EMPORDÀ | 28 DE DESEMBRE DEL 2010
Diàlegs d’Educació
Diàlegs d’Educació
I
NÚMERO 11 | DESEMBRE DEL 2010
Intercanvi de riquesa lingüística Un projecte que posa en comú un institut de Roses i un de Sort L’Institut Cap Norfeu de Roses i l’Institut Hug Roger III de Sort comparteixen un projecte d’intercanvi que aporta als alumnes de batxillerat un coneixement i una valoració de la riquesa de la realitat plurilingüe i pluricultural del món actual i més concretament de Catalunya. ROSES | MAIRENA RIVAS
L’Institut Cap Norfeu de Roses porta a la pràctica un projecte d’intercanvi amb l’Institut Hug Roger III, de Sort (Pallars Sobirà), que tant afavoreix el coneixement dels alumnes del plurilingüisme i la diversitat cultural del nostre territori com suposa un enriquiment personal per a tots els estudiants que hi participen. L’activitat es remunta al 2007, quan el director de l’institut rosinc, Agustí Brunyol, i el director dels Serveis Territorials d’Educació a Girona, Andreu Otero, van signar un acord triennal del projecte per a la millora de la qualitat dels centres educatius públics. Un dels compromisos que es van adquirir era poder endegar projectes d'intercanvi amb d’altres centres educatius. En aquest context, el Departament de Llengua Catalana de l’Institut Cap Norfeu es va fer seu aquest repte amb la finalitat d’assolir dues de les competències generals i comunes del batxillerat actualment vigent (la Competència personal i interpersonal i la Competència en el coneixement i interacció amb el món), així com tres dels objectius generals de l’assignatura de Llengua i Literatura Catalanes a batxillerat: valorar les llengües com a mitjans per comunicar i per facilitar la cohesió social; conèixer i valorar la riquesa de la realitat plurilingüe i pluricultural del món actual i més concretament de Catalunya i d’Espanya, i analitzar els diferents usos socials de les llengües i evitar els estereotips lingüístics que comporten judicis de valor i prejudicis. Tanmateix, el tema relacionat amb el coneixement dels diferents dialectes que integren el nostre domini lingüístic forma part del currículum de l’assignatura de Llengua Catalana de batxillerat. Els centres de parla catalana Durant el curs 2006/2007 es van iniciar els contactes amb diversos centres de secundària dels diferents territoris de parla catalana. Va haver-n’hi un l’Institut Hug Roger III, de Sort, que va respondre a la petició. Va ser aleshores quan els contactes es van intensificar fins al punt d’aconseguir, fa ja quatre anys, una primera trobada entre uns i altres alumnes. La intenció era dur a terme un intercanvi entre els alumnes de
EDITORIAL
MONTSERRAT BARNADAS Assessora CRP del Servei Educatiu de l’Alt Empordà
L’AVALUACIÓ DE LA FORMACIÓ PERMANENT DEL PROFESSORAT està acabant el primer trimestre del curs escolar i en els centres educatius es parla molt d’avaluació. Cal comprovar si s'han assolit els objectius pedagògics proposats per aquest període. Pel que fa a la formació permanent del professorat i concretament a la formació en els centres educatius, s’ha de mesurar què s’ha après en les activitats de formació i quina incidència pot tenir en la millora i el canvi dels centres. En aquest context, però, la cultura avaluativa encara no és el nostre fort. S’acostuma a avaluar una activitat de formació contestant ràpidament un qüestionari al finalitzar-la. S’ha d’avançar no només per conèixer el grau de satisfacció del professorat en relació a una activitat formativa, sinó també en l’efectivitat d’aquesta. Per això caldria conèixer, quan es planifica una activitat, quin és el punt de partida i on es vol arribar. I també, per poder analitzar el compliment dels objectius proposats pel centre i la planificació que n’ha fet, s’haurien d’establir uns indicadors quantificables abans de començar l’activitat. Aquests indicadors ens ajudarien a evidenciar el pòsit de coneixements, d’ habilitats i d’ actituds apresos durant la formació. Uns indicadors ben definits també seran útils per poder comprovar com canvia la nostra pràctica diària amb l’alumnat, que és la finalitat última de qualsevol activitat de formació del professorat. L’avaluació de l’aplicació (transferència) que fem dels coneixements apresos en la formació és responsabilitat, d’una banda, de la Inspecció Educativa i, de l’altra, de l’equip directiu del centre que planifica la formació. Les persones dels Serveis Educatius del Departament d’Educació encarregades de gestionar els plans de formació del professorat de la comarca (zona), tenim la voluntat de donar tot el suport necessari a aquest procés de millora avaluativa. Quedem-nos amb una idea senzilla però alhora potent: Avaluar per millorar
S’
Foto de grup dels estudiants de Sort i els de Roses. Al fons, Llessui (Vall d’Àssua). Abril del 2010. INS CAP NORFEU
Foto de grup dels estudiants de Roses i els de Sort. Plaça de Catalunya de Roses. Octubre del 2010. INS CAP NORFEU
l’Institut Cap Norfeu de Roses i els del centre del Pallars, amb l’objectiu de compartir la riquesa lingüística i cultural dels diferents territoris. Il·lusionant i engrescador Aquest curs, seguint la iniciativa arrencada aleshores i que ja s’ha dut a terme amb un èxit notable els últims tres cursos, s’ha tornat a repetir l’experiència per aconseguir donar forma definitiva a allò que va néixer com un projecte il·lusionant i engrescador. És per tot això que, al llarg del
El tercer trimestre d’aquest curs, una delegació d’alumnes de primer de batxillerat es desplaçarà al Pallars Sobirà L’experiència s’ha anat repetint els últims cursos per aconseguir donar forma definitiva a aquest projecte tercer trimestre d’aquest curs acadèmic, una delegació dels alumnes de primer de batxillerat de l’INS Cap Norfeu, amb repre-
sentació de totes les modalitats de batxillerat ofertades en aquest centre, participaran en un intercanvi amb els alumnes de primer de batxillerat de l’INS Hug Roger III de Sort. Seguint la tradició d’aquests darrers anys, durant el primer trimestre del proper curs acàdèmic (2011/2012), seran aquests mateixos alumnes de Sort els qui visitaran l’Alt Empordà, quan facin ja segon de batxillerat, i podran conèixer, d’aquesta manera, la realitat lingüística, geogràfica i cultural de la nostra comarca.
II
DIMARTS, 28 DE DESEMBRE DEL 2010 | EMPORDÀ
Diàlegs d’Educació
L’ESCOLA PARLA
El mètode de treball té molt presents les noves tecnologies. INS LA JONQUERA
Projecte «1x1» a l’INS de la Jonquera LA JONQUERA | REDACCIÓ
Aquest curs, s’ha implantat a l’INS de la Jonquera el projecte Educat 1x1, que implica tot un seguit de canvis tecnològics i de mètode de treball amb els alumnes de 1r i 2n d’ESO. 92 alumnes i 19 professors han començat el curs amb un miniordinador personal i quatre aules adaptades a les noves tecnologies que han de fer possible l’arribada dels llibres digitals i altres recursos mitjançant la connectivitat a la xarxa d’Internet. Les famílies s’han trobat amb una reducció en la despesa de material escolar, ja que el departament d’Educació ha subvencionat la meitat
del valor dels ordinadors dels alumnes i els llibres digitals que substitueixen els de paper, però també s’ha de dir que aquest curs al centre hi ha hagut una notable reducció de la plantilla de docents i molts problemes per tenir a punt les instal·lacions. Diuen des de l’institut que la formació dels professors ha arribat amb retard i que els serveis tècnics i de postvenda són part de les dificultats amb què es van trobant. “Fer una valoració pedagògica seria precipitat, però continuem treballant cada dia en la formació dels nostres alumnes amb els recursos de què disposem”, comenten.
A FONS JOSEP MARIA GARCIA I BALDA Inspecció d’Educació
L’ESCOLA INCLUSIVA l departament d'Educació vol avançar cap a l'escolarització inclusiva de l'alumnat amb discapacitat en entorns escolars ordinaris: fer de l'escola un espai en què la diferència i la diversitat siguin elements quotidians. En
E
® Té el distintiu d’Escola Verda i motiva la comunitat educativa a estimar i respectar l’entorn M. R.
PERALADA | MAIRENA RIVAS
troben algun conegut pel carrer. L’equip de mestres d’Els Miquelets s’ha proposat amb aquest projecte pedagògic lligar les sortides temàtiques amb el que es treballa a la llar: a la tardor, van a buscar fulles al bosc; si plou, busquen cargols; els oficis els han portat a conèixer la carnisseria, la fusteria, el dispensari mèdic...; a la botiga de queviures, hi compren el berenar i, a l’aula, hi aprenen amb el joc simbòlic.
seus fills perquè altres els poguessin utilitzar amb el consegüent estalvi econòmic i de paper; des del curs 2005-06, el centre participa en el programa de reutilització de llibres del departament d’Educació; i, des del curs 2005-06, l’escola està dins el projecte Re-paper del Consell Co-
marcal. Ja és costum, en aquesta escola, a més, fer les disfresses de Carnaval amb material reciclat, celebrar un intercanvi de llibres de segona mà per Sant Jordi, col·laborar amb l’Ajuntament per a l’assessorament de la tècnica de medi ambient, potenciar l’ús de la carmanyola i fer compostatge.
l’actualitat, el marc educatiu esdevé pròpiament el de l’educació per a la diversitat. L’escola inclusiva és aquella que fa referència a la manera com l’escola ha de donar resposta a la diversitat. Els nous plantejaments educatius han anat també més enllà d’aquelles velles concepcions de l’educació a les persones amb discapacitats, i situen clarament l’educació –almenys des d’un punt de vista teòric– en el marc d’una escola de tots i per a tots. L’escola inclusiva, que neix amb la voluntat d’arribar a tots els alumnes, arrenca del moviment que neix als Estats Units sota la denominació REI (Regular Education Iniciative) a mitjan anys vuitanta, i sorgeix arran de la
polèmica que va suposar la reforma de l’ensenyament que es volia dur a terme des de l’Administració. L’objectiu de REI era la inclusió a l’escola ordinària dels nens amb alguna discapacitat. Pretenien unir el sistema d’educació especial i el d’educació ordinària en un únic sistema educatiu, en una escola per a tots. Sota el moviment de l’escola inclusiva ara per ara s’hi inclouen els paràmetres actuals de l’educació especial que no pretén integrar cap alumne dins el sistema, perquè sota aquesta perspectiva no s’ha d’integrar ningú que mai no ha estat fora del sistema, sinó que la inclusió és entendre que tots formem part d’un únic sistema educatiu.
LaLlei d'educació de Catalunya destaca la necessitat d'adequar l'activitat educativa a la diversitat de l'alumnat i la igualtat d'oportunitats. En l'articulat, inclou com un dels principis rectors del sistema educatiu català "l'educació inclusiva i la cohesió social" i assenyala que els projectes educatius dels centres han de preveure els elements curriculars, metodològics i organitzatius necessaris perquè pugui participar en els entorns escolars tot l'alumnat, especialment el que per condicions personals de discapacitat pot trobar més barreres en l'aprenentatge i la participació. El departament d’Educació ha desenvolupat un pla d'acció "Aprendre junts per
viure junts" que preveu, entre d’altres objectius, que a l'any 2015 el 70% de l'alumnat amb necessitats educatives vinculades a la discapacitat estigui escolaritzat en centres ordinaris. Caldrà veure també quin paper tindran els centres d’educació especial, veritables referents de l’atenció educativa a aquests alumnes. Avui l’escola inclusiva passa a ser el veritable motor de transformació educativa arreu: els postulats de l’escola inclusiva defensen una educació eficaç per a tots: les aules inclusives parteixen de la filosofia que tots els nens i nenes, nois i noies pertanyen al grup i tots poden aprendre en la vida normal de l’escola i de la comunitat.
Els petits fan sortides per Sant Miquel Les sortides que promou la Llar d’Infants Els Miquelets per Sant Miquel de Fluvià tenen per objectiu que els petits gaudeixin de l’entorn natural i social que els envolta. Aprenen a observar i a respectar, tot participant activament en la vida del poble: van a les botigues i veuen què hi poden comprar, coneixen els oficis i adquireixen l’hàbit de saludar quan entren a un establiment o quan
L’escola Ramon Muntaner fomenta el treball per a la preservació del medi L’escola Ramon Muntaner de Peralada s’ha marcat, com a objectiu general del seu Pla de Sostenibilitat, motivar el respecte i l’estima per l’entorn, amb el foment del treball per a la preservació del medi. La reducció, la reutilització, el reciclatge, la recuperació de residus i el consum responsable d’aigua i energia són mesures que formen part de la vida diària de l’escola, juntament amb el desenvolupament i el foment d’hàbits, actituds, valors i coneixements per a la sostenibilitat del medi ambient. Les actuacions s’estableixen en el Projecte d’Escola Verda a través d’un comitè mediambiental i de la comissió d’Escola Verda del claustre. Si bé ha estat aquest curs que s’ha aconseguit l’adhesió a aquest projecte, ja fa anys que la seva filosofia se centra en els objectius de sostenibilitat i protecció del medi. Per citar alguns exemples, el curs 2003-04, l’AMPA va iniciar l’anomenat Banc de llibres, un programa en què les famílies deixaven els llibres dels
A tots els establiments reben els infants amb els braços oberts. LLAR ELS MIQUELETS
SANT MIQUEL DE FLUVIÀ | M. R.
L’escola de Peralada promou els hàbits alimentaris saludables, un dels quals és el consum de fruita. ROGER LLEIXÀ
El distintiu La placa que designa l’Escola Verda ® Aquest curs, l’Escola Ramon Muntaner de Peralada ha estat distingida amb el reconeixement d’Escola Verda, si bé ja fa uns quants anys que el centre porta a terme activitats que entren de ple en la filosofia d’aquest projecte.
EMPORDÀ | DIMARTS, 28 DE DESEMBRE DEL 2010
Diàlegs d’Educació
III
Els gestos solidaris i les tradicions nadalenques, a la recta final del desembre escolar ROGER LLEIXÀ
FALGUÉS FOTOGRAFIA
ROGER LLEIXÀ
Nadales a Vilanant Amb «La Marató»
La Jonquera Cançons de Nadal
Carme Guasch i Darné Solidaritat amb la Creu Roja
® Els alumnes de l’Escola Tramuntana, de Vilanant, van oferir el 17 de desembre passat un concert de nadales al centre cívic del poble, en un acte emmarcat en La Marató de TV3. L’escola forma part de la ZER la Garriga, juntament amb les escoles de Cistella i Avinyonet de Puigventós.
® L’escenari de la Societat La Unió Jonquerenca feia goig el 21 de desembre passat, amb motiu del Festival de Nadal organitzat per l’Escola Josep Peñuelas del Río de la Jonquera. Els alumnes van oferir un recital de peces nadalenques davant dels seus familiars.
® L’Associació de Mares i Pares d’Alumnes (AMPA) de l’Escola Carme Guasch i Darné de Figueres, amb el suport de l’equip docent, ha organitzat per cinquè any consecutiu una recollida de joguines i d’aliments per a la campanya de la Creu Roja. La iniciativa ha mobilitzat tota la mainada i les seves famílies, que amb les seves contribucions han aconseguit omplir tota una ambulància.
DIALOGUEM AMB...
Joan Ribera
temps aquí i una altra estan fent pràctiques en una empresa.
PEDAGOG
P
«La gent necessita cada cop més educació a la carta» ENTREVISTA El pedagog Joan Ribera (Figueres, 28 de desembre del 1957) és llicenciat en Filosofia i Lletres, especialitat Ciències de l'Educació. Exerceix de professor al Col·legi dels Germans de les Escoles Cristianes de La Salle de Figueres des de l’any 1983 i a la Universitat Oberta de Catalunya des del 1999, tasques que ha compaginat amb la investigació sobre la millor manera d'estimular l'aprenentatge dels infants.
FIGUERES | MAIRENA RIVAS P Cada cop és més necessària la psicopegagia en els centres educatius? R Sí. Estem en un món en què cada vegada hi ha més diversitat en tots els sentits, no només per la gent que ha vingut de fora sinó també perquè la gent té uns tipus d’experiències molt diferents. Ens trobem que la gent, cada cop més, necessita una educació gairebé a la carta, i aquesta és feina dels psicopedagogs, l’atenció a la diversitat. P
En el seu cas concret, com treba-
En quin tipus d’empreses?
Aquest projecte forma part d’un conveni entre l’Ajuntament de Figueres, el Col·legi La Salle i el Departament d’Educació i està pensat per a un grup d’alumnes als quals no els anava bé l’escola. Passen un 50 per cent del seu horari fent pràctiques en empreses com perruqueries, fusteries, alguns estan a la brigada municipal, i això fa que es puguin treure el graduat escolar. R
Joan Ribera, al pati del Col·legi La Salle de Figueres. ROGER LLEIXÀ lla aquest àmbit? R Nosaltres, a nivell d’escola, tenim moltes mesures d’atenció a la diversitat, des d’aula d’acollida per als nouvinguts, des de desdoblament de classes, des de grups
de suport, i fa dos anys vam començar una nova experiència per a adolescents de quinze i setze anys, amb un projecte singular que consisteix en què un grup d’alumnes passen una part del seu
P Aquest perfil d’alumne ha existit sempre, però possiblement ara tenen més recursos per sortir-se’n. R Sí, abans ho tenien molt més difícil i molts d’ells marxaven de l’escola sense haver-se tret el graduat. Abans podien marxar amb certificat d’escolaritat o amb graduat, i avui dia o marxen amb graduat o marxen sense res.
LA BONA PRÀCTICA
Editen:
Projecte de digitalització dels continguts educatius a l’Institut Illa de Rodes ® S’intervé en tres àmbits, l’ajut i el suport a l’alumnat; la millora de la capacitació docent, i el guiatge de les famílies ROSES | REDACCIÓ
Els editors del suplement Diàlegs dʼEducació no tenen perquè compartir les opinions expressades en les diferents seccions. Per a més informació adreceu-vos a: www.sealtemporda.net.
Col·labora:
La implantació del projecte de digitalització dels continguts educatius a l’Institut Illa de Rodes s’ha iniciat a mitjans del mes d’octubre de 2010. En la planificació s’ha tingut en compte intervenir simultàniament en tres àmbits diferents. El primer i principal és l’ajut i suport a l’alumnat, que ha iniciat l’ús regular de l’ordinador com a eina de treball en diverses assignatures. El segon és la millora de la capacitació docent a través de la formació del professorat. En aquesta hem incidit en el coneixement de materials educatius,
Es faciliten recursos educatius digitals a les famílies. INS ILLA DE RODES
en l’ús de la pissarra digital interactiva (PDI) i en el treball amb els dos entorns virtuals d’aprenentatge que es disposen al centre, Moodle i Eleven. El tercer àmbit d’intervenció ha estat l’acompanyament de les famílies, amb l’objectiu de faci-
litar el coneixement dels materials educatius digitals i, també, de proporcionar-ne guiatge per a la comprensió de l’ús d’Internet que fan els seus fills i filles. Amb el suport del Pla Educatiu d’Entorn de l’Ajuntament de Roses, s’ha realitzat dues sessions-taller per a famílies, amb el tema + de 5 experiències de na-
vegació a Internet que puc compartir amb els meus fills i una xerrada-col·loqui sobre Xarxes Socials: hi ha un manual d’instruccions?. És previst que al llarg del segon trimestre es realitzin més sessions d’acompanyament familiar, dins el projecte EDUCAT 1x1.
IV
DIMARTS, 28 DE DESEMBRE DEL 2010 | EMPORDÀ
Diàlegs d’Educació
AGENDA D’ACTIVITATS FIGUERES Exposició de les nadales premiades al Concurs Infantil de Nadales, que ha organitzat el Consell Comarcal de l’Alt Empordà i que ha estat obert a la participació de totes les escoles públiques i privades concertades FALGUÉS FOTOGRAFIA de la comarca de l’Alt Empordà LA JONQUERA SALA D’EXPOSICIONS XERRADES PER A PARES I MARES DEL CONSELL COMARCAL El 20 de desembre passat, es va celebrar a DE L’ALT EMPORDÀ (CAl’Escola Josep Peñuelas del Río la xerrada Fer de RRER NOU, 48) pares, un treball en equip. El cicle de xerrades FINS AL DIVENDRES l’organitzen la comunitat educativa de la Jon31 DE DESEMBRE DEL 2010 quera, juntament amb les AMPA i la regidoria DE 9.00 HORES A de Benestar i Família de l’Ajuntament. 20.00 HORES ELS DIES LABORABLES novació i Formació, a tra Inici de les Jornades Acte de lliurament vés de la pàgina web d’Educació i Família del VIII Premi Josep Pawww.fundacioudg.org, o «Cultura analògica i culllach d’Experiències bé presencialment a l’Ofitura digital en l’àmbit Educatives 2010-2011 cina Municipal d’Escolaritfamiliar» SALA DE PLENS DE L’Azació (OME) de l’Ajunta PATRONAT DE LA CATEJUNTAMENT ment de Figueres (avinQUÍSTICA-LA CATE DISSABTE, 15 DE GENER guda Salvador Dalí, nú DIVENDRES, 13 DE GE 12.00 HORES. Més mero 107), en aquest hoNER DE 20.30 A 23.00 informació: Servei d’Edurari: dilluns, dimarts i dicació de l’Ajuntament de HORES Inscripcions a mecres, de 13.00 hores a Figueres, al telèfon 972 les jornades: a la Fundació 15.00 hores). 03 23 28. Universitat de Girona: In-
LA VIGÈNCIA DEL DEBAT EDUCATIU
La frase:
PER FRATO
“Els exemples corregeixen molt millor que les reprimendes.” (Voltaire) Francesco Tonucci (2007) FRATO. 40 años con ojos de niño. Pàg 123. Ed. Graó
JUGAMAT AUTORA: Professora: Laura Masmitjà
Instititut Olivar Gran (Figueres) EXERCICI - DIVISIÓ D’UN TRIANGLE: Si partim d’un triangle equilàter de costat 1 i l’anem dividint en triangles cada cop més petits tal com s’indica a continuació, quina serà la longitud de la part més gruixuda (la que està en negreta) en el pas 10? Amateur: 15 minuts
Professional: 2 minuts
Solució al Jugamat de l’edició de novembre:
Hi ha només dues solucions: 2020 i 1210. RECURSOS EDUCATIUS
WEB RECOMANADA
WEB: HTTP://WWW.CARMEBARBA.CAT/
LLIBRE
LLIBRE
LLIBRE
LLEGIR I ESCRIURE PER VIURE
GEOGRAFIA 1
MIENTRAS VIVAS EN CASA
ALFABETITZACIÓ INICIAL I ÚS REAL DE LA LLENGUA ESCRITA A L'AULA
MATERIAL MULTILINGÜE PER A L'APRENENTATGE DEL CATALÀ APLI-
GARRIDO GENOVÉS, VICENTE
FONS, MONTSERRAT
CAT AL CURRÍCULUM (10-14 ANYS)
VERSÁTIL
TORRES FABRÉS, MONTSERRAT; ALKUWAIFI, AHMAD
LA GALERA
VICENS VIVES
A www.carmebarba.cat trobareu recursos, propostes, continguts i metodologies que afavoreixen el desenvolupament de les competències bàsiques, el treball cooperatiu i la recerca. El portal d’Internet també conté projectes i estratègies diverses per a la construcció de coneixement.
L’autora d’aquest espai web, Carme Barba, té un gran prestigi en el món educatiu. És la referent, juntament amb en Sebastià Capella, a Catalunya i possiblement a tot Espanya de les Webquest.
® Es presenta una planificació de l’ensenyament i l’aprenentatge inicials de la lectura i l’escriptura, i les diferents pràctiques educatives que s'han mostrat útils per iniciar el procés d'alfabetització.
® Es tracta d'un llibre multilingüe adreçat a nois i noies de 10 a 14 anys d'origen estranger. Està pensat per a l'aprenentatge del català a través de l'àrea curricular de Geografia.
® L’autor descobreix la intel.ligència emocional, és a dir, la capacitat que tenen els pares de dir el que és millor pels seus fills, adaptant la seva relació i estil educatiu a les necessitats diferenciades que té cadascú.
ESPAIS NATURALS: PROPOSTES PEDAGÒGIQUES
El Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera La guia didàctica «Descobreix l’Albera»
El Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera constitueix una unitat ecològica i paisatgística de gran qualitat, en què es pot observar la transició entre les espècies pròpies de la serralada pirinenca i les més típicament mediterrànies; tot plegat inserit en una zona dominada per les roques metamòrfiques dels Pirineus, esquists i pissarres.
Està constituït per dos sectors ben diferenciats, un d’occidental, el de Requesens- Baussitges, i l’oriental, de Sant Quirze de Colera-Balmeta, separats per la zona del conegut coll de Banyuls. Valors culturals i naturals El Parc Natural de l’Albera disposa de la Guia didàctica Descobreix l'Albera. Ha estat editada per als guiatges d'educació ambiental gratuïts del Centre d'Interpretació del Paratge Natural de l'Albera per als
escolars de secundària de la demarcació de Girona, amb motiu dels 20 anys de protecció d'aquest espai natural. La guia conté explicacions teòriques i excercicis pràctics. Aquest recurs pedagògic està a la disposició de les escoles i instituts que visiten el Centre d'Informació del Paratge Natural a Can Laporta, al municipi de la Jonquera, per poder treballar amb l’exposició permanent sobre els valors naturals i culturals de l’Albera.
L’exposició permanent està a Can Laporta, a la Jonquera. FALGUÉS FOTOGRAFIA
Grup de Treball Arrela’t PN Aiguamolls de l’Empordà L’Albera Salines Bassegoda PN Cap de Creus Montgrí-Medes Muntanya de Portbou-Colera CdA Empúries Vilanera