Diàlegs educació 335

Diàlegs d’Educació

NÚMERO 35 | JUNY DEL 2013

Un reconeixement a l’art d’educar Els 84 centres educatius que hi ha a l’Empordà, reunits en una instal·lació artística El Servei Educatiu de l’Alt Empordà ha creat una instal·lació artística i educativa en reconeixement al món de l’ensenyament. I aquest muntatge, que integra tres elements –tots els centres educatius de la comarca localitzats en un mapa, un pupitre i un recull enquadernat dels «Diàlegs d’Educació»– ocupa un espai privilegiat a la casa del mestre, la seu del Servei Educatiu.

FIGUERES | MAIRENA RIVAS

L’art d’educar és el nom amb què s’ha batejat la instal·lació artística i educativa que presideix el primer pis de l’edifici del Servei Educatiu de l’Alt Empordà (SEAE). El projecte és fruit de la implicació i el compromís dels diferents professionals del món de l’educació de la comarca. “És un agraïment a tot el professorat que, dia a dia, treballa per aconseguir que l’educació sigui un bé preuat que ens ajudi a transformar el món”, comenten els responsables del SEAE. La seu del Servei Educatiu és un lloc de creació d’idees, a més d’un espai de trobada de mestres i professors de la comarca. És, en definitiva i com diuen els professionals que hi treballen, la casa del mestre. I aquest concepte, el de la casa del mestre, el simbolitzen els tres elements físics que componen el muntatge artístic: un mural amb el mapa de l’Alt Empordà en el qual apareixen fotografies dels 84 centres educatius que hi ha a la comarca; un

“És un agraïment a tot el professorat que, dia a dia, treballa per aconseguir que l’educació sigui un bé preuat” pupitre que rememora el passat a les aules i un volum que conté, enquadernat, 32 números del suplement Diàlegs d’Educació (són pràcticament tots els números publicats, tenint en compte que avui veu la llum el 35).

El passat, el present i el dia a dia Les escoles i els instituts, recollits en el mural, representen el present de l’ensenyament; el pupitre és l’element que ens identifica amb el passat –com a apunt, cal destacar la metàfora d’aquest mobiliari escolar, per la qual han passat els mestres que en un passat no gaire llunyà també van ser alumnes–, i pel que fa al recull en un llibre dels exemplars originals del suplement Diàlegs d’Educació, es tracta del fluir en la vida als centres edu-

EDUCAR PILAR PLANELLAS SAU EDITORIAL

Q

uines són les finalitats educatives? Què és el que pretenem aconseguir amb l’e-

ducació?

La resposta a aquestes dues preguntes és simple a nivell de concepte, però laboriosa d’acon-

Psicopedagoga de l’EAP Servei educatiu de l’Alt Empordà

seguir.

Simple en el sentit que, com a concepte, l’alumne ha de poder esdevenir una “persona feliç”, dins la societat complexa en què avui tots vivim, però és una resposta laboriosa, ja que és un repte difícil d’assolir.

La instal·lació artística i educativa presideix el replà d’accés a les sales del primer pis del Servei Educatiu. ROGER LLEIXÀ

catius, de la feina que es fa dins i fora de les aules, del treball en xarxa, del que es bull en el món de l’ensenyament.

Diàlegs d’Educació, publicació Perquè una persona pugui esdevenir i ser “feliç” es requereixen dues condicions: A. Estar satisfet de si mateix i tenir un autoconcepte positiu.

Quan naixem, les característiques de la persona són: dependència dels adults, necessitat de protecció, inseguretat, poc desenvolupament de la memòria, del raonament, etc. L’escola és qui ha de potenciar i estimular al màxim aquest potencial intern, sense el qual no podríem sentir-nos satisfets, segurs i amb capacitat d’autodeterminació.

L’educació ha de fomentar aquestes capacitats internes de la persona, però respectant sempre

mensual del SETMANARI EMPORdedicada al món de l’ensenyament, és un reflex del dia a dia a l’ensenyament a la comarca. El projecte, el vam iniciar el curs

2009-2010 i d’aleshores ençà el nombre d’articles, reportatges, editorials, entrevistes i experiències educatives es compten per centenars.

les “ diferències individuals”.

També en l’àmbit familiar, s’han de respectar aquestes diferències i evitar tota mena de comparacions entre germans, no podem oblidar que totes les persones som un “ens” propi i diferent dels altres.

B. L’altra condició o exigència que suposa l’educació és aconseguir que la persona s’integri de manera crítica, activa i amb uns determinats valors a la societat on ha de viure i doni a conèixer la seva realitat lingüística i cultural.

L’home no viu sol i aïllat, sinó que viu en societat i per viure en aquesta societat ha d’adquirir i assimilar unes pautes de comporta-

ment, unes normes de conducta, uns valors de respecte mutu, tolerància, col·laboració, solidaritat, ajuda, igualtat, justícia, responsabilitat, etc.

Hem de recordar que l’escola és una societat en miniatura, un reflex del món on posteriorment el nen viurà. Així doncs l’escola, juntament amb la família és qui ha de donar aquestes pautes, normes de conducta i a la vegada estimular els valors propis d’una societat democràtica, ja que tot això no és innat en la persona, sinó que s’adquireix per mitjà d’un procés d’aprenentatge.

“Eduquem per formar persones que puguin arribar a ser felices”.

DÀ

1 GOL = 1 CUOTA MENOS 8 GOLES = 8 CUOTS MENOS 15 GOLES = 15 CUOTAS MENOS

Hasta 150 € de devolución por cuota.

143074

143073

Por la compra de cualquier vehículo de la gama Hyundai, te devolvemos una cuota de tu financiación por cada gol de España en la Copa Confederaciones.

Hyundai amplía el horari de apertura de sus concesionaris el viernes 14 y el sábado 15 hasta las 22h**.

AUTO RECORD PADRÓ: Ctra. Nacional II, km 1.3 Tel. 972 50 20 12 Santa Llogaia dʼÀlguema (Figueres) · vendes@autorecordpa.com

*Promoción válida exclusivamente para Península y Baleares. Ejemplo para el modelo Hyundai i 30 1.4 Base 100CV (11.400€) Incl. IVA, transporte, impto. Matriculación, descuento promocional, aportación del concesionario y Plan PIVE del gobierno (sujeto al cumplimiento de las condiciones del Plan PIVE). El importe máximo a devolver por cada cuota será de 150€, con un límite de 15 cuotas. No contarán como goles los que se produzcan fuera del tiempo de juego reglamentario (tandas penaltis ni goles anulados). Oferta dirigida a clientes particulares que contraten la financiación de un i30 a través de Santander Consumer EFC SA a partir del día 1 de junio financiación sujeta a aprobación por parte de la entidad financiera. Importe mínimo a financiar de 10.000€ a un plazo mínimo de 48 meses. Consultar condiciones relativas al importe a devolver para los modelos i10, i20 e ix20 en las bases legales de esta promoción publicadas en www.hyundai.es Oferta válida hasta 30/06/2013. No acumulable a otras ofertas financieras. ** Horarios de apertura según normativa de cada Comunidad Autónoma

II

Diàlegs d’Educació

DIMARTS, 25 DE JUNY DEL 2013 | EMPORDÀ

L’ESCOLA PARLA

Infants dels Belluguets, descobrint a través dels aliments. LLAR BELLUGUETS

Experimentació amb aliments NAVATA | M. R.

L’aula del Sol de la Llar d’Infants Belluguets, de Navata, ha experimentat, aquest curs, amb diferents aliments. Els nens i les nenes han observat la seva forma i la seva mida, han descobert quina és la seva textura i si el seu sabor i la seva olor, si els agraden o no. També han pogut comprovar que amb els aliments es poden fer infinitat de coses. Es pot treballar la motricitat fina traient la grana d’una magrana, pintar de color lila amb la remolatxa, de color rosa amb les maduixes o de color marró amb la xocolata.

“Avui hem experimentat amb hortalisses. Sobre la taula teníem cogombre, all, pastanaga, tomata, ceba i pebrot. L’experiència ha estat molt positiva i hem gaudit de debò. Hem descobert olors i sabors als que encara no estem gaire acostumats, però hem rigut de valent veient les cares dels nostres amics un cop els hem tastat”, expliquen les educadores dels Belluguets, i hi afegeixen: “Els nens han après un munt de coses sense adonar-se’n: els colors, el concepte tou-dur o calent-fred. I sobretot a investigar quan tenen al davant un material.”

A FONS

PERE COSTA I VILANOVA Responsable dels Serveis Educatius i Formació Permanent. ST Ensenyament

LA FORMACIÓ PERMANENT DEL PROFESSORAT

F

a dos cursos que vivim unes circumstàncies excepcionals. Les restriccions pressupostà-

® Aquest any ha posat en funcionament la modalitat de Batxillerat «Batxibac» FIGUERES | MAIRENA RIVAS

Com expliquen des del centre, la idea d’aquest llibre va sortir ocasionalment perquè es volia estudiar el tema de la salut i, dins del tema de la salut, hi havia el tema de l’alimentació.

La primera de les receptes la va aportar una professora de català, uns panellets, i a partir d’aquí els xefs del llibre van preguntar als seus familiars per preparacions culinàries que fan a casa i que han servit per elaborar l’interessant receptari. ries ens han portat a haver de dur a terme les activitats de formació permanent dels mestres i professors sense cost afegit. El Departament d’Ensenyament va optar el curs passat per a mantenir l’estructura (els serveis educatius i, específicament els centres de recursos) encara que no disposés de pressupost pels plans de formació de zona. Els lectors han de saber que els plans de formació de zona (amb una tradició de gairebé 25 anys) són l’estructura de formació permanent que té un component elevat de descentralització i que consisteix a donar resposta a les demandes formatives dels do-

cents, d’acord amb les prioritats i els criteris que marca el Departament d’Ensenyament.

Doncs bé, els plans de zona – el de l’Alt Empordà inclòs – s’han fet sense pressupost addicional. La resposta ha estat important i esperançada. A l’Alt Empordà s’han portat a terme gairebé 40 activitats, un número que posa de manifest que els docents mostren iniciatives molt lloables i agosarades per suplir la difícil situació econòmica que ens toca viure.

Fa pocs dies la comissió, que es reuneix als locals dels Serveis Educatius de l’Alt Empordà, amb participació tant dels serveis educati-

El llibre de cuina de xefs de 1r d’ESO Youssef, Firdaous, Dani, Redwan, Abdel, Souhaib, Iman, Kautar, Saïda, Jonatan, Marc, Layla i Lídia són alumnes de 1r d’ESO de reforç de l’INS Illa de Rodes de Roses i han fet un llibre de receptes, amb el professorat de reforç. Els alumnes diuen que han après a escriure una recepta, un índex, una introducció i tot un seguit de vocabulari nou que han posat en un glossari. També s’ha fomentat el treball en equip.

El Josep Pous i Pagès ha estrenat una reforma total de la biblioteca escolar L’Escola Josep Pous i Pagès de Figueres ha renovat, de dalt a baixa, la seva biblioteca escolar, i en l’últim trimestre del curs, tant alumnes com mestres, han començat a fer ús d’aquest equipament d’una manera molt més dinàmica. Al capdavant de la reforma, hi ha estat la secretària de l’equip directiu, Esmeralda Punset (mestra d’infantil), juntament amb la conserge, Marta Martínez, i l’administrativa, Griselda Devesa, les quals, amb l’assessorament de la responsable del Centre de Recursos Pedagògics del Servei Educatiu de l’Alt Empordà, Montserrat Barnadas, han posat ordre a un espai que fins fa poc havia estat infrautilitzat.

“Vam pensar que era important que els alumnes guanyessin en autonomia i per aconseguir aquest objectiu calia fer un canvi metodològic basat en projectes i racons.

Necessitàvem espais físics i accés a la informació, al fons de la biblioteca, que és molt ric, però convenia convertir aquest equipament en un lloc actiu i dinàmic, que ens servís alhora per potenciar la competència lectora”, explica Esmeralda Punset, i hi afegeix: “Vam passar un any fent neteja, endreça, reubicacions i al fi-

Els autors del llibre de receptes de l’Institut Illa de Rodes. MONTSENY EMPORDÀ

ROSES | REDACCIÓ

A la biblioteca, hi ha ara una nova distribució per zones, amb les quals els alumnes ja s’han familiaritzat. ESC POUS I PAGÈS

Els mestres treballen amb els alumnes uns hàbits a la biblioteca. ESC POUS I PAGÈS

nal aquest 23 d’abril, amb motiu de la festa de Sant Jordi, vam poder estrenar la biblioteca totalment nova.”

Un comportament i unes normes “Per a nosaltres, és molt important que els alumnes reconeguin aquest espai i que l’associïn també a un comportament, a unes normes; i, si van a una biblioteca pública, sabran com funciona”, ha indicat el director de l’escola, Xavier Costa. A l’Escola Pous i Pagès, cada curs fa una sessió setmanal de biblioteca, ara en un espai més adequat i acollidor.

Tot el material bibliogràfic que correspon a alumnes més grans de 6è, el que abans era de 7è i 8è, s’ha

donat a cinc biblioteques d’instituts (Alexandre Deulofeu, de Figueres; Llançà; Castelló d’Empúries, i El Pedró de l’Escala) i una entitat (Càritas). Per fer aquesta tria, l’escola ha comptat amb el suport de les coordinadores de biblioteques de secundària, Eulàlia Rodríguez i Margarita Vidal.

La reordenació de la biblioteca ha permès, a més, crear nous espais de consulta: el material per als mestres, es troba en una sala específica; l’arxiu, al despatx d’administració, i fins i tot hi ha un racó nostàlgic a la sala de mestres amb un prestatge on hi ha un exemplar de cada llibre de text que s’ha usat al centre, a més d’un armari amb àlbums de fotos.

us com dels centres de la comarca, va aprovar una proposta de 53 activitats (16 més que el curs actual). Els serveis educatius han fet un esforç perquè sorgissin iniciatives qualificades de formació permanent entre el professorat i els centres de la comarca. La resposta ha estat, una vegada més, positivament sorprenent.

El curs vinent la tasca essencial en formació permanent consistirà en abordar el canvi metodològic que els documents de competències bàsiques presentats pel Departament d’Ensenyament marquen. Podeu consultar-los a: http://goo.gl/Yux26 . Tant si sou

docents com persones implicades en la comunitat educativa, podeu fullejar-los i comprovar com de la seva aplicació se’n desprèn un canvi important cap a la millora dels resultats acadèmics dels nostres alumnes, en la línia del que demana la societat del coneixement on estem immersos.

I és que el valor essencial que té l’educació del nostre país (i l’Alt Empordà n’és una bona mostra) és la força dels professionals que des de les aules, els centres i els serveis educatius malden per a millorar i actualitzar la seva feina malgrat que les circumstàncies no siguin especialment favorables.

Diàlegs d’Educació

EMPORDÀ | DIMARTS, 25 DE JUNY DEL 2013

III

DIALOGUEM AMB... què el que tenen de maco les ciències és que a vegades una cosa funciona i altres vegades no funciona. És bo que hi hagi errors i entrebancs per veure de quina manera es pot solucionar. Els nens necessiten comprovar, palpar i plantejar-se hipòtesis i incògnites. La seva curiositat els ha de portar a esbrinar noves coses i tu els has d’anar conduint, però amb un cert marge de llibertat.

Lurdes Casadellà MESTRA DE L’ESCOLA JOSEP PALLACH DE FIGUERES I FORMADORA D’AUDIOVISUALS I DE CIÈNCIES

«La curiositat del nen l’ha de portar a esbrinar noves coses i tu l’has de conduir» ENTREVISTA Lurdes Casadellà Parrot és mestra des del 1993. Va fer l’especialitat de ciències i matemàtiques. La primera escola en la qual va treballar va ser el Josep Pallach, de Figueres, que ella anomena “la meva escola”, i després d’un parèntesi a l’Escola Josep de Ribot i Olivas de Vilamalla, va poder tornar-hi. Aquí, al Josep Pallach, continua actualment la seva tasca docent. Lurdes Casadellà també és formadora de mitjans audiovisuals, per una banda, i de ciències, per una altra.

FIGUERES | MAIRENA RIVAS

Com s’introdueix en el vessant professional de formadora?

P

R Sempre m’ha agradat tot el que té a veure amb els audiovisuals i quan la comunicació audiovisual va començar a entrar a l’escola em va interessar molt. Amb altres mestres, d’aquí, del Pallach, ens vam engrescar i vaig acabar formant part d’un grup de treball que es diu Grup de Recerca sobre

Editen:

Tecnologies de la Informació i la Comunicació en Educació (GreTICE), amb el qual vam preparar propostes de treball a l’aula, vam dissenyar activitats per incorporar la pràctica de l’audiovisual a l’escola. A més, és molt motivador per als nanos. Hem arribat a fer telenotícies, curts d’animació, muntatges, hem fet coses molt maques. I a partir d’aquí em va venir l’oportunitat de ser formadora en MAV (mitjans audiovisuals).

P A part de mitjans audiovisuals, també és formadora de ciències.

R Les ciències també sempre m’han agradat molt i a més són la meva especialitat. Vaig entrar de casualitat a l’ICE (Institut de Ciències de l’Educació) també en un altre grup de treball, per dissenyar propostes de ciències experimentals a l’aula. Aquí també em va sortir poder fer formació en algunes escoles.

P I tot aquest treball és fàcil de consultar?

R Tot aquest material que hem elaborat sobre ciències més manipulatives, més experimentals,

P Les ciències són molt pràctiques però també hi ha la part teòrica.

La mestra és una entusiasta de les ciències i dels audiovisuals. ROGER LLEIXÀ

es troba al CDEC (Centre d’Experimentació en Ciències) o bé al Centre de Recursos. Tot i que a mi sempre m’ha agradat molt anarme adaptant en funció del centre en el qual estava, on feia la formació. I pel que fa als audiovisuals també. M’ha agradat molt ferho tot a la carta. En funció del que el centre vol.

Calen gaire recursos materials per experimentar amb les ciències?

P

R Depèn de si tenim la sort que la nostra escola hagi entrat en algun moment en el projecte Ciències 6/12 o en el Ciències 3/6. Si comptem amb algun d’aquests projectes és probable que puguem disposar de tot un material a l’abast que és boníssim, fantàstic.

Nosaltres, al Josep Pallach, hem

tingut la sort de poder disposar d’aquest material i a més vam poder incorporar nou material, com les lupes binoculars, la càmera motic, els sensors de temperatura i de so. Tenim un material una miqueta més sofisticat que ens va perfecte.

R Hi ha d’haver un fonament. No es pot quedar aquí el que hem experimentat. Hi ha d’haver un lligam de tots els continguts. Hem de fer un gran mapa conceptual, un esquema molt visual, que lligui tot allò que els alumnes han experimentat. Ells necessiten, a l’hora de poder estudiar, a l’hora de poder retenir, tenir un mapa de conceptes clar que puguin recordar. Perquè si només es queden amb allò que han experimentat els faltarà la part de relacionar continguts. Hi ha d’haver una part també teòrica que va lligada a la pràctica.

P

P Els audiovisuals, igual que les ciències, també són molt creatius.

El fet de comprovar. És a dir, l’alumne necessita veure allò que tu li estàs explicant. No en fa prou que tu li diguis que passa una cosa. Potser si tu li dius que passa una cosa, s’ho creurà però no l’encisarà aquella informació. En canvi, el nen que ho comprova, se sent molt més motivat. Està bé provar de demostrar per poder dir m’ha sortit o no m’ha sortit, per-

R En audiovisuals integres molt l’alumne en la part de llengües i en la part plàstica. Amb qualsevol cosa que fem en audiovisuals, hem de partir de guions, tant literaris com tècnics. Per fer un curt d’animació, per exemple, has hagut de fer prèviament un treball de plans, un story board, has de tenir molt clares les seqüències, i molt de guió, i per tant hi ha molt de treball de llengua.

Què és el que enriqueix més l’alumne en l’àmbit de les ciències?

R

PRÀCTICA REFERENT

Un «llibre viatger» que fem entre tots ® El projecte té com a objectiu implicar tots els alumnes en l’elaboració i la il·lustració d’una història

Els editors del suplement Diàlegs dʼEducació no tenen perquè compartir les opinions expressades en les diferents seccions.

Per a més informació adreceu-vos a: www.sealtemporda.net.

Col·laboren:

El «Llibre Viatger» és un projecte que parteix de la invenció d’una història, el fil conductor de la qual van ideant els propis alumnes. EMPORDÀ ROSES | REDACCIÓ

El Llibre Viatger consisteix a elaborar una història entre tots per després fer-ne les il·lustracions pertinents. El procediment que seguim és el següent: elaborarem col·lectivament a l’aula l’inici del relat. Llavors fem el dibuix dels protagonistes en l’aspecte individual. El pròxim pas

és fer un collage de tots els dibuixos. I, d’aquesta manera, haurem elaborat la primera pàgina del llibre viatger.

Qui s’emporta el llibre?

A partir d’aquest moment toca fer un sorteig setmanal per saber quin alumne o quina alumna s’emportarà el llibre viatger els

divendres a casa seva per continuar la història i fer-ne la il·lustració.

Els dilluns l’alumne o l’alumna que s’hagi endut el llibre viatger llegirà la història des de l’ inici i fins arribar a la seva pàgina. Així successivament, cada setmana, fins arribar al final del relat.

Els objectius d’aquest projec-

te són, per una banda, implicarse en un projecte col·lectiu, a més de fomentar el gust per la lectura; il·lustrar la part escrita i engrescar les famílies en un projecte d’escola.

El pas final: el Llibre Viatger quedarà a la disposició de tots els alumnes de l’escola a la biblioteca del centre.

IV

Diàlegs d’Educació

DIMARTS, 25 DE JUNY DEL 2013 | EMPORDÀ

WEB RECOMANADA

L’ENIGMA

HTTPS://CANALTIC.GENCAT.CAT

L’ACUDIT

PER XAN GRÜTTER

NEGRE MOLT NEGRE

Solució: És de dia.

El CanalTIC de la Generalitat de Catalunya va ser activat el 17 de maig, dia de les Telecomunicacions i la Societat de la Informació.

La intenció del portal és clarament pedagògica, facilitant conceptes tecnològics i aclarint dubtes al respecte.

En aquest portal, l’usuari hi trobarà tot allò relacionat amb els serveis de telecomunicacions que utilitzem en el nostre dia a dia, ja sigui en les nostres relacions personals, socials, professionals o amb l’Administració, explicat de forma entenedora i endreçat en blocs temàtics perquè hi pugueu interactuar més fàcilment. Hi trobareu enllaços a una bona colla d’aplicacions ben útils. Us recomanem especialment la pestanya Coneixement obert.

Un automòbil de color negre amb els llums apagats entra en un carrer que no té fanals, on cap casa hi té llums encesos. De sobte se li creua un gat negre.

Malgrat tot, el conductor el pot esquivar. Com ho pots explicar?

Autor: Lluís Segarra. Títol de lʼobra: Problemates. Recull de problemes matemàtics per a totes les edats. Editorial: Graó, Biblioteca de Guix, 122

BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES DE L’ALT EMPORDÀ

Les bibloteques de Vilajuïga i Sant Pere Pescador Carles Carbonell Mas (Vilajuïga)

El voluntariat a les biblioteques (Biblioteca Municipal de Vilajuïga). La Biblioteca Municipal de Vilajuïga, PIL2 (Punt d’Informació i Lectura), funciona des del mes de gener de 2011 amb l’ajut de voluntariat. Uns dies abans de la inauguració, ja un grup de voluntaris i de voluntàries ajudaren a segellar i col·locar els llibres en els prestatges corresponents, amb això s’implicaren i feren la biblioteca una mica més seva.

A partir d’aquí, i sota la supervisió d’una tècnica auxiliar, la biblioteca obre diàriament gràcies a l’aportació d’aquests voluntaris i voluntàries, gent jubilada que presta un ajut a la comunitat dedicant tres hores setmanals del

Eva Blanc (Sant Pere Pescador)

seu temps en benefici dels lectors i les lectores que desitgen utilitzar aquest servei.

El grup de voluntaris i voluntàries ha experimentat petits canvis, alguns han plegat, d’altres s’hi han afegit i un petit equip es manté. Tot i això, pensem que va ser una bona idea la incorporació d’aquest col·lectiu ja que, en temps difícils, ens ha permès poder oferir aquest servei als habitants del poble.

El català com a nexe intercultural (Biblioteca Municipal Marta Fàbrega i Romans). La biblioteca Municipal Marta Fàbrega i Romans de Sant Pere Pescador és un reflex de la varietat cultural del seu municipi. El més interessant a observar és que malgrat la divergència de cultures, barreja de diferents continents, el català és la llengua vehicular entre totes i cadascuna d’elles.

El català és emprat fins i tot entre diferents usuaris de continents comuns que no tenen el català com a llengua. Cal seguir encoratjant la bona feina feta no només a les diferents entitats i associacions del municipi sinó també a les supramunicipals.

Xan Grütter Estudiant de Primer de Batxillerat Artístic de lʼInstitut Alexandre Deulofeu de Figueres.

La frase “Sempre que et preguntin si pots fer una

feina, contesta que sí i posa't aviat a aprendre com es fa.”

(Franklin Delona Roosevelt)

RECOMANACIONS DE LES BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES DE L’ALT EMPORDÀ

LLIBRE

LLIBRE

LLIBRE

ROBERT, JUDIT (AUTORA) / FONGRAU, LLUÍS (IL·LUSTRADOR) NIL EL COCODRIL

ENDE, MICHAEL LA HISTÒRIA INTERMINABLE

CONANGLE, MARIA MERCÈ / SOLER, JAUME EXPLORADORS EMOCIONALS

AROLA

GRUP PROMOTOR D’ENSENYAMENT I DIFUSIÓ EN CATALÀ

PARRAMÓN

® En Nil és un cocodril solitari.

Viu als pantans i la seva afició és menjar-se tot allò que es mou al seu voltant i això fa que no tingui gaires amics.

Però en Nil es comença a fer vell, li fan mal les dents per caçar i, a més, no li agrada gens sentir-se tan sol. Però aviat tornarà a somriure, perquè algú que no imagina l’ajudarà. Però haurà d’entendre que hi ha coses en aquest món que no són comestibles si vol conservar les dents molts i molts anys! Una història plena d’aventures, que acaba amb una petita lliçó sobre la necessitat de cuidar les dents i portar una dieta equilibrada.

® En Bastian Baltasar Bux és un nen grassonet i sapastre que pateix els insults i les molèsties dels seus companys de l’escola, per aquesta raó es considera un nen rebutjat i pensa que l’escola no és un lloc per a ell.

Fugint dels seus assetjadors, en Bastian arriba a una llibreria una mica especial, on troba un llibre amb les tapes daurades que de seguida crida la seva atenció: La història interminable. Comença a llegir el llibre, una història que transcorre en un lloc anomenat Fantasia, on l’Emperadriu està malalta i ell la salvarà entrant en el seu món. Una novel·la fantàstica considerada un clàssic de la novel·la juvenil.

® Aquest projecte pretén animar els nens i les nenes d’entre 7 i 12 anys que es converteixin en “ecologistes emocionals”, persones que treballin de manera decidida i responsable per a ésser millors, per a deixar un món millor als que ens precediran. És una invitació a la reflexió, al debat, al desenvolupament de la creativitat i a compartir experiències que permetin passar a l’acció de millora. Només si som conscients que quelcom és valuós el protegirem, el cuidarem, l’ajudarem a créixer i el respectarem.

Col·laboren: