Diàlegs d'Educació 2.25

EMPORDÀ | 22 DE MAIG DEL 2012

Diàlegs d’Educació

Diàlegs d’Educació

NÚMERO 25 | MAIG 2012

I

II

DIMARTS, 22 DE MAIG DEL 2012 | EMPORDÀ

Diàlegs d’Educació Número 25

L’ESCOLA PARLA

L’Empordà fem un «Diàlegs d’Educació» molt especial per celebrar el número 25

Primera edició dels Premis de Narrativa Periodística, dijous 24 de maig, ® Professionals de diferents àmbits de l’ensenyament donen la seva visió sobre l’actualitat educativa al Servei Educatiu FIGUERES | MAIRENA RIVAS

Motiu de celebració El fet d’haver assolit la xifra de 25 números de «Diàlegs d’Educació» és motiu de celebració i aquest su-

FIGUERES | REDACCIÓ

plement especial és el millor regal que se’ns ha ocorregut fer-vos.

Hem volgut il·lustrar la portada amb els rostres de les persones que, d’una manera o una altra, han contribuït a fer realitat els «Diàlegs» –és possible que hagi faltat algú i, si és així, esperem que ens disculpeu, hem fet una recerca acurada de tothom qui ha pas-

sat per les pàgines de «Diàlegs» al llarg d’aquests tres anys.

El contingut d’aquest suplement és tan especial que hi trobareu les primeres espases del món de l’ensenyament de Catalunya, que han accedit a escriure articles, algunes, i a ser entrevistades, unes altres.

Hem procurat que, com a lec-

tors, pugueu trobar, a través d’aquests textos, una visió àmplia, des de la veu experta, dels diferents àmbits de l’ensenyament: les matemàtiques, la llengua, el currículum, la inspecció, la filosofia, la música, els serveis educatius, la igualtat, l’educació física, les ciències naturals i les ciències socials.

La celebració dels 25 números de «Diàlegs d’Educació» ha motivat la posada en marxa del Premis de Narrativa Periodística Diàlegs d’Educació, adreçats a alumnes de 6è de primària de tots els centres de la comarca. Els estudiants van fer les seves redaccions el 21 d’abril passat, a partir d’una introducció que els va presentar l’escriptora Mariona Masferrer. El veredicte del jurat es farà públic aquest dijous, dia 24, en un acte que tindrà lloc a la seu del Servei Educatiu de l’Alt Empordà a partir de les 6 de la tarda. Hi ha un primer, un segon i un tercer premi en metàl·lic a bescanviar per material escolar (de 300, 200 i 100 euros, respectivament) i dos accèssits (el premi és una selecció de llibres edició de luxe de la ciutat de Figueres). El periodista Toni Soler pronunciarà, en aquest acte, la conferència El periodisme i el seu valor educatiu.

oses. Mai havia passat d’aquesta paraula quan preguntava al meu fill què feia en els seus primers anys d’escolarització. La frustració de la meva tafaneria filiopaternal era compartida per moltes mares i pares dels seus companys d’escola. L’aula és la primera possessió temporal dels nostres fills fora de la llar i estan disposats a preservar-la per damunt de tot. Amb els anys he hagut de reconèixer que realment el meu fill tenia raó. És més, em permeto matisar-lo dient que a l’escola hi passen moltes coses.

Aquests «Diàlegs d’Educació», apareguts i desapareguts de les pàgines del SETMANARI DE L’ALT EMPORDÀ coincidint amb

l’inici i el final dels darrers tres cursos escolars, han permès trencar aquesta intimitat per convertir-se en un finestral obert a les escoles de l’Alt Empordà al llarg de vint-i-cinc edicions.

La posada en marxa dels «Diàlegs» va ser llarga. Des de feia anys, compartíem amb els Serveis Educatius de l’Alt Empordà la necessitat d’oferir un espai periòdic dedicat a seguir la vida interna de les nostres escoles. Sovint, els mitjans només parlem d’educació en moments crítics.

Rarament, i entonem la part que ens toca del mea culpa, aconseguim mostrar la vida que hi ha darrere les seves portes. També és cert, i en descàrrec nostre, que el col·lectiu d’ensenyants també és

reticent a obrir les aules als mitjans per preservar la privacitat dels menors o per evitar distraccions difícilment justificables.

Vint-i-cinc «Diàlegs d’Educació» després d’aquell primer número del 10 de novembre del 2009, tinc la convicció que hem aconseguit superar totes aquestes barreres. L’educació a l’Alt Empordà compta amb un espai conegut i reconegut pels ensenyants, l’alumnat i les famílies.

Aquestes pàgines mensuals han recollit, negre sobre blanc, la intensa vida de les aules altempordaneses. I ara, una vegada revisionades, crec que tenim motius suficients per sentir-nos orgullosos de la feina de la nostra comunitat educativa. Si d’alguna ma-

nera aquests «Diàlegs» també han aconseguir trencar tòpics relacionats amb l’ensenyament crec que alguna cosa bona haurem fet.

No podem jutjar, valorar un col·lectiu per tòpics nascuts d’actituds individuals de persones que segurament s’han refugiat en l’educació sense que per la seva sang corri l’esperit renovador i innovador que ha tingut l’educació a Catalunya històricament.

Permeteu-me acabar felicitant totes les persones que han desfilat per aquestes pàgines al llarg de les vint-i-cinc edicions i, en especial, als responsables de conduir a port aquest vaixell de paper cada mes. Treballant tots junts, continuarem escrivint molts més «Diàlegs d’Educació».

La celebració del número 25 ha motivat la posada en marxa d’un premi narratiu per a alumnes de 6è. ROGER LLEIXÀ

C

EDITORIAL

CARLES AYATS Director editorial del Setmanari de l’Alt EMPORDÀ

VINT-I-CINC EDICIONS PER TRENCAR TÒPICS

37754

Enfilem la recta final del nostre tercer curs fent «Diàlegs d’Educació». Des del 10 de novembre del 2009 fins avui hem fet un pas de gegant, com quan un nen completa el cicle d’infantil i està a punt de fer el salt a primària. Hem entrat a escoles, a instituts, a llars d’infants, perquè expliquin els seus projectes, els seus trets d’identitat, les seves iniciatives; hem donat veu a mestres i professors; a alumnes; a representants de serveis educatius; a autoritats del Departament d’Ensenyament; a responsables de museus i de parcs naturals, i a membres d’entitats sense ànim de lucre.

A les nostres pàgines, hem proporcionat també recursos pedagògics, acudits, frases per a la reflexió. I el més interessant de tot això és que aquesta feina només acaba de començar. Ens falta molt camí per recórrer i, per sort, no ho fem sols, comptem amb el suport d’un munt de persones que treballen per i per a l’ensenyament a la nostra comarca.

EMPORDÀ | DIMARTS, 22 DE MAIG DEL 2012

Número 25 Diàlegs d’Educació

III

PARLEM DE LA LECTURA, AMB OBJECTIUS CONCRETS ESCOLA DE GARRIGÀS

IRENE RIGAU I OLIVER Consellera d’Ensenyament

A FONS

Llicenciada en psicologia, la seva vida ha estat íntegrament vinculada a l’ensenyament, on ha exercit de mestra. És l’actual consellera d’ensenyament i també va ser consellera de Benestar i Família amb Jordi Pujol. em volgut que famílies, professorat i administració local, tothom, sàpiguen que acabar amb el fracàs escolar és un objectiu principal, un objectiu de país. I ens hem marcat una fita col·lectiva: que d’aquí a vuit anys, el fracàs escolar s’hagi reduït a la meitat. En el camí que haurem de recórrer per assolir aquest objectiu, la lectura, com a porta d’accés al coneixement, és el nostre primer repte i per això avui us en vull parlar.

I la primera constatació és que, a hores d’ara, en molts del nostres centres, potser com a conseqüència de les dinàmiques escolars, de l’abast de determinades activitats a l’aula, de les modes

H

pedagògiques, si m’ho permeteu dir així, etc., la lectura ha perdut pes pel que fa a la dedicació.

El currículum de l’Estat diu que cal dedicar 30 minuts diaris a la lectura. I quan una norma ha de fixar un temps mínim perquè l’escola no s’oblidi de la lectura, senyal que existeix un problema seriós. Per això hem presentat un Pla Nacional de Lectura, conjuntament amb el Departament de Cultura. Sabem que cal posar la lectura en el centre de l’escola, però per assolir-ho necessitem que la societat ens acompanyi. Si només parlem de lectura, potser tots quedarem molt contents, i durant unes setmanes, uns mesos, aquest missatge tindrà presència... Però el que necessitem és marcar objectius concrets i de llarga durada. I el primer objectiu és que, en acabar la Primària, un noi o una noia arribi a llegir 25 llibres a l’any. Això comporta sobretot orientació, però també control.

Properament presentarem una guia per als alumnes, on podran registrar les seves lectures, les de l’escola, les de casa... Amb pautes per a les famílies, que els han d’acompanyar en aquest exerci-

ci. Cada dia, cal destinar un mínim de 20 a 25 minuts de lectura a casa, perquè esdevingui una pràctica habitual, tan saludable com les de caminar cada dia o de rentar-se les dents cada nit. Cal demostrar que som capaços de introduir hàbits, hàbits positius, a partir d’un missatge col·lectiu.

Ara no és el moment d’explicar amb detall el Pla de Lectura, però el punt de partida és la formació, en primer lloc, dels mestres i també de les famílies. I caldrà revisar alhora els mètodes d’aprenentatge de la lectura, que sens dubte han canviat al llarg

Marta Carranza ADJUNTA A LA GERÈNCIA DE L’INSTITUT

«Els beneficis de l’educació física són innumerables»

«Si la matèria està ben enfocada es treballen molts valors, el sacrifici, l’esforç, l’autoestima, la solidaritat» «És important que l’horari lectiu d’educació física no sigui inferior a les dues hores o a les dues i mitja»

Llicenciada en ciències d’activitat física i esport i en psicologia, Marta Carranza ha desenvolupat la seva faceta professional en l’àmbit de la gestió relacionada amb les àrees d’educació i d’esports.

FIGUERES | MAIRENA RIVAS P

Què s’entén per educació física?

R Cadascú pot entendre l’educació física d’una forma molt diversa, amb tot el que comporta una assignatura. L’educació física té a veure amb la integració del cos, en la personalitat. És educar

i créixer a partir del cos.

ara tot això està canviant. Aquest és el problema de fons.

també està canviant. Hem d’estar alertes per no perdre la qualitat en la formació del professorat. Aquest és un tema que em preocupa. I tornant a la pregunta, els beneficis de l’educació física són innumerables. L’educació física és una assegurança de vida per al tema salut i a la llarga el benefici és un envelliment actiu assegurat.

P Quins són els principals beneficis educatius d’aquesta matèria?

P Tot i que diu que són innumerables, en podria citar alguns?

R La llista és llarguíssima, ara bé els beneficis també depenen molt de qui imparteix la matèria. El que s’ha de vigilar i reforçar és la formació inicial del professorat d’educació física. Havíem aconseguit que aquesta matèria fos una especialització, però això

R Si la matèria està ben enfocada, es treballen una gran quantitat de valors, l’autoestima, l’autoconeixement, la superació, el sacrifici, l’esforç. Hi ha també els aspectes de grup, l’empatia, la solidaritat, la integració, la inclusió. I també hi ha la part de com-

Són suficients les hores lectives dedicades a l’esport?

P

R L’esport és un instrument més de l’educació física, és una part d’aquesta matèria. Si parlem d’educació física, mai no és suficient, l’horari. Però vist d’una manera objectiva i davant les possibles coordinacions escolars i extraescolars és important que l’horari setmanal no sigui inferior a dues hores o dues hores i mitja, i si són tres, molt millor. De tota manera, el problema no és tant d’horari, sinó del canvi d’estil de vida que s’ha produït en els nens i les nenes, que s’han tornat molt més sedentaris. Abans, sortien de l’escola i anaven a jugar a una cantonada o a una plaça, i

del temps. Dels mètodes sil·làbics al global... Potser caldrà diversificar la metodologia segons la llengua originària de l’alumne, en aquesta societat nostra que cada dia recull una més gran diversitat. Obrim un debat:

«S’ha de vigilar i reforçar la formació inicial del professorat d’educació física, per no perdre la qualitat»

BARCELONA ESPORT DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA

Marta Carranza és un referent en l’àmbit de l’ensenyament pel que fa a la matèria d’educació física i esport. Des de fa dos anys, és adjunta a la gerència de l’Institut Barcelona Esport, i anteriorment va passar quatre anys al Consejo Superior de Deportes, del Ministeri d’Educació i Ciència. Diu que cal estar alerta amb els canvis d’estil de vida, ja que els nens i les nenes cada cop són més sedentaris.

«El currículum de l’Estat diu que cal dedicar 30 minuts diaris a la lectura. I quan una norma ha de fixar un temps mínim perquè l’escola no s’oblidi de la lectura, senyal que existeix un problema seriós»

Marta Carranza

amb quins mètodes estem ensenyant? Perquè, el que és evident que no pot ser és que el nivell de lectura hagi baixat com ha baixat. Aquí també hi ha, per tant, un debat tècnic que ens porta fins a les universitats: quines metodologies hi ensenyen?

Quin espai ocupa en els seus currículums la formació per a l’ensenyança de la lectura i l’escriptura? Responent a aquest interrogant haurem de reconèixer que, en algunes universitats, a hores d’ara, a penes se’n parla.

Doncs bé, ja ho veieu si en tenim de feina, tots plegats! petició, que queda impregnada en alguns esports.

P Tot i que ara ocupa el càrrec d’adjunta a la gerència de l’Insitut Barcelona Esport, ha passat quatre anys de la seva carrera professional al Consejo Superior de Deportes, del Ministeri d’Educació i Ciència. Quin és el tipus de treball que es desenvolupa per potenciar l’educació física en els centres educatius?

R En el temps que hi vaig estar, es va impulsar un pla integral per a l’activitat física i l’esport. Es va crear un grup de treball específic i institucionalitzat per a la coordinació de l’activitat física i l’esport en edat escolar, en el qual es trobaven representades totes les comunitats autònomes. I es va crear el distintiu de Centre Promotor d’Educació Física i Esport, en reconeixement a aquells centres educatius que promocionen l’educació física i l’esport.

P Igual com es fa amb el distintiu d’Escola Verda als centres que fomenten la sostenibilitat, el respecte per l’entorn i els hàbits saludables?

R Sí, un distintiu per a tots aquells centres que impulsen els valors de l’educació física i l’esport. Ho vam arrencar al Consejo Superior de Deportes quan jo hi era, com a subdirectora general de Promoció Esportiva i Esport Paralímpic, però no sé si continuen fent-ho. És una molt bona manera de donar suport a les escoles que promouen l’educació física.

IV

DIMARTS, 22 DE MAIG DEL 2012 | EMPORDÀ

Diàlegs d’Educació Número 25

Gregorio Luri

JOAQUIM PRATS Catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona

A FONS

LA HISTÒRIA: PEÇA CLAU PER A L’EDUCACIÓ Joaquim Prats és doctor en Història Moderna i catedràtic de la UB, especialitzat en la Didàctica de la Història, en l’Anàlisi dels Sistemes Educatius i en la Història de les Universitats. Compta amb més de cent vint publicacions científiques o de divulgació acadèmica. Actualment, presideix l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya. n els últims anys, la història ha experimentat una davallada en els plans d’estudi i s’ha diluït en les anomenades Ciències Socials o en el coneixement del medi. Els motius són variats. Un d’ells és que s’han traslladat a l’escola les insatisfaccions i els problemes que la societat no sap solucionar.

L’escola és el receptacle de tots els dilemes i problemes. La ingenuïtat pedagògica de pensar que tractar aquests temes en els diversos nivells escolars els estigmatitza i els neutralitza per al futur, ha fet que el que és fruit de la imprecisió i del no consens en les ciències socials s’utilitzi com a nuclis d’aprenentatge curricular. Es considera que tractar els problemes en aquestes edats és més motivador, tot al contrari del que ens demostra la investigació didàctica.

La Història té un alt poder formatiu, i, encara que no ensenya quines són les causes dels problemes actuals, sí mostra el funcionament de la societat en el passat. És doncs un immillorable laboratori d’anàlisi social. A principis del segle XXI, la història és ja una disciplina multidimensional que tendeix a convertir-se en ciència de la complexitat humana. Aquesta és una de les seves millors possibi-

E

DOCTOR EN FILOSOFIA PER LA UB I LLICENCIAT EN CIÈNCIES DE L'EDUCACIÓ

litats formatives.

Per tot això, cal defensar que sigui una matèria que ocupi un lloc important en el currículum educatiu, des de l’inici de l’educació primària fins a la universitat. La visió que cal traslladar als escolars és que la Història no sigui una veritat acabada o una sèrie de dades que s’han d’aprendre de memòria. És imprescindible que s’ensenyi tot incorporant tota la seva coherència metodològica interna, de tal manera que ofereixin les claus per acostar-se a la seva estructura com a coneixement científic del passat. Tan sols és possible aquesta orientació si la Història és considerada, a nivell escolar, com a disciplina científica. Cal demostrar als alumnes que les ciències socials, i la història en particular, estan sotmeses al sentit crític i a la racionalitat, a l’igual que qualsevol altra ciència. Com deia Pierre Vilar ens ajuda a pensar millor, a pensar històricament. En aquest sentit constitueix un mitjà vàlid per aprendre a realitzar anàlisis socials que integren moltes de les dimensions epistemològiques procedents d’altres ciències socials, fet que permet, alhora, estructurar-les amb rigor.

Però cal recordar que no és possible arribar a desenvolupar tot el poder educatiu i instructiu de la Història sense una clara potenciació de la innovació i la investigació en nous mètodes didàctics, camí imprescindible per acostar-la als estudiants de totes les edats.

En un temps en què el coneixement es dilueix davant la falsa contradicció: instrucció-educació, la història és cada vegada més necessària per a formar persones amb criteri i amb una visió fonamentada; formació molt necessària per a viure en un món desbocat i ple d’incerteses.

Així doncs, les matemàtiques actuals haurien de servir molt més per pensar que per automatitzar operacions. Les destreses de poder fer operacions també la tenen les màquines de la nostra societat. El pensar, la recerca i la investigació, per ara, són característiques de l’ésser humà.

ATENEA. Dissabte 26. A la Sala Abdó Terrades, a les 12 del migdia, conferència,

31461

ESCOLA DE MÚSICA. Dissabte 26. A partir de les 11 del matí, a la Rambla,

36442

"LES DEMOCRÀCIES ESTAN EN PERILL?”, a càrrec de Narcís Oliveres, doctor en Dret i exconseller de la Generalitat.

Batucada, amb la participació de 40 bateries, i a les 15h, al Centre Cívic de Vilatenim, audició de bateries. Dimarts 29. A a les 20h, a la Sala Abdó Terrades, audició dels alumnes de piano de Mila Kleiner.

ORQUESTRA VERSATILE. Diumenge 27. A les 6 de la tarda, concert a La Tallada d´Empordà.

CLUB ESCACS FIGUERES. I OBERT D´ESCACS JOVES JUGADORS PRINCIPIANTS, als locals de l´antic Alberg Juvenil, dissabte 26 a partir de les 9.30 del matí.

Visiteu la nostra pàgina web www.casinomenestral.cat C/ Poeta Marquina, 2 (seu provisional) · 17600 Figueres Tel. 972 678 666 · info@casinomenestral.cat

«Tenim el repte de fer que l’adolescent no abandoni l’hàbit lector» Per a Gregorio Luri, el mestre ha de transmetre a l’alumne el plaer per la lectura. ROGER LLEIXÀ

El seu llibre L’escola contra el món està sent un èxit de vendes (va per la 5a edició). Gregorio Luri és autor entre d’altres obres d’El proceso de Sócrates, Prometeos. Biografías de un mito i Guía para no entender a Sócrates.

ENTREVISTA FIGUERES | MAIRENA RIVAS P Faci una radiografia de la realitat educativa actual.

R Molts països s’han proposat avaluar el que podem anomenar l’IVA docent, és a dir, la Intervenció de Valor Afegit del mestre en el progrés de l’alumne, o, més simplement, la qualitat docent.

Respecte a Catalunya, afegiria que fa temps que vivim en una certa perplexitat. Els nostres resultats no són gaire bons, però tendim a avaluar-nos més d’acord amb els nostres ideals educatius que amb els nostres resultats. Quan els pares visiten un centre per rebre’n informació, se’ls acostuma a parlar de l’ideari, ignorant sovint que l’únic lloc on es fan efectius els idearis és en la conducta dels alumnes.

P Creu que les noves tecnologies arraconen matèries com la filosofia?

R No hauria de ser així, entre d’altres coses perquè la reflexió sobre l’essència de la tecnologia és una qüestió filosòficament central. La filosofia està sent arraconada per la mentalitat utilitarista i antiintel·lectualista que predomina en amplis sectors educatius i per les dificultats que suposa demanar un esforç intel·lectual rigorós en un temps en què comprar és molt més modern que pensar.

P De quina manera cal estimular el creixement del pensament crític, la reflexió i la creativitat dels joves?

R No es pot, de cap de les maneres, estimular ni el pensament crític, ni la reflexió, ni la creativitat, sense l’adquisició de coneixements. Per tant, si es volen treballar aquests “hàbits mentals” cal prendre’s seriosament la importància de la cultura general, començant pel llenguatge, que és la cultura en acte. El pensament crí-

tic, la reflexió i la creativitat d’una persona posen de manifest, bàsicament, la seva capacitat per enfocar un problema des d’un nou angle. Però si es vol fer això, cal, primer de tot, tenir coneixement del problema, de les seves dades i de la seva complexitat. Si demanem a un nen sense cultura general que s’imagini, per exemple, la vida al neolític, solament ens podrà dir trivialitats que, en lloc de fomentar el seu esperit crític, el vicien en fer-li entendre que la seva opinió té una validesa objectiva pel simple fet de ser seva.

P Creu que els valors morals, les relacions humanes i la intel·ligència emocional haurien de ser matèries que s’haurien d’impartir a l’escola al mateix nivell que les matemàtiques o les llengües?

Més que de valors, m’estimo parlar de virtut, que és l’habituació d’una persona a orientar-se en direcció de les seves possibilitats més altes. Respecte a les relacions humanes, tot el que podem fer és posar les persones juntes en un clima de cordialitat afectiva, però la simpatia personal envers un altre que està en el fons de l’amistat no és programable. Sobre la intel·ligència emocional, confesso que no sé ben bé què és això, encara que em sona a ideologia d’autoajuda. Tinc la impressió que Gardner (el pare de la teoria de les intel·ligències múltiples) ha tingut molt més èxit convencent docents que neuròlegs. El nostre cervell és una unitat funcional.

Mentre sabem com ensenyar matemàtiques, no sabem programar els nostres estats d’ànim. Ells s’apoderen de nosaltres quan i com volen. Es pot, òbviament, aprendre a viure sense estridències, amb cordialitat, etc... sempre que els models referencials visquin d’aquesta manera. La capacitat R

per controlar la impulsivitat s’aprèn vivint en un clima de control espontani i quotidià de la impulsivitat. I també aquí el llenguatge és important. Des de fa temps sabem que la manifestació física del subjecte parlant a les seves comunicacions és inversament proporcional a la complexitat del seu llenguatge.

P Quins textos filosòfics recomanaria llegir a un alumne abans d’acabar la primària?

R Cap ni un. No es pot llegir filosofia sense un cert domini de la complexitat del llenguatge, per això faria memoritzar poemes selectes, diàlegs teatrals i petits fragments de prosa.

P Quins autors considera que són de lectura obligatòria al llarg de la secundària?

R El que em sembla obligatori és que el mestre transmeti, per impregnació, amb el seu exemple i el seu entusiasme, el plaer per la lectura i, en concret, el plaer de la lectura lenta, que és la que educa en l’atenció profunda. El repte que tenim davant és com fer que els adolescents, i molt especialment els nois adolescents, no abandonin l’hàbit lector. Aquest abandonament posa de manifest que bona part de la literatura infantil que llegeixen els nostres nens, si bé els pot entretenir, no els educa com a lectors. Respecte als noms dels autors, solament diré que una de les funcions bàsiques de l’educació és transmetre a les generacions futures el millor de la seva herència.

P Creu que l’escola té la responsabilitat d’ensenyar i la família d’educar?

R Jo no m’ho plantejo d’aquesta manera. Jo diria que la família té la responsabilitat d’estimar els seus fills per ser el que són i de ferho de manera incondicional; mentre que el mestre els ha d’estimar pel que poden arribar a ser.

EMPORDÀ | DIMARTS, 22 DE MAIG DEL 2012

Número 25 Diàlegs d’Educació

Antoni Zabala

V

JOSEP LLUÍS ZARAGOZÀ

DOCTOR EN PSICOLOGIA DE L'EDUCACIÓ I LLICENCIAT EN FILOSOFIA I

CIÈNCIES DE L’EDUCACIÓ Professor de l’ESMUC

«L’escola utilitza formes d’ensenyar dels anys 60»

A FONS

UNA SOCIETAT MUSICALMENT COMPETENT

ARXIU ANTONI ZABALA

Antoni Zabala ha estat assessor del Ministeri d’Educació en l’elaboració dels dissenys curriculars i en els plans de formació del professorat. I actualment és assessor psicopedagògic de centres i administracions educatives. Col·labora amb el Departament de Psicologia Evolutiva i de l’Educació de la UB. ENTREVISTA FIGUERES | MAIRENA RIVAS P Com repercuteixen en el sistema educatiu les retallades del Govern en l’àmbit de l’ensenyament?

R Les retallades a l’ensenyament són un despropòsit, o, millor dit, una irresponsabilitat, no només pensant en el futur de la societat catalana, sinó també, en la realitat de les necessitats actuals. L’escola catalana per tal d’adequarse a les demandes actuals, però especialment a les futures, ha d’enfrontar-se a canvis profunds que afecten a tots els estaments del sistema educatiu. La forma de fer i d’organitzar l’escola, en termes generals, ha de girar 1800. Això representa un repte de dimensions extraordinàries, que passa de manera determinant per l’actuació dels mestres i les mestres.

P

I com s’ha de fer?

Aquests reptes només es poden assolir amb mitjans i recursos formatius i ajudes al professorat que el hi permeti superar els reptes amb èxit. Amb les mesures que està aplicat el Govern, estem hipotecant de manera frívola el futur del nostre país.

R

P Creu que el professorat disposa de prou eines per fer possible un ensenyament de qualitat?

R Dissortadament, la qualitat de l’ensenyament encara està sustentat en el voluntarisme d’una bona part del professorat que, malgrat unes circumstàncies adverses, és capaç de fer mans i mànigues per tal de no fer marxa enrere. Hem de tenir en compte que moltes de les eines professionals de què disposa el professorat són adequades per un sistema educatiu basat en la simple transmissió de coneixements. La preparació per al futur es basa en un ensenyament amb un notable grau de participació de l’alumnat.

Quina és la fórmula per assolir aquest objectiu?

P

R Cal una gestió de classe en la qual el treball en petits grups, les exposicions personals, el treball de recerca, l’assemblea de classe, etc., siguin la forma habitual d’ensenyament. Una escola encara ancorada en una majoria d’aules, en mètodes expositius en què l’alumnat ha de ser capaç de reproduir de forma més o menys literal textos preestablerts, necessita d’uns recursos que possibiliti la transformació de les aules, i, en aquests moments, no només no disposem de totes les eines necessàries, sinó que, dia rere dia, es van imposant noves retallades que redueixen els ja reduïts recursos existents.

P Com valora els objectius i els continguts que es treballen a l’aula?

R Crec que cal diferenciar els objectius i continguts que es treballen majoritàriament dels que oficialment es declara que haurien de ser els objectius i continguts de l’escola. Malgrat que les diferents reformes que ha sofert el sistema educatiu des que tenim democràcia han pretès desterrar el objectius i continguts vigents durant el franquisme, el pes de la tradició, la manca de recursos i la incapacitat del poders públics de prendre les mesures que asseguressin la transformació del sistema educatiu, la realitat d’una gran majoria de les nostres aules està ancorada en un models d’ensenyament predemocràtic.

P

Posi un exemple.

És un bon exemple el que succeeix amb l’ensenyament de la llengua. Des de fa més de 23 anys s’estableix que l’alumnat “sigui capaç de comprendre i produir missatges orals i escrits segons diferents necessitats comunicatives”. El que vol dir que al finalitzar l’ensenyament obligatori els nois i noies sàpiguen parlar i escoltar, llegir i escriure. Doncs bé, a l’escola catalana, en general, mai no s’ha ensenyat a parlar, és a dir, a establir un procés sisteR

màtic i progressiu d’ensenyament de la parla. Com aquest exemple en podem trobar d’altres en els quals les noves demandes d’introducció de nous objectius i continguts no s’han pogut dur a terme perquè mai no s’han ofert els mitjans, especialment formatius i els estímuls apropiats que afavoreixen el canvi.

P Diu que l’ensenyament està ancorat al passat? No evoluciona?

R Tenim una escola que segueix utilitzant, a hores d’ara, continguts i formes d’ensenyar dels anys seixanta, malgrat els comentaris de molts desinformats opinadors i tertulians dels diferents mitjans de comunicació que consideren que la causa dels “mals resultats” de l’escola actual es deu a la introducció de nous continguts i formes d’ensenyar, quan la causa fonamental n’és la dificultat del sistema educatiu per renovar-se.

P Creu que per minimitzar el fracàs escolar cal adaptar l’ensenyament a les capacitats i característiques de cada perfil d’alumne?

R Disposem d’un coneixement prou contrastat científicament provinent dels diferents corrents que estudien els processos d’aprenentatge, ja siguin neoconductistes, cognitivismes, provinents de la psicologia dinàmica o de les neurociències, que ens descriu que només s’aprèn quan s’utilitzen formes d’ensenyar que tenen en compte els diferents ritmes i estils d’aprenentatge de cada persona. És així que com més capaç sigui el mètode d’ensenyament d’adequar-se a les característiques diferencials de l’alumnat, major serà el grau d’aprenentatge de tots i cada un del alumnes. En el cas de l’escola, no existeixen alumnes de primer, segon o tercer, sinó alumnes concrets i singulars i, per tant, l’ensenyament apropiat científicament serà aquell que aconsegueixi acostar-se al màxim a un ensenyament personalitzat.

omencem amb una obvietat per esvair dubtes: no existeixen persones amusicals.

Tota persona porta incorporades, de sèrie, les capacitats bàsiques per fer un ús actiu de la música i, en conseqüència, per gaudir-la, des de qualsevol dels àmbits d’abordatge que permet aquest art (saber de música, saber escoltar, interpretar, crear i utilitzar-la per a diverses finalitats i contextos). És a dir, tothom portem a dins un homo musicus.

Només cal habilitar aquestes capacitats innates a través de la vivència familiar i l’experiència formal dins del sistema educatiu, ensenyant i aprenent a saber i fer música des de la infantesa, tots els nens i nenes, i plegats, compartint emocions, significats i complicitats.

Afortunadament, hem superat fa temps aquella tradició pedagògica musical segons la qual no tothom serveix per a la música. Uns mètodes obsolets centrats exclusivament en la lectoescriptura i la tècnica de l’instrument, deixaven pel camí molts nens i nenes etiquetats com amusicals. I la música és quelcom més que solfeig i virtuosisme... Quan a finals dels 80 del segle passat la música entrà de ple en el currículum obligatori, les coses van començar a canviar en el bon sentit, molt lentament, perquè les inèr-

C

CASAL D’ESTIU CENTRE ACADÈMIC FITA C/ Pi i Margall, 23 FIGUERES Tel. 972 500 059 679 699 761

Matins 2 hores d’estudi 2 hores de teatre

i Preparació d’assignatures per recuperar

ESO - BATXILLERAT

39245

Antoni Zabala és el fundador del Campus Virtual d’Educació de la Universitat de Barcelona.

Professor superior de música (especialitat de clarinet) i llicenciat en Psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona, Josep Lluís Zaragozà és catedràtic de música d’ensenyament secundari i professor titular de didàctica general de la música a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).

cies històriques pesen molt. La música passà a ser per a tothom, sense selecció, i es va obrir un nou context democràtic per a l’educació musical, i com a conseqüència, la demanada d’un nou perfil de competències dels docents de música. Unes competències, en primer lloc, de caire psicopedagògic, que permetessin atendre a tot l’alumnat, a tot, des dels més capacitats fins als no tant; des dels més interessats fins als inicialment poc motivats (inicialment només). En segon lloc, centrar els continguts en la música en si, en la praxi com a eix principal de l’aprenentatge, de la qual se n’han d’extraure coneixements de tot tipus: conceptuals, procedimentals i axiològics. L’objectiu és que quan s’acabi el període d’ensenyament obligatori l’alumnat hagi assolit una experiència musical pràctica i vivencial de qualitat que es transfereixi fora de l’aula, cap a usos socials en la quotidianitat.

Una educació musical de qualitat que ha de modificar l’ús i consum de la música en una societat que, a hores d’ara, és majoritàriament receptiva i perceptiva: molta gent només escolta música, en comparació amb la que fa música de forma activa, la toca, la canta, la crea, etc. I fer música és molt més que escoltar-la. Els professionals de l’educació musical generalista tenim el gran repte de musicalitzar la societat, d’aconseguir incentivar en els nens i les nenes el gust per fer música.

Hem de centrar la nostra tasca pedagògica en desenvolupar les competències interpretatives amb instruments, veu i cos, i que aquestes experiències s’extrapolin, perquè l’ús social de la música sigui més propositiu i vivencial. Com tothom sap, fer música i compartir-la amb els iguals va molt més enllà de la música en sí, perquè fa emergir emocions, sentiments i valors entre els qui ho comparteixen. Els docents tenim una gran responsabilitat i el gran privilegi de poder atendre i incidir en tots els nens i nenes de la nostra societat, així com a contribuir en la formació de persones socialment competents, també en l’ús de la música.

VI

DIMARTS, 22 DE MAIG DEL 2012 | EMPORDÀ

Diàlegs d’Educació Número 25

Mònica Pereña

SUBDIRECTORA GENERAL DE LLENGUA I PLURILINGÜISME

«Cal prendre consciència de la diversitat com a marca fonamental de la societat» L’actual subdirectora general de Llengua i Plurilingüisme, Mònica Pereña, va deixar les aules de primària i secundària, on impartia classes de llengua i literatura, per agafar les regnes de la formació lingüística de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya.

Llicenciada en Filogia Catalana, també ha estat cap del Servei de Recursos Lingüístics de la Direcció General de Política Lingüística.

FIGUERES | MAIRENA RIVAS P Quines prioritats en matèria de llengua té el Departament d’Ensenyament en aquests moments?

R El nostre objectiu és la consolidació de la llengua catalana com a llengua vehicular de l’ensenyament i com a element de cohesió social en un marc on l’alumnat esdevingui realment plurilingüe i competent lingüísticament i comunicativament en, com a mínim, tres llengües: català, castellà i anglès. El desenvolupament de la competència comunicativa i lingüística és una necessitat de primer nivell per al nostre alumnat i per a la nostra societat. L’alumnat i la societat necessiten un alt nivell de competència en comunicació lingüística per complir amb els reptes del futur: desenvolupament personal, ocupació, mobilitat i relacions internacionals, ús de les TIC i participació en xarxes socials presencials i virtuals. Per tant, tenim el repte de formar i capacitar els nostres alumnes perquè puguin desenvolupar amb eficàcia i èxit el seu futur acadèmic i professional i la competència comunicativa i lingüística és fonamental per a assolir aquestes capacitats, habilitats i coneixements.

Tenir-la en més d’una llengua és imprescindible per continuar aprenent i creixent al llarg de la vida.

P Com es pot garantir que l’alumnat acabi l’educació obligatòria amb un bon domini de les llengües curriculars: català, castellà i estrangera?

R El procés d’aprenentatge és molt important. Cal partir de la realitat que tens al davant i, en el cas de la Catalunya actual, la realitat lingüística dels nostres centres és molt diversa. El primer que cal fer és una diagnosi i una anàlisi de ne-

«Al voltant d’una quarta part de la població escolar no assoleix les competències língüístiques bàsiques» «El nostre objectiu és la consolidació de la llengua catalana com a llengua vehicular de l’ensenyament» cessitats.

P

De quina manera?

R Això vol dir conèixer el nivell de competència i les diverses capacitats del teu alumnat i també els processos de desenvolupament de la competència i d’aprenentatge de les diferents llengües presents en el currículum i el bagatge personal dels estudiants. A partir de les dades recollides, cal prendre decisions didàctiques i organitzatives. Cal dissenyar les actuacions a partir dels objectius que es planteja cada centre, definir quines són les actuacions que s’han de realitzar, qui n’és o qui en són responsables, quins recursos es necessiten, quan i per quant temps s’ha de fer l’actuació i com s’avaluarà. Finalment, cal definir una línia de treball i desenvolupar-la a través d’estratègies metodològiques consensuades i compartides per tot el claustre, de manera que tothom tingui clara la manera de funcionar i el marc pedagò-

gic en el qual es vol inserir el centre, i treballar mitjançant un procés d’investigació-acció: analitzem necessitats, plantegem solucions, ens coordinem, les posem en funcionament, les avaluem i prenem decisions sobre la necessitat de reobrir el cicle de treball.

P Hi ha unes línies clares de cap a on cal anar?

R La recerca en didàctica de les llengües i els resultats de les avaluacions internacionals i nacionals ens orienten cap a unes línies d’actuació clares que podem concretar en, per una banda, el Currículum Integrat de les Llengües (CIL) i l’Aprenentatge Integrat de Continguts i Llengües (AICLE) per al desenvolupament del plurilingüisme. Per altra banda, l’atenció a la diversitat des de la perspectiva de la competència en comu-

36738

L’EMPORDÀ i SUPERMERCATS MONTSERRAT sortegem

nicació lingüística, i, finalment, la millora de la competència en comunicació lingüística a partir dels resultats de l’avaluació diagnòstica i censal. Per poder treballar aquests aspectes, la implicació i la coordinació de tot el centre és imprescindible. Per poder fer aquesta reflexió, aquesta anàlisi i establir les concrecions adients, els centres disposen d’un instrument de millora i d’innovació educativa que és el Projecte Lingüístic de Centre.

P Què poden fer els centres educatius per gestionar i donar valor a la diversitat lingüística?

R Cal prendre consciència de la diversitat com una marca fonamental de la nostra societat i de la mateixa escola i elaborar estratègies lingüístiques als centres que s’ajustin a les necessitats de l’alumnat i de l’entorn. Els trets fonamentals de la competència en comunicació lingüística del segle XXI són el seu caràcter complex, parcial, plurilingüe i intercultural. Per això, cal que es posin al servei dels estudiants tots els recursos educatius disponibles: el coneixement de tot el professorat, el potencial de tot el currículum, la capacitat d’actuació de la família i la força de l’entorn.

P Quina és la realitat del nostre sistema educatiu respecte a la competència lingüística?

R

Doncs tenim força mancances. Si ens fixem en els re-

sultats de les avaluacions que, al final de cada etapa educativa, fa el Consell Superior d’Avaluació, constatem que, al voltant d’una quarta part de la població escolar no assoleixen les competències lingüístiques bàsiques en cap de les llengües curriculars. Per millorar aquesta situació cal abordar, fonamentalment, els aspectes relacionats amb les metodologies d’aprenentatge i amb la didàctica de les llengües i la gestió de la diversitat lingüística que hem comentat més amunt.

P Creu que hi ha algun dèficit o algun aspecte que cal millorar pel que fa a la formació del professorat en relació a la didàctica de la llengua o llengües?

R És evident que cal millorar. Tant en el coneixement de la llengua o de les llengües que ensenyen, sigui el català o el castellà o la llengua estrangera, com en les metodologies per a l’ensenyament d’aquestes llengües. Només per posar un exemple: fa gairebé trenta anys que en molts dels nostres centres s’apliquen metodologies d’immersió lingüística. Aplicar aquesta metodologia implica tenir en compte molts aspectes relacionats amb la realitat lingüística de l’alumnat i del seu entorn, amb els seus coneixements previs. Malgrat els importants canvis sociolingüístics que en els darrers quinze anys s’han produït al nostre país, no hi ha cap facultat que abordi aquesta qüestió com a prioritat per a qualsevol mestre que hagi d’accedir al sistema educatiu, ni tampoc els màsters de Secundària li donen la rellevància que constatem que té. I, sobretot, caldria abordar seriosament el tractament integrat de les llengües per no continuar treballant aïlladament i perpetuant duplicitats i contradiccions que l’únic que fan és desmotivar l’alumnat.

T’OMPLIM EL CARR O DE LA CO MPRA

GRATIS!

Dimarts, 29 de maig:

en compres al mes

CINQUÈ CUPÓ RESERVA EL TEU EXEMPLAR

PREMI NO BESCANVIABLE EN METÀL·LIC

ENTREVISTA

EMPORDÀ | DIMARTS, 22 DE MAIG DEL 2012

Número 25 Diàlegs d’Educació

VII

Consol Iglesias INSPECTORA DEL DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT

«Ens hem de posar les piles quant a competències lectora i escrita» Consol Iglesias ha passat bona part de la seva vida com a docent a la direcció de centres. La seva capacitat d’organització la va animar a presentar-se a la comissió de serveis per a la inspecció, l’any 2005. Per a ella, és primordial que l’escola potenciï la comprensió lectora, l’escriptura i les matemàtiques.

Consol Iglesias veu fonamental que l’escola incideixi en ensenyaments bàsics: llegir, escriure i comptar. ROGER LLEIXÀ

ENTREVISTA FIGUERES | MAIRENA RIVAS

Quines són les funcions d’un inspector d’Ensenyament?

P

Segons el que tenim encomanat, és supervisar, avaluar i assessorar els centres. Establim complicitats amb els equips directius, amb el professorat, i intentem fer-los arribar les noves maneres de treballar, les directrius del Departament. També llimem els problemes que puguin sorgir a vegades entre membres de la comunitat educativa i, sobretot, hem de garantir que els centres facin allò que marca el Departament.

R

Tots els inspectors es basen en un mateix llibre d’estil, porten el mateix missatge?

P

R L’ordre d’inspecció diu que aquestes són les nostres funcions, per tant el nostre llibre d’estil és aquest. Una altra cosa és que tothom té un caràcter diferent i davant les mateixes coses es pot do-

nar un caire més personal. Però en principi, l’ordre d’avaluació i el pla director ens marca el que hem de fer i quines són les línies que la subdirecció general d’inspecció diu que hem d’ajudar a realitzar en els centres.

P Quin és el panorama de les escoles i els instituts de l’Alt Empordà?

És un moment d’incertesa, complicat, com en tota la societat.

Estem en un moment de profunda reflexió, d’anar acostant el que són els currículums que impartim cap al currículum més competencial, que en aquest moment és el que marca no només el Departament d’Ensenyament sinó Europa. Llavors les proves externes de 4t i de 6è de primària, i de 2n i 4t d’ESO van donant camins i pautes per veure què és el que es demana al final d’una etapa, què s’està fent. Estem en un moment de reflexió, de canvi, i de posarnos molt les piles quant a la competència lectora i la competència escrita. Potser s’ha tornat al que ha de ser bàsic a l’escola: llegir, esR

«Estem en un moment de profunda reflexió, d’acostar els currículums que impartim als més competencials» «A vegades hem de parar de ser bombers i estar-nos quiets una mica. A mi m’agrada seure i parlar»

R Depèn, el que més es demana és assessorament.

P Quants centres té assignats a la comarca de l’Alt Empordà?

R Vint-i-cinc, tant de primària com de secundària i llars d’infants. Tinc Castelló d’Empúries, l’Escala, la ZER Tramuntana, la ZER Empordà, Santa Llogaia d’Àlguema, Vilabertran, el Far, Cabanes, Vilamalla, Sant Pere Pescador, Sant Miquel de Fluvià i l’Armentera. Crec que els he dit tots.

Amb quina de les funcions com a inspectora se sent més a gust?

P

criure, comptar i pensar.

P Quin és el nivell dels resultats en aquestes proves externes?

R Van evolucionant. Els centres experimenten millors resultats perquè el que fan és donar pautes a la gent de com han de treballar amb els alumnes. Es tracta de proves externes molt competencials.

P Quin és el tipus de demanda que més sol·liciten els centres a un inspector?

R Parlant amb els professors i amb els directors. Em sento a gust quan veig que els puc ajudar en què l’escola estigui més ben organitzada, perquè com més ben organitzada i planificada està una cosa millor es treballa a les aules i millors resultats obtenen els alumnes. Jo sóc molt maniàtica del temps i de la planificació. Tots aquests anys he treballat molt en la planificació estratègica i crec

MATEMÀTIQUES A L’ESCOLA LLUÍS SEGARRA NEIRA A FONS

Lluís Segarra és autor de diversos llibres de matemàtiques. Defensa el càlcul amb enginy i les matemàtiques amenes. objectiu central, a l’hora de plantejar-se les finalitats de l’aprenentatge de les matemàtiques en Educació Infantil, Primària i Secundària, és el de resoldre problemes. Als anys 50, els continguts d’aquesta matèria a les escoles europees consistien a dominar les quatre operacions aritmètiques bàsi-

L’

Professor de Didàctica de les Matemàtiques

ques (suma, resta, multiplicació i divisió), amb nombres naturals i racionals i també en el maneig del sistema mètric decimal. Durant aquesta època, en els exàmens, entesos com a instruments d’avaluació del rendiment escolar, es prevalia l’operatòria i l’aplicació d’algorismes. L’ensenyament de les matemàtiques durant molts anys s’ha reduït, de fet, a la pràctica mecànica del càlcul i a l’aprenentatge memorístic de taules, definicions i algorismes. Ara, en els inicis de la segona dècada del segle XXI, els objectius han de ser molt més ambiciosos. S’intenta que l’alumnat aconsegueixi una major comprensió i vegi l’aplicació del

que aprèn. Per descomptat, és important que els alumnes operin bé, que tinguin una gran agilitat numèrica mental, però més important, fonamental encara, és que pensin i s’iniciïn en el raonament i la investigació. La resolució de problemes, amb el que implica quant al desenvolupament de la intel·ligència, ha de ser el punt de partida de les noves matemàtiques en l’Educació Infantil, Primària i Secundària.

Tota la resta ha de ser considerat camí o instrument per aconseguir aquesta finalitat pràctica, motivadora i formativa. Aquesta òptica en l’ensenyament de les matemàtiques pretén estimular, despertar i posar en joc la capacitat de descobrir i de pensar dels alumnes d’acord amb les possibilitats psicològiques pròpies de l’edat.

Per a les educadores i educadors i per al mateix alumnat és molt més còmode i fàcil dictar o

aprendre tot un seguit de definicions, propietats, receptes operatòries, tècniques mecàniques i procediments estereotipats que motivar-se pel descobriment o buscar estratègies pròpies per arribar a la solució d’un problema.

Ja sabem que és més fàcil ensenyar a recordar que aprendre a raonar. És més fàcil repetir fins a la sacietat un procediment que

que una de les coses que m’agradaria és que, a les escoles, els equips directius tinguessin temps de seure, de parlar i de planificar.

Que sàpiguen veure el futur; que sàpiguen valorar els resultats que tenim, no únicament educatius, sinó també de satisfacció de les famílies; veure com està el centre, proposar-se unes fites i planificar molt bé com s’hi ha d’arribar.

P Hi ha temps per a aquesta planificació?

R El dia a dia se’ns menja. A vegades hem de parar de ser bombers i estar-nos quiets una mica.

A mi, el que m’agrada és seure als centres, donar idees, contestar preguntes, planificar, assentar espais. Per a mi és important que els equips directius tinguin molt ben pensat el que és primordial.

P

I el primordial és...

El que et deia,el que marca el Departament, la comprensió lectora, saber escriure, saber parlar, saber raonar i saber comptar.

Això és primordial.

R

descobrir-ho, trobar variants o enfrontar-se a situacions i problemes nous. Actualment, les tendències més clares en la didàctica de les matemàtiques passen necessàriament per la resolució de problemes, és a dir, per la recerca. Cal afirmar clarament que un dels objectius essencials de l’Educació Infantil, Primària i Secundària és que els alumnes aprenguin a resoldre situacions i gaudeixin resolent o interrogantse sobre tot tipus de situacions problemàtiques, adequades a les seves capacitats. Tot descobriment resol algun enigma, però a la vegada la resolució de qualsevol tipus d’investigació matemàtica, fins i tot en l’àmbit escolar, ha de ser per als nostres alumnes un petit o un gran descobriment.

Així doncs, les matemàtiques actuals haurien de servir molt més per pensar que per automatitzar operacions. Les destreses de poder fer operacions també la tenen les màquines de la nostra societat. El pensar, la recerca i la investigació, per ara, són característiques de l’ésser humà.

VIII

DIMARTS, 22 DE MAIG DEL 2012 | EMPORDÀ

Diàlegs d’Educació Número 25

Albert Bayot

componen han crescut pel que fa a nombre d’alumnat i han adquirit caràcter d’escola graduada.

DIRECTOR DELS SERVEIS TERRITORIALS D’ENSENYAMENT A GIRONA

«El fracàs escolar és molt complex, és anterior a la crisi»

P Quina valoració fa de l’anunci que es pugui augmentar la ràtio d’alumnes per aula?

Albert Bayot exerceix el seu càrrec de director dels Serveis Territorials d’Ensenyament sense perdre de vista el professor de secundària de llengua catalana i literatura que porta a dins. Experimentat en la direcció de centres, ara gestiona l’àmbit de l’ensenyament a la demarcació de Girona des de l’edifici de la Generalitat.

FIGUERES | MAIRENA RIVAS P Ara que enfilem la recta final, amb quina nota aprova el curs escolar 2011-2012?

R Amb un notable, perquè hi ha hagut una suma important d’esforços per tal de fer possible una millora de la qualitat de l’ensenyament en un context econòmic difícil. S’ha decidit amb molta prudència, s’ha actuat amb molt sentit comú i s’han posat en marxa algunes estratègies per a la lluita a favor de l’èxit educatiu que donaran els seus resultats d’aquí a un cert temps: el Suport Escolar Personalitzat (SEP), l’impuls a la lectura, les proves externes i el canvi del model d’exàmens de recuperació a l’ESO. Queda marge per millorar, per descomptat.

Tots els agents implicats en el funcionament del Sistema Educatiu hem de millorar el diàleg i la complicitat, hem de millorar en la revisió d’estructures, de metodologies i de maneres de fer encallades en el temps i també podrem millorar, si la situació econòmica ens ho permet, en infraestructures.

P Les retallades en l’àmbit de l’ensenyament, repercuteixen en la qualitat del sistema educatiu?

R És lògic pensar que, en educació i en altres matèries, l’augment de recursos pugui administrarse correctament i hàbilment com perquè repercuteixi en una millora de la qualitat, però els darrers deu anys ens han demostrat que, amb un augment substancial de recursos, no han millorat els resultats. Per tant, suggereixo que pensem que la relació més recursos igual a millora no és exacta. Ara que els recursos són els que hi ha, potser és hora que revisem quins altres factors determinen la millora, no?

P Creu que el fracàs escolar es pot relacionar amb la crisi econòmica?

R

El fracàs escolar és molt com-

«Hem sumat esforços per millorar la qualitat de l’ensenyament en un context econòmic difícil» «És lògic que si la societat presenta problemes, aquests entrin a les aules i dificultin la tasca docent» plex i hi ha múltiples factors que hi influeixen, per tant, és anterior a la crisi. És lògic que si la societat presenta múltiples problemàtiques, aquestes entrin a les aules i dificultin la tasca docent, però la crisi no és un factor determinant per si sol. El problema és que la crisi econòmica potser ens ha posat al damunt de la taula una crisi de certs aspectes del model social: la preeminència del plaer per damunt de l’esforç, la desmesurada importància dels béns materials, una escala de prioritats en la vida de les persones que no situa l’adquisició del coneixement i de la cultura a dalt de tot, cert proteccionisme de l’infant i l’adolescent, etc. El professorat es troba davant d’aquesta realitat i ha de cercar estratègies per abordar un bon ensenyament i la veritat és que hi ha centres i professionals de l’ensenyament que troben les estratègies encertades i, amb les eines que tenen, fan una molt bona feina. Potser ens hem d’observar una mica més els uns als altres, ajudar-nos, fer xarxa...

P Pot avançar alguna novetat relacionada amb la planificació del curs vinent a l’Alt Empordà?

R Bé, pel que fa a equipaments, tot i el context de gran dificultat econòmica, és sabut que s’iniciarà la construcció de l’Escola Montserrat Vayreda de Roses

R Aquesta qüestió emana del Real Decreto-Ley14/2012, de 20 d’abril, de medidas urgentes de racionalización del gasto público en el ámbito educativo que preveu la possibilitat d’augmentar la ràtio en alguns grups. La consellera d’Ensenyament ja va deixar clar, des del primer moment, que, a Catalunya, aquesta mesura no s’aplicarà de manera generalitzada.

Així doncs, s’utilitzarà excepcionalment en alguns casos en què es consideri adient i factible un cop feta una anàlisi centre a centre i població a població. Aquesta és la tasca que estem fent des dels Serveis Territorials i puc assegurar que, a les comarques gironines, afectarà d’una manera molt raonable només allà on sigui necessari i tècnicament possible.

P Quines són les seves exigències al capdavant dels Serveis Territorials d’Ensenyament a Girona?

Albert Bayot, a la seu dels Serveis Territorials d’Ensenyament. ROGER LLEIXÀ

(que porta una colla d’anys en mòduls prefabricats). Tanmateix aquest estiu es faran algunes obres menors de remodelació, i millora o de col·locació de nou aulari per atendre les necessitats d’escolarització (Esc. Carme Guasch de Figueres, Esc. Llagut de Sant Pere Pescador, Esc. Fluvianets de l’Armentera, Esc. Montserrat Vayreda de Lladó, Esc. Lluís Marià Vidal d’Agullana). S’han reestructurat algunes adscripcions entre Primària i Secundària per tal d’optimitzar les

places escolars i els trajectes en el territori. S’implantaran dos nous Cicles Formatius a Figueres: el CFGS d’Automoció a l’INS Narcís Monturiol i el CFGS de disseny de pàgines web a l’INS Cendrassos i també s’ha incorporat un punt de l’Institut Obert de Catalunya (per fer estudis de Secundària a distància) a l’Institut Illa de Rodes de Roses. També s’ha continuat amb el procés de revisió d’algunes ZER a fi de dissoldre-les o reestructurar-les atès que algunes de les escoles que les

R Quan jo em vaig fer càrrec de la direcció dels Serveis Territorials d’Ensenyament a Girona vaig dir que em marcava tres objectius: primer, contribuir a la reducció del fracàs escolar i a la millora dels resultats; segon, oferir un bon servei de suport als centres educatius i al professorat i fer-lo perceptible, i tercer, exercir una bona interlocució territorial: escoltant el territori, explicant les polítiques, interrelacionant els centres, buscant sinergies, fent una bona planificació i aportant, al conjunt de Catalunya, aquells punts forts que té l’ensenyament a les nostres comarques. Aquests objectius no només els mantinc sinó que serveixen de base per al Pla Estratègic 2011-2014 dels Serveis Territorials d’Ensenyament a Girona que hem començat a impulsar aquest curs i, per tant, han estat desplegats per tal d’avançar-hi, objectivament, al llarg de la legislatura.

P Què és el que li agradaria haver fet com a director dels Serveis Territorials a favor del sistema educatiu i que creu que no podrà fer per culpa de la crisi?

R Amb tota seguretat, avançar fortament en la construcció, l’ampliació o la millora dels equipaments escolars públics de les nostres comarques. S’anirà fent, però no amb el ritme que tots voldríem.

Editen:

Amb el suport de: Col·labora: Els editors del suplement Diàlegs dʼEducació no tenen perquè compartir les opinions expressades en les diferents seccions.

Per a més informació adreceu-vos a: www.sealtemporda.net.