EMPORDÀ | 19 D’OCTUBRE DEL 2010
Diàlegs d’Educació
Diàlegs d’Educació
NÚMERO 9 | OCTUBRE DEL 2010
ESCRIPTOR
«El que predico és que la llengua és una font de plaer» L’escriptor Màrius Serra ha estat el ponent de la conferència inaugural del curs escolar 2010-2011 a l’Alt Empordà, un acte que es va celebrar el 7 d’octubre a Castelló d’Empúries, amb el títol «Llengües en contacte: va bé Babel?» ENTREVISTA Mairena Rivas CASTELLÓ D’EMPÚRIES
Màrius Serra té aquell do que agraïm els periodistes en una entrevista: pregunta concreta, resposta directa. La seva retòrica àgil fa fàcil la conversa, que aquí transcric fragmentada per qüestions d’espai. Es pren el parlar com un plaer i cadascuna de les seves explicacions s’accentuen amb la frescor i la simpatia d’algú que estima la llengua com a un ésser viu.
realitat deslligada del pati. P Aula i pati són dues realitats interrelacionades? R És fonamental que aquestes dues realitats estiguin en contacte per ser diferenciades, justament. Per tant, el món de l’ensenyament no hauria de veure’s com una bombolla i com un lloc on s’expliquen les coses que s’haurien de fer, en condicional, haurien. El món de l’ensenyament ha de tenir una relació amb el món del carrer i amb aquesta paraula que coneixem com a realitat. Hem de tenir molt present el pati. P
Ha estat seu el plantejament de l’interrogant que formula com a enunciat de la conferència? R El títol pròpiament si. Quan et conviden a fer una conferència sempre intentes entendre a qui va adreçada, i en aquest cas la informació tenia a veure amb la diversitat, amb la nova societat en la qual vivim i en la qual es barregen tantes llengües, i a mi això em va remetre al mite de la Torre de Babel, abastament conegut però a vegades poc aprofundit. D’aquí va sortir un títol, com no podia ser d’una altra manera, juganer, perquè jo el que en certa manera predico és que la llengua és una font de plaer, i totes les llengües encara te’l multipliquen, el plaer. P
El context ha estat l’educació.
R Clarament un context en el qual conviu la llengua espontània amb la llengua formal, perquè jo crec que és un error entendre només l’àmbit escolar com un àmbit deslligat de la quotidianitat. És a dir, entendre l’aula com una
JAUME CAÑET ESTAÑOL Assessor LIC del Servei Educatiu de l’Alt Empordà
L’AULA D’ACOLLIDA, NOMÉS UN PRIMER PAS quest setembre hem començat un nou curs escolar i ja serà el setè des que es van posar en funcionament les aules d’acollida, un recurs que ha facilitat el coneixement de la llengua catalana i la integració de l’alumnat nouvingut als centres educatius. Durant aquests anys hem constatat l’encert de la seva implantació. També hem pogut comprovar, però, que assegurar l’èxit d’aquest alumnat va molt més enllà de l’aula d’acollida. Estudiar les diferents àrees curriculars en una segona llengua que encara s’està aprenent és molt més dificultós que fer-ho en la pròpia ja que per arribar a una competència lingüística similar a la de l’alumnat autòcton hauran de passar alguns anys. Per afavorir aquest procés d’aprenentatge de la llengua és fonamental la complicitat de tota la comunitat educativa i també de la xarxa social. Ara que encara tenim gairebé tot el curs per davant, no és sobrer recordar com n’és d’important que es valori l’esforç que fan la majoria - no tots, és clar, igual que passa amb els que són d’aquí - per sortir-se’n i anar endavant. En cas contrari, el desànim porta molts d’aquest alumnes a abandonar el sistema educatiu abans d’hora. Al marge de les conseqüències personals que aquest fet els pugui comportar, com a país no ens ho podem permetre ja que seran una bona part dels futurs ciutadans i ciutadanes de Catalunya.
A
Per què és tan important el pati?
El pati és on hi ha l’energia. Tota la cultura neix d’espurnes que es donen sempre de manera atzarosa, de manera no codificada. I després, a partir d’aquestes espurnes, és quan es codifica la dita alta cultura i quan es formalitza per ser transmesa. No poden viure l’un sense l’altre però són uns amants difícils, són uns amants d’aquells que de tant que t’estimo t’abonyego, perquè estan sempre en competició i aparentment juguen en lligues diferents. Però no és veritat, jo crec que és fonamental estar sempre amb l’orella parada i amb els ulls ben oberts a allò que passa fora del sistema de coneixement formalitzat i llibresc. R
P
EDITORIAL
P S’escandalitza amb l’ús que es fa de la llengua avui dia?
Màrius Serra, a la plaça de la Moneda de Castelló d’Empúries. JORDI VELASCO
R Diguem que depèn del dia. N’hi per escandalitzar-s’hi, t’he de dir. Però intento fer una mica d’exercici de relativisme, i intento analitzar perquè tinc la reacció d’escandalitzar-me. A vegades, ho tempero una mica, perquè la llen-
gua és un ésser viu que evoluciona i no parlem ni en llatí ni en el català dels nostres besavis. Escandalitzar-se, sí, però més aviat cal posar-hi remei. P Una curiositat: Escriu els seus missatges de mòbil en codi?
R No. Em reconec absolutament anacrònic, és a dir fora del temps, i sóc incapaç d’enviar un sms sense posar els accents. L’única llicència que em permeto és no posar els apòstrofs i en comptes d’un apòstrof poso un espai.
31351
Màrius Serra
I