II
Diàlegs d’Educació
DIMARTS, 7 D’ABRIL DEL 2015 | EMPORDÀ
FELICITATS I CORATGE OPINIÓ
La consellera Irene Rigau compara la voluntat, la perseverança i el convenciment de «Diàlegs d’Educació» amb la feina a l’escola ots aquells que coneixen el món de la premsa en general saben l’esforç i la dedicació que exigeix mantenir una publicació feta a partir del voluntariat. Perquè superada la satisfacció d’aquell primer número, comença el dia a dia, el camí quotidià que és on es posen a prova l’autèntica voluntat, la perseverança i el convenciment. Així succeeix també amb l’escola, en què mestres i professors i professores saben que la seva labor no llueix en un dia concret, sinó al llarg del temps, treballant quotidianament per assolir aquest objectiu magnífic que és
T
Consellera d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya
acompanyar els infants i els joves en la seva maduració com a persones i com a ciutadans. Amb aquest exemplar, el suplement Diàlegs d’Educació, nascut de la voluntat de servir a tots els sectors implicats en la formació dels escolars, assoleix una fita tan preuada com poc freqüent: arribar al número 50. En aquests gairebé sis anys de presència pública han passat per les seves pàgines projectes, il·lusions, emocions i realitats tangibles dels centres educatius de l’Alt Empordà, però sobretot aquest alè màgic que ens anima cada dia a confiar en el futur dels nostres joves, d’aportar-los eines per al seu desenvolupament. Es diu sovint que els docents, mestres i professors –i deixeume afegir encara pares i mares– tenim l’obligació de ser optimistes, perquè sense optimisme seríem incapaços d’oferir futur als joves. Avui, com sempre al llarg
de la història, l’ensenyament exigeix una profunda transformació. És el destí d’una acció permanentment lligada al futur, a la necessitat no només d’adaptar-se a la realitat canviant de la societat, sinó també de preveure els canvis que vindran. És l’única manera de servir com cal a les noves generacions, perquè puguin avançar cap al futur amb les eines necessàries per viure plenament el seu temps. Avui, doncs, cal donar una nova passa, vinculats a les noves necessitats de la nostra societat, als canvis econòmics, a les tecnologies en desenvolupament, a la globalització, al multilingüisme, a la multiculturalitat i en l’avenç conjunt dels països europeus amb els objectius marcats per al 2020. I això no es contradiu, sinó tot al contrari, amb la necessitat de mantenir les arrels, els orígens i les transformacions que han conduït la nostra societat, al llarg de la història, al seu moment actual. Els fonaments de l’educació L’educació, a Catalunya, té una llarga tradició i és evident que ha sabut ser renovadora en
cada etapa sense renunciar als seus fonaments. La renovació de la nostra escola sempre ha estat unida a l’ensenyament en català i, ara que novament ens volen qüestionar la llengua, és més important que mai tenirho present i defensar-ho. Sens dubte, Diàlegs d’Educació serà un bon instrument, com ho ha estat fins ara, per avançar per aquest camí. Amb aquestes línies, tant com felicitar-vos per la feina feta, desitjo encoratjar-vos a continuar tre-
UNA FINESTRA OBERTA AL FUTUR CARLES AYATS OPINIÓ eria agosarat dir que els Diàlegs d’Educació, com els diàlegs de Plató, han servit per instruir-nos. Però sí que podem assegurar que ens han ensenyat, tant des de l’accepció mostrar com la de comunicar, que el sector educatiu de l’Alt Empordà gaudeix d’una vitalitat envejable. Entrar a les aules de les nostres llars d’infants, escoles i instituts va ser l’objectiu inicial d’aquestes pàgines mensuals. No era un repte fàcil, però, cinquanta edicions després, po-
S
Director editorial del Setmanari de l’Alt EMPORDÀ
dem asseverar que estem més que satisfets amb la feina feta. Com dèiem a l’equador d’aquest trajecte, hem intentat trencar tòpics del sector educatiu i obrir les aules als nostres lectors, perquè hi descobreixin on i com es formen els altempordanesos del present i del futur. El treball compartit I, ja que és hora de fer balanç, podem recórrer a unes dades que ens permetran valorar el treball compartit, des de la nostra capçalera, juntament amb el Servei Educatiu de l’Alt Empor-
dà i, sobretot, amb tota la comunitat d’ensenyants de la comarca. Cinquanta edicions de Diàlegs d’Educació ens han permès entrar a 150 centres d’ensenyament, instituts, escoles i llars d’infants; presentar cent projectes educatius que s’hi desenvolupen; fer 150 entrevistes; recollir 250 recursos pedagògics; i, finalment, projectar 43 entitats que treballen en xarxa. En total, 693 informacions relacionades amb tot allò que passa als nostres centres d’ensenyament i que s’han pogut veu-
re a través d’aquest suplement, que neix i desapareix, anualment, amb l’inici i el final del curs escolar. Però aquest treball també ha permès posar en marxa noves iniciatives compartides amb Ensenyament, com els Premis
ballant, dia a dia, per un futur millor, que ho serà per als nostres infants, els futurs ciutadans, i per al país, en definitiva. Felicitats per aquest número 50 a tots els que l’heu fet possible, des dels centres, des del Servei Educatiu de l’Alt Empordà, des del SETMANARI DE L’ALT EMPORDÀ. Felicitats a tots i a totes les persones que a través del suplement Diàlegs d’Educació esteu demostrant que creieu en l’educació i en el futur. «Hem intentat trencar tòpics del sector educatiu i obrir les aules als nostres lectors, perquè hi descobreixin on i com es formen els altempordanesos del present i del futur»
de Narrativa Periodística Diàlegs d’Educació, que aquest any arriben a la seva quarta edició pel que fa a Primària i que s’han ampliat a l’alumnat d’ESO, o els Tallers d’Escriptura Creativa (TEC), que s’han escampat arreu de les biblioteques de la comarca. Res de tot això hauria estat possible sense la implicació incondicional de totes les persones que hi han participat dedicant hores, esforç i grans dosis d’il·lusió. Tres ingredients que seguiran impulsant, a cada nova edició, aquest vaixell de paper que són els nostres, els vostres Diàlegs d’Educació.
152277
IRENE RIGAU
Diàlegs d’Educació
EMPORDÀ | DIMARTS, 7 D’ABRIL DEL 2015
SERVEI COMUNITARI A L’ESO JOAQUIM MARTÍ I COLOMER Coordinador de l’Equip de llengua, interculturalitat i cohesió social SSTT d’Ensenyament a Girona
l Departament d’Ensenyament vol impulsar el servei comunitari per a l’alumnat de l’ESO per garantir que els estudiants, al llarg de la seva trajectòria escolar, experimentin i protagonitzin accions de compromís cívic, aprenguin en l’exercici actiu de la ciutadania, i posin en joc els seus coneixements i capacitats al servei de la comunitat. Els aprenentatges que s’adquireixen a través del servei comunitari encaixen en l’adquisició de la competència social i ciutadana re-
E
collida en el Decret pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria. Cal formar alumnes perquè esdevinguin ciutadans altament qualificats, però també ciutadans compromesos que contribueixin a fer una societat millor, mantenint una actitud constructiva, solidària i responsable, davant el compliment dels drets i les obligacions cívics. El Servei Comunitari posa de manifest la necessitat de fer una intervenció educativa més enllà de l’aula. Requereix un treball en
xarxa entre els centres i serveis educatius, les entitats del tercer sector, les administracions locals i altres organismes de la Generalitat. L’aprenentatge servei és la metodologia més adient per desenvolupar el servei comunitari. És una proposta educativa que combina processos d’aprenentatge i servei a la comunitat en un sol projecte ben articulat. Permet a l’alumnat analitzar l’entorn, elaborar propostes de millora i desenvolupar-les des de la pràctica, la implicació i el compromís. Els aprenentatges adquirits milloren el servei a la comunitat, perquè aquest guanya en qualitat i el servei dóna sentit i funcionalitat als aprenentatges, perquè allò que s’aprèn es pot transferir a la realitat en forma d’acció. L’alumnat, alhora que ofereix un servei a la comunitat, aprèn a ser ciutadà i a desenvolupar el compromís cívic.
JOSEP XIRGU I FARNÉS Inspector en cap SS TT d’Ensenyament
VICENT COLOM I ESCRIVÀ Assessor tècnic docent SS TT d’Ensenyament
JORDI PLANAS I LLORET Assessor tècnic docent TAC SS TTT d’Ensenyament a Girona
COMPETÈNCIA DIGITAL es exigències de la societat actual han fet imprescindible que l’alumnat després del seu pas pel sistema educatiu demostri una bona competència en l’àmbit digital. El Departament d’Ensenyament, per donar resposta a aquesta necessitat, planteja tres línies de treball. La primera ve derivada dels documents de competències bàsiques de l’àmbit digital publicats el curs passat i que situen la competència digital com a transversal a tot l’ensenyament i, per tant, com a responsabilitat compartida per tots els docents. En aquests documents es descriu què és la competència digital i s’hi recullen propostes innovadores. Per garantir l’assoliment d’aquestes competències cal que el professorat també sigui competent digitalment en un doble àmbit: el coneixement bàsic de l’eina i de quina manera es poden fer servir les diverses eines i recursos en l’àmbit educatiu. La segona línia es concreta en facilitar la redacció del pla TAC del centre on es recullen les característiques actuals del centre en relació a les TAC, es defineixen els objectius i es planifiquen les actuacions que es duran a terme quant als aspectes organitzatius, didacticopedagògics i curriculars. La tercera línia ve representada pel lideratge del programa mschools amb els objectius de millorar els aprenentatges amb les tecnologies mòbils, promoure les competències digitals i l’emprenedoria i crear un entorn obert per a l’mEducació.
L
CORESPONSABILITAT ALS CENTRES EDUCATIUS ls acords de coresponsabilitat estan recollits en el títol VII de la LEC i l’article 12 del Decret d’autonomia de centres. El Departament d’Ensenyament, d’acord amb els objectius de la Unió Europea per al 2020, l’experiència del Projecte per a la millora de la qualitat dels centres educatius públics, i les prioritats del Pla de Govern 2013-2016, ha considerat convenient impulsar els acords de coresponsabilitat amb l’objectiu de potenciar l’autonomia dels centres, donar suport a les finalitats del projecte educatiu de centre i del projecte de direcció dels centres públics. En aquest sentit, s’ha considerat adient prioritzar l’establiment d’acords de coresponsabilitat amb centres que desenvolupin estratègies orientades a assegurar l’equitat i a millorar els resultats educatius en entorns de característiques socioeconòmiques i culturals especialment desafavorides o singulars, així com a prevenir l’abandonament primerenc en l’educació i la formació, i amb aquells
E
Assessor tècnic docent SS TT d’Ensenyament a Girona
LLENGÜES
ALBERT BAYOT I FUERTES Director dels Serveis Territorials d’Ensenyament a Girona
INNOVACIÓ I EDUCACIÓ a innovació és, ara, una necessitat dels nostres centres educatius perquè el món, l’entorn, canvia ràpid i, per tant, l’escola no pot quedar enrere. Seria senzill dir que, si és així, ja podem començar a fer canvis immediatament i ... problema solucionat. Però no. Innovar no és això. Innovar és un procés lent i pausat que parteix d’una reflexió entorn d’allò que volem canviar, d’una anàlisi de les possibilitats i d’una execució tranquil·la i integradora que permeti avaluar-ne les conseqüències. Si no és així, no estem contribuint a avançar o a fer que un centre millori, ans al contrari, el podem ensorrar. Massa sovint, la innovació s’ha centrat només en canvis d’activitats o en canvis del “decorat” i, en canvi, han faltat els canvis en profunditat i amb rigor. Plantejo quatre condicions que s’han de poder
L
«El Govern ha considerat convenient impulsar els acords de coresponsabilitat amb l’objectiu de potenciar l’autonomia dels centres»
garantir perquè la innovació sigui positiva en un centre educatiu: 1. Qualsevol canvi ha de donar resposta a problemes que es plantegin o a necessitats reals dels alumnes. No s’hi val a canviar el que sigui perquè sí. 2. La innovació ha de ser participativa. Ha de presentar-se a tot l’equip de docents, ha de ser valorada positivament, ha de comptar amb un suport decidit de la direcció i ha de quedar detallat com i quan s’introduiran els canvis. 3. Els canvis han de poder ser avaluats amb rigor. És important haver determinat els mecanismes de retroalimentació necessaris per anar modificant allò que resulti problemàtic, i, a més, que quedi clar, per endavant, com es prendran les decisions de canviar allò programat, si cal. 4. Els canvis volen el seu temps. Tot procés d’innovació necessita reflexió, planificació, execució i avaluació i per poder-lo fer bé cal ser generós amb el temps, perquè si no es corre el risc de no deixar marge per valorar el que comporta i perdre una bona oportunitat.
SARA OLIVERAS I PRUJÀ Coordinadora de la Formació Professional SS TT d’Ensenyament a Girona
centres que desenvolupin projectes d’excel·lència educativa que aportin experiències de qualitat al sistema educatiu. Concretament, als Serveis Territorials de Girona s’han estat desenvolupant acords des del curs 2010-2011 i, des de llavors se n’han establert vint-i-sis, dels quals vinti-tres són vigents. Aquest curs cal renovar-ne sis, i quatre centres han mostrat interès a donar-hi continuïtat. També s’ha iniciat el procés d’establir nous acords i vint-i-vuit centres han mostrat el seu interès a fer-ho. En resum, es podria arribar al curs 2015-2016 a quaranta-nou acords vigents, dels quals trenta-set provenen de centres que van desenvolupar PAC (Pla d’Autonomia de Centre) en el seu moment.
a formació en alternança i dual és una modalitat de la formació professional que combina l’aprenentatge en una empresa amb la formació acadèmica en el centre educatiu. El jove aprèn al centre docent i a l’empresa. Els objectius són: Adequar la formació professional a les necessitats de l’empresa per tal de garantir que la formació rebuda pels alumnes cobreix les necessitats del mercat actual, i establir una major vinculació i coresponsabilitat entre els centres de formació professional i les empreses en el procés formatiu del jovent. L’estada a l’empresa sol ser d’unes 960 hores, entre el tercer trimestre del primer curs i el segon
curs. El primer contacte es fa a través de l’FCT (pràctiques) i tot seguit l’alumne s’incorpora a l’empresa amb la modalitat de beca o contracte laboral. Aporta uns valors afegits: a l’empresa: coneixement directe de les potencialitats de l’alumnat i transmissió de la cultura pròpia de l'empresa; a l’alumne: millora de la seva qualificació professional i possibilitats d’inserció a l’empresa, i al professorat: apropament a l’empresa i increment de la motivació de l’alumnat. Actualment, a les comarques gironines, tenim uns 20 cicles que s’imparteixen en modalitat d’alternança dual i un cicle amb la modalitat d’alternança simple. Estem convençuts que amb la millora de la qualificació dels nostres joves incrementarem la competitivitat de les nostres empreses.
ls canvis dels darrers anys impliquen una adaptació del sistema educatiu que, entre altres, ha de donar resposta a la necessitat de coneixement de diverses llengües al mateix temps que preserva i garanteix el coneixement i l’ús de la llengua catalana i dels elements propis de la nostra cultura al conjunt de la població. Aquest nou context genera necessitats competencials i reclama actuacions educatives encaminades a la promoció del plurilingüisme com a eina de cognició i coneixe-
ment, com a recurs d’internacionalització i de participació digital, i com a estratègia d’inserció sociolaboral i cultural. Cal garantir que l’alumnat accedeixi al domini lingüístic i comunicatiu de les llengües que previsiblement necessitarà al llarg de la vida, però especialment al domini d’estratègies que li facilitin l’aprenentatge d’altres llengües en un futur. Cal plantejar activitats orientades al desenvolupament d’estratègies de transferència interlingüística des de l’enfocament plurilingüe i accions d’impuls a les llen-
gües curriculars que proporcionin a l’alumnat capacitat comunicativa per desenvolupar-se en l’entorn escolar i al llarg de la vida. Es tracta d’establir processos coherents amb els plantejaments didàctics d’adquisició i ensenyament i aprenentatge de les llengües diversificant-ne el tractament integrant en el Projecte Lingüístic. Així, es disposa de recursos i programes per millorar l’ensenyament i l’aprenentatge de les llengües a Catalunya: AICLE, auxiliars de conversa, PILE, GEP, Erasmus+, Batxibac...
E
FRANCESC VILA I BATALLÉ
III
FP DUAL
L
IV
Diàlegs d’Educació
DIMARTS, 7 D’ABRIL DEL 2015 | EMPORDÀ
L’ESCOLA PARLA
Punt de trobada i referència en la recerca educativa Al Cesire es fomenten projectes que integren tots els àmbits de l’educació El Centre de Recursos Pedagògics Específics de Suport a la Innovació i la Recerca Educativa (Cesire) compta amb un grup de professionals, tots ells tècnics docents, que treballen des de tres àmbits: les llengües, les ciències i el medi.
Mairena Rivas BARCELONA
Aquestes frases lapidàries del sociòleg i antropòleg francès Edgar Morín decoren el vestíbul de la seu del Cesire: “Ser, fer, conèixer, en el domini de la vida, estan originalment indiferenciats, i encara quan es diferencïin seguiran sent inseparables”; “És necessari aprendre a navegar en un oceà d’incerteses a través d’arxipèlags de certesa”. Són frases que diuen molt sobre la línia de treball que s’ha establert en aquest centre, que es troba en un edifici molt gran de l’avinguda de les Drassanes de Barcelona. Passadissos llargs, escales àmplies, aules espaioses... no fa gaire temps, la seu del Cesire havia albergat una escola. Aquí hi treballen una vintena de professionals, un dels quals és Julio Pérez, professor de ciències i tècnic docent en aquest centre. Ell és qui ens fa de cicerone i ens explica quina és la funció del Cesire –a grans trets, podeu llegirla en l’article que acompanya, a mà dreta, aquest reportatge–. També ens presenta els seus companys dels àmbits que estructuren aquest servei: el lingüístic, el científic i el de medi, a més del servei de préstec. Tots els tècnics docents del Cesire coincideixen en la importàn-
El treball dels tècnics del Cesire té com a objectiu contribuir a l’èxit educatiu en les escoles i instituts Des d’aquest centre, promouen pràctiques educatives de referència i projectes d’innovació pedagògica cia de promoure pràctiques educatives de referència i projectes d’innovació pedagògica, com a fita per donar resposta a les necessitats actuals i futures de les escoles i dels instituts i contribuir a l’èxit educatiu. “El Cesire té uns àmbits, uns projectes i una organització interna. Cada àmbit té una trajectòria, si bé l’objectiu comú és fomentar projectes que integrin tots els àmbits”, comenta Julio Pérez. Per fer visible la tasca que desenvolupa aquest equip de professionals, hi ha el web del Cesire (www.xtec.cat/web/innovacio/cesire), així com el portal ARC (Aplicació de Recursos al Currículum) i els cursos de formació que imparteixen els mateixos tècnics docents del centre a mestres i professors de Primària i Secundària. ® ÀMBIT DE LLENGÜES. En repre-
sentació de l’àmbit de llengües, les tècniques docents Roser Martínez, Laura Farró i Núria Carrillo ens expliquen com d’important és que cada professor, sigui
Els tècnics docents dels diferents àmbits del Cesire junts. Són equips que estan formats per mestres d’educació infantil i primàri
de l’especialitat que sigui, prengui consciència que també és professor de llengua: “El treball de la llengua a totes les àrees és un dels nostres objectius fonamentals. Així com a Primària es té en compte que les matèries són molt generalistes, a Secundària ens trobem que cada departament o cada àrea o cada professor es dedica molt a la seva especialitat i no s’adona que també tots som professors de llengua.” En aquest sentit, les tècniques docents assenyalen que el seu projecte consisteix a recollir activitats didàctiques de matemàtiques, de medi, de ciències, de totes les àrees... que integrin d’u-
na manera natural la llengua. Elles mateixes consideren que encara hi ha massa mancances a l’hora d’assolir una bona competència: “Veient que no s’acaben de reeixir l’expressió escrita i l’expressió oral, cal treballar de manera natural la llengua. Això permetrà millorar les habilitats i les competències lingüístiques dels alumnes.” ® ÀREA DE CIÈNCIES. Sílvia López,
Rossana Fernández, Jordi Regalés, Fina Guitart i Lluís Mora s’ofereixen a parlar-nos de la seva tasca. Ells formen part, juntament amb altres tècnics docents, del grup de treball de l’àmbit de
ciències, que han denominat CTM. Tenen clar que aquestes tres sigles, que corresponen a les seves especialitats com a professors (uns són de ciències, altres de tecnologia i després hi ha els de matemàtiques), no poden anar deslligades. Aquest grup de treball vetlla per integrar aquests tres àmbits en un de sol. “Estimulem el treball conjunt a les tres àrees, com a reflex del que està succeint als centres de recerca i a les empreses. No té sentit que professors de matemàtiques, de ciències i de tecnologia vagin per separat, perquè els problemes reals necessiten de la mirada i de l’aportació de totes les
152260
EL REPORTATGE
Diàlegs d’Educació
EMPORDÀ | DIMARTS, 7 D’ABRIL DEL 2015
LA CLAU
INTERDISCIPLINES La recerca i la innovació més enllà de tres àmbits El Cesire treballa actualment en la recerca educativa en els àmbits de les llengües, les ciències i el medi, però la idea és poder anar incorporant altres àmbits de l’ensenyament, com visual i plàstica o educació física, entre d’altres.
LA INNOVACIÓ DIDÀCTICA EQUIP DEL CESIRE
perquè ells mateixos també la traslladin a l’aula. ® ÀMBIT DE MEDI. En els mateixos
termes s’expressen les tècniques docents de l’àmbit de Medi Núria López, Elvira Martí i Anna Castillón, que es feliciten que a Infantil i a Primària s’hagi aconseguit integrar les ciències naturals i les ciències socials en una única matèria. “La innovació a l’entorn del medi ha d’anar encaminada a demostrar que les socials i les naturals, a la vida, no van per separat. Són dues àrees del coneixement molt àmplies”, diuen les representants d’aquest grup de treball, les quals tenen molt clar que les dues àrees són necessàries per respondre i per entendre situacions del món real, i que per això no es poden separar. “No es pot pensar des de les àrees, s’ha de pensar des del medi, i això és complex”, exposen les tècniques docents. ® SERVEI DE PRÉSTEC. Acabem la vi-
ia i professorat d’educació secundària. EMPORDÀ
151245
disciplines en el seu conjunt”, anoten els tècnics docents del grup CTM, alhora que mencionen un altre acrònim per refermar quin és el camí a seguir: “Per afavorir el treball integrat i interdisciplinari en hem de fixar en l’STEM, acrònim en anglès de science, technology, engineering i mathematics”. El repte que s’han marcat aquests tècnics docents és aconseguir que l’STEM es vagi introduint al sistema educatiu fins a acabar sent acceptat. En els cursos de formació que imparteixen a professors de Secundària transmeten, precisament, aquesta visió integrada de totes les ciències,
sita al Cesire en una de les dependències on trobem Olga Moreno i Ia Azogue, les analistes de laboratori. Elles s’ocupen de la gestió de les comandes de material didàctic de ciències (biologia, goeologia, física i química) que formulen les escoles i els instituts i d’assessorament al professorat. Els centres educatius poden accedir a aquest servei de préstec, que els proporciona materials com cotxes elèctrics, col·leccions de minerals, instruments d’experimentació científica, i també éssers vius, com bacteris, mosques, grills, insectes pal, cucs de seda, formigues, planàries, cucs de la farina... Olga Moreno i Ia Azogue es fan càrrec del manteniment de les cambres de cria de tots aquests insectes.
Fins al 25 de maig EXPOSICIÓ: POSTDATA, de l’artista Pep Dardanyà. Més informació a www.museuexili.cat
V
A FONS
El Cesire treballa promou i impulsa la innovació didàctica i pedagògica entre els mestres i el professorat l Cesire (Centre de Recursos Pedagògics Específics de Suport a la Innovació i la Recerca Educativa) és una unitat del Departament d’Ensenyament, creada a finals del 2014 i que integra diversos equips de professionals que anteriorment es trobaven distribuïts pel territori en diferents unitats organitzades per àmbits curriculars: el Cirel (Centre d’Innovació i Recerca Educativa en Llengües), hereu del CRLE (Centre de Recursos en Llengües estrangeres); el CDEC (Centre de Documentació i Experimentació en Ciències); l’Aulatec (Aula de Recursos de Tecnologia); el Creamat (Centre de Recursos per Ensenyar i Aprendre Matemàtiques), i el Ceres dins de l’àmbit de les Ciències Socials i la Filosofia. Aquests equips estan formats per mestres d’educació infantil i primària i professorat d’educació secundària. El curs 2007-2008, aquest conjunt de centres va esdevenir una xarxa que coordinava les seves accions i que iniciaven projectes en comú, i a principi del curs 2013-2014 es van integrar en un mateix edifici, a l’avinguda Drassanes, 10, de Barcelona. Una de les finalitats del Cesire és conèixer la recerca en didàctica i educació per promoure i difondre els resultats i adequar-los a les necessitats del professorat. En aquest sentit, es treballa de forma activa per promoure i impulsar la innovació didàctica i
E
pedagògica entre els mestres i el professorat per tal d’avançar en la millora dels resultats educatius de l’alumnat. Per això, entre les seves actuacions hi ha la detecció i la recollida dels resultats de la recerca educativa i de les experiències docents; el disseny i la difusió d’activitats i recursos, així com la promoció i la participació en espais de reflexió pedagògica. Aquestes línies de treball conjuguen el punt de mira específic de cada àmbit amb la cerca de la transversalitat i la interrelació per potenciar els elements comuns. El contacte amb el professorat i els centres s’estableix principalment amb la coordinació o participació en grups de treball i de recerca, en sessions de formació, o en jornades d’intercanvi d’experiències. També són vies de contacte les eines de comunicació social, els Centres de Recursos Pedagògics, i altres canals del Departament d’Ensenyament. Cal fer esment de les diverses col·laboracions que s’estableixen amb associacions, empreses, universitats i altres institucions vinculades al món educatiu. Des dels àmbits es participa de manera destacada en programes educatius, entre els quals esmentem el programa Aicle (Aprenentatge Integrat de Contingut i Llengua Estrangera) en l’àmbit de llengües; l’oferta del SDANC (Servei Didàctic de l’Arxiu Nacional de Catalunya), en l’àmbit de ciències socials; la col·laboració amb el MMACA (Museu de la Matemàtica de Catalunya), en l’àmbit de matemàtiques; el programa Impulsem la Robòtica. Tecnologies creatives a l’aula, en l’àmbit de tecnologia, i el servei de préstec de l’àmbit científic i de medi, que ofereix organismes vius i aparells i kits per a la realització de treball ex-
«Des de cada àmbit se seleccionen propostes didàctiques d’aula i es treballa en la seva catalogació, amb l’objectiu d’enriquir-lo» «Les propostes didàctiques parteixen dels docents en actiu a les aules, de forma que tenen el valor d’haver estat implementades i avaluades» perimental. L’ARC (Aplicació de Recursos al Currículum) és un bon exemple del treball conjunt al Cesire. Des de cada àmbit se seleccionen propostes didàctiques d’aula i es treballa en la seva catalogació, amb l’objectiu d’enriquir-lo, perquè s’ofereixin a tot el professorat, i que un cop hagin estat validades es puguin descarregar. Les propostes didàctiques parteixen dels docents en actiu a les aules, de forma que tenen el valor d’haver estat implementades i avaluades. També es col·labora activament en projectes i accions d’altres unitats del Departament d’Ensenyament, com per exemple en la difusió i formació a l’entorn dels Documents de Competències Bàsiques, així com en la formació CTM (Programa de formació científica, tecnològica i matemàtica), organitzada pel Departament d'Ensenyament amb la col·laboració d’universitats i centres de recerca. El disseny i la realització d’aquestes accions són un clar exponent de la tasca comuna i compartida, desenvolupada pels àmbits implicats. Un dels principals reptes que té el Cesire és esdevenir una referència i punt de trobada en la innovació educativa a Catalunya, nodrint-se i fent difusió de les aportacions dels docents, i al mateix temps enfortint i ampliant les diverses col·laboracions amb els professionals i les institucions vinculades amb la recerca.
Dimecres 23 d’abril.
SANT JORDI
AGENDA CULTURAL ABRIL 2015 Obertes inscripcions: de dilluns a divendres de 16 a 21 h. Tel. 972 55 57 13 - canlaporta@lajonquera.cat Organitza:
Col·labora:
Dies 25 i 26 d’abril. FESTIBLOK 2015. Activitats d’escalada Divendres 17 d’abril. NIT D’HUMOR AMB REUGENIO. Lloc Sala outdoor als voltants de Santa Llúcia. de la Societat “La Unió Jonquerenca”. Hora: 22 h. Diumenge 26 d’abril. JORNADA PORTES OBERTES MUME. Dimarts 21 d’abril. PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “ODIN”, de Entrada gratuïta de 10 a 14 h. 11 h VISITA GUIADA GRATUÏTA David Frigola Fontacaba. Lloc: Biblioteca Carles Bosch de la Trinxeria. Hora: 18 h PLAYBACK. Lloc: Sala de la Societat “La Unió Jonquerenca” Dimecres 22 d’abril. EXCURSIÓ: MUSEU DEL BOLET DE MONTMAJOR. Preu: 42 €.
Del 4 al 9 de maig. VIATGE a la Serra de Conca i Terol. Preu: 400 € - Sup. hab. Individual: 80 €
151246
Divendres 10 d’abril. CLUB DE FEINA. Lloc: Can Laporta. Hora: Durant tot el dia, parades de llibres i roses al carrer Major. de 9 a 10.30 h RECITAL DE POESIA a càrrec dels alumnes de l’INS la Jonquera. Lloc: Porxos de Can Laporta Del 10 al 30 d’abril. CONTES DE SANT JORDI: LA ROSA DEL DRAC, a càrrec de La EXPOSICIÓ: TERESA REBULL CONVIDA UN AMIC.A càrrec de Bèstia Peluda. Lloc: carrer Major davant de la Societat. 11 h Teresa Rebull i Miquel Arnaudies.Lloc: Porxos de Can Laporta. Divendres 24 d’abril. CLUB DE FEINA. Lloc: Can Laporta. Hora: Horari de visita: feiners de 17 a 20 h. de 9 a 10.30 h. Inauguració: divendres 10 d’abril a les 19 h.
VI
Diàlegs d’Educació
DIMARTS, 7 D’ABRIL DEL 2015 | EMPORDÀ
Servei Educatiu, sentit i servei Diferents equips de professionals acompanyen els centres en la seva tasca diària El Servei Educatiu de l’Alt Empordà (SEAE) és un organisme del Departament d’Ensenyament que aplega diferents equips de professionals que realitza tasques d’assessorament als centres, d’orientació i seguiment de l’alumnat i les seves famílies i de coordinació amb les entitats i institucions de la zona. El SEAE ha creat espais de reflexió de la pràctica docent que estimulen la innovació i la renovació pedagògica. EL REPORTATGE EQUIP DE PROFESSIONALS DEL SERVEI EDUCATIU DE L’ALT EMPORDÀ
Si bé va iniciar el seu camí fa més de trenta anys, només en fa cinc que el Servei Educatiu de l’Alt Empordà (SEAE) va inaugurar l’actual seu. El que en un inici podia semblar un edifici públic amb sales i despatxos que pertanyia a l’Administració, ha anat esdevenint un espai acollidor i un punt de trobada de la comunitat educativa. La dinàmica viscuda durant aquests anys n’és una prova. Tenim molts exemples que ens ajuden a corroborarho: el nombre de docents que hi assisteixen, els grups de treball que es coordinen, el volum d’activitats formatives que s’hi realitzen o les hores intempestives en què es tanca. És molt habitual sentir, entre els docents, expressions com aquestes: “La meva classe”, “La meva escola”, “Els meus alumnes”... Utilitzem els possessius quan sentim que quelcom ens pertany. En aquesta mateixa línia, valorem molt positivament que el “nostre” edifici no sigui només nostre. Reflexió de la pràctica docent Durant tots aquests anys, els professionals del SEAE, d’ara i d’abans, hem intentat dia a dia acompanyar els centres en els seus reptes, creant espais de reflexió de la pràctica docent que estimulin la innovació i la renovació pedagògica tot potenciant els contextos de col·laboració i de treball en xarxa. Tenim la sort de viure en una comarca acollidora i rica en paisatges, en colors, en sabors, però també compromesa amb l’educació. En els darrers cinc anys de Diàlegs d’Educació han aparegut en les pàgines d’aquest suplement del SETMANARI DE L’ALT EMPORDÀ 693 notícies de l’àmbit educatiu que fan visible la qualitat de l’educació que porten a terme els diferents centres. D’entrada, podria semblar que són moltes, però segur que ens quedem curts perquè la nostra escola és rica en experiències reeixides i bones pràctiques. Ajudar, il·lusionar, acompanyar Ens agradaria continuar formant part de l’engranatge educatiu del territori amb l’objectiu d’ajudar, d’il·lusionar i d’acompanyar els centres en la seva tasca diària. El nostre servei, amb els retocs
i millores que hem d’anar fent, només tindrà sentit si esdevé un referent clar de suport als diferents agents educatius de la comarca de l’Alt Empordà. Ens veiem al Congrés L’Escola Parla, que se celebra a Figueres els propers 1, 2 i 3 de juliol! Aquest quadre recull en xifres la dinàmica que es genera en el si del SEAE, el nombre de docents, d’alumnes i de centres, els grups de treball que es coordinen, el volum d’activitats formatives... EMPORDÀ
Webs específics
Segueix-nos
31
La Xarxa
Visualitzacions
168.000 usuaris únics
Premi Narrativa (Primària-Secundària), Concurs d’Oratòria Juvenil AE, Tallers Escriptura Creativa (TEC), Clubs de Lectura Secundària, Certamen de Lectura en Veu Alta, Regals de Lectura, Jocs Florals de Catalunya, Cienci[Δ]plec, La ciència en primera persona, Teixint mons, Conte per relleus, Rodajoc, Trenant, Cantarella, Cantània, English Day, English Time, TramunTEC, Holocaust Memorial Day, Jugamat, Proves Cangur, L’Albera sense frontera, Jornada de filosofia
Professionals
29
EAP, Fisioterapeutes, Treballadores socials, Mediadora, ELIC, CRP, CREDA, CREDV, personal d’administració
Ocupació
5.300
Sol·licituds
Formació permanent del professorat
1.450 Certificats
assistents anuals
1.300 Aforament
160
Mediateca, espais de formació, sales de tecnologia educativa
Activitats
103 Conferències
Mitjana anual
14
Dades 2015 Alumnat
Docents
23.000
2.100
Recursos educatius
Préstecs i assessoraments
Suplement D.E.
Recursos
900
3.585
50
números
catalogats
Reculls de premsa
Maletes pedagògiques
Centres
120
Llars, escoles, instituts
Compromesos amb...
Projectes Tecnologia Innovació Transferència Inclusió Competència Formació Cohesió Comunicació Currículum
8
Dades anuals Jornades intercentres
5.850 alumnes
Dinamització
45
projectes Xarxa
43
entitats i institucions
16
Diàlegs d’Educació
EMPORDÀ | DIMARTS, 7 D’ABRIL DEL 2015
TEMPS D’ANAR A ESTUDI (amb la col·laboració del Casal de la Gent Gran de Figueres)
VII
ENGLISH TIME ENIGMA
“NO VAL A BADAR!”
ANSWER: SENYALS A LA LÍNIA DEL TEMPS
Adolf Burger va escriure la novel·la The Devil’s Workshop basant-se en el que s’anomenà Operació Bernhard, consistent a falsificar grans quantitats de moneda estrangera per tal de desestabilitzar l’economia dels països enemics. Durant la commemoració de l’Holocaust, s’ha pogut veure la pel·lícula Die Fälscher, basada en la novel·la, en una sessió especial per a l’alumnat d’ESO. Com es titula la pel·lícula en la seva versió castellana? L’economia de quins països es pretenia desestabilitzar? PISTA IMATGE: PISTA CITA: “Quan esclatà la guerra el 1939, jo vivia a Bratislava. Treballava com a impressor en una empresa. [...] Tenia una situació insòlita. Era jueu, però degut al fet que els eslovacs no tenien impressors, ni químics, ni metges, ni tècnics, van fer una excepció amb els jueus que eren especialistes i els deixaven treballar. No havien de portar l’estrella de David i podien anar caminant tranquil·lament a la feina.” Adolf Burger
Josep Carbó Gibert Data naixement: Peralada, 19 de març del 1921 (Casal de la Gent Gran Figueres)
WEB RECOMANADA
LA FRASE
LIMELIGHT HTTP://WWW.LIMELIGHTMAGAZINE.COM.AU/ La revista australiana Limelight, de música i arts clàssiques, proposa un passeig per la història de la música des de l’edat mitjana fins a l’actualitat il·lustrada amb vídeos del Youtube. Hi trobareu les següents pàgines: 1. Edat Mitjana 2. El Renaixement 3. El Barroc 4. L’era clàssica 5. El Romanticisme 6. El naixement del Modernisme 7. La innovació després de la II Guerra Mundial.
RESPOSTA:
Los falsificadores. Regne Unit i Estats Units d’Amèrica
aig a anar a l’escola de Peralada. En aquell temps teníem ben poca cosa. Jo era el petit de tres germans, fill de pagesos, com la gran majoria dels companys de colla. De la meva quinta, érem dotze. Recordo que l’únic que ens distreia era jugar al futbol a la plaça del poble amb una pilota de goma. Tenia un cosí uns vint anys més gran que jo, que, quan jo en tenia 8, em va portar a veure l’Exposició Universal a Barcelona. Va ser impressionant. En aquells temps, ens desplaçàvem amb tartana. Per exemple, jo venia a Figueres amb el meu pare en carro. Recordo que el 1929 va venir a Peralada el rei Alfons XIII. Fou una gran expectació per al poble. De l’escola, però, recordo poca cosa. M’agradava molt llegir i aprendre coses de la història. També dibuixàvem i escrivíem. Ens ensenyaven català, però l’any 1936 es va acabar tot. Llavors va venir la guerra i els temps de Franco. De l’escola recordo el senyor Tomàs Vicenç. Era un mossèn molt bon home, de Banyoles. Anàvem a l’escola els dissabtes, matí i tarda. A les escoles de Peralada, el que ara és el Centre, hi havia un camp de futbol i foren les escoles de la república que jo vaig estrenar. També vaig viure el temps de quan va morir en Macià i com tot es va començar a espatllar. Quan sortíem de les escoles tots anàvem a ajudar a casa nostra: a buscar menjar per als conills, a mu-
“V
nyir les vaques, a ajudar en les feines de l’hort... érem famílies molt senzilles, però, com vivíem de pagès, no vam passar gana. Ara bé, no teníem gaires luxes, no com ara que la mainada té de tot. Els diumenges, un cop havíem complert amb la nostra obligació d’anar a missa, el mossèn ens donava entrades per anar al cinema del poble, que estava a l’església de Sant Domènec. Recordo veure les pel·lícules d’en Charlot. Era el temps del cinema mut i aquell era l’únic luxe que podíem tenir. Després ja va venir la guerra. Dels tres germans que érem tots tres vam anar al front. A mi em van detenir amb 17 anys i em van tenir tancat a Montjuïc, a Barcelona. Eren els dies que van entrar els nacionals a Barcelona. Al cinc dies entraven a Figueres i jo també tornava a casa. El 1938, el meu pare va morir de tristesa, de pensar que mai més veuria els seus tres fills. Un any més tard, però, tornàvem tots els germans a casa i el pare ja no hi era. Van ser anys de molt de treball i molt durs. Per això sempre dic a la mainada que estudiïn i aprofitin els temps. Sobretot en les edats de 10 a 12 anys, que no badin i que continuïn esforçant-se. Si un vol aprendre, ara hi ha moltes facilitats i oportunitats per fer-ho. Nosaltres no teníem cap opció. No hi havia diners ni recursos. Sóc el darrer que és viu d’aquella colla de dotze criatures de Peralada i només voldria dir a tota la mainada que no perdi el temps i aprofiti d’anar a estudi el que puguin. Tant de bo jo hagués pogut continuar estudiant.
It’s raining cats and dogs.
En Josep Carbó acaba de complir 94 anys i recorda amb vivesa anècdotes de la seva infantesa, com quan va anar amb 8 anys a l’Exposició Universal de Barcelona.
La revista té una enorme quantitat de continguts. Si voleu accedir a l’apartat que us recomanem, podeu fer-ne cerca esmentant el nom exacte: “Classical Music: a history according to Youtube”. Els continguts tenen una clara visió universal, i no seria difícil que els centres escolars adaptessin o completessin la idea amb continguts més propers geogràficament i culturalment. Entenem que és una altra manera de comprovar que l’estudi de la història canvia de metodologia des del moment que hi incorporem les TIC.
PONÇ PONS ALAIOR, MENORCA, 1956
« Hi ha moltes teories pedagògiques, però l’única que funciona de ver és estimar-te els alumnes»
BIBLIOTECAE
TÍTOL: «LUDWIG I FRANK»
TÍTOL: «KATÀLEPSIS»
TÍTOL: «M»
AUTOR: NEL·LO, DAVID LA GALERA, 2011
AUTORA: ROCA, MARIA CARME LA GALERA, 2013
AUTORA: BOSCH, LOLITA MAGRANA, 2011
Temàtica: CONVIVÈNCIA (10-12 anys)
Temàtica: DROGUES (12-14 anys)
Temàtica: VIOLÈNCIA DE GÈNERE (14-16 anys)
® Aquesta és la història de dos nens: un és en Ludwig que va néixer en un castell del cor d’Alemanya, que té un defecte físic i els seus pares el volen protegir del món. I l’altre en Frank, que és pobre, fill d’un reparador de màquines d’escriure d’Anglaterra. Un llibre que convida a reflexionar sobre valors com ara les diferències, la convivència... Una edició amb magnífiques il·lustracions de Gustavo Roldán en vermell i negre.
® Obra guanyadora del Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil que narra la història d’un adolescent, l’Èric, que pateix catalèpsia. Amb el seu amic Gerard treuen un profit molt perillós d’aquesta malaltia: amb l’ajut de la cocaïna i la complicitat d’en Gerard, l’Èric es provoca atacs i fingeix morir. La novel·la toca aspectes com el rebuig social, la lluita del dèbil davant del poderós o la dificultat de comunicació entre pares i fills.
® M té 16 anys, és un bon
estudiant i un bon company d’institut, però no és capaç d’explicar a ningú que el seu pare té atemorida la família. El llibre explica, sense embuts, el patiment d’aquest noi i la seva família pels maltractaments que reben. L’autora tracta de forma molt realista el tema de la violència en la família. Un relat dur que entristeix, però també emociona i fa prendre consciència d’aquesta mena de situacions.
• Biblioteca Carles Fages de Climent, de Figueres • Biblioteca Jaume Vicens i Vives, de Roses • Biblioteca Ramon Bordas i Estragués, de Castelló d’Empúries • Biblioteca Victor Català, de l’Escala • Biblioteca Carles Bosch de la Trinxeria, de la Jonquera
• Biblioteca Pere Calders, de Llançà • Biblioteca Marta Fàbrega i Romans, de Sant Pere Pescador • Biblioteca Bonaventura Carles Aribau, de Garriguella • Biblioteca del Port de la Selva • Biblioteca de Vilajuïga
DIMARTS, 7 D’ABRIL DEL 2015 | EMPORDÀ