EMPORDÀ | DILLUNS, 24 DE DESEMBRE DEL 2012
Diàlegs d’Educació
Diàlegs d’Educació
I
NÚMERO 29 | DESEMBRE DEL 2012
IV JORNADA MUNDIAL DE FILOSOFIA
Reflexió a l’entorn de la qüestió filosòfica ® Estudiants de 2n de batxillerat de tres instituts de la comarca debaten sobre «Obediència i poder» ROSES | MAIRENA RIVAS
Estudiants de segon de batxillerat dels instituts Cap Norfeu i Illa de Rodes, de Roses, i El Pedró, de l’Escala, han participat en la IV Jornada Mundial de Filosofia, una jornada d’intercanvi d’experiències, reflexió i treball en grup al voltant d’una qüestió filosòfica. El tema triat ha estat Poder i obediència, i és a l’entorn d’aquesta premissa que els estudiants s’han documentat i han debatut. El coordinador de la jornada, el professor de l’Institut Cap Norfeu Daniel Gili, fa una valoració global molt positiva del desenvolupament de les activitats proposades per a aquesta edició: “El documental que s’ha projectat (La doctrina del shock) ha despertat
l’interès dels alumnes; la seva participació en els debats ha estat remarcable, i hem tingut un conferenciant de primera categoria que ha sabut engrescar els assistents de la jornada.” El conferenciant ha estat l’antropòleg Manuel Delgado. De fet, la presència d’un professor universitari de renom i especialista en el tema, però amb un discurs assequible per als estudiants, reflexionant en veu alta sobre les mateixes qüestions que els alumnes han estat treballant pel seu compte, dóna a les jornades un element valuosíssim d’estímul intel·lectual i motivació. Daniel Gili comenta que, en aquesta quarta edició, la resposta de l’alumnat ha estat satisfactòria. “Això és el més important
FAMÍLIA, UNA PERSPECTIVA CANVIANT
L’ins Cap Norfeu ha estat la seu de les quartes jornades. MONTSENY EMPORDÀ
–diu– si tenim en compte que els estudiants són els protagonistes de la jornada.” En vista a l’organització de la cinquena jornada, MONTSENY EMPORDÀ
«Sols s’ha d’obeir a qui s’ho mereix» ROSES | M. R. P
Què li suggereix la paraula poder?
Hi ha una definició canònica de “poder” que remet a la capacitat que té una persona d’imposar-li la seva voluntat a un altre, àdhuc usant la força en cas de trobar resistència. El concepte de poder, però, no implica el d’obediència. Per sotmetre’t a una ordre, si més no de manera voluntària, has d’estar motivat per alguna cosa més que pel poder que qui l’imparteix té. En aquest cas és indispensable que s’estigui convençut que l’ordre impartida mereix ser obeïda i que és just el càstig que resulti del seu desacatament. És aleshores més adient emprar la noció de R
P
I obediència?
R L’obediència demana que la persona que està obeint cregui que qui la persuadeix o dissuadeix de fer quelcom té dret a manar sobre ella. Aquí és quan hem de considerar la qüestió de l’obediència en termes de legitimitat, ja sigui aquesta tradicional, administrativa o carismàtica, per usar la tipologia proposada per Max Weber. Perquè la dominació sigui possible, en qualsevol cas, és indispensable que dominador i dominat maneguin el mateix llenguatge, és a dir, que estiguin d’acord amb els temes en els quals es produeix tant el poder com l’obediència i, sobre tot, que el domi-
Els dies 3 i 4 de gener (de 17.00 a 20.00) del 2013, el patge dels reis d’Orient serà al Consell Comarcal de l’Alt Empordà (carrer Nou, 48 de Figueres).
un temps ençà vivim una època de canvis a la societat que han comportat diferents composicions familiars i situacions socials, com separacions entre parelles, atur, relació gairebé inexistent de l’infant amb algun dels progenitors, famílies dividides entre diferents països i precarietat, entre altres situacions. Algunes d’aquestes ens són properes i d’altres, desconegudes. Es podria buscar quina és la causa: la crisi, els moviments migratoris, les diferents situacions socials, tot, res. Però sigui una o una altra la causa, aquesta és la realitat que ens està tocant viure de forma directa o indirecta, ja sigui personalment, per amics o laboralment. Sovint des de l’escola (en el meu cas des del vessant social) ens adonem que és l’infant qui s’adapta ràpidament als canvis i ho viu d’una manera normalitzada. Però a vegades som els adults i els professionals els qui qüestionem i presentem més resistències a les variacions de creences, valors, costums, hàbits, formes d’organització, dinàmiques familiars. Sigui quina sigui la realitat que ens trobem, la composició familiar, en cada moment, s’ha d’assimilar fins a acceptar-la i extreure’n els valors positius. Aquesta és la nostra societat i és indispensable marcar un punt de partida i un objectiu comú entre la família, l’escola i els agents socials que formen i formaran part de la vida de l’infant. D’aquesta manera, s’afavorirà el creixement personal, educatiu i social del nen/nena per optimitzar l’actuació d’ell/ella davant properes adaptacions als canvis educatius, culturals, socials i polítics que es poden donar en un futur.
D’
D'ANTROPOLOGIA DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA
“dominació”, que no és tant la capacitat que tinguis per exercir un poder, si no la possibilitat que tinguis d’obtenir obediència.
CARME SÁNCHEZ Treballadora social de l’EAP
Manuel Delgado PROFESSOR DEL DEPARTAMENT
ENTREVISTA
EDITORIAL
nat entengui, accepti i sigui còmplice de la seva dominació. Quin missatge, a grans trets, ha donat als estudiants de Batxillerat? P
R Que sols s’ha d’obeir a qui s’ho mereix. P Ara que la nova llei d'educació que proposa el ministre Wert és tan candent, quina valoració en fa? R Hi ha aspectes de l’esborrany de la nova llei educativa que prepara el ministre Wert que són descaradament associables a la dreta més reaccionària: ultranacionalisme espanyol, autoritarisme en les relacions mestre-alumne, suport implícit a la segregació per sexe, restabliment de l’ensenyament del catolicisme... Ara bé, crec que el més greu és la continuïtat en les polítiques de desba-
Gili anota que es reorienti cap a tipus de qüestions filosòfiques diferents a les habituals de les jornades anteriors. llestament i privatització de l’ensenyament públic a tots els nivells, un procés del qual el PP no és ni molt menys l’iniciador, sinó que ja havia començat amb governs anterior presumptament d’esquerres. En aquest sentit escandalitza que instàncies polítiques i acadèmiques que ara s’esclamen dels propòsits de Wert fossin tan entusiastes amb els plans de Bolonya, que ja anaven en aquesta mateixa direcció. P A què creu que es poden atribuir les grans xifres de fracàs escolar que es donen al nostre país? R No ho sé i segur que hi ha persones en millors condicions que jo per a fer un diagnòstic encertat. Ara bé, el que no sé és si en aquest problema hi té a veure d’alguna forma que les aules dels centres de secundària i de les universitat hi hagi tants joves que estan allà perquè no troben feina. Que els instituts i les facultats s’hagin convertit en grans guarderies per a joves podria ser una de les raons. Sospito que les aules estan farcides de nois i noies que no volen estudiar o que estan convençuts –i amb raó– que els servirà de ben poc fer-ho.