Diàlegs d'Educació 3.27

EMPORDÀ | 16 D’OCTUBRE DEL 2012

Diàlegs d’Educació

Diàlegs d’Educació

I

NÚMERO 26 | OCTUBRE DEL 2012

Nou curs, nous reptes El SEAE contribueix a l’eixamplament de la xarxa eductiva L’edifici del Servei Educatiu de l’Alt Empordà (SEAE) ha esdevingut la Casa del Mestre, nexe d’unió dels diferents centres educatius, de professorat i alumnes. Una mitjana de 2.000 professors es reuneixen cada any al SEAE i veuen feta realitat la culminació dels projectes que l’alumnat de les escoles i instituts de la comarca realitzen al llarg del curs. Aquesta manera de fer té un nom: treball en xarxa.

FIGUERES | MAIRENA RIVAS

El treball en xarxa, que es fomenta des del Servei Educatiu de l’Alt Empordà (SEAE), permet posar en comú uns 4.000 alumnes, més de 300 professors i la quasi totalitat dels centres educatius de la comarca, que cada any participen en els projectes transversals que es promouen. L’equip de direcció tècnica del SEAE, format per Montserrat Nogué, Pili Arnaiz i Josep Maria Mora comenta i defineix el concepte de treball en xarxa: “No descobrirem res de nou si parlem que la situació generada al voltant de l’educació ha estat aquests darrers anys força complexa. Damunt la taula s’han posat dos models d’actuació que s’han volgut plantejar com antagònics quan en realitat és impossible de separar-los. Resultats o aprenentatges transversals. Rendiment davant motivació, ren-

diment davant transversalitat dels aprenentages.”

Nogué, Arnaiz i Mora expliquen que “aquest treball en xarxa de què parlem no hauria estat possible sense la implicació de molts professionals anònims, amb una il·lusió desbordant”.

Aquest suplement, «Diàlegs d’Educació», és un exemple dins d’aquest munt de projectes realitzats amb aquesta manera de fer. L’equip de direcció tècnica del SEAE té com a repte oferir un servei de suport i ajut als centres educatius, al professorat i a la zona. “Sambem que –diuen– l’única manera d’aconseguir fer realitat amb més garanties d’èxit aquest objectiu és treballant de forma conjunta, sumant esforços, superant les diferències individuals i avançant cap a la cohesió professional.” El SEAE vol seguir contribuint en la dinamització del territori i en l’eixamplament de la xarxa educativa.

EDITORIAL

CÀNDID MIRÓ Servei Educatiu de l'Alt Empordà

EL FRACÀS ESCOLAR óc mestre de primària, però fa set anys que treballo amb alumnat de totes les edats: des d’infantil fins a formació d’adults.

Això és perquè estic en un camp d’aprenentatge. La diversitat de nivells no és el més significatiu de la meva feina, però, sinó el fet que es desenvolupa fora de l’aula, directament en el lloc dels continguts que es treballen. Segons com es miri, un privilegi, però també un repte i una exigència inacabables. Set anys no és pas tant de temps com per haver oblidat el treball a l’aula ordinària. I tampoc no és pas tant de temps com perquè l’educació hagi resolt un dels seus problemes enquistats: el fracàs escolar.

El fracàs escolar té múltiples causes i, en conseqüència, no pot tenir una sola solució, ni simple, ni fàcil, ni immediata. És un problema que es deu haver d’atacar a diari i amb sistemes i estratègies diverses, amb l’esperança de veure’n els resultats en un futur més o menys allunyat. Diria que el model de treball dels camps d’aprenentatge hi pot ajudar. No resoldre el problema, però sí ajudar a reduir-lo. Si no estic equivocat, una de les causes del fracàs és la manca d’arrelament en una societat, en un espai geogràfic, en una història a compartir. Si l’alumne/a no té implicació mútua amb el medi, no hi pot haver interès vers la natura, vers el patrimoni col·lectiu, vers la cultura.

Dins de l’aula es pot fer molt en aquest sentit, però cal una cosa més: s’ha de trepitjar allò de què es parla, sigui la localitat, el cap de Creus o les ruïnes d’Empúries.

Simples exemples. (Maig 2012)

S

La direcció tècnica del SEAE, Josep M. Mora, Pili Arnaiz i Montse Nogué. SEAE

LES DADES

En els darrers anys, s’han dinamitzat més de vint projectes transversals. Tots aquests projectes han estat desenvolupats per diferents àrees i professionals i repartits entre les diferents localitats de la comarca de l’Alt Empordà, amb la clara intenció de donar suport, més enllà de l’aula, al professorat implicat i als municipis acollidors.

Conferència d’inici del curs escolar (IV) Jornada de la filosofia (III) TramunTEC (IV) Cantània (IV) English Day (IV) Rodajoc (X edicions) 5 Seus Arrela’t Tria amb criteri Edufoc (NOU) Cantarella (III) I Setmana de la Ciència (NOU)

Jugamat i proves Cangur (II) Fòrum de treballs de recerca (IV) Una comarca de museu (III) Suplement “Diàlegs d’Educació” Premi de narrativa periodística Projecte rossinyol Posa’t al dia (VI) Contes per relleu (I) Biblioteques en xarxa amb el SEAE (NOU) Arrela’t Tria amb criteri

Buscar estratègies i recentrar els esforços

L’equip de direcció tècnica del SEAE diu que hem de ser conscients que estem travessant moments difícils, si bé no per això es pot caure en pessimismes, decensisos o queixes. “En situacions de crisi, hem d’aprofitar per reflexionar, buscar estratègies, recentrar els esforços, els objectius i les metodologies, i redissenyar els nostres projectes i actuacions”, afirmen, alhora que conclouen: “Sobretot, no volem perdre l’essència del que hem anat construint durant aquests darrers anys i volem continuar apostant pel nostre projecte com a servei educatiu.” FIGUERES | M. R.

Sortegem 20 exemplars de la «Guia d’Enoturisme de l’Empordà» signades per l’autor, Lluís Tolosa Premi Millor Guia d’Enoturisme d’Espanya 2012

2a

El sorteig es farà el dia 26 d’octubre de 2012 entre tots les butlletes rebudes fins a les 13.00 h d’aquell dia

ó ici Ed

Aquesta setmana, últim cupó.

Fes arrbar la butlleta abans del dia 26 d’octubre a les nostres oficines.

40655

S’HAN NECESSITAT 2.000 ANYS PER ESCRIURE AQUEST LLIBRE. PERÒ A TU NOMÉS ET COSTARÀ QUATRE SETMANES ACONSEGUIR-LO GRATIS.

II

DIMARTS, 16 D’OCTUBRE DEL 2012 | EMPORDÀ

Diàlegs d’Educació

L’ESCOLA PARLA

Els petits, en una sessió de treball dedicada a Tàpies. ROGER LLEIXÀ

Creativitat a la llar Petits Terraprims CAMALLERA | M. R.

La Llar d’infants municipal Petits Terraprims de Camallera basa el seu treball en l’experimentació i la manipulació d’elements quotidians per construir diferents obres d’art. Partint del punt de vista de l’infant, i amb activitats semidirigides, són ells qui, a partir dels materials oferts (farina, espècies, ferradures, pintura...) formulen hipòtesis, plantegen possibles resultats i finalment contrasten si aquests són els esperats. Es treballa l’educació creadora d’aquesta forma perquè es consideren els in-

fants com agents actius del seu desenvolupament i s’intenta potenciar aquesta creativitat com un llenguatge més a l’hora d’expressar allò que senten. La directora, Laura Luna, i les educadores, Gemma Navas i Agnès Alegrí, porten a terme projectes d’anglès, psicomotricitat i música, a més d’aquests tallers d’artistes (Gaudí, Miró, Tàpies...). La llar està gestionada per l’empresa Orió Eduserveis SL, té una capacitat de 26 alumnes en dues línies de P1 i de P2, tot i que s’accepten infants a partir dels nou mesos.

L’Institut Olivar Gran afavoreix l’orientació acadèmica o laboral dels seus alumnes. ROGER LLEIXÀ

Alumnes de primer de Batxillerat de l’Olivar Gran aniran a classe a la UdG ® El «Projecte Itínera» els obre la porta per conèixer de prop els estudis escollits FIGUERES | MAIRENA RIVAS

Peral. Aquestes activitats estan obertes a alumnes des de P-3 a 6è.

A més a més, juntament amb el Consell Esportiu, l’escola participa en un curs més en els Jocs Esportius Escolars, en aquest cas adreçats a alumnes de primària.

Cada dissabte que hi ha trobada esportiva en algun dels municipis de la comarca. Mireia Peral acompanya els alumnes que s’hi han inscrit. Són trobades no competitives en què es practiquen tant esports col·lectius com individuals. El Consell Esportiu facilita l’autocar.

La setmana del 22 al 26 d’octubre, els alumnes de 1r de Batxillerat de l’Institut Olivar Gran de Figueres es desplaçaran a Girona, a la Universitat, a rebre, com uns estudiants més, classes dels estudis que hagin escollit.

La iniciativa forma part del conveni de col·laboració que es va establir per primer cop el curs passat entre l’institut i la Universitat de Girona (UdG), en el marc del Projecte Itínera, amb l’objectiu d’afavorir l’orientació dels alumnes.

“El projecte es basa en la idea que, per tal de poder triar quin serà el camí que emprendran després dels estudis obligatoris, als alumnes els aniria molt bé un contacte directe i vivenciat amb l’àmbit laboral o acadèmic al qual volen accedir”, explica el professor Carles Ballart.

El projecte va néixer el curs 2010-11, quan es va crear el Pro-

cial. Per tant, les biblioteques no només s’han d’actualitzar sinó que han de fer el salt cap a un model de biblioteca que respongui a les necessitats educatives del moment, contribuint a assolir l’èxit educatiu que es necessita com a persones i com a país. Cal adonarnos de la diferència entre una biblioteca escolar i una biblioteca pública, no es pot aplicar aquest darrer model als centres educatius, on l’especificitat de les seves biblioteques rau en el suport al currículum i als eixos transversals, i on, la seva complementarietat i col·laboració per fer xarxa és cabdal. Així doncs, el model de biblioteca que necessitem recons-

truir i consolidar respon al concepte de centre de recursos organitzat i actualitzat, capaç de donar resposta i proporcionar iniciatives a l’alumnat, al professorat, en definitiva, a la comunitat educativa per al foment de la lectura, l’adquisició d’habilitats de recerca i investigació i per a la millora de les habilitats cognitives.

Tot això vol dir que s’ha de disposar d’una col·lecció física i digital seleccionada i actualitzada amb materials diversos que afavoreixin l’assoliment de l’hàbit lector i de les habilitats de tractament, cerca de la informació i comunicació del coneixement i que facilitarà eines al professorat per fer-

Una de les classes d’educació física a l’escola de Cabanes. ROGER LLEIXÀ

Esport en hores lectives i extraescolars CABANES | M. R.

L’escola de Cabanes, a més de potenciar l’educació física en l’horari lectiu, dóna suport, amb la col·laboració de l’AMPA i amb l’ajut del Pla Català de l’Esport, a la pràctica d’esports en horari extraescolar. De la setantena d’alumnes que hi ha a l’escola, trenta-dos s’han apuntat a l’activitat extraescolar de multiesports, i també es fomenta la dansa i la bicicleta en dues activitats més fora d’horari lectiu, com explica la mestra d’educació física de l’escola, Mireia

A FONS

CECÍLIA LLADÓ Responsable del Programa Biblioteca Escolar “Puntedu”

UN ESPAI D’APRENETATGE es biblioteques escolars, en la seva cursa per guanyar el temps perdut, troben la societat enmig d’un canvi global on la lectura, la informació i la tecnologia hi tenen un paper essen-

L

jecte Itínera Olivar Gran Nivell 1 com una prova pilot. Amb la col·laboració amb l’Associació Joves Empresaris de l’Empordà, es va poder contactar amb empresaris i professionals de Figueres que, de forma totalment voluntària, dedicaven una tarda de dimecres a explicar a alumnes de 4t d’ESO de l’institut aspectes destacats de la seva vida professional per tal que aquests tinguessin una idea més clara de l’àmbit acadèmic o laboral en el qual a priori podrien estar interessats.

Exportar-lo El projecte pilot es va consolidar com a projecte de centre el curs passat i, per a aquest curs, la direcció de l’Institut Olivar Gran intenta exportar-lo a tots els alumnes de 4t d’ESO de la ciutat a través de la creació d’un Grup de Treball que inclogui professors de tots els instituts de

Figueres. “Amb la creació d’aquest grup de treball es pretén esprémer al màxim aquesta fórmula i generalitzar-lo com a projecte de ciutat que cerca la implicació del teixit empresarial de Figueres amb els instituts”, comenta Carles Ballart.

La gran novetat del curs 201112 va ser la creació del Projecte Itínera Olivar Gran Nivell 2, per al qual l’institut va arribar a un acord de col·laboració inèdit amb la UdG. L’acord establia que els alumnes del centre poguessin assistir com a oients a classes a la universitat. Basat en els mateixos principis de la importància de la vivenciació per a una millor orientació dels estudiants, s’oferia, als alumnes de l’Institut Olivar Gran de 1r de Batxillerat, l’assistència a classes dels estudis de Grau que, en principi, volien realitzar. Aquest curs, aquesta experiència es torna a repetir.

ho possible. El claustre, liderat per l’equip directiu, ha de creure en l’eina i el recurs de la biblioteca, ha de proporcionar temps per a una persona que la coordini amb un equip. Llavors, superarà al servei de: necessito un llibre te’l proporciono, i en canvi s’aniran creant activitats de desenvolupament del pla de lectura, activitats per saber elaborar projectes, treballs de recerca i investigació, i es consolidarà el treball metodològic que proporciona el procés ensenyament–aprenentatge.

Sobre la suposada pregunta de quin és i serà el valor afegit de la biblioteca escolar d’avui, m’atreveixo a dir: el suport a la lectura.

La selecció i la qualitat dels materials es bàsica; el rol de guiatge en competència informacional, i un nucli de participació de les famílies corresponsables en la formació lectora del seu fills i filles.

Sense perdre de vista la realitat actual i sense que sembli que es parla de quimeres, la biblioteca pot ser un element de cohesió i coordinació de les actuacions del centre a partir del suport al pla de lectura, que assegura l’assoliment de la competència lectora, la informacional, i el gust per llegir, alhora que pot esdevenir un element estratègic, dins el Projecte educatiu de centre. Tot això, sense presses però amb constància.

EMPORDÀ | DIMARTS, 16 D’OCTUBRE DEL 2012

Diàlegs d’Educació

III

DIALOGUEM AMB...

Laura Compte, Emma Riera i Dolors Ferrando EQUIP DIRECTIU DE L’ESCOLA PARC DE LES AIGÜES

guir que l’escola sigui aquest referent i integrar el màxim els alumnes a la vida de la ciutat?

«Tenim molta il·lusió i empenta, som decidides» ENTREVISTA L’Escola Parc de les Aigües de Figueres ha arrencat el nou curs amb un nou equip directiu al capdavant. La mestra de primària Laura Compte, n’és la directora; la mestra especialista d’anglès Emma Riera és la cap d’estudis, i Dolors Ferrando, mestra d’educació infantil, ocupa el càrrec de secretària. Laura Compte porta quatre anys en aquesta escola; Emma Riera, en fa sis, i Dolors Ferrando està en aquest centre des dels seus inicis.

FIGUERES | MAIRENA RIVAS P De quina manera afronten el repte de dirigir l’escola?

R Tenim molta il·lusió, tenim empenta, tenim ganes, som decidides i, bé, el que volem fer és continuar el projecte que ja estava es-

tablert, perquè les nostres predecessores eren molt bones i van fer molt bé la seva feina. Nosaltres volem continuar amb aquest projecte, anar-lo ampliant i anar introduïnt petits canvis.

P Quines són les primeres passes a seguir?

R De moment, ens estem emprovant-nos aquest vestit i aquestes sabates i volem mirar bé cap a on volem anar. Tenim un claustre molt bo, amb un equip de mestres molt ric, que coneix molt bé l’escola. L’any vinent la nostra escola farà deu anys i, per tant, tenim un projecte molt consolidat. Les tres mestres de l’equip directiu van triar aquesta escola perquè vam creure en la dinàmica i en la manera de treballar del centre. Això enganxa moltíssim. Treballem perquè el nostre alumnat formi part de la societat i s’estimi la ciutat.

La directora Laura Compte, amb Dolors Ferrando i Emma Riera. ROGER LLEIXÀ P L’escola, no és cap secret, es caracteritza per l’alt índex d’alumnat d’origen estranger.

R Tenim una escola amb una tipologia d’alumnat molt especial.

La major part de les famílies són nouvingudes tot i que molts alumnes són nascuts aquí a Figueres. Les seves cultures són majoritàriament del Magreb, d’Amèrica Llatina i de l’Europa de l’Est. Això forma un teixit molt especial a la nostra escola, i la nostra idea és treballar per donar opcions als alumnes perquè se

sentin a gust en la seva ciutat.

P Quan parlen d’introduir petits canvis, a què es refereixen?

R Una de les coses que volem fer és que la nostra escola es converteixi en un referent d’aquest barri. Tenim un barri preciós al qual li hem donat nom nosaltres, Parc de les Aigües. A la nostra escola, el dia a dia és molt intens, sobretot per la varietat d’alumnat que tenim i la mobilitat que hi ha d’alumnat, que exigeix estar sempre apagant focs, atenent necessitats.

P

De quina manera es pot aconse-

R Estem posats a tot arreu, a mil projectes de ciutat. A qualsevol cosa que organitza l’Ajuntament, ens apuntem, piscina, escacs, també estem al Festival Ingràvid, participem a la cercavila del circ al febrer, portem a terme moltes activitats. Ja que hem engegat l’hort, hem anat a veure horts de gent d’aquí de la ciutat. Intentem que aquests nens tinguin l’opció de sortir fora i de conèixer la ciutat. Estem al Rodajoc, l’English Day, el Cantània, jornades esportives, danses... estem a tot arreu. És a dir, tenim la capacitat de dir que aquest alumnat necessita això, donem-li. Tot el claustre està engrescat i tothom creu en aquest projecte, tot i que alhora reivindiquem que volem ser el centre de referència d’aquest barri.

P Com a mestres, deveu aprendre molt amb aquests alumnes?

R Nosaltres ho tenim com una riquesa. Compartim moltes vivències, ens expliquen moltes coses.

Els nens veuen la diversitat que tenim, que és una escola molt plural i ells s’ho agafen com una cosa bona. Vénen de molts llocs diferents, tenen molt bones idees i volen participar en l’escola.

PRÀCTICA PREFERENT

Un bloc per compartir la feina dels professors de castellà Els professors de secundària dels instituts de la comarca uneixen esforços FIGUERES | JOAN MANUEL SOLDEVILLA

El bloc d’Internet En la frontera (http://blocs.xtec.cat/frontera/) és una iniciativa dels professors de llengua i literatura castellana dels instituts de la comarca sorgit amb la intenció que esdevingui una plataforma per poder compartir la feina duta a terme en els centres d’ensenyament.

En aquest bloc, els professors dels diversos centres de secundària de l’Alt Empordà pengen, entre d’altres coses, recursos i

iniciatives amb la voluntat de mostrar als companys les seves diverses activitats. Inicialment s’han penjat les lectures escollides per a aquest curs des de cada departament de castellà i des de fa unes setmanes es comencen a mostrar enllaços, a més d’activitats i iniciatives que poden enriquir i completar la feina de tots els docents.

Diàleg enriquidor entre docents En la frontera vol ser un instrument que permeti a tots els professors de castellà no només mostrar la seva feina sinó descobrir què fan els seus companys, establint-se d’aquesta manera un

Malestar per l’anunci de supressió del Batxillerat Artístic FIGUERES | REDACCIÓ

Un grup d’estudiants es va concentrar fa uns dies a la Rambla de Figueres per protestar contra l’amenaça del Ministeri d’Educació i Ciència de suprimir el Batxillerat especialitzat en Arts Escèniques, Música i Dansa. Des del Ministeri d’Educació diuen que no hi haurà perjudici per als estudiants que triïn aquesta especialitat, ja que ho podran fer mit-

jançant la matriculació en la nova modalitat comuna que integrarà totes les disciplines artístiques.

La mesura, però, ha despertat malestar al sector educatiu. “Serà un pas enrere i tallarà les expectatives dels estudiants”, va dir Pere Gifre, director de l’Institut Alexandre Deulofeu, de Figueres, un dels quatre de la demarcació de Girona on s’imparteixen les dues vies de Batxillerat Artístic.

EMPORDÀ

LA DADA

VUIT CENTRES UNITS COM A PLATAFORMA

En l’actualitat són vuit els centres de secundària que s’han incorporat a aquesta iniciativa però En la frontera aspira a ser una plataforma que reculli totes les iniciatives pedagògiques sorgides des de les classes de castellà que s’imparteixen a la comarca.

diàleg enriquidor que permeti a tots els docents disposar d’un banc de recursos dinàmic i actualitzat.

A la xarxa Una plataforma pública de professors ® El bloc es va obrir el 26 d’agost. L’última entrada és d’aquest octubre i es titula Todo sobre Nada. Diu així: “Perdonad el juego de palabras…Os paso un enlace a un blog que he ido elaborando en los últimos años sobre Nada, la novela de Laforet que se lee año sí, año no, en bachillerato. Hay curiosidades, mapas, noticias de la época, fotografías de los escenarios de la novela…

Yo me he divertido haciéndolo y creo que incluso puede llegar a ser útil. http://blocs.xtec.cat/nada/”

SOS Educació Pares i mestres es mouen contra les retallades ® Aquest curs s’ha iniciat amb la posada en marxa d’una plataforma reivindicativa anomenada SOS Educació Pública Alt Empordà, que integren mares, pares, alumnes, mestres i professors. La plataforma s’ha constituït amb l’objectiu de lluitar contra els problemes que està patint l’escola pública a causa de les retallades i porta a terme diferents accions de protesta com l’anomenada Dimarts Grocs.

El primer dia del curs, es va portar a terme la primera acció. SANTI COLL

IV

DIMARTS, 16 D’OCTUBRE DEL 2012 | EMPORDÀ

Diàlegs d’Educació

BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES DE L’ALT EMPORDÀ

Ramon Bordas i Estragués, de Castelló d’Empúries Roser Julià

La Biblioteca Ramon Bordas i Estragués de Castelló d’Empúries és un equipament de més de 900 m2 destinats a gaudir de la lectura, trobar informació, conviure, un espai pensat per als nostres usuaris. I tenint en compte que es tracta d’una biblioteca pública, i una de les seves missions és donar suport a la formació individual i acadèmica en tots els nivells, ofe-

reix tot un seguit de serveis a les escoles del municipi: préstec de lots de llibres itinerants, suport a aules de lectura dels centres, visites escolars, taller de cerca d’informació... Dins d’aquests serveis, volem fer una menció especial de les visites escolars. Aquesta activitat va dirigida a tots els cicles formatius, des de l’etapa preescolar fins a la secundària, adaptantse els seus continguts al curs escolar al qual es dirigeix. Alguns

WEB RECOMANADA HTTP://WWW.UB.EDU/SONSCATALA/INDEX.HTML#.HTML

dels objectius que es persegueixen amb la seva realització són: motivar l’alumnat en l’ús de les biblioteques, donar a conèixer els serveis que ofereix la biblioteca i el seu funcionament, fomentar habilitats de recerca i utilització de la informació en l’alumnat, etc.

Aquestes visites tenen molt bona acollida per part de la comunitat educativa del municipi: durant el 2011 se’n van fer 23, visitant la biblioteca un total de 664 alumnes.

La biblioteca Ramon Bordas Estragués dóna suport a les escoles. BIBLIOTECA

L’ACUDIT PER LLUÍS PUIGBERT

Lluís Puigbert Punset (Figueres, 1968). Il·lustrador i dissenyador gràfic.

Combina el dibuix humorístic amb la il·lustració i el disseny. Col·labora amb una vinyeta satírica al Punt Avui des del 2000 i amb la tira Gat i Gos a lʼEMPORDÀ des de fa més de 16 anys.

Ha exportat dibuixos, entre dʼaltres llocs, per a les pantalles del musical aeri Dreamings al circuit de Motegui (Japó), per a la promoció dels World Games a Duisburg (Alemanya) o per als campionats de paracaigudisme a Läthi (Finlàndia). Ha publicat dos volums del còmic Els viatgers dʼEmpolis editat pel MTE i amb guió de Juan Jesús Aznar. Fa poc ha participat al llibre Enfoteu-vos-en! de 45 dibuixants contra la crisi a Kap, Ferreres, Toni Batllori, Azagra i dʼaltres.

Els sons del català és un espai web de la Universitat de Barcelona (UB) dedicat a la fonètica catalana per a professionals i alumnat que requereixin de la logopèdia. Té un plantejament totalment pràctic, amb ús de tots els recursos d’àudio i de vídeo a l’abast, exemples, diagrames, transcripcions i enllaços a webs relacionats. Tot un banc de recursos en construcció.

La frase:

L’ENIGMA

“El cervell no és un

LES BOMBETES I ELS INTERRUPTORS A la primera planta d'un habitatge tenim tres bombetes i a la planta baixa, tres interruptors. Cada interruptor encén una bombeta. Com podem saber, pujant només una vegada al primer pis, quin interruptor encén la bombeta?

Editen:

vas que s’ha d’omplir; és un llum que s’ha d’encendre.”

(Plutarc)

Solució: Encenem un interruptor i el deixem encés una estona, després l'apaguem i n'encenem un altre. Quan pujarem sabrem que la bombeta apagada però calenta correspon al primer interruptor, la bombeta encesa correspon al segon interruptor i la bombeta apagada i freda, al tercer.

RECURSOS EDUCATIUS

LLIBRE

LLIBRE

LLIBRE

PRATS, JOAN DE DÉU (AUTOR) VALDIVIA, PALOMA (IL·LUSTRADORA) EL MAG DELS FOGONS

AVI CIUTAT D'ORFES

FREIRE, HEIKE EDUCAR EN VERD: IDEES PER APROPAR ELS NENS I LES NENES A LA NATURA

BAMBÚ

EDICIONS HIPÒTESI

GRAÓ

® El llibre, editat amb

Els editors del suplement Diàlegs dʼEducació no tenen perquè compartir les opinions expressades en les diferents seccions.

Per a més informació adreceu-vos a: www.sealtemporda.net.

Col·laboren:

motiu de l’exposició a La Pedrera L’art del menjar.

De la natura morta a Ferran Adrià, té com a personatge principal en Farinetes, un nen a qui no li agrada menjar. I ja és ben estrany perquè de tots els sentits, el que més fa servir és el del gust, tot ho llepa: les baldufes, les cues dels gats, però de menjar, res de res.

Fins que arriba la seva àvia i llavors comença a menjar de tot. En el llibre, sabreu per què.

® Imagineu-vos enmig d’un escenari que reprodueix el Nova York del 1893: misèria, brutícia, i sobretot infants que intenten guanyar-se la vida fent el que sigui.

Aquesta és la història d’en Maks Geless, un noi de 13 anys que forma part del petit exèrcit d’infants que ven diaris per la part baixa de la ciutat i es converteix en detectiu per salvar la seva germana –acusada d’un robatori–, davant la desesperació de la resta de la família.

® Els nens i les nenes d´avui passen la major part del seu temps en espais tancats, asseguts, mirant una pantalla i, pràcticament, ja no gaudeixen de moments de joc autònom a l´aire lliure. El seu aïllament creixent del món natural s´intenta compensar amb un excés de productes i tecnologia que suplanten els éssers de la natura. Els nens necessiten la natura, estar a l´aire lliure, en interacció directa amb la vida.