Diàlegs d’Educació
NÚMERO 56 | DESEMBRE DEL 2015
Una lliçó magistral del «científic a l’abast» El biòleg Ponç Feliu ha detallat com són els hàbitats, la fauna i la flora d’Aiguamolls i cap de Creus FIGUERES | MAIRENA RIVAS
El biòleg Ponç Feliu coneix pam a pam els parcs naturals de l’Alt Empordà i els presenta com espais caracteritzats per una gran diversitat de fauna i de flora. Amb motiu de la Setmana de la Ciència, ha estat convidat per fer una conferència magistral a alumnes de secundària a la seu del Servei Educatiu, una conferència amb la qual contagia el seu entusiasme per totes aquelles espècies que habiten el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà i el Parc Natural de Cap de Creus. Ponç Feliu ha exercit de Científic a l’abast, una proposta educativa que tenia per objectiu apropar l’interès per temes relacionats amb la ciència i la natura als estudiants. Primer, parla dels Aiguamolls, de com la iniciativa ciutadana, encapçalada per Jordi Sargatal, va aconseguir que es preservessin en un moment històric en què no existia cap llei de conservació d’espais naturals. “La pressió popular va impedir-ne la destrucció”, exposa el biòleg, i tot el que explica ho il·lustra amb imatges projectades en un power point.
Ponç Feliu ha estat convidat a la Setmana de la Ciència per parlar a estudiants de secundària sobre els parcs naturals de l’Alt Empordà. BORJA BALSERA
Comenta com es van introduir la cigonya i la llúdriga als Aiguamolls i cita, una rere l’altra, la gran quantitat d’espècies vegetals i animals que es localitzen en aquest parc natural. Cada espècie, això sí, adaptada a un hàbitat diferent: hi ha les llacunes del litoral, les lla-
cunes salabroses, els canyissars d’aigua dolça, els arrossars i les closes. Quan s’endinsa en el Parc Natural de Cap de Creus, Ponç Feliu també fa una diferenciació entre els dos hàbitats d’aquest espai natural: el litoral i el de muntanya.
DIVENDRES: EXAMEN TEMA 2 PILI ARNÁIZ PÉREZ EDITORIAL egurament, us heu trobat més d’un dia, en arribar a casa, cansats de tota la jornada laboral i mentre us disposeu a obrir la nevera per decidir què feu per sopar, que el vostre fill o filla obre l’agenda escolar i us diu: divendres tinc examen de tot el tema 2 de... Possible resposta nostra: doncs, comença a estudiar que després t’ho pregunto. Darrere d’aquesta conversa,
se’m plantegen diverses qüestions: què vol dir “tot el tema 2”? S’ha explicitat clarament als alumnes què aprendrien en iniciar la unitat? Com demostrarien el que han après? Com se’ls avaluaria? Com es podrien autoavaluar per veure si han assolit els aprenentatges previstos? N’ha quedat constància escrita? Com han d’estudiar? Se’ls facilita alguna guia d’estudi? Com ho han de fer els pares per “preguntar la
temps. També explica com es fa un seguiment de les espècies endèmiques, com el duc, l’oreneta cua-rogenca o el falcó pelegrí, i com espècies que havien pertangut a aquest territori s’han extingit, i entre els quals hi ha el vell marí, el bou marí o la foca monjo.
és funció dels docents dinamitzar i donar orientacions concretes per a la seva execució. És responsabilitat del professor de cada assignatura ensenyar a estudiar la seva matèria. Les diferents estratègies d’estudi s’han d’ensenyar, modelar i aprendre en cadascuna de les àrees, no de forma aïllada i descontextualitzada. No té sentit ensenyar aquestes estratègies dintre d’una matèria específica anomenada tècniques d’estudi, com s’havia posat de moda fa uns anys. Hem d’ensenyar als nostres alumnes a fer-se preguntes mentre llegeixen per estudiar, a tenir sempre al costat un paper i un llapis per fer anotacions, esquemes, subratllar el més important, resumir, apuntar dubtes... Però és imprescindible que aquest tre-
ball es faci a classe, que el docent faci modelatge d’estudi, que els alumnes verbalitzin les estratègies que utilitzen, que les comparteixin, que les practiquin a l’aula i així poder-les transferir quan ho hagin de fer de forma autònoma. Hem d’anar transformant el model d’aprenentatge respecte a la lectura d’estudi que s’ha anat practicant durant molts anys. Els alumnes no són els mateixos de fa deu anys, encara que el professorat sí que ho sigui. Si l’alumnat es renova cada any, nosaltres també ho hauríem de fer. Com a docents, ens correspon consensuar com i quan ensenyarem a estudiar i informar d’aquests acords a les famílies que, sens dubte, ens ho agrairan molt.
152875
155199
S
Assessora LIC del Servei Educatiu de l’Alt Empordà
lliçó”? La manca d’estudi és una de les causes del fracàs escolar, però saber estudiar no és una competència innata, per tant cada cop es fa més necessari ensenyar a estudiar. Però, qui ha d’ensenyar a estudiar? Quan i com s’ha d’ensenyar a estudiar? Moltes famílies, amb la més bona intenció, reprodueixen amb els seus fills la manera com elles estudiaven. De vegades, des de l’escola els hi hem traspassat aquesta responsabilitat, que no els pertoca. A les famílies, els correspon acompanyar, col·laborar en l’organització de l’espai i temps d’estudi, motivar-lo, però
“És un espai molt mediterrani –anota–, amb una climatologia marcada per la salinitat, l’aridesa i la tramuntana.” El biòleg mostra fotografies antigues i fotografies recents perquè els alumnes descobreixin com ha canviat el paisatge amb el pas del
GRAN ASSORTIMENT de bicicletes i motos per a totes les edats. Dr. Barraquer, 23 · Tel. 972 256 892 · ROSES · motos.soler.roses@gmail.com
II
Diàlegs d’Educació
DIMARTS, 1 DE DESEMBRE DEL 2015 DEL 2015 | EMPORDÀ
L’ESCOLA PARLA
El Projecte Audiovisual: punt de L’Institut Narcís Monturiol aprèn pel món trobada entre l’escola i el poble ® El centre figuerenc dóna un impuls pedagògic als intercanvis i les estades formatives a l’estranger FIGUERES | M. R.
El projecte audiovisual té una voluntat de compromís i de rigor. ESCOLA DE PAU PAU | MAIRENA RIVAS
Des de fa prop de deu anys, el professorat de l’Escola de Pau juntament amb l’alumnat ha elaborat un projecte que pretén brodar la feina feta durant el curs. Des del primer dia del tercer trimestre fins al darrer dia d’escola, tots es mobilitzen per muntar un gran espectacle audiovisual i teatral per oferir-lo al poble. Per tal de poder gaudir d’aquest espectacle, cal seguir unes passes. En primer lloc, cal decidir el fil conductor de l’espectacle. Sempre es procura que es tracti d’un treball transversal a totes les àrees així com que l’argument tingui contingut pedagògic i que transmeti valors socials i personals positius. “Des que vam muntar el primer espectacle, hem utilitzat diferents formats audiovisuals, com Stop Motion, anuncis publicitaris, informatius, connexions en directe, videoclips, curtmetratges i animacions, i hem treballat temàtiques diverses, com la festa major, la història de l’Alt Empordà, l’alimentació saludable, els valors o el cicle de l’any”, expliquen els mestres. Últim gran treball dels nens de 6è Els alumnes de 6è fan el guió de la representació, com a estructura dels continguts que es treballen. Ells porten el pes de l’espectacle, ja que està enfocat com la seva última classe, el seu darrer treball abans de començar una nova etapa a l’institut. En segon lloc, es vesteix l’eix vertebrador de l’espectacle amb una sèrie de curtmetratges. Cada
A FONS
JORDI CAMPENY PUIG Inspector d’Educació. ST de Girona Departament d’Ensenyament
METODOLOGIA GLOBAL VS GESTIÓ A L’AULA ada vegada són més els centres que posen en pràctica projectes innovadors. Els currículums dels
C
El darrer dia de classe se celebra, a Pau, un gran espectacle audiovisual i teatral en què participa tota l’escola grup-classe n’elabora un seguint tots els processos: preparació del guió, elecció del vestuari i dels diversos espais on es gravarà, assaig de la posada en escena, enregistrament del film i edició. El tercer pas consisteix en l’ambientació musical i teatral que acompanya els curtmetratges. Cada classe prepara i assaja aquestes representacions. Cal preparar guions, treballar les lletres de les cançons, muntar coreografies i escollir el vestuari. En quart lloc, cal que els alumnes, amb l’ajuda dels mestres, preparin els decorats, els cartells publicitaris mitjançant els quals es convida tot el poble a l’espectacle i els programes de mà, que els assistents trobaran als seients. Per últim, es fan un parell d’assajos generals en què participa tota l’escola per acabar de polir detalls, comprovar que no hi hagi errades tècniques pel que fa al tema audiovisual i assegurar que l’espectacle sigui un tot format per una sèrie d’unitats ben cohesionades. L’escola actua com una complexa companyia de teatre. L’espectacle té lloc el darrer dia d’escola al centre cívic a les 7 de la tarda. “Al llarg dels anys, hem aconseguit que el dia del xou final sigui una data assenyalada i que tothom l’esperi amb il·lusió”, conclouen els mestres. ensenyaments obligatoris proposen un enfocament i una metodologia competencials. Els docents podem consultar diferents documents que ens donen orientacions, activitats i exemples sobre quina hauria de ser la manera de desenvolupar la tasca docent. Però quina és la realitat? Ens hem parat a pensar quantes hores es dediquen a ensenyar d’aquesta manera? És un tema complicat. La recerca d’una vinculació entre la simple transmissió tradicional de continguts i la visió competencial ens pot fer perdre l’oremus. Cal treballar en aquesta línia, però no hem de deixar perdre algunes
L’Institut Narcís Monturiol de Figueres és especialment prolífic en iniciatives i s’implica en molts projectes. Un exemple són els intercanvis i les estades formatives, com ara l’Euroweek, que va engegar el Departament d’Idiomes el curs acadèmic 2000-2001. Es tracta d’una trobada d’alumnes vinguts dels 28 països de la Unió Europea, en què, al llarg d’una setmana, comparteixen activitats de caràcter lúdic –representacions teatrals, balls folklòrics, àpats tradicionals de cada país– i activitats de caràcter més acadèmic, com ara debats sobre temes diversos d’actualitat. Aquest curs ja s’ha celebrat la trobada, a Letònia, amb una satisfacció plena. El Departament d’Electrònica del centre promou, d’altra banda, una estada formativa a Kempten, a Alemanya. La iniciativa va arrencar el curs 2005-2006 amb la Staatliche Berusfsschule Kempten, que ve a ser un institut de cicles formatius de Formació Professional de Grau Superior. Entre octubre i novembre d’aquest any, un grup de quinze estudiants alemanys, amb professors acompanyants i el director en persona, han estat a Figueres, fent pràctiques en empreses. Per altra part, hi ha l’estada formativa de Montpeller, que pro-
Un grup d’estudiants ha viatjat recentment a Letònia. INS MONTURIOL
grama el Departament d’Imatge Personal de l’institut figuerenc des del curs 2013-2014 amb el Lycée Juls Ferry de la ciutat francesa. Els objectius de l’estada són tres: el professional –part de les pràctiques obligatòries es fan en una empresa estrangera–, el lingüístic i el cultural. L’alumnat té l’oportunitat de conèixer altres maneres de fer per valorar i millorar els mètodes de la formació professional, així com l’intercanvi d’experiències amb els col·laboradors de les empreses on fan les pràctiques. Actualment, hi ha quatre alumnes que participen d’aquest intercanvi, fins al 16 de desembre. A més, a l’abril, el Monturiol acull l’estada formativa de set alumnes del CECOF de Lió. Destaca també un altre projecte que desenvolupa el Monturiol
i que té l’origen en les relacions amb l’institut lingüístic Rosmini de Grosseto, amb el qual l’institut figuerenc treballa des de fa dues dècades dins del Programa Comènius. Aquest programa promou la mobilitat i cooperació entre centres educatius europeus. Doncs bé, aquest curs el Monturiol engega un projecte d’intercanvi lingüístic i cultural amb els alumnes de 1r de batxillerat, els quals viatjaran i assistiran a classes i activitats durant la setmana del 16 al 22 de febrer residint amb famílies. Durant l’estada a Grosseto, treballaran continguts de llengües estrangeres, ciències socials i art. Posteriorment, a l’abril, Figueres rebrà un grup d’italians, que conviuran amb les famílies d’acollida. Totes les activitats seran en anglès. BALLMANETES
Ballmanetes Els infants de l’Escala coneixen els elements de la tardor ® Molts dels aprenentatges, els infants de la llar Ballmanetes, de l’Escala, els fan sortint de l’aula. Fa poc, han anat a descobrir elements propis de la tardor. En l’excursió, a part de conèixer l’entorn, han recollit pinyes, bolets, branquetes, romaní i moltes fulles. Totes les seves troballes, les porten després a la llar d’infants i allà les manipulen i hi juguen.
pautes importants en relació amb el desenvolupament de la sessió diària, ja que ocupa un percentatge molt elevat d’hores de la jornada escolar. Sense voler entrem en una rutina perillosa. Sovint les classes comencen amb una revisió dels deures, continuen amb una explicació del professor amb més o menys participació malentesa de l’alumnat i acaben amb una proposta d’exercicis tancada, que els escolars anoten a la seva agenda com a deures en cas de no haver-los pogut acabar a l’hora de classe. La fase inicial hauria de dedicar-se als coneixements previs
dels alumnes, a fer un recordatori d’allò treballat, a centrar l’aprenentatge, sempre que sigui possible, partint d’ells i orientant-los en els nous descobriments. Aquests aspectes prioritaris poden quedar en l’oblit. Durant la sessió, cal que l’alumne pugui establir relacions entre el que s’està treballant i la realitat, encara que sigui només dins l’àmbit oral. Així mateix, són importants les transferències entre els continguts de la mateixa àrea i/o amb altres àrees, la presentació de tasques flexibles amb diferents nivells de dificultat, la generació i l’edició de continguts per
part dels alumnes i l’ús de diferents materials. Sens dubte la part final de les classes té una importància rellevant per a la vida escolar present i futura de l’alumne. La realització d’una síntesi, encara que sigui a escala oral, d’allò que hem après, el fet de trobar les paraules clau del tema tractat i/o la culminació en esquemes al final de la primària són imprescindibles. Les aules cada cop són un espai més divers. Potser ens perdem en un excés de continguts i en una rígida planificació que no permeten una reflexió acurada sobre el desenvolupament de la classe.
Diàlegs d’Educació
EMPORDÀ | DIMARTS, 1 DE DESEMBRE DEL 2015
III
DIALOGUEM AMB...
Laura Espinosa DIRECTORA DE L’INSTITUT DE LA JONQUERA
«El que més em motiva de la meva feina és fer classe» ENTREVISTA La jubilació del director de l’Institut de la Jonquera, Albert Aparicio, ha comportat un relleu en el càrrec, que ha assumit Laura Espinosa amb 30 anys (aquest desembre compleix els 31). La professora especialitzada en Filologia Catalana i Filologia Hispànica, havia exercit els últims cinc anys com a coordinadora pedagògica del centre i, prèviament, també havia estat secretària. Laura Espinosa va ser alumna d’ESO i de Batxillerat de l’Institut de la Jonquera quan la ubicació es trobava en uns mòduls prefabricats, i alguns dels professors que va tenir mentre estudiava són ara col·legues de professió seus. LA JONQUERA | MAIRENA RIVAS P Quan es va incorporar a l’Institut de la Jonquera? R Vaig aprovar les oposicions el 2009 i des de llavors estic aquí. P Quin va ser el seu primer destí com a professora?
Vaig estar cinc dies fent una substitució a Llagostera; després, vint dies a Palafrugell, i, a R
patir de les vacances de Nadal, vaig estar al Vicens Vives de Girona, fins a acabar el curs. L’any següent vaig completar un curs a Lloret de Mar, i després, fa set cursos, vaig venir a la Jonquera. P Com s’afronta per primera vegada la direcció d’un institut? R Amb ganes, però amb pors. El càrrec implica molta responsabilitat. Quan formes part d’un equip directiu, pots aportar opinions o consells, però les decisions són consensuades i l’última paraula la té el director. Tota la responsabilitat recau sobre el director.
Què la va animar a assumir el càrrec? P
No hi havia ningú engrescat per fer-se càrrec de la direcció. A mi, em van moure les emocions. Aquest és el meu institut i me l’estimo. De fet, vaig arribar accidentalment a l’equip directiu el meu primer curs aquí, com a secretària. L’any següent, quan va entrar de director Albert Aparicio, em van proposar ser coordinadora pedagògica i he estat desenvolupant aquesta tasca els últims cinc anys. R
P
Com s’ha plantejat la direcció?
Laura Espinosa és filla de la Jonquera, ha fet estudiat sempre al seu poble i ara dirigeix l’institut. FALGUÉS FOTOGRAFIA
«No hi havia ningú engrescat per fer-se càrrec de la direcció. A mi, em van moure les emocions» R Conscient que tinc molta feina extra i molta responsabilitat, que no compensa econòmicament ni tampoc pel tema d’hores que treballes. Però vaig fent. P Té el mateix sentiment per l’institut ara que quan hi estudiava? R Bé, conec tota la història d’aquest institut. L’Albert Aparicio havia estat professor meu, i fins i tot tutor, a més d’altres professors que encara segueixen aquí.
P Compagina bé la direcció del centre amb la feina de professora? R Sí. De fet, una de les coses que jo tenia clares és que, si agafa la direcció, ho volia compaginar amb hores de docència, perquè a mi és el que més m’agrada. Per posar un exemple, l’Albert Aparicio, l’any passat, feia sis hores lectives a la setmana de docència i tota la resta de direcció, i jo aquest any faig onze hores de docència i la resta de direcció. El que més em motiva de la meva feina és fer classe, molt més que la paperassa. P Se sent ben acompanyada i amb el suport dels seus companys de l’equip directiu? R
Sí, molt. Hem treballat molt
per tirar endavant el projecte. De l’experiència, n’aprendrem tots plegats. P Quin és el tret diferencial de l’Institut de la Jonquera? R Una de les nostres identitats la marca la ràtio d’alumnes, que és baixa si es compara amb altres instituts de la comarca, principalment de Figueres. A Figueres estan a trenta o més de trenta alumnes per aula i, en canvi, aquí, el grup que té més alumnes en té vint-i-sis o vint-i-set. A més, intentem desdoblar els grups el màxim d’hores possible. A Batxillerat, tenim grups d’entre vint i vint-i-cinc alumnes. El nostre institut pot donar un plus de qualitat per aquesta banda.
PRÀCTICA REFERENT
Editen:
El projecte verd implica tothom al Cor de Maria ® L’objectiu és conscienciar la comunitat educativa de la importància de conèixer i respectar l’entorn
Els editors del suplement Diàlegs dʼEducació no tenen perquè compartir les opinions expressades en les diferents seccions. Per a més informació adreceu-vos a: www.sealtemporda.net.
Col·laboren:
En el projecte verd participen els nens i les nenes, els mestres, el personal no docent i també els pares dels alumnes de l’escola. EMPORDÀ FIGUERES | ESCOLA COR DE MARIA
Fa anys que la nostra escola forma part del programa Escola Verda i Agenda 21. Aquest projecte involucra des dels més petits de P-3 fins als nens i les nenes de 6è passant per tots els mestres, personal no docent i els pares dels alumnes. L’objectiu és conscienciar a tota la comunitat
Al llarg de la setmana, es fan activitats i tallers relacionats amb el nostre espai verd, com l’apadrinament de basses educativa de la importància de conèixer, respectar, tenir cura i protegir el nostre entorn.
Les actuacions es porten a terme dia a dia i al llarg de l’any, però, per concloure el curs, preparem una Festa Verda. Al llarg de la setmana es fan activitats i tallers relacionats amb el nostre espai verd: apadrinament de les basses, descoberta dels arbres del pati. També realitzem activitats uti-
litzant materials de rebuig: amb càpsules de cafè es fan penjolls i fermalls, moneders amb brics, espelmes amb pots de iogurt de vidre... És una setmana molt amena i engrescadora i valorem molt positivament la participació dels alumnes i sobretot la col·laboració i el suport dels pares.
Diàlegs d’Educació
IV
DIMARTS, 1 DE DESEMBRE DEL 2015 | EMPORDÀ
ENGLISH TIME ENIGMA
ENTORN D’APRENENTATGE DEL CANIGÓ (EdA del Canigó)
SANT MARTÍ DEL CANIGÓ sobre un penyal, com si es tractés d’un niu d’àliga, a redós del món, descansa Sant Martí del Canigó, monestir aixecat al voltant de fa mil anys per iniciativa de Guifre II de Cerdanya i consagrat pel seu germà l’abat Oliba, que ha sobreviscut a les intempestives dels temps. Custodiat avui en dia per una comunitat de religiosos mixta, guarda entre les seves parets de granit una aurèola llegendària i misteriosa que encisa el visitant. Qui sap què seria del seu destí si a finals del segle XIX el gran poeta del poble, Jacint Verdaguer, no s’hagués impregnat d’aquelles ruïnes que era aleshores per gestar Canigó, obra cabdal de la nostra literatura. Verdaguer transmeté el seu enamorament envers aquells vestigis a Juli Carsalade du Pont, bisbe de Perpinyà, conegut com a bisbe dels catalans que, sumant esforços a banda i banda del Pirineu, emprengué la tasca d’adquirir-lo, en primer lloc, i restaurar-lo, per fer del monestir un lloc de pelegrinatge per a tots els catalans, del nord i del sud. Pujar a Sant Martí, des del petit poble de Castell, ens ofereix la possibilitat de múltiples aprenentatges. Caminant pausadament diferenciem, en una distància relativament curta, la vegetació de la solana i l’obaga, descobrim els ulls de quars que apareixen en el gneis, sentim les melodies de mallerengues, pit-rojos i el repicar sobre els troncs dels picots garsers. Notem a les nostres cames el desnivell de la pista i ens preguntem quin desnivell pot suportar un vehicle motoritzat. En arribar al
A
«Pujar a Sant Martí del Canigó des del petit poble de Castell ens ofereix la possibilitat de múltiples aprenentatges»
POESIA A L’AULA
Tardor Joan Vinyoli
monestir, on llegenda i història es mesclen, aprofundim en les empremtes del romànic que resisteixen el pas dels segles i des de dos punts diferenciats analitzem un paisatge que se’ns mostra com un llibre obert. La tornada, si és possible, pel bosc de les Encantades, tal com feia Verdaguer, tot esperant que la sort ens somrigui per sentir, sempre de lluny, el so gutural i repetitiu amb espetec final d’un gall fer. Natura en estat pur, patrimoni material i immaterial i sensacions de pau i serenor, un marc excepcional per tornar amb les cames cansades de l’excursionista, ara bé amb la motxilla farcida de coneixences.
Sóc ara en avingudes de novembre on tot es fa quiet i sembla caure com desistint. La melangia llaura camps de records però ja res no sembra. Ara tot és campana que s’atarda tocant a morts i posa gravetat boscos endins on la madura tarda ja minva, plena d’or i soledat. Ulls tristos, melancòlics de la posta, no us apagueu: la llangorosa flama un altre món al nostre món acosta, del somni fa més íntima la trama. Vida, on ets? La nit tot ho reclama i un plor de vent és l’única resposta.
WEB RECOMANADA
ÀUDIOS I VÍDEOS D’ANIMALS HTTP://MACAULAYLIBRARY.ORG/ La Biblioteca Macaulay posa a disposició de qualsevol persona que vulgui utilitzar-los un fantàstic arxiu d’àudios i vídeos científics d’animals. Amb més de 150.000 registres d’àudio i més de 8.000 hores de vídeo és un dels més grans que existeix al món. Científics de tot arreu utilit-
The mosquito
ANSWER:
LA FRASE
zen aquestes gravacions d’àudio i de vídeo per entendre millor i preservar el nostre planeta. Mestres i professors utilitzen els sons, els vídeos i els programes d’estudi de la Biblioteca Macaulay per il·lustrar el món natural i crear emocionants oportunitats d’aprenentatge interactiu.
AMIN MAALOUF ESCRIPTOR LIBANÈS EN LLENGUA FRANCESA (1949)
La diversitat en ella mateixa no és ni una benedicció ni una maledicció. És senzillament una realitat. El que importa és saber com viure junts»
«
BIBLIOTECAE
TÍTOL: «TRISTÀNIA IMPERIAL: O LA REBEL·LIÓ DE L’ALEGRIA...»
TÍTOL: «EL DRAC TURFÚ A LA MUNTANYA GRAN»
TÍTOL: «OCELLETS, OCELLS I OCELLOTS: GUIA POÈTICA I IL·LUSTRADA»
AUTORS: COPONS, JAUME; FORTUNY, LILIANA BARCELONA: BABULINKA BOOKS, 2015
AUTOR: TORRENT, JOSEP BELLCAIRE D'EMPORDÀ: VITEL·LA, 2015
AUTOR: THOMPSON, CAROL VILANOVA I LA GELTRÚ: EL CEP I LA NANSA, 2015
® Tristània imperial: o
® Un gran drac verd arriba a casa dels avis de l’Emma i la Lena, i se les emporta volant. On se les emporta? Per què? La policia haurà de salvar les nenes? Nooo! El drac Turfú, la Lena i l’Emma són amics, tenen una bonica història des de fa temps. El Drac Turfú a la Muntanya Gran és una història molt tendra de la mà de Josep Torrent, que parla sobre l’amistat, sobre sentiments, sobre la innocència dels infants i sobre les pors dels grans. És un conte molt recomanable per a lectors de 9 a 11 anys.
® Ocellets, ocells i ocellots: guia poètica i il·lustrada és una divertida guia per a descobrir cinquanta exemplars d’aus de totes les mides i colors per satisfer els gustos més diversos. De cadascun dels ocells que trobem en el llibre, Lola Casas ens en fa una poesia i, al mateix temps, hi ha informació bàsica de cada espècie. Amb unes il·lustracions fantàstiques d’Òscar Julve, aquest és un llibre per mirar, llegir i escoltar, una porta d’entrada a l’immens món dels ocells de la mà d’una de les autores infantils més conegudes de casa nostra.
la rebel·lió de l’alegria, sigui aquí o sigui allà és un conte de qualitat sobre l’educació emocional amb el segell de Babulinka Books, una editorial que, a través dels contes, vol actuar d’eina per ajudar els nens i les nenes a expressar les seves emocions. Aquest cop, l’alegria i la tristesa en són les protagonistes. Unes bruixes roben la poció màgica de la tristesa i l’escampen pel parc del Tibidabo. En Buri Buri, el follet del parc, i els seus amics tenen un greu dilema per resoldre. El llibre conté una petita guia d’activitats per treballar els dos sentiments. Un conte per a nens i nenes de 5 a 7 anys.
• Biblioteca Carles Fages de Climent, de Figueres • Biblioteca Jaume Vicens i Vives, de Roses • Biblioteca Ramon Bordas i Estragués, de Castelló d’Empúries • Biblioteca Victor Català, de l’Escala • Biblioteca Carles Bosch de la Trinxeria, de la Jonquera
• Biblioteca Pere Calders, de Llançà • Biblioteca Marta Fàbrega i Romans, de Sant Pere Pescador • Biblioteca Bonaventura Carles Aribau, de Garriguella • Biblioteca del Port de la Selva • Biblioteca de Vilajuïga