Diàlegs d’Educació
NÚMERO 47 | DESEMBRE DEL 2014
La immersió lingüística en llengua anglesa L’«English Time» consisteix a impartir matèries curriculars en anglès un dia a la setmana a 2n d’ESO Set instituts de l’Alt Empordà ofereixen al seu alumnat el projecte d’immersió lingüística en llengua anglesa English Time. El curs passat, el van posar en pràctica les professores del Narcís Monturiol, Raquel Feliu i Gemma Martínez, com a experiència educativa en què l’anglès havia de ser la llengua vehicular en matèries no lingüístiques un dia a la setmana en un grup de 2n d’ESO. Els bons resultats d’aquest projecte van servir perquè aquest curs el Narcís Monturiol li hagi donat continuïtat. Però resulta que sis centres més han volgut posar en pràctica el mètode pedagògic de l’English Time. Són Cendrassos, Ramon Muntaner i La Salle, de Figueres; Institut de Vilafant; SES Cap de Creus, de Cadaqués, i Institut de Llançà. “Hem ancorat aquest projecte a 2n d’ESO perquè tots els estudis indiquen que els projectes d’immersió lingüística com més
comunicació que els pares tenen amb els seus fills perquè a l’hora d’establir uns límits o compartir aquests moments amb ells puguin ser educatius, divertits i no perjudicials per a l’infant i jove. Crec que hem de tenir en compte l’espai on ubiquem aquests aparells (és preferible que estiguin a l’abast i a la vista de tothom i no en espais més privats com les habitacions) i també és important pensar quant de temps hi poden dedicar. I per últim, la tercera qüestió estaria relacionada sobre quina edat és la més adequada per a la utilització d’aquestes noves tecnologies. Aquí també trobaríem opinions molt diverses, des dels que deixen utilitzar-les des de ben petits als que esperen al més tard possible. La meva opinió és també que tot recau sobre la responsabilitat de l’adult, ja que no considero negatiu l’ús d’una tauleta o consola,
per exemple, en un infant de 4-5 anys si els continguts o jocs que hi poden accedir estan adequats a la seva edat, maduració... Però, sempre tenint en compte que no s’han de substituir pels altres jocs que es puguin fer entre pares i fills, com jocs de taula o jocs simbòlics (cuineta, nines...). I també considerant el temps que hi poden dedicar, el qual també ha d’estar relacionat amb la seva edat, caràcter, etc. El fet de dedicar-hi molta estona pot provocar els efectius negatius abans comentats. Com a pares, no hem d’oblidar mai amb quin objectiu comprem o deixem utilitzar aquestes tecnologies als nostres fills. Doncs, ens hem de preguntar, cal que un nen de 8 anys tingui un mòbil? O cal que un adolescent el porti a l’institut o l’utilitzi com un ordinador o per fer fotos? Quina finalitat tenen per a nosaltres les noves tecnologies?
INSTITUTS AMB ENGLISH TIME
쩛 Institut Narcís Monturiol 쩛 Institut Ramon Muntaner 쩛 Institut Cendrassos 쩛 La Salle Figueres 쩛 Institut de Vilafant 쩛 SES Cap de Creus de Cadaqués 쩛 Institut de Llançà
joves són els alumnes més efectius són”, expliquen Raquel Feliu i Gemma Martínez, alhora que hi afegeixen que es va descartar aplicar-lo a 1r d’ESO per tal de no afegir una dificultat més al procés d’adaptació d’aquests estudiants. Trenta professors implicats El més important per a les promotores d’aquest projecte és veure que hi ha professors que tenen moltes ganes de col·laborar, sense tenir l’obligació de fer-ho, quan saben que impartir tecnologia, matemàtiques o ciències naturals
Un grup d’alumens, en una activitat de l’English Time. INSTITUT NARCÍS MONTURIOL
en anglès requereix preparar uns materials especials en anglès. Ara per ara, hi ha trenta professors dels sets instituts implicats en el projecte.
LES NOVES TECNOLOGIES NÚRIA MASSAFONT Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica (EAP) del Servei Educatiu de l’Alt Empordà
EDITORIAL uan pensem en noves tecnologies i en el seu ús en els infants i joves, ens podríem posar a pensar sobre tres qüestions. La primera qüestió estaria relacionada en el fet de pensar sobre quines són aquestes noves tecnologies. La ciència i la tecnologia avancen tan ràpidament que obliga que la nostra capacitat d’adaptació hagi de seguir el mateix ritme. En aquest article, quan parlo de noves tecnologies, em refereixo principalment als telèfons mòbils, tauletes i conso-
Q
les; quan potser fa uns anys estaria parlant dels ordinadors i/o televisió i els seus programes. La segona qüestió estaria relacionada en l’ús d’aquests aparells. En relació amb aquest tema hi ha moltes opinions, tant a favor com en contra. En contra trobaríem que són aparells que creen addiccions, fa que les persones es relacionin d’una altra manera molt més distant i ràpida, alguns adolescents o joves es poden tornar més nerviosos o agressius en determinats jocs, etc.
A favor trobaríem que són eines que ajuden a la comunicació més immediata entre les persones; poden ajudar a nens amb alguna discapacitat o dificultat a accedir i seguir més bé el currículum escolar; a utilitzar una metodologia diferent de l’aula molt més dinàmica i motivadora per a l’alumnat; etc. En relació amb aquesta qüestió, opino que tots aquests punts forts i febles sobre l’ús de les noves tecnologies es poden veure més o menys afectats o potenciats segons la gestió que hi hagi al darrere d’un adult. Qualsevol aparell o instrument pot tenir una finalitat més educativa o profitosa per als infants o adolescents si hi ha una bona supervisió. És molt important la relació i la
Porta’ns la carta als Reis!
Els dies 2 i 3 de gener (de 17.00 a 20.00 h) els patges dels Reis d’Orient seran al Consell Comarcal de l’Alt Empordà (carrer Nou, 48 de Figueres)
150502
L’English Time coincideix amb un dia en què les assignatures són més manipulatives i no tenen una gran càrrega teòrica. Aquest dia, la matèria d’anglès tracta temes
relacionats amb la cultura, la geografia, la literatura o la història del Regne Unit. De mica en mica, la dimensió de l’English Time anirà creixent, tenint en compte que la intenció dels instituts que l’han instaurat és que l’anglès estigui molt present a les seves instal·lacions, ja sigui a través de retolacions o també a través de projeccions de pel·lícules en VOS en lloc de doblades. “Volem que la presència de l’anglès al centre sigui habitual, que l’institut sigui trilingüe. L’objectiu és la familiarització amb la llengua anglesa”, comenten les dues professores. L’experiència de l’English Time del curs passat a l’Institut Narcís Monturiol ha demostrat que els alumnes van treure un aprofitament de totes les matèries dutes a terme en llengua anglesa, gràcies a utilitzar l’anglès com a llengua vehicular, els treballs, l’adquisició de vocabulari en matèries d’altres àrees i les converses quotidianes.
FIGUERES | MAIRENA RIVAS
II
Diàlegs d’Educació
DIMARTS, 30 DE DESEMBRE DEL 2014 | EMPORDÀ
L’ESCOLA PARLA
Com una llevantada es va encruelir amb l’escola Anicet de Pagès ® Personal docent i no docent va fer pinya per netejar i reparar l’escola, que va estar tancada dos dies FIGUERES | MAIRENA RIVAS
Aquell matí del 30 de novembre, quan tots els ulls estaven posats sobre l’esvoranc que el temporal de pluja havia obert a la Rambla de Figueres, Jordi Pous, el director de l’Anicet de Pagès, va sentir la necessitat d’anar a veure com estava l’escola, conscient com és, tal com ha exposat en diverses ocasions a les administracions, que l’edifici està faltat de manteniment i que es troba en una zona
inundable. Les seves sospites que la llevantada hauria negat les instal·lacions havien quedat curtes: una paret del pati havia caigut, l’aigua havia penetrat al centre sense control i els danys materials causats són, encara avui, incalculables. Les conseqüències d’aquella catàstrofe tenen dues de fredes i una de calenta.
La inundació va deixar l’escola en un estat de desolació. ESCOLA ANICET DE PAGÈS
Materials destrossats Una freda seria la quantitat de materials que van quedar completament destrossats: ordinadors i equips informàtics (servidor inclòs), taules, cadires, prestatgeries, armaris, llibres de text, llibres de lectura, contes, jocs,
material esportiu, instruments musicals, material fungible, càmeres i un llarg etcètera. I pel que fa a les instal·lacions, els danys van afectar parets, mosaics, portes, armaris, suros, sense comptar les humitats. Una altra de freda seria haver
de lamentar que durant dos dies lectius l’escola va haver d’estar tancada a l’activitat educativa, si bé els mestres i el personal no docent hi van acudir en ple per netejar i retornar l’equipament a la “normalitat”. Tot i així, ja ho diu Jordi Pous, encara haurà de pas-
sar temps fins que l’escola torni a estar en condicions. “Cal destacar la feina feta pels mestres, que van fer tasques que no els pertocava, van portar material de casa per netejar, van ajudar els companys que tenien l’espai més afectat, van crear equips de treball, amb molta voluntat, van fer hores extres, feina extra, i sempre enmig d’un molt bon clima”, explica Jordi Pous, el qual també vol enumerar, a banda dels seus companys mestres, totes les persones que els van ajudar en els treballs de neteja i reparació de l’escola després de l’aiguat: conserge, vetlladora, monitores de menjador, famílies, alumnes més grans, membres del Departament d’Ensenyament –secretaria i àrea TIC–, representants de l’Ajuntament de Figueres –regidor d’Educació i arquitecte–, brigada municipal, servei de neteja (va reforçar el servei), plantilla d’Ecoserveis, membres de l’Altem i bombers.
«Faig», un projecte de La Salle que obre la porta a la curiositat i la investigació
Els infants d’Els Nins aprenen i descobreixen amb la fruita
® És una iniciativa que el centre desenvolupa als cursos d’ESO i que fomenta la creativitat
VILAJUÏGA | M. R.
Finalment, la comunicació consisteix en la presentació, davant la resta d’alumnes, de cada un dels projectes. En aquest cas, cada equip segueix un guió i també fa una autoavaluació. “Fa cinc anys que ho fem i estem molt contents amb el treball que fan els alumnes. El resultat final del que han treballat és important, però hi ha altres aspectes que també ho són, com la cooperació entre companys o tot el procés d’investiga-
ció i la presa de decisions”. Els projectes d’investigació cooperativa que aquest curs fan a 1r d’ESO giren al voltant de la forma (científic) i Roma (humanístic); a 2n, l’edat mitjana i la sostenibilitat i el medi ambient; a 3r, l’emprenedoria i la salut, i a 4t fan un únic projecte d’Aprenentatge Servei, en què els estudiants col·laboren amb diferents col·lectius de la ciutat, en situacions reals de l’àmbit social.
Fruita a la Llar és el nom d’un projecte de la llar d’infants Els Nins, de Vilajuïga, que permet desenvolupar en els nens i les nenes el sentit de la vista, el tacte, l’olfacte i el gust, a més d’introduir gustos nous, amb la diversitat de fruites que van apareixent cada estació de l’any. Per mitjà d’aquest projecte, es crea una estona de comunicació entre els infants, d’intercanvi, de saber compartir i de saber esperar. “Per fomentar la participació de les famílies, cada dijous tres famílies són les encarregades de portar les fruites que esmorzarem el divendres. Cada família porta un tipus de fruita diferent i ja els indiquem quines toquen”, expliquen les educadores d’Els Nins. Els esmorzars dels divendres són a base de tastets de fruita. La mestra presenta la fruita o fruites que han arribat a la llar. Els nens i les nenes les poden tocar, olorar, anomenar, comptar... Després de pelar-la i tallar-la, la mestra la col·loca en diferents plats a les taules i dóna diferents pautes als infants, com ara que la fruita que es toca s’ha d’agafar i menjar i no
text per explicar les històries de lluita i resistència en les quals vivim. Una motivació extra per millorar l’expressió oral, escrita i plàstica. Una bona manera d’acollir i de conèixer altres cultures al mateix temps que comparteixes la pròpia. Una iniciativa que facilita el treball cooperatiu, l’escolta i l’expressió d’emocions. Una proposta que connecta les famílies amb el centre educatiu. Una excel·lent manera d’aprendre la llengua catalana a l’estranger. Un present per no perdre mai l’infant que portem dins. Un bombó per
a les àvies que atresoren la memòria. Tot això i més és el que diuen des de moviments socials, escoles, instituts, universitats, Ampa, famílies i centres de normalització lingüística. Sabeu a què es refereixen? Doncs al Concurs de Podcast–Contes del Món (www.contesdelmon.org). La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Barcelona, la Universitat de Califòrnia, l’AMPA Les Moreres de Santa Fe del Penedès, el Centre de Normalització Lingüística de Terres de l’Ebre, famílies de Vallgorguina, l’Escola Ger-
mans Ochando d’Almassora i l’Annkathrin Rieck de París són alguns dels protagonistes de la 6a edició d’un certamen que impulsa l’Ass. COMSOC–Comunicació Social. Una entitat cooperativa amb seu a Barcelona que promou eines educomunicatives. En el concurs literari que ens ocupa, hi han participat més de 6.000 infants, joves i adults amb més de 600 contes disponibles on-line. Un bon recull d’aquestes històries les publiquem en llibres-cd, i produïm espectacles amb la col·laboració d’Oriol Ca-
FIGUERES | M. R.
La Salle Figueres desenvolupa a l’etapa de l’ESO el projecte Faig, una iniciativa pedagògica en què els alumnes han d’emprendre una investigació cooperativa. El Faig és la culminació d’un altre projecte, el Destí, que comença a P-3 i acaba a 6è de primària. Al llarg del curs, els alumnes fan dos projectes Faig, un de científic i un altre d’humanístic. I cada projecte té tres moments clau: l’imput, l’output i la comunicació. En l’imput, els protagonistes són els professors, els quals s’encarreguen d’estructurar recursos entorn d’un tema: xerrades, vídeos, sortides, invitació a pares a fer xerrades... Llavors hi ha l’output, moment en què els alumnes han d’organitzar-se en equips de quatre i triar un projecte, que serà tutoritzat. El treball que han de fer segueix el mètode IDEAR, sigles d’identificar, definir, examinar alternatives, actuar i resoldre. “En cadascuna d’aquestes lletres, hi ha una estratègia”, anota Juan José Rodríguez, cap d’estudis d’ESO de La Salle Figueres.
A FONS
DAMIÀ CARO Membre de COMSOC–Comunicació Social
“NAVALLA SUÏSSA” EDUCOMUNICATIVA
U
na eina per treballar les competències bàsiques a l’aula. Un pre-
El «Faig Brownie» el formen l’Alex, en Joan, l’Ona i la Desi. LA SALLE
Un tastet de fruita a la llar. ELS NINS
tornar-la a deixar al plat. Cada divendres, els nens i les nenes disposen d’estris per agafar els trossets de fruita, o bé les mans. Altres activitats que també fan els petits és la de barrejar diferents fruites en un platet per elaborar macedònia; amb un espremedor manual fan suc de taronja, i quan és època de síndria i meló ells mateixos s’encarreguen de treure les granes per tal de menjar-s’ho. nals, Jordi Tonietti, Rah-mon Roma i Carles Cuberes, quatre animadors que en saben un cabàs de “cantar contes i contar cançons”. Així ho fan en dos espectacles que pots portar al teu centre educatiu, biblioteca o plaça. En un petit poble del sud d’Europa on parlen la llengua catalana i beuen de diferents pous culturals, alimenten la cultura popular de tradició oral i estimulen la memòria dels pobles de la Terra perquè estigui més viva que mai. I tu? Ens expliques la teva història?
Diàlegs d’Educació
EMPORDÀ | DIMARTS, 30 DE DESEMBRE DEL 2014
III
DIALOGUEM AMB...
Andrés Aragoneses i Antoni Hernández FÍSICS, PROFESSORS DE LA UPC, MEMBRES DE PLANETA DA VINCI I CLOWNS
«La ciència és la curiositat per saber com funciona l’univers» ENTREVISTA Andrés Aragoneses i Antoni Hernández, representants de l’Associació Planeta da Vinci, van presentar el 20 de novembre, a La Cate, davant 280 alumnes de cinc centres de primària, el muntatge «Ciència al modernisme: l’àtom». Andrés Aragoneses i Antoni Hernández són físics i els dos són, a més, professors de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Per fer assequible la ciència a la mainada, transformen la seva imatge i, a l’escenari, es converteixen en dos físics clowns. FIGUERES | MAIRENA RIVAS P Com se’ls acut a dos professors d’universitat oferir la seva faceta còmica com a recurs didàctic?
Andrés Aragoneses: La idea és divulgar ciència i per fer-ho havíem de buscar una fórmula diferent. A partir de la nostra afició per les antiguitats, a partir de la història de la ciència i arran de la fira del modernisme que es fa a Terrassa, se’ns va ocórrer canviar l’enfocament del típic professor que fa una conferència seriosa. Ens va R
atraure la idea de fer una obra de teatre, en què, a més de divertirse, es pot aprendre ciència. P Els nens que els han vingut a veure a La Cate tenen 8 i 9 anys. Com se’ls ajuda a despertar l’interès per la ciència? R Antoni Hernández: Se’ls ha de transmetre la inquietud i la passió per la ciència, tot i que cal tenir en compte que ja la tenen. Potser un dels objectius que tot docent s’hauria de marcar és que els nens no perdin, al llarg de l’ensenyament, aquesta inquietud. La primària és una etapa clau. Si els nens perden l’interès per la ciència o pels aprenentatges en general en aquesta època, ens trobarem que a la secundària no els agradarà estudiar. És important oferir estímuls diferents dels quals poden trobar a la xarxa. P Quin tipus d’estímuls? R Antoni Hernández: A la xarxa troben imatges i vídeos de tota mena, però aquí els oferim la vivència de la ciència, que participin d’aquesta conferència teatralitzada o obra de teatre. P «Ciència al modernisme: l’àtom»
es remunta a cent anys enrere. Per què han triat aquest període?
Andrés Aragoneses i Antoni Hernández fan una conferència teatralitzada sobre ciència. MAIRENA RIVAS R Andrés Aragoneses: Fa cent anys van passar coses apassionants, amb nous descobriments, com l’àtom, la relativitat, la radioactivitat. Es descobria una ciència que ara tenim a les nostres cases, perquè tota la tecnologia depèn justament de tot allò que es va descobrir en aquella època. Un dels nostres objectius és mostrar com la ciència bàsica acaba tenint unes aplicacions sorprenents. Un telèfon mòbil depèn, per exemple, del que es feia fa cent anys als laboratoris. P Consideren interessant que els nens parlin més amb els avis per saber com eren els seus aparells? R
Antoni Hernández: Segura-
ment l’evolució tecnològica s’ha de mostrar com a cultura, perquè la ciència és cultura. Els avis sovint narren històries, però també és maco que expliquin que abans per marcar un número de telèfon havien de ficar els dits en uns forats. Això nosaltres ho hem viscut però ells, que ara són nens, no. No tot està aquí com per art de màgia. Els avis són una font de coneixement per als nens. Hi ha hagut un procés històric i la ciència i la tecnologia en són fruits. També animem als professors que mostrin aquesta evolució històrica de les coses. P Ciència és una paraula gran. R
Andrés Aragoneses: La ciència
és la curiositat per saber com funciona l’univers. Aquesta curiositat la tenim tots des de fa milions d’anys. Els científics el que pretenem és entendre la natura, únicament. És un joc, és un plaer, amb unes aplicacions sorprenents. P Fem un bon ús de la tecnologia?
Antoni Hernández: Jo recordo que a la meva mare, quan era petita, el seu avi li deia que no estigués tanta estona endollada a la ràdio que acabaria tonta. Aquests patrons s’han anat repetint. Primer va ser amb la ràdio, després va ser amb la tele i ara és amb Internet. Hi ha coses que no han canviat, però tot depèn de l’ús que en fem, de la tecnologia. R
PRÀCTICA REFERENT
Editen:
«Country English Day», una trobada en anglès
Els editors del suplement Diàlegs dʼEducació no tenen perquè compartir les opinions expressades en les diferents seccions. Per a més informació adreceu-vos a: www.sealtemporda.net.
Col·laboren:
Els alumnes de les ZER Les Salines i Requesens van compartir activitats preparades en anglès el 27 de novembre passat. EMPORDÀ FIGUERES | REDACCIÓ
La ZER Les Salines i la ZER Requesens han celebrat el primer Country English Day. La ZER Les Salines està formada per les escoles de Maçanet de Cabrenys, Agullana, Biure, Boadella i la Vajol; i la ZER Requesens la integren les escoles de Capmany, Darnius, Espolla i Sant Climent Sescebes. Els objectius d’aquesta trobada han estat que els alumnes es re-
lacionin entre ells, a més de poder practicar i escoltar l’anglès duent a terme diferents activitats. Una altra finalitat ha estat fomentar l’intercanvi de materials i estratègies metodològiques entre les especialistes d’anglès de les ZER. La jornada es va celebrar el 27 de novembre i es va obrir amb l’obra de teatre Treasure Island, de la companyia IPA Productions. Els alumnes van gaudir molt par-
ticipant activament en el muntatge. Després, els nens i les nenes es van dividir en dotze grups, aprofitant la temàtica de l’obra de teatre (treasures, maps, pirates, adventurers, sailors, parrots, anchors, islands, flags, seas, captains i ships), i es van realitzar vuit workshops diferents per treballar de diverses maneres la llengua anglesa. Els workshops van ser aquests: Crazy Balls, Twister,
Running Dictation, Spelling Game, Wordsearch Challenge, Stepping Stones, Memory Game i Find the treasure. Per finalitzar la trobada, van ballar tots junts la cançó de country Achy Breacky Heart, de Billy Ray Cyrus. La trobada es va preparar mitjançant un grup de treball en què va participar el professorat especialista d’anglès i altres docents dels centres.
IV
Diàlegs d’Educació
DIMARTS, 30 DE DESEMBRE DEL 2014 | EMPORDÀ
TEMPS D’ANAR A ESTUDI (amb la col·laboració del Casal de la Gent Gran de Figueres)
ENGLISH TIME ENIGMA
“M’AGRADAVA LA GRAMÀTICA”
ANSWER: SENYALS A LA LÍNIA DEL TEMPS
Aquest mes de desembre s’ha representat a Figueres una obra de teatre que fa referència indirecta a l’Holocaust. L’obra escenifica la “neutralitat” suïssa durant i després de la Segona Guerra Mundial. Volem saber el nom de l’obra de teatre i el nom del seu autor. Pista (cita de l’autor) “No hi ha res més dur que acceptar-se un mateix”
Pista visual núm. 2 (retrat de l’autor)
Pista visual núm. 1 (cartell de l’obra)
Joan Sels i Jou Data naixement: 29 de setembre del 1937 (Casal de la Gent Gran Figueres)
WEB RECOMANADA
RESPOSTA:
Andorra/Max Frisch
e petit vaig anar a les Escoles públiques de Llançà. El meu pare era ferroviari i anàvem canviant de poble quan tocava canviar d’estació. Era l’any 1940. La primària la vaig fer a Llançà i a Vilamalla. En aquesta darrera vaig serhi fins als 9 anys i després 3 anys més als Fossos a Figueres. Vaig fer batxillerat al Muntaner en horari de matins i a les tardes anava a casa del meu oncle, Sr. Miquel Sels, (molts el van conèixer perquè fou el director del Laurensana de Girona). M’agradava tot el que tenia a veure amb la gramàtica i història d’Espanya. Les assignatures que no em feien gaire pes eren les matemàtiques o “Aritmètica” que dèiem nosaltres. Me’n recordo de com apreníem els rius d’Espanya, “los golfos, cabos y bahías”. “Las provincias y capitales de España”. Aquestes ens les apreníem cantant... encara les cantaria ara. El Sr. Albert Sobatella era el nostre mestre. Recordo que ens dividien els nens a un costat i les nenes en un altre. Vigilaven que no ens barregéssim, no era ben vist en aquells temps. Era el que es feia en aquells anys... cosa impensable
“D
avui dia. Abans havíem de memoritzar-ho tot i no m’agradava gens. Però ho apreníem... quin remei quedava. Parava molta atenció i la memòria anava creixent. El mètode de les classes era una explicació magistral i fer resums. Ara veig que fan una breu síntesi i ja n’hi ha prou. La manera d’ensenyar és molt diferent, fan altres treballs i exercicis. Pel que fa als edificis eren grans, classes amples, pupitres de fusta, tinters... quins records! També he de dir que no tot era flors i violes, perquè entre la colla dels del port i la colla de la vila sempre ens barallàvem. Recordo que quan van fer la pel·lícula: El Zorro de Tiron Power, guixàvem pertot arreu la “Z”, a la pissarra, a les parets de l’escola, a les del carrer, etc. A Llançà tot eren horts i ens hi posàvem per agafar fruita quan sortíem de l’escola. Els pares després ens donaven la gran bronca. Per a nosaltres era un joc, com tot el que fèiem i ens inventàvem pilotes, guerres de rocs, caniques, futbol... Puc dir que els dos mestres que em varen marcar més per la seva dedicació i interès foren el Sr. Albert Sobatella, a primària, i el Sr. Santaló, quan feia batxillerat.”
At 221B Baker Street
En Joan va néixer en un pis ubicat al carrer Méndez Núñez, mentre que el castell de Sant Ferran era bombardejat.
LA FRASE
QUÈ MENJA EL MÓN?
sum calòric com el repartiment d’aquestes calories entre els principals grups d’aliHTTP://WWW.NATIONALGEOGRAPHIC.COM/WHAT-THE-WORLD-EATS/ ments des del 1962 fins al 2011. El web conté un sistema de gràfics molt reeiWhat the world eats és una aplicació xit, molt adequat si es treballen els hàbits del National Geographic, en anglès, però alimentaris o la producció d’aliments al món, molt intuïtiva i fàcil de desxifrar, que al centre o a l’aula. permet veure el tipus d’alimentació de vint-i-dos països, comparar-los entre ells What the world eats és un projecte més amo amb la mitjana del món, en general, o biciós que s’anomena The future of food bé producte per producte, per grams, (http://food.nationalgeographic.com/) que per calories, veure l’evolució d’aquests també us convidem a veure. Una bona notíaliments al llarg dels anys. Cada un dels cia: a escala global es consumeixen més cagràfics és interactiu, i permet veure com ha variat tant el conlories que fa mig segle.
HENRY PETER BROUGHAM 1779-1868
« L’educació fa la gent fàcil
de dirigir però difícil de manipular, fàcil de governar però impossible d’esclavitzar»
BIBLIOTECAE
TÍTOL: «GORRES PER A TOTHOM»
TÍTOL: «LA SOPA DE L’AVI»
TÍTOL: «UNA MÀ PLENA D’ESTELS»
AUTORA: BAQUÉS, MARIAN ABADIA DE MONTSERRAT, 2011
AUTOR: SATZ, MARIO BABULINKA BOOKS, 2013
AUTOR: SCHAMI, RAFIK MAGRANA, 2011
Temàtica: DIFERÈNCIES (10-12 anys)
Temàtica: TRASTORNS ALIMENTARIS (12-14 anys)
Temàtica: RACISME (14-16 anys)
® En Víctor, en Joel, l’Anna i la Marina tenen 11 anys. Van a la mateixa classe i són molt i molt amics. El que més els agrada és jugar plegats i sobretot jugar a endevinalles i jocs de paraules. Arriba un dia, però, que en Víctor es posa malalt: li diagnostiquen leucèmia. Els seus amics no el deixaran sol i més que mai estaran al seu costat i sobretot jugaran, jugaran molt per vèncer la malaltia.
® Una adolescent, la Catalina, que viu sota el pes de l’anorèxia, és salvada in extremis pel seu avi jubilat que la cura amb un “senzill” plat de sopa. Una bella història que ens ensenya que no hi ha vis medica que superi l’amor, que és el que, en definitiva, acabarà ajudant la protagonista. A poc a poc, l’amor i els consells de l’avi donaran força a la Catalina que, tot pintant, recuperarà les ganes de viure.
® Aquest és el diari d’un
adolescent sirià, que escriu des de Damasc. El noi somia ser periodista i malgrat la pressió familiar, ho aconsegueix. Això li permetrà contactar amb gent que lluita contra el règim dictatorial del seu país. La novel·la de Rafik Schami ens transporta a la vida quotidiana del món àrab amb la voluntat de trencar tòpics i desmuntar prejudicis. Resulta de plena actualitat.
• Biblioteca Carles Fages de Climent, de Figueres • Biblioteca Pere Calders, de Llançà • Biblioteca Marta Fàbrega i Romans, • Biblioteca Jaume Vicens i Vives, de Roses de Sant Pere Pescador • Biblioteca Ramon Bordas i Estragués, • Biblioteca Bonaventura Carles Aribau, de Castelló d’Empúries de Garriguella • Biblioteca Victor Català, de l’Escala • Biblioteca del Port de la Selva • Biblioteca Carles Bosch de la Trinxeria, • Biblioteca de Vilajuïga de la Jonquera