EMPORDÀ | DIMARTS, 16 DE FEBRER DEL 2010
Diàlegs d’Educació
Diàlegs d’Educació
I
NÚMERO 4 | FEBRER DEL 2010
Una lliçó a l’entorn de l’educació
EL PERSONATGE
FIGUERES | MAIRENA RIVAS
MIQUEL ÀNGEL ESSOMBA Director del Centre UNESCO de Catalunya-Unescocat; president de Linguapax; doctor en Pedagogia, màster en Psicologia de l’Educació i postgraduat en Pedagogia Intercultural; professor del Departament de Pedagogia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona [...].
El director del Centre Unesco de Catalunya (Unescocat), Miquel Àngel Essomba, parla sense embuts de “la gravetat” del fracàs escolar. “Tenim unes xifres de les més elevades de fracàs escolar de la Unió Europea. No pot ser que, al nostre país, un infant de cada tres a quart d’ESO no se’n surti, i que no se’n surti vol dir que no sap llegir, que no sap entendre el que llegeix, que escriu amb faltes d’ortografia, que no sap resoldre un problema bàsic de matemàtiques... això un país no s’ho pot permetre”, decreta Essomba, alhora que es formula una pregunta: “Per què a Catalunya no hi ha una creuada contra el fracàs escolar? Per què no hi ha un moviment social en contra d’aquest problema? Així com la violència de gènere, per sort i finalment, ha esdevingut un problema social perquè al final s’ha pres consciència que això no podia passar, hauria de tenir el mateix valor de gravetat el fet que un infant sur-
molt més avançada i més dedicada als serveis i a la construcció.” I, segons Essomba, aquest canvi es produeix en una societat que no és homogènia sinó diversa des del punt de vista cultural, religiós, lingüístic. “Davant d’aquesta situació –explica– la cosa es complica, ja que en moltes ocasions pot existir la temptació de culpabilitzar de la crisi les persones que formen part dels grups minoritzats, des del punt de vista que han arribat els últims o en són menys”. I la conclusió que en treu Essomba és que”cal molta educació i molta pedagogia perquè d’alguna manera entenguem que el que està passant avui dia no té res a veure amb la diversitat cultural, sinó al contrari, hem de ser capaços d’estar a l’alçada i de no caure en temptacions populistes de buscar bocs expiatoris i de veure problemes allà on hi hauria d’haver oportunitats.”
El director de la Unesco a Catalunya fa una sessió de formació a Figueres Miquel Àngel Essomba lamenta com de greus són les xifres de fracàs escolar a Catalunya, on un de cada tres alumnes de quart d’Educació Secundària Obligatòria (ESO) no entén el que llegeix i escriu amb faltes d’ortografia
Miquel Àngel Essomba aposta perquè el sistema educatiu s’esforci en impartir valors . ROGER LLEIXÀ
ti de l’escolaritat obligatòria sense les competències mínimes bàsiques de poder entendre, llegir, participar socialment.” Miquel Àngel Essomba ha estat aquest 10 de febrer a Figueres, en una sessió de formació al Ser-
vei Educatiu de l’Alt Empordà, amb l’educació intercultural en temps de crisi com a eix temàtic. Per al director de l’Unescocat, educació, interculturalitat i crisi són tres conceptes que tenen molta relació entres si: “En prin-
cipi, educació i crisi tenen molt a veure perquè una de les sortides de la crisi vindrà de la mà de l’educació, perquè és el que permetrà assentar les bases d’un canvi productiu que ens ha de portar a una economia més moderna,
L’ASSIGNATURA PENDENT DE L’EDUCACIÓ INTERCULTURAL PILI ARNAIZ Assessora equip LIC del SEAE
OPINIÓ Vivim en una època de crisi, ho sabem, una situació complexa, plena de perills i d’oportunitats. La nostra realitat respecte a la immigració és encara molt recent. El camí per aconseguir la inclusió de l’alumnat nouvingut és més llarg del que ens pensàvem.
28385
J
L’èxit educatiu d’aquest alumnat no depèn només de la seva competència lingüística, també depèn de com nosaltres, com a educadors, ens replantegem els nostres currículums i la nostra cultura escolar per adaptar-la a aquest nou alumnat. Ens cal superar molts reptes, entre d’altres, l’educació intercultu-
ral: aprendre a valorar i respectar les diferents cultures, les diferents formes de viure, d’entendre la vida i les relacions humanes. Ens queda un llarg recorregut per arribar a valorar la diversitat com una riquesa i no com un obstacle. Sovint, la diferència cultural preocupa i incomoda. Hi ha qui preferiria que tothom vestís igual, pensés igual, que no existís tanta diversitat, però tots ens mereixem el dret a ser diferents. Aquesta diversitat social i cultural, no ens enganyem, anirà creixent. Aprendre a respectar les diferències culturals implica un
«Tot l’alumnat necessita aprendre com viure en una societat i un món culturalment divers»
canvi a nivell personal i actitudinal. Un canvi que, en alguns casos, només es produeix de forma externa, per ser políticament correctes i quedar bé. Fomentar l’educació intercultural implica repensar les pràctiques escolars, reexaminar creences, impulsar unes dinàmiques i una transformació de la cultura organitzativa i de gestió dels cen-
tres i, el que és més difícil, de mentalitat. Tots necessitem oportunitats per aprendre sobre altres punts de vista, i de vegades, només sabrem quins són els nostres valors, les nostres creences quan les comparem amb altres. A l’escola, tothom s’ha de sentir inclòs i valorat per igual. Tot l’alumnat necessita aprendre com viure en una societat i un món culturalment divers, caldrà doncs, plantejar-nos l’educació intercultural de forma responsable i rigorosa per tal que la nova ciutadania se senti benvinguda i respectada.