Diàlegs d'Educació núm. 29 by CRP Alt Empordà

EMPORDÀ | DILLUNS, 24 DE DESEMBRE DEL 2012

Diàlegs d’Educació

NÚMERO 29 | DESEMBRE DEL 2012

IV JORNADA MUNDIAL DE FILOSOFIA

Reflexió a l’entorn de la qüestió filosòfica ® Estudiants de 2n de batxillerat de tres instituts de la comarca debaten sobre «Obediència i poder» ROSES | MAIRENA RIVAS

Estudiants de segon de batxillerat dels instituts Cap Norfeu i Illa de Rodes, de Roses, i El Pedró, de l’Escala, han participat en la IV Jornada Mundial de Filosofia, una jornada d’intercanvi d’experiències, reflexió i treball en grup al voltant d’una qüestió filosòfica. El tema triat ha estat Poder i obediència, i és a l’entorn d’aquesta premissa que els estudiants s’han documentat i han debatut. El coordinador de la jornada, el professor de l’Institut Cap Norfeu Daniel Gili, fa una valoració global molt positiva del desenvolupament de les activitats proposades per a aquesta edició: “El documental que s’ha projectat (La doctrina del shock) ha despertat

l’interès dels alumnes; la seva participació en els debats ha estat remarcable, i hem tingut un conferenciant de primera categoria que ha sabut engrescar els assistents de la jornada.” El conferenciant ha estat l’antropòleg Manuel Delgado. De fet, la presència d’un professor universitari de renom i especialista en el tema, però amb un discurs assequible per als estudiants, reflexionant en veu alta sobre les mateixes qüestions que els alumnes han estat treballant pel seu compte, dóna a les jornades un element valuosíssim d’estímul intel·lectual i motivació. Daniel Gili comenta que, en aquesta quarta edició, la resposta de l’alumnat ha estat satisfactòria. “Això és el més important

FAMÍLIA, UNA PERSPECTIVA CANVIANT

L’ins Cap Norfeu ha estat la seu de les quartes jornades. MONTSENY EMPORDÀ

–diu– si tenim en compte que els estudiants són els protagonistes de la jornada.” En vista a l’organització de la cinquena jornada, MONTSENY EMPORDÀ

«Sols s’ha d’obeir a qui s’ho mereix» ROSES | M. R. P

Què li suggereix la paraula poder?

Hi ha una definició canònica de “poder” que remet a la capacitat que té una persona d’imposar-li la seva voluntat a un altre, àdhuc usant la força en cas de trobar resistència. El concepte de poder, però, no implica el d’obediència. Per sotmetre’t a una ordre, si més no de manera voluntària, has d’estar motivat per alguna cosa més que pel poder que qui l’imparteix té. En aquest cas és indispensable que s’estigui convençut que l’ordre impartida mereix ser obeïda i que és just el càstig que resulti del seu desacatament. És aleshores més adient emprar la noció de R

I obediència?

R L’obediència demana que la persona que està obeint cregui que qui la persuadeix o dissuadeix de fer quelcom té dret a manar sobre ella. Aquí és quan hem de considerar la qüestió de l’obediència en termes de legitimitat, ja sigui aquesta tradicional, administrativa o carismàtica, per usar la tipologia proposada per Max Weber. Perquè la dominació sigui possible, en qualsevol cas, és indispensable que dominador i dominat maneguin el mateix llenguatge, és a dir, que estiguin d’acord amb els temes en els quals es produeix tant el poder com l’obediència i, sobre tot, que el domi-

Els dies 3 i 4 de gener (de 17.00 a 20.00) del 2013, el patge dels reis d’Orient serà al Consell Comarcal de l’Alt Empordà (carrer Nou, 48 de Figueres).

un temps ençà vivim una època de canvis a la societat que han comportat diferents composicions familiars i situacions socials, com separacions entre parelles, atur, relació gairebé inexistent de l’infant amb algun dels progenitors, famílies dividides entre diferents països i precarietat, entre altres situacions. Algunes d’aquestes ens són properes i d’altres, desconegudes. Es podria buscar quina és la causa: la crisi, els moviments migratoris, les diferents situacions socials, tot, res. Però sigui una o una altra la causa, aquesta és la realitat que ens està tocant viure de forma directa o indirecta, ja sigui personalment, per amics o laboralment. Sovint des de l’escola (en el meu cas des del vessant social) ens adonem que és l’infant qui s’adapta ràpidament als canvis i ho viu d’una manera normalitzada. Però a vegades som els adults i els professionals els qui qüestionem i presentem més resistències a les variacions de creences, valors, costums, hàbits, formes d’organització, dinàmiques familiars. Sigui quina sigui la realitat que ens trobem, la composició familiar, en cada moment, s’ha d’assimilar fins a acceptar-la i extreure’n els valors positius. Aquesta és la nostra societat i és indispensable marcar un punt de partida i un objectiu comú entre la família, l’escola i els agents socials que formen i formaran part de la vida de l’infant. D’aquesta manera, s’afavorirà el creixement personal, educatiu i social del nen/nena per optimitzar l’actuació d’ell/ella davant properes adaptacions als canvis educatius, culturals, socials i polítics que es poden donar en un futur.

D’

D'ANTROPOLOGIA DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA

“dominació”, que no és tant la capacitat que tinguis per exercir un poder, si no la possibilitat que tinguis d’obtenir obediència.

CARME SÁNCHEZ Treballadora social de l’EAP

Manuel Delgado PROFESSOR DEL DEPARTAMENT

ENTREVISTA

EDITORIAL

nat entengui, accepti i sigui còmplice de la seva dominació. Quin missatge, a grans trets, ha donat als estudiants de Batxillerat? P

R Que sols s’ha d’obeir a qui s’ho mereix. P Ara que la nova llei d'educació que proposa el ministre Wert és tan candent, quina valoració en fa? R Hi ha aspectes de l’esborrany de la nova llei educativa que prepara el ministre Wert que són descaradament associables a la dreta més reaccionària: ultranacionalisme espanyol, autoritarisme en les relacions mestre-alumne, suport implícit a la segregació per sexe, restabliment de l’ensenyament del catolicisme... Ara bé, crec que el més greu és la continuïtat en les polítiques de desba-

Gili anota que es reorienti cap a tipus de qüestions filosòfiques diferents a les habituals de les jornades anteriors. llestament i privatització de l’ensenyament públic a tots els nivells, un procés del qual el PP no és ni molt menys l’iniciador, sinó que ja havia començat amb governs anterior presumptament d’esquerres. En aquest sentit escandalitza que instàncies polítiques i acadèmiques que ara s’esclamen dels propòsits de Wert fossin tan entusiastes amb els plans de Bolonya, que ja anaven en aquesta mateixa direcció. P A què creu que es poden atribuir les grans xifres de fracàs escolar que es donen al nostre país? R No ho sé i segur que hi ha persones en millors condicions que jo per a fer un diagnòstic encertat. Ara bé, el que no sé és si en aquest problema hi té a veure d’alguna forma que les aules dels centres de secundària i de les universitat hi hagi tants joves que estan allà perquè no troben feina. Que els instituts i les facultats s’hagin convertit en grans guarderies per a joves podria ser una de les raons. Sospito que les aules estan farcides de nois i noies que no volen estudiar o que estan convençuts –i amb raó– que els servirà de ben poc fer-ho.

DILLUNS, 24 DE DESEMBRE DEL 2012 | EMPORDÀ

Diàlegs d’Educació

L’ESCOLA PARLA

Estudiants d’ESO ajuden alumnes de primària en la competència lectora ® El SIN de Castelló i l’Escola El Bruel comparteixen el projecte «Apadrinament lector» CASTELLÓ D’EMPÚRIES | MAIRENA RIVAS

Una de les experiències ha estat amb la bateria. LLAR D'INFANTS EL PUIGVENTÓS

Sons amb els petits d’El Puigventós AVINYONET DE PUIGVENTÓS | M. R.

La Llar d’Infants El Puigventós, d’Avinyonet de Puigventós, té una sensibilitat especial amb la música clàssica i a tots els cursos es fa un treball específic perquè els petits es familiaritzin amb peces de reconeguts compositors. Fins i tot, a final de curs, aconsegueixen identificar quatre peces. Davant l’èxit de l’experiència, l’equip docent de la llar d’infants ha volgut ampliar els estils musicals i ha introduït el jazz i el rock en el treball amb els petits: els ritmes, els balls, les melodies. A més de par-

ticipar en audicions, als nens i nens se’ls facilita la manipulació d’instruments. La filla d’una de les educadores, per exemple, els ha ensenyat no només com sona el violí sinó com el poden tocar; un pare va portar al centre la seva bateria; els petits també han tingut accés al saxo, al piano, a la guitarra. “Hem demanat la col·laboració dels pares i dels parents dels alumnes i han estat molts els que han vingut a mostrar els instruments que toquen o que tenen a casa”, es felicita la directora de la llar d’infants, Saray Martín.

Els alumnes de Lladó compten amb una sala de lectura. ESCOLA DE LLADÓ

Un espai reconvertit en sala de lectura LLADÓ | REDACCIÓ

En els baixos de l’Ajuntament de Lladó hi ha una sala de lectura, espaiosa, tranquil·la i durant molt temps una mica oblidada, fins i tot deixada i poc funcional. Fa un parell d’anys un grup de pares i mares emprenedors, plens de bons propòsits i il·lusió van voler canviar l’aspecte de la sala i van començar a fer activitats per rehabilitar i despertar l’espai. El curs passat, la mateixa comissió, en veure que l’escola Montserrat Vayreda

A FONS

EQUIP DEL CREAMAT Centre de Recursos per Ensenyar i Aprendre Matemàtiques

MATEMÀTIQUES EN FAMÍLIA: CALCULAR es matemàtiques ens envolten. Hi ha formes geomètriques a la natura i als objectes, ens interessa conèixer la proba-

desenvolupava un pla lector, va proposar fer ús de la biblioteca. Aquest curs tots els alumnes, mensualment, hi fan activitats amb l’objectiu de dinamitzar l’espai, fomentar el gust per la lectura i l’ús d’una biblioteca, però a més de valorar el patrimoni cultural del poble. Tanmateix es dóna a conèixer als alumnes el treball dels pares i les mares voluntaris que permet el seu funcionament fora de l’horari escolar, per poder fer deures i préstec de llibres. bilitat que ens toqui la loteria, mesurem l’espai i el temps, mirem estadístiques... Precisament, perquè trobem matemàtiques arreu, educar la mirada i les habilitats matemàtiques dels nostres infants no és un assumpte només de l’escola sinó també de la família i la societat en general. En el camp del càlcul es pot col·laborar molt des de l’entorn familiar. Però col·laborar no significa repetir el que vam viure com alumnes. Actualment, tenint sempre una calculadora disponible al mòbil, no cal dedicar tant de temps a la mecanització del càlcul escrit, ni a l’escola ni a

A la Secció d’Institut (SIN) de Castelló d’Empúries es porten a terme dos projectes d’Aprenentatge i Servei: L’apadrinament lector i Adoptem la muralla. L’orientadora educativa Mercè Girona explica que “aquesta tipologia de projecte pretén combinar l’aprenentatge de l’alumnat amb els serveis a la comunitat”. “És a dir –afegeix–, incidint en una necessitat social real de l’entorn, assolim la formació dels participants.” L’apadrinament lector es va posar en marxa el curs 2010– 2011 i els bons resultats obtinguts han animat al professorat a anarlo repetint curs rere curs. En aquest projecte, alumnes de segon cicle de secundària (de 3r i 4t d’ESO), ofereixen un servei a l’alumnat de l’escola El Bruel que té com a objectiu treballar la competència lectora. Ensenyants dels nens i les nenes Els padrins i les padrines d’ESO es converteixen en tutors dels nens i les nenes apadrinats. “Els ajuden a reforçar la lectura i donen una atenció més individualitzada en el procés d’aprenentatge”, comenta Mercè Girona, que hi afegeix: “Els mateixos padrins també aprenen a valorar més positivament el procés d’ensenyament-aprenentatge, i a constatar que els seus esforços tenen un resultat tangible i una repercussió directa sobre altres persones.” Amb aquesta pràctica educativa es treballen continguts curriculars, valors i competències bàsiques, i els objectius són, entre d’altres, fomentar el treball cooperatiu; afavorir les relacions interpersonals; responsabilitzar l’alumnat més gran del més petit, assumint un compromís, i treballar amb l’alumnat padrí les pautes de comportament, relació, sociabilitat i suport lingüístic. Remei Vila, cap d’estudis de l’Escola El Bruel, assegura que els nens i les nenes valoren molt bé casa. Podem ajudar als nostres fills i filles a desenvolupar estratègies de càlcul mental o aproximat. No cal, habitualment, saber quan val exactament 28,30 € + 37,99 € ; podem pensar que serà “no gaire menys de 70”. Si aprenem a fer aquests tipus de càlculs també aprendrem a veure si ens equivoquem amb la calculadora o no. Això es pot fer de moltes maneres: 쩛 Estimulant l’ús del càlcul mental amb jocs (sumar les xifres de les matrícules de cotxes, concurs xifres i lletres...) o estimacions (quan costarà aproximadament el compte del

Els nens reforcen la lectura i els nois d’ESO fan de tutors. MONTSENY EMPORDÀ

aquest projecte. “Treballem amb grups reduïts i aquesta és una dinàmica que funciona molt bé. A més, la coordinació entre l’institut i l’escola és molt bona”, diu. Aquest curs L’apadrinament lector es farà amb els alumnes de primer de primària. «Adoptem la muralla» D’altra banda, per segon curs consecutiu, la Secció d’Institut ha posat en pràctica l’experiència Adoptem la muralla, per a la qual aquest any es compta amb un petit ajut econòmic atorgat per la Fundació Jaume Bofill i el Centre Promotor d’Aprenentatge Servei, com explica Mercè Girona. També es compta amb la col·laboració de l’Ajuntament. “En aquest projecte es pretén donar a conèixer a restaurant? O la compra a la papereria, del cistell del supermercat, etc.) 쩛 Fent càlculs amb el temps. Un exemple: tenim visita de pediatria a les 6.45h i necessitarem uns 35 minuts per arribar. Si volem ser-hi 5 minuts abans, a quina hora hem de sortir de casa? 쩛 Estimar el temps que en setmanes representen 18 dies o quants dies signifiquen un trimestre. 쩛 Calcular canvis al comprar, però també cercar diferents formes, amb monedes i bitllets, de reunir una quantitat de diners determinada.

l’alumnat de primer cicle d'ESO l’entorn proper, com la muralla de Castelló o com les entitats culturals i socials emblemàtiques”, diu l’orientadora educativa, que també indica que els joves retornen els seus coneixements a l’institut mateix i altres col·lectius com la gent gran de la Llar de Jubilats o els visitants de la població. Per portar a terme aquest projecte, cal preparar i coordinar les actuacions entre l’Ajuntament i l’insitut; fer un treball conjunt entre el centre, el museu local i col·lectius ciutadans; promoure el patrimoni cultural i històric local; formar guies locals sobre el patrimoni; utilitzar i conèixer els equipaments culturals municipals, i fomentar entre els joves el respecte pel patrimoni cultural. També podem aprofitar els moments de joc. Una possibilitat és, jugant a l’oca o al parxís, fer anunciar a quina casella és caurà abans de realitzar el moviment... o jugar amb dos daus. El joc de l’escombra amb cartes (http://goo.gl/R8IfY) també dóna moltes possibilitats. No tots els jocs que trobem a internet són de córrer o saltar. També n’hi ha molts de càlcul. Els cercadors ens poden ajudar a trobarlos. Un exemple pot ser el joc de dards que proposen al web Count me in too (http://goo.gl/dK1dN). L’equip del creamat: http://phobos.xtec.cat/creamat/joomla/)

EMPORDÀ | DILLUNS, 24 DE DESEMBRE DEL 2012

Diàlegs d’Educació

III

DIALOGUEM AMB...

Mercè Costa PSICOPEDAGOGA

«Ens agrada participar en les coses del poble» ENTREVISTA Llicenciada en pedagogia, i especialista en psicopedagogia, Mercè Costa ha passat els últims setze anys de la seva carrera docent a l’Institut El Pedró de l’Escala. N’ha estat cap d’estudis i fins fa poc més de dos mesos, fins a la data de la seva jubilació, directora. L’ESCALA | MAIRENA RIVAS

Com ha aplicat la seva feina a l’institut? P

La meva feina ha estat sempre dins l’àmbit de la psicopedagogia, amb alumnes amb algun tipus de dificultat o amb algun tipus de desajust de personalitat, individualment o en grups reduïts de dos o tres alumnes, o grups adaptats. R

P Queda una forta petjada del seu treball a l’Institut El Pedró.

Crec que sí, i si més no a mi sí que m’hi ha quedat. No sé si ho he aconseguit, però el que sí que m’hauria agradat que hagués quedat és la proximitat en la relació entre el col·lectiu de professors i alumnes. M’agrada que sempre hi hagi diàleg i sempre he sigut partidària que si la gent es troba ben acollida en un lloc i se sent bé les feines funcionen millor. A vegades, quan passes pel cantó d’un alumne i el saludes i li preguntes com està, li estàs dient R

Editen:

Els editors del suplement Diàlegs dʼEducació no tenen perquè compartir les opinions expressades en les diferents seccions. Per a més informació adreceu-vos a: www.sealtemporda.net.

Col·laboren:

‘sóc aquí i pots comptar amb mi’. També sóc molt partidària de la participació. Són petites coses que jo penso que, en el dia a dia, ajuden força. P

Com d’important és l’acollida?

Per a mi, ho és molt, tant pel que fa als pares com als professorat i alumnes. Penso que quan un professor entra en un centre se l’ha d’acollir el màxim de bé, fentli l’acompanyament, dient-li que si té qualsevol problema estem aquí, i amb els alumnes ho hem de fer de la mateixa manera. R

Amb els alumnes nouvinguts també es fa un treball específic? P

R Sí, també. Quan arriba una família, es fa una entrevista directament amb els pares i es pacta a quina tutoria ha d’anar l’alumne i es busca un dia específic perquè aquell tutor o aquella tutora tingui disponibilitat horària per ferli l’acolliment. I això vol dir que cal acompanyar-lo a classe, presentar-lo als seus companys, donar-li l’horari i fer una visita per les instal·lacions.

Mentre ha estat directora de l’Institut El Pedró, Mercè Costa ha procurat que el centre s’obri al poble. MAIRENA RIVAS P Per a vostè, ha estat molt important aquest apropament personal? R Sí que m’ha agradat tenir molta cura en la relació, en intentar obrir el centre al poble. Perquè penso que qualsevol centre educatiu no ha de ser un bolet en el poble sinó que ha de formar part de la vida del poble. Potser també m’ho ha facilitat que visc molt a prop i que conec molta gent de l’Escala. Ens agrada participar en les coses del poble i dir que estem aquí. P Quina és la realitat social de l’Escala? R

Jo penso que, amb el temps, a

l’Escala he vist canviar molt el tipus de població. Inicialment teníem una població molt de l’Escala, però en els últims anys ha canviat. Pensa que a l’institut hem tingut un 29% d’alumnes immigrants i aleshores això fa que hi hagi un col·lectiu més desfavorit, més difícil. P És tan evident que la immigració està relacionada amb col·lectiu desfavorit? R Jo crec que sí, perquè es tracta de famílies que provenen d’altres cultures i, tot i que hi ha gent que s’integra molt bé i que té un tarannà participatiu, hi ha bastant

percentatge que no. Els hi has d’anar molt al darrere. Quan trobes un noi o una noia d’aquí amb unes dificultats, després veus que tot darrere hi ha una família amb la qual tu hi pots comptar i que t’entén, perquè parteixes d’unes mateixes bases. És molt més fàcil quan la família és d’aquí. Però quan tot darrere no hi ha una resposta per part de la família, és tot molt més complex. En aquests casos, des del centre es donen unes directrius, uns valors, una manera de fer que no és la mateixa que els alumnes troben a casa, i això dificulta molt la tasca.

PRÀCTICA PREFERENT

L’activitat dels padrins de lectura L’ESCALA | REDACCIÓ

L’activitat dels padrins de lectura es porta a terme a l’Escola l’Esculapi de l’Escala des del curs 2007-2008. I aquest curs passat, 2011-2012, s’ha iniciat amb l’alumnat de P2 de la llar d’infants. Aquesta és una experiència que es posa en marxa el segon trimestre del curs. Es fa una sessió al mes. Tots els recursos i materials que s’utilitzen estan a la biblioteca. 3r de primària i P5 Cada alumne de 3r té assignat aleatòriament un alumne de P5. L’activitat comença presentant els padrins i aquests s’encarreguen de buscar el nen assignat. L’alumnat de 3r, per a la primera sessió, es prepara un llibre que compartirà amb el de P5. A la biblioteca, cada parella busca un espai, i comparteix el conte. Per a la propera sessió, la parella, escull el llibre. La bibliotecària acaba l’activitat explicant un conte. A la darrera sessió es regala un punt de llibre a l’alumnat de P5 (elaborat per l’alumnat de 3r). 2n d’ESO i 2n de primària Cada alumne de 2n d’ESO (el grup participant és el de l’aula Tu pots) té assignat un alumne de 2n. Els alumnes d’ESO s’han de preparar els llibres proposats pels

ELS OJECTIUS

쩛 Reforçar i potenciar la lectura en l’alumnat. 쩛 Intercanviar un moment de plaer per la lectura de llibres. 쩛 Mantenir una bona actitud davant la lectura. 쩛 Establir relacions d’ajuda i col·laboració entre infants d’edats diferents. 쩛 Aprendre a ser responsables, a organitzar-se.

de 2n, per tant tenen un període de preparació i pràctica de la lectura. La tasca consisteix en llegir la lectura al seu fillol. Aquest curs abans de començar l’activitat, com a novetat, l’alumnat de 2n de primària farà un vídeo de presentació, que es passarà als de 2n d’ESO i del qual ells en prepararan la presentació. A la darrera sessió cada grup prepararà una activitat sorpresa relacionada amb un conte. 4t de primària i P2 de la llar Per iniciar aquesta activitat, prèviament es parla amb les responsables de la llar d’infants. A l’alumnat de 4t se’ls assigna un nen de P2. Abans de començar es visiten els infants a la llar i els nens de 4t es presenten. Aquest primer dia és la bibliotecària qui explica un conte a tots. L’alumnat de 4t,

Les parelles lectores es troben una vegada al mes. ESC L’ESCULAPI

amb l’ajuda de la bibliotecària i les orientacions que els hagin pogut donar a la llar, escullen el llibre que volen explicar. Se’l pre-

paren a casa i en una sessió de la biblioteca (els que vulguin) expliquen a la resta dels seus companys el conte.

DILLUNS, 24 DE DESEMBRE DEL 2012 | EMPORDÀ

Diàlegs d’Educació

L’ACUDIT

WEB RECOMANADA

PER JOAN ANTOJA I MAS

BANC DE RECURSOS. LA LECTURA: FONT DE PLAER I DE CONEIXEMENT:

HTTP://WWW.XTEC.CAT/WEB/SERVEIS/SERVEIS/SEZ/CRP/BANCDERECURSOS Aquest repositori d’informació conté una selecció acurada de recursos relacionats amb la lectura en tot el seu abast. Destaquem els següents apartats: Biblioteca escolar, competència informacional, guies de lectura, pla de lectura, documentació, eines per a l’avaluació, formació, pràctiques educatives, propostes didàctiques, recursos dels CRP i agenda de notícies. És fruit d'una tasca de col·laboració entre diversos CRP de Catalunya que formen un grup de treball en xarxa.

Joan Antoja i Mas (Badalona, 1963). Pedagog, il·lustrador i dissenyador de materials

L’ENIGMA

COSES DE L’ÚLTIM MIL·LENI Què és el que trobes una vegada en un minut, dues vegades en cada moment i mai en un segle? Solució: La lletra m. Autor: Lluís Segarra. Títol de lʼobra: Problemates. Recull de problemes matemàtics per a totes les edats. Editorial: Graó, Biblioteca de Guix, 122

didàctics. Actualment treballa a lʼINS Olivar Gran de Figueres i compagina la tasca docent amb lʼelaboració de projectes per a diferents editorials i per al Departament dʼEnsenyament de la Generalitat. Ha col·laborat com a autor i il·lustrador amb Edebé, Baula, Edelvives, Santillana... i, darrerament, amb Barcanova on ha publicat la col·lecció Territori Verd (contes per sensibilitzar la mainada pel respecte a la natura) i els llibres dʼendevinalles de la mona Ramona. També destaquen “Contes SPC”, “Poesi@.com” i “Mʼendevines?” del portal Edu365.cat. Viu a lʼEmpordà des de 2005. www.joanantoja.com.

La frase: “L'única manera de sembrar la felicitat és compartir-la amb algú” (Ana Luisa Moreira)

BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES DE L’ALT EMPORDÀ

Fages de Climent, de Figueres Nati Vilanova Teixidor

Les biblioteques públiques, tot i treballar en xarxa i seguir unes directrius comunes, tenen en particular una col·lecció local que les diferencia i fa úniques. En el nostre cas –la Biblioteca Fages de Climent de Figueres– la col·lec-

ció local inclou tot tipus de materials (llibres, revistes, pel·lícules, música, cartells, mapes, fotografies...) de temàtica local i comarcal, d’autors locals o bé publicats a la ciutat i comarca que s’han anat adquirint, conservant i posant en valor des de 1922 fins a l’actualitat. D’aquesta manera, ara disposem d’una col·lecció

única de fotografies, de premsa o de material gràfic (programes de fires, per exemple) del S. XIX i principis del XX, que s’ha digitalitzat i és consultable des de la pàgina web de la Biblioteca. La col·lecció local creix dia a dia, amb més d’un exemplar de cada obra per tal de garantir-ne la conservació i, tot sovint, de mans dels propis autors o institucions editores amb els quals s’estableix un contacte permanent. Precisa-

La biblioteca és un centre indispensable d’informació i investigació amb temes sobre Figueres i la comarca ment la vinculació dels autors locals amb les biblioteques fa que en alguns casos aquests lleguin les seves biblioteques personals. A Figueres, els escriptors Jaume Maurici i Montserrat Vayre-

da van llegar la seva biblioteca personal, mentre que M. Àngels Anglada donà part dels seus manuscrits. D’altra banda, dins de la web, trobareu un portal d’enllaços a pàgines web locals i recursos per a la investigació local. Per tot plegat, podem dir que la biblioteca és un centre indispensable d’informació i investigació de temes relacionats amb Figueres i la comarca.

RECOMANACIONS DE LES BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES DE L’ALT EMPORDÀ

LLIBRE

LLUCH, ENRIC (AUTOR), FALCONE, FERNANDO (IL·LUSTRADOR) EL VAMPIR LADISLAU

FERNÁNDEZ-VIDAL, SÒNIA (AUTORA) QUANTIC LOVE : [LA NOVEL·LA QUE RESOL L'EQUACIÓ DE L'AMOR]

MAS, MARTA; VILAGRASA, ALBERT (AUTORS) GRAMÀTICA CATALANA DE LA A A LA Z

ANIMALLIBRES

LA GALERA

PUBLICACIONS DE L’ABADIA DE MONTSERRAT

® Una novel.la que ha tingut molt ressò en el món de la literatura juvenil, una història, que barreja la física amb la ciència més inexacta del món: l’amor. Protagonitzada per una noia i dos nois que passen un estiu al CERN, el Centre d’Investigació Nuclear de Ginebra, on es desenvolupa tota la trama: un triangle amorós i apassionant, mentre se’ns descobreix l’interior dels laboratoris i la realitat dels científics actuals. Amb constants referències musicals, cites de personatges cèlebres i explicacions sobre ciència, en contra del que es podria suposar és una lectura àgil, amena i molt fresca. De l’autora de La porta dels tres panys, aquesta nova publicació torna a apropar la ciència als més joves, a través d’una història d’amor.

® Gramàtica catalana de la A a la Z és la primera gramàtica d’ús de la llengua catalana ordenada alfabèticament, per tal d’agilitar la cerca d’un terme sense haver de llegir tot el capítol al qual pertany gramaticalment aquest terme. Les explicacions són breus i senzilles i sempre van acompanyades d’exemples diversos amb un llenguatge col·loquial i planer. Hi ha exemples incorrectes, ratllats, perquè els usuaris vegin on poden incórrer en un error. Gramàtica catalana de la A a la Z va adreçada a tot tipus d’usuaris de la llengua que tenen unes necessitats immediates i concretes respecte a l’ús adequat i correcte de la llengua catalana.

® Aquest llibre ens presenta una història enginyosa al voltant d’un personatge: el vampir Ladislau... I és que aquest vampir té un gran problema: necessita esmolar-se els ullals perquè d’aquesta manera ni pot mossegar colls suculents, ni tampoc no fa por. Una sèrie de situacions còmiques fan d’aquest conte una lectura entretinguda, que desmitifica a un dels gran dolents de sempre. La història farcida d’humor, ve acompanyada per unes il•lustracions magnífiques, que permeten una bona descripció dels personatges i una ambientació de la narració molt adequada. Un àlbum il·lustrat molt recomanable.

Col·laboren: