EMPORDÀ | 19 D’OCTUBRE DEL 2010
Diàlegs d’Educació
Diàlegs d’Educació
NÚMERO 9 | OCTUBRE DEL 2010
ESCRIPTOR
«El que predico és que la llengua és una font de plaer» L’escriptor Màrius Serra ha estat el ponent de la conferència inaugural del curs escolar 2010-2011 a l’Alt Empordà, un acte que es va celebrar el 7 d’octubre a Castelló d’Empúries, amb el títol «Llengües en contacte: va bé Babel?» ENTREVISTA Mairena Rivas CASTELLÓ D’EMPÚRIES
Màrius Serra té aquell do que agraïm els periodistes en una entrevista: pregunta concreta, resposta directa. La seva retòrica àgil fa fàcil la conversa, que aquí transcric fragmentada per qüestions d’espai. Es pren el parlar com un plaer i cadascuna de les seves explicacions s’accentuen amb la frescor i la simpatia d’algú que estima la llengua com a un ésser viu.
realitat deslligada del pati. P Aula i pati són dues realitats interrelacionades? R És fonamental que aquestes dues realitats estiguin en contacte per ser diferenciades, justament. Per tant, el món de l’ensenyament no hauria de veure’s com una bombolla i com un lloc on s’expliquen les coses que s’haurien de fer, en condicional, haurien. El món de l’ensenyament ha de tenir una relació amb el món del carrer i amb aquesta paraula que coneixem com a realitat. Hem de tenir molt present el pati. P
Ha estat seu el plantejament de l’interrogant que formula com a enunciat de la conferència? R El títol pròpiament si. Quan et conviden a fer una conferència sempre intentes entendre a qui va adreçada, i en aquest cas la informació tenia a veure amb la diversitat, amb la nova societat en la qual vivim i en la qual es barregen tantes llengües, i a mi això em va remetre al mite de la Torre de Babel, abastament conegut però a vegades poc aprofundit. D’aquí va sortir un títol, com no podia ser d’una altra manera, juganer, perquè jo el que en certa manera predico és que la llengua és una font de plaer, i totes les llengües encara te’l multipliquen, el plaer. P
El context ha estat l’educació.
R Clarament un context en el qual conviu la llengua espontània amb la llengua formal, perquè jo crec que és un error entendre només l’àmbit escolar com un àmbit deslligat de la quotidianitat. És a dir, entendre l’aula com una
JAUME CAÑET ESTAÑOL Assessor LIC del Servei Educatiu de l’Alt Empordà
L’AULA D’ACOLLIDA, NOMÉS UN PRIMER PAS quest setembre hem començat un nou curs escolar i ja serà el setè des que es van posar en funcionament les aules d’acollida, un recurs que ha facilitat el coneixement de la llengua catalana i la integració de l’alumnat nouvingut als centres educatius. Durant aquests anys hem constatat l’encert de la seva implantació. També hem pogut comprovar, però, que assegurar l’èxit d’aquest alumnat va molt més enllà de l’aula d’acollida. Estudiar les diferents àrees curriculars en una segona llengua que encara s’està aprenent és molt més dificultós que fer-ho en la pròpia ja que per arribar a una competència lingüística similar a la de l’alumnat autòcton hauran de passar alguns anys. Per afavorir aquest procés d’aprenentatge de la llengua és fonamental la complicitat de tota la comunitat educativa i també de la xarxa social. Ara que encara tenim gairebé tot el curs per davant, no és sobrer recordar com n’és d’important que es valori l’esforç que fan la majoria - no tots, és clar, igual que passa amb els que són d’aquí - per sortir-se’n i anar endavant. En cas contrari, el desànim porta molts d’aquest alumnes a abandonar el sistema educatiu abans d’hora. Al marge de les conseqüències personals que aquest fet els pugui comportar, com a país no ens ho podem permetre ja que seran una bona part dels futurs ciutadans i ciutadanes de Catalunya.
A
Per què és tan important el pati?
El pati és on hi ha l’energia. Tota la cultura neix d’espurnes que es donen sempre de manera atzarosa, de manera no codificada. I després, a partir d’aquestes espurnes, és quan es codifica la dita alta cultura i quan es formalitza per ser transmesa. No poden viure l’un sense l’altre però són uns amants difícils, són uns amants d’aquells que de tant que t’estimo t’abonyego, perquè estan sempre en competició i aparentment juguen en lligues diferents. Però no és veritat, jo crec que és fonamental estar sempre amb l’orella parada i amb els ulls ben oberts a allò que passa fora del sistema de coneixement formalitzat i llibresc. R
P
EDITORIAL
P S’escandalitza amb l’ús que es fa de la llengua avui dia?
Màrius Serra, a la plaça de la Moneda de Castelló d’Empúries. JORDI VELASCO
R Diguem que depèn del dia. N’hi per escandalitzar-s’hi, t’he de dir. Però intento fer una mica d’exercici de relativisme, i intento analitzar perquè tinc la reacció d’escandalitzar-me. A vegades, ho tempero una mica, perquè la llen-
gua és un ésser viu que evoluciona i no parlem ni en llatí ni en el català dels nostres besavis. Escandalitzar-se, sí, però més aviat cal posar-hi remei. P Una curiositat: Escriu els seus missatges de mòbil en codi?
R No. Em reconec absolutament anacrònic, és a dir fora del temps, i sóc incapaç d’enviar un sms sense posar els accents. L’única llicència que em permeto és no posar els apòstrofs i en comptes d’un apòstrof poso un espai.
31351
Màrius Serra
I
II
DIMARTS, 19 D’OCTUBRE DEL 2010 | EMPORDÀ
Diàlegs d’Educació
L’ESCOLA PARLA
Els petits participen activament en el manteniment de l’hort. ROGER LLEIXÀ
L’hort de la llar d’infants El Patinet LLANÇÀ | M. R.
El projecte L’hort de la llar permet als infants de la llar El Patinet de Llançà gaudir d’un espai exterior ric i estimulador que fomenta la descoberta i l’experimentació. Així ho explica la directora de la llar d’infants, Anna Bes, que hi afegeix: “És un espai que estimula els sentits i aporta als infants coneixements i respecte vers la natura.” El projecte d’hort es va iniciar el curs passat, com una iniciativa de l’equip directiu del cen-
tre i també de l’AMPA. Aquest estiu passat, s’han trobat que l’hort estava a ple rendiment, i per això ha estat possible oferir als petits amanides preparades amb els productes de la collita pròpia. “Així també potenciem el gust per una dieta sana amb les verdures com a un dels aliments fonamentals”, diu Anna Bes. Tot el que es planta és producte de temporada, i així l’infant adquireix de manera divertida els coneixements sobre l’educació ecològica.
Jordi Vila, a l’aula de tecnologia de l’Institut Alexandre Deulofeu, on ara cursa segon de Batxillerat. ROGER LLEIXÀ
El projecte d’un alumne de l’Institut Deulofeu en una universitat de Boston ® L’estudiant ha desenvolupat un treball específic de l’àmbit de l’acústica i els ultrasons COL·LECCIÓ JORDI VILA
FIGUERES | MAIRENA RIVAS
ment per tal que la biblioteca esdevingui un equipament de tot el poble. Així, es cobreix la falta d’una biblioteca pública. La biblioteca escolar obre totes les tardes, de 5 a 8, i els dissabtes, de 10 del matí a 1 del migdia, per als usuaris del poble. En aquests horaris, hi ha un auxiliar de biblioteca que ha contractat l’ajuntament. “La nostra biblioteca és petita però fa un gran servei, també fa la funció de mediateca, amb serveis d’ordinadors connectats a Internet, dvd i videos”, ha explicat el mestre responsable de la coordinació de la biblioteca, Javier Garcia.
Jordi Vila (Figueres, 1993) té moltíssimes coses a explicar sobre la seva participació en un projecte internacional per a estudiants de tot el món sobre ciències, que ha desenvolupat aquest estiu passat, al llarg de sis setmanes, en una universitat de Boston –el Massachussets Institute of Technology (MIT)–. El jove estudiant de segon de batxillerat de l’Institut Alexandre Deulofeu ha realitzat un projecte específic en l’àmbit de l’acústica i els ultrasons, que ha concretat en l’aspecte de la sonoluminiscència. L’experiència ha estat extraordinària, no només pels coneixements que ha adquirit al costat de primeres espases del món científic, sinó per unes vivències que assegura que no oblidarà mai. “Els primers dies de ser allà, semblaven com estar dins d’una pel·lícula de la qual tu ets un protagonista”, comenta. I és lògic si es té en compte que ha estat residint en una ciutat universitària d’una àrea de Boston amb més de cent facultats. “És un campus tan gran, que fins i tot té hospital i policia pròpia”, anota. Jordi Vila, a banda d’executar
el seu projecte científic i de redactar-ne un article, ha assistit a conferències de científics de gran prestigi, entre els quals hi havia dos premis Nobel. “L’assistència a les conferències, requerien un nivell de formalitat molt alt. Fins i tot havies d’anar vestit d’una manera adient a l’ocasió. Havies de seguir molt de protocol”, explica l’estudiant figuerenc, que pràcticament no ha tingut temps per fer
turisme però que ha après molt de l’american way of life. Diu que li ha costat força adaptar-se al ritme i a la dieta dels americans, que consta principalment d’hamburgueses i pizzes. “No és un tòpic –diu– és real.” Jordi Vila és conscient que el seu projecte està molt ben valorat i que li obre portes i li dóna prestigi, però el que ell més valora és el “record personal”.
tius. Però cal intentar-ho. Amb algunes pinzellades, proposo punts de reflexió que podrien ajudar a pensar aquests necessaris objectius. Pinzellada primera: Un repte bàsic és la recuperació de la confiança dels diversos agents del sistema en ells mateixos i en les estructures i funcions del mateix sistema. La vis -o ‘força’, o ‘compromís’– personal o humana és essencial en qualsevol de les modalitats o nivells de l’educació, més enllà de les seves estructures, i només es pot basar en la confiança. Segona: L’educació fa temps
que ha perdut el monopoli en l’elaboració simbòlica i valorativa dels humans, en la conformació de les mentalitats de les persones i de les societats. Com a primer nucli de socialització, la família ha de comprometre’s a través del diàleg constant amb els fills entorn de la primera construcció de valors bàsics de la vida –el respecte, la bondat, la sinceritat. Mestres i professors, per la seva banda, són el nucli de l’activitat educativa dita formal, han de ser persones excel·lents i necessiten una òptima formació per a la transmissió de valors elaborats en l’ordre ra-
cional, com el pensament crític; en l’ordre ètic, com el reconeixement efectiu de la dignitat igual de totes les persones; i en l’ordre estètic, com el gaudi de la bellesa. Tercera: Cal reivindicar en educació, davant d’un cert papanatisme tecnològic, la centralitat de l’humanisme, des d’una perspectiva progressista: alliberador i solidari, conreador de l’ètica i l’estètica, del coneixement desvinculat de mercantilismes, de la cultura humanística com a antídot contra el reduccionisme tecnocràtic, encara que coneixedor i respectuós de la tecnologia, tot valorant-
la altament pel seu caràcter instrumental i de servei, no final o d’objectiu. I quarta: La ciutat apareix com l’espai públic on es pot materialitzar millor l’articulació entre educació, cultura, democràcia i treball. La llibertat i la igualtat són per a les societats desenvolupades en democràcia valors educatius claus. La reflexió sobre els diversos sentits del principi d’igualtat, tan simplificable i simplificada històricament, és decisiva per a una pespectiva equitativa i democràtica del sistema educatiu en la nostra societat.
La biblioteca de l’Escola Caritat Serinyana de Cadaqués. ROGER LLEIXÀ
Biblioteca escolar, biblioteca del poble CADAQUÉS | M. R.
L’Escola Caritat Serinyana de Cadaqués ha complert aquest setembre 93 anys i des del 1917, any de la inauguració, disposa de biblioteca. De la seva història, destaca el període de la República (1931-39), quan el mestre Lluís Tassis, seguidor del pedagog francés Celestin Freinet, va considerar que la Biblioteca Escolar era necessària i una eina pedagògica innovadora. Amb aquesta història, la biblioteca escolar vol ser “cor de l’escola”. Des de l’escola, a més, s’ha aconseguit signar un conveni amb l’Ajunta-
A FONS JOAN MANUEL DEL POZO Professor de filosofia de la UdG
PINZELLADES na societat en evolució accelerada i de cultura dita líquida té especials dificultats per establir els seus objectius educa-
U
El laboratori del MIT Seguint les directrius del tutor ® Jordi Vila ha portat aquesta foto dels Estats Units, i està al laboratori de la universitat amb el seu tutor i els seus ajudants. Ha format part d’un grup de setanta-tres estudiants d’arreu del món, de quinze nacionalitats diferents. Aquest tipus de projectes compten amb un nombre important d’espònsors.
EMPORDÀ | DIMARTS, 19 D’OCTUBRE DEL 2010
Diàlegs d’Educació
JORDI VELASCO
III
JORDI VELASCO
INSTITUT ILLA DE RODES
Nova edició del Concurs Fotofilosofia 2010
L’esport escolar Una festa d’inici de curs
Portes obertes Llar d’infants de Riumors
® El Consell Esportiu de l’Alt Empordà va organitzar el dissabte 16 d’octubre, a l’Espai Cultural de la Ciutadella de Roses, la Festa d’Inici de l’Esport Escolar, amb jocs, inflables, tallers de pintura i activitats esportives i lúdiques obertes a tothom.
® La Llar d’Infants Municipal El Riuet de Riumors va promoure el 16 d’octubre passat una jornada de portes obertes adreçada a totes les famílies. Els pares i les mares, acompanyats dels petits alumnes de la llar d’infants, van poder passejar per les instal·lacions i degustar un pica-pica.
L’alumnat de l’Institut Illa de Rodes de Roses, pot participar fins a finals d’octubre en la fase local de la IV edició del Concurs Fotofilosofia 2010. Hi ha milers d’alumnes de secundària i batxillerat de Catalunya que hi expressen grans qüestions. Les fotos es poden pujar i exposar al bloc filoilladerodes.blogspot.com. La clau d’accés es proporciona a l’Institut i des del campus virtual. La selecció de les millors aportacions es farà per votació telemàtica al novembre i els guardonats rebran els diplomes en la Jornada Mundial de la Filosofia del 19 de novembre, data aproximada de la mort del filòsof Sòcrates el 399 aC. REDACCIÓ | ROSES
DIALOGUEM AMB...
Conxita Larrull DIRECTORA DE L’ESCOLA DE LES CLISQUES
R Primer vaig fer una llicència d’estudis que es deia Antropologia de la mort i el dol i l’estudi va ser molt interessant, però em vaig adonar que encara em faltava alguna cosa més. Aleshores, per morts personals meves que em van afectar molt, em va venir la idea de fer un conte per poder-lo portar als nens a l’escola.
DEL PORT DE LA SELVA I AUTORA DEL CONTE «LA SEVA OLOR»
«Els petits s’adonen del que passa quan mor algú» ENTREVISTA
EL PORT DE LA SELVA | MAIRENA RIVAS P
Què narra el conte La seva olor?
Explica la mort per accident d’una mare de tres nenes de diferents edats i com viuen les diferents situacions. També conté bibliografia i unes petites recomanacions per quan esdevé una mort propera. Per facilitar als mestres i educadors poder treballar el tema de la mort amb el conte a l’escola, vaig crear una proposta, a la manera de Filosofia 3/18, Parlem de la mort a l’aula, que és un manual amb propostes de diàleg adaptades per Infantil, Primària i ESO.
P El conte està escrit en primera persona.
R
Conxita Larrull és professora d’Educació Infantil i directora de Les Clisques del Port de la Selva, una escola rural, cíclica i que forma part amb Colera de la ZER Cap de Creus. Després de fer la llicència d’estudis pel Departament d’Educació Antropologia de la mort i el dol. Pautes d’intervenció a l’escola, va evidenciar la falta de material per treballar el tema de la mort amb els infants i va escriure el conte La seva olor. Conxita Larrull té una web: www.conxitalarrull.com.
P
És a arrel d’algun cas particular
Conxita Llarull relata la mort d’una mare al conte La seva olor. ROGER LLEIXÀ que es va produir a l’escola que va veure que calia treballar el tema de la mort amb els alumnes? R Sí, es van donar diferents casos, el de l’avi d’uns nens de l’escola, el d’un accident en què van morir tres nois joves del poble i el cas
d’una mestra que es va morir. Es van donar diferents circumstàncies que em van fer pensar que aquest tema era molt important i que n’havíem de parlar, perquè sempre s’amagava com un tabú. P
Com sorgeix el conte?
R Són tres germanes i la que narra la història és la mitjana, que té uns 7 anys i explica les vivències des del seu punt de vista. En el conte també hi ha una nena petita de 2 o 3 anys, perquè els petits també s’adonen del que passa quan mor algú proper. P A partir de quina edat el llibre és una eina pedagògica? R Jo crec que a partir de P-5 es pot començar a treballar amb els nens. Són temes que els preocupen i en surten moltes reflexions.
LA BONA PRÀCTICA
Editen:
Pla de lectura de l’Escola Pompeu Fabra de Llançà ® La lectura s’ha convertit en una tasca quotidiana LLANÇÀ | M. R.
JORDI VELASCO
L’Escola Pompeu Fabra ha trobat i aplicat estratègies per animar els alumnes a llegir. ® CICLE INICIAL DE PRIMÀRIA. Da-
Els editors del suplement Diàlegs dʼEducació no tenen perquè compartir les opinions expressades en les diferents seccions. Per a més informació adreceu-vos a: www.sealtemporda.net.
Col·labora:
vant la necessitat de trobar una solució als pocs hàbits lectors que presentaven els alumnes de l’escola, es va buscar una estratègia de treball de la lectura que permetés instaurar la lectura com un hàbit diari, però no només a l’escola, sinó també implicant-hi les famílies. Com es fa Cada dia abans de marxar a casa es reparteix un full de lectura a cada alumne, la mestra el llegeix en veu alta, i després es guarda a la carpeta i els alumnes se l’em-
La lectura ja és un hàbit rutinari entre els alumnes a Llançà. JORDI VELASCO
porten a casa, on l’han de llegir amb l’ajuda d’un adult. Cada matí la primera activitat del dia és llegir el full de lectura i fer comentaris sobre el vocabulari, la lletra treballada... L’activitat dura uns deu minuts. ® CICLE MITJÀ DE PRIMÀRIA. Per a
Cicle Mitjà, es va decidir aprofitar el bon hàbit adquirit en el cicle anterior i seguir amb la lectura diària, i per altra banda poten-
ciar el gust a la lectura introduint textos que cada dia tinguessin una continuïtat i despertessin el gust i l’interès per les aventures i històries escrites. ® CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA. Davant els bons resultats de l’aplicació del Pla de lectura al Cicle Inicial i Mitjà de Primària, el pla també s’aplica al Cicle Superior, adaptat a les necessitats i interessos d’aquests alumnes.
Com es fa Tant a Cicle Mitjà com a Cicle Suprior, cada dia abans de marxar a casa es reparteix un full de lectura a cada alumne. A casa, han de llegir-lo sols o amb l’ajuda d’un adult. Cada dia es dediquen 10 minuts a fer una lectura col·lectiva del text repartit el dia anterior i a resoldre dubtes sobre comprensió o vocabulari. Aquesta activitat es fa diàriament els primers 10 minuts de la sisena hora.
IV
DIMARTS, 19 D’OCTUBRE DEL 2010 | EMPORDÀ
Diàlegs d’Educació
Nova secció
LA VIGÈNCIA DEL DEBAT EDUCATIU
® FRATO (Francesco Tonucci) és un entranyable investigador i il·lustrador, que al llarg dels darrers 40 anys ha anat deixant constància del seu pensament i inquietuds educatives en nombroses publicacions. La seva activitat professional s’ha dirigit a l’estudi del pensament i comportament infantil, a la família, a l’escola, a la ciutat. És un observador incansable i un clar defensor dels drets dels infants. El seu dibuix és provocador i convida a la reflexió per part de tota la comunitat educativa. Així doncs, des de les pàgines del Suplement Diàlegs d’Educació retrem un homenatge a aquest esplèndid humanista, publicant cada mes una de les seves vinyetes. Gaudiu de la seva vigència i del seu dibuix.
La frase:
PER FRATO
“Les escoles lentes propicien el descobriment del gust pel saber, mentre que les ràpides sempre donen les mateixes hamburgueses” (Maurice Holt) Francesco Tonucci (2007) FRATO. 40 años con ojos de niño. Pàg 139. Ed. Graó
JUGAMAT
UNA VISIÓ CREATIVA DE LES MATEMÀTIQUES
AUTOR: Ferran Baró
Jugamat és un grup de treball format pel professorat de matemàtiques de diferents instituts de l’Alt Empordà. Aquest grup de treball té un doble objectiu: d’una banda, vol donar a conèixer dins les aules de la nostra comarca els diferents concursos que ja funcionen arreu de l’Estat sobre les matemàtiques, i d’altra banda, vol donar una visió més creativa i participativa de les matemàtiques, és a dir, crear un entorn i unes activitats on tots plegats, tant el professorat com alumnat, en puguin gaudir de forma lúdica i creativa. Per primer cop, aquest grup de treball es dóna a conèixer en aquest espai de Diàlegs d'Educació, i anima els lectors a resoldre un problema d’enginy cada mes. La solució es publicarà en el número del mes següent.
Institut Olivar Gran de Figueres
1
2
4
7
11
16
3
5
8
12
17
6
9
13
...
10
14
EXERCICI: Anem col·locant els nombres naturals a partir de l’1 com mostra el diagrama adjunt. Quin nombre haurem posat en la intersecció de la fila 57 amb la columna 63?
15
Experts: 5 minuts Amateurs: 25 minuts RECURSOS EDUCATIUS
WEB RECOMANADA
HTTP://WWW.GENMAGIC.NET
LLIBRE
LLENGUA I IMMIGRACIÓ
LLIBRE
APRENDRE JUNTS A L'AULA
LA INFLUCÈNCIA DE LA PRIMERA LLENGUA EN L'AD- UNA PROPOSTA INCLUSIVA
El portal d’Internet www.genmagic.net és un espai col·laboratiu dirigit a totes les persones relacionades amb el món de la formació i l’educació.
LLIBRE
PNL PER A DOCENTS MILLORA EL TEU CONEIXEMENT I LES TEVES RELACIONS
QUISICIÓ DEL CATALÀ COM A SEGONA LLENGUA
HUGUET I COMELLES, TERESA
SERRAT, ALBERT
GRÀCIA, LLUÏSA; MAYANS, PERE (COL).
GRAÓ
GRAÓ
® El tema central és l'atenció a la diversitat i als alumnes amb més barreres per a l'aprenentatge i la participació i alhora, l'organització i el funcionament del centre en relació a aquests aspectes.
® Són dos articles. El primer, una síntesi dels elements més significatius del marc normatiu que afecta l'FPR, el segon analitza el paper del Departament d'Educació en la gestió i administració de l'FPR a Catalunya.
EUMO EDITORIAL
® Trobarem molts recursos per a totes les matèries curriculars d’infantil, primària, l’ESO o batxillerat, amb vídeos o activitats descarregables per a utilitzar amb la pissarra digital. ® A www.genmagic.net també trobarem generadors d’activitats amb els quals qualsevol professor/a pot crear les seves activitats. De quasi totes les activitats hi ha la versió en català i en castellà.
® Obra que fa una aproximació a la realitat sociolingüística i als sistemes d'escriptura de diverses llengües. Està pensada per donar informació al professorat sobre les llengües i les cultures d'origen dels seus estudiants.
ESPAIS NATURALS: PROPOSTES PEDAGÒGIQUES
Arrela’t, pedagogia de proximitat Josep Càndid Miró CAMP D’APRENENTATGE AE Montserrat Barnadas SERVEI EDUCATIU AE
Fent servir una etiqueta que està de moda, podríem dir que la proposta d’Arrela’t és fer pedagogia de proximitat. Si més no pel que fa al patrimoni natural i paisatgístic. Arrela’t és una proposta estructurada perquè l’alumnat de l’Alt Empordà conegui els espais naturals de la comarca. Suggereix de visitar i conèixer un d’aquests espais
cada curs de l’escolaritat obligatòria. El repte és trobar l’espai que ofereix els continguts més adequats per al currículum de cada nivell de l’alumnat. El curs 20092010 es van començar a fer els plantejaments generals i a formalitzar el grup de treball. El curs 2010-2011 ha de ser el de la concreció i les proves pilot. En el grup de treball, doncs, caldrà incorporar professorat en actiu, perquè el lligam entre centres i espais sigui
CAMP D’APRENENTATGE DE L’ALT EMPORDÀ
coherent i ajustat. Cal vestir la idea amb els materials necessaris, per abans, durant i després de l’activitat. Hi ha feina. Quines són exactament aquestes zones naturals? Doncs aprofitarem precisament aquest racó de comunicació perquè els seus responsables de difusió les vagin presentant. Els coordinadors del projecte creiem que en sortirà una eina potent, un ajut pedagògic a favor de la comarca i dels que l’habiten.
Grup de Treball Arrela’t PN Aiguamolls de l’Empordà L’Albera Salines Bassegoda PN Cap de Creus Montgrí-Medes Muntanya de Portbou-Colera CdA Empúries Vilanera