Diàlegs d’Educació
NÚMERO 60 | MARÇ DEL 2016
Els estudiants expressen, a través de l’art, el patiment dels refugiats
xes velles, acompanyat d’una vella motxilla i contemplant un terra ple de retalls de diari amb tristes notícies sobre el patiment dels refugiats. “Així és com el meu grup d’alumnes, l’Ainhoa, en Marc, l’Òscar, l’Eloi, en Joel, l’Iñaki, la Martina, la Carlota, l’Adrià, la Fany i en Jawad, van crear aquesta escultura, feta amb paper maixé. Van treballar amb moltes ganes i amb entusiasme, i jo, com a professora, molt orgullosa de tots ells”, somriu M. Pilar Garcia.
El Consell Comarcal acull una mostra promoguda per Empordoneses Els instituts Alexandre Deulofeu i Narcís Monturiol, a més d’Escolàpies i La Salle Figueres, s’han implicat de ple en el projecte d’Empordoneses, animant els alumnes a expressar, a través de l’art, quins sentiments els genera el patiment dels refugiats sirians. des al vestíbul del Consell Comarcal, en una exposició que s’emmarca en el cicle 2016 d’Empordoneses FugiRfugi. L’Institut Alexandre Deulofeu hi ha participat amb dues obres. Una d’aquestes es titula Cada nom, i és una peça consistent en 353 figuretes de terracota instal·lades a terra seguint una direcció. “Hem treballat el tema dels refugiats des de l’òptica individual i hem elaborat un discurs grupal que amplica el missatge anant més enllà de la suma sim-
FIGUERES | MAIRENA RIVAS
Alumnes de quatre centres educatius de Figueres han fet un exercici de reflexió entorn de la crisi humanitària que afecta milers de ciutadans sirians que fugen de la guerra. A través d’un treball creatiu, proposat dins el cicle Empordoneses, els joves –estudiants de l’Alexandre Deulofeu, el Narcís Monturiol, les Escolàpies i La Salle– han donat forma a peces d’art per plasmar els sentiments que els genera aquest fenomen. Les peces estan instal·la-
En «Refu», l’obra que han creat alumnes de les Escolàpies. BORJA BALSERA
ple. Cada alumne de 1r, 2n i 3r d’ESO i un grup de 4t ha modelat el seu refugiat”, explica la professora Ester Baulida. L’altra obra del Deulofeu és Solitud, una proposta d’un grup d’alumnes de 1r de Batxillerat que ha emprat de manera metafòrica el sistema que té Facebook per fer amics. “El contacte amb les imatges fotoperiodístiques del tema ha estat el punt més interessant del procés”, ha exposat la professora. Escolàpies ha involucrat en aquest projecte, que ha titulat Un
segon de descans, els estudiants de 4t d’ESO. “A classe, vaig plantejar la proposta als alumnes i es van engrescar ràpidament. L’any passat havíem fet una escultura sobre l’home que camina, de Giacometti, i ho van tenir clar, ens havíem d’inspirar en Giacometti per donar vida al nostre Refu, així és com carinyosament el van batejar”, descriu la professora M. Pilar Garcia. El Refu representa la persona esgotada pel llarg recorregut fet en la seva fugida cap a un nou país. Assegut sobre unes cai-
Realitats inverses Amb l’obra Realitats inverses, La Salle ha volgut fer una manifestació artística de protesta per cridar l’atenció sobre les condicions de vida al camp. “La quantitat de refugiats creix contínuament per raons de política i de guerra, però també per raons de pura supervivència econòmica, quan la suposada millora de les condicions de vida globals ens haurien de fer creure tot el contrari.” Aquesta reflexió es transmet a través de l’obra plàstica que han creat a La Salle i que ha explicat la professora Lluïsa Bos. En la mateixa línia han treballat els alumnes de Sara Salip a l’Institut Narcís Monturiol. Empordoneses és un projecte multidisciplinari, al capdavant del qual hi ha Pilar Farrés, que, any rere any, aconsegueix implicar diversos centres educatius en les activitats de sensibilització social que es proposen.
“ESCOLTEM COM PARLEN” I COM I QUAN PARLEM ELS MESTRES Logopeda CREDAG (Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius de les comarques gironines)
EDITORIAL es “modes educatives” massa sovint fan anar l’escola a un ritme i desgast innecessaris. Em trobo amb mestres que demanen “receptes” per treballar alguna cosa relacionada amb el llenguatge oral: la consciència fonològica, les pràxies, les rimes, la discriminació auditiva... Mes-
L
tres preocupats per la seva tasca que es deixen arrossegar per noms que poden sonar a modern i que quan ho revises o els n’expliques el fons diuen: ah, això ja ho fem! A l’escola, sobretot en les primeres etapes, es treballen molts aspectes relacionats amb el llenguatge oral com l’escolta activa (per exemple, cada cop
que expliquem una activitat hi ha unes consignes orals que preparen els infants per escoltar), les rutines (moments en què es repeteixen una sèrie d’expressions verbals que permeten, mitjançant la imitació, millorar la pronúncia, per exemple), la conversa (tenim molts espais de diàleg on ens ajustem al nivell de cada infant i donem temps i espai perquè es puguin expressar tots) i això passa en un context ric en situacions funcionals, ideal per al seu desenvolupament. Però de vegades sembla que
LA GESPA DEL JARDÍ CONSELLS
155410
Experiència = SOLUCIONS! Ctra. Nacional, km 1,4 17771 SANTA LLOGAIA D’ÀLGUEMA Tel. 972 671 999 - Fax 972 670 047 FIGUERES - GIRONA VILAFRANCA DEL PENEDÈS
Preparació i ressembra de la gespa en el nostre jardí. Molt important l'aireig de les arrels, per tant és molt recomanable escarificar, punxar, engravar i adobar per a tenir una gespa sana i vigorosa.
això no sigui treballar llenguatge oral i, no ho seria, si no ho féssim d’una manera conscient i ajustada als alumnes. I sobretot conscients que per treballar el llenguatge oral justament no ens cal suport escrit, que llavors sovint es perd l’objectiu inicial. Voldria encoratjar tots els mestres a revisar les activitats orals que fem i com ho programem, a pensar com ens ajustem al llenguatge oral dels alumnes, quins coneixements ens calen per fer-ho de manera automàtica però conscients i quina ràtio de
l’activitat ens caldria per optimitzar les converses. Potser és millor poc i de qualitat. Vull animar la comunitat educativa perquè davant la diversitat lingüística (llengües diferents i nivells evolutius diversos) que tenim a les escoles, aquest és un gran repte. Repte, per altra banda, imprescindible d’anar assolint perquè recordem que amb el llenguatge oral evolucionarà la cognició, la socialització i el llenguatge escrit, que és l’eina d’aprenentatge més valorada actualment a l’escola.
Administrador de finques
Av. Mare de Déu de Montserrat, 3 FIGUERES · Tel. 972 677 205
Presenten dintre del cicle de «FORMACIONS PER A COMUNITATS VEÏNALS» organitzades per l’Ajuntament de Figueres i Aprop amb la col·laboració de l’Associació de Veïns Juncària Parc Bosc, que es portarà a terme la jornada:
“L’ESTALVI ENERGÈTIC A LES NOSTRES COMUNITATS I HABITATGES” A càrrec de Suno Enginyers Energètics i la col·laboració d’Aprop.
Dimecres 6 d’abril a les 19.00 h · Carrer Dr. Ferran, 7, de Figueres Local del Pla de Desenvolupament Comunitari (PDC)
156422
MARIA PERPINYÀ
II
Diàlegs d’Educació
DIMARTS, 29 DE MARÇ DEL 2016 | EMPORDÀ
L’ESCOLA PARLA
A Llançà s’imparteix un model de formació arrelat a la terra
Els alumnes del cicle adquireixen molta formació pràctica. INSTITUT DE LLANÇÀ LLANÇÀ | MAIRENA RIVAS
El Cicle Formatiu de Grau Mitjà (CFGM) d’Olis d’Oliva i Vins dóna resposta, des de l’Institut de Llançà, a la voluntat i la demanda del sector respecte a la formació en una activitat molt arrelada al nostre territori. El sector vitivinícola i oleícola de l’Empordà és avui dia un sector en continu creixement i cada vegada més especialitzat, que busca potenciar l’alt nivell dels seus productes. Aquesta recerca de l’excel·lència necessita nodrir-se de mà d’obra especialitzada i professionalitzada que sigui capaç de respondre a les exigències del mercat. I aquest és el sentit del CFGM. El cicle té una durada de 2.000 hores distribuïdes en dos cursos i s’ofereix en modalitat DUAL. Això vol dir que l’alumnat rep formació per dues vies, integrant d’una banda la teoria, al centre educatiu, i d’una altra la pràctica, en empreses del sector que en són col·laboradores. El tret diferencial d’aquest nou model educatiu és que aquesta formació a l’empresa està remunerada i té reconeixement acadèmic. “A hores d’ara, i després de l’experiència d’una primera promoció, ja podem constatar alguns dels avantatges d’aquest nou model de formació. Probablement el que més destacaríem és que augmenta significativament la motivació de l’alumnat, desenvolupa les seves competències transversals i tècniques i els dóna un va-
A FONS
REYES CARRETERO Professora del Departament de Psicologia de la Universitat de Girona
ENSENYAR A SER COMPETENT adopció de l’enfocament per competències afecta molt especialment el procés d’ensenyament i aprenentatge i, concretament, a la metodologia i les activitats d’aprenentatge que proposem als nostres alumnes.
L’
lor afegit en el moment d’iniciar el procés de recerca de feina, ja que l’alumnat ha aconseguit un ampli coneixement directe i real de les habilitats professionals de la feina per a la qual s’han format”, ha explicat la directora de l’institut, Maria Carme Barceló, i hi ha afegit: “Les gairebé mil hores de pràctiques remunerades a les empreses col·laboradores afavoreixen que els joves adquireixin l’experiència que després els demanaran les empreses per accedir al món laboral.” Una vinya experimental El cicle ofereix un ampli ventall d’activitats pràctiques com visites a cellers i trulls; sortides a fires, a camps i a jornades tècniques, elaboració de vi, oli, sidra, cervesa, vinagre, whisky , vermut... Com a complement de les instal·lacions de l’institut, els alumnes disposen d’una vinya experimental amb un planter de diverses varietats de vinya i olivera per fer pràctiques. Un altre dels objectius que s’ha fixat l’institut llançanenc ha estat intentar que els alumnes puguin establir vincles amb altres joves que reben una formació similar. Així, s’ha fet un intercanvi amb l’institut Vallverdú de les Borges Blanques que ha permès, com comenta Barceló, “compartir bones pràctiques i conèixer les característiques productives del sector en altres territoris del nostre país amb expectatives similars en el sector del vi i de l’oli”. No existeix un mètode universal per a l’ensenyament de les competències, però queda clar que les competències es vinculen amb les teories socioconstructivistes i les teories de l’aprenentatge situat. L’aprenentatge situat pot definir-se com una metodologia que es basa en situacions concretes i reals i que cerca la resolució de problemes a través de l’ús del coneixement. Aquesta idea de l’aprenentatge es vincula amb el concepte de competència que recordem que es pot definir com “ la capacitat o el potencial per actuar de manera eficaç en un context determinat”. És a dir, la persona competent és aquella que sap activar i aplicar els coneixements per donar resposta a les exigències
Alumnes de 3r i 4t amb la directora, Nora Reixach, treballant les tècniques de la kinesiologia. BORJA BALSERA
Kinesiologia en l’educació, a Sant Miquel ® L’Escola Vallgarriga utilitza la tècnica en alguns grups cada dia abans d’iniciar la classe SANT MIQUEL DE FLUVIÀ | M. R.
L’Escola Vallgarriga de Sant Miquel de Fluvià ha començat a utilitzar la kinesiologia educativa amb l’objectiu que els alumnes més moguts es relaxin a l’hora de començar les classes i millorin la concentració. Amb una sèrie d’exercicis i hàbits senzills, es facilita l’aprenentatge dels nens, ja que es tracta d’una tècnica que ajuda a augmentar la capacitat d’atenció de cadascun d’ells. La kinesiologia és una metodologia centrada en la gimnàsti-
ca del cervell –de fet, també es coneix aquesta tècnica com gym brain–. La tècnica es presenta com “un recurs educatiu per aprendre i viure sense estrès, que facilita la gestió de les emocions i del benestar”. Els nou alumnes de 3r i 4t de l’Escola Vallgarriga formen un dels grups del centre que més requereix aquest treball. Tot i que fa poc que ho coneixen, ja s’han acostumat cada dia a seguir la sèrie de pautes, acompanyades per la melodia d’unes músiques rela-
xants, que els marquen els mestres. “Ens traiem la jaqueta, bevem aigua, fem respiracions abdominals i una sèrie d’exercicis que facilitaran als alumnes els aprenentatges, tant pel que fa a l’expressió oral com a l’expressió escrita i les matemàtiques”, explica la directora de l’escola, Nora Reixach. “Per a cada activitat, hi ha una postura”, anota. “Jo abans sempre m’adormia a la classe, però des que fem kinesiologia això no em passa”, ha confessat un dels nens. BORJA BALSERA
7 Pometes Els infants de Vilafant aprenen a fer una mona de Pasqua ® Els infants de la llar 7 Pometes han fet la seva mona de Pasqua (P1 i P2) abans de marxar de vacances de Setmana Santa. Les educadores han desenvolupat un taller en què els petits han pogut observar, explorar, manipular, crear, gaudir i participar. L’activitat ha fet que els infants interactuïn entre ells i que potenciïn l’experiència emocional i les habilitats manipulatives. Els beneficis són en molts àmbits.
d’una situació concreta. Per ensenyar a ser competent, les pràctiques educatives més tradicionals, basades en la transmissió de coneixements, es mostren clarament insuficients. La clau per apropar-nos a un ensenyament és deixar de pensar què fem els mestres per ensenyar, hem de començar a pensar quines activitats podem proporcionar a l’alumne per tal que aprengui. L’alumne pot ser el protagonista de l’aprenentatge sempre que li facilitem els recursos adequats. El mestre o professor continua sent un element imprescindible en el procés educatiu perquè dissenya contextos adequats per aprendre i guia el procés d’aprenentatge. La vinculació de l’aprenentatge
amb el context connecta amb una àmplia tradició de teories i pràctiques educatives que ara veuen reforçada la seva vàlua (treball per projectes, racons, tallers, aprenentatge cooperatiu...). Des d’aquesta perspectiva, i tenint en compte les característiques de les competències, es poden establir algunes orientacions metodològiques: L’activitat a l’aula se centra en solucionar problemes i situacions; utilitza pràctiques contextualitzades en escenaris reals o versemblants, connectant l’escola amb la vida dels alumnes; utilitzar metodologies actives i participatives on l’alumne tingui un major protagonisme i un marge més gran per prendre decisions; utilitzar el treball per projectes, l’anàli-
si de casos, aprenentatge basat en problemes...; potenciar l’aprenentatge autònom en escenaris diversos; fer ús de les noves metodologies; potenciar la interacció i la comunicació amb els altres; potenciar la integració dels coneixements escolars i socioculturals de manera que tots els alumnes es puguin sentir representats a l’aula; prioritzar activitats que provoquin la reflexió i el pensament crític de l’alumnat, activitats cognitivament estimulants per a tots. Així mateix, l’aprenentatge de competències ha d’incentivar el treball en equip, el treball cooperatiu per a la resolució de situacions que necessiten l’aplicació de mètodes analítics i la creació de vincles entre els coneixements.
Diàlegs d’Educació
EMPORDÀ | DIMARTS, 29 DE MARÇ DEL 2016
III
DIALOGUEM AMB...
David Barba Uriach PROFESSOR EMÈRIT DE L’ÀREA DE DIDÀCTICA DE LA MATEMÀTICA DE LA UAB
«Fas matemàtiques quan estàs per sobre de la realitat» ENTREVISTA David Barba és professor emèrit del Departament de Didàctica de les Matemàtiques de la Universitat Autònoma de Barcelona. Al llarg de la seva trajectòria professional, s’ha especialitzat en formació permanent del professorat en matemàtiques i en l’elaboració de material d’ensenyament d’aquesta disciplina. Fa poc, ha estat a Figueres, a la seu del Servei Educatiu de l’Alt Empordà, impartint uns tallers de formació a mestres de primària. FIGUERES | MAIRENA RIVAS
Quin tipus de formació ofereix als mestres? P
R Des de fa uns dos o tres anys, hi ha hagut un interès creixent per saber com es fan les matemàtiques. Això és degut, segurament, al fet que les escoles han fet uns canvis molt importants d’organització: treballen per ambients, per racons, per projectes. A partir d’aquí, l’assignatura que lliga amb tot això és la llengua.
Aleshores, han fet un esforç amb la llengua i un cop ho han consolidat s’han adonat que les matemàtiques han quedat carques. Des d’aquest punt de vista tenen set d’aprendre a treballar les matemàtiques. P De tota manera, llengua i matemàtiques no estan tan deslligades, si es té en compte que per entendre bé l’enunciat d’un problema s’ha de fer una bona lectura.
Els problemes amb enunciats presenten textos molt pobres, que sempre comencen igual, tenen una pregunta al final i no tenen res de literaris. En el fons, doncs, no es plantegen problemes, sinó exercicis. I a mi el tema de la comprensió lectora en aquests problemes no em preocupa massa, en aquest sentit. Em preocupa més que la resolució d’aquests problemes tinguin diferents línies. R
P
Què vol dir?
Per exemple, a vegades veus vint problemes de resta que són del mateix tipus, amb la mateixa estructura. Però de tipus n’hi ha molts de diferents, i això no es R
El professor David Barba, a la seu del Servei Educatiu de l’Alt Empordà. BORJA BALSERA
treballa. Ara és el moment de les activitats riques.
na, fins ara tan rígida?
R
Hi ha matemàtiques a la vida, però el que busques és crear models per a solucionar-les totes.
P Les matemàtiques ens acompanyen en el dia a dia. Hem de canviar la forma de mirar aquesta discipli-
Te’n puc posar un exemple: en una època en què hi ha l’IVA, sóc una persona molt sol·licitada sobretot per aquelles persones que em diuen: ‘Mira, David, he facturat a preu net, però no sé quant és l’IVA, perquè és el problema invers.’ Aleshores, et preguntes: què fas per calcular l’IVA? Li sumo el 21% en aquest cas. I en el fons el que fas és multiplicar per 1,21. Si arribes a això, després només has de dividir. Fas matemàtiques quan estàs per sobre de la realitat. Les matemàtiques són
P
Les activitats riques?
Paral·lelament a fer sumes, pots dir als alumnes: amb el 2, el 5, el 7 i el 8 quantes sumes diferents podries fer? I, així, per una banda fan sumes, perquè les han d’entrenar mínimament, però per l’altra estan fent tot un treball de pensament exhaustiu. És a dir, de trobar totes les possibilitats, de tenir un ordre a l’hora de fer-ho, d’assegurar-se que no se’n deixen cap... i això sí que són matemàtiques serioses per a nens petits, de 8 i 9 anys.
R
P
Pot explicar un cas pràctic?
R
un context en què tu has de saber pensar, has de saber crear-te models, has de fer-te dibuixos, si no ho entens, agafar mecanismes de seguretat... P Com descriu la didàctica de les matemàtiques? R Pensem que la didàctica de les matemàtiques implica saber triar activitats riques, que quan es posen davant dels nanos d’entrada gairebé tots les saben fer. El que passa és que als més bons els pots posar alguna dificultat més; els que estan al mig, aniran fent, i als que tiren menys els podem donar pistes. Quan veus que un 70% aconsegueixen resoldreho, s’està produint una bona didàctica de les matemàtiques.
PRÀCTICA REFERENT
Editen:
Multilingüisme i intercomprensió a l’aula ® Euromania ha nascut d’un projecte europeu amb l’objectiu de potenciar interessos plurilingües Maria del Roure del Campo Vidal ZER REQUESENS
Els editors del suplement Diàlegs dʼEducació no tenen perquè compartir les opinions expressades en les diferents seccions. Per a més informació adreceu-vos a: www.sealtemporda.net.
Col·laboren:
“Una Europa di poliglotti non è una Europa di persone che parlano correntemente molte lingue, ma nel migliore dei casi di persone che possono incontrarsi parlando ciascuno la propria lingua e intendendo quella dell’altro” (Umberto Eco , La ricerca della lingua perfetta, 1993). El programa Euromania neix d’un projecte europeu amb l’objectiu de potenciar interessos plurilingües i crear una competència lectora plurilingüe en set llengües romàniques: català, castellà, francès, occità, romanès, italià i portuguès. No es tracta d’aprendre llengües, sinó de construir competències d’intercomprensió. El programa va destinat als nens d’entre 8 i 13 anys. Consta de 20 dossiers multilingües de quatre disciplines diferents (ciències naturals, matemàtiques, tecnologia, història i geo-
Un idioma és una eina que ens ha de servir per comunicar-nos i hem de tenir estratègies per fer-la servir grafia), a més de suport web (http://www.euro-mania.eu/). El treballem a CMS amb una sessió setmanal i un dossier per trimestre. El material està pensat per potenciar de forma precoç les competències d’intercomprensió en llengües romàniques, per treballar les llengües dins el context curricular i per desenvolupar una consciència europea comuna. A més de realitzar el dossier, cada trimestre treballem una cançó en una de les set llengües, mirem algun vídeo i fem experimentació. L’observació, la comparació, la transferència són algunes de les estratègies que ens han d’ajudar a prendre consciència de la nostra llengua i de la seva idiosincràsia. Permet fer reflexions sobre la llen-
gua materna, les de la família, les llengües de l’entorn immediat, la situació de les llengües al món... un idioma no té per què ser sempre un objecte d’estudi, és també una eina que ens ha de servir per a comunicar-nos i hem de tenir estratègies per a fer-la servir. Patrimoni de la humanitat Euromania és una oportunitat per explicitar les altres llengües de l’aula, aquelles que sovint passen inadvertides però que en formen part i que són patrimoni de la humanitat. Arran d’aquesta experiència i reflexió, alumnes i docents esdevenen aprenents, descobridors i comparteixen els seus coneixements. “El ric patrimoni que representa la diversitat lingüística i cultural d’Europa constitueix un recurs comú valuós que convé protegir i desenvolupar, i s’imposen esforços considerables en l’àmbit de l’educació a fi que aquesta diversitat, en lloc de ser un obstacle per a la
LA DADA
4.720 ALUMNES, 195 DOCENTS Setanta-nou centres implicats A la ZER Requesens, vam iniciar el pilotatge d’Euromania el curs 09/10. Any rere any, s’hi han afegit centres fins a arribar a 79, amb 4.720 alumnes i 195 docents. El 2014 es va celebrar la I Fira de les llengües romàniques al Fort de Bellaguarda, al Portús, i el 2015 es va fer la II Fira al Castell de Montjuïc de Barcelona.
comunicació, esdevingui una font d’enriquiment i de comprensió recíproques. Només amb un millor coneixement de les llengües modernes europees s’aconseguirà facilitar la comunicació i la interacció entre europeus de llengua materna diferent i, per tant, afavorir la mobilitat, la comprensió recíproca i la cooperació a Europa i vèncer els prejudicis i la discriminació.” MECRL
IV
Diàlegs d’Educació
DIMARTS, 29 DE MARÇ DEL 2016 | EMPORDÀ
ENGLISH TIME ENIGMA
ENTORN D’APRENENTATGE DEL CANIGÓ (EdA del Canigó)
VILAFRANCA DEL CONFLENT I FORT LIBÈRIA drapera i adobera. Les mesures que trobem a la façana de l’església de Sant Jaume són un exemple del comerç i de la importància que Vilafranca conegué. Guillem de Cerdanya ens donà una bona lliçó d’interpretació del medi quan al segle IX decidí bastir Vilafranca com a centre del Conflent en substitució de Cornellà. I és que el centre és lloc de confluència, situació estratègica. Aquesta situació, que durant temps li aportà beneficis i drets, propicià que una guerra entre dos monarques li conferís la fisonomia actual, pensada per ser defensada, tant dels atacs de fora com dels atacs de dins. Vauban era un home racional que calculava amb precisió tots els perills. Una ciutat medieval transformada en fortificació moderna i un fort que tot ho controla seran l’escenari per despertar la curiositat dels nostres alumnes amb diverses activitats: cercar rastres medievals i moderns, treballant l’eix cronològic, prendre les mesures d’uns escalons a dins el Fort Libèria, descobrir què és la griota o el ferro del Canigó, o comptar si la baixada dels “mil graons” té realment mil escalons. Intentem doncs que aquest escenari, Vilafranca i el seu Fort, sigui un lloc on, fent honor al seu enclavament, conflueixi el coneixement, i ens deixi el bon sabor d’haver après quelcom més enllà del que a simple vista veiem.
ANSWER:
Yes, because the Royal Standard flies over the Buckingham Palace.
magineu-vos que demanem als nostres alumnes que passegin per Vilafranca amb l’objectiu de fer dues senzilles preguntes a algun turista o al botiguer a qui li compren el record. El cert és que Vilafranca, vila fortificada, s’hi presta. Els alumnes poden fer-hi allò que tant els agrada, que és disposar de temps lliure per voltar i comprar aquell record als pares, als avis o a ells mateixos. Així doncs, aprofitem aquest moment de lleure perquè els alumnes preguntin el següent: Sabeu qui és Vauban? Sí, no. I després: Sabeu qui és Manuel Descatllar? Sí, no. Llavors, asseguts al fossar, veiem qui és més conegut i en traiem conclusions. Vauban sempre guanya. Aquesta seria una senzilla activitat per aprofitar el tomb que els alumnes desitgen amb ànsia, i que ens serviria per explicar la història d’aquest enclavament que és Vilafranca. Vilafranca del Conflent, lloc de confluència de tres rius: la Tet obrint-se cap a Prada, i el Cadí i la Rotja que serveixen a la Tet bona part de les neus de la cara nord del Canigó. En aquest nus geogràfic, hi trobem una vila fortificada, sempre vigilada a cara nord per una fortalesa a uns 200 metres d’altitud, sobre el mont Bell-lloc: el Fort Libèria. Aquesta Vilafranca que veiem ara, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, que viu del turisme, fou, durant l’edat mitjana, una vila important en la producció
I
POESIA A L’AULA
J.N. Santaeulàlia, dins «La llum dins l’aigua»
Passejo sobre el puig, mentre la tarda agonitza plàcidament. L’últim ressol d’un capvespre de març pinta, tot d’una, d’un mateix rosa pàl·lid el Canigó i la lluna!
WEB RECOMANADA
LA FRASE
MUSEU D’ART VIRTUAL HTTPS://WWW.GOOGLE.COM/CULTURALINSTITUTE/PROJECT/ART-PROJECT
PLATÓ FILÒSOF GREC (ATENES O EGINA, CA. 427-347 A.C.)
Visitar el Museu Metropolità d’Art de Nova York o la National Gallery de Londres sense moure’ns de casa és possible ara mateix gràcies a Google Art Project. El gegant d’Internet recull en aquest museu virtual del Google Cultu-
ral Institute un recull de més de 30.000 obres d’art de museus d’arreu del món. L’usuari pot accedir directament a la imatge en alta resolució i fer-ne zoom per veure’n tots els detalls.
« Tot el que es diu
estudiar i aprendre no és altra cosa que recordar»
BIBLIOTECAE
TÍTOL: «SANT JORDI DE LES GALÀXIES»
TÍTOL: «EN CAFETÓ I L’ANEGUET»
TÍTOL: «ELS CALÇOTETS BLANCS DE L’ÓS BLANC»
AUTOR: COPONS, JAUME / IL·LUSTRACIÓ: FORTUNY, LILIANA BARCELONA : COMBEL, 2016
AUTORA: GOSSELET, ERIC (MISTER EGG) BARCELONA: BANG, 2015
AUTOR: TUPERA TUPERA BARCELONA: ANDANA, 2015
® En Jaume Copons ens
® Us recomanem un còmic per a infants que encara no saben llegir. Bang Edicions publica, sota el segell Mamut, còmics pensats per als petits de la casa. Aquesta és la història d’en Cafetó i un petit aneguet que ha perdut la mare. Tots dos hauran de conèixer molts ocells abans no trobin la mare de l’ànec. Les vinyetes grans i la senzillesa del relat ajuden els petits a endinsar-se en el món dels còmics. El dibuixant Enric Gosselet, més conegut com a Mister Egg, ha fet el guió i els dibuixos d’aquest còmic divertit, ideal a partir de 3 anys.
® L’ós blanc ha perdut els
convida a gaudir d’una nova aventura protagonitzada per l’Agus Pianola i els seus monstruosos amics. Aquest cop veurem com un drac de les Galàxies surt del llibre que el tenia tancat i amenaça de destruir el nostre planeta. Una història al·lucinant que combina la narració amb el còmic, acompanyada de les fantàstiques il·lustracions de Liliana Fortuny. Aquest volum especial de l’Agus i els monstres, publicat per Combel, és un llibre ideal per regalar per Sant Jordi a lectors i lectores de 8 a 10 anys.
calçotets i està molt trist. Sort que el seu amic el ratolí s’ofereix a trobar-los sigui com sigui. Pel camí veuran calçotets de ratlles, estampats amb llaminadures, florejats, roses, amb pics, amb pastanagues dibuixades, i... si voleu saber com acaba la recerca, no us queda altre remei que llegir aquesta història. Tupera Tupera són Tatsuya Kameyama i Atsuko Nakagawa, il·lustradors i dissenyadors japonesos, i Andana Editorial és qui ha publicat aquest entretingut conte per a nens i nenes de 3 a 6 anys.
• Biblioteca Carles Fages de Climent, de Figueres • Biblioteca Jaume Vicens i Vives, de Roses • Biblioteca Ramon Bordas i Estragués, de Castelló d’Empúries • Biblioteca Victor Català, de l’Escala • Biblioteca Carles Bosch de la Trinxeria, de la Jonquera
• Biblioteca Pere Calders, de Llançà • Biblioteca Marta Fàbrega i Romans, de Sant Pere Pescador • Biblioteca Bonaventura Carles Aribau, de Garriguella • Biblioteca del Port de la Selva • Biblioteca de Vilajuïga