Diàlegs d’Educació
NÚMERO 54 | OCTUBRE DEL 2015
La clau educativa de l’exili i l’holocaust Deu instituts, juntament amb el MUME, coordinen propostes pedagògiques sobre la deportació FIGUERES | MAIRENA RIVAS
L’holocaust, l’exili, la deportació, episodis tristos i esfereïdors de la història de la Humanitat que s’expliquen a les aules de secundària amb un clar sentit sensibilitzador, amb un clar objectiu de generar reflexions i sentiments democràtics. Professors d’Història de deu instituts de l’Alt Empordà, amb la col·laboració del Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera (MUME), es coordinen en el grup de treball Exili, Deportació i Holocaust. Plegats, estudien, analitzen, dissenyen i promouen activitats pensades per transmetre als alumnes de secundària aquests fets reals que van sacsejar consciències. La idea de crear aquest grup de treball va néixer el curs passat, de la mà de professors de L’Olivar Gran, del Narcís Monturiol, de l’Alexandre Deulofeu, dels Cendrassos, del Centre Escolar Empordà i de l’Institut de Vilafant. Per una part, cada centre pel seu compte va incidir en la commemoració del 70è aniversari de l’alliberament als camps de concentració nazis. I va ser el 28 de gener del 2015 quan va tenir lloc una trobada conjunta, d’estudiants de tots els instituts, a la Jonquera,
INSTITUTS PARTICIPANTS
쩛 Alexandre Deulofeu (Figueres). 쩛 El Pedró (l’Escala) 쩛 Illa de Rodes (Roses) 쩛 Olivar Gran (Figueres) 쩛 Institut de Vilafant 쩛 Narcís Monturiol (Figueres) 쩛 Cendrassos (Figueres) 쩛 Ramon Muntaner (Figueres) 쩛 Institut de la Jonquera 쩛 Institut de Castelló d’Empúries També col·labora el Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera (MUME)
per compartir experiències educatives en un espai de reflexió. Els professors que van promoure aquella iniciativa van veure prou important donar-li continuïtat i el curs 2015-2016 fins i tot s’ha ampliat el nombre d’instituts interessats a treballar aquesta temàtica (el Centre Escolar Empordà, però, ara no és al grup). Aquest equip de professorat s’ha marcat tres objectius concrets per desenvolupar-los en els pròxims mesos. En primer lloc, han previst muntar una exposició per commemorar la fi del franquisme i l’inici de la transició de-
El grup de professors d’Història, en l’última reunió, el 30 de setembre, al Servei Educatiu. BORJA BALSERA
mocràtica. És important destacar que els materials, els fons i els documents que s’exhibiran a la mostra els hauran recopilat els mateixos alumnes a casa seva. L’exposició tindrà com a seu de punt de partida un espai de Figueres per concretar, si bé serà itinerant i es podrà visitar en tots els municipis on hi ha els instituts que formen part del grup de treball. És previst, alhora, que el 20 de novembre del 2015, coincidint amb la
inauguració de l’exposició, vingui a Figueres el periodista Eduardo Martín de Pozuelo a pronunciar una conferència sobre holocaust i franquisme. El segon objectiu consisteix a fer reproduir als alumnes la marxa de l’exili de Figueres a la Jonquera (un tram el faran en autocar) perquè experimentin en la pròpia pell la desesperació de la fugida de tanta gent el 1939. I per completar el programa
que preparen els professors, es vol organitzar un viatge de cara a l’abril del 2016 als camps de Mauthausen i Auschwitz amb estudiants de primer de Batxillerat. El grup de treball Exili, Deportació i Holocaust té pràcticament totes aquestes activitats organitzades. “És el compromís del món educatiu amb la defensa dels drets humans i amb el dret a la memòria”, conclouen els professors.
EDUCAR AVUI. REFLEXIONS SOBRE EDUCACIÓ
De la mateixa manera que no podem delegar la responsabilitat total del treball de les emocions als centres educatius, i obviar el paper fonamental que té la família en l’educació dels joves, tampoc podem pensar que amb una metodologia adient, la bona predisposició del professor per captar i treballar les emocions és suficient: cal que les nostres escoles i educadors disposin dels recursos humans i materials per poder atendre la diversitat d’alumnes que tenim a les aules. I així potser serem capaços d’ensenyar les matemàtiques amb el cor i la llengua de les relacions socials.
MARIA DOLORS DURAN LLAONA
arlar d’educar en el segle XXI sovint ens porta a pensar en les noves tecnologies i a endinsar-nos en un món cibernètic que cal que vagi íntimament lligat a potenciar les competències dels nostres alumnes, enfortir els valors, fomentar les bones relacions interpersonals i
P
Membre de l’Equip ELIC del Servei Educatiu de l’Alt Empordà
desenvolupar aptituds per a la vida personal i professional. Com a educadors, busquem la millor manera d'aconseguir aquests objectius, i apliquem a les aules diferents metodologies (Warldorf, Montessori, Freire, Intel·ligències múltiples de Gardner, mètode d’aprenentatge-ensenyament d'Ausbel, la
portant que tota la comunitat educativa comparteixi, cregui i treballi conjuntament per arribar a la fita proposada. Els canvis metodològics haurien d’anar acompanyats de l’educació de les emocions. La intel·ligència emocional no és només una qualitat individual. La capacitat del professor per captar, comprendre i regular les emocions dels seus alumnes i l’acompanyament que els fa amb la paraula, el gest o la mirada ha de contribuir a l’èxit escolar.
a:
A Barcelona, trobareu PAÏSOS CATALANS, 28, Barcelona ROSSELLÓ/ ROCAFORT, Barcelona JOAN PEIRÓ, VESTÍBUL ESTACIÓ SA, Barcelona CONSELL DE CENT, 147, Barcelona PORTAL DE L’ÀNGEL, 8, Barcelona AVINGUDA GAUDÍ, 25 cantonada Lepant, Barcelona LOPE DE VEGA, 81, Barcelona
Ara el Setmanari de l’Alt Empordà
! s a prop é m t l o m
152875
EDITORIAL
metacognició, el mètode tradicional...). Esbrinar quines estratègies organitzatives i metodològiques són les òptimes per aplicar en el context d’aula i centre per aconseguir els nostres objectius es fa difícil i cada centre i educador planifica i adopta les que creu que poden ajudar més els seus alumnes. Fer canvis en la nostra manera de treballar també vol dir ser valent per assumir el repte d’innovar, i la incomoditat que pot generar “sortir de la nostra zona de confort”. És im-
II
Diàlegs d’Educació
DIMARTS, 6 D’OCTUBRE DEL 2015 | EMPORDÀ
L’ESCOLA PARLA
El Pedró i la seva relació amb l’entorn immediat ® L’institut escalenc fa
una aposta pel programa Aprenentatge i Comunitat L’ESCALA | MAIRENA RIVAS
L’Institut El Pedró de l’Escala aposta aquest curs pel manteniment del Projecte Aprenentatge i Comunitat, un programa que, des del curs 2010-2011, amb el suport de l’AMPA, l’Ajuntament i la Residència Els Pins, ajuda l’alumne a reconduir les actituds disruptives que generen problemes de convivència al centre. L’alumnat que comet faltes de convivència té la possibilitat de reparar-les amb la participació
voluntària en el projecte, col·laborant en tasques de voluntariat al geriàtric de la vila. Les sessions faciliten que l’adolescent aprengui dels seus propis errors, generi situacions de respecte vers la gent gran i prengui consciència de les necessitats de l’entorn. És d’aquesta manera com l’institut escalenc s’ha marcat com a objectiu d’aquest curs 2015-16 consolidar els vincles amb el municipi i la seva àrea d’influència i enfortir els seus trets d’identitat. El darrer curs van arrencar amb força el Club de lectura i el Concurs de Fotografia, dues propostes obertes a alumnat i professorat del centre. Aquest curs, la
Un dels projectes de l’institut és l’Apadrinament lector. INSTITUT EL PEDRÓ
idea és mantenir-les i fomentarne la participació entre la comunitat educativa. Hi ha altres projectes en marxa. Per tal de redescobrir la geografia més propera, l’alumnat de
2n d’ESO pot optar a cursar una matèria de vela, impartida per professionals del Club Nàutic de l’Escala, activitat que els permet un primer contacte amb els esports nàutics.
Un altre vincle amb l’entorn se centra en el projecte Apadrinament Lector, que posa en contacte l’alumnat d’ESO amb el de primària de les escoles del municipi. A més, El Pedró és present al Triumvirat Mediterrani: els alumnes de llatí i grec de Batxillerat visiten els escolars de primària per apropar-los els mites i les llegendes de la cultura clàssica. D’altra banda, l’alumnat de 4t d’ESO amb inquietuds per la Comunicació Audiovisual té l’oportunitat de participar en L’Institut al Dia, un programa de televisió mensual, que es fa amb la col·laboració de Canal 10 Empordà, i que fa difusió de les activitats que es duen a terme al centre. Com a novetat en aquest àmbit de la comunicació, s’ha engegat la Revista Digital, per tal que estudiants de 3r d’ESO aportin la seva particular visió de l’institut.
De les sensacions a les emocions, a la llar d’infants Sol Solet FIGUERES | M. R.
Els nens i les nenes de 2 a 3 anys entenen les coses a través del pensament màgic i simbòlic i això és possible perquè creuen que les coses tenen vida i ànima. La llar d’infants Sol Solet de Figueres s’endinsa en aquest món ric i màgic amb la visita de diferents fades: a la tardor, la Tardorina porta un cistell ple dels fruits de temporada: pomes, blat de moro, magranes, raïms, castanyes, pinyes, fulles... És una fada molt amorosament que explica petites
La Tardorina deixa una petjada màgica a la llar d’infants. SOL SOLET
A l’Escola Pompeu Fabra fan els tallers «Juguem amb les mates» LLANÇÀ | M. R.
L’Escola Pompeu Fabra de Llançà va iniciar el curs passat, al Cicle Inicial, uns tallers de matemàtiques amb la finalitat de proporcionar als alumnes coneixements i eines per a la vida diària. Aquest curs, s’han implantat també a tercer. L’objectiu és aprendre matemàtiques a través del joc manipulatiu, l’observació del medi i la plàstica. Els tallers treballen els blocs d’estadística i atzar; espai forma, i mesura. Les sessions es
A FONS
XAVIER BACHERO I PONT Formador i assessor del Programa Escoles Verdes
SOSTENIBILITAT avant dels nous reptes socials, econòmics i mediambientals que ens planteja la societat actual, molts centres educatius de Catalunya han incorporat actuacions d’educació per a la sostenibilitat
D
fan en horari de matí, dues hores, un cop a la setmana. Els tallers els desenvolupen nou mestres per a sis classes, i això permet treballar amb nou grups reduïts d’alumnes. Els grups són entre nivells i homogenis. Al llarg del curs passat es va elaborar tot el material necessari per dur a terme aquests tallers, amb una magnífica acollida per part dels alumnes, com expliquen els responsables de l’escola. Aquests són els eixos que es treballen:
Pensar matemàticament (construir coneixements matemàtics a partir de situacions on tinguin sentit, experimentar, intuir, relacionar conceptes i realitzar abstraccions); raonar matemàticament (realitzar induccions i deduccions, particularitzar i generalitzar; argumentar les decisions preses, així com l’elecció dels processos seguits i de les tècniques utilitzades); obtenir, interpretar i generar informació amb contingut matemàtic, i interpretar i representar a través de paraules, dibuixos, símbols, nombres i materials, expressions, processos i resultats matemàtics. La valoració final dels tallers
en el seu dia a dia. És per aquesta raó que des del 1998, els departaments de Territori i Sostenibilitat i d’Ensenyament, promouen el Programa Escoles Verdes. Aquest programa té com a finalitat donar suport a tots els centres educatius de Catalunya que volen innovar, incloure, avançar, sistematitzar i organitzar accions d’educació per a la sostenibilitat. A través del programa, s’assessora als centres educatius perquè facin seus els valors de l’educació per a la sostenibilitat en tots els àmbits de la vida del centre, des del currículum fins a la gestió de centre i les relacions amb l’entorn.
A més es promou la participació i la implicació activa de la comunitat educativa en la millora del seu entorn i s’afavoreix l’intercanvi d’experiències entre els centres que formen part del programa. A l’Alt Empordà, 20 centres estan dins el Programa Escoles Verdes: 2 escoles bressol, 14 escoles d’infantil i primària i 4 instituts de secundària. Tots aquests centres han decidit treballar per una gestió més sostenible, ambientalitzar el seu currículum, fomentar la participació entre tota la comunitat educativa i obrir les portes al seu entorn, al barri, al municipi i a la comunitat en general.
històries, impregna l’ambient d’olors i gustos i fa viure experiències sensorials als infants d’una manera fonda i molt vivencial. La Tardorina es converteix en una amiga que acompanya els petits en els seus descobriments. “Sabem que tot el que els porta la fada Tardorina els encurioseix i tots volen veure, tocar, olorar, sospesar i els motiva a expressar-se tant verbalment com amb el gest, o amb la mirada, que diu molt, tot el que els sorgeix espontàniament”, expliquen les
educadores de la llar, i hi afegeixen: “Aquest món que troben amb la manipulació els fa sentir emocions agradables, d’angúnia, de vegades per desconeixement o per por. Altres cops, es troben amb emocions que, a poc a poc, van coneixent i així van establint relacions personals per obtenir una bona habilitat a l’hora de conduir les pròpies emocions i la dels altres.” La fada Tardorina deixa el seu cistell a la llar d’infants i el treball continua amb tot el que conté.
Les mates proporcionen als alumnes eines per a la vida diària. ESC POMPEU FABRA
del curs passat va ser molt positiva tant per part dels alumnes, com del professorat, i els resultats
de l’àrea de matemàtiques també ho van reflectir, és per això que enguany s’ha decidit ampliar-ho.
Des del Programa Escoles Verdes s’organitza, amb el suport Serveis Educatius de l’Alt Empordà, seminaris formatius dirigits als docents responsables de cada una de les escoles verdes de la comarca. Aquests seminaris tenen com a objectiu facilitar el debat sobre temes d’educació per a la sostenibilitat, intercanviar idees i experiències i generar projectes compartits entre els diferents centres de la comarca. Aquest curs 20152016, està previst oferir dos seminaris, un dirigit als centres d’educació infantil i primària i un segon per als de secundària. Cada seminari està format per sis sessions
d’un parell d’hores de durada cada una que es repartiran al llarg del curs. També des del programa s’organitzen i es dóna suport a jornades d’intercanvi entre les escoles verdes de cada un dels territoris, on els diferents centres poden presentar i compartir experiències que estan duent a terme. Formar part d’aquesta xarxa és voluntari i està oberta que s’hi sumin nous centres educatius. Actualment són més de 500 centres educatius, repartits per tot Catalunya, que estan disposats a compartir, discutir, millorar, intercanviar i sumar per a la sostenibilitat.
Diàlegs d’Educació
EMPORDÀ | DIMARTS, 6 D’OCTUBRE DEL 2015
III
DIALOGUEM AMB...
Olga Casco Puga EDUCADORA INFANTIL,
fa. La formació del professorat és molt important.
MESTRA D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA, PSICOPEDAGOGA I NEUROPSICOPEDAGOGA
P Quina és la funció d’una neuropsicopedagoga en una escola?
«El mètode cooperatiu és una manera de fer escola inclusiva»
R A l’escola treballo com a mestra, és la meva principal funció, però puc fer ús d’un ventall de recursos psicopedagògics i neuropsicopedagògics tenint en compte com li agrada aprendre a cada cervell i potenciant-lo. Tot i així penso que la principal funció és oferir un bon servei a la comunitat, assessorar, cooperar i adoptar una actitud comunicativa d’escolta activa.
ENTREVISTA Olga Casco Puga (Girona, 1976) és mestra a Tossa de Mar i els seus inicis en la professió docent es troben a l’Institut de Castelló d’Empúries i a l’Escola Vallgarriga de Sant Miquel de Fluvià. És una gran defensora del treball cooperatiu. És membre de l’Associació Catalana de Múltiples Intel·ligències. CASTELLÓ D’EMPÚRIES | MAIRENA RIVAS P Descrigui la metodologia cooperativa a l’aula. R És una forma de viure que et configura i et permet extrapolarho a diferents contextos. És una manera de fer escola inclusiva, atén la diversitat d’alumnes i ofereix una veritable igualtat d’oportunitats. És una metodologia que ensenya una nova forma de viure. Per aquest motiu, quan em diuen si puc formar amb aquest mètode, jo no el visc com un mètode només que s’aplica a l’aula i quan tanques la porta de l’escola queda allà, el visc com una forma de viure. Sempre dic que l’has de sentir i creure. El descric com una manera empàtica de superar-se a un
mateix acompanyant els altres. És un mètode que resta protagonisme al docent i el converteix en facilitador fent que l’alumnat n’esdevingui el protagonista del seu propi aprenentatge. La principal finalitat del mètode és que tots els alumnes siguin capaços d’aprendre uns continguts mitjançant el treball en equip.
P Com se li va despertar l’interès per aquesta professió?
P Quins són els avantatges de treballar en equip?
Olga Casco diu que els nens són mestres extraordinaris. EMPORDÀ
R Per si mateixa la paraula equip té una connotació molt positiva, això ens dóna la pista que ens ha d’aportar moltes coses bones. El primer que mostro als meus alumnes és la diferència entre treballar en grup o en equip, crec que és important.
sima la distribució de l’aula. Cal que faciliti la interacció entre l’alumnat. A la meva escola anem a poc a poc, hi ha diferents maneres d’aplicar-la. Per exemple, com a tècnica puntual, utilitzant sovint algunes matèries o activitats, com a unitat didàctica utilitzada de forma cooperativa a l’aula, i per la qual jo aposto: una escola que utilitza la cooperació com a forma metodològica.
P
Què és, doncs, el treball en equip?
És una manera engrescadora i eficaç d’aprendre on millora la convivència, potencia la responsabilitat, genera interdependència positiva, promou la superació personal, personalitza l’aprenentatge, et capacita planificant i anticipant... em podria estendre aportant molts avantatges. R
P De quina forma apliqueu a la vostra escola aquesta metodologia? R
Per aplicar-la és importantís-
P
A poc a poc?
R Ens queda molt camí per fer, però, a poc a poc més gent s’afegeix a construir, és com si a poc a poc anéssim construint camí de sorra per camí asfaltat, i estic convençuda que passarem de carretera convencional a autopista, ben segur que cada vegada
circularem cap a aquesta direcció. A la nostra escola es comença a despertar l’interès per aquesta manera de fer com a mètode. Els nens de P-5 aquest curs també s’han afegit, inicien el curs amb una preciosa història que els connecta amb aquesta metodologia. Tot i això, crec que hauríem de plantejar una base curricular comuna on es fonamenti l’autonomia de l’alumnat amb una estructuració cooperativa de l’aprenentatge. Amb quines eines es compta per poder fer aquesta pinya? P
R La principal eina és l’actitud del docent, la seva obertura a la interacció i com transmet a l’alumnat aquesta manera de fer. No és tant què es fa, sinó com es
R Quan era petita recordo com m’agradava jugar a fer de mestra, encara puc sentir aquells moments quan davant la meva pissarra dibuixava amb guixos de colors grans explicacions. Llavors, reproduïa les experiències viscudes. Podria dir que faig de mestra des de ben petita, però oficialment, vaig començar a fer de mestra als 23 anys, un cop vaig acabar educació infantil i educació física a la Universitat de Girona. P
Quin va ser el seu primer destí?
L’institut de Castelló d’Empúries, com a tutora de segon d’ESO i professora d’educació física. Va ser allà on vaig començar a aplicar la metodologia cooperativa. R
P I es va quedar un temps a l’Empordà. R L’Empordà em va enamorar. De fet, el curs següent vaig anar a una petita escola cíclica, peculiar, però apassionant, l’escola Vallgarriga de Sant Miquel de Fluvià, vaig conèixer grans companyes i com sempre extraordinaris mestres: els nens.
PRÀCTICA REFERENT
Editen:
En record de l’Helena Cusí ® El grup Jugamat homenatja la professora de matemàtiques de l’Institut Ramon Muntaner JUGAMAT (GRUP DE PROFESSORS DE MATEMÀTIQUES DE SECUNDÀRIA DE L’ALT EMPORDÀ)
Els editors del suplement Diàlegs dʼEducació no tenen perquè compartir les opinions expressades en les diferents seccions. Per a més informació adreceu-vos a: www.sealtemporda.net.
Col·laboren:
El dilluns 21 de setembre ens va deixar la nostra companya i amiga Helena Cusí. Figuerenca polifacètica que amb la seva força i vitalitat tant actuava o dirigia La Funcional, com dirigia Els Pastorets, com participava en el grup Jugamat. Fou un membre actiu d’ADEMGI (Associació d’Ensenyants de Matemàtiques de les Comarques Gironines) i de la MMACA (Museu de Matemàtiques de Catalunya). L’última idea que ens va proposar al grup va ser portar la seu itinerant del museu de les matemàtiques a Figueres. Tal com ella havia pensat, seguirem treballant perquè aquesta vingui a Figueres el mes de gener vinent. L’Helena, amb el seu permanent somriure, sempre deia que les matemàtiques eren apassio-
L’última idea que ens va proposar al grup va ser portar la seu itinerant del Museu de les Matemàtiques a Figueres nants i que era un delicte que només existissin dins l’aula, de forma acadèmica i artificial per a la majoria dels nostres alumnes. Deia: “Les matemàtiques han de ser vivencials, i tothom les ha de poder tocar”;“Hem de desencotillar l’ensenyament de les matemàtiques”. Gaudia, i feia gaudir els que vam tenir la sort de poder treballar amb ella, plantejant i resolent reptes matemàtics. Amb aquest esperit va ser una de les impulsores del Jugamat (grup de professors de matemàtiques de secundària de la comarca, que pretén traslladar les matemàtiques de l’aula al carrer). Des d’aquí, amb la seva determinació i esperit pràctic i resolutiu, va
Helena Cusí. ROGER LLEIXÀ
aconseguir que l’Ajuntament de Figueres i el Consell Comarcal s’impliquessin en l’organització de les proves Cangur i es reunis-
sin més de 350 alumnes el darrer any, la implicació de la biblioteca amb la mostra de treballs matemàtics, i, sobretot, va lluitar amb tenacitat pel reconeixement d’un altre il·lustre matemàtic figuerenc, Ferran Sunyer i Balaguer. El seu cap era un bullici d’idees i projectes, i amb la seva empenta tot semblava rutllar sol. Quan teníem un projecte lligat ja n’estava rumiant un altre. Fins al darrer moment ha estat treballant en l’ambiciós projecte de dur el Museu de les Matemàtiques per segon cop a Figueres, que aquesta vegada, per iniciativa seva, vindrà acompanyada de tallers, xerrades i cursos per a totes les edats. És ben cert, la nostra companya Helena ha estat, des dels seus inicis, un puntal del Jugamat, i per això no li diem adéu, tindrem sempre present el seu compromís per fer que els figuerencs convisquin amb les matemàtiques i gaudeixin de la seva bellesa.
Diàlegs d’Educació
IV
DIMARTS, 6 D’OCTUBRE DEL 2015 | EMPORDÀ
ENGLISH TIME ENIGMA
ENTORN D’APRENENTATGE DEL CANIGÓ (EdA del Canigó)
PATRIMONI CULTURAL I NATURAL
n aquest espai del Suplement «Diàlegs d’Educació», us presentarem al llarg d’aquest curs l’Entorn d’Aprenentatge del Canigó (EdA del Canigó), una proposta pedagògica que neix amb l’objectiu d’apropar els estudiants de darrer cicle de primària, secundària i batxillerat de les terres catalanes al patrimoni cultural i natural de la Catalunya Nord. Situat a Prada, a la comarca històrica del Conflent, l’EdA del Canigó ofereix la possibilitat de realitzar estades didàctiques per a descobrir el bressol de la cultura catalana, conèixer un entorn natural i paisatgístic emblemàtic i rememorar els fets de l’exili, sempre trepitjant el territori. Cultura, natura, història, paisatge i llengua s’uneixen per esborrar fronteres i celebrar els valors universals que des de l’Abat Oliva fins a Pau Casals van impregnar aquestes contrades. Al Conflent, de ben segur, sereu benvinguts!
E
Víctor Ferreira Responsable CdA del Canigó
The Bible
ANSWER: CLUBS DE LECTURA DE SECUNDÀRIA DE L’ALT EMPORDÀ
ESPAI D’INTERÈS DE L’EDA DEL CANIGÓ
Setembre Del recull «Per molts anys», de Miquel Martí i Pol 1
Sant Miquel de Cuixà
2
Sant Martí del Canigó
3
Castell de Rià
4
Descoberta de Prada
5
Coves Gran Canaletes
6
Vilafranca del Conflent
7
Orgues d’Illa
8 9
Camp refugiats Argelers Museu Memorial Ribesaltes
El setembre anuncia la tardor que s’apropa cada dia.
Com si fos un emblema, pel setembre comença la verema
Sota un cel d’un blau tendre, la natura ens ensenya a comprendre
i el pàmpol d’or convida a renovar la força de la vida.
que l’estiu que s'acaba ha deixat tots els arbres plens de saba
Tornarem a l’escola que ja deu estar trista tota sola
per passar la hivernada sense cap por del vent ni la gelada.
i amb els amics de sempre celebrarem amb joia el setembre.
WEB RECOMANADA
LA FRASE
rada en diferents categories i classificats en diferents cicles educatius i matèries (català, castellà, anglès, matemàtiques, medi, educació especial, aula d’acollida, logopèdia, calaix de sastre i recomanacions). El bloc està obert a la col·laboració de tots aquells professionals que vulguin contribuir a ampliar el fons de recursos.
ALBERT EINSTEIN
MÉS RECURSOS EDUCATIUS HTTP://MESRECURSOSEDUCATIUS.COM Més recursos educatius és un projecte iniciat per dues psicopedagogues i mestres d’Educació Especial de la comarca d’Osona: Nati Bergadà i Laia Jurado. Es tracta d’un bloc en el qual es pot trobar una àmplia selecció de recursos educatius a punt per imprimir. Els recursos i materials es presenten ordenats de manera acu-
ULM, ALEMANYA, 1879 - PRINCETON, NOVA JERSEY, 1955
« L’aprenentatge és
l’experiència, la resta és informació»
BIBLIOTECAE
TÍTOL: «TIRALLONGUES DE CEL I TERRA»
TÍTOL: «AIXÒ ÉS UN SECRET QUE NOMÉS SÉ JO»
TÍTOL: «EL SOL, LA LLUNA I L’AIGUA»
AUTOR: RODARI, GIANNI BARCELONA: ESTRELLA POLAR, 2014
AUTORA: CANAL, EULÀLIA BARCELONA: ANIMALLIBRES, 2014
AUTOR: HERRERA, LAURA EKARÉ, 2015
® Recull de poemes escrits amb una gran imaginació que tracta temes molt diversos i originals com ara que els gats tenen un diari, que un ascensor es transforma en astronauta, que els accents desapareixen o que els oficis tenen colors... Rodari, com sempre, no deixa indiferent els lectors i els seus poemes no deixen de ser jocs de paraules, rimes i significats plens d’humor, diversió i també de crítica social. Amb aquest llibre, Rodari va començar a fer-se conèixer entre el gran públic i avui dia, després de 35 anys de la seva mort, els seus llibres es continuen reeditant.
® Una novel·la d’intriga encarada a resoldre l’assassinat de la senyora Dèlia, però que és, a més, una història realista que s’endinsa en els sentiments de l’Hug, la Rita i en Yuri. La narració de l’Eulàlia Canal atrapa en molts sentits, d’una banda, per la intriga de l’assassinat; de l’altra per l’explicació en primera persona tan propera i real per part de l’Hug de la seva relació amb la Dèlia, del seu amor cap a la Rita i de la seva amistat amb en Yuri; i finalment, pel ritme airós, realista però gens alliçonador que aporta l’autora.
® Fruit del folklore nigerià,
aquesta bonica història explica perquè el Sol i la Lluna viuen a dalt al cel i l’Aigua a la terra. Les il·lustracions d’Ángeles Vargas reflecteixen la terra de la qual prové la història, colors grocs, paisatges, vestits i ornaments típics de Nigèria. La història és planera, vol donar als menuts una explicació senzilla i mitològica a una realitat de la naturalesa que no podem controlar. La resposta es basa en una senzilla relació d’afecte entre els personatges i en una senzilla decisió acordada entre tots, que portarà conseqüències fins a l’eternitat.
• Biblioteca Carles Fages de Climent, de Figueres • Biblioteca Jaume Vicens i Vives, de Roses • Biblioteca Ramon Bordas i Estragués, de Castelló d’Empúries • Biblioteca Victor Català, de l’Escala • Biblioteca Carles Bosch de la Trinxeria, de la Jonquera
• Biblioteca Pere Calders, de Llançà • Biblioteca Marta Fàbrega i Romans, de Sant Pere Pescador • Biblioteca Bonaventura Carles Aribau, de Garriguella • Biblioteca del Port de la Selva • Biblioteca de Vilajuïga