EMPORDÀ | DIMARTS, 25 DE GENER DEL 2011
Diàlegs d’Educació
Diàlegs d’Educació
I
NÚMERO 12 | GENER DEL 2011
Un aparador de la vida a L’Esculapi EDITORIAL
L’escola té un projecte que interrelaciona quatre centres de l’Estat L’Escola L’Esculapi, de l’Escala, juntament amb tres escoles d’arreu de l’Estat –una de Màlaga (Atenea de Torremolinos), una de Madrid (San Miguel de Navalagamella) i una de la Corunya (Vicente Otero Valcárcel de Carral)– integren el projecte ARCE, que els dóna la possibilitat de desenvolupar projectes comuns. L’ESCALA | MAIRENA RIVAS
Assessor LIC del SEAE
UN PARELL DE QÜESTIONS magineu-vos dues situacions. Una: taula rodona sobre Cap a on va l’educació? 10 ponents (mestres, professors, pedagogs, historiadors, filòsofs...); intervencions de 10 minuts cadascun (molt interessants); un tema recurrent, per l’època d’allà on veníem, va ser la importància de la democràcia en l’educació. Al torn de preguntes, una com aquesta: “Si mai, amb les corresponents excepcions, no hi ha hagut tanta democràcia com ara; si mai no s’han destinat a l’ensenyament o educació tants recursos materials i humans com en aquests 30 o 35 anys darrers, com és que l’educació o l’ensenyament va com va?”. L’altra: Jornades sobre l’escola rural. A l’hora de la ponència, una noia i un noi, de comarques molt allunyades una de l’altra, expliquen sengles experiències sobre les seves escoles. També tot molt bé: el professorat treballa amb il·lusió, la mainada, tota (la que ho té fàcil i la que no ho té tant), està contenta i aprèn, la família hi participa, el poble se’n beneficia, i això es fa així des de fa molt de temps. Al final, una persona del públic diu: “Com és que havent-hi tant de bon professional qualificat i engrescat per la feina i tantes bones experiències i bones pràctiques com dieu, l’educació o l’ensenyament no va com hauria d’anar?” L’endemà al matí, una persona diu: “A mi em sembla que a moltes escoles i instituts s’hi treballa molt i molt bé; com és, doncs, que es parla tan malament de l’educació/ensenyament?” Una noia suggereix: “Jo crec que les escoles s’haurien d’obrir a les famílies i a la societat...” I una altra pensa: “I que ens deixessin treballar en pau.”
I
Tot el que passa a L’Esculapi és motiu per donar-ho a conèixer a les altres escoles del projecte ARCE. ROGER LLEIXÀ
LA CLAU
OBJECTIU DEL PROJECTE La capacitat de treballar en equip El plantejament de projectes comuns busca impulsar els intercanvis entre els centres o les institucions i la mobilitat d’alumnes, professors o uns altres professionals de l’educació tot contribuint en l’adquisició i millora de les seves aptituds, no només en les competències, àrees, o temes en què se centra el projecte, sinó
també en la capacitat de treballar en equip. D'altra banda, es pretén consolidar xarxes educatives amb la intenció d'una millora en la qualitat de l’educació. A través d'aquest programa es poden intercanviar experiències, establir un marc per al debat i la reflexió conjunta, afavorir la creació de xarxes educatives, col·laborar en el desenvolupament curricular i descobrir els elements diferenciats de la diversitat cultural i social de les diferents comunitats.
31351
Els nens i les nenes de l’Escola L’Esculapi, de l’Escala, fan un treball molt interessant sobre el seu municipi per donar-lo a conèixer a les tres escoles d’Andalusia, Madrid i Galícia amb les quals comparteixen el projecte ARCE. Es tracta de la proposta Vine i ens coneixeràs / Ven y conócenos / Ven e coñécenos, en què a través d’un bloc d’Internet (en el cas dels escalencs és http://vineiensconeixes.blogspot.com) cada centre exposa els projectes comuns que han dut a terme en equip. Per posar un exemple, els alumnes de L’Esculapi han donat a conèixer als de la resta d’escoles qui és el Tió: “És un tronc, que arriba del bosc, que esdevé un ésser màgic, que s’ha d’alimentar amb peles de fruita i que viu durant uns dies a casa. La nit de Nadal tot cantant una cançó se li van donant cops de bastó i ens dóna els seus regals i després es crema.” I, al mateix temps, han après, de part dels escolars de Carral, que a Galícia hi ha un personatge mític que baixa la nit de Nadal i que es diu O Apalpador. Com explica la directora de L’Esculapi, Xon Bové, a banda de la informació que els centres es van intercanviant a través de la xarxa –hi ha textos, vídeos, documents gràfics, materials i galeries fotogràfiques–, també s’han materialitzat trobades entre ells. Totes les explicacions es presenten tant en català, com en castellà i en gallec. El fet d’haver d’explicar a persones de fora de l’Escala quines són les tradicions, els productes típics o les festes dóna l’oportunitat als mateixos alumnes escalencs de conèixer a fons la cultura del seu municipi, alhora que aprenen el tarannà cultural dels altres tres pobles.
JORDI BOIX I LLONCH