EMPORDÀ | DIMARTS, 25 DE GENER DEL 2011
Diàlegs d’Educació
Diàlegs d’Educació
I
NÚMERO 12 | GENER DEL 2011
Un aparador de la vida a L’Esculapi EDITORIAL
L’escola té un projecte que interrelaciona quatre centres de l’Estat L’Escola L’Esculapi, de l’Escala, juntament amb tres escoles d’arreu de l’Estat –una de Màlaga (Atenea de Torremolinos), una de Madrid (San Miguel de Navalagamella) i una de la Corunya (Vicente Otero Valcárcel de Carral)– integren el projecte ARCE, que els dóna la possibilitat de desenvolupar projectes comuns. L’ESCALA | MAIRENA RIVAS
Assessor LIC del SEAE
UN PARELL DE QÜESTIONS magineu-vos dues situacions. Una: taula rodona sobre Cap a on va l’educació? 10 ponents (mestres, professors, pedagogs, historiadors, filòsofs...); intervencions de 10 minuts cadascun (molt interessants); un tema recurrent, per l’època d’allà on veníem, va ser la importància de la democràcia en l’educació. Al torn de preguntes, una com aquesta: “Si mai, amb les corresponents excepcions, no hi ha hagut tanta democràcia com ara; si mai no s’han destinat a l’ensenyament o educació tants recursos materials i humans com en aquests 30 o 35 anys darrers, com és que l’educació o l’ensenyament va com va?”. L’altra: Jornades sobre l’escola rural. A l’hora de la ponència, una noia i un noi, de comarques molt allunyades una de l’altra, expliquen sengles experiències sobre les seves escoles. També tot molt bé: el professorat treballa amb il·lusió, la mainada, tota (la que ho té fàcil i la que no ho té tant), està contenta i aprèn, la família hi participa, el poble se’n beneficia, i això es fa així des de fa molt de temps. Al final, una persona del públic diu: “Com és que havent-hi tant de bon professional qualificat i engrescat per la feina i tantes bones experiències i bones pràctiques com dieu, l’educació o l’ensenyament no va com hauria d’anar?” L’endemà al matí, una persona diu: “A mi em sembla que a moltes escoles i instituts s’hi treballa molt i molt bé; com és, doncs, que es parla tan malament de l’educació/ensenyament?” Una noia suggereix: “Jo crec que les escoles s’haurien d’obrir a les famílies i a la societat...” I una altra pensa: “I que ens deixessin treballar en pau.”
I
Tot el que passa a L’Esculapi és motiu per donar-ho a conèixer a les altres escoles del projecte ARCE. ROGER LLEIXÀ
LA CLAU
OBJECTIU DEL PROJECTE La capacitat de treballar en equip El plantejament de projectes comuns busca impulsar els intercanvis entre els centres o les institucions i la mobilitat d’alumnes, professors o uns altres professionals de l’educació tot contribuint en l’adquisició i millora de les seves aptituds, no només en les competències, àrees, o temes en què se centra el projecte, sinó
també en la capacitat de treballar en equip. D'altra banda, es pretén consolidar xarxes educatives amb la intenció d'una millora en la qualitat de l’educació. A través d'aquest programa es poden intercanviar experiències, establir un marc per al debat i la reflexió conjunta, afavorir la creació de xarxes educatives, col·laborar en el desenvolupament curricular i descobrir els elements diferenciats de la diversitat cultural i social de les diferents comunitats.
31351
Els nens i les nenes de l’Escola L’Esculapi, de l’Escala, fan un treball molt interessant sobre el seu municipi per donar-lo a conèixer a les tres escoles d’Andalusia, Madrid i Galícia amb les quals comparteixen el projecte ARCE. Es tracta de la proposta Vine i ens coneixeràs / Ven y conócenos / Ven e coñécenos, en què a través d’un bloc d’Internet (en el cas dels escalencs és http://vineiensconeixes.blogspot.com) cada centre exposa els projectes comuns que han dut a terme en equip. Per posar un exemple, els alumnes de L’Esculapi han donat a conèixer als de la resta d’escoles qui és el Tió: “És un tronc, que arriba del bosc, que esdevé un ésser màgic, que s’ha d’alimentar amb peles de fruita i que viu durant uns dies a casa. La nit de Nadal tot cantant una cançó se li van donant cops de bastó i ens dóna els seus regals i després es crema.” I, al mateix temps, han après, de part dels escolars de Carral, que a Galícia hi ha un personatge mític que baixa la nit de Nadal i que es diu O Apalpador. Com explica la directora de L’Esculapi, Xon Bové, a banda de la informació que els centres es van intercanviant a través de la xarxa –hi ha textos, vídeos, documents gràfics, materials i galeries fotogràfiques–, també s’han materialitzat trobades entre ells. Totes les explicacions es presenten tant en català, com en castellà i en gallec. El fet d’haver d’explicar a persones de fora de l’Escala quines són les tradicions, els productes típics o les festes dóna l’oportunitat als mateixos alumnes escalencs de conèixer a fons la cultura del seu municipi, alhora que aprenen el tarannà cultural dels altres tres pobles.
JORDI BOIX I LLONCH
II
DIMARTS, 25 DE GENER DEL 2011 | EMPORDÀ
Diàlegs d’Educació
L’ESCOLA PARLA
Les professores del Club de Lectura amb alumnes, a la biblioteca. ROGER LLEIXÀ
L’INS Muntaner crea un Club de Lectura FIGUERES | M. R.
Aquest 3 de febrer, se celebra la primera trobada del Club de Lectura que han promogut les professores Mercè Martí i Gurutze Irusta a l’Institut Ramon Muntaner de Figueres, una iniciativa orientada inicialment als alumnes de 1r, 2n i 3r d’ESO. En aquesta primera reunió, les professores, juntament amb els alumnes, que assisteixen de manera voluntària a aquest club de lectura en horari extraescolar –18.00 hores–, decidiran quin dels dos llibres proposats s’hauran de llegir aquest mes. N’hi
ha un en català (Si puges al Sagarmatha, de Josep Francesc Delgado) i un en llengua castellana (Finis mundi, de Laura Gallego). I, així, cada mes hi haurà noves propostes de lectura, fins a juny. “El club de lectura no només es basa en llegir un llibre, sinó que el més agraït és poder fer col·loquis, aprendre a expressar-se, a escoltar els altres, a respectar el torn de veu, a compartir punts de vista”, comenten Mercè Martí i Gurutze Irusta, les quals treballen per convertir la biblioteca de l’institut en un espai de dinamització cultural.
A FONS
JOSEP COMAS I CAUSSA Inspector d’Ensenyament
ENSENYAR DE LLETRA, AVUI lgunes consideracions (potser massa esquemàtiques) sobre l’escola i l’ensenyament de la llengua.
A
® El centre fa un treball de contes i cançons tradicionals angleses en grups desdoblats FIGUERES | MAIRENA RIVAS
les relacions de tota la comunitat educativa que forma aquest centre”, diuen les educadores, i hi afegeixen: “En certa manera, dóna peu a una renovació constant del material i de les activitats en funció d’aquest. Considerem que en aquestes edats, en les quals els nens aprenen a través dels sentits, aprofitar allò que ens ofereix l’entorn, com a elements que formen part de les nostres vides, permet als infants, amb ajuda o sense, ser capaços de treure les pròpies conclusions, dins de les seves possibilitats.”
La majoria de les sessions són només de treball oral: escoltar cançons, cantar-les, parlar i jugar amb el vocabulari introduït, fer diàlegs amb les estructures apreses, escoltar històries, representar-les. Els alumnes dels primers cursos de primària estan molt motivats i tenen molta facilitat per pronunciar els nous sons, reproduir l’accent, l’entonació i el ritme de la nova llengua. Amb els més grans, en algunes sessions, es treballa oralment i de manera interactiva una lectura, fent posteriorment activitats de follow-up o seguiment, com pre-
guntes i respostes, o més autònomes com el treball del vocabulari amb sopes de lletres i d’altres. També es fa una tasca extensiva de les habilitats orals amb un treball integral consistent en la preparació, l’aprenentatge i l’execució d’una obra de teatre en llengua anglesa. Tal com exposa el director de l’Escola Anicet de Pagès, s’ha demostrat que els alumnes es mostren més participatius i s’impliquen més en la dinàmica de l’aula. Això ha fet que en els darrers cursos hagin millorat els resultats de l’àrea d’anglès.
Al segle XIX, calia ensenyar de lletra. Quan els nens llegien a casa, l’escola ensenyava gramàtica, literatura… Ara, en un món dominat per l’audiovisual, l’escola ha d’assegurar les quatre habilitats: escoltar, llegir, parlar i escriure, és a dir, comprensió oral i escrita i expressió oral i escrita en un nivell de llengua formal. Qüestions que s’ha de plantejar el professor de llengua: A. La comprensió lectora. B. La lectura expressiva > aprendre a partir de bons models (el professor no ha d’oblidar que és model de llengua; el primer, però
no cal que sigui l’únic). C. Exercitar l’expressió oral formal. D. Entrenar l’alumne a redactar: pensar què volem dir i a qui > ordenar les idees > enllaçar-les > posar-les per escrit > revisar > fer arribar el text al seu receptor… E. La correcció de l’escrit i de l’oral: què corregim?, com?, amb quins criteris?, amb quina finalitat?... F. El paper de la gramàtica: ja no pot ser el fil conductor bàsic i únic de la classe de llengua (especialment a primària i als primers cursos d’ESO).
Organitzar la feina: Hi ha d’haver uns acords bàsics de centre sobre com treballem la llengua oral i l’escrita. És imprescindible el treball en equip dels professors pel que fa a les habilitats lingüístiques bàsiques: el professor de llengua sol ho té molt difícil. L’administració del temps disponible: hi ha molta feina per fer i el temps és limitat; si volem ensenyar de veritat a llegir i escriure, potser no hi haurà temps de fer tots els temes del llibre. El paper del llibre de text: ens serveix per a la tasca que hem de
fer? Tenir ben clars els objectius i avaluar en conseqüència. Al final, tot es redueix a un problema gramatical: el complement directe del verb ensenyar. Més que ensenyar sintaxi, ortografia, etc., al noi, es tracta d’ensenyar el noi a llegir, escriure, parlar i escoltar. I quan tinguem això prou clar, potser que ho girem: en comptes del mestre que ensenya, fixemnos en el noi que aprèn (ajudat i conduït per un mestre que serveix de model, assessora i mira de crear les condicions perquè es produeixi l’aprenentatge).
Material de rebuig per a les activitats Ja fa un parell d’anys que l’equip d’educadores del CMEI Xuclamel de Figueres, tot i que ja feia un ús del material de rebuig en activitats com el joc heurístic o les safates d’experimentació, va decidir donar més protagonisme a aquest material com a recurs pedagògic dintre de les seves activitats. “Aquest recurs ens ajuda als professionals a madurar pedagògicament, ens dóna molt dinamisme i ens fa crear noves estratègies de treball que afavoreixen
L’Escola Anicet de Pagès de Figueres dinamitza l’ús de la llengua anglesa L’Escola Anicet de Pagès de Figueres ha trobat activitats motivadores per dinamitzar l’ús de la llengua anglesa entre els alumnes. L’eix són les cançons i els contes tradicionals anglesos, mitjançant els quals es treballa, amb grups desdoblats, en la millora de la pronúnica, l’entonació i l’accent d’aquest idioma, de l’expressió i de la comprensió oral. El director del centre, Jordi Pous, ha comentat que “l’objectiu principal és que tots els alumnes coneguin i treballin diversos ítems culturals en llengua anglesa mitjançant cançons, històries o contes i la celebració de festes de països de parla anglesa”. També ha explicat: “L’escola participa en un projecte d’autonomia de centre des del 2005 i una de les estratègies que ens han d’ajudar a millorar els resultats educatius és precisament el treball de l’àrea de llengües estrangeres en grups desdoblats, així com l’eix de contes i cançons en llengua anglesa a Primària, els tallers d’anglès per alumnes de P4 i P5 i la introducció d’activitats TAC a l’aula de llengües estrangeres.”
Els nens aprenen a través dels sentits al CMEI Xuclamel. ROGER LLEIXÀ
FIGUERES | REDACCIÓ
Les noves tecnologies, també en la matèria de llengua anglesa, són motivadores en l’aprenentatge. ROGER LLEIXÀ
Els recursos bibliogràfics són importants per a l’assignatura. ROGER LLEIXÀ
EMPORDÀ | DIMARTS, 25 DE GENER DEL 2011
Diàlegs d’Educació
III
ESCOLA DE VENTALLÓ (ZER TRAMUNTANA)
El Deulofeu presenta un equip a una competició internacional de robòtica ® L’institut figuerenc participa en la First Lego League amb alumnes d’entre 12 i 16 anys FIGUERES | MAIRENA RIVAS
L’àrea de tecnologia de l’Institut Alexandre Deulofeu de Figueres dedica tres tardes a la setmana, des de l’octubre passat, als entrenaments d’un grup d’alumnes per a la seva participació en una competició internacional de robòtica, que el 6 de febrer pròxim se celebra a Girona. “Nosaltres presentem dos equips de deu alumnes d’entre 12 i 16 anys. En tot el món hi ha més de 50.000 participants en seixanta països. El nostre és l’únic equip de la co-
La First Lego League introdueix els joves a divertir-se i emocionar-se amb la ciència i amb la tecnologia marca que hi va”, ha explicat el professor Àlex Salgado. La First Lego League introdueix els joves a divertir-se i emocionar-se amb la ciència i la tecnologia, fomentant futures vocacions científiques i tecnològiques per mitjà dels valors de la inno-
vació, la creativitat i el treball en equip. La First Lego desafia els estudiants a pensar com a científics i enginyers. Juntament amb el seu entrenador, els equips resolen problemes reals mitjançant conceptes d’enginyeria, projectes d’investigació i la construcció i programació de robots. “És una competició en la qual cada equip han de resoldre problemes relacionats amb la biomedicina o exposar un projecte de recerca, entre moltes altres proves”, ha dit Àlex Salgado.
30 de gener Dia Escolar de la No Violència i la Pau ® Centres escolars de tot el món celebren, cada 30 de gener, el Dia Escolar de la No Violència i la Pau (DENIP). Des de fa més de quaranta anys, l’aniversari de la mort de Gandhi ens recorda que la pau s’aprèn. A la imatge, podem observar el colom de la pau que el curs passat es va confeccionar a l’escola de Ventalló amb les mans de tots els alumnes.
DIALOGUEM AMB...
Siddartha Vargas MESTRE DE L’ESCOLA SALVADOR DALÍ,
alimentaris també intento buscar cançons relacionades... És molt motivador per al nen que al mig d’una classe treguis una guitarra i que cantis i que ells cantin. Ells no ho relacionen amb què estan treballant, s’ho estan passant bé, però tu els estàs aportant coneixements sense que se n’adonin.
CANTANT DEL GRUP D’SKA DEKRÈPITS I MEMBRE DE LA COMPANYIA POT PETIT
«És motivador treure una guitarra i que ells cantin» ENTREVISTA
tre, a la feina que dedico més hores i a la que implico més feina. P
Siddartha Vargas equilibra la seva feina de mestre a l’Escola Salvador Dalí de Figueres amb la de cantant del conegut grup d’ska Dekrèpits (www.dekrepits.cat) i com a membre fundador de la companyia d’espectacles Pot Petit (www.potpetit.com). FIGUERES | MAIRENA RIVAS P És més mestre que músic o més músic que mestre? R Sóc més mestre, perquè és com em guanyo la vida. És, a la de mes-
P D’aquesta manera, es fa molt seva la forma d’impartir la classe.
Quina és la seva especialitat?
Sóc mestre d’educació física, però en tots els anys que porto treballant no n’he fet mai. R
P
Com és possible?
Ensenyament funciona així. El primer any vaig estar a Llers, fent reforç a P-3; l’any passat vaig estar a Vilajuïga, a infantil, fent reforç i jocs matemàtics, a més de castellà de primer i segon, i avui estic aquí fent castellà de primer a quart. Ara bé, m’estimo més no fer educació física si la qüestió es treballar. R
P
De tota manera, la formació mu-
Siddartha Vargas, en una de les aules de l’Escola Salvador Dalí. ROGER LLEIXÀ sical ha estat rellevant per a vostè?
za la música en les aules?
Sí, això sí. Vaig estudiar des de petit al Casino Menestral i després a l’Escola de Música de Castelló, i també vaig estudiar piano. Tota la resta ha estat anar aprenent coses jo sol, amb la guitarra.
R Sempre que puc intento posar cançons pel mig, ja sigui per animar o per aprendre el que estiguem treballant. Si hem de parlar sobre les peces de roba, busco una cançó que parli de les peces de roba; si treballem els hàbits
R
P
Com a mestre de castellà, utilit-
R Jo crec que tots els mestres intentem fer-nos-ho nostre, i crec que passa en totes les feines. Suposo que un pastisser farà els pastissos amb condiments especials. Cada feina té el seu toc personal. Jo ho intento. M’agrada que les classes siguin divertides i alhora significatives. P El membre del Pot Petit té molts punts en comú amb el mestre? R De fet, així va néixer el Pot Petit, perquè ens agrada fer teatre, ens agrada fer música, ens agraden els nens i som mestres.
LA BONA PRÀCTICA
Editen:
El «Lipdub» del Monturiol recrea l’ambient de l’institut ® La gravació es pot veure a través d’Internet, al portal «You Tube» FIGUERES | MAIRENA RIVAS
Els editors del suplement Diàlegs dʼEducació no tenen perquè compartir les opinions expressades en les diferents seccions. Per a més informació adreceu-vos a: www.sealtemporda.net.
Col·labora:
Tota la comunitat educativa de l’Institut Narcís Monturiol de Figueres s’ha mobilitzat en la realització d’un Lipdub, que ha tingut com a fil musical la peça de Lax’n’Busto Llença’t. “El títol és un clam a l’optimisme, a tirar endavant malgrat la crisi”, explica Rafel García, el professor que ha liderat l’activitat. El Lipdub va néixer com a projecte dels grups de reforç i va acabar engrescant tot el professorat, alumnes i personal no docent: a la vora de 700 persones. El vídeo mostra com és l’institut per dins, el bon ambient que s’hi respira i la seva activitat, des de 1r d’ESO fins a 2n de Batxillerat, passant pels cicles de circ, automoció, ràdio, perruqueria, estètica, mecànica, teatre, electricitat i electrònica.
Una petita representació dels centenars de persones que han fet possible la gravació del Lipdub. ROGER LLEIXÀ LA DEFINICIÓ
Doblatge dels llavis Lipdub o lip dub significa doblatge de llavis i consisteix en un vídeo musical realitzat per un grup de persones que sincronitzen els seus llavis, gestos i moviments amb una cançó popular o una altra font musical.
LA COMISSIÓ ORGANITZADORA
Dirigida pel professor Rafel García, la comissió de professors de l’Institut Narcís Monturiol, que ha organitzat el Lipdub, està integrada per: Pep Invernó, Adriana Planagumà, Cristina Fajardo, Teia Roca i Sandra Carbonell.
IV
DIMARTS, 25 DE GENER DEL 2011 | EMPORDÀ
Diàlegs d’Educació
AGENDA D’ACTIVITATS
LA VIGÈNCIA DEL DEBAT EDUCATIU
La frase:
PER FRATO
ROGER LLEIXÀ
FIGUERES Conferència a càrrec de Pedro Serena, investigador científic del Centro Superior de Investigacions Científicas (CSIC), titulada Nanotecnologia del laboratori a les aules SERVEI EDUCATIU DE L’ALT EMPORDÀ (AVINPREINSCRIPCIÓ ESCOLAR GUDA MARIA ÀNGELS ANGLADA, 13) JORNADES DE PORTES OBERTES Sol·licitar una DIMARTS, 1 DE FEplaça escolar és el que s’anomena procés de BRER DEL 2011 preinscripció. Tot sembla indicar que, per al curs 19.00 HORES Més iformació: en fi- 2011-2012, aquest procés es portarà a terme del 2 al 16 de febrer, i és per això que els cennalitzar la conferència, tres educatius han enfocat una part de la seva el mateix ponent farà una visita guiada a l’ex- tasca a difondre la seva oferta pedagògica. posició amb el mateix títol (Nanotecnologia: del laboratori a les auvida i palesar la importànl’Institut Illa de Rodes, les), donant pautes per cia d’aquesta disciplina en amb motiu de la celepoder-la visitar amb l’ala resolució de problemes bració de l’Any Internalumnat d’ESO i/o Batxilleurgents, com són l’abastacional de la Química rat. L’exposició romandrà ment d’aigua potable, d’e(AIQ2011) oberta del 2 al 28 de fenergia i d’alimentació a PAVELLÓ DE L’INSTITUT brer del 2011. tota la població del món, ILLA DE RODES DIVENsense hipotecar el futur DRES, 28 DE GENER ROSES del planeta.Alhora, l’any 11.00 HORES. Més Reacciona’t, activitat 2011 coincideix amb el informació: Els objectius organitzada pel Deparcentenari del Premi Nobel principals són fer conèixer tament de Física i Quíde Química a Maria Sklola contribució de la químimica i la direcció de dowska-Curie. ca a la nostra qualitat de
“Ensenyar a qui no té curiositat per aprendre és sembrar un camp sense llaurar-lo.” (Richard Whately) Francesco Tonucci (2007) FRATO. «40 años con ojos de niño». Pàg 81. Ed. Graó
JUGAMAT AUTORA: Helena Cusí
Institut Ramon Muntaner (Figueres) EXERCICI - PROBLEMA CLÀSSIC: Expressa del zero al nou (tots dos inclosos) fent servir exactament quatre quatres i utilitzant les operacions suma, resta, multiplicació, divisió i potència convenientment. Amateur: 10 minuts
Professional: 2 minuts
Solució al Jugamat de l’edició de desembre:
Dos costats del triangle inicial, per tant 2.
RECURSOS EDUCATIUS
WEB RECOMANADA
WEB: HTTP://WWW.ESPURNA.CAT/INDEX.HTML
Espurn@ és una iniciativa basada en conceptes de comunitat i treball telecol·laboratiu. Es crea amb la intenció de facilitar l'assoliment de les competències bàsiques i la plena integració de dos col·lectius: el d'agrupaments de diversificació curricular dels nostres instituts (secundària) i el de l’alumnat nouvingut (educació primària i secundària). Espurn@ neix per potenciar un canvi metodològic. Les aules de diversificació curricular (espais amb alumnes de segon cicle de l'ESO que tenen un currículum adaptat, estades a empreses, projectes globals...) i les aules d'acollida (recurs per facilitar la integració en el nou context cultural i lingüístic de l’alumnat nouvingut) són protagonistes d'aquest procés i poden situar-se en l’avantguarda del canvi.
ADREÇA WEB
PER A UNA CIUTADANIA CRÍTICA
LLIBRE
PÀGINA WEB
PORTA'T BÉ
VIU EL PAISATGE
BREIL, XAVIER
FERRERÓS, MA LLUÏSA
L’ALT EMPORDÀ
AULAMÈDIA
COLUMNA
CONSELL COMARCAL DE L'ALT EMPORDÀ. ÀREA DE MEDI AMBIENT
® És una seqüència didàctica creada per treballar l’anàlisi dels mitjans de comunicació dins l’àmbit de l’Educació per a la ciutadania. Tot i així, és útil en qualsevol altra matèria i es pot adaptar també per a altres edats. Està organitzat en 10 unitats didàctiques que tracten temes d’àmbits com la publicitat, els informatius o la manipulació de les imatges. http://ciutadaniacritica.wordpress.com/ http://ciutadaniacritica.files.wordpress.com/2010/09/ nueva-imagen3.jpg?w=459&h=131
® Els nens no neixen amb un manual d’instruccions sota el braç, i sovint els pares es troben amb una infinitat de situacions quotidianes de les quals és difícil sortir-ne airós. Es tracta d'un manual per a pares on es descriuen mètodes educatius per solucionar els conflictes quotidians del dia a dia amb els fills i les filles.
® L’objectiu principal d’aquest recurs és fomentar el coneixement bàsic del paisatge i promoure accions que s’encaminin a la seva protecció tenint com a principal característica la comunicació amb la població i la seva percepció. http://www.paisatge-altemporda.org/index.php
ESPAIS NATURALS: PROPOSTES PEDAGÒGIQUES
El territori de Salines Bassegoda, un terç de superfície de l’Alt Empordà Estel Turbau TÈCNICA DE DESENVOLUPAMENT LOCAL. CONSORCI SALINES BASSEGODA
El territori de Salines Bassegoda representa un terç de la superfície de l’Alt Empordà i gaudeix de gran diversitat paisatgística i de valors naturals, arquitectònics i històrics, sovint desconeguts pels mateixos empordanesos. Alguns dels elements d’interès més rellevants de Salines Bassegoda són la riquesa ecològica a la capçalera de la Muga, la diver-
sitat d’ecosistemes de l’Espai Natural de les Salines, les construccions de pedra seca a la Garriga d’Empordà i els afloraments geològics a l’Espai Natural dels Penya-segats de la Muga. La dinàmica de la conca de la Muga i el funcionament de l’embassament de Boadella són també temàtiques interessants. Als pobles fronterers hi trobem a més, dòlmens i menhirs megalítics i un llegat històric important, amb l’existència de passos per a l’exili i
rutes utilitzades pel contraban. Repartides pel territori hi ha gran nombre d’ermites romàniques i castells, així com fonts, salts d’aigua, gorgues i arbres monumentals. Centre BTT i xarxes de senders Una bona alternativa per descobrir el patrimoni natural i cultural d’aquest Empordà interior és a través dels circuits senyalitzats del Centre BTT. Actualment es mantenen més de 600 quilòmetres de rutes
senyalitzades, de diferents nivells de dificultat, també aptes per en-
dinsar-se a conèixer el territori en família o en grups d’escolars. Les xarxes de senders existents (Senders de Gran Recorregut, Senders Locals, camins naturals, etc. ) permeten accedir fàcilment a aquest entorn natural i rural, i viure experiències positives a l’aire lliure, essencials per a un creixement personal saludable.
Grup de Treball Arrela’t PN Aiguamolls de l’Empordà L’Albera Salines Bassegoda PN Cap de Creus Montgrí-Medes Muntanya de Portbou-Colera CdA Empúries Vilanera