bàsic per a la supervivència de la nostra llengua, en clar desavantatge respecte a una llengua que compta amb molts més avantatges d’ús social que no pas la nostra. Pretén crear un problema on fins ara hi havia un consens majoritari. Un dels aspectes que més em sobta és la de dotar de més recursos als centres que obtinguin millors resultats, no tenint en compte que hi ha centres que escolaritzen alumnes amb més dificultats, implicant que obtindran menys recursos, aspecte que fomentarà la discriminació social dins de l’educació. R
Ignasi Batet sempre ha estat molt vinculat amb la natura. ROGER LLEIXÀ
tat, però em sobta molt quan un alumne em diu que ell no creu en Déu, però en canvi és allà. Sempre he pensat que el que cal és ser bona persona i si ell ho és, ja està seguint l’exemple de Jesús sense que se n’adoni i això és més important que creure-hi o no. Tots sabem d’exemples que són molt creients i en canvi sabem que no són bones persones o no actuen com a tals. També em sobta molt quan veig actituds o pensaments que considero no propis d’un cristià que vol seguir l’exemple de Jesús. Tot el que sigui menyspreu o discriminació vers l’altre per motius de sexe, de raça, de pensaments diferents i que mostrin poc respecte pels altres, d’homofòbia i de poca tolerància, em costa d’entendre. P Què és el que més l’ha sobtat que hagi dit o hagi fet un alumne a la matèria de medi?
R A la matèria de medi em sobta molt el poc coneixement que tenim de la nostra pròpia fauna i vegetació més bàsica. Coneixem molts animals llunyans de la nostra terra i, fins i tot d’altres continents, però els d’aquí els desconeixem totalment. I ja no parlem de plantes! P Com enfoca l’assignatura de medi? Té per costum sortir de l’aula? R M’agrada molt parlar d’animals i plantes, però per currículum també entren altres temes bàsics com el nostre cos i l’entorn més immediat a ells com la casa, el poble... A mi m’agradaria que fos més vivencial, que es pogués sortir molt més, però realment costa molt, tant per un motiu econòmic com per organització del centre. Amb la reducció de plantilles cada cop anem més escanyats. P
Els continguts de religió són tots
P Creu que religió ha de ser una assignatura obligatòria? R Penso que no és positiu que la religió sigui una assignatura en què la seva nota compti per fer mitjanes totals o per a la sol·licitud de beques com qualsevol altra matèria del pla d’estudis.
PRÀCTICA REFERENT
El Pedró porta el món clàssic a les escoles ® L’institut de l’Escala ha programat activitats amb motiu del Triumvirat amb alumnes de llatí i grec L’ESCALA | ANNA MARIA SAURI
Els editors del suplement Diàlegs dʼEducació no tenen perquè compartir les opinions expressades en les diferents seccions. Per a més informació adreceu-vos a: www.sealtemporda.net.
Col·laboren:
L’Institut El Pedró de l’Escala participa, cada curs, en el Triumvirat Mediterrani. Els alumnes de Llatí i Grec de 1r de Batxillerat Humanístic hi promouen diverses activitats. Fa anys que el programa que se segueix és el mateix: fer un intercanvi amb les escoles de primària de l’Escala. Primer es va començar amb l’Escola Empúries i després s’hi va incorporar l’Escola Esculapi. El 8 de maig, els alumnes de 1r de Batxillerat es van preparar uns tallers, amb activitats relacionades amb el tema del Triumvirat. Aleshores, s’uneixen als alumnes de 3r i 4t de les dues escoles del poble i en total són uns 150 estudiants. És un dia ben diferent per a tots: per als més petits perquè aprenen coses sobre el món clàssic, i per als de batxillerat perquè aprenen a explicar-ho. I tant uns com els altres surten de la rutina diària i troben molt satisfactòria la relació que estableixen. Hi ha alumnes que quan arriben a l’institut recorden el dia en què uns alumnes més grans els
van explicar mites, i encara guarden el diploma que van rebre. Aquest curs, s’hi ha afegit una activitat nova: els mateixos alumnes de batxillerat han anat a l’hora de llatí i grec del dia 6 de maig a explicar mites clàssics als nens i nenes de 2n de primària de les dues escoles, a la Biblioteca Víctor Català de l’Escala. Aquest any s’han fet quatre grups per explicar el mite del Carro del Sol i d’El vol de Dèdal i Ícar. És previst repetir l’experiència en el pròxim Triumvirat i establir aquesta activitat com a fixa. Tant els professors, com els alumnes i també la bibliotecària l’han qualificada de molt satisfactòria. En acabar, els alumnes regalen un punt de llibre fet per ells, com a record, per incentivar-los a la lectura. Intercanvi entre instituts Una altra iniciativa que està inclosa també en el programa de les activitats escolars del Triumvirat és un intercanvi a Empúries entre alumnes que cursen l’optativa de Llatí de 4t d’ESO d’El Pedró i dos instituts més, el Bosc de la
Alumnes de l’institut, en una aula de primària. INS EL PEDRÓ
Coma, d’Olot, i el Josep Brugulat, de Banyoles. A l’abril, tots es troben per caminar la Via del Capsacosta i el 10 de maig, al Triumvirat, a Empúries. Es tracta d’una visita feta des del Camp d’Aprenentatge (la Garrotxa i Empúries), i una gimcana preparada per alumnes més grans. A més d’aquestes activitats del programa del Triumvirat, aquest curs va coincidir que el 9 de maig es commemorava el dia de la Ciutadania Europea. Els alumnes de clàssiques van protagonitzar la
II Lectura de Textos Clàssics a la llibreria Vitel·la de l’Escala, amb obres d’autors com Aristòtil, Plató, Sòfocles o Tucídides sobre els drets i deures del ciutadà. A més del que tots els alumnes conclouen –que s’ho passen bé fent aquestes activitats, a més d’aprendre!– el que tenen en comú les activitats es podria resumir en poques paraules: la importància del món clàssic, la necessitat de donar-lo a conèixer, la possibilitat de relacionar-lo amb l’entorn i el fet de compartir-lo.
IV
Diàlegs d’Educació
DIMARTS, 4 DE JUNY DEL 2013 | EMPORDÀ
WEB RECOMANADA
L’ENIGMA
Tiching és una plataforma educativa que ofereix un cercador de continguts digitals educatius i una xarxa social exclusiva per a la comunitat escolar. Disposa d’un blog on anuncien les novetats. L’adreça us envia a un dels apunts, post, sobre recursos educatius per a l’aprenentatge de l’anglès. A la seva portada, es presenta d’aquesta manera: “Internet està replet de recursos educatius per a aprendre anglès de manera divertida i dinàmica. Ara tens l’oportunitat de convertir l’aprenentatge en una experiència motivadora i enriquidora per als alumnes. Et recomanem vint recursos agrupats per nivells, que no pots perdre’t per a l’aprenentatge de la llengua anglesa”.
PER JÚLIA ESTEVE
LA MARE I LA FILLA Una mare i una filla tenen un conjunt de 55 anys. La seva edat respectiva està composta per les dues mateixes xifres però col·locades del revés. Quines són aquestes xifres? Solució: La mare té 41 anys i la filla, 14.
HTTP://BLOG.TICHING.COM/20-RECURSOS-EDUCATIVOS-IDEALES-PARAAPRENDER-INGLES/
L’ACUDIT
Autor: Lluís Segarra. Títol de lʼobra: Problemates. Recull de problemes matemàtics per a totes les edats. Editorial: Graó, Biblioteca de Guix, 122
BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES DE L’ALT EMPORDÀ
Jaume Vicens Vives de Roses Pilar Cortés
Petits i joves lectors a la Biblioteca de Roses. Segons el Manifest de la Biblioteca Pública de la IFLA/UNESCO, un dels objectius de la biblioteca pública és crear i reforçar els hàbits de lectura dels nens i nenes des de ben petits, per això la biblioteca de Roses va oferint, des de fa més de 10 anys, diverses activitats per despertar l’interès per a la lectura i el coneixement al públic infantil i juvenil. Dins d’aquestes activitats, ja fa 5 anys, vam crear el club de lectura per a infants de 7 a 9 anys que vam anomenar «Joves lectors» i amb el qual volíem aconseguir els següents objectius: potenciar el gust per la lectura als nens d’aquesta franja d’edat fora de l’entorn escolar, que aprenguessin a
valorar i criticar una obra de ficció, que la lectura de ficció també els despertés l’interès per algun tema relacionat amb l’obra i que augmentés l’interès pel préstec de ficció als lectors iniciats. Veient l’èxit que durant aquests anys ha tingut l’activitat i que la franja que havíem escollit era massa àmplia, aquest curs vam decidir crear els «Petits lectors», per a nens de 6 i 7 anys, i deixar el «Joves lectors» per a la franja de 8 i 9 anys. Així, un dissabte de cada mes (alternant els Petits i Joves lectors), els infants que lliurement volen
Júlia Esteve Estudiant de Primer de Batxillerat Artístic de lʼInstitut Alexandre Deulofeu de Figueres.
participen en el club de lectura endinsant-se, mitjançant diverses activitats, en l’obra escollida. Gràcies a l’èxit que ha tingut aquest nou club, ja ens plantegem ampliar-ho, el curs que ve, a la franja de 10 i 11 anys, perquè els infants que ara participen del club de lectura tinguin una continuïtat a mesura que vagin creixent.
La frase “Donar amor, constitueix en si, donar educació.”
(Reina Roosevelt)
RECOMANACIONS DE LES BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES DE L’ALT EMPORDÀ
LLIBRE
LLIBRE
LLIBRE
SARDÀ, ÒSCAR EL FOLLET ORIOL I L’AVENTURA DE LA XOCOLATA
LAWRENCE, CAROLINE EL CAS DELS BANDITS ASSASSINS
FIGUERAS, MARTA QUÈ HAN DE MENJAR ELS NOSTRES FILLS. GUIA PER A UNA BONA [...]
BARCANOVA
LA GALERA
EDITORIAL PÒRTIC
® Una nova aventura del follet Oriol: ell i el seu amic Pol inicien un viatge per mar per tal de reviure les intrèpides aventures d’en Quintí, el besavi de l’Oriol. Emprenen el viatge entusiasmats, però els sorprèn una tempesta molt forta i, en lloc d’arribar al destí previst, van a parar a una illa molt especial, on es conrea cacau, del qual s’obté la xocolata. Després de tastar-la i d’aprendre com s’elabora, els nostres amics tornen a la seva vall i poden gaudir d’aquesta menja tan saborosa. Una història que ben segur divertirà nens i nenes, que a més a més inclou receptes per fer amb xocolata.
® En temps de la conquesta de l’oest nord-americà, els pares de P. K. Pinkerton són assassinats per uns bandits que busquen el plànol d’una mina de plata que els farà milionaris. El fill és l’únic testimoni del crim i l’únic que pot tenir el plànol i per això haurà d’iniciar una fugida dels bandits. La cosa no promet gaire, i menys encara amb el defecte que té el nostre protagonista, incapaç de llegir l’expressió de la gent de manera que no sap mai si parlen seriosament, en broma, si riuen o l’amenacen.... Per sort, en P.K. comptarà amb l’ajut de més d’un personatge inoblidable.
® L’autora ens parla de la importància d’alimentar de manera sana i natural els nostres fills. Menjar bé també és qüestió d’educació i autoconeixement, alhora que ajuda a prevenir malaties i al·lèrgies. Els actuals canvis alimentaris de la nostra societat, juntament amb el nou estil de vida sedentari, poden tenir repercussions negatives sobre la qualitat de vida dels fills; per tant, cal prendre mesures i destacar la importància que una alimentació sana té durant la infantesa. Una bona educació nutricional des de les primeres etapes de la vida és essencial per adquirir uns hàbits alimentaris correctes.
Col·laboren: