Diàlegs d’Educació
NÚMERO 44 | JULIOL DEL 2014
Cantates educatives amb fil argumental La Cantarella, Cantània i la Trobada de Corals, propostes que posen en comú diferents centres La tasca específica que realitza cada escola i cada institut de la comarca pot anar, en alguns àmbits, com és el musical, més enllà de l’edifici educatiu propi. Les veus d’alumnes de diferents centres sonen a l’uníson en esdeveniments musicals com són Cantània, la Cantarella o la Trobada de Corals de Secundària. Tres de les propostes que, amb contingut pedagògic, es presenten a l’escenari amb un fil argumental. FIGUERES / ROSES | REDACCIÓ
Els departaments de música de les escoles Els Grecs, Montserrat Vayreda, Narcís Monturiol, Vicens Vives i Centre Escolar Empordà, de Roses; Martí Inglés, de Palau-saverdera; l’Escola de Pau, i els instituts Illa de Rodes i Cap Norfeu de Roses tenen un projecte comú, La Cantarella, una posada en escena musical que se celebra a Roses i que aquest curs ha complert la cinquena edició. L’espectacle, que compta amb el suport de les AMPA de tots els centres i del Servei Eduactiu de l’Alt Empordà, consisteix en una cantata que segueix un fil argumental amb continguts pedagògics. En aquesta última edició, el guió versava a l’entorn d’una noia a la qual un accident de moto li va canviar la vida. Durant una llarga estada a l’hospital, la jove aprèn a
apreciar les coses realment importants. La cantata la interpreten alumnes de 6è de primària i de 1r i de 2n d’ESO. La Cantarella és una de les propostes d’espectacle musical que posa en comú diferents centres educatius. Un format similar es repeteix amb Cantània, una vivència musical, adreçada a alumnes de 3r, 4t, 5è i 6è d’Educació Primària, que és inoblidable per a tots els participants. Són una vintena d’escoles de tota la comarca, les que se citen al Teatre Municipal El Jardí. Cantània ha proposat aquest curs el tema Rambla Llibertat. Aquest és un barri en el qual dos periodistes acaben entenent que una comunitat lliure i feliç és la suma i convivència de totes les llibertats individuals. Finalment, la Trobada de Co-
La Cantarella s’ha celebrat a la plaça Frederic Rahola de Roses el maig passat. MONTSENY EMPORDÀ
rals de Secundària esdevé un altre punt de trobada musical, també amb El Jardí com a escenari.
EL SENTIMENT DE CULPA GRÀCIA COMPTA SOLÀ EDITORIAL iuen que pot ser una herència de la tradició judeo-cristiana, un llegat cultural o un instint. No ho sabem. El que sí sabem és que el sentiment de culpa és una emoció pertorbadora que abraça tots els àmbits de les nostres vides. Quan quelcom esperat no transcorre com nosaltres crèiem, ens envaeix la por, la decepció... I aquesta situació ens evoca a qüestionar-nos, jutjar-nos i, fins i tot, castigar-nos. Vivim en una societat molt exigent, que ens demana a tots una
148025
D
Equip d’assessorament psicopedagògic de l’Alt Empordà
millora constant i no dóna massa espai als errors i a la reflexió. De manera que aquesta pressió fa sorgir emocions negatives envers el no poder satisfer les expectatives, aguditzant els sentiments de culpa cap a un mateix o cap els altres. No en queda exclòs el món de l’educació. En el procés d’ensenyament-aprenentatge conviuen docents, pares, mares i alumnes cap a un mateix objectiu: construir la seva personalitat i desenvolupar al màxim les seves capacitats. Però en el camí de l’assoli-
ment d’aquest objectiu, en ocasions, el sentiment de culpabilitat sorgeix i emmascara el procés, creant mals entesos i ressentiments que no ajuden a avançar. Quan tenim un fill evoquem tots els nostres desitjos i esperances cap el nounat. Idealitzem aquella personeta anhelant els millors auguris. Sempre elogiem les virtuts i els avenços espectaculars que fa en els seus primers anys. Ara bé, l’escola és el primer gran repte en què es troben els infants en la seva vida. On se’ls exigeix un rendiment, un esforç, un resultat. On s’enfronten a les seves habilitats i limitacions. I és aquí que, quan les expectatives no es compleixen, ens sentim culpables. Ens preguntem en què ens hem equivocat, ens qües-
Acompanyats per la Jove Orquestra, la Banda Municipal i l’Orquestra Versàtile, els alumnes
interpreten peces clàssiques i modernes, amb l’emotiu L’hora dels adéus com a cirereta.
tionem les nostres habilitats parentals i fem judicis buscant l’origen. Mestres i professors no quedem al marge d’aquesta emoció. Quan un grup d’alumnes és difícil de reconduir conductualment, quan un infant no aprèn, quan no s’atrapa el temari, quan les avaluacions competencials no surten satisfactòries, quan la relació amb els companys és difícil... pot desencadenar-se el negativisme, l’autoculpabilització o l’atribució d’aquesta culpa als altres. No podem ni sentir-nos culpables ni fer sentir culpables als altres. El sentiment de culpabilitat connecta amb la por i ens paralitza. Davant l’educació dels nostres infants hem d’actuar des d’una vessant de recolzament i confiança. Canviar el terme culpabilitat per responsabilitat. Tots tenim dret a equivocar-nos i cal fer una anàlisi el màxim d’objectiva per
identificar els errors, acceptar-los i buscar solucions. La reflexió ens ajudarà a avançar i a prendre decisions més encertades. Ens hem de fer càrrec de la part que podem millorar, tant pares com docents, i tenir-nos molt en compte. Hi ha qui tendeix a donar sempre la culpa als altres per no voler reconèixer haver fallat. I qui sempre se sent culpable de tot. No ens podem posicionar en cap dels extrems. Cal treballar conjuntament, ser humils i utilitzar el diàleg com a eina prioritària. Tots compartim el mateix objectiu i culpabilitzant-nos o sentint culpa no avancem cap a ell. No ens podem oblidar del bé més preuat: els nostres infants. Escoltem-los i ajudem-los a identificar les emocions i a posar-hi paraules. Acompanyem-los en la canalització dels seus sentiments de culpa cap a emocions més constructives.