Diàlegs d’Educació
NÚMERO 55 | OCTUBRE DEL 2015
Ciències, «mates» i tecnologia, integrats La «Motxilla Bioclimàtica» és un nou material del CRP del Servei Educatiu de l’Alt Empordà ROSES | MAIRENA RIVAS
La Motxilla Bioclimàtica és un programa educatiu que té com a finalitat apropar l’alumnat a l’aprenentatge de les ciències, les matemàtiques i la tecnologia en qüestions tan rellevants socialment com són la limitació de recursos fòssils, la seguretat energètica, el canvi climàtic i la salut, des d’una òptica experimental i vivencial. La proposta didàctica forma part des d’aquest curs 2015-2016 del banc de recursos del Centre de Recursos Pedagògics (CRP) del Servei Educatiu de l’Alt Empordà (SEAE). Ara mateix, un institut de la comarca, el Cap Norfeu de Roses, té sol·licitat el material per conèixer a fons els seus usos, en el marc d’un projecte transversal de matemàtiques, ciències i tecnologia. El professorat d’aquests tres departaments ha fet una formació específica interna. I també hi ha dos centres de secundària més de l’Alt Empordà que aquest curs implantaran el
projecte als seus respectius currículums. Són l’Institut Olivar Gran de Figueres i l’Institut Cap de Creus de Cadaqués. Aquests dos últims compleixen un dels requisits fonamentals per desenvolupar el projecte de la Motxilla Bioclimàtica entre l’alumnat, i és que tenen el distintiu del programa Escola Verda. El Cap Norfeu, tot i no comptar amb aquesta distinció, s’ha pogut acollir al projecte perquè treballa el programa transversal de ciències, matemàtiques i tecnologia, que s’emmmotlla a la perfecció amb la Motxilla Bioclimàtica. Aparells de mesura professionals La motxilla està constituïda per un conjunt d’aparells de mesura professionals que permeten calcular variables ambientals a partir de les quals es fonamenta el treball experimental i l’anàlisi de resultats. És un projecte que permet realitzar diferents tipologies d’activitats que ajudin l’alumnat a estimular la seva participació en el
ZONA DE CONFORT JOSEP MARIA MORA I VERDENY Assessor tècnic docent Servei Educatiu de l’Alt Empordà
EDITORIAL emps era temps, un savi va fer aflorar un mètode educatiu que funcionava fent i ensenyant a fer preguntes als seus alumnes perquè aquests arribessin, tot sols, a cercar la millor resposta possible. Fins i tot tenien una “assignatura” que anomenaven maièutica [pregunta + resposta + diàleg + discussió + debat = generar confusió = nova resposta] per tal de dubtar i de trobar una resposta més acurada, verídica i precisa. Aquest mètode educatiu on el
T
diàleg sincer amb un mateix era bàsic per cercar l’excel·lència és el que a vegades es troba a faltar a la nostra professió. Que les coses van ràpides és una evidència, que tothom fem teories, una constatació. Ara, tinc els meus dubtes que, més enllà de crear títols i tríptics, siguem capaços de generar un autèntic canvi, si no alleugerim la velocitat i indaguem en l’art de preguntar. Sempre m’ha semblat que ser docent és una professió molt atrevida, valenta i de risc. Només reservada als més destres i prepa-
L’Institut Cap Norfeu de Roses ha estat el primer a estudiar els usos de la motxilla. ROSANA VIDAL
marc d’un procés d’aprenentatge innovador i significatiu, plantejar preguntes claus relatives a l’aplicació de les ciències i la tecnologia per resoldre en el procés d’apre-
nentatge, contrastar idees i autoregular els seus aprenentatges. També els ajuda a reflexionar i a adoptar comportaments que, tant en l’àmbit personal, com familiar
o local, impulsin la sostenibilitat com una forma de millora de l’entorn, alhora que poden consolidar metodologies de treball en equip a partir de l’experimentació.
rats; als que no els fa por “despullar-se professionalment” davant d’un munt de persones, als que saben fugir de l’alienació que pot provocar una saturació del sistema i als que no volen jugar a fer la viu-viu. Som especialistes a preguntar poc i justificar molt. I això, intueixo, pot ser molt perillós. De fet ens passem sis hores al dia, cinc dies a la setmana, quatre setmanes al mes, nou mesos a l’any “manant” més que escoltant o preguntant. Però, és clar, ho fem davant d’unes personetes que tenen 10, 15 o 20 anys menys que nosaltres. Fàcil, no? Una altra cosa és quan hem de defensar i argumentar els nostres plantejaments entre iguals. Llavors ens podem trobar amb expressions com “el meu grup és més difícil”, “el meu centre és diferent” o “la meva àrea és més complicada” i... fi de la conversa. Aquest és un altre tret que identifica la zona de confort. Com
a docents no ens ho podem permetre. Restar dins d’aquesta zona és morir professionalment. És tenir un centre gris, on els murals i els colors sempre són els mateixos, on qualsevol excusa és bona per no sortir. És mantenir els llibres de text per se, és continuar amb les classes magistrals, les portes de l’aula tancades, les taules alineades perquè moure-les porta enrenou, és utilitzar les expressions “això ja ho he fet”, “ja ho he vist”, “ens canvien el nom però sempre és el mateix”. És, és, és... i tot amanit amb mil arguments, diguem que... poc científics. Un centre que només disposa de còpies de seguretat de la Norma, però que no en troba rastre de la seva història o dels seus projectes és un centre que també es mou dins d’aquesta zona. Perquè aquesta apatia pot afectar a docents, centres i administració. Per tant, cal disposar de l’antídot a mà.
I no hi ha millor vacuna que la transparència en l’acció, que ens interroga constantment i ens fa sortir de la zona de confort. Temps era temps, aquell savi que es deia Sòcrates no es cansava de fer preguntes. Quantes ens en fem actualment? Les pensem més d’un minut? Les escrivim? Les contrastem? Les discutim? Les reformulem? Si bé quan entrem en una aula podem trobar una graella on es pregunta: Quin temps fa? Quins nens falten?, o Qui ha fet els deures? També resultaria interessant disposar d’una altra graella sobre el nombre de preguntes que ens fem com a docents, les que fem als alumnes, o bé les que aquests ens fan a nosaltres. Acompanyar a despertar el gust per aprendre, millor dit, el gust per preguntar, per interrogar-se, de ben segur que esdevé un dels plaers més grans de la nostra feina.
Cotxe de l’Any dels lectors www.mejorcoche.epi.es Entra en el web i participa de forma gratuïta
Vota i guanya
6 vals* 200€ BOSCH CAR SEVICE
Cotxes seleccionats com a candidats del mes dʼoctubre
Infiniti Q30
per valor de
150637
per usar en qualsevol dels seus més de 600 tallers
* Els vals se sortejaran entre els lectors del Grup Prensa Ibérica i La Vanguardia.
Kia Optima
Opel Astra
Escull-lo!