EMPORDÀ | 15 DE FEBRER DEL 2011
Diàlegs d’Educació
Diàlegs d’Educació
I
NÚMERO 13 | FEBRER DEL 2011
El professorat i la innovació EDITORIAL
Les Jornades de Camps d’Aprenentatge de Catalunya que s’han celebrat, aquest febrer, a l’Escala han esdevingut un punt de trobada i de relació entre professionals de l’ensenyament, els quals han treballat sobre l’eix de la innovació educativa com a “marca de la casa” dels CdA. L’ESCALA | MAIRENA RIVAS
La innovació educativa ha centrat, aquests 9 i 10 de febrer, unes jornades organitzades pel Camp d’Aprenentatge (CdA) Empúries, a l’Escala. Ha estat en aquest marc que professionals de l’àmbit de l’ensenyament han fet una revisió exhaustiva sobre com d’important és, per als CdA, el treball conjunt, en xarxa, cooperatiu i coherent, amb una major i millor participació dels centres educatius. Una de les conclusions de les jornades, que han servit de punt de trobada imprescindible per a un servei educatiu escampat per tot el territori i amb necessitats molt específiques d’intercanvi, ha estat que la innovació educativa ha d’esdevenir una marca dels CdA i que cal una dedicació d’aquests en la seva constant renovació. El primer dia de les jornades, l’exdirector general d’Innovació Educativa i actual director de la revista Escola Catalana, Joan Badia, i el director dels Serveis Territorials d’Ensenyament, Albert Bayot, van dibuixar un marc teòric, però amb moltes referències pràctiques, a l’entorn dels objectius de la trobada. D’aquestes ponències van sortir propostes i perspectives que relacionen la innovació educativa i els camps d’aprenentatge. El segon dia, els encarregats de fer les presentacions van posar sobre la taula setze experiències d’activitats, materials i plantejaments que incideixen directament en aspectes d’innovació educativa. En el cas concret de l’Empordà, es va donar a conèixer el projecte Arrela’t, en què, a més del CdA Empúries, participa el Centre de Recursos Pedagògics i els espais naturals. També es va parlar del projecte Fluvià, compartit amb el CdA de la Garrotxa.
LES FRASES D’ALBERT BAYOT
Per innovar s’ha de construir sobre les bases amb les quals ens hem de sentir còmodes. Els processos educatius són per avançar.»
«
Fins als 7 anys, els nens aprenen el vers de Nadal i et deixen estès amb la memorística. En canvi, més tard, els costa memoritzar La vaca cega. La memòria i el raonament han de ser peces bàsiques per aprendre. Es pot innovar, però hi ha coses amb fonament que val la pena que no deixem perdre.»
«
L’ensenyament i l’aprenentatge s’han de planificar. Mai una planificació ha de ser una cuirassa.»
«
El director dels SS TT d’Ensenyament a Girona, Albert Bayot. ROGER LLEIXÀ
Docents de tot Catalunya es van reunir a l’Escala a participar en les jornades dels CdA. ROGER LLEIXÀ
DEFINICIÓ
QUÈ SÓN ELS CAMPS D’APRENENTATGE (CdA)? Els CdA són serveis educatius del Departament d’Ensenyament que ofereixen als centres educatius la possiblitat de realitzar activitats curriculars de coneixement del medi social, natural i cultural en entorns singulars de Catalunya. Els CdA s’adrecen principalment a alumnes d’Educació Primària, de Secundària, dels Cicles Formatius i del Batxillerat de Catalunya, per realitzar activitats
d’un sol dia pel que fa als centre de la comarca, o de dos a cinc dies destinades als centres de la resta del territori. En l’actualitat, a Catalunya hi ha 16 CdA i dos EdA (entorns d’aprenentatge). El CdA d’Empúries prepara activitats i materials per al treball curricular in situ al cap de Creus, serra de Verdera, les Salines, els Aiguamolls, el Terraprim, Empúries, l’Escala, el Sistema Dunar, el Mongrí i Ullastret. Els reptes són innovar i donar qualitat educativa.
MARIA PERPIÑÁ I FORTUNET Logopeda del CREDA de Girona
EL SORD SENT I PARLA reballo amb sords fa més de 17 anys i encara a vegades em pregunten: – Treballes amb nens sords. Ah, doncs, saps parlar amb les mans? – No, no sé la Llengua de Signes; però treballo com moltes logopedes perquè els sords aprenguin a escoltar amb l’ajuda dels seus aparells i puguin parlar. I amb el treball conjunt de les escoles i sobretot dels pares, ho aconseguim. A la nostra comarca, els sords que van a l’escola senten i parlen. Gràcies al gran avenç tècnic que s’ha fet amb els audiòfons digitals i amb els implants coclears tenen la possibilitat de sentir i així aprenen a escoltar tot un món sonor ple de pensaments fets de paraules. Aprendre en aquest entorn sonor amb l’ajuda adequada, els fa desenvolupar el llenguatge oral necessari per comunicar-se. A la nostra comarca els sords que van a l’escola (i als instituts, també) senten i parlen. La feina de les logopedes del CREDA (Centre de Recursos Educatius per Deficients Auditius) repartides per l’Alt Empordà pot ser dura però és agraïda, plena de regals sonors fets amb la veu dels alumnes sords quan ens expliquen què ha passat al pati o quan reciten el poema de Nadal après a l’aula igual que els seus companys. No és senzill, és una tasca conjunta, un camí de creixement i convenciment. Un camí fet amb rigor i constància amb tres parts fonamentals: la família és el motor que un cop engegat dóna impuls al llenguatge oral; l’escola i les logopedes que marquen el camí on aprendre a escoltar i parlar i l’infant sord, el gran protagonista que no s’atura, i que tot i ser sord, pot sentir, entendre i parlar.
T
31351
Els professionals comparteixen experiències en unes jornades
II
DIMARTS, 15 DE FEBRER DEL 2011 | EMPORDÀ
Diàlegs d’Educació
L’ESCOLA PARLA
Un grup d’alumnes de 4t d’ESO de l’INS Olivar Gran de Figueres. ROGER LLEIXÀ
«Eina» combina la pràctica i la teòrica FIGUERES | M. R.
L’Institut Olivar Gran de Figueres ha posat en marxa aquest curs el projecte Eina, que permet als alumnes de quart d’ESO que tenen més dificultats en els estudis poder realitzar unes pràctiques en empreses. El projecte forma part d’un programa de diversificació curricular i té el suport de la Fundació de Promoció dels Oficis i de l’Ajuntament de Figueres. Un grup d’onze estudiants d’aquest centre passen un 40 per cent de l’etapa formativa fent les pràctiques en empreses, i el 60 per cent restant re-
alitzen les matèries curriculars del programa lectiu. Hi ha onze empreses, una per a alumne, que s’han sumat a aquesta iniciativa (un taller mecànic, una llar d’infants, una empresa d’informàtica, un establiment de perfumeria i estètica, un taller de motos...). L’equip directiu de l’institut es mostra satisfet dels resultats que està donant aquest projecte, tenint en compte que, si bé està adreçat a alumnes que molt problamement tindrien dificultats per treure’s el curs, ara mateix ells mateixos ja estan temptats de fer cicles formatius.
A FONS
JOAQUIM MARTÍ I COLOMER Coordinador Territorial LIC. Secció de Serveis Educatius i Formació Permanent
IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA a realitat sociolingüística de l’alumnat fa que s’hagi d’adaptar la metodologia del Programa d’Immersió Lingüística (PIL) que tan bons resultats ha donat al llarg d’aquests 28 cursos
L
® D’una manera periòdica, els delegats de classe celebren reunions amb el director ROGER LLEIXÀ
FIGUERES | MAIRENA RIVAS
veiem el poble de prop, trobem el pare que treballa, la mare que treballa. A la carnisseria, els donen pernil dolç; a la fruiteria, fruita; amb els bombers, es posen el casc i les botes, i els nens coneixen les persones del seu poble pel seu nom”, explica la directora, Verònica Fernández. A la llar, hi ha una nina, la Martina, que els nens porten al centre mèdic i li diuen al metge que està malalta. Aleshores, el facultatiu fa una exploració molt explicativa de la nina.
algunes de les propostes que han fet els delegats de classe: “Que no trepitgem les plantes; que alguns nens (no escriurem nom) que fan mal a altres nens no els facin mal;
que els grans deixin jugar els petits a les porteries, i que quan juguem tots plegats els grans passin la pilota als petits i no els xutin tan fort [...]”.
(el curs 1983-84 es començava a aplicar en zones on l’alumnat era majoritàriament monolingüe en castellà) i que, crec, que ha de tancar el fals debat sobre la conveniència de seguir aplicant l’actual model d’immersió. Cal revisar-lo, això sí, per adequar-lo a la nova realitat lingüística, social i cultural de l’alumnat. Durant el curs 07-08 el Departament d’Educació va impulsar el Pla per a l’actualització de la metodologia d’immersió en l’actual context sociolingüístic amb la finalitat d’aconseguir que tot l’alumnat, independentment de la seva llengua familiar, assolís una sòlida competència co-
municativa en acabar l’educació obligatòria, de manera que pogués utilitzar normalment i de manera correcta el català i el castellà (en el cas de l’Aran, parlaríem de 3 llengües oficials: occità, català i castellà) i que comprengués i emetés missatges orals i escrits en, com a mínim, una llengua estrangera. És un pla, per tant, que ha d’ajudar a consolidar en els centres educatius la llengua catalana com a eix vertebrador d’un projecte plurilingüe. Els objectius bàsics d’aquest pla són: adequar la metodologia d’immersió lingüística a la nova realitat de les aules amb diversitat lingüística i cultural; adaptar
la didàctica de la llengua i de les habilitats cognitives i lingüístiques a la nova realitat de l’alumnat; millorar l’ús de la llengua catalana i la metodologia d’ensenyament-aprenentatge de les habilitats lingüístiques de l’alumnat, i millorar el resultat de les competències bàsiques en totes les llengües del currículum. El procés de formació del professorat consta de tres fases que es desenvolupen durant 3 cursos on s’imparteixen seminaris d’actualització de la metodologia d’immersió. A les comarques gironines, hi han participat 30 centres i uns 550 docents d’escoles de primària de Girona, Salt, Lloret,
Sant Feliu de Guíxols i Palafrugell. A partir d’aquesta formació inicial, els centres fan una diagnosi amb la finalitat de conèixer la situació en què es troben respecte a l’aplicació de la metodologia d’immersió. A partir d’aquesta autoavaluació, amb l’assessorament dels i les professionals de l’equip de Llengua, Interculturalitat i Cohesió Social (LIC) i d’una formadora del PIL, cada centre revisa el seu projecte lingüístic i arriba, a nivell de Claustre, a uns acords bàsics tant sobre la metodologia que s’aplica a les aules pel que fa a l’ensenyament de totes les llengües, com sobre l’ús de la llengua vehicular al centre.
Portbou des de la mirada dels infants La llar d’infants Els Barrufets realitza una activitat de proximitat que dóna l’oportunitat de mostrar als petits la vida quotidiana del seu poble des del punt de vista de les professions. És costum, any rere any, acompanyar els infants a visitar el parc dels Bombers, el centre mèdic, l’ajuntament, la veterinària, la fleca, la carnisseria, la peixateria, el port nàutic... “És tot molt familiar, perquè amb aquestes excursions
L’escola de Garriguella té en compte els alumnes en les decisions de centre El director de l’Escola Joaquim Gifre de Garriguella, Jordi Cegarra, escolta i pren nota sobre tot el que els representants de classe proposen en la reunió de delegats. “La seva implicació en tot el que és escola fa que l’aprenentatge sigui motivador i tingui significat”, diu Cegarra, content que siguin els mateixos alumnes els que facin peticions i exposin els seus problemes a l’entorn de la vida a l’escola. Tots els temes, es recullen en una acta i, llavors, el director els canalitza cap a cada possible interlocutor. “Si és manteniment d’ecola, cap a l’Ajuntament; si es tracta del menjador, cap a l’empresa de càtering; si té a veure amb els mestres, cap al claustre; si té a veure amb el respecte o els valors, cap a les reunions de grup de classe a tutoria”, anota Jordi Cegarra. En l’última reunió, els temes es van distribuir en quatre grups: Les coses que desitgem, Les coses del menjador, Les coses de funcionament i Les coses per viure millor tots plegats. D’aquest últim grup, per exemple, citarem
Els nens aprenen al carrer, visitant la gent que té professions. ELS BARRUFETS
FIGUERES | REDACCIÓ
Els delegats: Iris, Arnau, Albert, Marc, Jaume, Mar, Rosa, Roger, Guillem, Duna, Jeroni i Júlia, i el director. ROGER LLEIXÀ
Ha funcionat Avisos perquè els pares aparquin bé ® Els vehicles de les famílies que van a recollir els nens i les nenes de l’escola Joaquim Gifre de Garriguella formen un tap a l’entrada del centre que, fins i tot, barren el pas a l’autobús en què viatgen els alumnes que són d’altres pobles. En una de les reunions de delegats, va sorgir la idea de dissenyar uns flyers per posar-los als netejaparabrises dels cotxes dels pares, informant-los de la necessitat d’aparcar bé.
EMPORDÀ | DIMARTS, 15 DE FEBRER DEL 2011
DIPSALUT
CAMPANYA DE PREVENCIÓ
Sensibilització sobre el mosquit tigre a l’escola Dipsalut i el Servei de Control del Mosquits de la Badia de Roses i el Baix Ter, amb seu a Castelló d’Empúries, engeguen, per tercer any, el projecte educatiu del mosquit tigre. Aquest curs, hi participaran el 74% dels col·legis de la demarcació, és a dir, més de 6.000 alumnes, sobretot de 5è de primària. REDACCIÓ | CASTELLÓ D’EMPÚRIES
Diàlegs d’Educació
26 DE FEBRER
ESCOLA DE PARES
Primera trobada educativa «Vilafant, vila educadora»
Acció Social presenta la nova programació d’«Aprendre amb tu»
L’Ajuntament de Vilafant, amb la col·laboració de les escoles, l’instiut i les AMPA del municipi, ha organitzat la primera trobada educativa Vilafant, vila educadora, que se celebra el 26 de febrer, al llarg de tot el matí, a l’Escola Les Mèlies. La trobada està oberta a tothom i és gratuïta, si bé per assistir-hi cal inscriure’s prèviament abans del 24 de febrer. Entre els ponents hi ha Jordi Montero, el director de l’institut; Antònia Tubau, presidenta d’AMPA; el catedràtic Antoni Ventura, i el doctor en filosofia Joan Manuel del Pozo. REDACCIÓ | VILAFANT
El Departament d’Acció Social i Ciutadania ha presentat de nou el programa formatiu per pares i mares Aprendre amb tu, un espai en què les famílies poden reflexionar sobre temes que els preocupen. Les xerrades-taller les imparteixen professionals que pertanyen a entitats especialitzades en les diferents temàtiques tractades i que proporcionen suport, informacions i recursos per a la tasca educativa com a pares i mares. Les xerrades són d’accés gratuït i estan vehiculades a través de les AMPA dels centres educatius. REDACCIÓ | FIGUERES
«IMPORT / EXPORT»
III
23, 24 I 25 DE FEBRER
L’Escola de Llers munta unes jornades culturals
EOI I DIÒPTRIA
Pel·lícules en versió original al Catcinemes L’Escola Oficial d’Idiomes de Figueres organitza, juntament amb el Cineclub Diòptria, el cicle de cinema en versió original subtitulat als Catcinemes de Figueres (10, 17 i 24 de febrer, 22.30 hores). Es tracta de tres films en els tres i diomes que s’imparteixen a l’escola, i l’entrada és gratuïta per a tothom. REDACCIÓ | FIGUERES
Els dies 23, 24 i 25 de febrer l'Escola de Llers celebra unes jornades culturals sota la temàtica de la festa major i tradicions catalanes. Hi haurà tallers de capgrossos i gegants; activitats amb els castellers; un petit curset de sardanes; coneixement dels instruments tradicionals, i diferents manualitats relacionades amb la festa major. L’últim dia es farà al matí una rua pels carrers del poble amb disfresses relacionades amb les tradicions catalanes (capgrossos i gegants, dracs, pubilles i hereus, diables, castellers) I, a la tarda, ball de fi de festa al gimnàs de l’escola. REDACCIÓ | LLERS
DIALOGUEM AMB...
Maria del Roure del Campo Jordà
prèviament al Departament d’Educació, i si te l’aproven es concedeix durant tres anys.
MESTRA DE FRANCÈS DE LA ZER (ZONA ESCOLAR RURAL) REQUESENS
P Quin tipus de projectes heu treballat?
«La llengua és una eina de coneixement» ENTREVISTA Maria del Roure del Campo Jordà té 42 anys i en fa set que és mestra d’educació primària, especialista en llengua estrangera francès, a la ZER Requesens (Capmany, Darnius, Espolla i Sant Climent Sescebes). ESPOLLA | MAIRENA RIVAS P
Per què va triar el francès?
Perquè m’agrada. Primer vaig començar fent els estudis de mestra de primària a Girona, i francès no ho podia fer perquè no s’oferR
tava a Girona. Aleshores, vaig estudiar a l’escola d’idiomes. Al principi, em cridaven l’atenció les llengües estrangeres, però amb els anys m’he adonat del gran potencial que pot arribar a tenir el francès en l’escola primària. Com es planteja l’aprenentatge del francès a primària?
La mestra es comunica en francès amb els seus alumnes. ROGER LLEIXÀ
P
R Ha de ser molt natural. Si pensem que el francès és una llengua romànica, com ho és el català, el castellà, el francès, l’italià, el portuguès, el romanès, com moltes llengües, els nens poden tenir una comprensió oral més alta. La interacció pot ser més dinàmica i
més real amb l’aprenentatge del francès amb els alumnes. Els alumnes de la ZER estudien francès tota la primària? P
R Els nens que tinc ara a 5è i 6è si que van començar a fer francès a 1r i tenen un nivell molt alt de comprensió, avantatge que et permet fer altres coses. És a dir, la llengua
no és un objecte d’estudi, és una eina de coneixement. A partir d’aquí, ens van donar un PELE per treballar projectes amb la llengua estrangera. P
Què és el PELE?
És un pla experimental de llengua estrangera que s’aconsegueix per mitjà d’un projecte presentat R
R Mira, l’any passat vam treballar La Maternitat d’Elna; també vam anar a Cotlliure a treballar el fauvisme; aquest curs estem treballant la tortuga de l’Albera. Són materials preparats en què l’estudi no és la llengua en si sinó que es fa en la llengua estrangera. Això, em permet estar tota l’estona parlant en francès. Hi ha una comunicació real en la llengua. P Hi ha una interelació entre les matèries? R El PELE em permet experimentar i no cal treballar sobre el llibre, tot i que el llibre és un suport per fer un treball més sistemàtic. Fem activitats en llengua estrangera de plàstica, de coneixement del medi, de matemàtiques, d’educació física, de tot.
LA BONA PRÀCTICA
Editen:
Les cartelleres digitals als instituts de Figueres ® S’han instal·lat, als vestíbuls dels instituts (o en altres llocs visibles) pantalles «LED» de 32 polzades connectades a un ordinador i a Internet FIGUERES | REDACCIÓ
Els editors del suplement Diàlegs dʼEducació no tenen perquè compartir les opinions expressades en les diferents seccions. Per a més informació adreceu-vos a: www.sealtemporda.net.
Col·labora:
En el marc de les polítiques de Joventut de l’Ajuntament de Figueres, s’ha constatat, al llarg dels darrers anys, la dificultat de comunicar i fer visibles molts dels serveis per a adolescents i joves que porten endavant tant l’administració com altres entitats públiques. Conscients que cal que posem a l’abast dels joves nous canals d’informació adaptats a la immediatesa i a les noves tecnologies, presentem un programa pilot anomenat, provisionalment, Cartelleres digitals als instituts de Batxillerat. El projecte consisteix en la ins-
tal·lació al vestíbul dels instituts (o altres llocs visibles) de pantalles LED de 32 polzades connectades a un ordinador amb accés a Internet. A través d’un editor de continguts al qual s’hi podrà accedir des de qualsevol terminal amb connexió a Internet, la pantalla mostrarà qualsevol informació que hagi estat dissenyada prèviament. Les informacions que hi sortiran podran ser tant d’origen municipal (serveis, ajudes, beques, concursos...) com les que generi el propi institut. Servei gratuït per als centres Aquest servei (amb un cost gratuït per als instituts) té infinitat de possibilitats (enquestes via bluetooth, control del nombre d’usuaris, anàlisi d’impacte de les notícies que s’hi pengen...) a part de la més elemental, que és la d’establir un canal permanent de comunicació amb els joves. Per tal d’explicar en persona aquest projecte als responsables
A l’INS Alexandre Deulofeu, hi ha una pantalla al vestíbul. MAIRENA RIVAS
dels centres de la ciutat, s’ha fet una reunió amb la presència de Francesc Canet, director de l’àrea de Serveis a les Persones de l’A-
juntament de Figueres, i Mireia Mata, regidora de Joventut, que són els responsables polítics de la iniciativa.
IV
DIMARTS, 15 DE FEBRER DEL 2011 | EMPORDÀ
Diàlegs d’Educació
AGENDA D’ACTIVITATS FIGUERES Conferència a càrrec del professor Josep Lluís Torres, doctor en Ciències Químiques, especialitat Bioquímica, per la Universitat de Barcelona (1987). Treballa en Instituts del CSIC a Barcelona TEATRE EL JARDÍ DIJOUS, 17 DE FEBRER DEL 2011 20.30 HORES Més informació: La conferència, organitzada pel Museu de la Tècnica de la l’Empordà, es titula Radicals lliures i envelliment saludable. Josep Lluís Torres donarà a conèixer alguns dels exemples del paper de la química en el camp de la salut i el descobriment de nous fàrmacs com a repte científic. FIGUERES Exposició Nanotecnologia: del laboratori a les aules. SERVEI EDUCATIU DE L’ALT EMPORDÀ (AVINGUDA MARIA ÀNGELS AN-
LA VIGÈNCIA DEL DEBAT EDUCATIU
La frase:
PER FRATO
Leer a los niños es importante
SETMANA BLANCA DEL 28 DE FEBRER AL 4 DE MARÇ El Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya va posar en marxa, en vista al present calendari del curs 2010-2011, la novedosa Setmana Blanca, unes vacances d’hivern de les quals gaudiran els centres educatius entre els dies 28 de febrer i 4 de març. GLADA, 13) FINS AL DILLUNS 28 DE FEBRER DEL 2011 FIGUERES / BILBAO Gran final de la First Lego League, un torneig internacional de robòtica per a nois i noies d’entre 10 i 16 anys. BILBAO DISSABTE, 12 DE MARÇ Més informació: L'e-
quip de quart d’ESO de l’Institut Alexandre Deulofeu de Figueres (AD149) va resultar finalista en el Premi al millor Robot i al millor projecte científic, a la Universitat de Girona, i, gràcies a aquesta proesa, s’ha classificat per anar a la final estatal d’aquest campionat de robòtica a Bilbao, el proper 12 de març.
“El major obstacle per aprendre quelcom nou és creure que ja se sap.” (Proverbi Zen)
Francesco Tonucci (2007) FRATO. «40 años con ojos de niño» Pàg 100. Ed. Graó
JUGAMAT AUTOR: Santiago Campill - Institut Alexandre Deulofeu (Figueres)
Solució al Jugamat de l’edició de gener Hi pot haver més d’una solució: 0 = 44-44 1 = 44/44 2 = 4/4 + 4/4 3 = 4 - 4 (4- 4) 4 = 4 + 4-4/4 5 = 4 + 4 (4- 4) 6 = 4 + 4+4/4 7 = 4 + 4 - 4/4 8=4+4+4–4 9 = 4 + 4 + 4/4
EXERCICI - PROBLEMA CLÀSSIC: Un estudiant està a la Universitat de Cambridge amb una beca Erasmus i es queda sense diners. Li envia un telegrama al seu pare dient d'enviar-li uns calerons però no es fixa i l'envia en anglès. El text del telegrama és SEND MORE MONEY. Si cada lletra diferent és una xifra diferent quin és el resultat de: S E N D + M O R E ---------------MO N E Y
Amateur: 35 minuts
?
Professional: 15 minuts
RECURSOS EDUCATIUS
WEB RECOMANADA
WEB: HTTP://WWW.TICHING.COM/
Tiching és una plataforma web que permet trobar de forma ràpida i senzilla tots els continguts digitals educatius que existeixen a Internet, adaptats a les necessitats de cada professor/a o estudiant. Aquesta plataforma va dirigida a tots els que formen part de la comunitat educativa i hi vulguin participar: pedagogs, professors particulars, psicòlegs escolars, pares i mares d’alumnes... A més, els continguts digitals educatius trobats a Tiching es poden organitzar per treballar a l’aula o des de casa. Estarà disponible en versió alfa el 21 de febrer per a tots els usuaris que hagin sol·licitat una invitació.
LLIBRE
LLIBRE
LLIBRE
ALUMNADO DE OTRAS CULTURAS
CÓMO EXPLICAR EL DIVORCIO A LOS NIÑOS
LA TRUITA CREMADA
ACOGIDA Y ESCOLARIZACIÓN
UN MANUAL PARA ADULTOS
24 LLIÇONS DE QUÍMICA
OLLER, CARLES I COLOMÉ, EVA
WINCHESTER, KENT I BEYER, ROBERTA
MANS TEIXIDÓ, CLAUDI
GRAÓ
EDICIONES ONIRO
COL·LEGI OFICIAL DE QUÍMICS DE CATALUNYA, 2005
® El llibre se centra tant en l’arribada d’aquest alumnat al centre com en l’anàlisi del procés que segueix: com és l’alumnat nouvingut, què hauríem de tenir en compte per facilitar una acollida positiva, quines són les dificultats d’aquest alumnat i les seves famílies i com el centre hauria de vetllar per facilitar la seva incorporació. Tracta la manera de treballar dins l’aula, per quins itineraris passa, la seva avaluació i el paper del tutor i de l’equip docent.
® Un divorci posa fi al vincle entre una parella, però no a la relació d'ambdós amb el seu fill/a. De fet allò que realment pot afectar de manera negativa els infants és l'hostilitat entre els seus progenitors, ja que el nen/a continua necessitant el seu pare i la seva mare i que li segueixin donant suport i que sempre estiguin al seu costat, fentse càrrec de la seva educació. Aquest llibre és una ajuda per exposar amb claredat la situació als teus fills/es.
® La química, a més de formar part del nucli central de la vida, pot ser una matèria entretinguda i fins i tot divertida. L'autor, químic lletraferit amb tendència a endinsarse en la dimensió ludolingüística de les qüestions químiques, ofereix aquest recull d'articles de divulgació científica. Els textos, ben escrits i estructurats, exploren analogies entenedores per exposar processos científics.
ESPAIS NATURALS: PROPOSTES PEDAGÒGIQUES
Parc Natural del Cap de Creus, el primer parc marítim i terrestre de Catalunya Mairena Rivas
El Parc Natural del Cap de Creus, situat a l’extrem més oriental de la Península, és el primer parc marítim i terrestre de Catalunya. Té les seves seus al Palau de l’Abat del Monestir de Sant Pere de Rodes, al Port de la Selva, i al Centre d’Educació Ambiental Mas Caials, a Cadaqués. La seva oferta educativa inclou activitats pedagògiques per a In-
tantil i Primària i per a Secundària i Batxillerat. Aquestes activititats es desenvolupen des de Mas Caials i tenen diferents temàtiques, a més d’uns objectius didàctics. Pel que fa a Infantil i Primària, hi ha el mar (El missatge del mar, El dau màgic de Neptú, El Mediterrani, un mar per descobrir i Embarca’t); l’aire (Bufa! La tramuntana), i la terra i l’art (Toca, mira i pinta). Quant a l’ESO i a Batxillerat, també es treballa la temàtica del
mar, per mitjà de les activitats Ecologia de la platja, Introducció a la recerca de vertebrats marins: aus i cetacis, El litoral en caiac de mar i A vista de mariner. En el tema de la terra, es fa una Introducció a la geomorfologia, i hi ha una tercera temàtica, que es denomina Gestió del Parc Natural, en què es proposa l’activitat La gestió d’un espai marítim i terrestre. En altres espais del parc natural, també es plantegen altres ac-
el paisatge (amb El tresor de mas Ventós), i la història (amb El viatge en el temps). Pel que fa als estudiants de Secundària i Batxillerat, s’incideix en l’orientació i el paistage (amb El paisatge dinàmic), la història (amb Viatge en el temps), i l’ecologia (amb dues activitats: El bosc mediterrani i el foc i Ecologia del foc).
ROGER LLEIXÀ
tivitats pedegògiques, per treballar, amb alumnes d’infantil i primària, les sensacions (amb El joc del Xoriguer petit); l’orientació i
Grup de Treball Arrela’t PN Aiguamolls de l’Empordà L’Albera Salines Bassegoda PN Cap de Creus Montgrí-Medes Muntanya de Portbou-Colera CdA Empúries Vilanera