Diàlegs d’Educació
NÚMERO 55 | OCTUBRE DEL 2015
Ciències, «mates» i tecnologia, integrats La «Motxilla Bioclimàtica» és un nou material del CRP del Servei Educatiu de l’Alt Empordà ROSES | MAIRENA RIVAS
La Motxilla Bioclimàtica és un programa educatiu que té com a finalitat apropar l’alumnat a l’aprenentatge de les ciències, les matemàtiques i la tecnologia en qüestions tan rellevants socialment com són la limitació de recursos fòssils, la seguretat energètica, el canvi climàtic i la salut, des d’una òptica experimental i vivencial. La proposta didàctica forma part des d’aquest curs 2015-2016 del banc de recursos del Centre de Recursos Pedagògics (CRP) del Servei Educatiu de l’Alt Empordà (SEAE). Ara mateix, un institut de la comarca, el Cap Norfeu de Roses, té sol·licitat el material per conèixer a fons els seus usos, en el marc d’un projecte transversal de matemàtiques, ciències i tecnologia. El professorat d’aquests tres departaments ha fet una formació específica interna. I també hi ha dos centres de secundària més de l’Alt Empordà que aquest curs implantaran el
projecte als seus respectius currículums. Són l’Institut Olivar Gran de Figueres i l’Institut Cap de Creus de Cadaqués. Aquests dos últims compleixen un dels requisits fonamentals per desenvolupar el projecte de la Motxilla Bioclimàtica entre l’alumnat, i és que tenen el distintiu del programa Escola Verda. El Cap Norfeu, tot i no comptar amb aquesta distinció, s’ha pogut acollir al projecte perquè treballa el programa transversal de ciències, matemàtiques i tecnologia, que s’emmmotlla a la perfecció amb la Motxilla Bioclimàtica. Aparells de mesura professionals La motxilla està constituïda per un conjunt d’aparells de mesura professionals que permeten calcular variables ambientals a partir de les quals es fonamenta el treball experimental i l’anàlisi de resultats. És un projecte que permet realitzar diferents tipologies d’activitats que ajudin l’alumnat a estimular la seva participació en el
ZONA DE CONFORT JOSEP MARIA MORA I VERDENY Assessor tècnic docent Servei Educatiu de l’Alt Empordà
EDITORIAL emps era temps, un savi va fer aflorar un mètode educatiu que funcionava fent i ensenyant a fer preguntes als seus alumnes perquè aquests arribessin, tot sols, a cercar la millor resposta possible. Fins i tot tenien una “assignatura” que anomenaven maièutica [pregunta + resposta + diàleg + discussió + debat = generar confusió = nova resposta] per tal de dubtar i de trobar una resposta més acurada, verídica i precisa. Aquest mètode educatiu on el
T
diàleg sincer amb un mateix era bàsic per cercar l’excel·lència és el que a vegades es troba a faltar a la nostra professió. Que les coses van ràpides és una evidència, que tothom fem teories, una constatació. Ara, tinc els meus dubtes que, més enllà de crear títols i tríptics, siguem capaços de generar un autèntic canvi, si no alleugerim la velocitat i indaguem en l’art de preguntar. Sempre m’ha semblat que ser docent és una professió molt atrevida, valenta i de risc. Només reservada als més destres i prepa-
L’Institut Cap Norfeu de Roses ha estat el primer a estudiar els usos de la motxilla. ROSANA VIDAL
marc d’un procés d’aprenentatge innovador i significatiu, plantejar preguntes claus relatives a l’aplicació de les ciències i la tecnologia per resoldre en el procés d’apre-
nentatge, contrastar idees i autoregular els seus aprenentatges. També els ajuda a reflexionar i a adoptar comportaments que, tant en l’àmbit personal, com familiar
o local, impulsin la sostenibilitat com una forma de millora de l’entorn, alhora que poden consolidar metodologies de treball en equip a partir de l’experimentació.
rats; als que no els fa por “despullar-se professionalment” davant d’un munt de persones, als que saben fugir de l’alienació que pot provocar una saturació del sistema i als que no volen jugar a fer la viu-viu. Som especialistes a preguntar poc i justificar molt. I això, intueixo, pot ser molt perillós. De fet ens passem sis hores al dia, cinc dies a la setmana, quatre setmanes al mes, nou mesos a l’any “manant” més que escoltant o preguntant. Però, és clar, ho fem davant d’unes personetes que tenen 10, 15 o 20 anys menys que nosaltres. Fàcil, no? Una altra cosa és quan hem de defensar i argumentar els nostres plantejaments entre iguals. Llavors ens podem trobar amb expressions com “el meu grup és més difícil”, “el meu centre és diferent” o “la meva àrea és més complicada” i... fi de la conversa. Aquest és un altre tret que identifica la zona de confort. Com
a docents no ens ho podem permetre. Restar dins d’aquesta zona és morir professionalment. És tenir un centre gris, on els murals i els colors sempre són els mateixos, on qualsevol excusa és bona per no sortir. És mantenir els llibres de text per se, és continuar amb les classes magistrals, les portes de l’aula tancades, les taules alineades perquè moure-les porta enrenou, és utilitzar les expressions “això ja ho he fet”, “ja ho he vist”, “ens canvien el nom però sempre és el mateix”. És, és, és... i tot amanit amb mil arguments, diguem que... poc científics. Un centre que només disposa de còpies de seguretat de la Norma, però que no en troba rastre de la seva història o dels seus projectes és un centre que també es mou dins d’aquesta zona. Perquè aquesta apatia pot afectar a docents, centres i administració. Per tant, cal disposar de l’antídot a mà.
I no hi ha millor vacuna que la transparència en l’acció, que ens interroga constantment i ens fa sortir de la zona de confort. Temps era temps, aquell savi que es deia Sòcrates no es cansava de fer preguntes. Quantes ens en fem actualment? Les pensem més d’un minut? Les escrivim? Les contrastem? Les discutim? Les reformulem? Si bé quan entrem en una aula podem trobar una graella on es pregunta: Quin temps fa? Quins nens falten?, o Qui ha fet els deures? També resultaria interessant disposar d’una altra graella sobre el nombre de preguntes que ens fem com a docents, les que fem als alumnes, o bé les que aquests ens fan a nosaltres. Acompanyar a despertar el gust per aprendre, millor dit, el gust per preguntar, per interrogar-se, de ben segur que esdevé un dels plaers més grans de la nostra feina.
Cotxe de l’Any dels lectors www.mejorcoche.epi.es Entra en el web i participa de forma gratuïta
Vota i guanya
6 vals* 200€ BOSCH CAR SEVICE
Cotxes seleccionats com a candidats del mes dʼoctubre
Infiniti Q30
per valor de
150637
per usar en qualsevol dels seus més de 600 tallers
* Els vals se sortejaran entre els lectors del Grup Prensa Ibérica i La Vanguardia.
Kia Optima
Opel Astra
Escull-lo!
II
Diàlegs d’Educació
DIMARTS, 20 D’OCTUBRE DEL 2015 | EMPORDÀ
L’ESCOLA PARLA
L’Institut Castelló potencia les llengües estrangeres ® A banda de l’anglès, el
francès és optatiu a 2n, 3r i 4t, i l’alemany a 2n i 3r CASTELLÓ D’EMPÚRIES | MAIRENA RIVAS
Desenvolupar les capacitats lingüístiques de l’alumnat és un dels objectius essencials de qualsevol activitat d’ensenyament-aprenentatge. En aquesta línia, l’Institut Castelló d’Empúries desenvolupa diversos projectes, un dels quals és la potenciació de les llengües estrangeres. En aquest sentit, a més de l’anglès, cursat per tot l’alumnat, s’ofereixen com a matèries optatives el francès (2n, 3r i 4t d’ESO) i l’alemany (2n i 3r
d’ESO). A més, l’anglès es combina amb el català en el programa L’Ull Viu, realitzat per alumnes del centre i emès per la televisió comarcal. I aquesta mateixa llengua, l’anglès, s’utilitza per impartir una de les unitats formatives del Cicle de Formació Professional Dual de Manteniment de vaixells d’esbarjo i serveis portuaris. Per complementar l’aprenentatge de les llengües estrangeres, està previst que estudiants de l’Institut Castelló d’Empúries puguin participar en un intercanvi amb alumnes de França, puguin fer un viatge a Londres i un altre a Munic. Pel que fa a les llengües catala-
Alumnes que participen en el programa «L’Ull Viu» INSTITUT CASTELLÓ D’EMPÚRIES
na i castellana, s’ha elaborat un projecte conjunt amb les escoles de primària de la zona d’escolarització del municipi i el SINS d’Empuriabrava, en el marc de l’ILEC (Pla d’impuls a la lectura) i coordinat des d’inspecció, amb
l’objectiu de dissenyar una mateixa metodologia respecte de les estratègies d’expressió escrita i de comprensió lectora. S’ha estructurat la tipologia textual segons cada curs i nivell i s’han concretat uns tallers de lectura i unes lectu-
res guiades que a l’aula treballa professorat de matèries diferents, no únicament de l’àmbit de les llengües. Així, hi intervé professorat de Ciències Socials, Música, Ciències de la Naturalesa, Educació Visual i Plàstica, Educació Física, Tecnologia... Amb tot plegat, es pretén millorar les capacitats de presentació de temes, de formular hipòtesis i prediccions, d’inferir, reformular i sintetitzar. Això es fa amb un material comú elaborat conjuntament pels centres implicats i que s’utilitza en aquestes activitats, integrades en el currículum. Per a propers cursos, és previst poder ampliar aquest treball de la comprensió lectora i de l’expressió escrita a d’altres nivells i acabar de perfilar el Pla lector del centre, en el qual s’emmarca, per exemple, el Club de lectura o la Biblioteca d’aula. LLAR D’INFANTS MUNICIPAL TERRA DE VENTS
Racons de llengua i «mates» a cicle inicial i ambients a infantil, a l’Escola Martí Inglés PALAU-SAVERDERA | M. R.
L’organització de l’espai per ambients i racons d’aprenentatge és una de les apostes educatives de l’Escola Martí Inglés de Palausaverdera. A Educació Infantil, a les tardes treballen per ambients pedagògics. “Això respon a les preguntes que ens sorgien com a equip: com respectar les diferències en els ritmes de desenvolupament i com atendre a les necessitats d’aprenentatge dels alumnes”, explica l’equip docent, i hi afegeix: “Hem creat espais que siguin estimuladors de vivències i experiències d’aprenentatge, en què el nen pot observar, preguntar, manipular, experimentar, provar, parlar i escoltar.” En aquest sentit, els alumnes trien lliurement l’ambient que volen: joc simbòlic, art, llum, experiments, construccions, contes... mentre que les mestres acompanyen els infants, observen les descobertes que fan partint de les seves preguntes i escoltant les seves hipòtesis, ajudant-los a avançar en el seu procés de construcció dels aprenentatges. “La funció de la mestra és fer de guia, d’organitzadora i de mediadora de les experiències que van sorgint i de
A FONS
XAVIER BARRANCO ANGULO Inspector d’Educació. ST de Girona Departament d’Ensenyament
CONTRA L’ANGOIXA DELS EXÀMENS
M
ai no he conegut ningú que es mostrés feliç d’haver-se de sotmetre, aplicar o corregir un
La mestra guia els alumnes de cicle inicial als racons. BORJA BALSERA
l’espai”, comenten. D’altra banda, fa sis anys que l’escola va crear els racons de llengua i matemàtiques a cicle inicial. Des que va decidir eliminar els llibres de text a cicle inicial, s’ha anat consolidant i millorant aquesta metodologia. “Els dubtes, els interessos i les preferències dels alumnes ens serveixen per elaborar nou material ajustat a les seves necessitats”, assenyala l’equip de mestres. Així, els infants fan l’aprenentatge de la lectura, l’escriptura, dels conceptes matemàtics bàsics, la numeració, el
càlcul i el raonament a través d’activitats manipulatives que fan de manera autònoma a cada racó. La mestra acompanya en el procés, assessora i dóna pautes. Amb aquesta metodologia, a banda de treballar els coneixements propis de cada àrea, es fomenta l’autonomia, la llibertat d’elecció, la cooperació i el respecte. Al llarg d’aquests anys hem pogut valorar el procés d’aprenentatge dels alumnes que, a hores d’ara, ja estan acabant la primària o estan a l’institut, i els resultats són molt positius.
® La tardor ha entrat de ple a la Llar d’Infants Municipal Terra de Vents de la Jonquera, on els petits estan desenvolupant un taller amb les magranes com a element principal. Les observen per dins i per fora, les toquen, les oloren, les tasten, i, un cop desgranades, les posen en plates sobre taules folrades amb paper. Els infants manipulen la fruita amb una cullera i pots de diferents mesures i així poden experimentar amb les capacitats. També en fan suc.
examen. Jo mateix he associat sempre l’avaluació amb emocions negatives: la selectivitat, l’entrevista de feina, haver de corregir, de posar notes o que ens en posin... nervis, incertesa, dubtes. Així i tot es dóna la paradoxa que l’avaluació ha estat durant segles, i segueix sent, una part nuclear del nostre sistema educatiu. La lògica diu que fa temps que un procés aparentment tan molest i poc útil, s’hauria d’haver eliminat del nostre sistema educatiu. Llavors, per què no ho fem? Per què no eliminem l’avaluació del sistema educatiu?
En la meva opinió no ho fem perquè l’avaluació és útil i –entre altres moltes coses– ha de ser una «eina de pilotatge fonamental per a la regulació dels aprenentatges dels alumnes» Perrenoud, Ph. (2005). “L’évaluation des élèves, outil de pilotage ou pare angoisse?” Cahiers pédagogiques, nº 438, déc. p. 1416. Possiblement moltes de les activitats d’avaluació a què sotmetem els nostres alumnes no són ni útils, ni adequades, i segur que no són gens gratificants per a ningú, perquè l’avaluació només és gratificant si serveix per
aprendre, i moltes de les activitats d’avaluació que realitzem només tenen per objectiu posar una nota, obtenir un resultat, arribar a una fita, saber on som. Penso que els mestres i professors hem de tenir molt present que darrere tota avaluació no només hi ha una nota que cal posar, sinó que hi ha sentiments i emocions. Sentiments i emocions que poden arribar a ser molt poc gratificants, sobretot quan els resultats han estat negatius o no són els desitjats. Hem de tenir molt en compte que a partir d’aquestes emocions
Terra de Vents Els infants aprenen de la tardor
i aquests sentiments –sobretot dels negatius– els nostres alumnes poden prendre dos tipus de decisions ben diferents i amb resultats diametralment oposats per al seu futur: «o bé no faig res i llavors deixo d’aprendre, o bé em plantejo com ho faig per superar allò que no m’ha sortit prou bé o que no he sabut fer.» El gran repte que tenim els mestres i professors és fer que darrere cada activitat d’avaluació hi hagi sempre una presa de decisions que serveixi per aprendre, perquè només l’avaluació que serveix per aprendre és útil i pot arribar a ser gratificant.
Diàlegs d’Educació
EMPORDÀ | DIMARTS, 20 D’OCTUBRE DEL 2015
III
DIALOGUEM AMB...
Júlia Bardera i Reig
MESTRA D’EDUCACIÓ ESPECIAL I MEMBRE DEL GRUP IMPULSOR DEL MOVIMENT DE RENOVACIÓ PEDAGÒGICA
«De la meva feina, m’agrada el valor de les coses petites» ENTREVISTA Júlia Bardera va néixer fa 32 anys a Figueres. És mestra d’educació especial a l’Escola Mare de Déu del Mont de Vilafant des de fa vuit anys, on ha treballat, sobretot, amb alumnes amb greus afectacions i a l’etapa d’educació infantil. Va estudiar Magisteri d’Educació Especial i també és llicenciada en psicopedagogia. Forma part del grup impulsor del Moviment de Renovació Pedagògica de l’Alt Empordà, que es presenta oficialment el 6 de novembre amb un acte al Teatre El Jardí de Figueres, a les 19.00 hores. VILAFANT | MAIRENA RIVAS P Què és el que la va empènyer a estudiar educació especial? R Quan era més joveneta, havia estat a El Dofí, on hi ha persones amb discapacitat psíquica i motriu, al casal de lleure. Al primer contacte, vaig veure clar que m’agradava molt.
Com es descriuen els diferents graus d’afectació dels alumnes d’educació especial? P
R
A l’Escola Mare de Déu del
Mont, tenim alumnes amb diferents graus d’afectació. Tenim alumnat amb discapacitat psíquica, física, de conducta, també tenim alguns alumnes amb TEA (trastorn de l’espectre autista), i depenent del grau vénen amb una edat o amb una altra. També tenim molts casos d’alumnes que fan educació compartida, uns dies a l’escola especial i uns dies a l’escola ordinària. P De quina forma beneficia l’alumne l’educació compartida? R Evidentment hi ha tot el tema de la inclusió, que és molt important per tenir un model normalitzat, entre cometes. És important que aquests alumnes tinguin companys a l’ordinària que els acullin, que els busquin, que els acceptin. És beneficiós tant per a ells com per als companys de l’ordinària que poden conèixer que hi ha nens amb unes capacitats diferents de les seves. P Anem pel bon camí amb la feina feta a la nostra comarca? R Es fa una bona feina, però s’ha de seguir treballant. Cal buscar recursos. De tota manera, és important el treball que està fent l’escola, però també ho és molt el
Júlia Bardera diu que l’aprenentatge del dia a dia és constant i que els èxits són molt valorats. BORJA BALSERA
paper de la societat. Cal que la societat també faci un treball inclusiu, on formin part totes les persones i totes se sentin acceptades, siguin quines siguin les diferències. P
Com descriu la seva feina?
R És una feina que cada dia és diferent. L’aprenentatge del dia a dia és constant, a vegades lent, a vegades difícil, però els èxits són molt valorats. Ens trobem que cada alumne té unes capacitats i unes característiques. Treballem sobretot hàbits, aprenentatges funcionals que han de servir als alumnes per a la vida quotidiana. I també treballem molt el món de la comunicació, sovint amb sistemes augmentatius de la comunicació, com pot ser a par-
tir d’imatges, de pictogrames, de gestos... I amb cada nen intentem trobar quin d’aquests li resultarà més fàcil per establir una comunicació. P Què és el que més li agrada de ser mestra d’educació especial? R El factor sorpresa. Saps que cada nen és un món, que no saps què passarà en cada moment, i que els resultats de la feina són fantàstics. M’agrada el valor de les coses petites, com veure com un nen va al lavabo, com un nen es comunica o com a través de mirades aconsegueixes una entesa amb un nen. M’agrada el tracte personal amb els alumnes i també amb els companys. Ens necessitem molt i hi ha molta confiança entre nosaltres.
P Com es va animar a entrar a formar part del Moviment de Renovació Pedagògica de l’Alt Empordà? R Aquest estiu passat es va fer el congrés EP! L’Escola Parla, impulsat per mestres que s’hi van voler implicar. Aleshores, es va creure en la necessitat de crear una entitat per poder-ho tirar endavant, i a partir d’aquelles jornades, i a partir del contacte entre diferents centres i diferents professionals, va despertar l’espurna de créixer, d’aprendre, de compartir, de saber quin projecte fan a l’escola del costat. Aquest caliu va generar la recuperació del Moviment de Renovació Pedagògica, que ha comptat amb el suport de membres de l’antic moviment.
PRÀCTICA REFERENT
Editen:
Creació musical a partir de l’univers dalinià ® Una experiència que es desenvolupa a segon cicle de l’educació secundària FIGUERES | MIQUEL ALSINA/ARIADNA ALSINA
Els editors del suplement Diàlegs dʼEducació no tenen perquè compartir les opinions expressades en les diferents seccions. Per a més informació adreceu-vos a: www.sealtemporda.net.
Col·laboren:
La creació musical a partir de l’univers dalinià es va desenvolupar durant el curs 2014-2015, a partir d’un projecte de creació multidisciplinari guanyador d’una beca AGITA 2013, que concedeix l’Ajuntament de Figueres a projectes de creació artística contemporània. El projecte tenia l’objectiu de treballar de manera interdisciplinària l’univers simbòlic de Salvador Dalí i proposar-ne diferents relectures. A més de la creació d’un espectacle de música i dansa, s’incloïa un taller de creació per a estudiants de secundària dels centres inscrits (Institut Cendrassos de Figueres i Institut Vilafant), per tal de promoure les pràctiques musicals contemporànies que utilitzen les noves tecnologies. Vocabulari sonor Per dur a terme la creació, el grup d’alumnes va definir un vocabu-
Els alumnes han fet un treball de camp i també han desenvolupat el projecte a l’aula. EMPORDÀ
lari sonor que era fruit del que el quadre els inspirava. A continuació, els alumnes van enregistrar els sons tot recopilant-los en el decurs del treball de camp, realitzat a la ciutat de Figueres i en els entorns del centre, equipats amb una gravadora digital. El
producte final es va penjar en un espai propi del web www.soundcloud.com. El docent guia els alumnes La metodologia emprada en aquesta iniciativa és la de l’aprenentatge basat en projectes. El
docent facilita i guia els alumnes, organitzats en grups de treball cooperatiu. Des del començament, el treball s’organitza per obtenir un producte, en aquest cas la composició sonora a partir de la imatge daliniana.
IV
Diàlegs d’Educació
DIMARTS, 20 D’OCTUBRE DEL 2015 | EMPORDÀ
ENGLISH TIME ENIGMA
ENTORN D’APRENENTATGE DEL CANIGÓ (EdA del Canigó)
SANT MIQUEL DE CUIXÀ
ANSWER: Shell fish, some fruits, nuts, milk, eggs and redy cookes meats among other products. CLUBS DE LECTURA DE SECUNDÀRIA DE L’ALT EMPORDÀ
ls peus de la cara nord del Canigó, a la A vall del riu Llitera, entre els vilatges de Codalet i Taurinyà, sobreviu el monestir benedictí de Sant Miquel de Cuixà. Joia del primer romànic català, fou fundat l’any 879 per la comunitat de Sant Andreu d’Eixalada després que el seu monestir, a prop de Toès, fos arrasat per una crescuda del riu Tet. Aviat es convertí en un centre cultural de primer ordre de l’Europa medieval on s’albergaren personatges il·lustres com Sant Pere Orsèol, duc de Venècia, que hi acabà la seva vida com a monjo benedictí. Ampliat per l’abat Garí i l’abat Oliba, que afegí la magnífica Cripta del Pessebre (s. XI), conegué el seu apogeu el segle XII amb la construcció del claustre de marbre rosat que descansa avui, en part, al museu
« Joia del primer romànic català, fou fundat el 879 per la comunitat de Sant Andreu d’Eixalada després que el seu monestir, a prop de Toès, fos arrasat per una crescuda del riu Tet»
Aviat, als asils... «Poesies» (Coyoacan, Quaderns de l’Exili, 1947), de Màrius Torres
The Cloister de Nova York. Des de l’Entorn d’Aprenentatge del Canigó (EdA), presentem Sant Miquel de Cuixà a través d’un recorregut circular que surt de Prada. A partir de la caminada descobrirem, sota l’atenta mirada del Canigó, un enclavament que fou actor destacat dels orígens de la cultura catalana, de la seva història i de les seves llegendes.
Aviat, als asils i als bancs de la ciutat, entrarà al cor dels pobres tot el fred que s’acosta, i a les mans, consumides de tant d’haver captat, la misèria i l’hivern curullaran l’almosta. Un silenci profund i vivent com un hoste s’instal·larà a les cambres del vell palau tancat, i pels camins, allargassats sota la posta, descendiran les clares nits sense pietat. I, tanmateix, que bells, el violeta pàl·lid, el verd brillant, encès d’or immaterial d’aquest ponent d’octubre, orgullosament alt, d’una beutat que gela tot foc amb el seu hàlit! Només, darrera els ulls, puja un vent aspre i càlid, com d’una cova on crepités una fornal.
WEB RECOMANADA
LA XARXA EDUCATIVA ESCOLAR HTTP://WWW.TICHING.COM/ Aquesta xarxa educativa escolar conté tots els recursos educatius que els centres educatius necessiten per aprendre i ensenyar millor. Tots els recursos estan classificats per cursos i assignatures, en una carpeta de la biblioteca en què es poden crear seqüències didàctiques i llibres digitals. Tiching és
LA FRASE
una eina interactiva que permet l’intercanvi de dubtes, experiències i recursos entre els usuaris del web. És un portal d’Internet que s’adapta a la realitat educativa de cada país i, en aquests moments, ja arriba a dinou països: Argentina, Bolívia, Xile, Colòmbia, Costa Rica, Cuba, Equador, El Salvador, Espanya, Guatemala, Honduras, Mèxic, Nicaragua, Panamà, Paraguai, Perú, República Dominicana, Uruguai i Veneçuela.
ALEJANDRO JODOROWSKY
TOCOPILLA (XILE), 7 DE FEBRER DEL 1929
« No creguis en aquell que
es creu savi, creu en aquell que busca saber»
BIBLIOTECAE
TÍTOL: «ÀLBUM PER A DIES DE PLUJA»
TÍTOL: «LA TIETA TERRIBLE»
TÍTOL: «CALMA»
AUTOR: TORRENT, DANI FIGUERES: EDICIONS CAL·LÍGRAF, 2015
AUTORA: WALLIAMS, DAVID MONTENA, 2015
AUTOR: THOMPSON, CAROL SANT FELIU DE GUÍXOLS: TRAMUNTANA, 2014
® Quan tot just queda un dia perquè s’acabi l’estiu, el nostre protagonista fa anys i rep una càmera fotogràfica com a regal. La rutina està a punt d’arribar, tothom començarà a fer el que ha de fer, però encara queda un últim dia d’esbarjo i diversió. A través de la càmera i dels seus clics, podrem veure i recuperar tot allò que realment importa i ens ha fet feliços. Un conte amb un text sincer que ens farà reflexionar. Un àlbum il·lustrat amb uns dibuixos esplèndids, complements perfectes de la història. Àlbum per a dies de pluja, escrit i il·lustrat per Dani Torrent, ha estat publicat en català per Edicions Cal·lígraf i ens explica amb dolçor la importància del dia a dia. Un conte per a nens i nenes de 3 a 6 anys.
® La tieta terrible, un altre llibre de David Walliams per gaudir d’una història d’humor i aventures, molt engrescadora i amb personatges inoblidables. Stella acaba d’heretar la casa on ha crescut, Saxby Hall. Però la seva tieta terrible, l’Alberta, es vol quedar la mansió... i està disposada a arribar als extrems més esbojarrats per tal d’aconseguir-ho. En aquesta història, l’autor proposa un tema complex com són les relacions humanes entre persones de classes socials diferents, però ho fa d’una forma senzilla i entenedora per als infants. Aquesta és una història tendra, amb frases que emocionen.
® Us recomanem un conte
sobre l’amistat, una història sobre la tendra relació entre la Dora, una porqueta, i en Jan, un conill. Aquests dos personatges, amb inquietuds i gustos diferents, estan units per una gran amistat, però un dia es barallen i la tristesa ocupa els seus cors. A partir d’aquest moment, els dos protagonistes hauran d’aprendre com n’és d’important mantenir la calma. Calma, escrit i il·lustrat per Carol Thompson, ha estat publicat en català i en castellà per l’editorial Tramuntana i ens explica el significat de ser els millors amics. Un conte adreçat a nens i nenes de 3 a 6 anys.
• Biblioteca Carles Fages de Climent, de Figueres • Biblioteca Jaume Vicens i Vives, de Roses • Biblioteca Ramon Bordas i Estragués, de Castelló d’Empúries • Biblioteca Victor Català, de l’Escala • Biblioteca Carles Bosch de la Trinxeria, de la Jonquera
• Biblioteca Pere Calders, de Llançà • Biblioteca Marta Fàbrega i Romans, de Sant Pere Pescador • Biblioteca Bonaventura Carles Aribau, de Garriguella • Biblioteca del Port de la Selva • Biblioteca de Vilajuïga