Diàlegs d’Educació
NÚMERO 54 | OCTUBRE DEL 2015
La clau educativa de l’exili i l’holocaust Deu instituts, juntament amb el MUME, coordinen propostes pedagògiques sobre la deportació FIGUERES | MAIRENA RIVAS
L’holocaust, l’exili, la deportació, episodis tristos i esfereïdors de la història de la Humanitat que s’expliquen a les aules de secundària amb un clar sentit sensibilitzador, amb un clar objectiu de generar reflexions i sentiments democràtics. Professors d’Història de deu instituts de l’Alt Empordà, amb la col·laboració del Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera (MUME), es coordinen en el grup de treball Exili, Deportació i Holocaust. Plegats, estudien, analitzen, dissenyen i promouen activitats pensades per transmetre als alumnes de secundària aquests fets reals que van sacsejar consciències. La idea de crear aquest grup de treball va néixer el curs passat, de la mà de professors de L’Olivar Gran, del Narcís Monturiol, de l’Alexandre Deulofeu, dels Cendrassos, del Centre Escolar Empordà i de l’Institut de Vilafant. Per una part, cada centre pel seu compte va incidir en la commemoració del 70è aniversari de l’alliberament als camps de concentració nazis. I va ser el 28 de gener del 2015 quan va tenir lloc una trobada conjunta, d’estudiants de tots els instituts, a la Jonquera,
INSTITUTS PARTICIPANTS
쩛 Alexandre Deulofeu (Figueres). 쩛 El Pedró (l’Escala) 쩛 Illa de Rodes (Roses) 쩛 Olivar Gran (Figueres) 쩛 Institut de Vilafant 쩛 Narcís Monturiol (Figueres) 쩛 Cendrassos (Figueres) 쩛 Ramon Muntaner (Figueres) 쩛 Institut de la Jonquera 쩛 Institut de Castelló d’Empúries També col·labora el Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera (MUME)
per compartir experiències educatives en un espai de reflexió. Els professors que van promoure aquella iniciativa van veure prou important donar-li continuïtat i el curs 2015-2016 fins i tot s’ha ampliat el nombre d’instituts interessats a treballar aquesta temàtica (el Centre Escolar Empordà, però, ara no és al grup). Aquest equip de professorat s’ha marcat tres objectius concrets per desenvolupar-los en els pròxims mesos. En primer lloc, han previst muntar una exposició per commemorar la fi del franquisme i l’inici de la transició de-
El grup de professors d’Història, en l’última reunió, el 30 de setembre, al Servei Educatiu. BORJA BALSERA
mocràtica. És important destacar que els materials, els fons i els documents que s’exhibiran a la mostra els hauran recopilat els mateixos alumnes a casa seva. L’exposició tindrà com a seu de punt de partida un espai de Figueres per concretar, si bé serà itinerant i es podrà visitar en tots els municipis on hi ha els instituts que formen part del grup de treball. És previst, alhora, que el 20 de novembre del 2015, coincidint amb la
inauguració de l’exposició, vingui a Figueres el periodista Eduardo Martín de Pozuelo a pronunciar una conferència sobre holocaust i franquisme. El segon objectiu consisteix a fer reproduir als alumnes la marxa de l’exili de Figueres a la Jonquera (un tram el faran en autocar) perquè experimentin en la pròpia pell la desesperació de la fugida de tanta gent el 1939. I per completar el programa
que preparen els professors, es vol organitzar un viatge de cara a l’abril del 2016 als camps de Mauthausen i Auschwitz amb estudiants de primer de Batxillerat. El grup de treball Exili, Deportació i Holocaust té pràcticament totes aquestes activitats organitzades. “És el compromís del món educatiu amb la defensa dels drets humans i amb el dret a la memòria”, conclouen els professors.
EDUCAR AVUI. REFLEXIONS SOBRE EDUCACIÓ
De la mateixa manera que no podem delegar la responsabilitat total del treball de les emocions als centres educatius, i obviar el paper fonamental que té la família en l’educació dels joves, tampoc podem pensar que amb una metodologia adient, la bona predisposició del professor per captar i treballar les emocions és suficient: cal que les nostres escoles i educadors disposin dels recursos humans i materials per poder atendre la diversitat d’alumnes que tenim a les aules. I així potser serem capaços d’ensenyar les matemàtiques amb el cor i la llengua de les relacions socials.
MARIA DOLORS DURAN LLAONA
arlar d’educar en el segle XXI sovint ens porta a pensar en les noves tecnologies i a endinsar-nos en un món cibernètic que cal que vagi íntimament lligat a potenciar les competències dels nostres alumnes, enfortir els valors, fomentar les bones relacions interpersonals i
P
Membre de l’Equip ELIC del Servei Educatiu de l’Alt Empordà
desenvolupar aptituds per a la vida personal i professional. Com a educadors, busquem la millor manera d'aconseguir aquests objectius, i apliquem a les aules diferents metodologies (Warldorf, Montessori, Freire, Intel·ligències múltiples de Gardner, mètode d’aprenentatge-ensenyament d'Ausbel, la
portant que tota la comunitat educativa comparteixi, cregui i treballi conjuntament per arribar a la fita proposada. Els canvis metodològics haurien d’anar acompanyats de l’educació de les emocions. La intel·ligència emocional no és només una qualitat individual. La capacitat del professor per captar, comprendre i regular les emocions dels seus alumnes i l’acompanyament que els fa amb la paraula, el gest o la mirada ha de contribuir a l’èxit escolar.
a:
A Barcelona, trobareu PAÏSOS CATALANS, 28, Barcelona ROSSELLÓ/ ROCAFORT, Barcelona JOAN PEIRÓ, VESTÍBUL ESTACIÓ SA, Barcelona CONSELL DE CENT, 147, Barcelona PORTAL DE L’ÀNGEL, 8, Barcelona AVINGUDA GAUDÍ, 25 cantonada Lepant, Barcelona LOPE DE VEGA, 81, Barcelona
Ara el Setmanari de l’Alt Empordà
! s a prop é m t l o m
152875
EDITORIAL
metacognició, el mètode tradicional...). Esbrinar quines estratègies organitzatives i metodològiques són les òptimes per aplicar en el context d’aula i centre per aconseguir els nostres objectius es fa difícil i cada centre i educador planifica i adopta les que creu que poden ajudar més els seus alumnes. Fer canvis en la nostra manera de treballar també vol dir ser valent per assumir el repte d’innovar, i la incomoditat que pot generar “sortir de la nostra zona de confort”. És im-