Diàlegs d’Educació
NÚMERO 46 | NOVEMBRE DEL 2014
L’energia centra la Setmana de la Ciència S’han fet arribar als alumnes propostes de sensibilització sobre la importància de l’estalvi energètic FIGUERES | MAIRENA RIVAS
L’exposició Atrapa l’energia és itinerant. A la dreta, alumes de 5è i 6è atents a l’acte inaugural de la III Setmana de la Ciència a La Cate. MAIRENA RIVAS
del màster de la Universitat Politècnica de Catalunya de formació del professorat). Recursos de temes ambientals L’Agència Comarcal de l’Energia de l’Alt Empordà, organisme depenent de l’àrea de Medi Ambient del Consell Comarcal, tam-
A, B, C O D PILI ARNÁIZ PÉREZ EDITORIAL n algun moment d’avorriment heu contestat mai un d’aquells tests de les revistes per esbrinar com està el vostre grau de sociabilitat, la compatibilitat amb la parella o l’afinitat amb els fills adolescents? Tot i no creure massa en
E
Assessora LIC del Servei Educatiu de l’Alt Empordà
aquests qüestionaris ni en els seus barems, ens afanyem a esbrinar quin és el resultat final. Us agradaria respondre un test del tipus A, B, C o D i poder saber com és la nostra escola? Els experts troben diferents sistemes per classificar els centres educatius atenent criteris molt
bé ha volgut contribuir en la Setmana de la Ciència amb diferents actuacions pedagògiques. Una d’aquestes és l’exposició Atrapa l’Energia, que és itinerant i per a la qual hi ha un calendari d’instal·lació en centres educatius i equipaments públics de diferents municipis. La mostra pre-
tén informar la ciutadania de com es distribueixen els consums energètics a la llar i quines accions poden portar a terme per disminuir-los. Coincidint amb la celebració de la Setmana de la Ciència, la responsable de la redacció del Pla d’Adaptació al Canvi Climà-
tic de la Comarca, Alícia Herrera, ha anat a diferents instituts de l’Alt Empordà a explicar als estudiants què és el canvi climàtic i a fomentar entre aquests joves l’esperit crític al voltant d’aquesta temàtica. La xerrada ha arribat a 400 alumnes de 3r i 4t d’ESO de sis instituts.
diversos: segons el grau de complexitat, en funció de l’estil de col·laboració (Hargreaves, 1996), en funció dels resultats i processos (Alejandro Campo, 2007), etc. He trobat especialment interessant la classificació de Hopkins (1996). Ho fa d’acord amb la capacitat de desenvolupament que tenen els centres, és a dir, segons la capacitat interna per canviar i millorar tot adaptant les estratègies. Així, trobem centres estancats. Són aquells que no aconsegueixen articular un projecte comú ni de millora. Es troben atrapats sempre en les seves rutines i problemàtiques. Els centres desencaminats són
els que sempre estan embarcats en múltiples innovacions i projectes sense una perspectiva global i sense incidir en el centre com a conjunt. Gasten moltes energies i no veuen gaires resultats. Els centres dinàmics aconsegueixen tenir una visió sistèmica, institucionalitzen els projectes i les millores són visibles, la qual cosa es tradueix en resultats més bons en els processos d’ensenyament i aprenentatge. I, finalment, hi ha els centres passejants. Són centres que han aconseguit certes quotes d’eficàcia i prestigi social, però es conformen amb algunes millores que van institucionalitzar fa temps. Tenen bona imatge, obte-
nen bons resultats, però viuen de renda i pensen que no necessiten millorar. Encara que no sóc massa partidària de fer classificacions, sí que crec que resultaria interessant disposar d’indicadors objectius que mesuressin la capacitat de desenvolupament dels centres i que els servissin per poder millorar dia a dia. No sé si necessitaríem respondre gaires tests per saber si la nostra escola s’acosta més a un tipus de centre o a un altre. I probablement tampoc no ens caldrien gaires tests per saber quin és el nostre perfil professional. La classificació de Hopkins segurament també ens podria servir, siguem docents o no.
149755
El canvi climàtic en general, i la seva relació amb les energies en particular, és una qüestió ineludible des del punt de vista pedagògic. És per això que des de diferents àmbits educatius, socials i mediambientals es treballa per sensibilitzar els nens i les nenes sobre la importància de l’estalvi energètic, de les energies renovables, de la reducció d’emissions contaminants i del canvi climàtic. El Departament d’Ensenyament de la Generalitat amb la seva extensió al Servei Educatiu de l’Alt Empordà no n’ha volgut restar al marge i durant el curs 2014-2015 ha dedicat la Tercera Setmana de la Ciència Compromesa, precisament a l’energia. El 20 de novembre es va celebrar a La Cate de Figueres una sessió científica, adreçada als alumnes de cicle mitjà de la comarca, titulada Ciència al modernisme: l’àtom. Els protagonistes d’aquest espectacle són dos actorscientífics, Andrés Aragonés Aguado (doctor en física i professor de la Universitat Politècnica de Catalunya i president de l’Associació Planeta da Vinci) i Antoni Hernández Fernández (físic i doctor en lingüística, professor
II
Diàlegs d’Educació
DIMARTS, 25 DE NOVEMBRE DEL 2014 | EMPORDÀ
L’ESCOLA PARLA
Els estudiants de l’institut de Cadaqués s’inicien en el món del windsurf i la vela ® Aquesta formació va adreçada als alumnes de primer i tercer d’ESO i es desenvoluparà durant el tercer trimestre CADAQUÉS | MAIRENA RIVAS
Un dels objectius del Projecte Educatiu de la SIN Cap de Creus de Cadaqués és posar a l’abast dels alumnes activitats relacionades amb el seu entorn més proper. Ja fa uns quants cursos que els alumnes de 2n d’ESO realitzen sessions de caiac planificades i concretades des del currículum d’educació física. Fent un pas més en aquesta línia, durant el tercer trimestre d’aquest curs escolar, els alum-
nes de 1r i de 3r d’ESO s’iniciaran en el món del windsurf i de la vela, respectivament. Aquesta activitat serà totalment finançada per l’AMPA del centre, per l’Ajuntament i per l’empresa organitzadora de les dues activitats, ONES Cadaqués. Els formadors combinaran les classes teòriques amb les pràctiques i abordaran els continguts de forma global. Un medi que els és proper Les sessions pràctiques tindran com a objectiu fer que els alumnes incrementin el domini en aquestes disciplines i siguin competents en un medi proper a ells, però sovint, també, força desconegut. La vela és un esport amb vo-
Els alumnes de 1r i 3r d’ESO del SIN Cap de Creus que faran les classes de vela i windsurf. SIN CAP DE CREUS
cació educativa, on es treballa la confiança amb els companys, el coneixement del medi, la presa de decisions, el sentit de la responsabilitat i de la seguretat. És un dels millors esports per gaudir del mar i obrir-se a tot un
La «bústia de l’alumnat» de l’Escola Empúries recull les peticions dels nens ® L’equip directiu dóna resposta a totes les notificacions que poden ser viables L’ESCALA | M. R.
La bústia de l’alumnat és un recurs de què disposen els alumnes de l’Escola Empúries, de l’Escala, que l’equip de docents ha posat al seu abast per dos motius: un, perquè els nens i les nenes puguin fer suggeriments, presentar queixes o donar opinions sobre qüestions que tenen a veure amb el centre, i, dos, per millorar el funcionament de l’escola. Els alumnes que fan ús de la bústia ho poden fer a títol particular o bé col·lectiu, però en cap cas poden ser comunicacions anònimes. S’ha creat un model de circular que els nens han de complimentar, en què figura el seu nom, el curs, la classe i el motiu de l’escrit. “Alguns d’ells, fins i tot decoren els sobres que dipositen a la bústia”, comenta la cap d’estudis, Lilian Xiqués Falcó, la qual diu que gràcies a la bústia han sorgit idees molt interessants per posar-les en pràctica a l’escola: “Hi va haver una petició que deia que els nens
A FONS
MIQUEL PAYARÓ Cordinador del SERC (Secretariat d’Escola Rural de Catalunya)
JORNADES D’ESCOLA RURAL
A
finals del mes d’octubre tingueren lloc les XVII Jornades d’Es-
món nou de possibilitats i de sensacions. El windsurf, en la seva iniciació, és una activitat que requereix molta col·laboració entre companys i permet treballar qualitats tan importants per a l’alum-
Els hàbits com a camí de l’automomia personal de l’infant, a la llar Ballmanetes ® Es treballen principalment quatre hàbits bàsics i fonamentals, l’alimentació, el descans, la higiene i els ritmes AGULLANA | M. R.
també volien miralls als lavabos, igual que les nenes; o una altra de demanda d’un campionat d’escacs, o un compostador al pati o cistelles de bàsquet. Si veiem que el que es demana és viable, es pot tirar endavant. Només frenem aquells suggeriments que estan
mal escrits, mal redactats o bé directament no són viables.” El curs passat, l’equip directiu va rebre a través de la bústia 65 suggeriments. La mitjana és d’entre 10 i 15 al mes i, com diu Lilian Xiqués, “el més maco és veure que així els nens es fan l’escola seva”.
Que els infants adquireixin hàbits bàsics per al desenvolupament de la seva autonomia personal és un dels objectius del treball que realitzen les educadores de la llar Ballmanetes, d’Agullana. En aquest sentit, es treballen quatre hàbits fonamentals i és així com estan estructurats. El de l’alimentació: acceptar el menjar, procurar menjar de tot, menjar tot sol, menjar sense embrutar-se massa, utilitzar bé els coberts, acabar-se el que es posa, no aixecar-se fins a acabar, respectar els companys. El del descans: mostrar una actitud positiva davant del fet d’anar a dormir, diferenciar les estones d’ac-
cola Rural a Verdú (Urgell), organitzades pel SERC (Secretariat d’Escola Rural de Catalunya). Havien estat precedides per unes trobades on l’eix va ser l’organització multinivell dins l’aula. En aquestes jornades, sota el lema I a les aules què?, es va voler posar la mirada al “contingut” de les aules: projectes, experiències, interacció amb l’entorn i el món, pedagogia... tot allò que dóna sentit a la feina del mestre i a l’aprenentatge dels alumnes en unes escoles petites i de poble. Les jornades es celebraren en
dos dies. Al primer, un divendres a la tarda, la jornada tingué un caràcter més institucional, amb l’arribada al castell de Verdú i la recepció dels inscrits, la sessió inaugural amb els parlaments de la directora general d’Educació Infantil i Primària, la vicepresidenta de la Diputació de Lleida i l’alcalde de Verdú, seguit d’una conferència a càrrec d’un expert en escola rural, el Dr. Jaume Suau, i un petit homenatge a la Sra. Rosa Campà, que havia estat membre fundador del SERC. Al vespre, i després del sopar conjunt de les
persones inscrites, tingué lloc la reunió del SERC. La jornada del dissabte al matí estava plantejada a través de quatre tallers que possibilitessin un posterior debat i l’elaboració d’unes conclusions que responguessin a la pregunta següent: “I a les aules què, i dilluns què?”. Cada taller girava sobre un tema proposat. Així, el títol del taller 1 fou: L’entorn és igual per a tothom? Com el podem incorporar a l’aula? El taller 2: Currículum: sabem prou sobre les competències? El tercer taller: Paper del mestre.
Dos alumnes, de cursos diferents, fent ús de la bústia. ESCOLA EMPÚRIES
ne com l’equilibri i l’orientació. El centre ha comunicat que desitja que tant els alumnes com les seves famílies valorin l’experiència com a positiva i que es pugui consolidar com un projecte de centre de llarg recorregut.
tivitat de les de descans, col·laborar en treure’s i posar-se la bata i les sabates, arribar a dormir sol sense la necessitat de l’adult, no molestar i respectar el son dels altres. El de la higiene: adonarse que va brut, notar la sensació del pipí i de la caca, col·laborar a rentar-se la cara i les mans, conèixer els seus estris i el seu lloc, tenir una actitud positiva envers el control d’esfínters. I el del ritme: discriminar les diferents situacions i rutines i participarhi (fer el bon dia, cantar, jugar, anar al pati, beure aigua...). Amb tot aquest treball, les educadores de la llar d’infants Ballmanetes volen aconseguir que “el nen sigui feliç, que se senti estimat i que progressi, en la mesura de les seves possibilitats, cap a la seva autonomia i desenvolupament físic, emocional, cognoscitiu i relacional”, tal com ha explicat la directora, Sílvia Cortada Calvo. El mestre d’Escola rural: un director d’orquestra? L’últim taller tractava el tema de la participació: Participació: l’illa, sumem esforços. Cada taller girava entorn una dinàmica concreta i adequada al tema del taller per tal de poder encetar un debat posterior. A la finalització del taller, hi va haver una estona de posada en comú en què cada una de les quatre taules exposava les conclusions que se n’havien extret i que podeu trobar a Internet, al bloc de les jornades (http://erural.pangea.org)
Diàlegs d’Educació
EMPORDÀ | DIMARTS, 25 DE NOVEMBRE DEL 2014
III
DIALOGUEM AMB...
Gemma Simon i Marta Simó MEMBRES DEL GRUP DE TREBALL «EXILI, DEPORTACIÓ I HOLOCAUST»
«La memòria ens ajuda a comprendre el món» ENTREVISTA
manera s’ha de vehicular cap a diferents col·lectius. P
Gemma Simon és psicòloga, però desenvolupa el seu treball al Servei Educatiu del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. Marta Simó és sociòloga, màster en Estudis de l’Europa Central i de l’Est. La seva especialitat és Identitats Jueves i Holocaust. Entre altres organismes, forma part de l’IHRA (International Holocaust Remembrance Alliance). Tant Gemma Simon com Marta Simó són membres del grup de treball Exili, Deportació i Holocaust, i fa poc van venir a Figueres, al Servei Educatiu de l’Alt Empordà, a fer una conferència adreçada al professorat titulada Educació i Memòria. FIGUERES | MAIRENA RIVAS P
En què consisteix la seva feina?
Marta Simó: Estic en un grup de recerca, a la Universitat Autònoma de Barcelona. Estic acabant el meu doctorat en Sociologia. I el que està vinculat amb aquest tema és el fet que formo part d’un grup de recerca intencional sobre educació i holocaust, que està integrat a l’IHRA, un grup que a escala internacional tracta de quina manera s’ha d’ensenyar l’holocaust i de quina R
Com descriu la seva, de feina?
Gemma Simon: Jo treballo des de fa 14 anys en temes de política de memòria pública i ara estic als serveis educatius del Memorial Democràtic. La meva formació és de psicòleg i, d’alguna manera, el que fem és posar a l’abast de les escoles i de tots els ciutadans tots aquells continguts que formen part de la Llei del Memorial Democràtic, del 1931 al 1980. Fem més amens aquests continguts perquè tota aquesta informació arribi a tot el públic. R
P Parla d’holocaust, en singular. Així és com ens hi hem de referir? R Marta Simó: Sí, perquè holocaust és la denominació que s’ha acordat en el món anglosaxó sobre l’esdeveniment de la destrucció dels jueus a Europa. Això va unit, de tota manera, a les víctimes del nazisme en general, no a la destrucció d’un únic poble. Per tant, quan parlem d’holocaust ens referim a aquest, singularment. Una altra cosa són genocidis, que n’hi ha hagut diversos i encara n’hi ha. Però holocaust, aquesta paraula, s’esdevé únicament per explicar la destrucció del poble jueu i les víctimes del règim nazi.
Gemma Simon i Marta Simó han vingut fa poc a Figueres a fer una xerrada adreçada a professors. MAIRENA RIVAS
«Saber el que ha passat ens ajuda a interaccionar amb el món, ens ajuda a ser més reflexius» P El Memorial Democràtic disposa d’informació de l’holocaust, també? R Gemma Simon: El Memorial, com a institució pública, el que intenta és agrupar totes aquelles iniciatives i tots aquells grups de recerca que es dediquen al tema de la memòria. L’holocaust hi entra de ple, també. Hi ha investigadors que han pogut donar informació sobre la situació a Catalunya i a Espanya i sobre la complicitat que hi va haver entre
el govern franquista i el govern nazi. En el moment en què Hitler va entrar al govern, el 1933, aquí ja es van crear moviments afins. En el règim franquista tot això es fa més còmplice. P Com descriu l’interès pedagògic que pot tenir aquesta informació? R Gemma Simon: L’interès és directe, ens interessa moltíssim conèixer la història. Però no aquella història dels llibres que vam estudiar la nostra generació, que no arribaven mai a explicar la guerra civil. Ara, en canvi, s’arriba a explicar la guerra civil. Un dels objectius d’institucions com el Memorial és facilitar-ho amb recursos pedagògics, perquè sigui més fàcil accedir a aquesta informació. Saber el que ha passat
ens ajuda a interaccionar amb el món, ens ajuda a ser reflexius. P És per això que la conferència es titula Educació i memòria? R Marta Simó: Així és. Del que es tracta és d’explicar que la memòria és important dins el món de l’educació. La memòria ens ajuda a comprendre el món, és a dir, si tenim uns coneixements del passat, ens ajuda a entendre el que estem vivint ara. Si no coneixem tota aquesta memòria, que posem sobre la taula per fernos-la nostra i de compartir-la sense por, tindrem una mancança. La pedagogia és essencial perquè els nostres joves tinguin, com a mínim, la informació del passat per tal d’interpretar el present i el futur.
PRÀCTICA REFERENT
Editen:
Uns «Regals de lectura» en veu alta ® El projecte el porten a terme l’Institut Narcís Monturiol i les escoles Salvador Dalí i Anicet de Pagès FIGUERES | REDACCIÓ
Els editors del suplement Diàlegs dʼEducació no tenen perquè compartir les opinions expressades en les diferents seccions. Per a més informació adreceu-vos a: www.sealtemporda.net.
Col·laboren:
Aquest curs 2014-2015 comença la segona edició del projecte de lectura en veu alta Regals de lectura, que porten a terme l’Institut Narcís Monturiol i les escoles Salvador Dalí i Anicet de Pagès de Figueres. El projecte, coordinat pel Servei Educatiu de l’Alt Empordà, compta amb la col·laboració del professorat de llengua de l’institut i els mestres i les mestres de les escoles. Nois i noies voluntaris d’ESO es preparen unes lectures seleccionades prèviament i van a llegir-les en parella a les escoles. A més de la pràctica que cada estudiant fa pel seu compte, es realitzen algunes sessions de treball a l’institut, fora de l’horari lectiu.
Una alumna voluntària d’ESO en una de les sessions a l’escola. EMPORDÀ
Una sessió d’uns 45 minuts Cada parella té un grup classe assignat, el mateix durant tot el projecte. Hi van a la darrera hora de la tarda i la sessió dura aproximadament 45 minuts. Es llegei-
xen normalment un parell de textos, que es reparteixen entre els dos membres de la parella de lectors. Abans i després de llegir, els estudiants plantegen algunes preguntes que porten preparades
Voluntaris d’ESO es preparen unes lectures seleccionades prèviament i van a llegir-les en parella a les escoles és quan s’estableix el diàleg amb els alumnes. Aquí cal saber plantejar bé la pregunta, aclarir significats de paraules desconegudes, etc.
sobre la lectura. En aquestes sessions, la part de la lectura és important: cal fer-se entendre, vocalitzar, respectar la puntuació, fer servir la gestualitat adequada, etc., però també ho
Un espai de comunicació Un altre element important del diàleg entre les parts és quan nens i nenes s’interessen per la vida a l’institut: les activitats que s’hi fan, les assignatures, els i les profes que tenen, entre altres. Per tant, aquestes visites no són únicament per anar a llegir, sinó que també creen un espai de comunicació entre uns i altres que va més enllà de la lectura en veu alta. En total es fan cinc visites a cada escola entre els mesos de novembre i maig.
IV
Diàlegs d’Educació
DIMARTS, 25 DE NOVEMBRE DEL 2014 | EMPORDÀ
TEMPS D’ANAR A ESTUDI (amb la col·laboració del Casal de la Gent Gran de Figueres)
ENGLISH TIME ENIGMA
A L’ESCOLA DE SIURANA I A LA DE SANT MIQUEL DE FLUVIÀ
ANSWER: SENYALS A LA LÍNIA DEL TEMPS
ENIGMA HISTÒRIC: Els alumnes de 4t d’ESO de l’Institut Olivar Gran de Figueres estan participant en un projecte anomenat Les maletes de l’exili, amb motiu del 70è aniversari de la finalització de la II Guerra Mundial i de l’alliberament dels camps de concentració nazis. En el marc d’aquestes activitats, han visitat aquest novembre una vila altempordanesa on es van trobar la següent cita: “No hi ha cap document de la cultura que a la vegada no ho sigui de la barbàrie”. • Quin municipi van visitar aquests estudiants? PISTA VISUAL 1:
Rosa Lloveras Bertran Data naixement: 07/10/1919 (Casal de la Gent Gran Figueres) LA FRASE
EL MEGALITISME EMPORDANÈS
WWW.MEGALITICA.CAT Megalítica és un projecte de recerca i divulgació del megalitisme empordanès, però amb la voluntat d’integrar-hi tots els territoris on la cultura megalítica s’hi va desenvolupar. La recuperació, protecció i divulgació del patrimoni cultural formen part de l’essència i la finalitat de l’associació Via Pirena, i que, amb l’esforç i l’abnegació dels seus afiliats i amics, vol aconseguir realçar l’extraordinària herència del passat, i difondre aquesta riquesa a tothom.
Gràcies a l’aposta decidida de l’Institut d’Estudis Empordanesos, s’ha pogut endegar aquest projecte, convençuts que serà una eina molt dinàmica de difusió i de coneixement del nostre patrimoni. El cap de Creus i l’Albera gaudeixen d’una de les concentracions megalítiques més importants d’Europa, a les quals cal unir les Gavarres, l’Alt Urgell, el Conflent i la Fenolleda, donant lloc a una zona única i extraordinària. Megalítica vol ser una eina viva i dinàmica, que constantment s’anirà actualitzant, tant amb la incorporació de nous elements, com en la informació continguda.
A PUNT DE LLEGIR EAP DE L’ALT EMPORDÀ
ruit del treball conjunt entre les biblioteques de la comarca i el Servei Educatiu de l’Alt Empordà ha sorgit “A punt de llegir” un projecte per incentivar el gust per la lectura. Aquesta conjunció entre entitats ha propiciat que cadascuna aportés des de la
F
PISTA VISUAL 2:
RESPOSTA:
WEB RECOMANADA
OPINIÓ
• Qui és l’autor d’aquesta frase?
Portbou / Walter Benjamin
l’alcalde de Siurana me’n lliuraria, i vaig veure que no. L’escola d’avui dia té molts recursos, hi ha molt de material, llibres, documents, arxius, ordinadors..., els edificis estan en molt bones condicions, els mestres són molt atents i divertits. Nosaltres passàvem molt de fred, teníem només un llibre i que el repetíem tots els cursos... era una enciclopèdia d’un volum que recollia totes les matèries. Recordo un dia que el meu pare, com que era l’alcalde, va venir a l’escola a veure com estàvem. Cal dir que jo sempre estava amb bronquitis. Quan va obrir la porta de la classe li va caure al cap el tub de l’estufa de llenya. Aquell dia mateix va anar a Figueres a comprar una estufa catalítica. De les mestres en recordo una, la Sra. Amparo Soto, que va ser un os, ens va feia estudiar molt. Si hagués aprofitat més el temps, hauria après més.
Elisabeth / Elisabeth the First
aig anar a estudi fins als 14 anys. Els darrers dos anys a Sant Miquel. Després vaig començar a treballar. En aquells anys, les noies no teníem tantes possibilitats per continuar estudiant. A les cases havíem d’ajudar, i, normalment, els nois eren als qui se’ls donava més suport per seguir amb els estudis. El que més m’agradava de l’escola era dibuixar. De totes maneres tot m’agradava força, però recordo, concretament, uns dibuixos que ens feien fer amb ploma i tinta. Eren puntejats. M’entretenia molt fer aquells dibuixos plens de puntets. El que menys m’agradava era haver de fer 4 viatges del mas a l’escola. Es tractava d’un trajecte de 40 minuts: anar i tornar… amb això vull dir que a peu em passava unes 3 hores caminant cada dia. Fèiem molt d’esport… no hi havia res més que caminar amunt i avall. Tampoc no m’agradava memoritzar les llistes de reis i dates històriques. Recordaré per sempre més la data de quan es va descobrir Amèrica: 12 d’octubre de 1492. Ho vaig haver de copiar 500 vegades. Jo, que pensava que per ser la filla de
V
Equips d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica
seva parcel·la de treball coneixements específics per assolir un mateix objectiu: que els i les alumnes de les escoles del nostre territori acompanyats de les seves famílies s’introdueixin més a fons en el món dels llibres. Des de l’EAP del Servei Educatiu de l’Alt Empordà, hem posat el nostre
granet de sorra fent el recull de temàtiques seqüenciades per cicles educatius abraçant dels 3 als 16 anys. Són divuit temes seleccionats tenint en compte les etapes de desenvolupament que ens marquen els grans teòrics de la pedagògia i la psicologia com són: Gesell, Piaget, Wallon, Vigostky... però sobretot a partir de l’experiència recollida al llarg dels anys de recórrer escoles i instituts. Els infants en el seu procés de creixement passen per moments evolutius similars que marquen la seva formació com a persones. En aquest procés, les seves inquietuds, preocupacions i interessos van canviant amb l’edat seguint patrons semblants. Juntament
DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS ARTICLE 26 L’educació tindrà com a objecte el ple desenvolupament de la personalitat humana i l’enfortiment del respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals, afavorirà la comprensió, la tolerància i l’amistat entre totes les nacions i tots els grups ètnics i religiosos; i promourà el desenvolupament de les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau.»
«
amb aquest procés maduratiu, l’entorn social juga un paper vital fent que els temes d’actualitat despertin curiositats i creïn la necessitat d’ensenyar als infants temes per fer uns adults més responsables, respectuosos, autònoms... fomentant la pròpia seguretat, confiança i autoestima. En les primeres edats, els temes estan més relacionats amb processos de coneixement personal, descoberta de l’entorn i de les pròpies emocions (por, gelosia, timidesa, família, malsons). Entre els 8 i els 12 anys, tot i que els aspectes anteriors tractats poden persistir, s’han seleccionat temes més lligats a la relació amb l’altre i la socialització. Com tam-
• Biblioteca Carles Fages de Climent, de Figueres • Biblioteca Jaume Vicens i Vives, de Roses • Biblioteca Ramon Bordas i Estragués, de Castelló d’Empúries • Biblioteca Victor Català, de l’Escala • Biblioteca Carles Bosch de la Trinxeria, de la Jonquera
bé a la percepció d’un mateix i a les emocions (respecte, autoestima, coeducació, diferències, convivència i sentiments). Per últim, en l’etapa dels 12 als 16 anys, les temàtiques giren al voltant dels riscos que poden patir en aquest moment evolutiu de l’experimentació i la recerca de la pròpia identitat (trastorns alimentaris, drogues, sexualitat, racisme, violència de gènere i responsabilitat). Cal recalcar la curosa i encertada selecció de llibres que han fet les biblioteques de l’Alt Empordà sobre cadascuna de les temàtiques dirigides tant a infants com a pares. De ben segur despertaran la curiositat del potencial lector.
• Biblioteca Pere Calders, de Llançà • Biblioteca Marta Fàbrega i Romans, de Sant Pere Pescador • Biblioteca Bonaventura Carles Aribau, de Garriguella • Biblioteca del Port de la Selva • Biblioteca de Vilajuïga