EMPORDÀ | 19 D’ABRIL DEL 2011
Diàlegs d’Educació
Diàlegs d’Educació
I
NÚMERO 15 | ABRIL DEL 2011
Les matemàtiques més enllà de les xifres Nou professors han creat el grup Jugamat per donar un caire més dinàmic a les exactes Jugamat és un grup de treball integrat per professors de matemàtiques, del qual formen part ara mateix nou docents de quatre instituts de Figueres. La intenció d’aquests professors és poder ampliar el grup a tots els centres de secundària de la comarca. FIGUERES | MAIRENA RIVAS
Jugamat és una combinació de les paraules jugar i matemàtiques, però el joc, en aquest cas, esdevé una acció enriquidora i que convida a aprendre a raonar. Aquesta és la idea de la qual van partir els nou professors de matemàtiques de quatre instituts de Figueres quan es van unir per posar èmfasi a aquells vessants d’aquesta matèria més creatius, als vessants que s’allunyen una mica de l’estricte programa que s’imparteix a l’aula. Els nou professors van iniciar la seva anadura, com a grup Jugamat, a partir de la celebració, el curs passat, de les Proves Cangur. Va ser aleshores que es van adonar que, fent un treball en xarxa, els instituts podien compartir experiències, intercanviar-se idees i posar sobre la taula aspectes de les matemàtiques que poden ser de l’interès comú. Ara hi ha quatre instituts de Figueres que en formen part, si bé els promotors d’a-
L’EQUIP
Els professors del grup Jugamat 쩛 Ferran Baró, Rafa González, Laura Masmitjà i Elena Burgas (Olivar Gran). 쩛 Quim Tarradas, Anna Barceló i Helena Cusí (Ramon Muntaner). 쩛 Maite García (Cendrassos). 쩛 Santiago Campillo (Alexandre Deulofeu). L’EXPOSICIÓ
MATEMÀTIQUES CREATIVES Biblioteca Fages de Climent de Figueres. Inauguració: divendres, 27 de maig. 19.00h. Durada: Fins al divendres 17 de juny.
questa iniciativa tenen clar que s’ha de fer extensiva a tota la comarca. El grup de treball del Jugamat té diversos objectius, entre els quals s’inclou donar suport, amb classes extraordinàries, als alumnes que es volen presentar a les Proves Cangur. També, com a novetat, ha programat una expo-
ELS MEUS ALUMNES NO SABEN ESCRIURE PILI ARNÁIZ PÉREZ EDITORIAL ot i que escriure és una activitat habitual a les classes, sembla que un important nombre d’alumnes té dificultat a l’hora de redactar els seus escrits. Per què no escriuen bé? Com podem ajudar-los? Què podem fer per no desmotivar alumnes creatius que simplifiquen dràsticament els seus escrits per tal de no cometre
33898
T
Assessora LIC Servei educatiu de l’Alt Empordà
moltes faltes d’ortografia? Com s’aprèn a escriure bé? Com s’ensenya a escriure bé? Les activitats d’escriptura que proposem potencien l’expressió de la seva creativitat? El que és clar és que per aprendre a escriure bé no calen gaires fórmules a banda de llegir, només cal una cosa essencial, oferir als alumnes moltes oportunitats per escriure, per escriure amb
Una representació dels professors de matemàtiques que integren el grup Jugamat. ROGER LLEIXÀ
sició per exhibir els treballs més creatius relacionats amb les matemàtiques que es fan als instituts. Es podrà veure, a partir del 27 de maig, a la biblioteca de Figueres. sentit i aconseguir el màxim rendiment expressiu. Si fem un repàs a les activitats d’expressió escrita que es fan habitualment a l’aula, segurament estaríem d’acord que principalment predominen la còpia d’exercicis, els dictats preparats, l’escriptura de paraules i frases, l’elaboració de petits textos seguint models donats, exercicis de completar buits, de respondre preguntes sobre un text... La llibreta de llengua hauria d’estar plena de textos produïts pels alumnes. Fent un cop d’ull ràpid a un quadern qualsevol, constataríem probablement que el 75% dels exercicis es dedica bàsicament a aplicar coneixements ortogràfics, lèxics, gramaticals i sintàctics, i un 25%, en el millor dels casos, a produc-
cions pròpies. L’activitat d’escriure que plantegem a les nostres classes de llengua hauria de servir per experimentar amb la llengua, per jugar, per investigar, per crear, perquè els nostres alumnes esdevinguin petits escriptors. Cal plantejar qüestions, instruccions, excuses, situacions comunicatives per facilitar la creació d’un nou text: transformar un poema en un conte, fer poemes paral·lels, canviar la lletra d’una cançó, modificar el final d’un conte o fer una versió diferent, barrejar personatges, escriure una història partint del punt de vista d’algun dels personatges, escriure un relat a partir del títol d’una obra coneguda o d’una cançó, fer jocs de llengua (acròstics, galindaines, cal·ligrames...), contestar una carta que els
ha escrit la mestra, reescriure textos coneguts, inventar menús especials, construir notícies noves canviant algunes paraules, reconvertir un missatge sms o del Facebook en un text dialogat... Si volem fomentar el gust per l’escriptura, a més d’ensenyar els diferents coneixements lingüístics, les eines i tècniques pròpies i adequades, s’hauria d’exercitar l’experimentació i la imaginació creativa per aprofundir en el plaer d’escriure. Quan revisem les llibretes dels nostres alumnes i observem que estan farcides de textos creats per ells, potser podrem pensar que estem posant el nostre gra de sorra i els fonaments necessaris perquè cadascú pugui anar desenvolupant al màxim la seva creativitat.