Dialegs 52

Diàlegs d’Educació

NÚMERO 52 | JUNY DEL 2015

Clubs que desperten el gust per llegir Els centres de secundària aposten cada cop més per crear clubs de lectura en horari extraescolar El Departament d’Ensenyament ha posat èmfasi, els últims cursos, en potenciar la lectura sistemàtica en totes les àrees i matèries del currículum al llarg de tota l’escolaritat bàsica. L’objectiu és augmentar la competència comunicativa i lingüística i el desenvolupament de l’hàbit lector dels infants i joves, sense oblidar que la competència lectora és la base de molts aprenentatges i un requisit per participar amb èxit en bona part dels àmbits de la vida adulta.

Partint d’aquesta premissa i amb l’objectiu d’impulsar el gust per la lectura entre l’alumnat i el professorat, cada cop més els centres de secundària aposten per la creació de clubs de lectura. El curs passat, es va constituir un grup de treball de professorat de llengües –català, castellà i anglès– de sis instituts de l’Alt Empordà amb la intenció de promoure aquest nou espai reservat a la tertúlia entorn d’un llibre: el club de lectura.

Aquest és un espai en el qual tant alumnes com professors participen de forma voluntària.

“Vam aconseguir que s’hi comprometessin professors de diferents àrees i, a través del grup de treball, ens vam coordinar molt bé, perquè podem fer un inter-

canvi de recursos i de maneres de fer, podem comentar quins són els llibres que funcionen més bé i els que no tant, i podem fer-nos recomanacions”, explicar Lourdes Godoy. Ella és professora de llengua i literatura catalana de l’Institut Alexandre Deulofeu de Figueres, un dels sis que formen el grup de treball. També hi ha els instituts de Vilafant i de Castelló d’Empúries; el Cap Norfeu, de Roses, El Pedró, de l’Escala; i l’Olivar Gran, de Figueres. El Ramon Muntaner també col·labora, amb l’experiència del seu club lector, en aquest projecte.

Un bloc per a cada club El Club de Lectura integrat per aquests instituts comparteix un site d’Internet al web del Servei Educatiu de l’Alt Empordà, i a més cada centre ha creat el seu propi bloc –es poden consultar en el mateix site– per narrar el desenvolupament de cada sessió i il·lustrar-ho amb fotografies.

Els clubs de lectura se celebren en horari extraescolar i cada institut funciona d’una forma autònoma. Si és possible, es procura que els exemplars del títol triat siguin de préstec de la Biblioteca Fages de Climent, i en alguns casos també es compta amb lots de llibres que aporten les AMPA.

HORARIS MONTSERRAT BARNADAS

EDITORIAL n sortir de casa em trobo amb la veïna que, atrafegada, se’n va cap a casa de la seva filla a donar-li un cop de mà. «És que ella arriba a les 9 del

E

Mestra, assessora del Centre de Recursos Pedagògics (CRP) del Servei Educatiu de l’Alt Empordà

vespre i ve molt cansada!… La vaig a ajudar i així ja es troba la mainada sopada i dutxada...»

Casos com aquest, n’hi deu haver bastants. Però també n’hi ha que no disposen d’aquest bé preuat que són els avis i s’han

Mercè Saurina va comentar al Club de Lectura del Deulofeu el seu llibre Com dues llunes de Saturn. EMPORDÀ

El Club de Lectura del Ramon Muntaner, pioner

INSTITUTS PARTICIPANTS

La professora de l’Institut Ramon Muntaner Mercè Martí va tenir la idea de crear un Club de Lectura per als alumnes de 1r, 2n i 3r d’ESO el curs 2010-2011. De mica en mica, el club ha crescut, tant en nombre d’alumnes com de professors, i fins i tot ha generat tota una sèrie d’activitats complementàries, com és l’acte de cloenda del curs, en el qual es fa l’entrega dels premis del Concurs Epistolar i un concert. FIGUERES | M. R.

쩛 Alexandre Deulofeu ((Figueres). 쩛 El Pedró (l'Escala) 쩛 Cap Norfeu (Roses) 쩛 Olivar Gran (Figueres) 쩛 Institut de Vilafant 쩛 Institut de Castelló d’Empúries 쩛 Ramon Muntaner (Figueres)

d’espavilar tot sols, fent enginyeria amb les activitats extraescolars. La conciliació laboral i familiar és una assignatura pendent en aquest país.

No és d’estranyar que les parelles joves, amb la situació econòmica que hi ha, les dificultats per accedir a un habitatge i els minsos ajuts que es destinen a formar una família, formin part d’un gruix important de joves que esperen, i esperen, i els van passant els anys. Els agradaria tenir fills i criar-los, però queden frenats davant aquests problemes i les condicions laborals que hi ha.

fills quan surten de l’escola?, preguntar-los com els ha anat el dia, si tenen gaires deures per fer, anar sense presses, estar per ells en arribar a casa. En resum, gaudir dels fills, i ells dels pares... Malauradament són pocs.

Fa temps que es parla que calen polítiques de conciliació laboral i familiar, però hi ha pocs avenços. Amb les noves generacions de polítics que estan sorgint, amb el canvi que ha d’experimentar el nostre país, cal que, en dissenyar polítiques socials, econòmiques i educatives es tingui en compte la conciliació laboral i familiar.

Quan, malgrat tot, es tenen criatures, es gaudeix d’una baixa de maternitat força curta comparada amb la d’altres països europeus. No acostuma a quedar cap més remei que compaginar l’activitat laboral amb l’horari de les llars d’infants.

Sort n’hi ha que, aquestes, acostumen a gaudir de molta qualitat i professionalitat.

Conciliació laboral Més tard, en anar a l’escola, ens trobem amb altres horaris, per la qual cosa cal fer noves adaptacions. Però... quins són els pares que poden anar a buscar els seus

152961

FIGUERES | MAIRENA RIVAS

II

Diàlegs d’Educació

DIMARTS, 2 DE JUNY DEL 2015 | EMPORDÀ

L’ESCOLA PARLA

El Departament de Ciències del Cap Norfeu, brillant pels seus cristalls ® L’institut rosinc ha rebut diferents guardons en presentacions i concursos d’àmbit de tot l’Estat i de Catalunya ROSES | MAIRENA RIVAS

El Departament de Ciències de l’Institut Cap Norfeu de Roses ha donat un impuls a l’estudi dels cristalls. Fa dos anys, el centre va guanyar el primer premi nacional a Granada –al Parque de las Ciencias– i, cada cop més, s’ha intensificat el treball dedicat als cristalls, per als quals han arribat nous guardons. En una presentació de cristalls a Girona, el jurat

ha premiat, aquest mateix maig, els cristalls de dos grups d’alumnes del centre: Marc Ayter i Pau Coll, per una banda, i Pau Gascón, Juanjo Murga i Borja Tapia, per l’altra.

A més a més, un cristall dels alumnes del Cap Norfeu Juanlu Castillo, Jordi Gualde i Carlos Muñoz va aconseguir el segon premi al Concurs de Cristal·lització a l’Escola: Cristalls, recerca i divulgació per als joves estudiants, al CosmoCaixa de Barcelona.

Fira dedicada a la ciència Aquest curs, l’institut rosinc ha engegat un altre projecte relacionat amb les ciències: la Fira de la

A l’esquerra, Marc Ayter i Pau Coll amb el seu cristall, i a la dreta, Pau Gascón, Juanjo Murga i Borja Tapia. CAP NORFEU

Ciència, un treball transversal dels diferents departaments del centre (física, química, ciències naturals, tecnologia, matemàtiques i educació física) on els alumnes proposen, investiguen i exposen experiments d’aquestes

àrees. Aquesta activitat es va fer el març passat. L’exposició dels treballs va ser pràctica i es van fer tots els experiments al claustre i al gimnàs del centre, mentre que la resta d’alumnes passaven a veure’ls i a interessar-se’n.

“Va ser molt motivador i engrescador per als nois i les noies, i per això ens demanen que ho fem també en vista al proper curs”, comenta la coordinadora pedagògica de l’Institut Cap Norfeu, Antònia Tubau.

Treball per ambients a l’Escola l’Esculapi Un espai d’El Patinet pensat ® Els continguts estan relacionats a cercar la motivació i l’experimentació dels alumnes

per a famílies amb nens petits

L’ESCALA | M. R.

El treball per ambients a l’Escola l’Esculapi de l’Escala té com a objectiu principal experimentar altres maneres d’ensenyar i aprendre. Per això, s’han creat diferents ambients d’aprenentatge en què cada contingut està relacionat a cercar la motivació i l’experimentació dels alumnes.

Les activitats del projecte preveuen que el professorat i l’alumnat gaudeixin, comparteixin, experimentin, observin, treballin, creixin...

“Després d’haver portat a terme aquest treball a Educació Infantil, i veient el grau de satisfacció de les famílies, dels mestres i dels alumnes, l’escola va considerar que era positiu poder donarli continuïtat i, alhora, ampliar aquesta organització al primer cicle d’Educació Primària”, explica l’equip directiu de l’escola, i també exposa: “Creiem que aquest treball en diferents espais temàtics, o ambients, ens pot ajudar a

A FONS

SALOMÓ MARQUÈS Pedagog. Professor del Departament de Pedagogia de la Universitat de Girona

TREPITJANT HISTÒRIA a fa molts anys que mestres renovadors com Pau Vila i Miquel Santaló proposaven que la geografia s’havia d’aprendre amb els peus. És a dir, trepitjant el territori, no pas darrere una taula o aprenent de memòria el

J

L’Espai Familiar funciona entre els mesos d’abril i juny. EL PATINET LLANÇÀ | M. R.

superar les dificultats amb què ens hem anat trobant els darrers anys, a causa de grups nombrosos o de diversitat d’alumnes, principalment”. El projecte engloba els principis educatius del que l’Esculapi creu que ha de ser “una escola del segle actual”.

A Educació Infantil, els ambients corresponen a la Mediateca, el Laboratori, el Moviment, el Taller i l’Imaginari.

Pel que fa a Cicle Inicial, els ambients tenen aquests noms: Va d’art, Divermat, Experimenta i Gardening School.

L’Espai Familiar que ofereix la Llar d’Infants Municipal El Patinet de Llançà és un servei gratuït adreçat a famílies amb nens que tenen de 0 a 3 anys i que no assisteixen a la llar.

En aquest espai, s’ofereix un espai de joc i relació, en què els infants poden explorar i relacionarse entre ells i també amb els adults. En aquest entorn mateix,

que deien els manuals. Es tractava de fomentar una escola activa que ajudés a pensar als nois i les noies, a fer persones amb criteri a través de l’observació i l’experimentació.

Els catalans en general i els gironins de manera especial, a més de la geografia, també podem aprendre part de la nostra història més recent trepitjant el territori. Una història que sovint no s’explica a les escoles i que determinats governants s’entesten a oblidar voluntàriament perquè –diuen– no cal mirar enrere sinó endavant. Em refereixo a la República, la Guerra Civil, la Retirada, l’Exili... Vivim en un territori de

frontera carregat d’història.

Una frontera que entre els anys 1936 i 1939 veié sortir milers de persones per no ser atrapats per militars rebels al govern de la República.

Marxaven d’una guerra civil molt dura i llarga. La victòria dels rebels i quaranta anys de dictadura han inculcat por, resignació i silenci, molt de silenci. Ara les generacions joves volen saber què va passar i no és fàcil. Perquè tal com diu l’historiador Ian Gibson “El gran problema de este país es que la derecha que tenemos es incapaz de asumir la criminalidad del régimen franquista, responsable no solo de lo que pasó durante la

guerra en la retaguardia, sino de las ejecuciones de la posguerra, que siguieron y siguieron...”

L’actual presidenta de Xile, Michelle Bachelet, víctima de la dictadura de Pinochet, fa uns anys manifestava, el 2010 en una entrevista a La Vanguardia: “Sobre el olvido no se puede construir ninguna convivencia. Para poder avanzar hay que conocer todo el pasado y afrontarlo. La única manera de avanzar es conocer la historia, afrontarla y reparar los daños infligidos a las víctimas.”

El Museu Memorial de l’Exili, a la Jonquera, la mina de la Vajol, el coll de Lli i el coll de la Manrella, el veïnat de les Illes, la

L’organització per ambients es fa a Educació Infantil i al Cicle Inicial. L’ESCULAPI

les famílies poden compartir vivències, dubtes, inquietuds i anècdotes entre elles, i també amb professionals que els orientaran en la tasca d’educar i fer créixer els seus fills i i les seves filles.

L’Espai Familiar d’El Patinet es porta a terme entre els mesos d’abril i juny. L’horari és de 17.30 a 18.30 hores. Acostumen a ser dues sessions per mes. platja d’Argelers, la maternitat d’Elna, etc., són llocs que tenim a tocar i que tenen el valor afegit de la dimensió història.

Tots sabem que explicar el pas de la frontera durant la Retirada o els camps de concentració d’Argelers, Barcarès o explicar que a Cotlliure hi ha la tomba de Machado i a Prada la de Pompeu Fabra, etc., des de darrere d’una taula no té res a veure si no ho expliques sobre el terreny.

Amb la família, amb els estudiants, amb els veïns, amb el socis de l’entitat, etc., cal aprofitar activament el fet que vivim en un territori històric i trepitjarlo.

Diàlegs d’Educació

EMPORDÀ | DIMARTS, 2 DE JUNY DEL 2015

III

DIALOGUEM AMB...

Joana Rodríguez MESTRA JUBILADA. EXDIRECTORA DE LA COMUNITAT D’APRENENTATGE AMISTAT

«L’escola ha de ser un lloc transformador» ENTREVISTA

d’allà vaig anar a la rural.

P

Un canvi bastant radical.

Sempre havia treballat amb molta gent i en equip, i de cop a Ordis ens vam trobar una companya i jo soles. La creativitat o les ganes d’innovar te les has de buscar tu com a persona, perquè pràcticament no pots compartirho amb ningú. L’experiència, les escoles d’estiu, el moviment de mestres i el que aprens dels companys t’ajuden a fer camí.

R

Joana Rodríguez (Barcelona, 1953) va impulsar la comunitat d’aprenentatge Amistat a Figueres a partir de la idea que aprendre és una interacció i un diàleg, i que tan important és aprendre a treballar la consciència individual com la grupal. Va estudiar magisteri mentre treballava en una fàbrica, i tot i haver-se especialitzat en psicopedagogia i educació social, diu que de qui ha après molt és dels seus propis companys.

FIGUERES | MAIRENA RIVAS P

Quan va arribar a l’Alt Empordà?

El 1985, per fer de mestra a Ordis, a l’escola rural. Hi vaig aprendre moltes coses. Ordis em va servir d’escola.

R

P

D’on venia?

R Venia d’haver participat en les Escoles en Lluita, que va suposar un trencament amb l’escola franquista, entre cometes. Vam començar a posar en pràctica mètodes i activitats que trencaven amb tot allò que s’havia conegut fins a aquells moments. Després vaig estar a la Pompeu Fabra, a Santa Coloma de Gramenet. La transició era una efervescència. I

Un camí que la va portar fins a l’Amistat, el seu últim gran projecte.

Joana Rodríguez té un discurs sòlid sobre la importància que els nens aprenguin dialogant. BORJA BALSERA

P

Quan vaig entrar a les Escoles en Lluita, vam ocupar una escola i vaig estar-hi un any sense cobrar, posant en pràctica aquells recursos, idees i ideals que teníem. Sempre havia tingut a dins aquelles inquietuds i, quan em van donar l’oportunitat de dirigir un centre, les quatre persones que érem vam posar sobre la taula que educar és molt més que ensenyar matemàtiques, llengua o ciències socials.

R

P

Què és educar?

R Educar és aprendre tots junts matemàtiques, llengua i ciències socials. Potser això és el que costa més d’entendre. Aprendre és sempre una interacció, és un diàleg en el qual han de sorgir hipò-

tesis, preguntes... i a partir d’aquí s’aprèn. Jo encara vaig a l’Amistat de voluntària i m’encanta perquè sempre tinc coses noves a descobrir.

P La comunitat d’aprenentatge era un concepte nou d’escola. Va ser fàcil “vendre-la” a les famílies?

R Això va ser el més difícil. A la comarca se’ns ha entès poc, crec. La sort que vam tenir, quan vam començar, és que al cap d’un o dos anys la Generalitat va confiar en el centre de recerca CREA de la Universitat de Barcelona (UB), que és l’impulsor de les comunitats d’aprenentatge. Ens vam posar en contacte amb ells i vam assentar les bases teòriques de l’Amistat.

P

Què és l’escola?

R L’escola ha de ser un lloc transformador, on les persones creixin culturalment, perquè hi ha d’haver metges i hi ha d’haver enginyers, això és bàsic i fonamental, però han de créixer també tenint consciència que ells són el futur i que, per tant, l’ésser humà és un ésser social que forma part d’aquesta societat. Això potser és el que s’ha abandonat en moltes escoles.

P

Ho pot explicar?

Moltes escoles busquen l’excel·lència només en el context instrumental i obliden aquesta altra part. S’ha de treballar la consciència individual per tenir una bona autoestima, per estar segur, per voler aprendre, per voler saber, i s’ha de treballar la consR

ciència social per al grup, per a la classe, per a la família i per a la societat. Les persones som transformadores, perquè, si no fos així, encara estaríem amb el taparrabo i la llança.

P Quina és la millor manera d’aprendre?

R El mètode és aprendre a partir del diàleg, de les interaccions.

Quan jo anava a l’escola, el profe ens explicava la veritat, que dos i dos són quatre, i practicàvem allò que el profe ens deia. A partir del diàleg, però, tu pots plantejar que tens això i que amb això es poden fer moltes coses. Sempre en grup, i amb el diàleg entre els alumnes i el profe, dedueixen i arriben a la conclusió que, si tu agafes dos i dos i els ajuntes, fan quatre.

PRÀCTICA REFERENT

Editen:

Una iniciativa educativa, un logo ® El grup de Geografia i Història de Secundària ha promogut aquest curs el disseny de logotips FIGUERES | REDACCIÓ

Els editors del suplement Diàlegs dʼEducació no tenen perquè compartir les opinions expressades en les diferents seccions.

Per a més informació adreceu-vos a: www.sealtemporda.net.

Col·laboren:

Un logotip té la feina de condensar en una imatge, en una tipografia, en un joc de colors, tota la força d’una idea, d’una iniciativa, d’un programa, del que sigui que ja es vol donar per consolidat i que s’ha de perllongar en el temps. Evidentment aquest és el cas del grup de Geografia i Història de Secundària. En els actes que preparava per commemorar l’Holocaust, i tenint en compte que el grup manté la intenció de continuar fent propostes al voltant de l’exili, la deportació i l’Holocaust, va assumir la necessitat de crear un logo identificatiu.

I els membres del grup de treball van pensar que la millor opció era obrir l’acció a la participació de l’alumnat. Això implicava considerar i reconsiderar quin fet és el que es vol representar amb el logotip, i veure quines noves aportacions feia l’alumnat a partir de la seva pròpia lectura i interpretació.

La col·lecció completa de logos enriquia enormement la concepció del projecte, sumaven mirades i contextos

Autora: Agustina Salvatierra

Lògicament se’n va triar un, entre tots els logos presentats, però la col·lecció completa de propostes enriquia enormement la concepció del projecte, sumaven mirades i contextos.

Autora: Emma Gómez

Més de quaranta propostes De les més de quaranta propostes recollides, el logo guanyador va ser el d’Agustina Salvatierra, de l’Institut Alexandre Deulofeu.

Van quedar finalistes Dani Ruiz, del Cendrassos, i Emma Gómez, de l’Olivar Gran. Però més enllà dels seleccionats, tots els logos van tenir el seu moment de protagonisme als actes del 70è aniversari de la fi de la Segona Guerra Mundial i de l’alliberament dels camps de concentració.

Autor: Dani Ruiz

Diàlegs d’Educació

IV

DIMARTS, 2 DE JUNY DEL 2015 | EMPORDÀ

TEMPS D’ANAR A ESTUDI (amb la col·laboració del Casal de la Gent Gran de Figueres)

ENGLISH TIME ENIGMA

“JUGÀVEM A BATEJAR NINES”

Betty Cros Gascons Naixement: Castelló d’Empúries, 2 de febrer del 1946 (Casal de la Gent Gran Figueres)

ANSWER: SENYALS A LA LÍNIA DEL TEMPS

La Generalitat de Catalunya ha decidit dedicar l’any 2015 a una “lluitadora antifeixista, supervivent dels camps d’extermini nazis, propagadora del seu testimoni i infermera. És una dona forta, coratjosa i solidària, que s’ha convertit en el testimoni de totes les dones que van lluitar a la Guerra Civil i a la Segona Guerra Mundial.” Aquesta dona va ser deportada a Ravensbrück i a Flossenburg. Enguany fa 100 anys. Un llibre recent recull la seva biografia.

De qui parlem? Com es diu el llibre esmentat?

PISTA CITA: PISTA IMATGE: “I això significa preguntar-nos per tots aquells mecanismes psicològics, socials i polítics que en el passat van desembocar en la barbàrie i el sadisme organitzat i que encara estan vigents. És a dir, vol dir plantejar-nos fins a quin punt aquella lluita per la llibertat que van emprendre abans de la seva deportació mereix ser continuada.”

Lluís Montull, al seu article “Mauthausen, la (nom de la persona) i les galetes de RESPOSTA: Camprodón”

WEB RECOMANADA

Neus Català i “Un cel de plom”

a meva família era molt senzilla. El meu pare treballava de covaire, és a dir, feia cadires de balca, cistells, vímet... La meva mare treballava anant a les cases i de tot el que podia fer per ajudar a l’economia de la casa. Érem dues germanes, jo era la més gran. Fins als 7 anys vaig anar a les Carmelites de Castelló d’Empúries. Era una escola de monges. Recordo els lilàs del pati i haver de demanar d’anar al lavabo en castellà.

Recordo que, quan les monges feien el pa d’àngel, dels retalls que quedaven ens en donaven com un premi si ens havíem portat bé. Als 8 anys, els meus pares em varen portar al Cor de Maria i, com altres nenes d’aquella època, ens quedàvem internes tot l’any. Només tornàvem a casa per les festes de Nadal i a l’estiu. Els pares ens venien a veure els caps de setmana i ens portaven roba neta i alguna dolça. Quan això passava, les nenes ajuntàvem tot el que ens havien portat i jugàvem a “batejar nines”. Ens organitzàvem un berenar entre totes.

Les assignatures que més m’agradaven eren geografia i gramàtica. Els números no em feien el pes. Les monges ens feien fer unes llibretes amb ploma i tinta i lletra de redondilla. També teníem uns quadernets amb problemes de matemàtiques.

“L

Durant tot el dia, la religió era el tema predominant. Les monges ens despertaven dient: “¡Viva Jesús i Maria!” Tot seguit anar a missa, combregar, confessions, l’hora de l’Àngelus, el rosari de la tarda, Setmana Santa, el mes de Maria... També ens feien fer labors i la vainica la vaig avorrir.

El record més negatiu que tinc d’aquells temps és el fred que passàvem en la sala del dormitori. En aquest espai hi havia uns vint llits.

Per a mi, la Madre Esperança va ser el meu puntal i la meva segona mare. Era una dona molt humana. Aquesta dona ens portava a berenar a la muntanyeta, on ara hi ha les cases dels militars. Als 4 anys, va marxar cap a l’Argentina, a Xaco. Quan venia de vacances, ens vèiem.

Actualment penso que la tasca d’educar és una feina de les famílies, pares i mares. L’escola ha d’ensenyar amb bons professionals i d’ells penso que molta de la seva tasca és vocacional.

Respecte a les noves tecnologies, veig que avui dia hi ha un abús molt important. No pot ser que la gent, mentre fa un cafè, dina o enraona, estigui pendent del mòbil i no de la persona que té al davant. Es perd la comunicació humana.

Parking lot

Betty Cros va estudiar de ben petita a les Carmelites de Castelló i, quan tenia 8 anys, al Cor de Maria, a Figueres.

LA FRASE

LYRICHS TRAINING HTTP://LYRICSTRAINING.COM/

NICOLE DIESBACH PSICÒLOGA FRANCESA, 1930

Fa temps que el portal de Lyrichs Training permetia assajar les cançons de moda com si fos un karaoke, però també fer competicions amb tu mateixa endevinant les paraules ocultes de la lletra de les cançons. Amb diferents nivells de dificultat i en diversos idiomes: anglès, francès, castellà, italià, portuguès, alemany, japonès... Des de fa poc, la

pàgina incorpora també cançons en català. Una eina interessant per practicar idiomes, inclòs el nostre, d’una manera lúdica i agradable, de manera individual i col·lectiva, al centre o a casa. El web, a més, permet la col·laboració dels usuaris que volen pujar cançons per enriquir-ne el catàleg a disposició de tots.

Torneu a la infantesa i mireu en quin moment no vau ser feliç, perquè el que vivim en la infantesa es repeteix tota la vida.»

«

BIBLIOTECAE

TÍTOL: «UN PETÓ DE MANDARINA»

TÍTOL: «EM DIC LAIA»

TÍTOL: «NOEL ET BUSCA»

AUTORA: CANAL, EULÀLIA BARCELONA: BARCANOVA, 2011

AUTORA: PUIG I MASIP, GEMMA BARCELONA: ESTRELLA POLAR, 2010

AUTOR: BURGAS, ÀNGEL BARCELONA: LA GALERA, 2014.

Temàtica: SENTIMENTS (10-12 anys)

Temàtica: SEXUALITAT (12-14 anys)

® En Tavi s’enamora de la Vanina el primer dia que la veu asseguda a la classe. Ella ha arribat d’un país llunyà, envoltada de misteris. Però en Tavi no tindrà el camí gens fàcil.

Eulàlia Canal ens ofereix una magnífica novel·la d’un primer amor, un relat de superació de la timidesa del protagonista, que, a poc a poc, anirà guanyant confiança en si mateix.

Amb unes il·lustracions irreals i fantasioses se’ns presenta una història plena de sentiments i molt imaginativa.

® La Laia és una noia adolescent corrent, introvertida, però amb una gran vida interior i de bona pasta.

La seva mare l’apunta a un curs d’interpretació on coneixerà l’Àlex, de qui a poc a poc s’enamorarà.

Però hi ha una cosa de l’Àlex que desconeix: a partir d’una anècdota, la Laia descobreix, als 16 anys, quina és la seva opció sexual i això l’obligarà a reafirmar-se i acceptar-se tal com és. L’autora tracta el tema del lesbianisme des d’una mirada positiva, defugint els tòpics sobre reaccions negatives i oferint un aire de normalitat.

Temàtica: VIOLÈNCIA DE GÈNERE (14-16 anys)

® L’Enric es desperta a l’hospital

i no recorda gairebé res. No sap qui és ni què li ha passat. Però tot i la desorientació és capaç de detectar que alguna cosa no va a l’hora... sinó, per què hi ha d’haver vigilància policial a la porta de l’habitació? Per què un desconegut li escriu una nota on diu: «Noel et busca»?...

Basada en uns fets reals, és una història dura, però que atrapa de seguida pel suspens que conté. Àngel Burgas tracta temes molt recomanables per als adolescents.

• Biblioteca Carles Fages de Climent, de Figueres • Biblioteca Jaume Vicens i Vives, de Roses • Biblioteca Ramon Bordas i Estragués, de Castelló d’Empúries • Biblioteca Victor Català, de l’Escala • Biblioteca Carles Bosch de la Trinxeria, de la Jonquera

• Biblioteca Pere Calders, de Llançà • Biblioteca Marta Fàbrega i Romans, de Sant Pere Pescador • Biblioteca Bonaventura Carles Aribau, de Garriguella • Biblioteca del Port de la Selva • Biblioteca de Vilajuïga