EMPORDÀ | 19 D’ABRIL DEL 2011
Diàlegs d’Educació
Diàlegs d’Educació
I
NÚMERO 15 | ABRIL DEL 2011
Les matemàtiques més enllà de les xifres Nou professors han creat el grup Jugamat per donar un caire més dinàmic a les exactes Jugamat és un grup de treball integrat per professors de matemàtiques, del qual formen part ara mateix nou docents de quatre instituts de Figueres. La intenció d’aquests professors és poder ampliar el grup a tots els centres de secundària de la comarca. FIGUERES | MAIRENA RIVAS
Jugamat és una combinació de les paraules jugar i matemàtiques, però el joc, en aquest cas, esdevé una acció enriquidora i que convida a aprendre a raonar. Aquesta és la idea de la qual van partir els nou professors de matemàtiques de quatre instituts de Figueres quan es van unir per posar èmfasi a aquells vessants d’aquesta matèria més creatius, als vessants que s’allunyen una mica de l’estricte programa que s’imparteix a l’aula. Els nou professors van iniciar la seva anadura, com a grup Jugamat, a partir de la celebració, el curs passat, de les Proves Cangur. Va ser aleshores que es van adonar que, fent un treball en xarxa, els instituts podien compartir experiències, intercanviar-se idees i posar sobre la taula aspectes de les matemàtiques que poden ser de l’interès comú. Ara hi ha quatre instituts de Figueres que en formen part, si bé els promotors d’a-
L’EQUIP
Els professors del grup Jugamat 쩛 Ferran Baró, Rafa González, Laura Masmitjà i Elena Burgas (Olivar Gran). 쩛 Quim Tarradas, Anna Barceló i Helena Cusí (Ramon Muntaner). 쩛 Maite García (Cendrassos). 쩛 Santiago Campillo (Alexandre Deulofeu). L’EXPOSICIÓ
MATEMÀTIQUES CREATIVES Biblioteca Fages de Climent de Figueres. Inauguració: divendres, 27 de maig. 19.00h. Durada: Fins al divendres 17 de juny.
questa iniciativa tenen clar que s’ha de fer extensiva a tota la comarca. El grup de treball del Jugamat té diversos objectius, entre els quals s’inclou donar suport, amb classes extraordinàries, als alumnes que es volen presentar a les Proves Cangur. També, com a novetat, ha programat una expo-
ELS MEUS ALUMNES NO SABEN ESCRIURE PILI ARNÁIZ PÉREZ EDITORIAL ot i que escriure és una activitat habitual a les classes, sembla que un important nombre d’alumnes té dificultat a l’hora de redactar els seus escrits. Per què no escriuen bé? Com podem ajudar-los? Què podem fer per no desmotivar alumnes creatius que simplifiquen dràsticament els seus escrits per tal de no cometre
33898
T
Assessora LIC Servei educatiu de l’Alt Empordà
moltes faltes d’ortografia? Com s’aprèn a escriure bé? Com s’ensenya a escriure bé? Les activitats d’escriptura que proposem potencien l’expressió de la seva creativitat? El que és clar és que per aprendre a escriure bé no calen gaires fórmules a banda de llegir, només cal una cosa essencial, oferir als alumnes moltes oportunitats per escriure, per escriure amb
Una representació dels professors de matemàtiques que integren el grup Jugamat. ROGER LLEIXÀ
sició per exhibir els treballs més creatius relacionats amb les matemàtiques que es fan als instituts. Es podrà veure, a partir del 27 de maig, a la biblioteca de Figueres. sentit i aconseguir el màxim rendiment expressiu. Si fem un repàs a les activitats d’expressió escrita que es fan habitualment a l’aula, segurament estaríem d’acord que principalment predominen la còpia d’exercicis, els dictats preparats, l’escriptura de paraules i frases, l’elaboració de petits textos seguint models donats, exercicis de completar buits, de respondre preguntes sobre un text... La llibreta de llengua hauria d’estar plena de textos produïts pels alumnes. Fent un cop d’ull ràpid a un quadern qualsevol, constataríem probablement que el 75% dels exercicis es dedica bàsicament a aplicar coneixements ortogràfics, lèxics, gramaticals i sintàctics, i un 25%, en el millor dels casos, a produc-
cions pròpies. L’activitat d’escriure que plantegem a les nostres classes de llengua hauria de servir per experimentar amb la llengua, per jugar, per investigar, per crear, perquè els nostres alumnes esdevinguin petits escriptors. Cal plantejar qüestions, instruccions, excuses, situacions comunicatives per facilitar la creació d’un nou text: transformar un poema en un conte, fer poemes paral·lels, canviar la lletra d’una cançó, modificar el final d’un conte o fer una versió diferent, barrejar personatges, escriure una història partint del punt de vista d’algun dels personatges, escriure un relat a partir del títol d’una obra coneguda o d’una cançó, fer jocs de llengua (acròstics, galindaines, cal·ligrames...), contestar una carta que els
ha escrit la mestra, reescriure textos coneguts, inventar menús especials, construir notícies noves canviant algunes paraules, reconvertir un missatge sms o del Facebook en un text dialogat... Si volem fomentar el gust per l’escriptura, a més d’ensenyar els diferents coneixements lingüístics, les eines i tècniques pròpies i adequades, s’hauria d’exercitar l’experimentació i la imaginació creativa per aprofundir en el plaer d’escriure. Quan revisem les llibretes dels nostres alumnes i observem que estan farcides de textos creats per ells, potser podrem pensar que estem posant el nostre gra de sorra i els fonaments necessaris perquè cadascú pugui anar desenvolupant al màxim la seva creativitat.
II
DIMARTS, 19 D’ABRIL DEL 2011 | EMPORDÀ
Diàlegs d’Educació
L’ESCOLA PARLA
La ZER Canigó fa un projecte sobre productes típics de cada un dels quatre pobles ® En formen part, les escoles del Far, Vilabertran, Cabanes i Vilamalla El respecte és indispensable com a projecte educatiu. ROGER LLEIXÀ VILABERTRAN | REDACCIÓ
La ZER Canigó porta a terme un projecte relacionat amb quatre productes típics de cada un dels pobles que la formen. Així l’escola del Far està fent un treball sobre la llet; l’escola de Vilabertran, sobre els productes de l’horta; la de Cabanes, sobre l’oli, i la de Vilamalla, sobre els productes de l’ànec Coll Verd. Cada escola treballa amb tots els seus alumnes el seu producte, seguint tot el procés des del seu origen fins que arriba al consumidor. Els alumnes de l’escola de Cabanes han anat a un olivar, han sortit a collir olives, han visitat un trull i han observat com es fa la poda de les oliveres. Així han après les parts de les olives, com es fa la recollida d’olives i quines eines es fan servir, el procés d’elaboració de l’oli i tot el que es pot fer amb aquest fruit. Els nens i les nenes del Far d’Empordà han pogut munyir a mà tal com es feia fins fa poc en una de les poques cases de pagès que hi ha al centre del poble i també han visitat una de les explotacions lleteres del municipi, el Molí de Baix, on casualment han pogut assistir al part d’una de les vaques. Els alumnes de Vilamalla han fet diverses visites a l’empresa Collverd i han après el procés d’elaboració del fetge gras d’ànec, el pernil, el fuet i el magret. A l’escola han relacionat aquest projecte amb les altres àrees, com ara la de medi, per treballar la classificació dels animals, les característiques de les aus i de l’ànec en particular. Els alumnes de Vilabertran estan fent el seguiment dels productes de l’horta, especialment les faves, que cultiven a l’antic hort dels monjos del monestir del poble. Els alumnes fan totes les feines que es realitzen a l’hort.
A FONS
JOSEP FERNÁNDEZ MENCHÓN Adjunt de direcció S. T. d’Ensenyament
LA FORÇA DE L’EDUCACIÓ! na mirada superficial als titulars dels mitjans de comunicació és suficient per adonar-nos de les dificultats que
U
Alumnes de Cabanes, en un olivar per aprendre a collir olives. ZER CANIGÓ
La llar Bon Pastor treballa el respecte FIGUERES | M. R.
Els nens i les nenes del Far observen com es muny una vaca. ZER CANIGÓ
A Vilabertran, els escolars realitzen les tasques pròpies de l’hort. ZER CANIGÓ
L’equip docent del Centre Municipal d’Educació Infantil (CMEI) Bon Pastor de Figueres considera el valor del respecte com a indispensable en el projecte d’educatiu. “Entenem que el respecte envers els infants vol dir tenir en compte les seves necessitats, els seus ritmes d’aprenentatge, el seu desenvolupament. El que es tradueix en una acurada organització del temps, dels espais, dels materials i dels recursos. I sempre prioritzant els petits grups, potenciant la tranquil·litat i el joc lliure i facilitant la
descoberta i l’expressió dels diferents llenguatges dels infants”, expliquen les educadores. Respecte –diuen– també significa respectar els sentiments dels infants, el que no deixa de ser el primer pas per a l’educació emocional. “Per aquest motiu quan un infant plora no li diem ‘no ploris’, sinó que l’ajudem posant paraules a allò que sent, com ara ‘veig que estàs trist o enfadat”, anoten les mestres, que procuren que les paraules, el to, la mirada, els gestos i el contacte físic siguin sempre respectuosos i afectius.
Una de les imatges que il·lustren el projecte. INSTITUT DE LA JONQUERA
A la Jonquera aposten per la creativitat
Els alumnes de Vilamalla fan un treball sobre l’ànec Collverd. ZER CANIGÓ
Un impuls a la creativitat és el nom d’un Crèdit de Síntesi que realitzen els alumnes de tercer d’ESO de l’Institut de la Jonquera, amb l’objectiu bàsic de fomentar pràctiques que estimulin aquesta capacitat dels estudiants. “Us podeu preguntar quina utilitat pot tenir aquesta acció. Nosaltres pensem que en té molta, ja que creiem que l’individu creatiu resol problemes, elabora productes o defineix nous punts de vis-
ta, oferint respostes divergents, que acaben sent útils per a ell i per a la societat. Un individu intel·ligent rep una idea i, satisfet amb ella, la percep i la valora com a solució per aplicar a un problema concret. Un individu creatiu va més enllà de la recompensa immediata i es dedica a buscar gran quantitat d’idees, amb l’expectativa de trobar-ne una de més qualitat, encara que costi més”, destaquen les professores Carme Gifreu i Carme Puig.
hauran d’afrontar en el futur els nostres infants. La sostenibilitat del medi natural i social, la situació econòmica, la pèrdua de valors, la dinàmica consumista, la desconfiança política... En general, el discurs social destaca l’educació com una eina estratègia resolutòria dels problemes de la nostra societat, posant les esperances i la mira en la feina que es fa en els centres educatius. És a dir, cada vegada és més freqüent que els reptes que té plantejats la nostra societat es tradueixin en reptes educatius. Paral·lelament, el paper de la família en l’educació també és
aprendre a pensar i comunicar, aprendre a descobrir i tenir iniciativa, aprendre a conviure i habitar el món– estan prioritzant i dissenyant el camí i la meta on arribar. En realitat, al meu entendre, no fa falta inventar res, només superar els errors manifestos i aprendre de les millors experiències. La tranquil·litat escolar és necessària, no confonent l’activitat amb l’activisme, destriant el gra de la palla, i actuant amb professionalitat. Caldrà que des del vessant institucional, amb la participació de tots els sectors, s’afronti amb fermesa la realitat, evitant el vaivé legislatiu, priorit-
zant i rendibilitzant els recursos, i fent una vertadera planificació que no deixi marge a la improvisació. L’educació, amb tota seguretat, és l’empresa més important que tenim com a país. Des del convenciment que la superació dels grans reptes de la nostra societat passa per la recuperació de la confiança en les persones i en el reconeixement de la importància de l’educació i la formació, convido a tothom, cada un/a des del seu lloc, a fer un esforç en aquest sentit, però sense oblidar el que va dir Hegel: “Res important s’ha fet en el món sense passió”.
LA JONQUERA | M. R.
motiu de reflexió, fent èmfasi en la importància de plantejar-se un projecte de vida on els valors haurien de ser el pilar fonamental dins d’un entorn emocional adequat. No hem d’oblidar que l’estabilitat emocional (autoestima, confiança...) de l’infant influeix en la seva maduresa quan és adult. La Llei d’educació i el currículum –quan plantegen que per avançar en l’assoliment de les competències bàsiques és fonamental emmarcar els processos d’ensenyament i d’aprenentatge entorn a quatre eixos: Aprendre a ser i actuar de forma autònoma,
EMPORDÀ | DIMARTS, 19 D’ABRIL DEL 2011
Diàlegs d’Educació
III
Bolinches parlarà del seu nou Xerrada orientativa sobre l’actual mercat de treball dirigida a alumnes de batxilletat llibre el 5 de maig al Cap Norfeu FIGUERES / GIRONA | REDACCIÓ
ROSES | REDACCIÓ
El director corporatiu de la firma Transports Calsina Carré, Lluís Batlle, ha impartit, aquesta última setmana, dues xerrades sobre motivació als alumnes de Batxillerat de l’Institut Ramon Muntaner de Figueres, per una banda, i als alumnes de Formació i Orientació Laboral de l’Institut Santa Eugènia de Girona, per l’altra. En aquestes sessions, es van marcar unes directrius molt clares adreçades a uns joves que es troben en la seva darrera etapa dels estudis a l’institut: Així, Lluís Batlle els va parlar de les diferents generacions que conflueixen en l’actual mercat laboral i de
A llibre Peter Pan pot créixer (Columna), el psicòleg clínic, sexòleg i escriptor Antoni Bolinches fa una descripció del fenomen psicològic conegut com Peter Pan (o la por a fer-se gran, a assumir responsabilitats), amb les claus, els consells i les pautes per aconseguir arribar a la seva maduresa. És un llibre pràctic, que exposa de manera clara i entenedora en què consisteix una personalitat Peter Pan, com analitzar-la, valorar-la i ajudar a l’afectat a millorar-la fins aconseguir la preuada maduresa. I Antoni Bolinches serà aquest 5 de maig pròxim a l’Institut Cap Norfeu de Roses, a les 8 del vespre,
Lluís Batlle ha fet unes ponències molt il·lustratives. EMPORDÀ
les competències que requeriran els nous llocs de treball. També va exposar als estudiants de batxillerat quines són les oportuni-
tats i els riscos que afectaran, d’acord amb el seu parer i la seva experiència professional, a les joves generacions.
L’autor Antoni Bolinches. ROGER LLEIXÀ
per parlar sobre aquest tema. La xerrada de l’escriptor s’emmarca en el 3r Cicle de Conferències adreçades a les Famílies.
DIALOGUEM AMB...
Empar Rodon
PROFESSORA ESPECIALISTA EN VISUAL I PLÀSTICA A L’INSTITUT ALEXANDRE DEULOFEU DE FIGUERES
mira la fotografia percep una altra informació.
«Tots hauríem de rebre una educació en la mirada»
Cert. En un programa de televisió vaig veure un dia que algú comentava que s’han de reforçar el llenguatge verbal i les matemàtiques, però jo sóc d’una opinió molt contrària. Penso que la formació és molt més bona com més diversificada està i, sobretot, si es pot treballar en petits grups. La ràtio és clau, amb trenta alumnes a classe pots fer una classe magistral però mai no tindràs l’oportunitat d’experimentar. A mi m’agrada relacionar molt la part experimental i pràctica amb el programa del curs.
P
ENTREVISTA La professora Empar Rodon, llicenciada en Belles Arts, té una inquietud innata que la porta a descobrir nous camps relacionats amb l’especialitat de visual i plàstica. Ha estudiat escenografia a l’Institut del Teatre i ha fet oposicions de dibuix. És professora de dibuix tècnic, de dibuix tecnològic i de dibuix artístic i, alhora, imparteix cultura audiovisual als estudiants de batxillerat d’art de l’Institut Alexandre Deulofeu de Figueres.
FIGUERES | MAIRENA RIVAS P Com perceben els alumnes la cultura audiovisual? R Crec que la cultura audiovisual no hauria de ser només per als estudiants de batxillerat d’art, crec que tots els estudiants haurien de rebre una educació en la mirada. P
Empar Rodon és professora al Deulofeu des de fa 28 anys. ROGER LLEIXÀ
Què vol dir?
R D’entrada, el que acostumo a explicar al principi de cada curs és que hem d’aprendre a assaborir, a mirar, a percebre el món de la imatge. Som molt analfabets en l’aspecte de codificar i descodifi-
Un llenguatge sense paraules.
R
car imatges. Tan acostumats com estem al llenguatge verbal, quan expliques als alumnes que hi ha un llenguatge amb codis sembla que els parlis en xinès. P
Posi un exemple...
R Hi ha elements que ajuden a explicar-ho. Per exemple, en una fotografia, un enquadrament més ampli et dóna una informació, en canvi si l’enquadrament és més tancat la persona que
P Destaqui un treball que estiguin fent. R Els estudiants de segon de batxillerat han de presentar un curt com a projecte final de cultura audiovisual.
LA BONA PRÀCTICA
Editen:
Bàscara celebra que ja té una Escola Verda ® El 15 d’abril, l’escola Joan Reglà ha fet una festa oberta a les famílies i a les entitats perquè ha rebut el distintiu mediambienal
Els editors del suplement Diàlegs dʼEducació no tenen perquè compartir les opinions expressades en les diferents seccions. Per a més informació adreceu-vos a: www.sealtemporda.net.
Col·labora:
Tota la comunitat educativa de l’Escola Joan Reglà s’ha unit per celebrar que tenen una Escola Verda. ROGER LLEIXÀ
BÀSCARA | REDACCIÓ
El divendres 15 d’abril, l’Escola Joan Reglà va celebrar que ja és una Escola Verda. El centre va convidar a totes les entitats del poble i les famílies. L’alumnat de l’escola va animar la festa amb
cançons, endevinalles, danses i teatre relacionats amb el medi ambient. “Després d’un recorregut de tres cursos, a la fi hem aconseguit aquest distintiu. Aquest esdeveniment és molt important per a la nostra escola, ja que ens permet fer ressò de la
tasca de bones pràctiques ambientals que fem”, expliquen els representants del claustre de mestres, alhora que hi afegeixen: “A la nostra escola ja fa temps que es reciclen les deixalles; es recull la matèria orgànica i es posa a la compostadora; es tre-
ballen l’hort i el jardí, i tenim un galliner amb una bassa.” Aquest curs tot el centre desenvolupa el Projecte Interdisciplinari de l’energia.” “Amb tot el que fem tenim una bona Escola Verda”, es felicita el claustre de mestres.
IV
DIMARTS, 19 D’ABRIL DEL 2011 | EMPORDÀ
Diàlegs d’Educació
AGENDA D’ACTIVITATS FIGUERES Conferència a càrrec de Rosa Jové, psicopediatra, escriptora i presidenta de la Delegació de Lleida del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya ESCOLA PAULA MONTAL (LES ESCOLÀPIES) DISSABTE, 30 D’ABRIL DEL 2011 11.30 HORES Més informació: La conferència forma part del tercer cicle de xerrades que organitza l’àrea d’Ensenyament de l’Ajuntament de Figueres i, per tant, està oberta a totes les persones interessades en la temàtica a tractar. En aquesta ocasió, la xerrada es titula Dormir sense llàgrimes. Aquest és també el títol d’un dels llibres de Rosa Jové: Dormir sen-
se llàgrimes. La solució no és deixar-lo plorar (L’esfera dels llibres). FIGUERES Conferència a càrrec
LA VIGÈNCIA DEL DEBAT EDUCATIU
La frase:
PER FRATO
“Educar és formar persones aptes per governar-se a si mateixes, i no per ser governades per altres”.
RUA ESCOLAR DE LA SANTA CREU UNA DESFILADA D’ALUMNES I FAMÍLIES La llegenda de Sant Jordi és la temàtica triada per a la Rua Escolar de la Santa Creu d’aquest any, una lluïda desfilada en què els alumnes que participen, de totes les escoles de Figueres, es compten per centenars, i en la qual també tenen una implicació molt activa els pares i les mares. La Rua Escolar l’organitzen l’Ajuntament de Figueres, sota la direcció artística d’Ettore Battaglia, i les AMPA de les escoles de la ciutat. CARRERS DEL CENTRE DE FIGUERES DIUMENGE, 8 DE MAIG DEL 2011 MATÍ
(Herbert Spencer) Francesco Tonucci (2007) FRATO. «40 años con ojos de niño» Pàg 168. Ed. Graó
JUGAMAT AUTOR: Rafael González Institut Olivar Gran (Figueres) EXERCICI - Calcular el resultat del següent producte:
(1 + 1/1) (1 + 1/2) · (1 + 1/3) · ............ · (1 + 1/2010) · (1 + 1/2011) =
Experts: 1 m. / Amateurs: 10 m.
Solució al Jugamat de març: Agafem una de les dues cordes i l'encenem per les dues bandes (amb això aconseguirem que, quan es trobin els de J. Carlos Arroyo, filòsof, coach i formador ESCOLA PARC DE LES AIGÜES DIJOUS, 12 DE MAIG DEL 2011 20.00 HORES
Aquesta xerrada també s’inclou en el cicle de xerrades per a pares i mares. El títol és Els be-
neficis de la intel·ligència emocional.
dos focs a la part central de la corda, haurà passat exactament 1/2 hora). Al mateix moment que encenem la primera corda pels dos caps, també encenem la segona corda, però en aquest cas només per un cantó. Just quan la primera corda s'apaga perquè es troben els dos focs, a la segona encara ens queda corda (i mai més ben dit) per mesurar mitja hora. En aquest moment que s'apaga la primera corda, encenem la segona corda per l'altre cantó (amb això aconseguirem que, quan es trobin els dos focs a la part interior de la corda, haurà passat un quart d'hora més. Si comptem el temps des que hem encès els tres focs inicials fins que s'ha apagat aquesta segona corda, han passat exactament 3/4 d'hora.
RECURSOS EDUCATIUS
WEB RECOMANADA
HTTP://JJDEHARO.BLOGSPOT.COM/
LLIBRE
ELS SONS ENTREMELIATS
LLIBRE
GISPERT, DOLORS I RIBAS, LOURDES
LES INVARIANTS PEDAGÒGIQUES I LA PEDAGOGIA FREINET CINQUANTA ANYS DESPRÉS
ED. L’ALBER
IMBERNON, FRANCESC
BLOC (INTERNET)
APRENDRE LLENGÜES SERRA I CASALS, ENRIC
GRAÓ
® La sèrie «Els sons Aquesta pàgina del professor de Secundària Juan José de Haro, especialista en xarxes socials i autor del llibre Redes Sociales para la Educación (Anaya Multimedia), és un bloc ple de material bàsicament de les xarxes socials aplicades a l'educació, la identitat digital i el paper del centre davant les xarxes, tutorials i recomanacions de Facebook i altres xarxes menys conegudes. La pàgina també conté tallers amb molt de material d'utilitat per al professorat i el centre i altres recursos diversos.
entremeliats» consta de quatre títols. Cada llibre treballa la dificultat de pronunciació expressada en el títol. Aquests llibres van destinats als mestres d'educació infantil, de reforç, d'educació especial i als logopedes, i pretenen donar-los recursos senzills i de fàcil aplicació que permetin millorar la parla dels infants que tenen algun entrebanc per pronunciar un so concret.
® Célestin Freinet és un dels pedagogs de referència del segle XX. La seva aportació va representar un canvi important en la manera d’entendre l’escola i l’aula. Descobrim que 50 anys després la seva aportació és plena de vigència si sabem fer-ne una lectura amb ulls de mestres del segle XXI. Les invariants pedagògiques, senzilla i profundíssima obra de Freinet, són a hores d’ara plenament vigents.
® El bloc Aprendre llengües creat per Enric Serra, professor del Departament de Filologia Catalana de la UAB, ofereix una gran quantitat i varietat de recursos relacionats amb les llengües en un sentit ampli; des d’interessants articles sobre didàctica, sociolingüística o llengües amenaçades, un apartat «Etiquetes» on es poden trobar una gran quantitat de materials ordenats alfabèticament, fins a enllaços amb altres webs i blocs d’arreu del món.
ESPAIS NATURALS: PROPOSTES PEDAGÒGIQUES
Les forests públiques, un patrimoni forestal amb mil racons per descobrir Pere Frigola Enginyer forestal
Les forests públiques són terrenys forestals que pertanyen a organismes públics (Generalitat de Catalunya i administració local). En aquests espais s’hi reuneixen uns requisits determinats (capçaleres de xarxes hidrogràfiques, proximitat a poblacions, essencials per a la protecció del sòl enfront l’erosió, contribució a la conservació de la diversitat biològica)
per poder ser declarats d’utilitat pública i ser inclosos al Catàleg de forests Utilitat Pública (CUP). La gestió d’aquests espais es realitza des de l’administració forestal, ara al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya. Tot i ser un concepte molt desconegut, les forests del CUP representen el primer sistema d’espais naturals protegits que va existir a tota la península. A l’Alt Empordà, 3.057,78 ha
pertanyen a aquest catàleg. Part d’aquestes forests públiques resten incloses dins els diferents espais naturals de protecció especial de la comarca. D’altres, en canvi, són espais naturals molt desconeguts per bona part de la població tot i que conserven valors naturals, històrics i socials de primer ordre. Aquests valors els fan espais molt interessants com a recurs pedagògic on podrem reconèixer elements de la història del paisatge de la nostra comarca, co-
TERRAMAR, NATURA I CULTURA
nèixer habitats i espècies significatives, processos naturals determinats i entendre les tasques de gestió ambiental que s’hi desen-
volupen. Les forests públiques representen un patrimoni natural, històric i social de primer ordre, molt adients per a les activitats pedagògiques i probablement són dels espais naturals protegits menys coneguts de la nostra comarca. En els darrers anys s’hi està desenvolupant una intensa tasca de divulgació per apropar les forests i els seus valors a tota la població. Sigueu benvinguts. Veniu, visiteu-les i gaudiu-les.
Grup de Treball Arrela’t PN Aiguamolls de l’Empordà L’Albera Salines Bassegoda PN Cap de Creus Montgrí-Medes Muntanya de Portbou-Colera CdA Empúries Vilanera