Diàlegs d'Educació 2.21

EMPORDÀ | 24 DE GENER DEL 2012

Diàlegs d’Educació

Diàlegs d’Educació

I

NÚMERO 21 | GENER DEL 2012

Un estudi exhaustiu sobre el tren EDITORIAL

La ZER Les Salines ha fet una investigació interdisciplinària

JAUME CANYET

Hi ha maneres de treballar les matèries tan engrescadores i dinàmiques com les que idea el claustre de mestres de la ZER Les Salines. El projecte del curs passat ens serveix d’exemple. Des de P-3 fins a 6è, tots els alumnes van fer una investigació sobre l’impacte ambiental del tren a l’Alt Empordà, un estudi que ha quedat plasmat en diferents documents escrits i visuals del qual, tant mestres com nens i nenes, se senten molt orgullosos.

ZER LES SALINES

MAÇANET DE CABRENYS | MAIRENA RIVAS

37431

L’àmplia investigació a l’entorn de l’impacte ambiental del tren a l’Alt Empordà, que han desenvolupat els alumnes de la ZER (Zona Escolar Rural) Les Salines, es desglossa en dues parts. Per una banda, els alumnes de cicle mitjà i cicle superior van realitzar aquest treball-estudi de resultes de l’encàrrec fet des de la Universitat de Girona. “El treball va partir d’una carta que vam llegir als alumnes en què se’ns demanava, des de la universitat, la nostra col·laboració per fer un estudi sobre l’impacte del tren. Tots ens vam posar d’acord que ens interessava la proposta i així ho vam fer saber a la universitat”, ha explicat la directora de la ZER, Neus Vidal.

Així va ser que es van repartir la feina entre les cinc escoles de la ZER: Agullana, Biure, Boadella, la Vajol i Maçanet de Cabrenys. El treball de camp es va completar amb una sortida amb tren des de Figures fins a Portbou. A Portbou, els alumnes van aprendre moltíssimes coses sobre el món ferroviari a través d’un joc de pistes. La tornada la van fer una part a peu, des de Portbou fins a Colera pel camí de ronda, i novament en tren fins a Figueres.

“Va ser un treball laboriós on tots plegats, alumnes i mestres, vam haver d’invertir moltes hores i dedicació”, comenta la directora. El projecte, pel que fa a la part corresponent a cicle mitjà i cicle superior, va arrencar amb l’encàrrec exprés d’un professor universitari que es va comunicar amb els escolars a través d’una videoconferència. I tenir la seva culminació a la Universitat de Girona: els estudiants de cicle superior van tenir l’oportunitat d’exposar

1

Equip LIC Servei Educatiu de l'Alt Empordà

FOMENTAR LA LECTURA DES DE CASA a millora de la competència lectora de l’alumnat és una de les prioritats que s’ha marcat el Departament d’Ensenyament per tal de reduir el fracàs escolar de l’alumnat a les escoles i als instituts. Amb aquesta finalitat, a partir d’aquest curs, els centres educatius porten a terme un seguit d’actuacions encaminades a potenciar i aprofundir el treball de la lectura.

Ara bé, fer que els infants i joves esdevinguin lectors autònoms i competents no pot ser únicament una tasca de l’escola.

L’entorn proper també ha de jugar-hi un paper rellevant, especialment la família. Hi ha moltes activitats que podem fer amb els nostres fills i filles: trobar moments per compartir amb ells estones de lectura, interessar-los pel que estan llegint a l’escola, parlar-los del llibre que tenim a la tauleta de nit, comentar-los alguna notícia o article del diari que els pugui interessar, regalarlos llibres o contes, animar-los perquè utilitzin el servei de préstec de la biblioteca, etc. El clima i els hàbits lectors de l’entorn familiar són tan importants com la tasca que es fa des de l’escola. Tinguem present que el model que com a lectors nosaltres els transmetem tindrà molta influència en la seva valoració i motivació per la lectura.

Cada família podrà fer més o menys en funció de l’ambient lector que es visqui a casa, però mostrar interès pel que llegeixen els nostres fills i filles ho pot fer tothom. Tot és posar-s’hi.

L

3

2

Treball de camp Sortides en tren cap a Portbou i també a la universitat El projecte que han desenvolupat els alumnes de la ZER Les Salines forma part de l’habitual treball interdisciplinari que fan cada curs sobre la comarca i posant un èmfasi especial a l’educació ambiental. 1 Els alumnes de cicle mitjà i cicle superior, a l’estació de Portbou. 2 El viatge en tren dels escolars d’infantil i cicle inicial. 3 Moment d’exposar el treball en una de les sales d’actes de la UdG davant dels estudiants de magisteri. Els nens de la ZER van ser atesos pel degà.

davant d’alumnes de magisteri la seva investigació, que van il·lustrar amb el suport d’un power point. “Ens va rebre el degà, va ser molt important per a ells”, anoten els mestres, que hi afegeixen: “Ha valgut la pena l’esforç perquè tots hi hem après molt.”

Per una altra banda, els alumnes d’infantil i de cicle inicial van fer un treball paral·lel, també sota la mateixa temàtica de l’impacte ambiental del tren a l’Alt Empordà. En aquest cas, l’encàrrec tam-

bé va arribar a través d’una carta, d’un treballador ferroviari jubilat, en Jaume Viaràpida, en què mostrava molt d’interès per aprendre coses sobre el tren de gran velocitat. “Li vam dir que sí, que li explicaríem com funcionen aquests trens, i vam anar a Portbou a conèixer-lo”, explica Neus Vidal. El que va passar, però, és que, a Portbou, aquell dia, en Jaume Viaràpida no hi va poder ser, i va deixar un sobre als alumnes dins del qual hi havia un plànol en què propo-

sava un joc de pistes que els va ajudar a aprendre moltes coses sobre com funcionen les estacions de tren i quins són els elements que s’hi poden trobar. “A l’escola, vam continuar aprofundint amb el treball sobre el tren i un cop el vam tenir fet el vam lliurar al cap d’estació perquè li donés a en Jaume Viaràpida”, conclou la directora, que també diu: “Aquests són aprenentatges que als alumnes els serveixen per a tota la vida. Es tracta de treballs competencials.”

II

DIMARTS, 24 DE GENER DEL 2012 | EMPORDÀ

Diàlegs d’Educació

L’ESCOLA PARLA

Els veïns del poble acompanyen els escolars pel Carnaval. ESCOLA DE LLERS

Llers és l’exemple d’escola i entorn LLERS | M. R.

Ben aviat se celebra el Carnaval i els veïns de Llers, com cada any, acompanyaran els alumnes de l’escola a la rua que es farà pels carrers del municipi. El nostre entorn més proper és molt ric i afavoridor tant des del vessant pedagògic, que ens permet visitar la granja, les vinyes, els cirerers, les garrigues...; com en la relació amb la gent del poble. En moltes ocasions reforça la nostra tasca educativa fent possible que les experiències siguin més riques”, explica l’equip de mestres de l’escola de

Llers. Una de les activitats més recents, i que és un reflex de la relació escola-entorn, ha estat la visita als pessebres de les cases dels mateixos alumnes. També forma part d’aquesta filosofia d’integració amb l’entorn la col·laboració que s’estableix amb el Casal de la Gent Gran, que fa un pessebre que també és visitat pels alumnes de l’escola, reforçant així la relació entre avis i nens. Cal dir que l’escola de Llers està en un entorn privilegiat. Des de les aules es veuen el puig de Bassegoda, les Salines, l’Albera i la badia de Roses.

A FONS

JOSEP COMAS I CAUSSA Inspector d’Educació

L’IMPULS DE LA LECTURA quests darrers anys estem assistint a un replantejament de la primària i de l’ESO a partir de l’eix central de les com-

A

® Els alumnes es formen en la gestió, producció, elaboració i difusió de la informació ROSES | MAIRENA RIVAS

bra quins són els millors jocs i materials per enriquir aquest desenvolupament. Aquest curs escolar s’han iniciat, per exemple, els projectes de grup reduït: cada mestra s’agrupa amb un grup concret d’uns vuit infants i acompanya el seu joc i les seves curiositats. “En un dels grups els vam proposar jugar amb macarrons i farina, i conjuntament amb les famílies, van anar aportant pastes de diferents colors, algunes pastes cuites, alguns utensilis per aixafar-les... fins arribar a jugar amb llimones”, han comentat les mestres.

ponibles a la web de l’Institut”, exposa Francesc Xavier Serra. Des de fa un parell de mesos, a més, hi ha un programa, emès per TDT, en col·laboració amb Empordà TV, amb periodicitat quinzenal.

El projecte educatiu tracta les competències audiovisual, lingüística, de treball en equip, tècnica, de difusió..., és a dir, una bona part de les competències bàsiques tan vigents ara en els plantejaments educatius del Departament d’Ensenyament. “La veritat és que és una activitat educativa d’ampliació, que també suposa un incentius per l’esforç i el treball ben fet per part de l’alumnat”, diu el professor.

Ja s’han realitzat més de setanta vídeos i la temàtica és educativa, d’actualitat, sobre la relació

amb les famílies, etc.

Illa TV és especialment per a alumnes de 3r i 4t d’ESO, però també n’hi ha de Batxillerat. “Això pel que es refereix a la formació –anota Serra. En els productes audiovisuals s’ofereix servei a tota la comunitat educativa: alumnat, professorat i famílies i, per què no, als ciutadans de l’Alt Empordà i arreu.” De moment, no és una activitat curricular. Els alumnes que aprofiten el curs, ho han de demostrar en un examen final de competències i amb els seus treballs pràctics i reben una certificació de l’Institut que acredita les hores de formació realitzades i quines de les competències han assolit i en quin grau. El primer curs van acabar vint-i-cinc alumnes, i ara n’hi ha una trentena.

petències bàsiques: els nous decrets de currículum ens demanen programar i avaluar competències; les proves diagnòstiques a 4t de primària i a 2n d’ESO del mes d’octubre; les proves de competències bàsiques de 6è de primària i de 4t d’ESO; la mitja hora diària de lectura a primària, i les orientacions per a la sisena hora i per a les hores SEP a primària.

Tot això demana: per una banda, prendre decisions de centre per establir plans de lectura i acordar una línia de centre pel que fa a l’expressió oral i l’expressió escrita. No n’hi ha prou

que es posin d’acord els professors de llengua del centre, és una tasca en què s’hi han d’implicar tots els professors. Per altra banda, revisar les programacions de llengua: cal reservar un percentatge important del temps disponible a treballar les habilitats lingüístiques bàsiques: escoltar, parlar, llegir, escriure... i pensar una mica abans de fer qualsevol d’aquestes quatre coses.

Programar és tenir ben clars els objectius i administrar bé els recursos que tenim per assolirlos. El recurs més valuós és el temps d’interacció entre professor i alumne, i cal administrar-

lo bé. El problema és que el temps sempre és escàs, i que el treball d’ajudar l’alumne a parlar, llegir i escriure millor demana moltes hores; tantes, que potser no en quedaran gaires per explicar tots els temes i fer tots els exercicis que ens proposa el llibre de text. És en aquest context que el Departament prioritza un ampli impuls de la lectura a l’ensenyament obligatori. En una primera “onada” es comença amb una mostra de centres de cada comarca, i en cursos propers s’anirà estenent als altres centres. Als centres que hi participen, se’ls

convida a analitzar com poden ajudar a millorar els alumnes que no llegeixen bé, perquè, si aconseguim trobar la manera que aquests millorin, segur que repercutirà en tots els altres.

Som convidats, doncs, a començar a revisar com treballem la lectura a cada centre i a compartir amb altres centres aquelles estratègies que ens funcionin bé.

Tant de bo que la tasca sigui profitosa i aconseguim uns alumnes que llegeixin més i millor i, per tant, estiguin més ben equipats per a la seva etapa escolar i per a la vida.

La Casa dels Nins i el joc d’aprendre La cooperativa la Casa dels Nins funciona des del març del 2004.

En un inici va començar amb el centre d’Empuriabrava i des de fa uns dos anys gestiona les llars municipals de Llers i Riumors. L’equip d’educadores explica que, des d’un principi, la seva voluntat ha estat respondre a les demandes i necessitats de les famílies d’una manera propera i dinàmica; oferint l’escola bressol com un espai de diàleg a favor del creixement favorable de l’infant. A partir d’aquí, el centre reflexiona i investiga so-

Illa TV, de l’Institut Illa de Rodes, un projecte de comunicació audiovisual L’Institut Illa de Rodes, de Roses, té la seva pròpia televisió, Illa TV. Es tracta d’un projecte formatiu que comença el segon semestre del curs 2010-2011, en el marc del Pla d’Autonomia de Centre i tenint com a objectiu la formació en comunicació audiovisual i la millora en les competències bàsiques de l’alumnat, especialment des de 3r d’ESO en amunt, com explica el professor Francesc Xavier Serra, el qual hi afegeix: “L’objectiu principal no és fer vídeos, sinó formar els nois i les noies en la gestió, producció, elaboració i difusió de la informació i l’opinió. Per això hi ha classes, amb seguiment de cada alumne.”

Illa TV és una televisió educativa i, per tant, les emissions estan en funció del que convé en la formació. “Tenim un servei d’Internet, d’alta definició, a la pàgina vimdeo.com/illa, que compta amb quatre canals, de moment: Notícies, Esdeveniments, Acadèmica i Dia d’Europa. És ampliable. També s’ofereixen alguns vídeos, en resolució més modesta, pel Canal de Youtube IlladeRodesTV, i pels canals públics 324.cat/kioskjove i empordatv.cat. Els accessos estan dis-

La Casa dels Nins és l’única escola bressol privada a Empuriabrava. ROGER LLEIXÀ

CASTELLÓ D’EMPÚRIES | M. R.

Els alumnes que van iniciar el projecte, a l’esquerra, i una sessió pràctica a l’institut. INSTITUT ILLA DE RODES

Una representació dels alumnes d’Illa TV aquest gener. INSTITUT ILLA DE RODES

EMPORDÀ | DIMARTS, 24 DE GENER DEL 2012

Diàlegs d’Educació

III

DIALOGUEM AMB...

Montse Blasi MESTRA D’EDUCACIÓ ESPECIAL I

R El tema de la informàtica m’havia agradat des de sempre, però no hi vaig pensar seriosament fins que no vaig aconseguir els aplicatius i les eines adaptades a l’alumnat amb necessitats educatives especials (NEE). Per a mi, el pas més important que vaig fer va ser veure com la mainada amb necessitats educatives especials podia treure un partit enorme de la informàtica.

COORDINADORA TIC A L’ESCOLA MARIA ÀNGELS ANGLADA DE FIGUERES

«Ens agradaria més ser coordinadors TAC» ENTREVISTA

FIGUERES | MAIRENA RIVAS P

Què fa una coordinadora TIC?

Primer caldria definir si parlem de TIC, que són les tecnologies de la informació i la comunicació, o de TAC, que són les tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement. Fa temps que hi ha un cert debat a l’entorn d’aquest tema.

Ens agradaria molt més ser coordinadors TAC, però les TIC ens mengen temps.

P Així, vincula les dues especialitats.

R

Montse Blasi és mestra a l’Escola Maria Àngels Anglada de Figueres. La seva especialitat és l’educació especial i també és coordinadora TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació). Va iniciar la seva carrera en l’àmbit de l’ensenyament al seu poble natal, Arbúcies, i després va exercir en escoles de Girona i de Blanes abans d’arribar a Figueres. Un cop a la capital de l’Alt Empordà, va treballar de mestra a l’Escola Anicet de Pagès i ara, des de fa deu anys, està al Maria Àngels Anglada. Fa tant de temps que està aquí, que assegura que ja se sent com una figuerenca més.

P

Expliqui-ho.

R Les TIC fan referència a la maquinària informàtica. Et demanen per reparar una pantalla que ha quedat blava o un programa que no s’engega, per citar alguns exemples. A més, les TIC són per a condicionar l’organització de l’escola a escala informàtica. Això

Montse Blasi, a la seva aula de l’Escola Maria Àngels Anglada. ROGER LLEIXÀ

Això vol dir que fan de tècnics informàtics?

que és una part de feina interessant, ja que l’única manera perquè tot el professorat pugui utilizar la informàtica és que els aparells siguin operatius i senzills. Nosaltres hem de facilitar tota aquesta infraestructura.

R Sí, això són les TIC. No hauríem de fer de tècnics, però hem d’assumir aquesta tasca. Penso

P Sent mestra d’educació especial, com és que es va voler dedicar també a les TIC?

fa que no ens puguem apropiar, com voldríem, del coneixement.

Ens agradaria que la nostra funció fos més la d’integrar els coneixements pedagògicament.

P

R Sí. Els alumnes amb necessitats educatives especials, dins les seves possibilitats, poden obtenir uns resultats que ni es podrien imaginar si no fos a través dels suports informàtics. Aquest ha estat sempre el meu camp d’investigació. I llavors, a partir d’aquí, amb el mateix entusiasme, fas extensiu el mateix objectiu a la resta de l’alumnat.

P

I al professorat?

I tant. Aquest curs ens hem organitzat per tal que una o dues hores al mes les dediquem a una mena de seminari de formació interna a l’entorn de la informàtica.

R

PRÀCTICA PREFERENT

Alumnes, exalumnes i professors units per l’aventura En el si de l’Institut Illa de Rodes de Roses s’ha creat l’equip Raid Team ROSES | M. R.

El Raid Team va néixer el 2010 amb l’esperit de ser un punt de trobada de tots aquells professors, alumnes i exalumnes de l’Institut Illa de Rodes apassionats pels esports d’aventura i les activitats en el medi natural. I així és com s’expressen els membres de l’equip: “El nostre objectiu és la diversió, la descoberta de la natura i la formació en els diferents esports d’aventura que conformen els Raids (cursa de muntanya, btt, orientació, caiac, natació, patins en línia, escalada, via ferrada, barranquisme, ràpel i tir amb arc) i d’altres activitats en el medi natural relacionades com és el cas de l’esquí de fons, el ciclisme de carretera, l’alpinisme, esquí o snow de muntanya i d’altres esports i/o activitats que aportin els components de l’equip.” També diuen: “Un dels

L’activitat que genera l’equip Raid Team apareix publicada en el bloc «http://rosesraids.blogspot.com/p/escola-de-raids.html». RAID TEAM

objectius a llarg termini de l’equip és la promoció de l’espai de Roses per a l’organització d’un raid d’aventura, obrint l’espai natural a tots aquells participants que vulguin gaudir del cap de Creus.”

“Per al nostre institut, aquest és un projecte molt important perquè promou la relació del centre amb el seu entorn i ens fa visibles

Xerrada sobre economia, per a alumnes de 2n de Batxillerat FIGUERES | REDACCIÓ

L’Institut Ramon Muntaner ha organitzat una conferència per a tots els alumnes de segon de Batxillerat el dimecres, 25 de gener, a les 12.00 hores, a La Cate, titulada Diners i valors. El ponent és Joan Antoni Melé, que treballa des del 2006 a la banca ètica Triodos Bank, com a director territo-

rial de Catalunya i Balears. És autor del llibre Dinero y consciencia: ¿A quién sirve mi dinero?

Melé ha preconitzat la necessitat d’una “globalització de la consciència” que acompanyi la globalització de l’economia en la qual estem immersos i que, en certa manera, ens ha conduït a la crisi econòmica actual.

a la societat, però sobretot és una mostra molt clara dels valors educatius que defensem a l’Illa de Rodes: l’esforç, el treball en equip, l’esport com a promotor de les relacions interpersonals i la solidaritat”, ha manifestat el director de l’institut, Xavier Barranco.

L’arrancada d’aquest projecte ha estat possible gràcies al Pla

d’Esport a l’Escola, de la Secreteria General de l’Esport, del qual l’institut en forma part. A més, els seus promotors volen agrair l’ajuda “inestimable” dels seus col·laboradors: Bicis a Punt, Skkayak, Esportèc, Distance i Farra-O. Actualment, hi ha un planter de sis exalumnes del centre i deu alumnes del curs 2011-12, a més

de cinc professors del centre. La planificació de la temporada es fa a raó de dos entrenaments en grup al mes, un entrenament especial mensual (sortida de senderisme, alpinisme, vies ferrades, patins en vies verdes, etc) i, com a mínim, una competició en raids d’aventura durant la temporada.

Visita escolar Els nens i les nenes del col·legi de Vilamalla, a l’EMPORDÀ ® Un grup de nens i nenes de l’Escola Josep de Ribot i Olivas de Vilamalla ha visitat la seu del SETMANARI DE L’ALT EMPORDÀ amb l’objectiu de conèixer per dins com funciona un mitjà de comunicació escrit. Els alumnes van estar molt atents a les explicacions del director de la publicació, Santi Coll, sobre com es fa un setmanari.

Els alumnes de Vilamalla es van interessar pel periodisme. FEDE MERSEBURGER

IV

DIMARTS, 24 DE GENER DEL 2012 | EMPORDÀ

Diàlegs d’Educació

LLEURE, VOLUNTARIAT I COMPROMÍS: ENTITATS SENSE ÀNIM DE LUCRE

L’AEiG Xots, l’agrupament escolta de Castelló Mairena Rivas

L’AEiG Xots és un agrupament de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya que ha sorgit a Castelló d’Empúries a partir d’una iniciativa promoguda des de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya i l’Ajuntament castelloní. Els caps (monitors) de l’AEiG Xots són un grup de joves voluntaris i actius que després d’haver-se format durant un curs a l’agrupament Xiprers al Vent, de Figueres, han promogut un cau a Castelló per realitzar activitats amb i

per a joves dins el municipi. “La nostra educació en el lleure es basa en la pedagogia del projecte: els nois i les noies escullen un projecte per desenvolupar-lo al llarg del curs”, expliquen els responsables de l’AEiG Xots.

El nom de l’agrupament té el seu origen en el fet que el xot és un mussol de mida reduïda que podem trobar a la nostra comarca. “Des d’un inici pensàvem en el nom d’un ocell perquè el que volem aconseguir és que nens i joves aprenguin a veure el món des d’una perspectiva diferent, com

LA VIGÈNCIA DEL DEBAT EDUCATIU PER FRATO

ho fan els ocells quan volen. A més, al tractar-se d’una au nocturna s’incrementa la metàfora, ja que és capaç de veure en la foscor, un món encara més diferent”, comenten els escoltes. El distintiu de Xots és un fulard: “El fulard és el mocador de coll típicament escolta. És una eina important per a la cohesió del grup i, com bé diuen molts escoltes, el fulard pot salvar-te la vida. El nostre és de base marró amb una línia verda pistatxo. El marró significa la terra i el verd la natura, així com l’esperança que aquest

WEB RECOMANADA

Xots està format, ara mateix, per una dotzena de voluntaris. ROGER LLEIXÀ

projecte tiri endavant”, han afegit. Ara mateix, l’agrupament, l’integren dotze voluntaris, i les reunions se celebren tots els dis-

sabtes de 4 a 6 de la tarda. Trobareu més informació al bloc que han creat a Internet: http://aeigxots.blogspot.com/ .

LLETRES EN JOC

HTTP://WWW.ELSAFAREIG.ORG/

QUI ÉS QUI?

Llegint amb atenció aquestes frases podràs saber l’edat, l’afició i els estudis de cadascun dels quatre noms que hi surten.

El Safareig és un espai de comunicació i d’intercanvi social que té com a protagonistes els infants i la natura. Proposa veure, entendre i utilitzar l’entorn com a impulsor de cultura.

Conté propostes educatives amb els elements naturals: aigua, aire, llum i terra, amb les que els seus creadors, Carme Cols i Pitu Fernàndez, defensen una pedagogia basada en el respecte per l’infant potenciant totes les seves capacitats. Cols i Fernàndez són mestres i fa més de 30 anys que treballen en l’educació.

Francesco Tonucci (2007) FRATO. 40 años con ojos de niño P. 83. Ed. Graó

1. En Jordi té cinc anys més que la persona que fa econòmiques 2. A la Maria, li agrada la gimnàstica i no fa batxillerat.

3. A la persona que té setze anys li agrada la natació i fa batxillerat.

4. La persona que fa enginyeria té dos anys menys que en Pere.

5. La persona llicenciada en dret fa escalada.

6. En Pere té vint anys; quatre més que l’Anna.

7. L’estudiant d’econòmiques té vint anys i li agrada la música.

NOMS

EDAT

AFICIÓ

ESTUDIS

La frase: “Trobo la televisió molt educativa. Cada cop que algú Solució:

NOMS

EDAT

dret enginyeria batxillerat econòmiques

AFICIÓ

(Groucho Marx)

escalada gimnàstica natació música

habitació i llegeixo un llibre.”

25 18 16 20

l'encén, em retiro a una altra

Jordi Maria Anna Pere

Editen:

ESTUDIS

RECURSOS EDUCATIUS

Els editors del suplement Diàlegs dʼEducació no tenen perquè compartir les opinions expressades en les diferents seccions.

Per a més informació adreceu-vos a: www.sealtemporda.net.

Col·labora:

LLIBRE

LLIBRE

LLIBRE

MA PILAR ÁLVAREZ SANDONÍS ENSEÑANDO A EXPRESAR LA IRA

TESSA JULIÀ I DINARÈS ENCETAR L'ESCRIURE. Per un aprenentatge lúdic...

PEP GRATACÓS I GUILLÉN I PILAR UGIDOS FRANCO DIVERSITAT CULTURAL I EXCLUSIÓ ESCOLAR

PIRÁMIDE

ROSA SENSAT, 2011

FUNDACIÓ JAUME BOFILL

® És un llibre dirigit a pares i mares que es basa en la intervenció familiar i que pretén, a través de jocs, contes i activitats, donar a conèixer eines útils perquè afrontin amb seguretat les manifestacions infantils que es deriven de les expressions emocionals, principalment de la ira.

® El llibre Encetar

l'escriure. Per un aprenentatge lúdic i funcional de la llengua escrita pretén explicar com es treballa a l'aula i a l'escola el llenguatge escrit en tant que instrument de comunicació entre les persones, i com s'ensenya aquesta habilitat, tot ressaltant el valor que tenen l'escriptura i la lectura.

® El llibre ajuda a

comprendre com es genera l'exclusió i el fracàs escolar dels alumnes que pertanyen a minories ètniques, a partir d'investigacions etnogràfiques, de l'anàlisi de pràctiques escolars, i de la constatació de la gran influència que tenen les idees, conductes i accions del professorat en l'èxit educatiu de tot l'alumnat.