EMPORDÀ | DIMARTS, 16 DE FEBRER DEL 2010
Diàlegs d’Educació
Diàlegs d’Educació
I
NÚMERO 4 | FEBRER DEL 2010
Una lliçó a l’entorn de l’educació
EL PERSONATGE
FIGUERES | MAIRENA RIVAS
MIQUEL ÀNGEL ESSOMBA Director del Centre UNESCO de Catalunya-Unescocat; president de Linguapax; doctor en Pedagogia, màster en Psicologia de l’Educació i postgraduat en Pedagogia Intercultural; professor del Departament de Pedagogia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona [...].
El director del Centre Unesco de Catalunya (Unescocat), Miquel Àngel Essomba, parla sense embuts de “la gravetat” del fracàs escolar. “Tenim unes xifres de les més elevades de fracàs escolar de la Unió Europea. No pot ser que, al nostre país, un infant de cada tres a quart d’ESO no se’n surti, i que no se’n surti vol dir que no sap llegir, que no sap entendre el que llegeix, que escriu amb faltes d’ortografia, que no sap resoldre un problema bàsic de matemàtiques... això un país no s’ho pot permetre”, decreta Essomba, alhora que es formula una pregunta: “Per què a Catalunya no hi ha una creuada contra el fracàs escolar? Per què no hi ha un moviment social en contra d’aquest problema? Així com la violència de gènere, per sort i finalment, ha esdevingut un problema social perquè al final s’ha pres consciència que això no podia passar, hauria de tenir el mateix valor de gravetat el fet que un infant sur-
molt més avançada i més dedicada als serveis i a la construcció.” I, segons Essomba, aquest canvi es produeix en una societat que no és homogènia sinó diversa des del punt de vista cultural, religiós, lingüístic. “Davant d’aquesta situació –explica– la cosa es complica, ja que en moltes ocasions pot existir la temptació de culpabilitzar de la crisi les persones que formen part dels grups minoritzats, des del punt de vista que han arribat els últims o en són menys”. I la conclusió que en treu Essomba és que”cal molta educació i molta pedagogia perquè d’alguna manera entenguem que el que està passant avui dia no té res a veure amb la diversitat cultural, sinó al contrari, hem de ser capaços d’estar a l’alçada i de no caure en temptacions populistes de buscar bocs expiatoris i de veure problemes allà on hi hauria d’haver oportunitats.”
El director de la Unesco a Catalunya fa una sessió de formació a Figueres Miquel Àngel Essomba lamenta com de greus són les xifres de fracàs escolar a Catalunya, on un de cada tres alumnes de quart d’Educació Secundària Obligatòria (ESO) no entén el que llegeix i escriu amb faltes d’ortografia
Miquel Àngel Essomba aposta perquè el sistema educatiu s’esforci en impartir valors . ROGER LLEIXÀ
ti de l’escolaritat obligatòria sense les competències mínimes bàsiques de poder entendre, llegir, participar socialment.” Miquel Àngel Essomba ha estat aquest 10 de febrer a Figueres, en una sessió de formació al Ser-
vei Educatiu de l’Alt Empordà, amb l’educació intercultural en temps de crisi com a eix temàtic. Per al director de l’Unescocat, educació, interculturalitat i crisi són tres conceptes que tenen molta relació entres si: “En prin-
cipi, educació i crisi tenen molt a veure perquè una de les sortides de la crisi vindrà de la mà de l’educació, perquè és el que permetrà assentar les bases d’un canvi productiu que ens ha de portar a una economia més moderna,
L’ASSIGNATURA PENDENT DE L’EDUCACIÓ INTERCULTURAL PILI ARNAIZ Assessora equip LIC del SEAE
OPINIÓ Vivim en una època de crisi, ho sabem, una situació complexa, plena de perills i d’oportunitats. La nostra realitat respecte a la immigració és encara molt recent. El camí per aconseguir la inclusió de l’alumnat nouvingut és més llarg del que ens pensàvem.
28385
J
L’èxit educatiu d’aquest alumnat no depèn només de la seva competència lingüística, també depèn de com nosaltres, com a educadors, ens replantegem els nostres currículums i la nostra cultura escolar per adaptar-la a aquest nou alumnat. Ens cal superar molts reptes, entre d’altres, l’educació intercultu-
ral: aprendre a valorar i respectar les diferents cultures, les diferents formes de viure, d’entendre la vida i les relacions humanes. Ens queda un llarg recorregut per arribar a valorar la diversitat com una riquesa i no com un obstacle. Sovint, la diferència cultural preocupa i incomoda. Hi ha qui preferiria que tothom vestís igual, pensés igual, que no existís tanta diversitat, però tots ens mereixem el dret a ser diferents. Aquesta diversitat social i cultural, no ens enganyem, anirà creixent. Aprendre a respectar les diferències culturals implica un
«Tot l’alumnat necessita aprendre com viure en una societat i un món culturalment divers»
canvi a nivell personal i actitudinal. Un canvi que, en alguns casos, només es produeix de forma externa, per ser políticament correctes i quedar bé. Fomentar l’educació intercultural implica repensar les pràctiques escolars, reexaminar creences, impulsar unes dinàmiques i una transformació de la cultura organitzativa i de gestió dels cen-
tres i, el que és més difícil, de mentalitat. Tots necessitem oportunitats per aprendre sobre altres punts de vista, i de vegades, només sabrem quins són els nostres valors, les nostres creences quan les comparem amb altres. A l’escola, tothom s’ha de sentir inclòs i valorat per igual. Tot l’alumnat necessita aprendre com viure en una societat i un món culturalment divers, caldrà doncs, plantejar-nos l’educació intercultural de forma responsable i rigorosa per tal que la nova ciutadania se senti benvinguda i respectada.
II
DIMARTS, 16 DE FEBRER DEL 2010 | EMPORDÀ
Diàlegs d’Educació
L’ESCOLA PARLA
La màgia de l’estimulació, al Centre d’Educació Especial Mare de Déu del Mont
L’hort ha estat concebut com una aula més de l’escola Sol i Vent de Vilafant
® L’escola ha equipat una aula multisensorial
® Hi ha1.000 m2 de terreny dividit en diferents parcel·les
ROGER LLEIXÀ
ROGER LLEIXÀ
VILAFANT | M. R.
El CEE Mare de Déu del Mont va iniciar el curs amb moltes millores, una de les quals és poder gaudir d’una aula d’estimulació multisensorial. S’ha equipat esplèndidament amb el suport de l’AMPA i altre material que es va elaborant manualment. Es va inaugurar en la celebració del Nadal, festa que l’escola ofereix a pares, familiars i amics. Entre els principals recursos tècnics hi ha un projector de color, boles miralls, una piscina de boles, una columna de bombolles, projector espacial amb líquids, fibra òptica amb font de llum, prestatge cascada, difusor d’aromes, equip de música i instruments musicals i un complet equip per treballar amb llum negre amb una làmpada UV i accessoris de decoració: mòbils, pintures, llanes, tubs de colors mocadors... Els canvis de llums i colors enmig de la foscor de la sala creen un ambient màgic que repercuteix en l’estimulació dels sentits i en el món de les emocions produint sensacions agradables, en un clima de relaxació. El taller d’estimulació vol contribuir en l’augment de la qualitat de vida dels infants i adolescents, oferint una sèrie d’experiències que faciliten la capacitat de comunicació amb ells mateixos i amb els altres a través d’un medi tranquil que promou la interacció humana, afavorint l’equilibri emocional.
VILAFANT | REDACCIÓ
Un grup de joves alumnes de quart d’ESO de l’institut El Pedró de l’Escala exerceixen de periodistes i de comunicadors en un crèdit de televisió que imparteix el director de Canal 10, Miquel Pagès. Visitem l’aula on els joves reporters preparen les notícies de la propera edició del seu programa, que es titula L’institut al dia i que s’emet cada quinze dies a Canal 10 Empordà. Debaten quins temes tractaran en un consell de redacció presidit per Miquel Pagès. En l’espai televisiu, hi ha seccions fixes, com la presentació individual i personal d’un dels integrants de l’equip en el seu propi entorn (casa seva, la seva habitació, les se-
ves coses, les seves aficions, els seus amics) i també la projecció d’un videoclip o bé del tràiler d’un film. La resta de programa, de mitja hora de durada, es guarneix de reportatges que il·lustren la vida a l’institut. En l’última edició, va causar sensació el reportatge Enamorats a l’institut, en què es
parlava de nois i de noies que s’han format com a parella al centre, estudiants que estan enamorats d’alguna persona de fora de l’institut. Per al pròxim programa, posen sobre la taula, entre d’altres notícies, una a l’entorn del calendari escolar del proper curs i una dedicada el carnaval.
L’escola Sol i Vent de Vilafant disposa d’un gran hort de més de 1.000 m2. La part central és la més gran i està dedicada al conreu dels arbres fruiters. En un lateral, hi ha la part dedicada a les hortalisses i a l’altre lateral hi ha les plantes més pròpies del bosc mediterrani. A l’hort, també hi ha plantes aromàtiques. Al mateix temps, hi ha instal·lada una estació meteorològica que permet a mestres i alumnes fer un seguiment diari de la meteorologia local i una bassa que permet fer l’estudi d’un petit ecosistema. L’hort també disposa d’una caseta per guardar-hi les eines de treball i d’unes taules amb bancs. Tota l’escola participa de les activitats de l’hort. Així, ja a partir de P-3 i fins a 6è de Primària, a cada nivell es conrea i s’estudia una hortalissa diferent. També cada nivell s’encarrega de l’estudi d’un arbre de fulla caduca i un altre de fulla perenne, així com també de l’estudi d’un animal propi de la fauna de l’hort. Aquest espai permet fer un seguiment de l’evolució dels canvis de la natura al llarg de l’any. L’activitat es completa amb un treball a l’aula de contes, dites i refranys relacionats amb el conreu de les plantes, la meteorologia i els mesos de l’any. Quan arriba el final de curs, l’escola munta La festa de l’hort, dedicada a un tema monogràfic relacionat amb aquesta aula de natura.
quests dies, els alumnes de 6è d’Educació Primària de les escoles públiques, i les seves famílies, estan passant un petit trasbals amb motiu del procés iniciat de canvi de centre educatiu per al proper curs 2010-2011. Amb la finalitat que aquest canvi sigui el més suau possible, hom preveu que entre les escoles i els instituts hi hagi la necessària coordinació pel que fa a: el coneixement de tots i cadascun dels alumnes respecte a la seva situació academicopedagògica i personal; les qüestions curriculars: priorització d’objectius i continguts, estratègies didàctiques i metodològiques i criteris d’avaluació de l’alumnat, i aspectes de l’organització peda-
gògica dels centres vinculats per tal de compartir objectius dels seus projectes educatius. Abans del període de preinscripció, els alumnes de 6è reben àmplia informació del que serà la seva futura formació en els centres d’ensenyament secundari, reforçada amb xerrades protagonitzades per membres dels equips directius i visites a aquests centres. També és una pràctica generalitzada que els pares i les mares d’aquests alumnes siguin convidats a unes reunions informatives o bé a jornades de portes obertes en les quals se’ls informa de les característiques de l’educació secundària obligatòria (ESO) i del funcionament dels instituts. Més tard, quan els alumnes ja tinguin
assignada una plaça en un institut s’establiran unes reunions, anomenades de traspàs d’informació dels alumnes, en què hi participaran els/les tutors/es dels actuals alumnes de 6è i membres dels equips directius i/o coordinadors dels centres de secundària per tal de perfilar i completar la informació dels alumnes que es tramet, també, per escrit d’un centre a l’altre. En aquestes reunions es tracten tots aquells temes que puguin afavorir l’escolarització futura de tots els alumnes. En finalitzar el primer trimestre del proper curs, les escoles rebran els resultats de la primera avaluació dels seus ja antics alumnes. En cas d’observar-se discrepàncies significatives en aquests
primers resultats respecte als de l’etapa anterior, els antics i nous tutors/es dels alumnes analitzaran i valoraran les possibles causes per prendre les mesures necessàries i corregir-les. Pel que fa a la coordinació curricular, en algunes zones de la nostra comarca ja està força generalitzat el funcionament dels Grups de Treball Curricular, formats per mestres del Cicle Superior de les escoles i professorat i/o caps de departament dels instituts que d’una manera estructurada es coordinen en els aspectes relatius al desenvolupament del currículum. En aquest marc de coordinació es propicia, també, l’intercanvi d’experiències pedagògiques i es comparteixen projectes.
Maria Bosch i Paula López són alumnes de televisió i tenen clar que volen estudiar periodisme. ROGER LLEIXÀ
La televisió com a crèdit és una via d’aprenentatge a l’institut El Pedró ® Alumnes de 4t d’ESO fan el crèdit de tv i elaboren un programa que s’emet a Canal 10 ROGER LLEIXÀ
EL PROGRAMA
«L’INSTITUT AL DIA» Canal 10 Empordà Durada: 30’ Emissió: quinzenalment, els dimarts Hora: 21.45 hores www.canaldeu.cat
L’ESCALA | MAIRENA RIVAS
A
A FONS
JOSEP MITJÀ I FIGUERAS Inspector d’Educació
EL PAS DE PRIMÀRIA A SECUNDÀRIA
Els alumnes Un treball que s’ha de fer en equip ® Miquel Pagès, el director de Canal 10, juntament amb el grup d’alumnes: Georgina Falgàs, Laia Ballesta, Basili Gironès, Maria Bosch, Aina Cama, Paula López, Mar Vallès, Ariadna Humbert i Ivan García. Falta Clàudia Chávez.
EMPORDÀ | DIMARTS, 16 DE FEBRER DEL 2010
Diàlegs d’Educació
ESCOLA OFICIAL D’IDIOMES
PER A MARES I PARES
Breus
Introducció a la llengua i a la cultura japonesa L’Escola Oficial d’Idiomes (EOI) de Figueres acull, des del 12 de febrer fins al 20 de maig, un Curs d’introducció a la llengua i a la cultura japoneses, a càrrec de Yuko Kato. El curs s’adreça a persones interessades en la cultura japonesa i professionals que, per la particularitat de la seva feina o per raons personals, sovint entren en contacte amb la comunitat japonesa. REDACCIÓ | FIGUERES
Especial, amb entrada lliure, de cinema en VOS al Catcinemes La col·laboració entre l’EOI i Diòptria ha permès organitzar un cicle de cinema en VOS al Catcinemes, tots els dijous, fins a l’11 de març, amb entrada lliure.
L’EDUCACIÓ INFANTIL
Una exposició mostrarà aquest març una nova manera de fer escola La primera quinzena de març es fan les Jornades d’Educació Infantil que ve realitzant des de fa uns anys el Consell Comarcal de l’Alt Empordà i que comptarà amb el mestre David Altimir com a ponent. Per a l’ocasió, es muntarà la Mostra itinerant de la Xarxa Territorial d’Educació Infantil de Catalunya, que presenta una nova manera de fer escola que dóna resposta a aquest infant competent. REDACCIÓ | FIGUERES
Mercè Travesset obre un cicle de xerrades parlant d’adolescència Aquest 25 de febrer, s’obre un cicle de xerrades organitzat per les AMPA i l’Ajuntament de Figueres, amb la conferència titulada Adolescents cada vegada més aviat, que oferirà la mestra, psicòloga i terapeuta Mercè Travesset, a les 9 del vespre, al col·legi La Salle. Mercè Travesset està especialitzada en psicologia sistèmica, una perspectiva molt innovadora que mira l’educació com un ecosistema i permet veure la realitat educativa com un tot vinculat als sistemes familiars, socials, culturals i històrics i com això influeix en els processos d’ensenyament i d’aprenentatge. REDACCIÓ | FIGUERES
III
Acte pedagògic a Els Patufets
ROGER LLEIXÀ
® LA PSICÒLOGA MARIA TERESA BENITO pronunciarà la conferència Com hem de parlar perquè els fills ens escoltin aquest dimarts, 16 de febrer, a la llar d’infants Els Patufets, de Figueres, a les 20.00 hores. La xerrada, que està adreçat a les famílies dels infants d’Els Patufets, es fa dos cops pensant en els pares que no van poder assistir a la primera, que es va fer el 10 de febrer.
DIALOGUEM AMB...
Maria Goretti Blanch Llosa
P Tant anglès com francès es comencen a ensenyar a la mateixa edat, a l’escola Amistat?
MESTRA D’ANGLÈS I FRANCÈS A L’ESCOLA AMISTAT DE FIGUERES
«Els nens aprenen d’una forma natural» ENTREVISTA Maria Goretti Blanch Llosa va néixer fa 34 anys a Tortosa però porta molt de temps a l’Alt Empordà. És mestra especialista d’anglès i també es va treure la capacitació de francès. Porta cinc anys a l’escola Amistat de Figueres. Va estudiar a la UAB i després de treballar en diverses escoles se’n va anar al Canadà, al Quebec, a estudiar la didàctica del francès com a llengua estragera.
R No. L’anglès comença a P-5 i pel que fa al francès hem començat un projecte experimental de llengües estrangeres i comencem a 5è i ho fem a tot el cicle superior. P Com es planteja l’assignatura en una comunitat d’aprenentatge?
FIGUERES | MAIRENA RIVAS P A quina edat creu que els infants han de començar a aprendre llengües estrangeres? R Crec que com més aviat millor, perquè els nens aprenen d’una forma natural, no tradueixen i és molt millor per a ells. Crec que l’aprenentatge hauria de ser més seguit. Últimament, per qüestions d’horari, amb els nens d’infantil fem una o dues sessions a la setmana, quan l’ideal seria que poguéssim fer una miqueta cada dia perquè no perdin el que aprenen. P
Per impartir una llengua estran-
Maria Goretti Blanch, a l’aula d’anglès de l’escola Amistat. ROGER LLEIXÀ gera, el mestre s’ha de dirigir a l’alumne amb aquesta llengua? R Sí. A veure, sempre hi ha moments en què necessites utilitzar la llengua vehicular de l’escola, sobretot quan hi ha conflictes o
has de treballar alguna cosa més relacionada amb els valors. Ensenyar una llengua estrangera s’ha de fer amb la llengua estrangera que estàs treballant en aquell moment.
R Moltes vegades treballo de la mateixa manera com hauria treballat en una altra escola ordinària. Però la comunitat d’aprenentatge et dóna la possibilitat de plantejar les classes d’una forma diferent i utilitzar unes estratègies com el treball amb grups interactius. Ho estem fent amb el francès a 5è i 6è i amb anglès a 6è. Vénen a l’aula pares voluntaris o alumnes de l’institut o de l’Escola Oficial d’Idiomes i dividim la classe en diferents grups reduïts de cinc o sis alumnes.
LA BONA PRÀCTICA
Editen:
Les AMPA de Figueres ® La participació de les famílies en els àmbits educatius SANT PERE PESCADOR | REDACCIÓ
Els editors del suplement Diàlegs dʼEducació no tenen perquè compartir les opinions expressades en les diferents seccions. Per a més informació adreceu-vos a: www.sealtemporda.net.
Els canvis socials que estem vivint als inicis del segle XXI estan demanant transformacions en molts àmbits, especialment en el de l’educació. Potser més que mai, en una educació entesa en sentit ampli, d’entorn, de ciutat. Des d’aquesta perspectiva i en el marc del Pla Educatiu d’Entorn de Figueres, el col·lectiu d’AMPA dels centres de primària de la ciutat de Figueres van començar a reunir-se cada primer dilluns de mes des del febrer de 2008. Posteriorment s’hi van incorporar les AMPA dels centres de secundària i enguany s’hi han afegit les de les llars d’infants. La importància de la participació de les famílies en els diversos espais educatius, com un element més de la comunitat educativa, ha estat el punt de partida d’aquestes trobades. El Servei d’Educació
Marta Bosch (FAPAC). ROGER LLEIXÀ Representants de les AMPA, amb la regidora d’Educació. ROGER LLEIXÀÍ
Núria Aguer (Ajuntament). R. LLEIVÀ
de l’Ajuntament de Figueres i la FAPAC són qui coordinen i dinamitzen aquest espai de comunicació entre els col·lectius de
mares i pares. El propòsit inicial era promoure una xarxa social entre les AMPA per tal d’aconseguir un coneixement mutu i un intercanvi d’experiències i necessitats comunes: proporcionar eines pràctiques que ajudin a millorar el seu funcionament, conèixer els recursos de les diferents administracions adreçats al col·lectiu que representen... També s’ha co-
mençat a endegar projectes educatius compartits com els cicles de xerrades que es van iniciar el curs passat. L’escola i la família tenen molt més en comú que la gestió dels espais i les activitats extraescolars, per això cal trobar els elements que ens facilitin una nova manera d’entendre l’educació com el que és: una responsabilitat compartida.
IV
DIMARTS, 16 DE FEBRER DEL 2010 | EMPORDÀ
Diàlegs d’Educació
AGENDA D’ACTIVITATS FIGUERES Conferència Com hem de parlar perquè els fills ens escoltin, a càrrec de la psicòloga Maria Teresa Benito LLAR D’INFANTS ELS PATUFETS DIMARTS, 16 DE FEBRER 20.00 HORES Conferència Adolescents cada vegada més aviat, a càrrec de la mestra, psicòloga i terapeuta Mercè Travesset COL·LEGI LA SALLE DIJOUS, 25 DE FEBRER 21.00 HORES Taller: L’art d’explicar contes, a càrrec de Tantàgora Serveis Culturals BIBLIOTECA FAGES DE CLIMENT DISSABTE, 6 DE MARÇ DE 10.00 HORES A 13.00 HORES 3r cicle de cinema en VOS organitzat per l’Escola Oficial d’Idiomes de Figueres i el Cineclub Diòptria CATCINEMES TOTS ELS DIJOUS, DEL 4 DE FEBRER A L’11 DE MARÇ 22.30 HORES Informació cartellera: http://www.eoifigueres.net/ Mostra itinerant de la Xarxa Territorial d'Educació Infantil de Catalunya CONSELL COMARCAL DE L’ALT EMPORDÀ A PARTIR DE LA PRIMERA QUINZENA DE MARÇ Més informació sobre l’exposició: http://www.rosasensat.org
GIRONA SESSIÓ DE PRESENTACIÓ DE BONES PRÀCTIQUES DEL PROJECTE EDUCATIU DE LLENGÜES ESTRANGERES (PELE) SECUNDÀRIA, SERVEIS TERRITORIALS D’EDUCACIÓ DE LA GENERALITAT A GIRONA: Presentació de les experiències del PELE 2010-13 adreçat a centres de primària i secundària, a càrrec de Dolors Reig, coordinadora de llengües estrangeres dels ST d’Educació de Girona / Modalitat A. Francès. Títol del projecte: “L’estadística: una eina per a conèixer el nostre entorn”, a càrrec de Graziella Berto i Sònia Geli, institut Illa de Rodes de Roses / Ajuts per a l’aprenentatge actiu d’idiomes. Francès. Títol del projecte: “Figueres – Brest, une nouvelle recette pour apprendre le français?” a càrrec de Joana Jaume, institut Alexandre Deulofeu de Figueres. SERVEI EDUCATIU DEL GIRONÈS (CARRER A. TUYET I SANTAMARIA, 35, GIRONA) DIMECRES, 17 DE FEBRER DE 16.00 HORES A 18.30 HORES Modalitat C. Anglès: Títol del projecte: “Get into the geometric world”, a càrrec de
L’ACUDIT
La frase:
PER JAP
M. Neus Grau, escola Empúries de l’Escala / Modalitat C. Francès: Títol del projecte: “Jetons un coup d’oeil dehors » a càrrec de M. Roure del Campo, ZER Requesens d’Espolla, Capmany, Darnius i St. Climent Sescebes / Modalitat D. Francès: Títol del projecte: “Ici nous parlons français » a càrrec de Maria Goretti Blanch, escola Amistat de Figueres SERVEI EDUCATIU DEL GIRONÈS (CARRER A. TUYET I SANTAMARIA, 35, GIRONA) DILLUNS, 22 DE FEBRER DE 17.30 HORES A 20.00 HORES LA JONQUERA Conferència Qui mana a casa?, adreçada a pares i mares de mainada amb edats compreses entre els 0 i els 5 anys ESCOLA JOSEP PEÑUELAS DEL RÍO DIMECRES, 17 DE FEBRER 21.00 HORES
“L’educació per la bellesa és el camí per arribar al coneixement i també a la bondat. Fins i tot a la llibertat.” (Joan Manuel del Pozo)
DESTAQUEM... MALETA PEDAGÒGICA SERVEI EDUCATIU DE L’ALT EMPORDÀ
DE L’HORT A CASA Mora Verdeny, Josep M.; Vallès Casademont, Carles; [direcció i coordinació]; Parra García, Ángeles; [coordinació]; Escutia Acedo, Montse; [textos originals] DEP. AGRICULTURA, ALIMENTACIÓ I ACCIÓ RURAL; OBRA SOCIAL DE LA FUNDACIÓ LA
VILAFANT Conferència LHCb, Àngels i dimonis?, a càrrec d’Hugo Ruiz, doctor en física i investigador del Centre de Recerca en Física de Partícules (Ginebra, Suissa) INSTITUT DE VILAFANT DIVENDRES, 26 DE FEBRER 20.30 HORES
CAIXA; MAMA TERRA
De l’hort a casa és un recull de materials didàctics adreçats a l’alumnat i al professorat de primària i secundària de Catalunya. A la maleta es troben propostes d’activitats fàcils d’integrar en projectes escolars destinats a desenvolupar competències orientades en fer un ús responsable dels recursos naturals i tenir cura del medi ambient. Dins de la caixa hi podem trobar: el joc de la bioca, el joc Dóna la cara, Dins una llavor, el joc Experimentem amb el sòl i el cd-rom HorTAC, a més del Calendari de l’hort escolar ecològic. La maleta es complementa amb tres llibres.
RECURSOS EDUCATIUS
LLIBRE
LLIBRE
LLIBRE
DVD
LLIBRE
JOCS DE PAU
LAS COMPETENCIAS BÁSICAS
10 IDEAS CLAVE
MATERIALS DE SUPORT D’ACOLLIDA
GUIA PRÀCTICA D'ACOLLIDA LINGÜÍSTICA
CAIXA D’EINES PER EDUCAR PER UNA CULTURA DE PAU
CLAVES Y PROPUESTAS PARA SU DESARROLLO EN LOS CENTROS
LA GESTIÓN DE LA DIVERSIDAD CULTURAL EN LA ESCUELA
SECRETARIA PER A LA IMMIGRACIÓ
PLATAFORMA PER LA LLENGUA; [AUTOR], RAMON CANELLAS
CÉCILE BARBEITO; MARINA CAIRETA
AMPARO ESCAMILLA GONZÁLEZ
ESSOMBA GELABERT, MIQUEL ÀNGEL; [AUTOR]; ZABALA, AN-
DEPARTAMENT D’ACCIÓ SOCIAL I CIUTADANIA. 2008
CATARATA 2008
EDITORIAL GRAÓ 2008
TONI; [DIRECTOR DE LA COL·LECCIÓ]
[DISSENY I MAQUETACIÓ], CILC, TRAÇ SCCL; [IL·LUSTRACIONS]
FUNDACIÓ LLUÍS CARULLA 2007
EDITORIAL GRAÓ 2008
® El llibre compta amb més de vuitanta activitats educatives sobre els principals temes que incideixen en una cultura de pau: concepte de pau, de violència, de transformació de conflictes, comprensió...
® Propostes per al desenvolupament de les competències bàsiques a educació infantil, primària i secundària. Aborda l’anàlisi de les competències en relació amb les àrees i les matèries del currículum.
® Aquest llibre reflexiona sobre el punt de confluència de la interculturalitat i la immigració i ofereix propostes per a l'acció educativa. Les idees clau que presenta poden ajudar a respondre diverses preguntes.
® L’objectiu d’aquests reportatges és el suport a l’acollida de les persones nouvingudes a Catalunya. Facilita informació sobre Catalunya, la societat catalana i el funcionament dels sistemes públics.
® Recull d’estratègies i propostes amb una orientació lingüística recomanades per professionals de diversos àmbits amb l’objectiu de ser practicables per totes les persones que són referents lingüístics.
MUSEUS COMARCALS: PROPOSTES PEDAGÒGIQUES ROGER LLEIXÀ
Lourdes Boix DIRECTORA DEL MUSEU DE L’ANXOVA I DE LA SAL DE L’ESCALA (MASLE)
«Incidim en la història de la pesca i de la salaó» L’ESCALA | MAIRENA RIVAS ROGER LLEIXÀ
MUSEU DE L’ANXOVA I DE LA SAL DE L’ESCALA Serveis educatius El Museu de l’Anxova i de la Sal inclou, en la seva oferta pedagògica, visites guiades i activitats per a escoles i centres educatius. El museu fa un recorregut per la història de la pesca i la salaó a l’Escala. Els estudiants veuen un audiovisual introductori per conèixer a fons la història i el procés de la salaó d’anxova. Des del museu es promou també una ruta marinera en barca per conèixer la història de la pesca, la pirateria i el contraban; també es dóna l’oportunitat als estudiants de fer de pescadors per un dia, a l’Escola de Pesca. Des de la barca, pesquen amb canya i aprenen a fer nusos mariners. Una altra proposta destacada és la visita a la casa de pescadors de Can Cinto Xuà. Aquí l’alumne veu de primera mà la vida quotidiana dels pescadors als segles XVIII i XIX.
Av. Francesc Macià, 1. L’Escala 972 77 68 15 www.anxova-sal.cat
ENTREVISTA Lourdes Boix va gestar el MASLE quan era l’arxivera local de l’Escala. Les seves recerques i indagacions, el seu treball de documentalista minuciosa, van donar com a fruit la recuperació d’una memòria oral que és la clau de la saviesa popular que es recull en aquest museu.
P Què hi troben els estudiants en el Museu de l’Anxova i de la Sal? R Es fa incidència en la història de la pesca i la salaó d’anxova i sardina a l’Escala i a tot Catalunya. P Aquesta temàtica no es tracta en cap altre museu? R Cap altre museu de Catalunya no l’havia tractada perquè el poble que té més tradició històrica
en aquesta indústria és l’Escala. A final del segle XVI es comença a introduir la pesca amb els sardinals, i les indústries tal com les coneixem ara estan documentades des del segle XVIII, tot i que ens podem remuntar més enrere perquè al jaciment d’Empúries hi ha una factoria de salaó de peix de les més antigues de la península.