Diàlegs d'Educació 2.23

EMPORDÀ | 3 D’ABRIL DEL 2012

Diàlegs d’Educació

Diàlegs d’Educació

I

NÚMERO 23 | ABRIL 2012

El Rodajoc porta jocs al carrer Alumnes de 4t de primària aprenen formes de jugar d’arreu del món El Rodajoc és una activitat que gira al voltant de la temàtica dels jocs multiculturals i que està impulsada pels professors d’educació física d’escoles de la comarca, amb l’ajunt del Consell Esportiu de l’Alt Empordà, els ajuntaments de Roses, Figueres, l’Escala, la Jonquera i Castelló, i el Servei Educatiu de l’Alt Empordà.

PER MUNICIPIS

La coordinació del Rodajoc El Rodajoc, el coordina el Consell Esportiu, des de l’Observatori de l’Esport. Carles Ramonet n’és el secretari, i la coordinadora del Rodajoc a l’Alt Empordà és la mestra Marisé Ibañez, que alhora és vocal a l’Observatori.

Roses (7a edició) 233 alumnes Coordinador: Raül Cansado

Figueres (10a edició) 505 alumnes.

Coordinadors: Miquel Albalate i David Coll

L’Escala (1a edició) 205 alumnes.

Coordinadora: Laia Martínez

La Jonquera (3a edició) 139 alumnes.

Coordinador: Sergi Polo

Castelló d’Empúries (2a edició) 133 alumnes.

Coordinadora: Eva Sallent

Els alumnes de 4t de totes les escoles de Figueres han celebrat el Rodajoc a les places de Catalunya i de Josep Pla. MAIRENA RIVAS FIGUERES | MAIRENA RIVAS

El Rodajoc parteix de la base que la temàtica cultural cada cop adquireix més sentit en aquesta societat plural i diversa. El grup de treball que formen els mestres d’educació física de primària ideen, any rere any i a través d’aquesta premissa, els jocs que els nens i les nenes de 4t de Primària

podran posar en pràctica amb motiu d’aquesta activitat, que es fa a l’aire lliure i que, a més, dóna peu a recuperar l’acció de jugar al carrer. Els mestres han aconseguit que bona part dels jocs que es plantegen al Rodajoc siguin aportats pels mateixos alumnes, gràcies a l’aportació testimonial dels seus pares o dels seus avis. “Es re-

BIBLIOTECA ESCOLAR MONTSERRAT BARNADAS Mestra. Assessora del CRP Servei educatiu de l’Alt Empordà

EDITORIAL l concepte de biblioteca escolar (BE) és dinàmic i evoluciona perquè no es manté al marge de l’evolució dels centres educatius.

La BE és un espai i, alhora, un recurs clau per a les pràctiques de lectura i per a les habilitats in-

tat al Rodajoc. Roses i després la Jonquera i Castelló d’Empúries han anat seguint les passes de Figueres i celebrant els últims anys el Rodajoc, mentre que l’Escala és el municipi debutant del curs 2011-2012. Miquel Albalate, mestre d’educació física de l’Escola Joaquim Cusí i coordinador del Rodajoc a Figueres juntament

amb David Coll, comenta que no seria possible portar a terme aquesta iniciativa sense la col·laboració desinteressada dels voluntaris. En el cas de Figueres, per exemple, tots ells són una setantena d’alumnes de 4t d’ESO de La Salle, els quals de forma desinteressada ajuden els nens de 4t de primària a jugar.

producció i distribució de la informació són constants. Cada dia que passa, tenim més dificultats per ordenar i manejar tota la informació de què disposem. Estem sobresaturats d’informació.

Les necessitats d’educar en informació són cada cop més importants. La biblioteca escolar té el repte i l’oportunitat de dinamitzar l’aprenentatge mitjançant la lectura, la competència informacional, que implica totes les àrees i matèries del currículum i proporcionar als nostres alumnes la capacitat de buscar, manejar, processar i utilitzar la informació en qualsevol suport: digital, paper, sonor, imatge, etc. És fonamental que el projecte de

BE estigui inserit en el Projecte Educatiu de Centre i les seves accions emmarcades en el Pla de Lectura de Centre. Així doncs, la BE esdevé una peça clau i imprescindible per promoure la competència lectora, la competència informacional i el gust per la lectura en l’alumnat.

Des del curs 2005-06 hi ha hagut iniciatives institucionals com la creació del Programa de Biblioteques Escolars amb diferents convocatòries del projecte d’innovació educativa biblioteca escolar “puntedu”. A l’Alt Empordà comptem amb 42 centres que han guanyat aquest projecte i se’ls ha facilitat recursos materials i formació específica.

Per poder portar a terme aquesta iniciativa, entre d’altres actuacions, cada un d’aquests centres va nomenar una comissió de la BE i una persona responsable amb una dedicació horària per poder coordinar, gestionar i dinamitzar la BE. Ara, en els moments que estem vivint pel que fa al nombre d’hores de coordinació pedagògica, cal una reflexió i revisar quina dedicació horària s’hi ha d’esmerçar per assegurar que la BE sigui aquest recurs educatiu que contribueix al desenvolupament del currículum i que facilita estratègies metodològiques per a l’adquisició de competències bàsiques.

38629

E

tel·lectuals. No només compta amb uns llibres ben classificats en diferents lleixes i amb taules i zones agradables de lectura, sinó que també disposa d’una xarxa Wi-Fi amb diferents ordinadors per a la consulta.

Les innovacions en les formes de lectura i en els processos de

cuperen diferents jocs com a font d’intercanvi cultural”, explica Marisé Ibañez, coordinadora del Rodajoc a l’Alt Empordà.

Figueres fa deu anys que va fer la primera edició d’aquesta activitat escolar i és per aquest motiu que s’està preparant la publicació d’un llibre que reculli els jocs que al llarg d’aquest temps s’han por-

RECENT OBERTURA!

• Productes de l’Empordà • Alimentació • Fruita i verdura • Formatge de búfala • Pa i carns • premsa

c/ Casades de Còdol, 5 • 17474 Torroella de Fluvià

II

DIMARTS, 3 D’ABRIL DEL 2012 | EMPORDÀ

Diàlegs d’Educació

L’ESCOLA PARLA

El pati és, a la llar de l’Escala, un espai més de coneixement. ROGER LLEIXÀ

El pati i el joc a la llar Ballmanetes L’ESCALA | M. R.

Aquest curs, l’escola bressol Ballmanetes ha fet un replantejament de l’espai pati. Sovint, a les aules, es té en compte la modificació de racons de joc, el canvi de joguines, adaptar les imatges a les estacions de l’any, buscar centres d’interès. Al pati, però, durant tot el curs, hi ha els mateixos elements: gronxadors, tobogans, pilotes, tricicles, sorrera amb pales i galledes. L’equip de mestres de l’escola bressol vol que el pati sigui un espai de coneixement on els infants descobreixin els ritmes

i el pas de les estacions. “Si cada mes o mes i mig s’ofereix als infants material diferent, el joc es podrà modificar i enriquir: garrafes d’aigua grans plenes de sorra, de paper, de pasta, de porexpan són elements que els permet mesurar i experimentar el pes; els pots de llauna, de farinetes i culleres de fusta els permeten picar, fer soroll, fer silenci, fer de patges dels Reis; una cuineta a la sorrera els ajuda a preparar menjars amb elements de la natura, com fulles, pedretes, sorra”, han explicat les mestres.

Un dels números del treball de circ que els alumnes preparen al gimnàs de l’institut. ROGER LLEIXÀ

El projecte cooperatiu de l’INS Narcís Monturiol com a clau educativa ® Amb el circ com a eix vertebrador, es treball la cohesió de tots els participants FIGUERES | MAIRENA RIVAS

rant els dies de la Setmana Cultural que organitza l’escola tot aprofitant la diada de Sant Jordi. Activitats i actes que van des de recollir i seleccionar material gràfic, de suport didàctic, administratiu... per fer-ne una exposició, fins a la gravació d’un lipdub per ensenyar l’escola, passant per tallers, xerrades i debats i una festa de cloenda oberta a tota la comunitat educativa. S’espera que l’efemèride sigui alhora el retrobament de persones i entitats que durant aquests 25 anys han viscut l’escola.

L’Institut Narcís Monturiol de Figueres porta a terme un projecte cooperatiu que té el circ com a eix vertebrador. El projecte cooperatiu implica que tots els participants comparteixin el mateix objectiu i, “amb això, s’aconsegueix, per una banda, que augmentin les relacions interpersonals de forma positiva i, com a conseqüència, la cohesió del grup, i, per l’altra, suposa una millora en el rendiment grupal gràcies a les sinergies que es creen entre tots els participants”, explica el professor d’educació física de l’Institut Narcís Monturiol Pep Invernó, el qual hi afegeix: “Per a mi un bon treball cooperatiu és aquell que fa compatible el progrés personal amb el col·lectiu.”

En aquest sentit, Pep Invernó, que és doctor en activitat física i esportiva i a més de ser professor d’educació física al Monturiol imparteix classe de dinàmiques de grup a la Universitat de Girona (UdG), ha assenyalat que els

projectes cooperatius permeten i potencien que cadascú progressi segons els seus interessos i capacitats sense necessitat de comparar-se ni competir amb ningú, i alhora que tothom pugui aportar quelcom de valuós en benefici de tot el grup. “Treballar cooperativament significa, en definitiva, sumar les virtuts de cadascú i suplir les mancances respectives entre tots”, ha anotat.

L’experiència pedagògica que proposa l’Institut Narcís Monturiol té com a culminació un espectacle de circ que combina l’expressió corporal i les tècniques circenses.

Assaig al gimnàs. ROGER LLEIXÀ

ment. Aquest edifici, encara que pugui semblar estrany, no es fonamenta en la lectura i en l’escriptura. No tenir-ho en compte és com voler edificar sense fer-hi uns bons fonaments.

A P3, molts dels alumnes comencen amb una base de llengua oral molt dèbil perquè la comunicació amb els adults és esporàdica i amb un vocabulari molt reduït. El referent oral de molta mainada és la televisió.

Les escoles, que en són conscients, prioritzen l’oralitat per davant de qualsevol altra opció, sobretot a l’Educació Infantil, però caldria continuar-la al llarg de tota l’escolaritat obligatòria i,

quan fos el moment, s’hi afegiria l’aprenentatge sistemàtic de la lectura i l’escriptura reflexiva; entenent la lectura i l’escriptura com les dues cares d’una moneda feta amb l’aliatge de l’oralitat.

A més de les indispensables rutines, prioritzar l’oralitat no implica, de tant en tant, explicar contes, cantar cançons, recitar poesies, ... , és cert que és llengua oral, però li manca continuïtat i intensitat. Segurament, el que s’hauria de fer cada dia es fa de tant en tant i, el que potser s’hauria de fer de tant en tant, es fa cada dia.

Com més forts siguin els fonaments de llengua oral, més possi-

bilitats tindrà l’alumnat de poder desenvolupar les seves capacitats personals i intel·lectuals, per contra, tots els esforços per construir sòlidament sobre uns fonaments dèbils de llengua oral estan abocats al fracàs.

Amb un treball sistemàtic de llengua oral, cada trimestre, els alumnes podrien saber un piló de contes nous, un bon grapat de cançons, un estol de poesies, uns quants jocs i moltes coses més, la qual cosa els aniria portant, de mica en mica, a enfortir el vocabulari, les estructures de la llengua i la seva capacitat d’expressió i comprensió.

Si els sembla que potser pot ha-

ver-hi un xic de raó en la globalitat del que s’exposa, entrin a www.winhor.cat pestanya «Eines de llengua» a les propostes: LES ESTONES DE... i a la LLENGUA ORAL A L’EI i allà hi trobaran molt més explicades aquestes i moltes altres possibilitats (fins a 4t d’ESO).

La lectura i l’escriptura són fets culturals i unes poderoses eines que permeten créixer i ser autònoms, però per aprofitar-les adequadament cal disposar d’unes bones bases de llengua oral.

Si us plau, abans de voler aixecar els pilars i fer parets recordin que cal fer-hi uns bons fonaments, no es veuen però...

Totohom es pren amb il·lusió l’aniversari de l’Escola Sol i Vent. ROGER LLEIXÀ

Els 25 anys de l’Escola Sol i Vent VILAFANT | REDACCIÓ

Aquest 2012, fa 25 anys que l’Escola Sol i Vent de Vilafant va obrir per primera vegada les portes, amb aquest nom, amb l’objectiu de donar resposta a les necessitats educatives del municipi.

“Al llarg dels 25 anys n’hem viscut de totes i ens ha semblat que era bo treure la pols de vells records i celebrar-ho”, explica el director, Narcís Torró. Amb aquesta finalitat s’han programat un seguit d’actes que, en el seu gruix més significatiu, proposen viure’ls du-

A FONS

FELIP PONSATI Inspector Departament d’Ensenyament

PILI ARNAIZ Assessora Equip LIC del SEAE

L’ORALITAT ENS VA FER PERSONES a pluja fina i constant amara molt millor la terra que no pas el xàfec setmanal.

L’oralitat és el que ens permet construir l’edifici del coneixe-

L

El projecte coopeatiu fomenta les relacions interpersonals de forma positiva i millora el rendiment grupal “Treballar cooperativament significa sumar les virtuts de cadascú i suplir les mancances respectives entre tots”

EMPORDÀ | DIMARTS, 3 D’ABRIL DEL 2012

Diàlegs d’Educació

III

DIALOGUEM AMB...

Sergi Polo

és la transversalitat de tot. Jo he treballat matemàtiques, anglès, medi natural... i així amb tot. I la potencialitat que té és que motivacionalment és intrínseca, al nen li agrada jugar, i si tu li dones jocs té un estat de motivació altíssim. Així, li pots donar qualsevol coneixement i, ja que està totalment atent, la forma que té de xuclar el coneixement és molt més gran que estant assegut en una cadira durant sis hores.

PROFESSOR D’EDUCACIÓ FÍSICA A L’ESCOLA DE SANT CLIMENT SESCEBES

«La meva metodologia es basa en el joc» ENTREVISTA És especialista en educació física a l’Escola de Sant Climent Sescebes, però atès que impartint aquesta matèria no cobreix totes les hores, també imparteix matemàtiques reforços i fa una mica de tot.

SANT CLIMENT SESCEBES | MAIRENA RIVAS

Especialista en educació física però mestre per a tot.

P

Sí. Nosaltres som mestres generalistes, encara que tinguis una especialitat. Això a vegades no s’acaba d’entendre. Que tu tinguis l’especialitat d’anglès o de francès o d’educació física o de música no treu que no puguis fer les altres matèries a tota la primària. Quan fa temps que no fas una matèria, R

de tota manera, sempre t’has de reciclar. En el meu cas, per exemple, i pel que fa a les matemàtiques per dir alguna matèria, intento introduir-hi la metodologia de l’educació física.

P

I com ho fa?

La meva metodologia de l’educació física és el joc. Jo ho faig tot a partir de jocs. En les matemàtiques, intento jugar, també. Faig matemàtiques de segon, tercer i quart, tots alhora, ja que sent una escola rural es barregen els cursos. I el que fan els grans els petits ho escolten i et trobes que l’any següent ja els sona el que els toca fer.

P

Sergi Polo diu que l’educació física és l’educació en majúscules. M. RIVAS

R

P És molt diferent treballar en una escola rural com la de Sant Climent si es compara amb un Narcís Monturiol de Roses, on també ha treba-

La tècnica, doncs, és el joc.

Sí, però sense res de competició. Es tracta de superació i de col·laboració.

R

P

llat vostè?

Sí, és diferent i no és més fàcil.

Això s’ha de puntualitzar. A vegades, hi ha gent que et diu que tens molta sort perquè només tens setze nens a l’aula. Sí, però, poden ser dos de segon, sis de tercer, cinc de quart, un d’educació especial, un amb adaptacions i un altre amb dislèxia. Tens catorze nens però són setze currículums diferents que estàs treballant. En canvi, en una escola gran, quan tens 25 o 28 nens, fas tres blocs, generalment.

R

És diferent i de tot s’aprèn, i aquesta és la part maca.

P Quines són les potencialitats de l’educació física?

R Per a mi l’educació física és l’educació amb majúscules. És l’educació a partir del cos, és l’educació integral. Ara que s’ha posat tan de moda parlar de competències i de transversalitat, l’educació física ho ha fet sempre. Des que es va deixar de dir gimnàstica i es va passar a entendre l’educació física com avui dia s’entén,

Expliqui això de la competició.

Jo no sóc entrenador, sóc mestre. No busco esportistes, busco formar persones. I la meva visió de persones és el treball en grup, treballant en grup podem arribar més lluny. Que això no treu que hi hagi superació individual, però si tu com a individu et superes i millores i aconseguim que el del costat també millori, doncs millorem com a grup. Això és una mica el que potenciem. Podem fer esports col·lectius i conèixer les normes, però sempre a través del joc.

R

PRÀCTICA REFERENT

La biblioteca de La Salle guanya un 2n premi nacional ® Aquest servei, el gestiona l’AMPA i el guardó que li han concedit fa referència a la dinamització i innovació de les biblioteques de les escoles Sabina Llavero Subirats

La biblioteca de l’escola ha funcionat des de temps remots. Al capdavant hi ha hagut professors, pares o germans de La Salle. Fins que a la dècada dels noranta, l’AMPA es va fer càrrec de l’organització de la biblioteca i va convertir l’espai existent en un més modern, va informatitzar el fons, va dotar tecnològicament la biblioteca i, el més important, va contractar una persona amb les capacitats necessàries per a les tasques d’organització i dinamització de la biblioteca.

La biblioteca viu transformacions cada curs, que es deuen a la millora anual de l’equipament

informàtic, la revisió del fons amb la compra de nous materials, l’expurgació de materials obsolets i les diferents activitats de dinamització que van deixant diversos materials que s’exposen a la biblioteca.

Des de la biblioteca, que és gestionada per l’AMPA, es realitzen moltes activitats de dinamització lectora i que treballen la competència informacional.

Aquest espai compta amb un fons de més de 4.000 volums i amb un servei d’ordinadors i connexió a Internet que els alumnes poden utilitzar segons les normes pròpies. En l’actualitat, la biblioteca roman oberta per als alumnes de 8.00 a 09.00, de 10.25 a 11.20, de 13.00 a 15.00

i de 17.00 a 18.30 hores.

La biblioteca de l’escola funciona gràcies a la col·laboració dels pares i les mares de l’escola.

Des del curs 2009/10, la biblioteca forma part del programa d’Innovació Puntedu del Departament d’Ensenyament de Catalunya i enguany ha estat premiada al Concurs Nacional de bones pràctiques per a la dinamització i innovació de les biblioteques dels centres escolars, un gran reconeixement a la feina feta, amb un segon premi.

Projecte de biblioteca El projecte es porta a terme mitjançant quatre línies d’actuació (gestió i organització, plaer de llegir, educar en informació i dina-

La biblioteca de La Salle té un ampli fons i ordinadors. LA SALLE FIGUERES

mització cultural) i es duen a terme activitats que consten en el currículum escolar. La biblioteca escolar de La Salle Figueres funciona com un centre de recursos que vetlla per promoure i contribuir a la utilització dels diferents recursos educatius i facilitar l’adquisició dels coneixements i de les tècniques necessàries perquè els nens, les nenes i els joves aconsegueixin de manera gradual una autonomia en l’aprenentatge,

sense oblidar que tothom, de qualsevol edat i condició, ha de saber accedir a l’obtenció d’informació i gaudir de la lectura. Així doncs, portem a terme diverses activitats que promocionen la lectura i la cerca d’informació.

Des de la biblioteca del centre, intentem complir, tal com explicita el Manifest de la biblioteca escolar de la UNESCO, en el context de l’ensenyament i l’aprenentatge per a tots.

Jocs olímpics i setmana cultural a la ZER Requesens SANT CLIMENT SESCEBES | M. R.

La ZER Requesens ha recuperat la Setmana Cultural i aquests últims dies de març s’han ajuntat les escoles de Capmany, Darnius, Espolla i Sant Climent Sescebes per celebrar uns Jocs Olímpics molt especials. A banda de les activitats programades, que sempre

s’han encetat amb el cant de l’himne de la Setmana Santa, aquests dies els alumnes i mestres de la ZER han rebut la visita de tres esportistes de prestigi internacional: el bomber Eduard Muntanya; el ciclista Carles Torrent, i el preparador físci de la selecció d’hoquei Jordi del Campo.

Els alumnes de les escoles de la ZER han compartit activitats basades en les Olimpíades de Londres. ZER REQUESENS

IV

DIMARTS, 3 D’ABRIL DEL 2012 | EMPORDÀ

Diàlegs d’Educació

LLEURE, VOLUNTARIAT I COMPROMÍS: ENTITATS SENSE ÀNIM DE LUCRE

EL GEES, la solidaritat i la diversitat cultural Mairena Rivas

El Grup d’Empordaneses i Empordanesos per la Solidaritat (GEES) va néixer la primavera de l’any 1994 com a conseqüència de la desaparició i després de la mort violenta del missioner de Navata Joaquim Vallmajó, el 26 d’abril del mateix any a Rwanda.

Un del seus principals objectius és l’apropament a l’Àfrica, en aquells moments encara molt més oblidada que avui dia. Durant aquests 18 anys, els objectius s’han definit i concretat en

quatre eixos principals: la cooperació al desenvolupament mitjançant el codesenvolupament, la sensibilització, la pau i la justícia.

El GEES funciona gràcies als voluntaris. No hi ha cap alliberat ni cap persona contractada.

Per ser voluntaris només cal adreçar-se a aquest correu electrònic: (gees@solidaries.org).

El GEES funciona per comissions de quatre o cinc persones.

Són aquestes: comissió de projectes amb l’Àfrica, comissió que elabora el calendari, comissió

GEES

que s’encarrega de dinamitzar el bloc i comissió del castell de Sant Ferran, entre d’altres. Totes les comissions es troben un cop al mes en assemblea ordinària a la seva seu, al carrer Sant Vicenç, 30, de Figueres, en un local que comparteixen amb la IAEDENSalvem l’Empordà i Amnistia Internacional-Alt Empordà.

Entre els molts objectius que té l’entitat, destaca treballar en la cooperació i el desenvolupament a països del sud a partir de la realització de projectes de codesenvolupament.

LLETRES EN JOC

LA VIGÈNCIA DEL DEBAT EDUCATIU PER FRATO

SOPA DE LLETRES

A veure si trobeu amagats en aquesta sopa de lletres els noms de nou platges de la costa de l’Alt Empordà.

Portitxol, Montgó, Salatà, Rubina, Montjoi, Garvet, Pelosa, Farella, Almadrava Noms platges:

Francesco Tonucci (2007) FRATO. 40 años con ojos de niño P. 81. Ed. Graó

WEB RECOMANADA HTTP://OPEN-SANKORE.ORG/

La frase: Editen:

“Mai he trobat una persona tan ignorant que no pugui aprendre alguna cosa d'ella” (G. Galilei)

Open-Sankore és un programari de pissarra interactiva gratuïta de codi obert compatible amb qualsevol projector i tipus de pissarra digital que funcioni amb el dit o amb un punter. El govern francès va posar en marxa una Delegació Interministerial per a l'Educació Digital a l’Àfrica (Diena) i una Agrupació d'Interès Públic per a l'Educació Digital a l’Àfrica (GIP ENA) per tal de realitzar un programa multianual per al desenvolupament de l'educació digital en molts països associats d'Àfrica. Open-Sankore és una de les estratègies d'aquest grup per intentar assolir els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni per a l'educació a l'Àfrica, una iniciativa de les Nacions Unides. Ara hi ha moltes iniciatives de voluntaris per traduir aquest programari a diferents llengües.

RECURSOS EDUCATIUS

LLIBRE

LLIBRE

LLIBRE

GROP (BISQUERRA I ALTRES) ACTIVITATS PER AL DESENVOLUPAMENT DE LA INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL EN ELS NENS Ed. Parramón

HERNÁNDEZ, J; PENNESI, M; SOBRINO, D., VÁZQUEZ, A.

ESTIVILL, EDUARD; DOMÈNECH, MONTSE A MENJAR!

® Aquest llibre és

Els editors del suplement Diàlegs dʼEducació no tenen perquè compartir les opinions expressades en les diferents seccions.

Per a més informació adreceu-vos a: www.sealtemporda.net.

Col·labora:

una eina perquè els nens de 6 a 12 anys, pares i educadors puguin abordar i avançar en l’educació emocional. Les activitats són molt fàcils de llegir, els textos estan escrits en un llenguatge clar i senzill, perquè els nens puguin llegir les activitats i portar-les a terme ells sols.

EXPERIENCIAS EDUCATIVAS EN LAS AULAS DEL SIGLO XXI. INNOVACIÓN CON TIC Ed. Espiral

® Experiències

educatives innovadores, de la mà de 112 professionals del món de l’educació, que han acceptat el repte d’explicar les seves vivències en primera persona. Es tracta d’un llibre viu, prologat per Jordi Adell, allunyat de teories utòpiques, proper, basat en la realitat quotidiana de les aules.

Ed. Rosa dels Vents

® Per a molts pares,

l'hora de menjar dels nens es converteix en un infern. La boca tancada, que no s'obre ni quan traiem totes les joguines,ni quan engeguem la televisió ni quan disfressem els plats amb la seva salsa preferida. Aquest manual pot ensenyar als pares amb el mètode Estivill a menjar.