Diàlegs d’Educació
NÚMERO 46 | NOVEMBRE DEL 2014
L’energia centra la Setmana de la Ciència S’han fet arribar als alumnes propostes de sensibilització sobre la importància de l’estalvi energètic FIGUERES | MAIRENA RIVAS
L’exposició Atrapa l’energia és itinerant. A la dreta, alumes de 5è i 6è atents a l’acte inaugural de la III Setmana de la Ciència a La Cate. MAIRENA RIVAS
del màster de la Universitat Politècnica de Catalunya de formació del professorat). Recursos de temes ambientals L’Agència Comarcal de l’Energia de l’Alt Empordà, organisme depenent de l’àrea de Medi Ambient del Consell Comarcal, tam-
A, B, C O D PILI ARNÁIZ PÉREZ EDITORIAL n algun moment d’avorriment heu contestat mai un d’aquells tests de les revistes per esbrinar com està el vostre grau de sociabilitat, la compatibilitat amb la parella o l’afinitat amb els fills adolescents? Tot i no creure massa en
E
Assessora LIC del Servei Educatiu de l’Alt Empordà
aquests qüestionaris ni en els seus barems, ens afanyem a esbrinar quin és el resultat final. Us agradaria respondre un test del tipus A, B, C o D i poder saber com és la nostra escola? Els experts troben diferents sistemes per classificar els centres educatius atenent criteris molt
bé ha volgut contribuir en la Setmana de la Ciència amb diferents actuacions pedagògiques. Una d’aquestes és l’exposició Atrapa l’Energia, que és itinerant i per a la qual hi ha un calendari d’instal·lació en centres educatius i equipaments públics de diferents municipis. La mostra pre-
tén informar la ciutadania de com es distribueixen els consums energètics a la llar i quines accions poden portar a terme per disminuir-los. Coincidint amb la celebració de la Setmana de la Ciència, la responsable de la redacció del Pla d’Adaptació al Canvi Climà-
tic de la Comarca, Alícia Herrera, ha anat a diferents instituts de l’Alt Empordà a explicar als estudiants què és el canvi climàtic i a fomentar entre aquests joves l’esperit crític al voltant d’aquesta temàtica. La xerrada ha arribat a 400 alumnes de 3r i 4t d’ESO de sis instituts.
diversos: segons el grau de complexitat, en funció de l’estil de col·laboració (Hargreaves, 1996), en funció dels resultats i processos (Alejandro Campo, 2007), etc. He trobat especialment interessant la classificació de Hopkins (1996). Ho fa d’acord amb la capacitat de desenvolupament que tenen els centres, és a dir, segons la capacitat interna per canviar i millorar tot adaptant les estratègies. Així, trobem centres estancats. Són aquells que no aconsegueixen articular un projecte comú ni de millora. Es troben atrapats sempre en les seves rutines i problemàtiques. Els centres desencaminats són
els que sempre estan embarcats en múltiples innovacions i projectes sense una perspectiva global i sense incidir en el centre com a conjunt. Gasten moltes energies i no veuen gaires resultats. Els centres dinàmics aconsegueixen tenir una visió sistèmica, institucionalitzen els projectes i les millores són visibles, la qual cosa es tradueix en resultats més bons en els processos d’ensenyament i aprenentatge. I, finalment, hi ha els centres passejants. Són centres que han aconseguit certes quotes d’eficàcia i prestigi social, però es conformen amb algunes millores que van institucionalitzar fa temps. Tenen bona imatge, obte-
nen bons resultats, però viuen de renda i pensen que no necessiten millorar. Encara que no sóc massa partidària de fer classificacions, sí que crec que resultaria interessant disposar d’indicadors objectius que mesuressin la capacitat de desenvolupament dels centres i que els servissin per poder millorar dia a dia. No sé si necessitaríem respondre gaires tests per saber si la nostra escola s’acosta més a un tipus de centre o a un altre. I probablement tampoc no ens caldrien gaires tests per saber quin és el nostre perfil professional. La classificació de Hopkins segurament també ens podria servir, siguem docents o no.
149755
El canvi climàtic en general, i la seva relació amb les energies en particular, és una qüestió ineludible des del punt de vista pedagògic. És per això que des de diferents àmbits educatius, socials i mediambientals es treballa per sensibilitzar els nens i les nenes sobre la importància de l’estalvi energètic, de les energies renovables, de la reducció d’emissions contaminants i del canvi climàtic. El Departament d’Ensenyament de la Generalitat amb la seva extensió al Servei Educatiu de l’Alt Empordà no n’ha volgut restar al marge i durant el curs 2014-2015 ha dedicat la Tercera Setmana de la Ciència Compromesa, precisament a l’energia. El 20 de novembre es va celebrar a La Cate de Figueres una sessió científica, adreçada als alumnes de cicle mitjà de la comarca, titulada Ciència al modernisme: l’àtom. Els protagonistes d’aquest espectacle són dos actorscientífics, Andrés Aragonés Aguado (doctor en física i professor de la Universitat Politècnica de Catalunya i president de l’Associació Planeta da Vinci) i Antoni Hernández Fernández (físic i doctor en lingüística, professor