Diàlegs d’Educació
NÚMERO 57 | DESEMBRE DEL 2015
Els continguts s’apropen a la realitat Els alumnes capten millor els continguts quan els identifiquen amb una realitat propera Magda Treserres, professora de Matemàtiques, i Mercè Oliveras, professora dels cicles formatius de Gestió Administrativa i d’Administració i Finances, amdues a l’Institut Cap Norfeu de Roses, expliquen en aquest reportatge com s’aplica l’economia a l’aula. Per a elles, els alumnes capten millor els continguts quan els identifiquen amb una realitat que els és propera. “L’economia, que cal tenir en compte que no és una ciència exacta, està molt influenciada pel comportament de les persones”, afirmen, i és per això que un dels objectius de la docència de la matèria és ajudar als alumnes a entendre la realitat que ens envolta, tant des d’un punt de vista d’actualitat macroeconòmica per comprendre l’actualitat, com per adquirir eines per poder gestionar-se la pròpia economia domèstica. Les dues professores indiquen que el que es pretén és “procurar generar un esperit emprenedor, optimista, proactiu, de recerca de recursos, que fomenti la generació de noves oportunitats i im-
quan van arribar a casa en acabar la vetllada. Penso que als nens no els calen tants regals, i aquell dia vaig constatar que sovint gaudeixen més de l’embolcall que del material en si. Però de tota aquella pila de regals sí que n’hi va haver uns quants d’afortunats, pocs, que van donar per a hores i hores de joc. I sabeu quins van ser, curiosament? Doncs aquells que no servien per a res en concret. I de sobte va sorgir l’encanteri: la imaginació va aparèixer i com menys instruccions hi havia, com menys dirigit era el joc, més mons fantàstics i més històries increïbles creava ella. Quan desapareixen els estímuls externs, les pantalletes, els llums...és quan els nens tenen l’o-
portunitat que el joc els neixi de dins. És quan la imaginació entra en acció i es barreja amb totes les seves vivències que neixen aventures fantàstiques i al·lucinants, moltes vegades sense cap sentit per a nosaltres, però que per ells seran vitals. I aquest és l’autèntic joc, el que ensenya, el que fa créixer, el que dóna lloc a un pensament creatiu que, en un futur, els farà uns adults capaços de desenvolupar-se en un món cada vegada més canviant. Albert Einstein deia que la lògica ens porta d’ A a B, però la imaginació a tot arreu. Procurem deixar de banda la nostra lògica i permetre que els petits viatgin on i com vulguin. Amb la imaginació no els faran falta piles, ni electricitat ni diners.
L’objectiu és procurar generar un esperit emprenedor, optimista, proactiu, de recerca de recursos pulsi una visió emprenedora, una emprenedoria entesa com una competència per a la vida professional en el sentit ampli i que sigui present a les aules”. “Els nostres alumnes –hi afegeixen– participen en diferents projectes: concursos, visites a empreses i xerrades.” Aquest curs l’institut estarà present, precisament, en el Concurs de Joves Emprenedors de l’Alt Empordà amb l’objectiu de promocionar la iniciativa emprenedora entre els alumnes de 3r d’ESO, 2n de Batxillerat i cicles formatius de grau mitjà de Gestió Administrativa. “Per treballar l’emprenedoria incidim en el desenvolupament de les competències personals relacionades amb l’autonomia, capacitat per assumir responsabilitats, capacitat de treballar en equip i la presa de decisions, la promoció de la creativitat, flexi-
Les professores Magda Treserres i Mercè Oliveras. ROSANA VIDAL
bilitat, innovació i la iniciativa personal”, comenten Magda Treserres i Mercè Oliveras. L'any passat els alumnes de 3r d’ESO del Cap Norfeu van participar en el projecte EJE (Empresa Joven Europea), i aquest curs també hi treballen. Es tracta d’un
REGALEM IMAGINACIÓ CRISTINA FAJARDO TIBAU Assessora EAP del Servei Educatiu de l’Alt Empordà
EDITORIAL n plena “ressaca” nadalenca més d’un de nosaltres deu estar reflexionant profundament en el tema estrella de cada Nadal: en calien tants? Recordo especialment un Tió de fa 3 o 4 anys, quan l’única petita de casa (la primera “de tot”: filla, néta, neboda...Imagineuvos!) ens retornava a tots la il·lusió per aquest moment tan espe-
E
cial, fent-nos reviure’l des de la nostàlgia del que s’ha fet gran i ha acabat oblidant la màgia. Tornar a aquells moments a través dels seus ulls, a través del seu bastó, va fer que tots i cadascun dels membres de la família, i ho confesso: jo la que més, entréssim en una mena de bogeria col·lectiva a l’hora de comprar el que amb molt d’amor aniria cagant aquell tros de tronc. Fins i tot jo, que vo-
lava d’il·lusió arrossegant la petita cap a mullar la vara (a casa mai hem estat gaire religiosos, i els meus pares van optar per substituir allò d’anar a resar per una nova fórmula genialment novedosa: mullar la vara en un cubell d’aigua a l’altra punta de la casa) vaig acabar esgotada davant tal bacanal de caixes, llacets, plàstics i cartrons. La nena havia entrat en una mena de catarsi on res tenia sentit fora d’esparracar el paper setinat el més ràpidament possible per poder tornar a picar. Molts dels regals ni tan sols va arribar a mirar-se’ls, i sospito que tampoc els va canviar gaire la sort
Porta’ns la carta als Reis!
Els dies 3 i 4 de gener (de 17.00 a 20.00 h) els patges dels Reis d’Orient seran al Consell Comarcal de l’Alt Empordà (carrer Nou, 48 de Figueres)
155469
projecte amb un plantejament nou, la creació d’una empresa o cooperativa escolar a la mateixa aula, que té relacions comercials amb altres empreses creades en altres instituts de diferents comunitats autònomes. L’objectiu és que puguin comprar i vendre
productes entre si. Els productes comprats es comercialitzen en un mercat local. Després d’analitzar els resultats els alumnes es reparteixen els beneficis obtinguts igual que qualsevol empresa real. “Aquest projecte és molt estimulant, ja que planteja a l’alumnat tot un seguit de problemes i interrogants que suposen un desafiament al qual hauran de fer front per poder desenvolupar el projecte”, diuen. És d’aquesta manera com es genera una relació entre l’aula i la realitat empresarial que ens envolta. L’any passat, el centre també va participar en el programa ARACOOP, impulsat per la Generalitat de Catalunya, que apropa els alumnes a les cooperatives del seu entorn. Els estudiants van visitar la Cooperativa Foresterra de Vilajuïga i van poder veure i entendre que la cooperativa és una bona opció per fer emprenedoria social. Aquest any, ja han conegut el Bonàrea i tindran l’oportunitat de conèixer la corporació de la Coca-Cola. Aquest treball es completa assistint a les xerrades anuals que organitza l’Ajuntament de Roses, i a les de la xarxa INNY.
ROSES | MAIRENA RIVAS