Diàlegs d'Educació 1.2

EMPORDÀ | 15 DE DESEMBRE DEL 2009

Diàlegs d’Educació

Diàlegs d’Educació

NÚMERO 2 | DESEMBRE DEL 2009

La ciència en primera persona Els alumnes d’institut aprenen el més nou d’investigació científica La química Sílvia Simó i la biòloga Montserrat Coll han pronunciat conferències a prop de 400 estudiants de set instituts de la comarca amb motiu de la commemoració del Dia de la ciència a les escoles 2009

EN XIFRES

188 PERSONES En la xerrada a l’IES Olivar Gran Els assistens han vingut dels IES Castelló d’Empúries, Cendrassos, Illa de Rodes, Olivar Gran i Ramon Muntaner.

218 PERSONES En la xerrada a l’IEs Narcís Monturiol Han vingut dels IES Castelló , Alexandre Deulofeu, Narcís Monturiol i Ramon Muntaner i Illa de Rodes.

FIGUERES | MAIRENA RIVAS

Aquest novembre s’ha dut a terme el Dia de la ciència a les escoles 2009, i en el marc de la proposta La ciència en primera persona, la professora titular de l’àrea de Química Física de la Universitat de Girona (UdG) Sílvia Simó ha pronunciat la conferència Ballant amb BioNanoMolècules, a l’IES Olivar Gran de Figueres. Un total de 188 persones, 177 de les quals eren alumnes de sis instituts de la comarca i la resta professors, han escoltat la xerrada de Sílvia Simó, basada en la recerca que es porta a terme dins del grup d’M4, a l’Institut de Química Computacional de la UdG. Dins d’aquest grup de recerca M4 s’investiga sobre molècules d’interès biològic, com poden ser les bases de l’ADN, i molècules d’interès nanotecnològic, com són els nanotubs i els ful·lerens. Tota aquesta recerca es porta a terme mitjançant la Química Computacional, és a dir, modelitzant aquests sistemes mitjançant eines

I

A l’esquerra, la conferència de Montserrat Coll. A la dreta, la que ha fet Sílvia Simó. SERVEI EDUCATIU DE L’ALT EMPORDÀ

computacionals. Per tant, l’objectiu d’aquesta xerrada era mostrar als estudiants dels instituts quina és la investigació que pot portar a terme un Químic Computacional.

Sílvia Simó ha mostrat com són algunes de les molècules més importants a escala biològica i nanotecnològica. També ha parlat sobre què vol dir modelitzar una reacció química i quins avantatges comporta. Finalment, i tal com el seu nom indica, els alumnes han vist com ballen les molè-

cules, és a dir, s’ha modelitzat el seu espectre de vibració.

Amb motiu de l’activitat, La ciència en primera persona, Montserrat Coll, llicenciada en Biologia per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, també ha estat a Figueres per fer una conferència a l’entorn de la vida a l’oceà glaçat. Actualment, Montserrat Coll realitza la seva tesi doctoral sobre l’expressió gènica en comunitats microbianes marines des de 2005 a l’ Institut de Cièn-

cies del Mar (ICM-CSIC) de Barcelona. En concret, estudia com canvien els patrons globals d’expressió gènica de les comunitats de microorganismes marins i també l’expressió d’alguns gens concrets importants en l’ecologia d’aquest ecosistema. Un total de 218 persones, d’entre les quals 207 han estat alumnes, han seguit atentament la conferència de Montserrat Coll, que ha tingut com a escenari l’IES Narcís Monturiol. Montserrat Coll ha parlat

sobre el que es pot arribar a descobrir des de la coberta del vaixell trencaglaç Amundsen. Ella mateixa comenta que “si ens deixem endur per l’aparença desèrtica del paisatge àrtic es fa difícil imaginar com poden viure animals com óssos o guineus al bell mig d’aquest mar gelat. Però sota el gel hi viuen una gran quantitat de microorganismes que fan la fotosíntesi i que són la base d’aquest ecosistema tan peculiar”. La biòloga forma part d’un equip que ha d’anar fins allà a estudiar la vida que no es pot veure a ull nu, des dels virus fins a les algues microscòpiques. En la conferència va parlar, entre altres coses, sobre les expedicions als pols, sobre la importància de les zones polars i sobre les particularitats del gel marí i de la vida que sustenta.

LA VEU DELS CENTRES JOSEP MARIA GODOY I TOMÀS CRP del Servei Educatiu de l’Alt Empordà

OPINIÓ a es va comentar a la primera edició que l’objectiu principal d’aquest suplement és donar veu als centres i publicitar les moltes activitats que desenvolupa el professorat i l’alumnat a les escoles i instituts de la nostra comarca. Massa sovint el concepte “notícia” va lligat a as-

J

pectes negatius o tremendistes que no fan més que eclipsar les bones pràctiques de tots i cadascun dels centres educatius. Perquè realment tots els centres, sense excepció, poden explicar un bon grapat d’activitats d’èxit, algunes més espectaculars que d’altres, però amb l’objectiu clar de col·laborar en el que són els

tres grans eixos pels quals vetllem tota la comunitat educativa: millorar el resultat dels aprenentatges, millora de la cohesió social i assolir les competències bàsiques necessàries per desenvolupar una vida social, cultural i laboral correcta. Aquestes darreres setmanes hem tingut alguns exemples que m’agradaria destacar i que no han generat cap mena de ressò mediàtic: el 18 de novembre va ser el Dia de la ciència, i a Figueres es van organitzar dues conferències on van assistir-hi més de 300 alumnes de batxillerat. Al marge de la

«Perquè realment tots els centres poden aplicar un bon grapat d’activitats d’èxit»

quantitat d’assistents (era en hora lectiva) va ser molt il·lusionador veure com un bon nombre d’alumnes interessats directament amb la investigació van tenir l’oportunitat, un cop acabada la xerrada, de conversar amb les dues conferenciants que els van oferir tot el seu suport i ajuda per aclarir dubtes i angoixes de futur.

Uns dies abans, un alumne de primària de Figueres havia estat

guardonat amb un premi nacional. És en Pau Coromina de l’escola Sant Pau de Figueres. Ningú, o ben poca gent, se’n va assabentar –nosaltres tampoc–.

Aquests són dos exemples senzills (n’hi ha més) que constaten un fet recurrent: no donem importància ni rellevància als fets del nostre entorn més proper.

Aquesta, doncs, és la voluntat d’aquests Diàlegs d’Educació: fer de contrapès a la balança mediàtica de les notícies relacionades amb el món de l’ensenyament i donar als centres un lloc on difondre què fan i com ho fan.

TORNA A PATINAR A LA RAMBLA 27991

A partir del dissabte dia 19 a la tarda, vine cada dia a la pista de gel.

Oberta fins al 7 de gener del 2010.

Més informació: Servei de Joventut · Tel. 972 032 326 / joventut@figueres.org

II

DIMARTS, 15 DE DESEMBRE DEL 2009 | EMPORDÀ

Diàlegs d’Educació

L’ESCOLA PARLA

Centre Municipal d’Educació Infantil Els Pins: aprenent a viure i a conviure

Els mestres de la ZER Les Salines, que agrupa cinc pobles, formen comissions

® Un únic propòsit, que l’infant gaudeixi i sigui feliç

® D’aquesta manera, poden treballar àmbits específics

MAIRENA RIVAS

ROGER LLEIXÀ

FIGUERES | M. R.

MAÇANET DE CABRENYS | M. R.

El Centre Municipal d’Educació Infantil Els Pins de Figueres parteix de la premissa que la llar d’infants és un espai on els infants aprenen a viure i a conviure. I a Els Pins descriuen aquest ambient amb dues preguntes i les consegüents respostes: “Què ens proposem? Que l’infant gaudeixi i sigui feliç. Què necessita per ser feliç? Sentir-se estimat, ser atès en les seves necessitats bàsiques (menjar, dormir, higiene) i rebre suport i estímuls aprenent a conviure amb els altres”.

La manera de fer d’Els Pins es fonamenta en transmetre confiança cap a l’infant i en creure en les seves aptituds. “L’infant no és una ampolla buida que hem d’anar omplint de coneixements i aprenentatges –com diria Vigostki– sinó que està ple d’aptituds i capacitats que hem d’ajudar a sortir”, anoten les professionals d’Els Pins, que consideren prioritari que l’infant es prengui el seu temps, cal respectar el ritme de cadascú perquè d’aquesta manera aconseguiran els aprenentatges que els donaran autonomia i, per tant, seguretat. Aquests primers anys, la seva vida gira sobretot a l’entorn del joc i d’aquelles activitats destinades a cobrir les seves necessitats bàsiques: higiene i cura del cos, alimentació i descans. És en aquestes activitats on a la llar d’infants dedica més temps i esforç.

A l’institut d’ensenyament secundari de Llançà, s’ha detectat un nombre prou significatiu d’alumnes susceptibles de participar en una experiència educativa que es denomina equinoteràpia.

Cada dijous, un grup de cinc alumnes es desplaça a Tarradelles, a tocar Bàscara, per assistir a una classe que es basa en un mètode terapèutic que utilitza els cavalls, les tècniques d’equitació i les pràctiques eqüestres dins un abordatge interdisciplinar en les àrees d’equitació, salut i educació, buscant la rehabilitació, la integració i el desenvolupament físic, psíquic i social de persones amb capacitats diferents. Els alumnes que requereixen d’aquesta tècnica educativa es concentren a primer i segon d’ESO i en línies generals són nois que presenten una sèrie de trets característics que dificulten un aprofitament òptim de les sessions de classe ordinàries. Bàsi-

cament, són alumnes amb dèficit d’atenció. Pat Centelles és psicopedagoga de l’IES de Llançà i és alhora la responsable de les classes d’equinoteràpia. Ella diu que tenint en compte que es tracta d’una activitat terapèutica, l’èxit

de la qual depèn en gran mesura de la motivació de l’alumne i de la seva participació en les sessions que es desenvolupen, és imprescidible la implicació no només de l’estudiant, sinó també de les seves famílies.

La línia pedagògica de la Zona Escolar Rural (ZER) Les Salines es fonamenta en el model de persona a la qual educa, per tal que assoleixi autonomia, autoestima i confiança, respecte vers els altres, capacitat d’aprendre a aprendre, esperit crític, valors, hàbits, implicació en el poble, capacitat de ser feliços i habilitats cognitives. Per aconseguir aquest objectiu, els mestres i les mestres s’han agrupat en comissions de dues o tres persones que treballen aspectes molt específics, com és l’educació ambiental, la salut, la llengua, la trobada d’escoles de la ZER i la seva festa i la tecnologia, entre d’altres àmbits.

La ZER Les Salines la componen les escoles de cinc pobles. A Agullana, hi ha seixanta alumnes i cinc mestres; a Biure, hi ha catorze alumnes i dos mestres; a Boadella, hi ha vint-i-dos alumnes i dos mestes, a Maçanet de Cabrenys, hi ha quaranta-nou alumnes i quatre mestres, i a la Vajol, hi ha vuit alumnes i un mestre. La ZER compta, a més, amb cinc mestres itinerants, de música, d’anglès, d’educació física, una mestra d’educació especial i una de suport. La directora de la ZER, que també és directora de l’escola de Maçanet, Neus Vidal, afirma que una Zona Escolar Rural permet als mestres de diferents indrets compartir idees i marcarse uns objectius a complir.

om ja se sap, la implantació de la LOGSE va comportar canvis importants en l’organització del sistema educatiu.

Un d’ells fou que l’alumnat s’escolaritzaria fins als 16 anys, allargant així l’ensenyament obligatori durant dos anys. Apareixia l’ESO, que feia que els alumnes cursessin uns estudis nous com a continuació de l’etapa de Primària. Fins aquell moment, les escoles feien l’EGB –obligatòria– i els instituts cursaven BUP o FP –ensenyaments no obligatoris. El canvi obligava a vincular els centres d’EGB i els instituts. Així va aparèixer el concepte d’adscripció de centres. Cada centre de Primària havia de tenir-ne un de Secundà-

ria de referència per tal de garantir la plaça i la continuïtat dels estudis obligatoris. I a la vegada, i més important, elaborar un plantejament pedagògic, una programació lineal per a tot l’ensenyament obligatori. Tot aquest canvi comportà l’aparició de nous aspectes a considerar com el transport i el menjador, ja que un bon percentatge d’alumnes eren i són desplaçats. D’aquí va néixer el Mapa Escolar de Catalunya que va permetre tenir aquestes qüestions perfectament organitzades.

Va ser un esforç important en el seu moment i durant molts anys ens ha servit d’eina de treball. Amb el pas del temps, s’ha vist que bona part de la feina feta seguia essent vàlida, però la mateixa dinàmica

social ens ha obligat a revisar-ho, ni que sigui puntualment. Com es tradueix tot això a l’Alt Empordà?

I a Figueres? Figueres i els seus voltants concentren gran part de la població de la comarca. Com ho fem, doncs? Com es va fer? Inicialment es va preveure que totes les escoles de Primària de Figueres i les de les poblacions més properes estiguessin adscrites a tots els instituts de Figueres. La publicació de la LOE va introduir aspectes que obligaven a replantejar la situació i a vincular més directament una escola a un institut, tal com inicialment es volia. Des dels Serveis Territorials d’Educació vam començar el curs passat –i aquest curs 2009-10 és el primer que s’ha portat a la pràctica– a tre-

ballar en la idea que cada escola de Primària tingués un institut de referència i prou –hi estigués adscrit.

La distribució dels centres de Primària a Figueres no fa fàcil aquesta feina. Tampoc ajuda el nombre d’alumnes de cada escola. Hem d’ubicar l’alumnat de 12 centres de Primària en 7 de Secundària, sense oblidar mai els pobles de l’entorn. I per a què tot això? Per aconseguir una millora pedagògica, una millora de la qualitat educativa i dels resultats obtinguts. I una cohesió social més gran. La tasca no es fàcil. Hem de vèncer reticències, actituds immobilistes, dubtes, corregir errors, però hem encetat un camí que ens ha de portar cap a l’excel·lència en l’ensenyament.

La classe d’equinoteràpia al Mas Alba comença amb la neteja i la preparació del cavall. ROGER LLEIXÀ

L’equinoteràpia, una nova tècnica educativa a l’institut de Llançà ® Cada dijous, un grup de cinc alumnes amb dèficit d’atenció fa classe amb cavalls

C

A FONS

MARTÍ FONALLERAS Inspector de la Zona

LES ADSCRIPCIONS DE CENTRES

ROGER LLEIXÀ

LLANÇÀ | MAIRENA RIVAS

Al Mas Alba Els cavalls són els agents motivadors ® En l’equinoteràpia, no s’ensenyen habilitats d’equitació específicament, sinó que el cavall és l’agent motivador que permet aportar als alumnes uns beneficis de tipus físic i també en l’àmbit personal, emocional i social.

EMPORDÀ | DIMARTS, 15 DE DESEMBRE DEL 2009

Diàlegs d’Educació

ROGER LLEIXÀ

ADELA SUÁREZ

ROGER LLEIXÀ

Breus

ALUMNE DEL CEIP SANT PAU

Pau Coromina guanya un premi d’oratòria Pau Coromina Pujolàs, alumne de 6è del CEIP Sant Pau de Figueres, ha resultat guanyador, en la categoria de Primària en el Concurs d’Oratòria en Diverses Llengües, que té l’objectiu de potenciar la competència oral en llengües estrangeres entre l’alumnat de Catalunya.

Pau Coromina ha obtingut una plaça en estades d’immersió lingüística a Catalunya. REDACCIÓ | FIGUERES

El 27 de novembre es va fer a Girona la I jornada de difusió del PAP (Programa d’Aprenentatge Permanent, de la Unió Europea) i, en la presentació d’experiències d’Educació infantil-Primària i d’Educació Secundària, van intervenir Goretti Blanch de l’Escola Amistat, amb Un projecte pilot de l'OAPEE, i Caterina Casanovas de l'IES Deulofeu, amb Una experiència de Comenius multilateral. REDACCIÓ | FIGUERES

XERRADA A L’IES EL PEDRÓ

La mestra Eva Bach dóna pautes per parlar amb els adolescents

APRENENTATGE PERMANENT

Dos centres de Figueres a la I jornada PAP de la demarcació gironina

III

UNA DÈCADA DE CANÇONS

UN BLOC DE L’IES CENDRASSOS

La coral del Muntaner celebra el 10è aniversari

El professor de llatí Lluís Inclán, guardonat

La coral de l’Institut Ramon Muntaner ha celebrat el seu desè aniversari. Ho ha celebrat amb un concert a l’església de Sant Pere de Figueres, amb la interpretació d’aquest repertori: Com un àguila, Donna Donna, Aquàrius, Shalom Freedom, Cançó d'enamorati Sense vent. La coral del CEIP Sant Pau també s’ha sumat a la celebració.

La 2a edició del Premi Educaweb d’Orientació Acadèmica i Professorat ha guardonat el professor de llatí i coordinador de Batxillerat de l’IES Cendrassos de Figueres Lluís Inclan en l’apartat individual de TIC i Orientació pel bloc d’Internet L’orientació a l’abast. El podeu consultar a través de: http://lorientacio.blogspot.com). REDACCIÓ | FIGUERES

REDACCIÓ | FIGUERES

La mestra, formadora de formadors i escriptora Eva Bach ha estat la ponent d’una xerradacol·loqui, que s’ha organitzat a l’IES El Pedró, de l’Escala, amb el títol Missatges clars i valents per educar els adolescents. Amb aquesta conferència, Eva Bach ha intentat resoldre els dubtes de moltes mares i molts pares a l’entorn de les responsabilitats que corresponen als adults, a l’entorn de l’amor i l’autoritat durant l’adolescència i a l’entorn dels requisits previs per a una bona comunicació amb adolescents. Eva Bach ha plantejat estratègies sobre com s’ha de parlar amb els adolescents. REDACCIÓ | L’ESCALA

DIALOGUEM AMB...

Anna Muntadas

R Ho intento. M’agrada relacionar-me bé amb els alumnes però sense perdre mai la perspectiva que on hi ha el mestre hi ha d’haver un ordre i unes coses a fer.

MESTRA D’EDUCACIÓ ESPECIAL DEL CEIP ESCULAPI DE L’ESCALA

«On hi ha el mestre, hi ha d’haver un ordre» ENTREVISTA

R M’agraden els nens, relacionarme amb ells, i això fa que sigui totalment vocacional.

D’on li ve la vocació de mestra?

P Per què es va decantar per l’especialitat d’educació especial?

R De tota la vida. He volgut ser mestra des que era petita, però no sabia de què. Fins a COU no em vaig decidir per l’especialitat. Però sempre vaig tenir ganes de fer de mestra.

R Ho vaig fer arran d’haver vist al meu institut un nen amb Síndrome de Down. El mirava molt, mirava què li feien, i en veure tot això vaig decidir que volia fer educació especial.

L’ESCALA | MAIRENA RIVAS P

Anna Muntadas exemplica la il·lusió del professorat novell. Té 30 anys i és natural de Tona, a la comarca d’Osona, si bé fa un temps va decidir establir-se a l’Alt Empordà. Anna Muntadas forma part de l’equip directiu del CEIP Esculapi, de l’Escala, des que es va posar en marxa el centre, amb l’inici del curs escolar 2006-2007. És mestra especialitzada en educació especial.

P Què és el que li agrada més de la seva feina?

R

Anna Muntadas, en una aula del CEIP Esculapi de l’Escala. ROGER LLEIXÀ

P Ha estat la feina el que l’ha portat de Tona a l’Empordà?

P En recorda algun, de mestre, en especial?

En Joan Roca, el mestre que vam tenir de tutor a setè i vuitè.

Diguem que era el mestre guai a l’hora de la broma i el mestre rec-

R Sí, perquè vaig demanar destinació cap a aquí, però també ho vaig triar pel mar. Ara, ja m’he instal·lat aquí i no em mouré si no hi ha res de nou.

P

S’ho prenia com un joc, de petita?

No. El que passava és que m’agradava molt anar a l’escola i vaig tenir mestres molt xulos i això va fer que m’agradés tant la feina.

R

te a l’hora de la classe. Ell entenia molt bé els alumnes, ens escoltava molt.

P

I vostè és així, com a mestra?

LA BONA PRÀCTICA

Editen:

L’Observatori de l’Esport de l'Alt Empordà ® 4a edició de les Jornades «Posa't al dia» de l’esport escolar LA DADA

SANT PERE PESCADOR | REDACCIÓ

Els editors del suplement Diàlegs dʼEducació no tenen perquè compartir les opinions expressades en les diferents seccions.

Per a més informació adreceu-vos a: www.sealtemporda.net.

Sant Pere Pescador ha estat la seu de la quarta edició de les jornades d’activitats físicoesportives en edat escolar de la comarca, una iniciativa que promou el servei d’esports del Consell Comarcal de l’Alt Empordà. Els objectius han estat congregar els professionals que vetllen per la bona pràctica de l’activitat fisicoesportiva dels escolars i aprofundir algunes qüestions que es plantegen actualment en aquest

INFORMACIÓ VIRTUAL WWW.OEALTEMPORDA.ORG

La web de l’OE L'Observatori de l’Esport (OE) ha presentat la seva pàgina web (www.oealtemporda.org) que serà la plataforma de difusió i nexe d’unió de totes les figures implicades en l'activitat fisicoesportiva educativa de la comarca: famílies, professors, entrenadors, directius, monitors, formadors i polítics.

Sant Pere Pescador ha estat la seu de les quartes jornades. ROGER LLEIXÀ

àmbit. El programa ha estat molt complet amb tres conferències, cinc ponències, dos seminaris pràctics i una taula rodona.

Els temes tractats han estat la interdisciplinarietat, les noves tècniques d’aprenentatge i coneixement, el treball amb alum-

nes amb discapacitats motrius, algunes experiències innovadores i nous continguts per a l’educació física com el patinatge i el funky. Remarcar l’alt grau de participació del professorat que representa prop d’un 55 % dels centres de primària de la comarca.

IV

DIMARTS, 15 DE DESEMBRE DEL 2009 | EMPORDÀ

Diàlegs d’Educació

AGENDA D’ACTIVITATS AVINYONET DE PUIGVENTÓS Concert de Nadal. Esc. Gonçal Comellas LOCAL SOCIAL DE MAS PAU 19 DE DESEMBRE 17.00 HORES

L’ACUDIT PER JAP

l’alimentació infantil, a càrrec de Mònica Thomas, del Departament de Psicologia de la Universitat de Girona. Presenta l’acte Clara Álvarez, directora del CEIP Garrigàs CENTRE CÍVIC 15 DE DESEMBRE 17.00 HORES Organit-

DESTACAT

BÀSCARA Cantada de nadales SALA MUNICIPAL 19 DE DESEMBRE 17.00 HORES Or-

zen: CEIP Garrigàs - ZER Empordà

ganitza: Escola Joan Reglà FIGUERES L’arribada del patge de SSMM a Educació Infantil de l’escola ESCOLA SALVADOR DALÍ 17 DE DESEMBRE 15.00 HORES Organitza:

L'AMPA de l’escola Pessebre vivent DIFERENTS INDRETS DE L’ESCOLA SALVADOR DALÍ 22 DE DESEMBRE 10.00 HORES Orga-

nitzen: Les mestres i el mestre del centre Exposició Ready Mix MUSEU DE L’EMPORDÀ, Rambla, 2 FINS AL 3 DE GENER

www.museuemporda.org Exposició Narcís Monturiol.

Una veu entre utopia i realitat MUSEU DE L’EMPORDÀ, Rambla, 2 FINS AL 21 DE FEBRER www.muse-

uemporda.org

ROGER LLEIXÀ

Exposició de Monturiol Els alumnes poden conèixer de manera lúdica i educativa com era la vida d’un nen nascut a Figueres al segle XIX, però sobretot conèixer el procés creatiu i entendre el funcionament d’un invent tan rellevant com el submarí.

Exposició Jocs i lectures adaptats per a invidents SALA OBERTA DEL MUSEU DEL JOGUET DE CATALUNYA INAUGURACIÓ, 18 DE DESEMBRE, I FINS AL 28 DE FEBRER GARRIGÀS Conferència Psicologia de

LLERS Cantada de nadales. En l’acte, participen tots els nens i les nenes del centre i la responsable de l’organització és Lídia Manzanera, especialista de música. Enguany incorporen nadales en anglès amb la col·laboració de l’especialista Maite Hernández. ESGLÉSIA PARROQUIAL 18 DE DESEMBRE 21.30 HORES

La frase: “El que hem d’aprendre ho aprenem fent.” (Aristòtil) DESTAQUEM SERVEI EDUCATIU DE L’ALT EMPORDÀ

XTECRADIO: El so als centres docents XTECRADIO. El Departament d'Educació promou l'ús dels audiovisuals i les noves tecnologies. Per aquest fet ha creat la dotació Kit d'Àudio a l'aula. Aquesta dotació està pensada per un treball global del so als centres docents. Un treball específic amb la ràdio escolar per Internet, o bé un treball de teatre, un treball oral de llengües, i fins i tot de dinamització de l'activitat del centre i el seu entorn, etc. Per donar-li qualitat als treballs dels alumnes i les alumnes s'ha pensat en un equipament professional adaptat a les necessitats dels centres i de les seves activitats. Aquest equipament està compost per una maleta amb rodes per facilitar el transport dins el centre i tancada per a facilitar la seguretat. A més de la maleta, hi ha dos altaveus autoamplificats per a poder sonoritzar una sala d'actes o un pati d'escola. Ja podeu disposar d’aquest recurs al Servei Educatiu de l’Alt Empordà.

VILAFANT Interpretació de cançons nadalenques a càrrec de l’alumnat de segon d’ESO. GERIÀTRIC DE VILAFANT 18 DE DESEMBRE MATÍ Exhibició-homenantge a Joel Gonzalez, vilafantenc campió del món de taekondo.

PATI DE L’IES DE VILAFANT 22 DE DESEMBRE 15.30 HORES

RECURSOS EDUCATIUS

LLIBRE; ARXIU PDF

IMAGINACIÓ Bibliografia selectiva per a la biblioteca escolar d'educació infantil i primària ÀREA DE BIBLIOTEQUES. SERVEI DE COOPERACIÓ BIBLIOTECÀRIA

LLIBRE; ARXIU PDF

CONEIXEMENTS Lectures recomanades per a una biblioteca escolar d’ESO ARBÓS, N.; DURBAN, G.; NOFRE, X.; SEGARRA, M.; VENDRELL, S.; MATAMOROS, E.; COORDINACIÓ DE L'OBRA: LLOBET, J.

DVD

KIRIKÚ Y LA BRUJA OCELOT, MICHEL

UNIVERSAL

LLIBRE; ARXIU PDF

FICCIÓ Lectures recomanades per a una biblioteca escolar d’ESO

LLIBRE; ARXIU PDF

DE MÚSICA Bibliografia selectiva

MUT, R.; RAMONEDA, A.; MATAMOROS, E.; COORDINACIÓ DE L'OBRA: LLOBET, J.

VILLANUEVA, JL.; BRAMON, M.; MONTALT, MR.; ULLATE, M.; OJEDA,A.; I COL·LECTIU AMPLI. COORDINACIÓ DE L'OBRA: LLOBET, J.

GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE

GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE

GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT

GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE

CULTURA I MITJANS DE COMUNICACIÓ

CULTURA I MITJANS DE COMUNICACIÓ

DE CULTURA I MITJANS DE COMUNICACIÓ

CULTURA I MITJANS DE COMUNICACIÓ

® Aquesta bibliografia bàsica és el punt de partida de diversos itineraris de lectura que caldrà integrar en la dinàmica de cada centre, en funció de les necessitats de l'alumnat.

® Recull selectiu de lectures recomanades per a ESO. Està integrat per tres tipologies documentals bàsiques i complementàries: els llibres, les publicacions periòdiques i els recursos electrònics.

® El treball bibliogràfic pretén establir el corpus literari que haurien de conèixer els nois i lnoies, com a tria complementària a les lectures obligatòries dels diversos itineraris docents.

® Selecció discogràfica adreçada a un públic general. Hi ha una representativitat de tots els gèneres, èpoques i zones geogràfiques, amb atenció especial a la producció musical catalana.

® Faula clàssica sobre la conquesta de la llibertat i el creixement, inspirada en els rituals d’iniciació que han de passar els adolescents que són la base d’aprenentatge de les societats tradicionals.

MUSEUS COMARCALS: PROPOSTES PEDAGÒGIQUES ROGER LLEIXÀ

Teresa Miquel TÈCNICA DEL MUSEU DE L’EMPORDÀ DE FIGUERES

«L’alumne pot tenir una visió del món de l’art» FIGUERES | MAIRENA RIVAS ROGER LLEIXÀ

MUSEU DE L’EMPORDÀ DE FIGUERES

Serveis educatius

El Museu de l’Empordà (mE) de Figueres presenta diferents activitats educatives adreçades als diferents nivells d’educació primària, secundària obligatòria i postobligatòria amb l’objectiu d’esdevenir una eina i un recurs per a la tasca educativa. El servei educatiu del mE proposa unes visites dinamitzades que tenen com a punt de partida l’observació de les obres d’art com a mitjans per comprendre el món que ens envolta. Adequades a cada nivell, combinen un contingut teòric amb un vesssant pràctic per tal d’estimular l’observació, el diàleg i l’esperit investigador. Totes les activitats per a escolars i estudiants de Figueres i comarca són gratuïtes. Rambla, 2. Figueres

972 50 23 05 www.museuemporda.org

ENTREVISTA Teresa Miquel treballa des de fa més de deu anys al Museu de l’Empordà. Assegura que és una de les poques persones que té com a feina el que més li agrada. És llicenciada en Història de l’Art i té un postgrau d’educadora de museus.

P Quina experiència extreu l’alumne d’una visita al museu?

R Nosaltres li oferim que, a partir de l’observació de la col·lecció, pot tenir una visió del món de l’art i del patrimoni que l’envolta.

P

Com es plantegen les visites?

El servei educatiu té dos camps d’actuació: per una part, la col·lecció permanent del museu, R

que es compon d’arqueologia i de pintura catalana i empordanesa dels segles XIX i XX, i, d’altra banda, les exposicions temporals.

P Quantes persones hi ha al servei educatiu?

R L’equip és multidisciplinar. Hi ha dos educadors, que fan els guiatges a l’exposició, i una persona que ha fet el projecte educatiu.