Diàlegs 3.31 by CRP Alt Empordà

EMPORDÀ | DIMARTS, 5 DE MARÇ DEL 2013

Diàlegs d’Educació

NÚMERO 31 | MARÇ 2013

El circ, eina pedagògica interdisciplinar La Circavila va aplegar alumnes de tota la comarca el 22 de febrer a Figueres El grup de professors que organitza la Circavila diu que aquesta activitat pot anar molt més enllà del que és pròpiament la desfilada inclosa en el programa del Festival Internacional del Circ. La Circavila, expliquen, dóna peu a tirar endavant un projecte pedagògic relacionat amb el circ. FIGUERES | MAIRENA RIVAS

El Grup de Treball del Circ de l’Alt Empordà, format pels professors que han organitzat la Circavila, ha fet una valoració d’aquesta activitat inclosa en el Festival Internacional del Circ Ciutat de Figueres, que es va celebrar el 22 de febrer. Per a aquesta edició, es va fer una sessió de formació a diferents professors, per tal que poguessin transmetre als seus alumnes com practicar els elements dels malabars. També ha estat molt útil el dossier elaborat l’any passat, que conté un recull d’informacions de les tres àrees (Educació Física, Educació Musical i Educació Visual i Plàstica), que ajudava els professors a guiar l’activitat prèvia per tal de poder realitzar amb èxit la circavila tots plegats. “En aquest punt, recordem els companys que teníem l’any passat al grup i que aquest any no han pogut venir per motius personals relacionats amb les retallades, una abraçada per tots ells”, exposen els representants del Grup

de Treball del Circ. Com a valors transversals que s’han treballat intrínsecament a totes les àrees cal destacar els de coneixença, relació, col·laboració, autosuperació, autonomia i creativitat entre els alumnes del centre i els companys de la Circavila. Pensant en la propera edició Aquest equip de professors ja està pensant en les properes edicions de la Circavila, i asseguren que si disposen del suport necessari de les administracions públiques i la implicació dels diferents centres educatius (“únic i vertader motor de l’activitat”, remarquen), la intenció és continuar realitzant-la. Però consideren oportú canviar el recorregut de la Circavila per tal que passi pel centre de Figueres i que acabi amb una petita gran sorpresa. El sentit pedagògic “Per poder donar més sentit pedagògic a aquest esdeveniment, hem pensat que el circ pot ser

CENTRES PARTICIPANTS

1.700 apuntats dels quals, a causa del mal temps, van presentar-se la meitat.

EDITORIAL onfesso que aquesta pregunta que diàriament fem als nostres fills i filles, de vegades, em produeix una gran satisfacció quan la resposta és: “No, mama, avui no”. Amb això no vull dir que cregui que els deures són innecessaris, al contrari, poden ser una

una bona eina per assolir algunes competències bàsiques amb tot l’alumnat”, diuen els professors, que alhora expliquen com es pot fer: “La manera seria crear una competició de circ interescoles, en què els alumnes de les nostres escoles fossin els mateixos artistes. A partir d’una selecció dels millors números de cadascuna de les escoles participants, la in-

eina important per al procés d’aprenentatge. El que és evident és que moltes famílies viuen amb angoixa el fet que els seus fills/es portin molts, pocs o gens de deures a casa. No voldria generalitzar, però sovint els deures esdevenen un motiu de conflicte diari entre l’adult i el nen/a, marquen el ritme

part del seu temps el passen a l’escola o institut, necessiten fer altres tipus d’activitats. El que és clar és que els deures solen ser un motiu de desavinença tant entre els entorns familiars com entre els mateixos centres educatius. Hi ha molta divisió d’opinions entre el professorat que pot provocar incoherències dins del mateix centre. Com a docents, hem de reflexionar professionalment sobre aquesta qüestió. Cal pensar quina funcionalitat tenen el deures i quins haurien de ser els seus continguts. Són decisions de centre perquè no hi ha normativa específica. Sigui com sigui, el debat sobre els deures continua sense estar resolt.

i, de vegades, arriben a condicionar l’ambient familiar. L’assignació de deures té molts aspectes positius, especialment, quan aquests estan adaptats a les diverses capacitats dels alumnes, són equilibrats, permeten fer-los amb un alt grau d’autonomia, serveixen per consolidar els coneixements adquirits i desenvolupen activitats creatives i de caràcter lúdic. Els deures no sempre han de ser rutinaris i avorrits. En algunes ocasions, els deures es converteixen en un veritable “càstig”: treballs inacabables, exercicis massa com-

142005

Assessora LIC del Servei Educatiu de l’Alt Empordà

plicats, dibuixos que sempre s’han de pintar, còpia de llarguíssims enunciats... Els deures no poden ser una sobrecàrrega de tasques. Els nostres fills/es han d’assumir progressivament certes responsabilitats i hàbits de treball i estudi personal perquè cal fomentar la cultura de l’esforç, i els deures serveixen per fer aquest aprenentatge. Les famílies ens hem d’implicar en les tasques escolars, però cal tenir en compte que no totes les famílies tenen les mateixes condicions per ajudar els seus fills i no tots poden ser acompanyats de la mateixa manera. D’altra banda, els infants i joves també han de tenir espais de desconnexió escolar; la major

La Circavila permet als alumnes treballar tècniques de circ. ROGER LLEIXÀ

NENS, TENIU DEURES AVUI? PILI ARNÁIZ PÉREZ

tenció seria fer un espectacle final, el qual es podria presentar com a cloenda de la Circavila.” La idea és també, en el marc d’aquest mateix acte de cloenda, atorgar una sèrie de premis als guanyadors i diplomes a tots els participants. D’aquesta manera, es podria fer un paral·lelisme amb el Festival Internacional del Circ, anoten.

PARC DE LES AIGÜES Figueres JOAQUIM CUSÍ Figueres SANT PAU Figueres AMISTAT Figueres ESCOLÀPIES Figueres COR DE MARIA Figueres MARIA ÀNGELS ANGLADA Figueres INS ALEXANDRE DEULOFEU Figueres LES MÈLIES Vilafant MARE DE DÉU DEL MONT Vilafant TORRE D’EN REIG Vilabertran RAMON MUNTANER Peralada ESCOLA DE CABANES JOANA D’EMPÚRIES Castelló d’Empúries RUIZ AMADO Castelló d’Empúries LLAGUT Sant Pere Pescador INS CAP NORFEU Roses INS ILLA DE RODES Roses INS LA JONQUERA INS EL PEDRÓ L’Escala LES CLISQUES el Port de la Selva PUIG D’ESQUERS Colera CARITAT SERINYANA Cadaqués BRESSOLA Perpinyà

AUTO RECORD PADRÓ: Ctra. Nacional II, km 1.3 Tel. 972 50 20 12 Santa Llogaia dʼÀlguema (Figueres) · vendes@autorecordpa.com Emisiones CO2 (gr/km): Gama i10 (108-110). Gama i20 (99-122).Gama i30 (109-145) Consumo mixto (l/100km): Gama i10 (4,6-4,7). Gama i20 (3,8-5,2). Gama i30 (4,1-6,0). PVP recomendado en Península y Baleares para i10 1.1 GL Classic FL (7.190€) válido hasta fin de mes. Incl. IVA, transporte, impto. Matriculación, descuento promocional, aportación de concesionario y Plan PIVE del Gobierno (Sujeto al cumplimiento de las condiciones del Plan PIVE). Modelos visualizados: i10 Comfort, Nuevo i20 Style, New Generation i30 Style Sport. Hyundai no exigirá antigüedad mínima de 12 años a aquellos vehículos que cumplan las condiciones del Plan PIVE. Garantía de devolución: sujeto a condiciones del programa “Compromiso de Devolución”. Infórmate en tu concesionario o en www.hyundai.es. *Hyundai aplicará el descuento del plan PIVE en la compra de todos los modelos de la gama excepto Santa Fe, ix55 y aquellos cuyo importe supere los 25.000 € (sin IVA).

DIMARTS, 5 DE MARÇ DEL 2013 | EMPORDÀ

Diàlegs d’Educació

L’ESCOLA PARLA

Els professors ponents de la 2a edició del Simposi «Ulls d’Argos». ROGER LLEIXÀ

El Pedró consolida «Ulls d’Argos» L’ESCALA | M. R.

L’Institut El Pedró de l’Escala ha consolidat el simposi «Ulls d’Argos» al centre i és una activitat que ja forma part de la programació de cada curs. Així com el curs passat el tema que va centrar el simposi va ser Leonardo da Vinci (vist des de les matèries d’Art, Geografia, Història, Filosofia, Tecnologia i Matemàtiques) aquest curs el tema ha estat aquest: Coltan al Congo. Parlem de consum. A la fotografia que il·lustra aquest article, hi apareixen, d’esquerra a dreta, els sis professors que s’han fet càrrec de les ponències: Javier Román, Xavi Brau, Narcís Masmar-

tí, Jaume Planella, Jordi Roig i Pau Rubert. El simposi –com expliquen els seus promotors– propicia sortir de la rutina acadèmica diària i poder aprendre sobre un tema que no és específicament al programa de batxillerat. “Els alumnes troben interessant veure els professors en un àmbit diferent a la classe habitual, debatent amb professors d’altres matèries. A més, veure la relació que poden arribar a tenir algunes matèries entre sí és molt enriquidor, així com comprovar com són d’actuals els temes tractats”, diuen. (Més informació a la pàgina 15 d’aquest setmanari).

A FONS

ALBERT ADROER Director de l’Escola Oficial d’Idiomes de Figueres

L’EOI, MÉS ENLLÀ DE L’AULA o és cap novetat dir que els idiomes són necessaris, especialment en aquest món tan global en què vivim. La creació d’una Escola Oficial d’Idio-

® Un dels projectes és sobre un artista i l’altre és transversal i engloba diverses matèries ZER TRAMUNTANA

VILADAMAT | MAIRENA RIVAS

sons, el conte escrit i materials relacionats amb els contes (per exemple, amb Els tres porquets, trobaran pedres, palla i fusta). Pel que fa a l’àlbum de documentació de l’aula, és un recurs que es facilita a les famílies perquè puguin veure què es fa a la llar, com es treballa, com es relacionen els nens entre ells, com aprenen els petits. I l’àlbum també ha de servir per saber què fan els infants a casa, i són els pares els qui omplen aquest apartat.

escoles de la ZER comparteixin i construeixin un aprenentatge cooperatiu. La música d’entrada i sortida de classe és la mateixa als tres centres: cada setmana hi ha una música representativa dels països que es treballen. A més, a cada escola hi ha un gran cartell que representa el Planisferi. Aquí, es va enganxant tot allò que es va treballant a les diferents classes.

També s’ha creat un passaport, en el qual queda reflectit cada vegada que es fa un viatge a algun dels països. “Fer un viatge significa –comenta el director– que una classe ha fet una exposició i explicació a les altres classes sobre algun aspecte treballat.” “Algunes sortides que fem conjuntament les escoles també tenen relació amb els projectes: anirem al Museu Dalí i a una obra de teatre en anglès”, ha dit Miquel Payaró. Tot el que s’hagi treballat a les tres escoles en relació amb aquests projectes es compartirà en la trobada d’alumnes de la ZER de final de curs, a través d’una fira viatgera. “En la trobada també s’exposaran tots els treballs que cada una de les escoles hagi fet sobre Dalí”, conclou.

mes a Figueres era, per tant, necessària, ja que fins aquell moment l’Alt Empordà no gaudia d’aquest tipus de formació pública per a adults. Actualment els idiomes que hi impartim són anglès, alemany i francès en cursos de 150 hores de durada. Com a escola sempre hem volgut ser un centre de referència en l’ensenyament i aprenentatge de llengües, que són un instrument de millora personal i d’entesa entre els ciutadans. Els nostres valors són la cooperació i el treball interdepartamental, l’autonomia de l’alumne com a protagonista actiu del procés d’aprenentatge i

de la seva pròpia avaluació, la innovació, tant pedagògica com en l’ús de les noves tecnologies, i la voluntat de col·laboració i obertura a l’entorn. Intentem que les nostres classes fomentin la participació de l’alumne, i també entenem que l’aprenentatge no s’acaba dins les aules. És per això que volem fomentar l’autonomia de l’alumne i la seva participació en activitats extraescolars. Per exemple, al marge de les classes organitzem grups de conversa i clubs de lectura dinamitzats per persones nadiues, xerrades, conferències, sortides culturals, com anades al

teatre a Perpinyà o visites a punts interessants de l’Alt Empordà guiades per un nadiu. També viatges culturals a països on es parlen les llengües que impartim o tallers de cuina on s’explica la creació d’un plat en la llengua estrangera. I per acabar, el cicle de cinema en VOS que ja fa 6 anys que organitzem juntament amb el Cineclub Diòptria, que és gratuït per a tothom i fomenta l’hàbit de veure pel·lícules en versió original subtitulada. Per altra banda, al marge dels programes oficials, esporàdicament l’EOI Figueres ha ofert cursos monogràfics destinats a co-

brir necessitats específiques d’aprenentatge, i enguany no descartem oferir cursos d’estiu per primera vegada. Com a centre públic també ens encarreguem de gestionar els certificats de nivell intermedi i de nivell avançat que es poden obtenir tant en convocatòria oficial com en convocatòria lliure. Aquestes certificacions són reconegudes arreu de l'Estat espanyol, i són les úniques oficials. En definitiva, intentem oferir un aprenentatge lingüístic i cultural de qualitat on l’alumnat n’és el protagonista principal. EOI Figueres: www.eoifigueres.net

A Cabanes, hi ha «La maleta viatgera» La Llar d’Infants Pica-canya de Cabanes ha posat en pràctica una activitat que comparteixen pares i fills. És La maleta viatgera i el funcionament és com el de l’àlbum de documentació de l’aula. Un infant se l’emporta a casa durant uns dies, se’l miren i el tornen a la llar perquè se’l pugui endur un altre infant. Dins la maleta, hi ha, depenent de cada conte, imatges dels personatges, titelles, cd amb l’audició del conte o

Les tres escoles de la ZER Tramuntana comparteixen projectes Una Zona Escolar Rural té, entre altres objectius, compartir projectes comuns entre les escoles que la formen. Cada curs, la ZER Tramuntana comparteix dos projectes, un sobre un artista i un altre de transversal que englobi diverses assignatures. Aquest curs, es treballa Dalí, dins l’àrea d’Educació Artística, i també La volta al món en 172 dies (172 perquè són els dies lectius). “Per a aquest últim projecte, cada una de les classes de cada escola de la ZER va triar un país d’un continent diferent, de manera que a cada escola hi hagués un itinerari que signifiqués una volta al món. Per exemple: Japó, Madagascar, Brasil, Gran Bretanya”, explica Miquel Payaró, el director de la ZER, que amplia en què consisteix el projecte: “Cada una de les classes fa un estudi del país triat des de diferents aspectes: llengua, fauna, vegetació, menjars típics, edificis representatius, costums i tradicions, música. I, a més, cada classe porta per nom alguna cosa que té a veure amb el país que treballa, com per exemple, la classe dels Malgaixos, que treballa Madagascar. El que es pretén és que totes les

Pares i mestres comparteixen amb els petits l’activitat. LLAR PICA-CANYA

CABANES | M. R.

L’objectiu és que totes les escoles de la ZER comparteixin i construeixin un aprenentatge cooperatiu. ZER TRAMUNTANA

ZER TRAMUNTANA

Escola Puig Segalar. VILADAMAT 쩛 4 aules. Escola de Ventalló. 쩛 5 aules. Escola Els Valentins. VILAMACOLUM 쩛 3 aules.

EMPORDÀ | DILLUNS, 5 DE MARÇ DEL 2013

Diàlegs d’Educació

III

Els promotors del pòster: Sílvia Brugués (Llar Ballmanetes); Roser Aguado (Ins El Pedró); Lilian Xiqués (Esc Empúries); Pere Guanter (Ajuntament) i Anna Muntadas (Esc L’Esculapi). MAIRENA RIVAS

El pòster «La meva escola, el nostre entorn» ® La Taula de Debat Educatiu de l’Escala crea un material, complementat per una web, de sensibilització vers el medi ambient L’ESCALA | MAIRENA RIVAS

Aquest número del suplement «Diàlegs d’Educació» és especial perquè inclou, com trobareu girant aquesta pàgina, el pòster ambiental, un material que ha desenvolupat la Taula de Debat Educatiu de l’Escala (TDE-E). La taula reuneix, mensualment, els responsables de les escoles del municipi, el tècnic d’Educació de l’Ajuntament i el Servei Educatiu de la zona per traçar i coordinar diferents actuacions educatives. Una d’aquestes actuacions ha estat el disseny d’aquest pòster, que té com a lema La meva escola, el

nostre entorn. Amb l’edició d’aquest pòster es vol donar un pas més en la tasca de reflexió dels centres educatius envers la problemàtica ambiental per tal d’unificar criteris, sortir de les aules i donar-ho a conèixer a les famílies i l’entorn. Per tant, aquest material vol arribar als infants, les famílies, el professorat i l’administració. S’han editat 2.000 unitats del pòster ambiental que es repartiran a les famílies de l’Escala. I, a través del SETMANARI EMPORDÀ, fem un segon tiratge de 8.000 exemplars que hem encartat en aquesta edi-

ció i que forma part del suplement «Diàlegs d’educació». Al mateix pòster, trobareu un codi QR per tal de poder visualitzar i disposar d’informació més detallada del treball del pòster per part dels centres. Així doncs, el pòster aporta, de manera amena i interrogativa, un seguit d’informacions per tal de dur el lector a qüestionar les seves accions, compromisos i comportaments ambientals. Els quaranta comportaments ambientals que es plantegen al pòster apareixen també ampliats i detallats a la pàgina web. De fet, la

ELS GRANS OBJECTIUS DEL PROJECTE

Ajudar els centres a incorporar els valors de l'educació per a la sostenibilitat en tots els àmbits de la vida del centre (currículum, gestió, relacions amb l'entorn, etc.).

web és una font d’informació i de recursos. Hi trobareu una guia, un joc ambiental i un test ambiental, un apartat dedicat als centres que tenen el distintiu Escola Verda, notícies, campanyes, formació i un banc de materials.

Promoure la participació i la implicació activa de la comunitat educativa en la millora del seu entorn.

Afavorir l'intercanvi entre els centres que comparteixen uns mateixos objectius. Fer xarxa.

MAIRENA RIVAS

Carles Roman IL·LUSTRADOR. DIBUIXANT DE CÒMICS. AUTOR DEL PÒSTER AMBIENTAL

«El pòster té una funció i esperem que vagi molt bé» ENTREVISTA Carles Roman (Portbou, 1970) és el dibuixant que ha creat el pòster ambiental. Fa uns anys, va decidir establir la seva residència a l’Escala, i a banda de donar vida als seus personatges de còmic (és autor del superheroi Drac Català i de les historietes de Fabi i Fedó, entre d’altres) també és professor de dibuix i pintura, de còmic i cinema. Podeu seguir el seu treball al blog carlesroman.blogspot.com.es (Entre vinyetes i bafarades). L’ESCALA | M. R. P

Com s’ha gestat el pòster?

Els mestres em van venir a buscar un dia. Em coneixen perquè he fet tallers extraescolars de còmic i de cinema. Em van dir si els podia fer un dibuix de l’escola R

partint de la idea de la 13, Rue del Percebe, de Mortadelo y Filemón. Que es veiés la paret de l’escola oberta i que tractés sobre l’ecologia i el reciclatge. P Quina ha estat la complexitat d’aquest treball? R Hi ha hagut molta feina, perquè, a part dels mestres, en l’elaboració de tot aquest projecte han entrat més departaments, Ensenyament, l’Ajuntament... El primer dibuix era molt simple, però hi hem hagut de canviar coses, afegir coses, treure coses, fins a aconseguir el pòster definitiu. Tinc una pila de versions del mateix pòster. P

Quant temps de feina?

R S’ha allargat una mica en el temps. Vam començar cap a finals del curs passat i ho teníem molt avançat al juny, però ho hem acabat d’enllestir en iniciar-se aquest curs. Hi ha hagut molts

petits retocs, que si posa un aire condicionat, que si canvia les pomes per préssecs perquè la fruita ha de ser de la temporada en què es va amb màniga curta... molts detallets. Està tot molt estudiat.

els detalls. Aquest pòster té una funció i esperem que vagi molt bé i que els pares dels nens s’impliquin i posin les recomanacions que trobaran en pràctica.

P En quin tipus de dibuix va pensar quan li van proposar fer el pòster?

Sí, perquè a través del pòster et pots connectar a una pàgina web on apareixen explicacions de tots

R Em van proposar que partís de la idea de 13, Rue del Percebe, però l’estil dels personatges no segueix la línia d’Ibáñez, sinó la meva prò-

Cada detall, de fet, té la seva importància. R

pia, la meva de quan faig il·lustració infantil. L’edifici de l’escola sí que està inspirat en Ibáñez. P Hi ha desenes d’elements en aquesta il·lustració. R N’hi ha moltíssims. La feinada ha estat anar canviant moltes coses sense trencar l’harmonia del conjunt. Hem intentat conservar el pes dels elements sense trencar l’harmonia.

Diàlegs d’Educació

DIMARTS, 5 DE MARÇ DEL 2013 | EMPORDÀ

EMPORDÀ | DIMARTS, 5 DE MARÇ DEL 2013

Diàlegs d’Educació

Descripció del projecte del pòster

El pòster ambiental intenta plantejar, de manera amena i interrogativa, un seguit d’informacions per tal de dur el lector a qüestionar les seves accions, compromisos i comportaments ambientals. El pòster, obra de l’il·lustrador Carles Roman, detalla quaranta comportaments ambientals que vénen acompanyats d’una guia que especifica quina és cadascuna de les accions que desenvolupen els pictogrames, amb un apartat de [+info] que obre la porta a una gran quantitat de recursos didàctics per treballar el tema. Totes les activitats proposades a través del pòster i les informacions complementàries es troben a Internet, en aquesta pàgina web: https://sites.google.com/a/xtec.cat/escoles-verdes-ae/home, a la qual podeu accedir també a través del codi QR que trobareu al mateix pòster. En aquest espai de la xarxa, també s’hi inclou un test ambiental, per conèixer el grau de compromís amb el medi ambient de cadascú, i un joc ambiental, en què es convida tothom a aprendre jugant, llegint i reflexionant.

GUIA

TRES EXEMPLES DE LES ACCIONS EL PÒSTER CONTÉ 40 ACCIONS AMBIENTALS PER CANVIAR EL NOSTRE ENTORN

A PEU, EN BICI O EN PATINET: En trajectes curts, com anar a l’escola o a comprar a les botigues del barri, caldria fer-ho a peu o en bicicleta.

GOTS DE PLÀSTIC: El “sobreembolcall” de molts productes no augmenta la qualitat d’aquests. Cal cercar l’equilibri just entre la qualitat del producte, la seva estètica visual i l’ètica i respecte envers el medi ambient.

EL COMPOSTER: En traureu adob per a les vostres plantes i l’hort. És un autèntic laboratori de la natura, que ens permetrà fer mil i un experiments a les classes de ciències.

EL TEST AMBIENTAL

COMPORTAMENTS DEL DIA A DIA

El test ambiental us proposa anotar en les caselles que trobareu en una graella els compromisos que adopteu amb el vostre entorn. A partir de l’observació del pòster i del detall de les accions que s’il·lustren, podeu saber quin és el vostre comportament mediambiental en el vostre dia a dia, a l’escola, a casa i al municipi. Els qui sumeu més punts podeu convertir-vos fins i tot en líders ambientals.

EL JOC AMBIENTAL

CONDUCTES POC RESPECTUOSES Aquest material incorpora un altre element d’anàlisi, que permet la interacció dels infants amb les famílies per aconseguir aquests objectius. Es tracta d’un joc visual que s’identifica amb una icona, on es mostren quatre comportaments incorrectes, conductes poc respectuoses amb el medi ambient que cal descobrir amb l’ajut dels adults i trobar una possible solució.

DILLUNS, 5 DE MARÇ DEL 2013 | EMPORDÀ

Diàlegs d’Educació

«LA LLIÇÓ DE L’EMPORDÀ CREMAT» El programa eduFOC ha servit per posar en marxa, al llarg d’aquest curs, tota una sèrie d’activitats, conferències, tallers i cursos per al professorat; accions amb els alumnes dels municipis més directament afectats pel gran incendi, sessions tècniques, debats, sortides a zones cremades... i ara ha arribat el moment de fer públiques les conclusions.

Les conclusions del programa «eduFOC» conté les «17 coses que cal saber del foc i del bosc» ® El projecte educatiu ha permès analitzar els efectes del gran incendi forestal del juliol passat FIGUERES | MAIRENA RIVAS

El programa eduFoc s’ha tancat amb la lliçó de l’Empordà cremat. El biòleg Josep Maria Dacosta és l’autor del document de conclusions, que es titula 17 coses que cal saber del foc i del bosc. El text és la base de les aportacions dels participants i dels assistents al debat que es va fer el novembre passat i que va promoure el Servei Educatiu de l’Alt Empordà. El debat va comptar amb la participació, a la taula, de l’enginyer de forests a l’Alt Empordà Pere Frigola; Lluís Mont, pagès i regidor a l’Ajuntament de Palausaverdera; Josep Maria Dacosta; la investigadora del CREAF i membre de la IAEDEN Sandra Saura; el director del camp d’aprenentatge Empúries, Gerard Carrión, i Càndid Miró, en representació del Servei Educatiu. En aquella sessió, es pretenia recollir diferents visions i posicionaments sobre el gran incendi del

juliol passat a l’Alt Empordà. També calia analitzar quina havia de ser la gestió necessària per recuperar la zona afectada i, alhora, donar recursos al professorat que els serveixin per fer arribar aquesta complexitat a un alumnat especialment sensibilitzat amb la qüestió. Des d’una òptica pedagògica El debat era, al mateix temps, un dels molts actes que s’han promogut des del Servei Educatiu i que s’han posat en pràctica tant en escoles com en instituts, amb l’objectiu d’intentar valorar des d’una òptica pedagògica i escolar els incendis forestals. El document 17 coses que cal saber del foc i del bosc s’ha posat a l’abast dels professionals i de persones interessades en general, i conté textos breus i concisos sobre aquests elements a tenir en compte a l’hora de fer una aproximació al fenomen dels incendis

Tècnics i professionals han col·laborat en el projecte educatiu. «EDUFOC»

forestals. En el quadre que adjuntem amb aquest text, figuren els títols d’aquestes disset coses a tenir en compte. El document està disponible a l’espai web d’eduFoc: https://sites.google.com/a/xtec.cat/lempor-

dacremat/. Aquest mateix web, que s’encapçala per una imatge creada la dissenyadora gràfica Agnès Figueras, inclou tot el que té a veure amb aquest projecte educatiu relacionat amb els incendis forestals.

LES 17 CLAUS

 El bosc forma part del paisatge, com nosaltres.  El foc és inevitable en els nostres paisatges.  Algunes espècies poden incrementar la seva abundància després d’un incendi.  El bosc regenera (successió ecològica).  L’incendi porta a ecosistemes immadurs (i menys rendibles, encara).  El bosc protegeix de l’erosió.  Les causes del foc: els 3 trentes + 1.  El bosc té propietat (pública o privada).  El bosc necessita gestió (i aquesta val diners).  La pastura: gestió o solució?  La biomassa: gestió o solució?  Cal prendre mesures d’autoprotecció (franges).  Vinyes i olivets són tallafocs (consumir oli i vi de l’Empordà ajuda a prevenir el risc d’incendis).  La gestió dels boscos ha canviat amb el temps.  Els boscos no són abocadors.  El bosc: lloc d’ús públic.  El bosc, objecte d’estudi. Corol·lari: els desastres naturals i la consciència col·lectiva.

Emporta’t la bici on vulguis!

142137

Olympia 2 i l’EMPORDÀ sortegem aquest model plegable de la marca BH Ibiza City i una funda perquè t’acompanyi en els teus desplaçaments diaris o puguis portar-la al tren

ÚLTIM CUePdÓ ició

en la propera portada ntra Busca’l a la co

Col·lecciona els cupons que publicarem del 19 de febrer al 12 de març, envia’ls amb les teves dades i entraràs en el sorteig d’aquesta bicicleta plegable. AMB LA GARANTIA DE BH | OLYMPIA2 FIGUERES I GIRONA

EMPORDÀ | DILLUNS, 5 DE MARÇ DEL 2013

Diàlegs d’Educació

VII

DIALOGUEM AMB...

Eusebi Ayensa DIRECTOR DE L’INSTITUT CERVANTES DE FRANKFURT (ALEMANYA)

«La guia de Maria Àngels Anglada facilita la feina als professors» ENTREVISTA Eusebi Ayensa (Figueres, 1967) és llicenciat en filologia clàssica i doctor en filologia romànica per la Universitat de Barcelona. Ha publicat nombrosos treballs sobre Maria Àngels Anglada i, en la seva etapa de professor, va fer llegir lectures d’aquesta autora als seus alumnes. És acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Ha estat director de l’Institut Cervantes d’Atenes i actualment dirigeix l’Institut Cervantes de Frankfurt. Ayensa parla de l’obra i de la figura de l’escriptora Maria Àngels Anglada en el context didàctic i pedagògic. RIUMORS | MAIRENA RIVAS

La guia de lectura «El poder del record», el recull de l’obra narrativa que ha fet de Maria Àngels Anglada, té com a finalitat facilitar la feina del professorat? P

R El llibre és fruit d’una llicència d’estudi que em va donar el Departament d’Ensenyament, un treball dedicat a l’obra de Maria Àngels Anglada i pensat per facilitar la feina als professors d’ESO i de Batxillerat. El llibre posa per primer cop a l’abast del professorat un ampli ventall d’exercicis

Editen:

que els permet aprofundir en la lectura de vuit de les seves principals novel·les. P

Quines novel·les?

Les closes; No em dic Laura; També a tu, Cleanòrides; Sandàlies d’escuma; Artemísia; L’agent del rei; El violí d’Auschwitz, i Quadern d’Aram. R

Com ha enfocat la guia?

Consisteix en un material didàdic preparat per treballar les novel·les de Maria Àngels Anglada. És una guia útil per a tots aquells professors que desitgin programar la lectura de novel·les de Maria Àngels Anglada a classe, convençuts que les obres d’aquesta escriptora, a banda de ser un autèntic model de català literari, contenen un profund missatge de respecte i de tolerància. R

Quina lliçó treu l’alumne de l’obra de Maria Àngels Anglada? P

R Maria Àngels Anglada és una escriptora molt important de novel·les breus. Les seves novel·les són molt entenedores per als alumnes i, a més, alguns dels temes que tracta són molt d’actualitat i altres també són temes que sempre interessen: el genocidi, la igualtat entre homes i dones, la defensa de la llengua, la denúncia de desigualtats, la protecció del paisatge. Està bé que els joves co-

Eusebi Ayensa ha dedicat moltes hores a estudiar i escriure sobre Maria Àngels Anglada. ROGER LLEIXÀ

«Les obres d’aquesta escriptora contenen un profund missatge de respecte i de tolerància» neguin aquestes novel·les. P

Com està estructurat el llibre?

Els professors tenen poc temps i molta pressa i era important facilitar-los la feina preparant-los la lectura i la comprensió lectora de cada novel·la, exercicis i solucionari, preguntes, exercicis de llengua identificació de fotos. R

Però el llibre no és nou?

El Grup Editorial 62, en la seva col·lecció Aula, va publicar-lo el 2009. Vaig comptar amb la col·laboració de vint-i-cinc professors de tot Catalunya, que van posar en pràctica la guia amb la lectura a R

classe d’alguna de les novel·les de Maria Àngels Anglada. I ara mateix és un llibre que s’utilitza molt. Casualment, aquest any és lectura obligatòria a secundària El quadern d’Aram, i es dóna la circumstància que l’últim dissabte d’aquest mes de març seré a Lleida per parlar sobre aquesta novel·la. P El llibre es completa amb un audiovisual. R L’audiovisual vam fer-lo per gust juntament amb en Josep Collell-Ramis, que és professor de l’Institut Sant Elm de Sant Feliu de Guíxols. Es tracta d’un reportatge audiovisual sobre la vida de Maria Àngels Anglada, amb fotos d’ella, amb entrevistes fetes a ella mateixa i també a persones amb les quals havia tractat, i hi apareixen escenaris que descriu l’escriptora en les seves novel·les.

L’actriu Carme Callol, de l’Escala, és l’encarregada de posar-hi la veu en off. Fins i tot recita fragments originals. P

Són escenaris reals?

Sí, m’ho vaig passar molt bé fent aquest treball. Vam fer sortides exclusivament per a aquest audiovisual. El reportatge sobre la seva biografia, el vam fer a Vic, a Barcelona i a l’Empordà. Per a No em dic Laura, per exemple, vam anar a Vic i a Vilamacolum. També vam anar a Auschwitz, i vam entrevistar Neus Català, un símbol de la resistència. Aprofitant unes vacances a Grècia, també vam enregistrar imatges allà. Després, vam passar moltes hores davant d’una taula de mescles. R

Quin és el títol de l’audiovisual?

Maria Àngels Anglada, vida i obra. I ens el va editar la Diputació de Girona. R

PRÀCTICA REFERENT

La llar de Llers col·labora en el «Repaper» ® El centre ha iniciat, aquest curs, el seu primer pla d’acció dins el projecte d’escoles bressol verdes da xafardejar. Com que les aules estan mig obertes, podem fer un cop d’ull als infants i a les mestres. I de seguida arribem al pati on hi ha el contenidor del paper. Amb l’ajuda d’una cadira que ens deixa l’escola, arribem a abocar tot el que portem als carretons.

Llar d’Infants Els Xiquets de Llers

Els editors del suplement Diàlegs dʼEducació no tenen perquè compartir les opinions expressades en les diferents seccions. Per a més informació adreceu-vos a: www.sealtemporda.net.

Col·laboren:

Aquest curs escolar, la Llar d’Infants Municipal Els Xiquets de Llers hem començat amb molta empenta el nostre primer pla d’acció dins el projecte d’escoles bressol verdes. Un dels objectius que ens vam marcar va ser conscienciar d’alguna manera els infants de la necessitat de reciclar les diferents deixalles. Per aquest motiu una de les accions que ens va semblar molt apropiada va ser col·laborar amb l’escola dels grans en la iniciativa Repaper. Gràcies a la col·laboració d’una mare de l’escola bressol –que ens va informar de la proposta que oferia el Consell Comarcal de l’Alt Empordà en coordinació amb les escoles de la comarca, com també a la bona predisposició de l’escola municipal de Llers– hem en-

Els nens aprenen els valors de la sostenibilitat. LLAR ELS XIQUETS

cetat aquest any la nostra petita contribució a fer més sostenible aquest entorn on vivim. Així que, un cop per setmana, dos infants recullen tot el paper de les dues escombraries de l’es-

cola. El col·loquen en dos carretons de la compra que ens fan molt d’ús, i anem cap a l’escola dels grans. Els seus passadissos són molt grans i estan plens de dibuixos molt bonics que ens agra-

Un moment màgic Creiem que és un moment màgic per als infants. No només per la introducció d’elements sostenibles dins el seu espai de vida escolar i el seu valor pedagògic entorn a les capacitats que es desenvolupen, sinó per la pròpia vivència d’entrar a l’escola dels grans i ser partícips amb ells d’aquesta petita però gran acció. A més a més, ajudem l’escola dels grans a recollir més paper i així el retorn que tindrà en forma de paper reciclat, per part del Consell Comarcal, serà més gran.

DILLUNS, 5 DE MARÇ DEL 2013 | EMPORDÀ

Diàlegs d’Educació

VIII

L’ACUDIT

WEB RECOMANADA

PER VÍCTOR FERNÁNDEZ

HTTP://MESTRESCLASS.CAT/

Mestresclass és un nou espai web on allotjar vídeos educatius en català. Ara per ara hi ha obertes tres línies de treball: aula al núvol (vídeos autoeditats pel professorat), masterclass (fragments seleccionats de conferències), i bones pràctiques (minireportatges). Projecte endegat per ARA.cat i la UOC.

L’ENIGMA

L'ENIGMA DEL VAS I L’AIRE Si tenim un vas amb aigua fins a la meitat, com t’ho faries per treure l’aire de l’altra meitat? Solució: Omplint tot el vas d‘aigua. Autor: Lluís Segarra. Títol de lʼobra: Problemates. Recull de problemes matemàtics per a totes les edats. Editorial: Graó, Biblioteca de Guix, 122

Víctor Fernández. Alumne de primer del Batxillerat Artístic de lʼInstitut Alexandre Deulofeu de Figueres.

La frase: “Un dels principals objectius de l’educació ha de ser ampliar les finestres per les quals veiem el món.” (Arnold Glasow)

BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES DE L’ALT EMPORDÀ FALGUÉS FOTOGRAFIA

Carles Bosch de la Trinxeria, de la Jonquera Mercè Crespo

La biblioteca Carles Bosch de la Trinxeria de la Jonquera és un espai de trobada i de cohesió social. És una biblioteca filial d’un municipi fronterer de 3.200 habitants, que atén una àmplia diversitat cultural. Funciona, des de fa més de 20 anys, com un au-

tèntic punt de trobada, per a grans i petits. Ha esdevingut un centre d’informació local, un lloc d’estudi i lleure on conviure generacions, races i cultures ben diferents. D’acord amb el Manifest de la UNESCO de la Biblioteca Pública, vetlla per la multiculturalitat i facilita la integració social, cultural i lingüística

dels usuaris, i afavoreix la integració i la convivència. De les moltes activitats que organitza com a biblioteca pública, oberta a tothom i dedicada a la formació continuada dels seus usuaris, destacaríem: la creació d’una secció d’idiomes per a l’autoaprenentatge, els grups de conversa en català i cas-

tellà per a veïns nouvinguts d’arreu, les visites escolars mensuals de la Llar Terra de Vents i dels diversos grups de l’Escola Josep Peñuelas del Río, així com les sessions especials de tallers de manuali-

tats i de L’hora del conte, adreçades a mainada de totes les edats.

RECOMANACIONS DE LES BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES DE L’ALT EMPORDÀ

LLIBRE

CARRIER, ISABELLE UNA MICA DE MAL HUMOR

BURGAS, ÀNGEL NOEL ET BUSCA

ROWLING, J. K. LA VACANT IMPREVISTA

JOVENTUT

LA GALERA

DIPUTACIÓ DE GIRONA

® Quan en Pit i en Pat ® L’Enric es desperta a l’hospital i es coneixen, de no recorda res. Però tot i la seguida es fan desorientació és capaç de inseparables: riuen, detectar que alguna cosa no va a juguen... s’entenen l’hora... sinó, per què hi ha molt bé i creuen que d’haver vigilància policial a la junts sempre seran porta de l’habitació? Per què un feliços. Però, amb el desconegut li escriu una nota on temps, comencen a diu: “Noel et busca”? Per què li no estar d’acord i sovint s’enfaden. A poc a poc s’instal·la diuen que té petits senyals de entre ells una mica de mal humor que creix i creix... i, de cirurgia facial?... L’única sobte, els separa. Es tracta d’un àlbum amb il·lustracions alternativa que té és descobrir el molt minimalistes sobre la diferència, en què Isabelle seu passat. Una novel·la de suspens per a joves totalment Carrier explora les relacions humanes i els sentiments addictiva, en què l’autor planteja temes que fan qüestionar amb molta delicadesa. els nostres valors. Aventura i tensió assegurades.

Col·laboren:

® Quan Barry Fairbrother mor inesperadament amb poc més de 40 anys, tot Pagford queda tocat. Pagford és un poblet típicament anglès, amb una plaça bonica i una església, però el que s’amaga rere una aparença tranquil·la és en realitat una guerra oberta entre els veïns: els rics s’enfronten amb els pobres, els adolescents amb els pares, les dones amb els marits i els professors amb els alumnes. Pagford no és pas el que semblava a primera vista. I la plaça que queda vacant a l'ajuntament aviat esdevé el catalitzador de la guerra més sonada que recorden els habitants de Pagford.