Diàlegs d’Educació L’excel·lència en matemàtiques
NÚMERO 59 | MARÇ DEL 2016
GUANYADORS DEL DISSABTE TRANSFRONTERER DE LES MATEMÀTIQUES
Laia Arbossé i Laia Batlle
Marçal Garcia i Quim Joanola
Sergi Carrillo i David Armengol
1R BAT. INS RAMON MUNTANER
1R BAT. INS ALEXANDRE DEULOFEU
4T ESO. INS ALEXANDRE DEULOFEU BORJA BALSERA
BORJA BALSERA
BORJA BALSERA
Figueres ha estat el pol d’atracció transfronterer del jove talent
FIGUERES | MAIRENA RIVAS
“Fa goig veure aquest jovent amb talent i il·lusió per les matemàtiques treballar amb tantes ganes un dissabte.” El coordinador del Dissabte Transfronterer de les Matemàtiques, el catedràtic Jaume Aguadé, es felicita que aquesta convocatòria desperti la curiositat i l’interès de nois i noies de 4t d’ESO i Batxillerat d’una desena de centres de les comarques gironines i de Ceret (Vallespir). Manuel Castellet, director de la Fundació Ferran Sunyer i Balaguer, ha encoratjat els joves participants dient-los que “els professionals de les matemàtiques van molt buscats al mercat laboral”. “De fet, on hi ha menys matemàtics ara és als centres de secundària. El nivell d’atur entre els graduats de matemàtiques és del 0%”, afirma Castellet.
En aquest sentit, la directora general de la Fundació Princesa de Girona, Mònica Margarit, destaca que concursos com aquest “afavoreixen el descobriment de vocacions per les matemàtiques i que més noies optin pel batxillerat científic”. El Dissabte Transfronterer de les Matemàtiques dóna l’oportunitat als joves de fer front als reptes de descobrir els raonaments matemàtics que se’ls proposen en uns tallers. En aquesta edició, els alumnes han buscat la resposta a la pregunta: “I si la suma dels angles d’un triangle no valgués 180 graus?”; han après com es fa el recompte de votacions en uns comicis electorals; han descobert el paper de la geometria en la papiroflèxia, i també han jugat com jugar amb l’atzar utilitzant nombres aleatoris.
«Mai no havíem jugat amb l’atzar amb nombres aleatoris»
«Podem dir que ens agraden i se’ns donen bé les matemàtiques»
«Amb un tros de paper es poden construir moltes coses»
FIGUERES | M. R.
FIGUERES | M. R.
FIGUERES | M. R.
Què us ha motivat a participar en aquesta convocatòria?
Per què vau elegir el taller “I si la suma dels angles d’un triangle no valgués 180 graus”?
P Qui us ha animat a participar en el Dissabte de les Matemàtiques?
P
R Laia Arbossé: Ens agraden les mates en general i els problemes de lògica en particular. P Quina dificultat heu trobat a les proves?
Laia Batlle: Treballar amb l’Excel. I el fet de fer una cosa nova. Mai abans no havíem jugat amb l’atzar amb nombres aleatoris. R
P
Què heu après en aquest taller?
R Laia Batlle: Hem sabut que es van produir algunes errades a la història per culpa dels nombres aleatoris mal trobats. R Laia Arbossé: Ens ha agradat veure que les matemàtiques donen feina en molts àmbits.
ARA... COMENCEM A ESCRIURE NÚRIA PUIGDEVALL OLIVERES EDITORIAL stic satisfeta de veure la sala plena de mestres i professors, aquí al Servei Educatiu. És el primer dia del curs i en molts ulls veig il·lusió per escoltar la conferenciant, que avui presenta el programa i fa la primera confe-
E
Assessora de Llengua i Cohesió Social del Servei Educatiu de l’Alt Empordà
rència de l’esperat Ara Escric. Després de festes, encetem el segon trimestre amb un nou projecte, que s’està gestant des de principis de curs i que aquest gener arriba a primària i secundària. Venim de i som encara en l’Impuls de la Lectura (ILEC), que
s’ha desplegat en els darrers cursos en els centres del país. Ens hem format, hem analitzat i practicat la lectura tenint en compte l’aprendre a llegir, el llegir per aprendre i el gust per llegir; hem entrat i aprofundit en noves i velles metodologies, hem preparat la lectura i com parlar d’allò llegit; hem integrat modelatges, estratègies, lectures guiades i tallers en els nostres processos pedagògics; hem creat projectes des de profundes dia-
P
Marçal Garcia: Ens el va recomanar la nostra professora, Xon Coll, perquè va considerar que era molt interessant. R
P
Traieu bones notes en mates?
R Quim Juanola: Podem dir que ens agraden i se’ns donen bé. P Què és el que més us agrada de les matemàtiques? R Quim Juanola: Som de números i ens agradaria continuar estudis relacionats amb tecnologia. P
Què heu après?
R Marçal Garcia: Tot ha estat nou per a nosaltres. Ara, a l’hora d’estudiar-ho, en tindrem més idea.
gnosis; hem fet enriquidors debats en comissions i claustres pedagògics, d’intercanvi d’opinions i de presa de decisions, implicant tot el professorat, hem explorat possibilitats, hem arribat a consensos, ens hem coordinat i hem treballat en equip; hem elaborat i compartit materials, plans lectors; i hem organitzat els 30 minuts de lectura, cuidat els padrins, potenciat les biblioteques d’aula i els clubs de lectura, donat valor a la lectura en veu alta... Hem fet plans més enllà de l’escola, amb les biblioteques municipals, i hem integrat les famílies a participar en l’aprenentatge de
R Sergi Carrillo: El nostre professor, Santiago Campillo, ens va preguntar si volíem venir i li vam dir que sí. P Heu fet alguna preparació prèvia sobre papiroflèxia? R David Armengol: No n’hem fet. De tota manera, jo ja havia fet alguna cosa pel meu compte, però amb el taller hem descobert que amb un tros de paper es poden construir moltíssimes coses. P Què és el que més us ha agradat de venir a la convocatòria? R Sergi Carrillo: Sobretot haver après a muntar utilitzant la tècnica de la papiroflèxia.
la lectura dels seus fills. Pensant en el sacseig que l’ILEC ens ha representat com a docents, en els canvis que hem introduït a les aules i en les millores aconseguides ara escolto atenta i penso que no espero menys de l’Ara Escric; percebo esperances, solucions, camins, desitjos de canviar dinàmiques, de continuar progressant, de ser capaços d’integrar de nou les dificultats, de mostrar i donar als nostres alumnes (i saber com ferho) noves eines, noves estratègies perquè siguin capaços d’aprendre a escriure, escriure per aprendre, i escriure per gaudir.
156381
Les Fundacions Ferran Sunyer i Balaguer i Princesa de Girona han celebrat a Figueres el 5è Dissabte Transfronterer de les Matemàtiques a l’Alt Empordà. Hi ha participat un centenar de joves d’instituts de les comarques gironines i de la Catalunya Nord.
II
Diàlegs d’Educació
DIMARTS, 1 DE MARÇ DEL 2016 | EMPORDÀ
L’ESCOLA PARLA
La música està a l’abast de l’alumnat a 1r i 2n d’ESO de la Jonquera ® L’Escola Municipal de Música ha creat el projecte educatiu de cohesió social «I-Música» per acostar la música a l’institut LA JONQUERA | MAIRENA RIVAS
L’Escola Municipal de Música de la Jonquera, fruit d’un acord entre l’Ajuntament i l’Institut, ha creat un projecte educatiu que té per objectiu apropar la música als alumnes de primer i segon d’ESO. La iniciativa es denomina I-Música i s’ha posat en marxa aquest gener. Tres professors de l’Escola Municipal de Música, de forma coordinada amb el professorat de l’institut, imparteixen activitats d’educació musical per tal que els estudiants tinguin accés a l’aprenentatge i a la pràctica de la música amb instruments. Aquestes sessions tenen lloc en horari lectiu. Per desenvolupar aquest projecte, la regidora d’Ensenyament, Míriam Lanero, explica que ha calgut fer una inversió de 10.000 euros, que inclou la despesa d’adquisició dels instruments: disset violins i vuit violoncels. Aquest primer any del projecte, s’ha començat amb els instruments de corda fregada. I la idea
és que aquests aprenentatges durin dos anys, de manera que els alumnes de 1r d’ESO podran continuar amb aquesta formació musical quan cursin 2n. D’acord amb el programa que s’ha dissenyat, el curs que ve (2016-2017) s’iniciarà la segona part del projecte, amb instruments de vent, com la flauta travessera, el clarinet i el saxofon. Així, s’allargaran igualment els aprenentatges fins a la finalització de l’alumne a 2n d’ESO. Es creen espais de cooperació “La singularitat del projecte és que un alumne treballa amb el seu propi instrument, que es proporciona des de l’Escola de Música, fent classes de conjunt instrumental, afavorint processos imaginatius i expressius a través de la improvisació, la composició i la interpretació, i amb la implicació activa dels alumnes en les activitats proposades, tot creant espais de cooperació”, ha dit Lanero. Amb aquesta aposta, es pretén que tothom tingui accés a l’aprenentatge de la música, tenint en compte que les escoles de música fa temps que constaten que una part de la població queda exclosa d’aquests estudis per motius econòmics o socials.
Els petits de la llar d’infants de Ventalló experimenten amb les ombres i la foscor. BORJA BALSERA
Laboratori de llum, a la llar Pescallunes ® Els petits de la llar de Ventalló manipulen i experimenten amb materials en la foscor VENTALLÓ | M. R.
L’aula polivalent de la Llar Pescallunes de Ventalló acull un Laboratori de Llum, equipat amb dues llums negres, taules de llum, un projector (esporàdicament) i diversos materials fluorescents (pintura, plastilina, ceres, cartolines, tubs...). Els divendres, és un dia sorprenent per als petits. Vestits amb una samarreta blanca, el laboratori es converteix en una habitació màgica. “Es tracta de manipular i experimentar amb els materials. Ens vam plantejar l’ús bàsicament des de l’àrea de l’expressió plàstica i en algunes acti-
vitats lògiques matemàtiques, tot i que l’experiència ha demostrat que se’n pot treure profit des de la resta d’àrees, com música, expressió oral i fins i psicomotricitat, essent el laboratori de llum una eina més de la nostra pràctica educativa”, expliquen les educadores. Les activitats que es proposen acostumen a estar relacionades amb les unitats didàctiques programades al llarg del curs, i, per a les mestres, el treball amb ombres, llums i pintures fluorescents sempre és un bon recurs per experimentar. Les activitats permeten potenciar i estimular els sentits, en
especial el visual i el tacte, creant un ambient nou per als infants, a través d’elements de la llum i la foscor. “Pintem amb pintura màgica, com tèmpera, ceres i retoladors, tot fluorescent; treballem el volum amb plastilina fluorescent; projectem contes: tenim contes elaborats per nosaltres mateixes amb cartolines fluorescents, sobre pedres amb pintura fluorescent, contes per explicar a les fosques, ombres xineses i grafismes a la taula de llum”, exposen les educadores, que també asseguren que els petits en gaudeixen molt.
Una ZER de quatre escoles que funcionen com a centre únic ESPOLLA/ST CLIMENT/CAPMANY/DARNIUS | M. R.
Les escoles de quatre municipis –Espolla, Sant Climent Sescebes, Capmany i Darnius– constitueixen la Zona Escolar Rural (ZER) Requesens amb la particularitat especial que funcionen com si es tractés d’un centre únic. La directora de la ZER, Berta Prats, explica que el fet de compartir un projecte educatiu i dissenys curriculars i metodologies
A FONS
ALBERT BAYOT I FUERTES Professor de secundària a l’Institut Brugulat de Banyoles
INNOVACIÓ em sentit a dir, sovint, que l’escola va un pas enrere amb relació a la societat, que a les aules s’ensenya allò que ja ha passat, que el món va de pressa i als centres educatius sempre s’ensenya el mateix...
H
de treball comuns, no només sobre el paper en l’àmbit teòric sinó realment en el funcionament del dia a dia, fa possible aquesta cohesió. “Això permet un treball en equip real: compartir activitats de formació de mestres, compartir materials i compartir experiències. Alhora, aconseguim tenir un equip de mestres fort a escala de ZER”, ha assenyalat Berta Prats.
Alumnes i mestres de les quatre escoles de la ZER Requesens comparteixen un treball comú. ZER REQUESENS
Voldria, en primer lloc, trencar una llança a favor del que s’ensenya a les escoles i als instituts en el sentit de considerar que la selecció de continguts i de competències que cal ensenyar no es fa mirant el que hi ha al món, sinó intentant recollir allò que hi ha hagut amb la finalitat de transmetreho a l’alumne com a patrimoni valuós de la humanitat (el saber) per tal que ell o ella ho sàpiguen utilitzar per viure i anar endavant en el món d’avui i en el de demà. Com comprendrà el lector, aquest no és un exercici fàcil... i seria bo que no es jutgés lleugerament, sinó que es comprengués i s’ajudés a com-
prendre. Dit això, per parlar d’innovació als centres educatius em referiré a les metodologies. Hi ha models i enfocaments diversos, hi ha metodologies molt marcades i singularitzades en alguns centres i, en canvi, plantejaments més neutres o no tan “purs” en altres, però en totes les escoles i instituts hi ha interès a anar endavant, en trobar els camins més adients per resoldre situacions noves. En definitiva, ganes d’innovar i de progressar. I aquest interès es va veient recolzat, de mica en mica, per una millora progressiva dels resultats que és, justament, l’objectiu bus-
cat: que l’alumnat aprengui més i millor. La innovació s’ha produït sempre en els centres educatius i moltes vegades, de manera ben discreta, dins d’algunes aules. Actualment, però, és una necessitat dels nostres centres educatius perquè el món canvia de pressa, ens interroga i ens planteja reptes nous a gran velocitat, per tant, l’escola no pot quedar enrere. El que passa és que, en aquest món actual en què la imatge, el màrqueting i el sensacionalisme estan tan a la page, es dóna el perill que es vulgui enlluernar amb un mètode “revolucionari”, de moda, nou, in-
novador ... Però innovar no vol dir introduir canvis, simplement. Implica alguna cosa més... Innovar és un procés lent i pausat que parteix d’una reflexió entorn d’allò que volem canviar, d’una anàlisi de les possibilitats i d’una execució tranquil·la i integradora que permeti avaluar-ne les conseqüències. Si no és així, no estem contribuint a avançar o a fer que un centre millori sinó que, contràriament, podríem estar abocant-lo al fracàs. Una revolució pedagògica no pot basar-se només en una metodologia nova. Ha de ser alguna cosa molt més profunda.
Diàlegs d’Educació
EMPORDÀ | DIMARTS, 1 DE MARÇ DEL 2016
III
DIALOGUEM AMB...
Sílvia González Caixàs DIRECTORA DE LA ZER (ZONA ESCOLAR RURAL) LES SALINES
«En una ZER és fàcil interactuar entre les escoles» ENTREVISTA
ti treballar juntes totes les escoles. P
Sílvia González Caixàs (Figueres, 1985) és directora de la ZER Les Salines i mestra itinerant d’educació física. Aquesta Zona Escolar Rural comprèn les escoles Lluís Marià Vidal, d’Agullana; Manuel de Pedrolo, de Biure; Santa Cecília, de Boadella d’Empordà, i Les Salines, de Maçanet de Cabrenys. Fins fa poc, a la ZER hi havia un cinquè centre, que aquest mateix curs ha deixat de funcionar per falta d’alumnes, l’Escola Castell Cabrera, de la Vajol. AGULLANA | MAIRENA RIVAS P Què implica ser la directora d’una Zona Escolar Rural? R Moltes coses. Implica tota la feina de coordinar i gestionar les quatre escoles, amb l’objectiu de fer pinya i treballar en comú. Per davant de tot, estan els nens, i tota la feina que fem en global és per a ells. Són escoles molt petites i això requereix que tots els nens es relacionin entre ells, i això fa que s’hagin de preparar sortides, colònies i activitats que ens perme-
Com s’organitzen?
Tinc la gran sort que compto amb els quatre directors dels quatre centres. En el consell de direcció fem molta pinya. R
P Quins són els avantatges d’una ZER? R En una ZER és molt més fàcil interactuar entre les escoles, sense perdre de vista que cadascuna té les seves pròpies particularitats. Cada escola es troba en un poble diferent, en un entorn diferent i té les seves pinzellades. El fet de ser escoles rurals ens permet treballar intercicles, barrejar grups. Tenim molt més marge de maniobra amb els alumnes i hi ha un vincle molt fort entre tots els nens de cada escola. P
Quins són els desavantatges?
R Hi estic tan bé que potser és difícil trobar-ne algun. Però sí que en certa manera, en ser escoles petites, tenim pocs recursos. Si necessitem ordinadors, per exemple, no podem demanar-ho a l’AMPA, perquè els diners que pot reunir una AMPA en una escola a través de les quotes és in-
Sílvia González Caixàs afirma que a la ZER calen més recursos materials i humans. FALGUÉS FOTOGRAFIA
suficient. És molt diferent els diners que pugui reunir l’AMPA d’una escola rural que d’una escola de Girona o de Figueres. P
Quina és la seu de la ZER?
La seu és a Agullana, perquè és l’escola més gran de les quatre. Aquí hi ha 72 alumnes. R
P Quants alumnes hi ha a la resta de centres? R A Maçanet, actualment són 49; a Boadella, 22, i a Biure, 9.
Quants mestres conformen la plantilla? P
És una plantilla que ens ve donada pel Departament d’Ensenyament. Ells fan un còmput del total d’alumnes, que ara són 152, i del total d’escoles, es fa una diR
visió i surt el total de mestres que ens toquen. Segons la resolució, ens tocarien dinou i mig, però en funció dels diners que hi ha a l’administració en tenim dinou o divuit i mig. Cada any hem de barallar-nos, en el bon sentit, per aconseguir el que ens tocaria per normativa. Actualment, som divuit i mig, però ens en corresponen dinou o dinou i mig. P Els han afectat les retallades, veig. R Sí, fa uns quants anys que ens han anat retallant de mig en mig. P
Descrigui un mig.
Un mig és un mestre a mitja jornada. R
P
Com és la feina d’un mestre iti-
nerant? R A principi de curs, tens l’horari i entre tots intentem que s’hagin de fer el mínim de desplaçaments possible, per aprofitar bé els temps, però a vegades no és fàcil. Per exemple, en el meu cas, les dues primeres hores de dilluns estic a Maçanet i a l’hora del pati marxo cap a Boadella. Dimarts, estic tot el dia a Maçanet i faig educació física amb tots els grups. La setmana és així, un dia aquí, un altre dia allà. Dimecres és el dia que dedico a la direcció. Per a mi, és el més feixuc, perquè he de remenar papers, i jo sóc més de dir d’anar a córrer a l’aire lliure que s’hi està molt bé.
PRÀCTICA REFERENT
Editen:
Treball d’educació ambiental: la comarca ® La descoberta de la comarca de l’Alt Empordà, a partir d’un treball interdisciplinari AGULLANA | EQUIP DE MESTRES DE LA ZER
Els editors del suplement Diàlegs dʼEducació no tenen perquè compartir les opinions expressades en les diferents seccions. Per a més informació adreceu-vos a: www.sealtemporda.net.
Col·laboren:
Fa deu cursos que les escoles de la ZER Les Salines (Agullana, Biure, Boadella i Maçanet de Cabrenys) porten a terme un projecte de descoberta de la nostra comarca. Considerem bàsic entendre el que tenim més proper per, de mica en mica, anar comprenent l’entorn més general. I entenem l’educació ambiental des d’un punt de vista interdisciplinari i d’aprendre a relacionarnos entre nosaltres i l’entorn que ens envolta, el qual configura la nostra manera de ser i viure i, alhora, està condicionat per les nostres accions sobre ell. Per això tenim molt clar que per descobrir la comarca no es pot fer des de l’aula. Cal anar a peu pels llocs, trepitjar els camins i els corriols, parlar amb la gent que hi viu, contemplar el paisatge, conèixer la seva història... Entenem que només així aconseguirem que els alumnes s’estimin el seu territori, que el respectin i
Visita a la carbonera de Sant Llorenç (esquerra) i excursió per una de les zones megalítiques de Sant Climent. ZER
que s’hi impliquin activament. El nostre treball es desenvolupa en projectes cíclics. Comencem a Infantil coneixent a fons l’escola i el poble, i seguim a Cicle Inicial descobrint Figueres, com a capital, i els Aiguamolls, com a element emblemàtic de la comarca. A partir de Cicle Mitjà
,tenim establerta una roda on treballem exhaustivament les Salines, l’Albera i la costa. Puntualment també introduïm altres temes, aprofitant esdeveniments significatius relacionats amb la zona on vivim (l’exili, el TAV i la història del ferrocarril a la comarca...).
Apostem per aquest projecte que ens sembla un bon exemple de treball competencial, afavoreix la investigació, la recerca, la reflexió i el treball cooperatiu. El valorem molt positivament i destaquem la gran implicació dels alumnes, mestres i de tota la comunitat educativa.
Diàlegs d’Educació
IV
DIMARTS, 1 DE MARÇ DEL 2016 | EMPORDÀ
ENGLISH TIME ENIGMA
ENTORN D’APRENENTATGE DEL CANIGÓ (EdA del Canigó)
COVA DE LES GRANS CANALETES ció entre aquests fenòmens ens permet explicar, observar i interpretar els principals espeleotemes que es formen a l’interior d’una cova: estalactites, estalagmites, macarrons, columnes, banderes, gours, gorgs, colades i helictites, entre d’altres. Formes capritxoses, sorprenents i fabuloses que només es poden contemplar dins d’aquest món subterrani on mai entra la llum del sol, on mai és de nit ni de dia. En resum, amb la visita a la cova de les Grans Canaletes tenim l’oportunitat de descobrir un sistema càrstic de cavitats que es varen formar fa aproximadament cinc milions d’anys, i que encara avui està en constant formació i transformació. De ben segur que els alumnes que visitin les coves de les Grans Canaletes quedaran meravellats dels secrets d’aquest món amagat i es preguntaran com és possible que a l’interior de la terra hi hagi un espectacle natural d’aquesta magnitud. Si la curiositat és el motor de l’aprenentatge, l’interior de les Grans Canaletes és el lloc adequat per engegar aquest motor i donar peu que els alumnes es preguntin, es plantegin hipòtesis i intentin entendre per què, des de temps prehistòrics, els humans s’han sentit atrets per la foscor de les coves. I potser a partir de la foscor de la cova projectarem una mica de llum sobre el món que ens envolta.
ANSWER:
She was thirteen years old
EdA del Canigó pretén apropar els aprenentatges que ofereix l’entorn del Conflent i per extensió la Catalunya Nord als estudiants de parla catalana. Entorn del Conflent trobem un dels sistemes de coves subterrànies més extensos dels Països Catalans, el de FullàCanaletes, que supera els 25 km. Aprofitem que una petita galeria està adequada per a la seva explotació turística, la cova de les Grans Canaletes, per entrar en un entorn que sovint se’ns presenta misteriós, però que ens assegura una experiència vivencial molt enriquidora. Endinsar-se dins una cova inspira un sentiment estrany de por i alhora de fascinació. El món subterrani, farcit de mites i llegendes, és un entorn desconegut i màgic que ens fa perdre la noció del temps i de l’espai i ens revela una obra artística sublim esculpida per la mare natura. Per als alumnes, contemplar l’interior d’una cova és una oportunitat de presenciar un espectacle natural inigualable i, a més d’aquesta dimensió estètica, permet treballar sobre el terreny la constatació dels diferents fenòmens responsables de la formació de les cavitats: els processos químics que es duen a terme, els moviments tectònics, l’evolució lenta, però constant, de la geomorfologia terrestre i les condicions atmosfèriques particulars, que també hi juguen un paper important. A més, la interac-
L’
POESIA A L’AULA
Febrer Joan Teixidor dins «Poemes» En cada fil de telègraf penja un petit estel: un glop de neu. En cada àtom del cor penja un petit ninot: l'avorriment. Sols la neu immaculada un moment ens allibera.
WEB RECOMANADA
LA FRASE
PREVENCIÓ DE DROGODEPENDÈNCIES I COMPORTAMENTS DE RISC HTTP://WWW.AISLADOS.ES/
OSCAR NIEMEYER ARQUITECTE BRASILER (1907-2012)
Aislados apropa la gran passió que desperten els videojocs entre els adolescents a la prevenció en el consum de drogues i altres comportaments de risc. El projecte Aislados es presenta en dos formats diferents: un videojoc (aventura
gràfica) gratuït i un joc de rol. Ha estat creat per l’entitat sense ànim de lucre SIAD per al desenvolupament de les habilitats personals enfront de les dificultats que el mateix joc va plantejant.
« L'esperit es manté jove
mentre conservem la curiositat»
BIBLIOTECAE
TÍTOL: «ABECEDARI POÈTIC»
TÍTOL: «DE QUIN COLOR ÉS UN PETÓ?»
TÍTOL: «IAC, L’ÓS BRU.»
AUTOR: COMELLES, SALVADOR / IL·LUSTRACIÓ: RUIZ, ÀNGELS BARCELONA: CRUÏLLA, 2015
AUTORA: BONILLA, ROCÍO BARCELONA: ANIMALLIBRES, 2015
AUTOR: PUIG GRIESSENBERGER, PERE / IL·LUSTRACIÓ: VILLALÓN, RAFA FIGUERES : BRAU EDICIONS, 2015.
® Llibre de poemes fàcils,
® A la Minimoni li encanta pintar mil coses de colors: marietes vermelles, cels blaus, plàtans grocs... però mai no ha pintat un petó. De quin color deu ser? La protagonista va fent un repàs dels colors per descobrir el color dels petons, que en molts casos relaciona amb emocions o sentiments. Un àlbum il·lustrat que destaca per la interacció que estableix amb el lector, fent-lo partícip de les reflexions i els dubtes de la protagonista. Un conte per a primers lectors, amb unes il·lustracions fantàstiques de la mateixa autora, que ens porta una història divertida, i alhora, dolça i tendra.
® Recomanem una novel·la
originals i divertits, ideal per a familiaritzar-se amb el llenguatge poètic. Si els llegeixes, trobaràs un rinoceront amb la banya bruta, un mosquit pipioli, una zebra que es disfressa... 24 poemes de temàtiques l’entorn de les lletres de l’abecedari, ben diverses, que serveixen de fil conductor del llibre. Amb unes il·lustracions molt encertades d’Àngels Ruiz, que aporten un format molt visual i engrescador, aquests versos no ens deixen indiferents i són perfectes per a compartir en família.
per a joves lectors inspirada en una anècdota curiosa: el 1979 dos exemplars d’ós negre americà van escaparse prop de la Jonquera. La història se centrarà en la recerca d’en Iac, un ós bru perdut al mig de l’Albera i que provoca més d’un ensurt per allà on apareix. En Nil, un jove acròbata, i l’ensinistrador de l’ós intentaran trobar-lo abans que algú prengui mal. Iac, l’ós bru, escrit per Pere Puig i il·lustrat per Rafa Villalón, ens parla de l’amistat i de la possibilitat de tornar a veure óssos bruns a l’Albera.
• Biblioteca Carles Fages de Climent, de Figueres • Biblioteca Jaume Vicens i Vives, de Roses • Biblioteca Ramon Bordas i Estragués, de Castelló d’Empúries • Biblioteca Victor Català, de l’Escala • Biblioteca Carles Bosch de la Trinxeria, de la Jonquera
• Biblioteca Pere Calders, de Llançà • Biblioteca Marta Fàbrega i Romans, de Sant Pere Pescador • Biblioteca Bonaventura Carles Aribau, de Garriguella • Biblioteca del Port de la Selva • Biblioteca de Vilajuïga