Diàlegs d’Educació
NÚMERO 45 | OCTUBRE DEL 2014
Fomentar l’hàbit lector, objectiu educatiu «A punt de llegir» és un projecte pensat per despertar el gust dels estudiants de la comarca pels llibres
FIGUERES | MAIRENA RIVAS
Amb una proposta per al foment de la lectura, denominada A punt de llegir, el Servei Educatiu de l’Alt Empordà i les deu biblioteques públiques de la comarca han creat BibliotecAE, un grup de treball que té com a objectiu despertar l’interès dels nens de 3 fins a 16 anys pels llibres. El projecte, insòlit i novedós, perquè té un abast territorial al llarg i l’ample de tot l’Alt Empordà, es concreta en diferents accions. En primer lloc, s’han fet uns punts de llibre que al final de cada trimestre d’aquest curs es faran arribar als 22.000 alumnes que hi ha a totes les escoles i instituts de la comarca, des de P-3 fins a 4t d’ESO. Els punts de llibre contenen una recomanació lectora per a cada etapa educativa dels estudiants (vegeu el quadre adjunt). Els diferents llibres recomanats de cada trimestre es trobaran col·locats en uns tòtems de lectura, que s’han dissenyat lo-
LES DADES
Divuit temàtiques, de 3 a 16 anys LES RECOMANACIONS LECTORES EN CADA ETAPA EDUCATIVA ETAPA
1r Trimestre
2n Trimestre
3r Trimestre
P3 - P4 - P5 Cicle Inicial Cicle Mitjà Cicle Superior ESO (1r cicle) ESO (2n cicle)
Por Família Respecte Diferències Trastorns alimentaris Racisme
Gelosia Timidesa Autoestima Convivència Drogues Violència de gènere
Hàbits Malsons Coeducació Sentiments Sexualitat Responsabilitat
Font: BibliotecAE
gotipats amb la imatge del projecte A punt de llegir, i que trobareu instal·lats a les biblioteques públiques i també als centres educatius. Aquests tòtems constitueixen la segona acció del projecte. Informacions complementàries La tercera són unes guies lectores, que estaran a la disposició de tothom a les biblioteques públiques. Aquestes guies, a part d’aprofundir en les temàtiques triades per a cada trimestre, aportaran altres títols de llibres relacio-
TRES MELICS JOSEP MARIA MORA VERDENY EDITORIAL
Director del Centre de Recursos Pedagògics del Servei Educatiu de l’Alt Empordà
uan dues línies rectes es creuen, interaccionen i s’uneixen en un sol punt poden dibuixar una X, una “X” de xarxa. Neix llavors un espai de trobada, un node de discussió, de creació i d’aprenentatge entre els seus elements. Si bé els ecosistemes són l’exemple ideal del concepte de xarxa, també trobem altres estructures organitzatives que actuen, o volen actuar, amb la mateixa eficà-
Q
cia que els ecosistemes. Països, ciutats, barris, empreses i escoles caminen per esdevenir una xarxa. Però, la xarxa humana és una altra cosa. Aquesta no és perfecta, tot i que sempre ha de tendir a ser-ho perquè ens hi juguem massa. Tenim el temps que tenim i cal superar la segmentació administrativa, les reticències, mostrar resiliència als llenguatges barroers, als personalismes malaltissos i als lideratges presi-
L’EMPORDÀ
nats amb les mateixes temàtiques. Així, per exemple, si el primer trimestre a cicle mitjà el tema de la lectura és el respecte, a banda de la recomanació lectora que es facilita en el punt de llibre, es trobaran altres títols sobre el respecte a la guia. La quarta acció és un site a Internet enllaçat al portal web del Servei Educatiu de l’Alt Empordà. En aquesta pàgina (https://sites.google.com/a/xtec.cat/a-puntde-llegir), hi ha una àmplia descripció del projecte A punt de llegir i també informacions pràctidencialistes eterns, per a poder sortir de l’individualisme i arribar a la col·lectivitat. Serà aleshores quan podrem saltar la tanca del temps viscut (projectes individuals) i formar part del temps per viure (projectes col·lectius). Si la societat necessita la xarxa, per què ens costa tant arribar-hi? A l’escola, es projecten treballs constants, a les facultats se’n parla, a les llibreries n’omplen lleixes, però malgrat aquests esforços titànics, encara ens trobem a les beceroles del món que volem. Sabem que és un camí lent, però, després de tants anys, potser que canviem la pregunta o despullem la realitat. Probablement, estem davant d’un concepte tan antic com actual. Pensadors com Plató, Aristòtil i Schelling parlen en referència amb el jo, al jo absolut. Com a “adults” actuem des
Els punts de llibre ja estan a punt per al final del trimestre. SEAE
ques relacionades amb el gust per la lectura, com ara una agenda en què es detallen les hores del conte que se celebren a les biblioteques de l’Alt Empordà.
MANARI DE L’ALT EMPORDÀ.
Amb el Consell i la Diputació Aquest projecte, el motor del qual és el grup BibliotecAE, ha estat possible amb el suport del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, la Diputació de Girona i el SET-
És important destacar que els llibres escollits per a cada recomanació lectora, per part dels professionals de l’EAP del Servei Educatiu de l’Alt Empordà, corresponen a temàtiques que s’adeqüen al desenvolupament psicològic del nen en cada etapa educativa. A més, són lectures pensades per compartir-les en família a casa.
de l’infantilisme més primitiu, no hem superat l’etapa del jo, parlem i projectem massa sobre nosaltres, però escoltem massa poc els altres. Podríem anomenar-ho la “teoria dels tres melics: el meu melic, el teu melic, el melic dels altres”. Del primer, ja n’hem parlat. El segon, “el teu melic”, acostuma a ser el mirall (del melic) del jo. Adreçant-me a la persona del costat amb una clara intencionalitat de promoció, reconeixement i admiració. Faig perquè vegis, dic perquè escoltis, dono perquè em valoris. El més interessant dels melics és el tercer: el melic dels altres (el seu). El melic sense nom, sense país, sense ciutat, el melic que no es coneix. És el melic global, impersonal i per això el més just, altruista i sostenible. Entès en termes de projecció individual, supera el melic de l’ego, el melic
dels favors, per endinsar-se dins del melic de la xarxa. Aquell melic que et fa conèixer a tu mateix per donar sense demanar res a canvi. És el melic del professorat. Trobar el just equilibri entre els tres melics ens facilitarà molt la feina i les discussions per arribar a establir objectius compartits, fins i tot, m’atreviria a dir, transcendentals. Són temps convulsos a casa nostra. Cal un major nombre d’aliances i complicitats de màxima qualitat. El treball en xarxa representa un autèntic canvi cultural que ja ha començat. Cal afinar molt el diagnòstic, conèixer com actua el nostre primer i segon melic, ser conscient de la transcendència de les decisions, aplicar criteris socialment justos per tal d’esdevenir el model de referència que els infants cerquen constantment en els adults.
Manteniment del reg del jardí
148631
Experiència = SOLUCIONS! Ctra. Nacional, km 1,4 17771 SANTA LLOGAIA D’ÀLGUEMA Tel. 972 671 999 - Fax 972 670 047 FIGUERES - GIRONA VILAFRANCA DEL PENEDÈS
RAIN BIRD és la millor opció pel reg del teu jardí. Exigeix-ho al teu lampista o jardiner.
149592
CONSELLS
Si has de reparar quelcom al teu reg del jardí pensa a ferho a l’hivern. A la primavera tot són presses, tothom vol començar al mateix temps i, si mous la gespa, tens tot l’hivern per recuperar.
II
Diàlegs d’Educació
DIMARTS, 21 D’OCTUBRE DEL 2014 | EMPORDÀ
L’ESCOLA PARLA
Il·lustracions de contes fetes Escolàpies Figueres fa una aposta per alumnes dels Fluvianets pel plurilingüisme i la tecnologia L’ARMENTERA | M. R.
Està demostrat que els contes influeixen de manera significativa en el desenvolupament cognitiu, social, emocional i creatiu del nen. Els mestres de l’Escola Fluvianets, de l’Armentera, sabedors com són d’aquestes característiques, han triat els contes com a projecte interdisciplinari, per a treballar-lo aquest curs amb els alumnes de tots els cicles. “A través dels contes, treballarem la imaginació, la creativitat i els valors”, han explicat els mestres dels Fluvianets, que han previst dedicar la Setmana Cultural, al febrer, a aquesta temàtica. Una de les formes plàstiques que ja s’ha materialitzat en el marc d’aquest projecte són les il·lustracions de contes en format mural que decoren les parets de la Sala Nova del municipi. De les pàgines d’un llibre obert, encapçalades per la coneguda introducció que diu: “Hi havia una vegada en un poble anomenat l’Armentera...”, sorgeixen dibuixos pintats pels nens i nenes dedicats a diferents personatges infantils. Els ambients de les aules També l’escola està ambientada en el món dels contes. Cada classe en té un d’assignat: P3 (Els tres porquets), P4 (La rateta presumida), P5 (Blancaneu i els set nans), 1r (Els músics de Bremen), 2n (Alícia en el País de les Mera-
® El centre incorpora l’aprenentatge de la llengua anglesa dins l’ensenyament reglat FIGUERES | REDACCIÓ
Murals a la Sala Nova. ESCOLA FLUVIANETS
velles), 3r (El flautista d’Hamelín), 4t-5è (L’aneguet lleig) i 6è (Jack i la mongetera). El projecte també inclou dues iniciatives més molt engrescadores, com expliquen els mestres de l’escola. Una d’aquestes té a veure amb el joc de les pistes: “El personatge d’un avi ens anirà donant setmanalment pistes per esbrinar enigmes o contes o personatges de contes. Cada dia penjarem una pista i cada nen i cada nena, a mesura que vagi passant la setmana, podrà posar la solució en una capsa”, han revelat. L’altra consistirà a fer participar els avis dels alumnes: “La idea és que vinguin a l’escola per explicar-nos contes del poble i llegendes de la contrada.”
Escolàpies Figueres és una escola amb tradició educativa i visió de futur que es caracteritza per ser oberta i flexible, creativa i innovadora per la seva constant actualització. La seva aposta pel plurilingüisme té quatre pilars: la llengua catalana, la llengua anglesa, la llengua francesa i la llengua castellana. La llengua catalana és el vehicle d’expressió i comunicació entre tots els membres de la Comunitat Educativa i és la llengua d’aprenentatge en les diferents àrees. Des de P3 s’incorpora l’aprenentatge de la llengua anglesa dins l’ensenyament reglat. S’utilitza també com a llengua vehicular a l’àrea de Psicomotricitat de P3, P4 i P5, i a l’àrea d’Educació Física a Cicle Inicial. A cada curs s’anirà implantant progressivament. L’escola disposa de dues animadores de conversa en llengua anglesa: una per a Infantil i Primària i una altra per a Secundària. I, a més, s’ofereix la possibilitat que l’alumnat que ho vulgui pugui presentar-se als exàmens oficials de la Universitat de Cambridge que es realitzen a la mateixa escola (YLE, KET, PET). La llengua francesa s’imparteix a 5è de Primària i a ESO. El curs vinent s’impartirà també a 6è. I
L’acompanyament personal es considera fonamental. ESCOLÀPIES FIGUERES
Potenciar la incorporació de les TIC-TAC
Fa anys que les Escolàpies aposta per la incorporació de les TIC-TAC als processos d’aprenentatge. Cada any l’escola destina partides importants del pressupost anual a pissarres digitals, connexió a Internet, xarxa Wi-Fi, posada al dia de les aules informàtiques i compra d’iPads per a Infantil i Primària per complementar els aprenentatges. L’alumnat d’ESO treballa també amb llibres digitals. Aquest curs s’ha iniciat l’ús personal de l’iPad a 2n d’ESO. El Pla TAC garanteix la consecució de la competència digital i comunicativa en l’alumnat i permet així un aprenentatge més autònom i personal. FIGUERES | REDACCIÓ
pel que fa a la llengua castellana, s’introdueix a 1r de Primària dins l’horari lectiu. D’altra banda, el centre impulsa projectes cooperatius com Pro-
hort; els interdisciplinaris; els de recerca; els de síntesi, i el festival de música, iniciatives que afavoreixen l’aprenentatge i eduquen per saber treballar en equip.
Els elements de la tardor entren als Belluguets NAVATA | M. R.
La Llar d’Infants Belluguets, de Navata, cada mes treballa una unitat didàctica diferent. Durant aquest octubre, ha estat la tardor. Les cançons populars d’aquesta estació de l’any són un dels elements que formen part de les activitats que es treballen amb els infants, però també se’ls ha ofert l’oportunitat de realitzar un ampli ventall de propostes. “Manipular i experimentar amb els elements naturals tar-
A FONS
ROSA M. MONTSENY BAULENAS Inspectora d’Educació
LA SINGULARITAT ÉS UN REPTE ovint no és fàcil crear les condicions a l’aula, perquè cadascú des de la pròpia individualitat progressi en els aprenentatges. Quan parlem de diversitat en els
S
dorencs, com són les fulles seques que cauen dels arbres, les pinyes, glans i castanyes que trobem al bosc quan anem de passeig pel bosc de Navata o quan anem amb els pares i les mares”, diuen les educadores de la llar d’infants, i destaquen també una de les activitats que ha agradat molt als nens i a les nenes: “Hem fet un esmorzar amb fruites de tardor; hem menjat figues, magranes, mandarines, caquis i raïm.”
A la llar, cada dia durant el curs, els petits mengen una peça de fruita per esmorzar, però el dia de l’esmorzar de fruites de tardor l’experiència va ser diferent, ja que van tocar, olorar i tastar aquelles fruites que no acostumen a menjar habitualment. “Hem degustat fruita dolça i bona que només podem menjar quan arriba aquesta època de l’any, la tardor, i la veritat és que als Belluguets ens ha agradat molt”, valoren les educadores.
Els petits han descobert la fruita de tardor. LLAR BELUGUETS
nostres centres, ens hem de proposar garantir una actuació que tingui en compte la individualitat de l’alumne dins d’un marc inclusiu. Per a la millora dels aprenentatges, el desenvolupament de capacitats i el desplegament d’un projecte de vida sense fracàs escolar, hi ha alguns aspectes que són cabdals: l’establiment de sistemes de detecció. Quant a formes de detecció es pot exemplificar per mitjà de proves internes de lectura, escriptura, comprensió lectora en diferents moments de l’escolaritat, a través de l’observació i seguiment de l’alumnat, fent ús dels indicadors de les guies editades pel Departament d’Ensenyament
pel que fa a les AC, TDAH... La definició d’estratègies de prevenció i de suport, com ara la realització d’activitats pensades i sistematitzades per a l’estimulació del llenguatge oral o la realització sistemàtica d’activitats de consciència fonològica. Per tot això cal el compromís de la comunitat educativa i la coresponsabilitat de la família. És important posar damunt la taula com ho fem perquè els nostres alumnes avancin utilitzant els recursos humans i les diferents estructures de centre que els envolten. Cal cercar una visió completa de la persona i cal concretar la intervenció sempre que sigui possible amb la mateixa activitat a l’au-
la. Les famílies han d’estar incloses i, des de la coresponsabilitat, en tot el procés. Cal prendre decisions curriculars, metodològiques, organitzatives, emocionals de manera col·laborativa amb els equips docents, l’EAP i els professionals externs involucrats. En definitiva, cal promoure el desplegament d’un itinerari d’actuació que des de la mateixa estructura organitzativa i des dels recursos de l’escola pugui donar una resposta a les necessitats de l’alumne amb NEE i/o AC. L’alumne ha de ser protagonista d’aquest itinerari, i l’equip docent i l’EAP en són peces clau, ja que tenen la mirada de l’alumne (la seva
història, el seu entorn, les seves capacitats, la seva personalitat, les seves competències, el seu estat emocional) des d’un enquadrament col·laboratiu i cooperatiu (E. docent, E. directiu, EAP, CEDIAP, CSMIJ, Serveis Socials...). A més, no hem d’oblidar la coresponsabilitat de la família. Aquest itinerari defineix les línies d’actuació, els agents i recursos (suport a l’aula, petit grup, SEP, PIM, MALL) que s’han de posar en joc per tal que l’alumne en qüestió arribi a fer allò que creiem que pot aconseguir. Darrere de cada infant hi ha un projecte de vida singular que pot canviar i millorar gràcies a una detecció i una intervenció a temps.
Diàlegs d’Educació
EMPORDÀ | DIMARTS, 21 D’OCTUBRE DEL 2014
III
DIALOGUEM AMB...
Ruth Ortega Casero TÈCNICA SUPERIOR EN EDUCACIÓ INFANTIL
«Les famílies ens confien a la llar d’infants un tresor que és preciós» ENTREVISTA Ruth Ortega Casero porta més de deu anys com a educadora infantil a la llar municipal Els Pins, de Figueres. Forma part d’un equip d’educadores de l’Ajuntament que integra Els Pins i també la llar del Bon Pastor, i, a més, està en un grup de treball que reuneix educadores de diferents llars d’infants de la comarca.
R Hem de tenir molt en compte que cada infant és una personeta que va creixent madurativament, a físicament i a fisiològicament. Cal donar-li aquest espai de temps que ell necessita per anar-se desenvolupant com a persona. P Per a aquests nens, les seves educadores tenen una importància vital, atès que interveniu en els seus primers mesos de vida.
Pensa que hi ha nadons que comencen quan tenen setze setmanes. Són molt petitons i cal pensar que són un tresor, ja tinguin quatre mesos o tres anys. Les famílies ens confien un tresor preciós a la llar. No tots els infants prenen el biberó a la mateixa hora, no tots van al lavabo al mateix temps, no tots tenen ganes de jugar amb els mateixos materials... això ho hem de tenir present. R
FIGUERES | MAIRENA RIVAS P En aquesta primera etapa de la vida de l’infant, és tan important l’atenció als nens com a les famílies?
Sí. Quan fem entrevistes amb les famílies els diem que hem de ser com un triangle amorós, format per les educadores, els infants i les famílies. Aquest triangle, les educadores l’hem de tenir molt present. Hem de tenir molta cura a l’hora de crear un vincle de confiança i de respecte amb les famílies així com ho fem amb els infants. Aquell que més coneix un infant és la seva família i és qui sap què necessita el seu fill. R
L’aspecte de la individualitat és important? Cada nen és un món. P
P
Com està previst?
En les reunions d’equip, les educadores compartim totes aquestes individualitats dels infants. R
P En aquest punt entraríem a parlar dels aspectes pedagògics. Com s’estructuren?
Ruth Ortega diu que sent una gran satisfacció cada matí quan s’aixeca amb ganes d’anar a treballar. MAIRENA RIVAS R En primer lloc, a l’infant, quan arriba a la llar, li hem de donar una seguretat a nivell físic. L’infant ha de ser feliç. A partir d’aquí, nosaltres no tenim un pedagog concret com a referent, ni un mètode. Documentant-nos i formant-nos agafem allò que més agrada. Hi ha un eix que ens marca, el PEC, el projecte educatiu de centre. En aquest projecte hi ha diferents eixos. P
Quins són aquests eixos?
El concepte d’infant; la metodologia que emprem a l’escola bressol; com ho fem i quina importància donem al joc; quins són els criteris organitzatius, els espais i els materials; la relació amb les famílies, i la documentació pedagògica, bàsicament. Nosaltres creiem que és molt imR
portant oferir uns espais molt adequats perquè l’infant pugui observar, manipular i experimentar. Ja sigui a dins de l’aula o bé a fora. P A títol particular, com t’enriqueix aquesta feina? R Cada dia, quan m’aixeco, tinc ganes d’anar a treballar i he de dir que tinc la gran sort d’aprendre moltíssim dels infants, de les famílies i de les companyes. És una satisfacció molt gran tenir aquesta feina. P Com són les reunions que celebren les educadores infantils al Servei Educatiu de l’Alt Empordà? R Ens reunim de forma periòdica per reflexionar sobre la nostra feina i intercanviem experiències i impressions. Som educadores de diferents llars d’infants i de di-
ferents municipis. Algunes vegades som més i altres menys, però sempre quedem perquè creiem que és important posar en comú qüestions del nostre dia a dia amb els infants i les famílies en aquesta etapa de 0 a 3. P Aquesta és una feina molt femenina. R Això és cert, però també és veritat que seria important que els homes també la poguessin fer. S’hauria de trencar d’una vegada aquest estereotip que aquesta és una feina només per a dones. Hi ha algun noi que alguna vegada ha vingut a fer alguna pràctica, però és segur que no es quedarà, perquè optarà per anar a l’educació infantil. Però sí que estaria bé que s’animessin els homes a treballar en una llar d’infants.
PRÀCTICA REFERENT
Editen:
Treball en vídeo a l’escola d’educació especial ® L’Escola Mare de Déu del Mont de Vilafant fa ús del Kdenlive, un editor de vídeo multipista VILAFANT | MARIONA ANGELATS/MONTSE GÜELL
Els editors del suplement Diàlegs dʼEducació no tenen perquè compartir les opinions expressades en les diferents seccions. Per a més informació adreceu-vos a: www.sealtemporda.net.
Col·laboren:
El Kdenlive és un editor de vídeo multipista i de gran abast. És un programa lliure del Linkat, que aquests darrers cursos s’està utilitzant especialment a l’Escola d’Educació Especial Mare de Déu del Mont, de Vilafant. El motiu són les moltes possibilitats que ofereix, tenint en compte la importància del treball de la imatge amb aquesta tipologia d’alumnes. Al centre, hi ha diverses aules que treballen vídeo dins l’horari escolar. El treball consisteix a fer enregistraments i a editar una pel·lícula, a posar en pràctica les seqüències, etc. En altres aules, es fan muntatges amb les gravacions que es tenen. La tècnica del Chroma Una de les opcions que ha donat més joc és el Chroma, tècnica que aquest programa permet utilitzar. Les fotografies o gravacions es fan davant d’una roba o d’una
Fotogrames de dos dels projectes Liceu CEE Mare de Déu del Mont i Pirates de l’Empordà. ESCOLA MARE DE DÉU DEL MONT
A l’Escola Mare de Deú del Mont, hi ha aules en què els alumnes poden treballar el vídeo en horari lectiu paret de color llis (verd, blau...). Després se substitueix aquest color per altres fotografies o enre-
gistraments que queden darrere de les figures o dels elements gravats davant del color en qüestió. Això implica que els alumnes no poden portar roba d’aquell color, ja que també quedaria transparentat. Si hi esteu interessats, podeu trobar un manual del programa Kdenlive a la pàgina d’Internet
del SDTAC: https://sites.google.com/a/xtec.cat/sdtac-figueres/curs-2013-2014/sessio-5--19-de-maig. L’escola va presentar aquesta experiència a la darrera sessió del SDTAC del curs passat, juntament amb una experiència elaborada per Josep Lluís Quer amb la plataforma EducaLIM.
IV
Diàlegs d’Educació
DIMARTS, 21 D’OCTUBRE DEL 2014 | EMPORDÀ
ENGLISH TIME ENIGMA
TEMPS D’ANAR A ESTUDI (amb la col·laboració del Casal de la Gent Gran de Figueres)
TOTS HEM TINGUT UN MESTRE bres en què ja sortien petits escrits del catecisme. “Dignificar l’ensenyament“, deien. Tot era assegurar-se la transmissió ideològica del règim. El castellà era la llengua vehicular. També les eines pedagògiques eren força diferents perquè clatellots, insults i còpies eren el pa de cada dia. Les baixes a les escoles eren força normals, el fred, les malalties infantils com galteres, pigota, cristal·lina, xarampió, epidèmies de tot tipus… Les estufes eren de llenya o de pinyol i una de les tasques de la mainada era ajudar a carregar aquell material en un magatzem de l’escola per després poder anar alimentant l’estufa de la classe. El temps de l’exili, i durant la dictadura, va haver-hi una depuració de molts mestres que no eren acceptats per la seva metodologia. Eren inhabilitats per a l’ensenyament públic. Recomano la pel·lícula Les veus del Pamano. Des de la transició fins als temps actuals, l’escola ha guanyat en llibertat, participació i tecnologia. Cal que tant els professionals relacionats amb el món de l’educació, les diferents administracions, les AMPA i les mateixes famílies sapiguem mantenir aquest model d’escola “nostra” que tants i tants esforços ha costat poder gaudir-ne. TOTS HEM ESTAT, SOM I FEM ESCOLA!!!“
SENYALS A LA LÍNIA DEL TEMPS
El proper 27 de gener de 2015 es commemora el 70è aniversari de l’Alliberament del Camp de Concentració d’Auschwitz-Birkenau. Aprofitant aquesta terrible efemèride: qui és aquesta pensadora “antitotalitària” germanoamericana que aquest mes d’octubre hagués complert 108 anys? Pista visual:
PISTACITA: “La banalitat del mal parteix de la irreflexió de qui el comet”. Míriam Lladós (Casal de la Gent Gran Figueres)
RESPOSTA:
WEB RECOMANADA
LA FRASE
300 FETS DE LA LLENGUA
HTTP://WWW.GENCAT.CAT/LLENGUA/300FETS 300 Fets de Llengua és una cronologia de la història del català. Es tracta d’un web interactiu –elaborat per la Direcció General de Política Lingüística– en la qual podem avançar o retrocedir en el temps i obrir o tancar l’escala per tal d’anar trobant tres centenars d’esdeveni-
ments lingüístics, històrics, polítics i socials lligats a la llengua. Clicant en cadascun dels fets s’obre una fitxa amb informació. En l’elaboració d’aquest web hi han intervingut els professors d’història de la llengua Joan Martí i Castell, de la Universitat Rovira i Virgili, i Josep Moran, de la Universitat de Barcelona. El contingut del web permet noves aportacions i es complementa amb un joc de cartes.
PER QUÈ FER LECTORS? BIBLIOTECAE
OPINIÓ al com corroboren gran quantitat d’estudis, els beneficis de la lectura són molts: els nens i joves lectors guanyen en agilitat mental, obtenen un millor rendiment acadèmic, milloren la competència lingüística, etc. Podríem continuar enu-
T
Hannah Arendt
enaurats els qui han tingut un Mestre”, deia en Joan Fuster, “sobretot –afegia– si és algú que els ha ajudat a pensar.” Tots hem tingut aquell Mestre o Senyoreta que ens ha obert les portes al coneixement, ens ha despertat la inquietud de saber, d’experimentar, i ens ha ensenyat a viatjar pel món dels llibres. Aquests ens han ajudat a agafar confiança en les nostres ganes d’aprendre i a no amoïnar-nos quan no ens sortien bé les coses a la primera. Ens guiaven en la nostra equivocació i ens orientaven a encertar, a provar i a insistir per trobar la solució correcta i a fer la feina ben feta. Ens podríem remuntar al temps de la Mancomunitat per retrobar (19141925) l’impuls de les primeres escoles i, seguidament, la Generalitat de Catalunya, entre el 1931 i 1939, fou una gran impulsora de la renovació i la catalanització de l’escola. Una de les millors etapes daurades de la política educativa foren els anys de la Generalitat Republicana (recomano la lectura del llibre Memòria d’uns ulls pintats, de Lluís Llach). L’escola tradicional es basava en la memorització: Aprendre de lletra –deien els adults adreçant-se a aquells que s’iniciaven en el món de l’escola. Quaderns, llibrets, cartilles… publicacions molt senzilles i humils ajudaven a ensenyar el món de les lletres. La religió també era força present i hi havia lli-
“B
Directors i directores de les deu biblioteques públiques de l’Alt Empordà
merant aspectes positius de la lectura, però com s’aconsegueix que els nens i les nenes llegeixin? En aquest sentit, han d’implicar-s’hi diferents agents: les escoles, els mitjans de comunicació, les biblioteques –atès que es tracta d’una de les seves principals finalitats–, i sobretot, les
famílies, que han de ser un dels primers prescriptors per tal que els seus fills n’adquireixin l’hàbit. El projecte “A punt de llegir”, que es va presentar el dia nou d’octubre a la seu del Consell Comarcal, fruit de la col·laboració entre el Servei Educatiu i les Biblioteques de l’Alt Empordà, busca complicitats entre aquests agents per tal de promoure aquest impuls de la lectura a la comarca. Però, òbviament, no hi ha fórmules màgiques per aconseguir que els fills llegeixin, només recomanacions
ALBERT EINSTEIN 1979 - 1955
L’alegria de veure i entendre és el do més perfecte de la natura» «
«No hi ha fórmules màgiques per aconseguir que els fills llegeixin, només recomanacions que es poden trobar en diverses webs educatives, llibres, articles...»
«la lectura no ha de ser ni una obligació ni un càstig. Si volem aconseguir grans lectors, la lectura ha de ser entretinguda, una diversió»
que es poden trobar en diverses webs educatives, llibres, articles, etc. Nosaltres, com a biblioteques públiques, volem posar l’èmfasi en un aspecte que considerem essencial: la lectura no ha de ser ni una obligació ni un càstig. Si volem aconseguir grans lectors, la lectura ha de ser entretinguda, una diversió; s’ha de transmetre la idea que llegir és una activitat per gaudir
i, per tant, s’han de buscar espais fora de l’àmbit escolar per practicar aquest hàbit: en família, entre amics, en espais informals... Una frase de Pedro Laín Entralgo il·lustra molt bé el que es persegueix: “Qui llegeix no està fent alguna cosa, s’està fent una persona”. Aquí rau la importància de fomentar la lectura en infants i joves: fer grans persones.
• Biblioteca Carles Fages de Climent, de Figueres. • Biblioteca Jaume Vicens i Vives, de Roses. • Biblioteca Ramon Bordas i Estragués, de Castelló d’Empúries. • Biblioteca Victor Català, de l’Escala. • Biblioteca Carles Bosch de la Trinxeria, de la Jonquera.
• Biblioteca Pere Calders, de Llançà. • Biblioteca Marta Fàbrega i Romans, de Sant Pere Pescador. • Biblioteca Bonaventura Carles Aribau, de Garriguella. • Biblioteca del Port de la Selva. • Biblioteca de Vilajuïga.