EMPORDÀ | 1 DE MAIG DEL 2012
Diàlegs d’Educació
Diàlegs d’Educació
I
NÚMERO 24 | MAIG 2012
La mostra de treballs de matemàtiques La Biblioteca Fages de Climent acull, a partir del 25 de maig, l’exposició Jugamat L’exposició Jugamat està oberta a la participació de tots els instituts de la comarca i s’hi presenten treballs de matemàtiques fets per alumnes de tots els nivells, des de primer d’ESO fins a segon de Batxillerat. Les peces s’exhibiran a partir del 25 de maig durant dues setmanes. FIGUERES | MAIRENA RIVAS
Les matemàtiques són molt més que càlcul mental i xifres. Els professors de matemàtiques de vuit instituts de secundària de la comarca que integren el grup de treball Jugamat demostren, per segon any consecutiu, que aquesta disciplina pot ser molt manipulativa i que pot sortir de l’aula per ser exhibida en una exposició. La mostra de treballs de matemàtiques Jugamat s’inaugura el 25 de maig a la Biblioteca Fages de Climent, de Figuers, i durant dues setmanes el visitant podrà descobrir com de fascinant és aquesta matèria quan es presenta de forma creativa. Tots els treballs han estat fets al llarg d’aquest curs per alumnes de secundària, des de 1r d’ESO fins a 2n de Batxillerat. Ferran Baró, coordinador del grup de treball juntament amb Helena Cusí, explica que, en l’exposició, hi haurà figures geomè-
El logotip de la mostra
PROFESSORS DEL GRUP DE TREBALL
Una representació dels professors que formen l’equip de treball del Jugamat. MAIRENA RIVAS
triques regulars i irregulars, figures inventades i lliures, fotografies que il·lustren conceptes matemàtics i instruments i experiments matemàtics, entre d’altres peces. L’any passat es va ce-
lebrar la primera edició d’aquesta mostra, com a prova pilot, i l’èxit va animar els promotors d’aquesta iniciativa pedagògica a donar-li continuïtat. És important destacar que, mentre que en
A MI NO EM TOCA ENSENYAR A LLEGIR PILI ARNÁIZ PÉREZ EDITORIAL es que el meu fill era quasi un nadó hem anat a activitats d’animació lectora, a escoltar contecontes, un dia a la setmana miràvem llibres a la biblioteca, a casa sempre ha tingut un llibre a la tauleta de nit i ha vist en nosaltres, els pares, un bon model lector. Com és possible que ara, amb 16 anys, rebutgi la lec-
38698
“D
Assessora LIC del Servei educatiu de l’Alt Empordà
tura i digui que és avorrida?” Aquest és un comentari recurrent entre les famílies. Des de sempre, l’escola ha defensat la importància de la lectura, però el concepte de lectura i de lector competent s’ha anat transformat al llarg dels anys. Llegir no és una tècnica que s’aprèn d’una vegada en un curs o cicle concret i després s’aplica
tal qual a diversos textos. En general, es pensa que a partir dels vuit anys els nens i nenes ja han après a llegir i que podran fer servir la lectura per aprendre altres textos més complexos com són els de les diferents àrees, que pressuposen un coneixement específic per part del lector. Però, constatem que molt sovint els nois i noies no entenen el que llegeixen. Aprendre matemàtiques, ciències, literatura o socials implica aprendre també a llegir i escriure els textos propis d’aquestes matèries. Perquè llegir un text d’història, no és el mateix que llegir un text científic o un text lite-
l’edició del 2011 els centres que van participar en l’exposició eren tots només de Figueres, aquesta vegada se n’han apuntat també d’arreu de la comarca: la Jonquera, Llançà, l’Escala i Roses. rari. De la mateixa manera que llegir per plaer no és el mateix que llegir per construir i reorganitzar els coneixements. Així doncs, la lectura és objecte i contingut de totes les àrees i de totes les etapes. Ens equivoquem si pensem que s’aprèn a llegir a les hores de llengua i que després s’aplica aquest coneixement a la resta d’àrees. Tot docent ha d’ensenyar a llegir els textos propis de la seva disciplina. El professor d’educació física serà qui millor podrà ensenyar a llegir reglaments i notícies esportives. La mestra de música podrà ensenyar a llegir cançons, textos poètics, biografies i programes d’actes. El professor de ciències, textos científics, i el de socials, representacions cartogràfiques,
Ferran Baró Nin INS Olivar Gran Elena Burgas INS La Jonquera Santiago Campillo INS A. Deulofeu Jaime Carrascosa INS Olivar Gran M. Assumpta Coll INS A. Deulofeu Helena Cusí INS Ramon Muntaner M. Teresa Garcia INS Cendrassos Sònia Geli INS Illa de Rodes Rafa González INS Olivar Gran Laura Masmitjà INS Olivar Gran Lluís Sabater INS de Llançà Roser Vilanova C. Paula Montal
gràfiques estadístiques... La finalitat dels centres educatius en relació amb la lectura no ha de consistir a “fer lectors”, sinó en fer lectors competents. Un lector competent és aquell que sap llegir amb precisió i rapidesa, que comprèn el que llegeix i és capaç de transformar o transferir el text a altres situacions d’aprenentatge o de la vida. Fer-se lector pertany a la privacitat, és una decisió personal i lliure, però formar lectors competents és tasca i funció de l’escola. Podem fer molt per millorar la competència lectora dels nostres alumnes. Cap docent de cap etapa ni de cap àrea no hauria de defugir aquesta responsabilitat amb allò de “a mi no em toca” o “jo no en sé, d’ensenyar a llegir”.