Diàlegs d’Educació
NÚMERO 44 | JULIOL DEL 2014
Cantates educatives amb fil argumental La Cantarella, Cantània i la Trobada de Corals, propostes que posen en comú diferents centres La tasca específica que realitza cada escola i cada institut de la comarca pot anar, en alguns àmbits, com és el musical, més enllà de l’edifici educatiu propi. Les veus d’alumnes de diferents centres sonen a l’uníson en esdeveniments musicals com són Cantània, la Cantarella o la Trobada de Corals de Secundària. Tres de les propostes que, amb contingut pedagògic, es presenten a l’escenari amb un fil argumental. FIGUERES / ROSES | REDACCIÓ
Els departaments de música de les escoles Els Grecs, Montserrat Vayreda, Narcís Monturiol, Vicens Vives i Centre Escolar Empordà, de Roses; Martí Inglés, de Palau-saverdera; l’Escola de Pau, i els instituts Illa de Rodes i Cap Norfeu de Roses tenen un projecte comú, La Cantarella, una posada en escena musical que se celebra a Roses i que aquest curs ha complert la cinquena edició. L’espectacle, que compta amb el suport de les AMPA de tots els centres i del Servei Eduactiu de l’Alt Empordà, consisteix en una cantata que segueix un fil argumental amb continguts pedagògics. En aquesta última edició, el guió versava a l’entorn d’una noia a la qual un accident de moto li va canviar la vida. Durant una llarga estada a l’hospital, la jove aprèn a
apreciar les coses realment importants. La cantata la interpreten alumnes de 6è de primària i de 1r i de 2n d’ESO. La Cantarella és una de les propostes d’espectacle musical que posa en comú diferents centres educatius. Un format similar es repeteix amb Cantània, una vivència musical, adreçada a alumnes de 3r, 4t, 5è i 6è d’Educació Primària, que és inoblidable per a tots els participants. Són una vintena d’escoles de tota la comarca, les que se citen al Teatre Municipal El Jardí. Cantània ha proposat aquest curs el tema Rambla Llibertat. Aquest és un barri en el qual dos periodistes acaben entenent que una comunitat lliure i feliç és la suma i convivència de totes les llibertats individuals. Finalment, la Trobada de Co-
La Cantarella s’ha celebrat a la plaça Frederic Rahola de Roses el maig passat. MONTSENY EMPORDÀ
rals de Secundària esdevé un altre punt de trobada musical, també amb El Jardí com a escenari.
EL SENTIMENT DE CULPA GRÀCIA COMPTA SOLÀ EDITORIAL iuen que pot ser una herència de la tradició judeo-cristiana, un llegat cultural o un instint. No ho sabem. El que sí sabem és que el sentiment de culpa és una emoció pertorbadora que abraça tots els àmbits de les nostres vides. Quan quelcom esperat no transcorre com nosaltres crèiem, ens envaeix la por, la decepció... I aquesta situació ens evoca a qüestionar-nos, jutjar-nos i, fins i tot, castigar-nos. Vivim en una societat molt exigent, que ens demana a tots una
148025
D
Equip d’assessorament psicopedagògic de l’Alt Empordà
millora constant i no dóna massa espai als errors i a la reflexió. De manera que aquesta pressió fa sorgir emocions negatives envers el no poder satisfer les expectatives, aguditzant els sentiments de culpa cap a un mateix o cap els altres. No en queda exclòs el món de l’educació. En el procés d’ensenyament-aprenentatge conviuen docents, pares, mares i alumnes cap a un mateix objectiu: construir la seva personalitat i desenvolupar al màxim les seves capacitats. Però en el camí de l’assoli-
ment d’aquest objectiu, en ocasions, el sentiment de culpabilitat sorgeix i emmascara el procés, creant mals entesos i ressentiments que no ajuden a avançar. Quan tenim un fill evoquem tots els nostres desitjos i esperances cap el nounat. Idealitzem aquella personeta anhelant els millors auguris. Sempre elogiem les virtuts i els avenços espectaculars que fa en els seus primers anys. Ara bé, l’escola és el primer gran repte en què es troben els infants en la seva vida. On se’ls exigeix un rendiment, un esforç, un resultat. On s’enfronten a les seves habilitats i limitacions. I és aquí que, quan les expectatives no es compleixen, ens sentim culpables. Ens preguntem en què ens hem equivocat, ens qües-
Acompanyats per la Jove Orquestra, la Banda Municipal i l’Orquestra Versàtile, els alumnes
interpreten peces clàssiques i modernes, amb l’emotiu L’hora dels adéus com a cirereta.
tionem les nostres habilitats parentals i fem judicis buscant l’origen. Mestres i professors no quedem al marge d’aquesta emoció. Quan un grup d’alumnes és difícil de reconduir conductualment, quan un infant no aprèn, quan no s’atrapa el temari, quan les avaluacions competencials no surten satisfactòries, quan la relació amb els companys és difícil... pot desencadenar-se el negativisme, l’autoculpabilització o l’atribució d’aquesta culpa als altres. No podem ni sentir-nos culpables ni fer sentir culpables als altres. El sentiment de culpabilitat connecta amb la por i ens paralitza. Davant l’educació dels nostres infants hem d’actuar des d’una vessant de recolzament i confiança. Canviar el terme culpabilitat per responsabilitat. Tots tenim dret a equivocar-nos i cal fer una anàlisi el màxim d’objectiva per
identificar els errors, acceptar-los i buscar solucions. La reflexió ens ajudarà a avançar i a prendre decisions més encertades. Ens hem de fer càrrec de la part que podem millorar, tant pares com docents, i tenir-nos molt en compte. Hi ha qui tendeix a donar sempre la culpa als altres per no voler reconèixer haver fallat. I qui sempre se sent culpable de tot. No ens podem posicionar en cap dels extrems. Cal treballar conjuntament, ser humils i utilitzar el diàleg com a eina prioritària. Tots compartim el mateix objectiu i culpabilitzant-nos o sentint culpa no avancem cap a ell. No ens podem oblidar del bé més preuat: els nostres infants. Escoltem-los i ajudem-los a identificar les emocions i a posar-hi paraules. Acompanyem-los en la canalització dels seus sentiments de culpa cap a emocions més constructives.
II
Diàlegs d’Educació
DIMARTS, 1 DE JULIOL DEL 2014 | EMPORDÀ
L’ESCOLA PARLA
L’Institut Muntaner i l’Escola Mare de Déu del Mont, units per un projecte ® «Educar en el compromís» és una proposta educativa amb una finalitat d’utilitat social
Un dels projectes de l’escola és «Escacs a les aules». ESCOLA JOSEP PALLACH
La comunitat del Josep Pallach comparteix espais educatius FIGUERES | M. R.
L’Escola Josep Pallach de Figueres se sent especialment orgullosa del projecte Consciència Fonològica. A través d’un treball sistemàtic i ben estructurat, s’afavoreix l’adquisició d’un bon llenguatge oral que, posteriorment, garantirà als alumnes un millor domini de l’expressió escrita. “Treballar interdisciplinàriament, i fer activitats amb alumnes de diferents nivells, com l’apadrinament lector i les jornades culturals –aquest curs dedicades als jocs de taula– ajuden als nostres alumnes a un enriquiment mutu i a compartir uns espais educatius molts enriquidors per al seu desenvolupament perso-
nal”, expliquen els mestres, i també diuen: “Entenem que la qualitat dels vincles que s’estableixen entre l’escola i les famílies tenen una importància cabdal en relació als resultats. Potenciem la seva participació , el seu suport i la seva implicació.” En aquest sentit, l’escola s’obre a les famílies voluntàries que tenen la possibilitat de participar amb el seu fill o filla en algunes de les activitats que realitzen: xerrades de pares i mares experts en temes; projecte de reutilització de llibres; activitats relacionades amb el medi ambient, a més de moments musicals i teatrals que identifiquen l’escola com a comunitat educativa.
El projecte d’aprenentatge i servei ha posat en comú les realitats de dos centres educatius. INSTITUT RAMON MUNTANER FIGUERES | MAIRENA RIVAS
Educar en el compromís és el nom d’un projecte comunitari d’aprenentatge i servei que l’Institut Ramon Muntaner de Figueres fa en col·laboració amb l’Escola d’Educació Especial Mare de Déu del Mont de Vilafant. Hi participen alumnes de 4t d’ESO que tenen un currículum adaptat. L’aprenentatge i servei és un projecte educatiu amb utilitat social. Les psicopedagogues de l’institut Maria Dolors Ponsí i Mercè Sanz coordinen aquesta proposta educativa, que, segons diuen,
ajuda els alumnes a aprendre valors alhora que fan un treball lligat a les matèries del curs. Cada quinze dies, el grup d’alumnes que realitzen aquest projecte s’han desplaçat a l’Escola Mare de Déu del Mont per treballar amb els nens d’infantil, primària i secundària les activitats preparades prèviament a l’institut. “Aquí, a l’institut, s’han preparat activitats que demanen els mestres de l’escola d’educació especial, de llengua, de matemàtiques, de motricitat, de jocs, de memòria, de percepció, de plàsti-
ca”, comenten les psicopedagogues, i conclouen que aquest primer any de posada en marxa del projecte ha estat un èxit. “El curs que ve el continuarem, perquè la valoració ha estat molt bona per a totes les parts. Ha estat profitós per a tots”, concluen. L’aprenentatge i servei és una proposta educativa que combina processos d’aprenentatge i de servei a la comunitat en un sol projecte ben articulat. Els participants es formen tot treballant sobre necessitats reals de l’entorn amb l’objectiu de millorar-lo.
La llar Arrels apropa la natura als infants GARRIGUELLA | M. R.
Que els nens estimin la natura, que en tinguin cura i que vegin tot el que ella ens pot donar és el que s’han proposat les educadores de la Llar d’Infants Municipal Arrels, de Garriguella. “Ens servim del privilegi de viure en un poble amb un entorn meravellós, que ofereix tota mena de recursos naturals”, diuen. I així ha estat com han organitzat una sèrie d’activitats, que s’han assolit al llarg del curs. Els nens no només han estat capaços d’entendre tot el que s’ha fet per apropar-los a la natura i
sinó que s’ha constatat que “mai hem de subestimar la capacitat que té un nen per captar les coses”, han comentat les mestres. El paper fonamental dels pares Per destacar alguna activitat, s’ha fet una visita a un trull (Molí d’oli Maset-Plana), on d’una manera simple s’ha explicat als petits com s’obté l’oli a partir de l’oliva. També s’ha visitat una cooperativa vinícola per conèixer la transformació del raïm en vi. En un altre moment un apicultor del poble va anar a la llar d’infants a explicar com uns petits animalots
(abelles) són capaços de processar el nèctar de les flors i donarnos mel. “En aquesta ocasió en particular els nens van gaudir de la degustació de pol·len i mel. Mai oblidarem les seves carones de sorpresa al veure un munt d’abelles dintre d’una caseta especialment preparada”, anoten. Els nens, d’altra banda, tenen cura d’un petit hort que tenim a la llar. Com expliquen les educadores, els pares han desenvolupat un paper fonamental per tal d’assolir aquests objectius. “Particularment han col·laborat en un esmorzar d’aliments ecològics que
ha estat tot un èxit”. Com a cloenda d’aquest projecte, s’ha fet una sortida a una granja escola amb
totes les famílies. La idea és tornar a repetir tot el programa el pròxim curs.
om pot ser que hagi treballat quinze d’anys en una oficina i ara ningú no em reconegui la feina?”. Aquesta pregunta, que hem sentit més d’una vegada, ha deixat de tenir sentit. Qualifica’t, Acredita’t i, actualment, el Servei de Reconeixement Acadèmic ofereixen la possibilitat de demostrar que tot allò que s’ha après al llarg de la vida professional pot tenir una traducció en l’àmbit acadèmic. Per inscriure’s al servei de reconeixement acadèmic dels aprenentatges assolits només cal ser major d’edat i disposar d’una experiència laboral o en tasques socials de més de dos anys.
A les comarques gironines aquest servei de reconeixement el presten 23 centres de secundària, quatre dels quals es troben a l’Alt Empordà i pertanyen a les famílies professionals d’Administració i Gestió, Electricitat i Electrònica, Hoteleria i Turisme, Imatge Personal i Transport i Manteniment de vehicles. Tots aquest centres també ofereixen la possibilitat d’assessorar els candidats i orientar-los cap a un itinerari formatiu i professional que els permeti millorar la qualificació. L’institut demanarà que els interessats aportin tota la documentació de la seva vida formativa i professional i els citarà a unes entrevistes per as-
sessorar-los; finalment els lliurarà un informe on constarà un itinerari amb les recomanacions per dur-lo a terme i, si cal, es donaran indicacions per la preparació de la prova d’accés a cicles formatius. Alguns aprenentatges es poden convalidar per experiència, d’altres es poden seguir de manera presencial i alguns crèdits es poden realitzar on-line a través de l’IOC. Des que fa dos anys es va publicar el decret de mesures flexibilitzadores de la formació professional s’ha iniciat la FP dual, adreçada normalment a joves en procés formatiu. Ara falta difondre el reconeixement acadèmic per a professionals en actiu o aju-
dar-los a entrar de nou al mercat laboral. Actualment s’ha augmentat l’accés a la formació professional d’adults de més de 25 anys: la incorporació a les aules d’aquest alumnat afegeix un plus de contacte amb el món exterior, ja que aporta experiència, i permet desenvolupar les activitats docents de manera més propera a la realitat. Així doncs, informar, orientar i, especialment, assessorar per a la consecució d’itineraris de qualificació de forma personalitzada són objectius prioritaris de la formació professional: ningú no es pot conformar a no tenir reconegudes les seves capacitats professionals.
“C
A FONS
JORDI SUY FRANCH Inspector d’Educació. Serveis Territorials d’Ensenyament a Girona
APRENENTATGES AL LLARG DE LA VIDA
Els infants han estat molt a prop de la natura i dels animals. LLAR D’INFANTS ARRELS
Diàlegs d’Educació
EMPORDÀ | DIMARTS, 1 DE JULIOL DEL 2014
III
DIALOGUEM AMB...
Víctor Ferreira PROFESSOR DEL CAMP D’APRENENTATGE D’EMPÚRIES
«Al camp hem trobat més de seixanta espècies de petxines diferents» ENTREVISTA Víctor Ferreira i Vilallonga (Figueres, 1981) és llicenciat en Humanitats per la UAB i màster en recerca de les Humanitats per la UdG. En l’àmbit de l’ensenyament, ha exercit principalment de professor de secundària, de mestre de primària a diversos centres de la província, de docent en compensatòria a la Casa d’Oficis del Consell Comarcal del Baix Empordà i de guia-educador. Aquest curs ha treballat de professor al Camp d’Aprenentatge d’Empúries. L’ESCALA | MAIRENA RIVAS
Com pren contacte amb el Camp d'Aprenentatge d’Empúries? P
L’any 2011, en Gerard Carrión, professor del camp d'aprenentatge, em va proposar si volia fer una substitució que vaig haver de refusar ja que començava el projecte de la Casa d’Oficis. Amb en Gerard fa anys que ens coneixem d’altres històries, coneixia la feina que feien al camp i realment em picava molt la curiositat. Un any més tard, es va tornar a repetir la mateixa situació i vaig acceptar. Només va ser un mes. R
Editen:
Després, a principis del 2014, es produeix una substitució al camp degut a la jubilació d’en Gerard. Llavors des del camp es buscaven diferents candidats per cobrir la jubilació fins a final de curs i m’ho van proposar. Vaig deixar la feina de professor en un centre privat per incorporar-me al camp. Fins a 30 de juny que s’acaba el meu nomenament i per tant... de pet a l'atur! P Perquè creu que encaixava en el perfil d’aquesta feina? R El fet que pogués accedir al camp es deu a la meva experiència com a guia educador sumat a la meva condició de professor. Això permetia que pugués incorporar-me al camp a través del que s’anomena una adjudicació de difícil provisió, ja que per treballar al camp has de complir uns requisits molt concrets i justament, jo els complia. P Quina és la feina que hi ha desenvolupat?
La meva tasca ha estat bàsicament la part més docent del camp, és a dir, ensenyar als alumnes els indrets patrimonials de la nostra comarca. A través de les sortides i estades pretenem que els alumnes aprenguin a observar, a analitzar l’observació, plantejar hipòtesis, treure conclusions, argumentar-les i justificar-les. Tot això amb una metodologia on s’eviten les grans dissertacions i es pregunta constantment als alumnes per saber què saben i quines idees preconcebudes tenen i si R
Víctor Ferreira explica que al camp es pot elegir entre més de 30 activitats, entre visites i tallers. ROGER LLEIXÀ
«El nostre àmbit d'actuació és el patrimoni empordanès i jo crec que tenim una comarca excepcional» aquestes són o no errònies. P
On es fan les classes?
Consisteix en agafar els grups i anar a “fer classe” als indrets patrimonials de la comarca. Sempre a partir de l’observació directa i el seu anàlisi. I això ho fem amb alumnes de P3 fins a Batxillerat, intentant adaptar-nos. A part de la feina de docència, hi ha la part més de gestió i organització. En el camp som un equip de tres professionals, per tant tota la feina administrativa i de gestió s’ha de fer entre tots. Abans eren quatre i el Departament va retallar. Amb les sol·licituds que té el camp haurien de ser cinc, com a mínim, els professionals. R
P Suposo que el ventall de visites que s’ofereixen als centres educatius és molt ampli.
R Els centres educatius quan fan la inscripció al camp poden elegir entre més de trenta activitats diferents, entre tallers i visites. P En pot triar alguna que li agradi especialment? R Es fa difícil dir quina m’agrada més, ja que totes tenen una singularitat específica i això és una de la màgia del camp, la variabilitats d’espais, indrets i activitats que oferim fa que constantment ensenyis la nostra comarca des de llocs i àmbits ben diferents. Pensa que el nostre àmbit d’actuació és el patrimoni empordanés i jo sóc dels que crec que tenim una comarca excepcional, magnífica, única. Triar entre Cap de Creus, Sant Pere de Rodes, mas Ventós, Aiguamolls, Empúries, Ullastret, el Montgrí...és impossible. Elegeixo el conjunt! P
Destacaria alguna activitat?
Hi ha una activitat que va crear en Càndid Miró, que jo no he realitzat però que hi he participat que és força especial. Es diu Entrevista al Pi i és per a alumnes de P4, P5 i cicle inicial. Els alumnes R
preparen a l’escola una sèrie de preguntes que li faran al pi. Llavors quan vénen, anem a veure al pi, li posem un micro –que és una canya amb una pinya enganxada al final– endollat a l’ordinador i a través d’un programa informàtic molt especial, el pi respon les preguntes. És una forma diferent i molt curiosa de sensibilitzar l’alumnat més petit sobre com viu un arbre, què li passa, com s'alimenta. Té molta màgia. P
Proposi un taller.
Tinc una predilecció especial pel taller de malacologia, potser perquè és un tema força desconegut o perquè no hi parem atenció. Anem a la platja de l’Espigó, recollim petxines i llavors les classifiquem. Al camp hem trobat més de seixanta espècies de petxines diferents. Això sí, quan acabem el taller, només deixem que els alumnes s’emportin un exemplar a casa. Cal tornar les petxines a la platja, ja que es fonamental per no malmetre el sistema malacològic de les nostres platges. R
PRÀCTICA REFERENT
Posant en pràctica «El joc i la seva metodologia»
® «Aprenem junts» és un projecte del CF de Grau Superior d’Educació Infantil, a l’Institut Ramon Muntaner FIGUERES | REDACCIÓ
Els editors del suplement Diàlegs dʼEducació no tenen perquè compartir les opinions expressades en les diferents seccions. Per a més informació adreceu-vos a: www.sealtemporda.net.
Col·laboren:
En el projecte Aprenem junts participen les i els alumnes del Cicle Formatiu de Grau Superior d’Educació Infantil de l’Institut Ramon Muntaner de Figueres, posant en pràctica els aprenentatges teòrics del mòdul d’El joc i la seva metodologia, creant, vivint i experimentant diferents tipus de jocs amb els infants d’educació infantil de les escoles de la ciutat. El projecte sorgeix de la necessitat expressada per l’Ajuntament de Figueres de la necessitat d’oferir activitats de suport en l’aprenentatge de la llengua, donat l’augment d’infants nouvinguts al municipi i acompanyar i reforçar la tasca de la compren-
sió i l’expressió oral a l’educació infantil. Així, el projecte permet treballar a l’aula diferents tipus de joc, les metodologies, els materials, l’expressió plàstica, l’expressió oral, el grup, les necessitats educatives, i veure així la globalitat de tots els aprenentatges i la seva interrelació, per tal de preparar els alumnes per a la seva intervenció a l’escola. Continguts curriculars Amb aquest projecte es pretén que els alumnes treballin continguts curriculars: com preparar un joc i adaptar-lo als nens, tot el que sorgeix o és previ al mateix joc, aprendre a treballar en equip i coordinar-se per portar
endavant l’activitat, els materials, la temporització i continguts a desenvolupar. Els alumnes del cicle valoren molt positivament l’experiència tant pel fet de tenir contacte real amb els infants, com pel que es deriva del seu aprenentatge: els permet viure a l’escola i amb infants i és d’aquesta manera com els seus aprenentatges es fan significatius
El treball pràctic es fa a les escoles
IV
Diàlegs d’Educació
DIMARTS, 1 DE JULIOL DEL 2014 | EMPORDÀ
FLORA SECRETA
L’ACUDIT
Servei Educatiu de lʼAlt Empordà
WEB RECOMANADA
CICLES FORMATIUS, UNA APOSTA DE FUTUR INSTITUT ILLA DE RODES
INS ILLA DE RODES DE ROSES
WWW.SOPESDELLETRES.CAT
SALVAMENT I SOCORRISME Institut Illa de Rodes oferirà, el curs 2014-2015, els estudis del Cicle Inicial de Tècnic Esportiu en Salvament i Socorrisme.
Un cop superats els estudis Les persones que superen el cicle inicial obtenen un certificat que els permet accedir:
El cicle inicial d’aquests estudis capacita l’alumne per dinamitzar, instruir, dirigir i concretar la iniciació al medi aquàtic i esportiva en salvament i socorrisme, i per organitzar, acompanyar i tutelar els socorristes i usuaris en la participació d’activitats, competicions i esdeveniments propis d’aquest nivell, aplicar les mesures de prevenció i rescat necessàries per garantir les condicions de seguretat dels usuaris en piscines i instal·lacions aquàtiques (intervenint-hi amb eficàcia en l’ajuda o el rescat en cas d’accident) i mantenir el nivell òptim de qualitat que permeti la satisfacció dels socorristes i usuaris de l’activitat i la instal·lació.
쩛 al cicle final i
L’
Durada dels estudis Tenen una durada de 495 hores, de les quals 165 són de formació en pràctiques.
SOPES DE LLETRES
쩛 al món laboral, com a: Monitor o monitora de salvament i socorrisme Jutge cronometrador o jutgessa cronometradora Socorrista en piscines Socorrista en parcs aquàtics Socorrista en piscines naturals
Més informació L'accés a aquesta titulació requereix d’una prova específica, que se celebrarà el 18 d’Octubre de 2014, a les 15.00 hores, a les instal·lacions del Club Natació Banyoles. Les persones que tinguin interès per matricular-se en aquests estudis ho podran fer entre els dies 15 i 24 d’Octubre, de 9.00 a 13.00 hores, a la secretaria de l’Institut Illa de Rodes, de Roses.
Activitats fisicoesportives en el medi natural ® El Cicle Inicial de Tècnic Esportiu en Salvament i Socorrisme se suma a una graella d’estudis postobligatoris que inclou, també a l’Institut Illa de Rodes, el Cicle Formatiu de Grau Mitjà en Conducció d’activitats físicoesportives en el medi natural i el Cicle Formatiu d’Esports d’Aventura. Fa poc, un dels equips de l’Illa de Rodes –a la imatge– va proclamar-se campió i dos equips més van fer molt bons resultats en el Campionat de Catalunya de raids d’aventura.
Els estudis d’aquest cicle inicial comencen el dilluns 27 d’Octubre de 2014, en horari de 18.00 a 22.00 hores, a les instal·lacions esportives de
l’Institut Illa de Rodes i la Piscina Municipal de Roses. Es preveu finalitzar-los durant el mes de febrer.
INFORMACIÓ 972 15 43 83 @ iesilladerodes@xtec.cat http://www.iesilladerodes.cat o http://salvamentisocorrismeroses.blogspot.com.es/
L’objectiu és crear sopes de lletres gegants, com més grans millor i amb una gran quantitat de paraules a buscar. Atès que buscar paraules en una sopa de lletres enorme pot ser complicat, per facilitar la tasca es treballa en grup. Així doncs, resoldrem les sopes de lletres tots junts. Qui tindrà l’honor de ser el que trobi més paraules? Es pot participar de forma anònima o registrar-se (només es demana un nom d’usuari i una contrasenya, no és necessari el correu electrònic). Si hom es registra, el marcador de cada usuari s’anirà incrementant amb cada paraula que es trobi.
La frase: “La vida ha de ser una educació contínua.” Gustave Flaubert (18821-1880)
RECURSOS PEDAGÒGICS
LLIBRE
LLIBRE
LLIBRE
VARIS AUTORS PROGRAMAR Y EVALUAR COMPETENCIAS BÁSICAS EN 15 PASOS
EUGÈNIA DE PAGÈS, ALBA REÑÉ
MARTA ALBALADEJO
COM SER DOCENT I NO DEIXAR-HI LA PELL GRAÓ
LA COMUNICACIÓ MÉS ENLLÀ DE LES PARAULES GRAÓ
GRAÓ
® L’escola té com a funció
® El neguit i la crisi que suposa el principal la formació de les malestar que hi ha a les aules; en persones del demà, tot i que particular, la manca d’atenció i desconeixem com serà. Aquesta concentració de l’alumnat, acaba realitat canviant ens obliga a traduint-se en un comportament ensenyar habilitats que permetin poc adequat a classe i en uns mals interpretar correctament la resultats acadèmics, augmenta el informació i aprofitar els desgast físic i psicològic del aprenentatges adquirits. Durant professorat i pot arribar a generar l’última dècada i com a problemes de salut que a vegades conseqüència d'això, hi ha hagut acaben en baixes laborals. Per un auge de les competències bàsiques per al combatre la cultura de l’estrès i substituir-la per la del desenvolupament integral de la persona i la funcionalitat benestar, el llibre proposa tècniques: la respiració conscient, dels aprenentatges. la relaxació, la visualització i la consciència corporal.
® L’habilitat per comunicar és part intrínseca de l’ofici d’educar. La tasca de les persones que es dediquen a la docència té a veure amb gestionar els recursos verbals i no verbals de la comunicació. El llenguatge dels sons i dels silencis, del cos i de l’espai és el gran oblidat en la nostra cultura. Aquest llibre convida a la reflexió sobre la pròpia comunicació no verbal i sobre el seu ús com a recurs educatiu. Inclou consells pràctics, exercicis per millorar les habilitats pròpies i guies per a l'observació i la reflexió.