Diàlegs d’Educació
NÚMERO 34 | JUNY DEL 2013
La música com a punt de trobada Esdeveniments com la Trobada de Corals, Cantània i Cantarella uneix els estudiants Alumnes i professors, tant d’instituts com d’escoles de la comarca, participen activament cada curs en uns esdeveniments musicals que han esdevingut una experiència de cohesió social. Els joves aprenen a més a ser espectadors respectuosos i sensibles amb la música.
D’esquerra a dreta, les edicions d’aquest any de la Trobada de Corals a El Jardí; Cantània, també a El Jardí de Figueres, i Cantarella, a Roses. CLARA GUÀRDIA / ROGER LLEIXÀ / MONTSENY EMPORDÀ FIGUERES / ROSES | MAIRENA RIVAS
Alumnes de diferents centres, tant de primària com de secundària, tenen la música com a punt de trobada. Recentment, s’han celebrat a la comarca tres esdeveniments multitudinaris: la Trobada de Corals i Cantània, a Figueres, i Cantarella, a Roses. Pel que fa a la Trobada de Corals, aquest curs Figueres ha estat la seu per als alumnes d’Educació Secundària. Hi han participat més de 600 alumnes de 1r d’ESO
a 2n de batxillerat, acompanyats de més de 40 professors, i procedents d’11 centres de les comarques gironines i un de Terrassa. Pel que fa a Cantània, cada any es crea una cantata expressament pensada per a alumnes i s’organitza des de l’Auditori de Barcelona. El projecte Cantània fa molt de temps que funciona a l’Auditori i ara fa uns quants anys que també es fa al Teatre El Jardí de Figueres. Fins fa tres anys, només participaven les escoles de Figue-
res, però ara ja està obert a tots els centres de l’Alt Empordà. La mestra Anna Massot, que forma part del grup de treball de Cantània i també de Cantarella, explica que no es realitza un únic concert, sinó tres, encara que cada escola només participa en un dels tres. Cantània està pensat per a alumnes de 5è i de 6è de primària. “El professorat participant assistim tres jornades de formació a l’Auditori de Barcelona al llarg del curs i a l’Alt Empordà, a més, tam-
IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA JAUME CANYET ESTANYOL EDITORIAL quest curs 12/13 els mestres i les mestres de diverses escoles de Figueres han participat, per segon any consecutiu, en un seminari de formació de llengua emmarcat dins el Pla per a l’Actualització de la Metodologia del Programa d’Immersió Lingü-
143544
A
Assessor Equip LIC Servei Educatiu de l'Alt Empordà
ística (PIL). Per facilitar la comprensió d’aquest títol tan llarg, faré una petita explicació retrospectiva. El Programa d’Immersió Lingüística ( PIL) es va començar a implementar a Catalunya als anys 80 com a model d’escolarització i d’aprenentatge del català i en català. En els seus inicis, aquesta me-
todologia es va aplicar en algunes poblacions de l’àrea metropolitana de Barcelona on l’alumnat era majoritàriament monolingüe en castellà. Amb pocs anys el model es va anar generalitzant i estenent progressivament a la gran majoria d’escoles de Catalunya. Vist amb perspectiva, és una evidència que el Programa d’Immersió Lingüística ha estat una peça clau per avançar en el camí de la normalització del català, sense que això hagi comportat una minva en el coneixement i en l’ús del castellà. Per comprovar-ho,
bé estem constituït en grup de treball per treballar conjuntament”, comenta Anna Massot. Un espectacle des de dins Quant a Cantarella, és un projecte que ha reunit a Roses 350 alumnes de les escoles i instituts de Roses, Pau i Palau-saverdera (de 6è i primer cicle d’ESO), amb l’objectiu que tots ells gaudeixin de la música i coneguin i visquin des de dins com es munta un espectacle d’aquestes característi-
ques. L’espectacle final compta amb un grup reduït de músics que interpreten el suport harmònic de referència per als cantaires. Un altra fita d’aquest projecte és “cohesionar socialment els alumnes de tota la zona educativa de Roses a través de la música”, assenyala Anna Massot. Cantarella compta amb el suport econòmic de les AMPA dels centres participants, per sufragar la despesa del grup de música i de les samarretes.
només cal passejar-se pels patis de bona part d’escoles i instituts de Catalunya i escoltar quina és la llengua més utilitzada en situacions d’interrelació entre l’alumnat. Des de ja fa una colla d’anys, la presència de nens i nenes amb llengües familiars diferents del català i del castellà ha anant convertint moltes escoles en un mosaic on conviuen llengües i cultures molt diverses. Aquesta diversitat cultural i lingüística és una riquesa que cal saber aprofitar, tanmateix no es pot negar que afegeix un grau de complexitat important a la tasca del professorat. Per poder fer front a aquest repte, a banda d’altres recursos com són les aules d’acollida, el professorat ha parti-
cipat en seminaris de formació per aplicar noves metodologies que donin resposta a les necessitats actuals. En aquests moments, el model d’escola de què estem parlant es troba amenaçat per la LOMQE, la llei impulsada pel govern del PP que, si s’apliqués a Catalunya, significaria, entre altres despropòsits, acabar amb el Programa d’Immersió Lingüística que ha estat una peça clau en la incorporació de nous parlants al català i un element fonamental per garantir la cohesió social. Ens hi juguem la feina feta durant molts anys i no podem quedar-nos amb els braços plegats davant d’aquest darrer atac a la nostra llengua.