Diàlegs d’Educació
NÚMERO 62 | MAIG DEL 2016
«Ara escric», a favor de l’èxit escolar El projecte pretén millorar la competència escrita de l’alumnat “Si la competència lectora és la capacitat per entendre, valorar i emprar els textos escrits, per tal d’assolir objectius personals, desenvolupar el propi coneixement i potenciar-lo, l’escriptura és una activitat que permet estructurar el pensament, comunicar-se, organitzar-se, aprendre i participar en la societat”, afirmen Mariona Ventura i Gemma Soler, ponents en el cicle de conferències del programa Ara escric, proposta del Departament d’Ensenyament per millorar la competència escrita dels alumnes.
QUE L’ESCRIURE NO ENS FACI PERDRE EL LLEGIR n un entorn que no era precisament l’educatiu vaig sentir aquesta dita. Potser perquè estic sensibilitzada pel tema lingüístic, no me’n vaig poder estar de fer la reflexió que vull compartir. Actualment, molts equips docents estan immersos en el disseny i elaboració d’acords de centre entorn de com es treballa l’escriptura al mateix temps que d’altres encara ho estan fent amb la lectura. Sembla que la balança de la competència lingüística ara tendeix a decantar-se cap a l’anàlisi de com i quan escriuen els nostres alumnes i quines estratègies cal instaurar per obtenir una millora. Si us plau: criteri! Valorem el model d’èxit que ha estat la llengua a l’escola catalana, pensem que ser competents lingüísticament ens pot encaminar cap a l’èxit educatiu i que no podem separar la lectura de l’escriptura i molt menys només treballar-les a l’àrea de llengua. Cal un treball integrat i transversal en totes les àrees de coneixement. Si ens posem a fer una llista de paraules clau relacionades amb aquest tema, cal que hi trobem: significació, contextualització, guia, modelatge, acompanyament, motivació, rigor, procés. Els centres han de partir d’una anàlisi de resultats educatius, aquests indicadors que sovint són la costura que ens estreny quan tenim una peça de roba que no ens han fet a mida, i a partir d’aquí marcar unes prioritats i un pla de treball a curt, mitjà i llarg termini. Els docents hem de tenir present que formem part d’una individualitat col·lectiva amb tot el que això comporta de coresponsabilitat, interdependència, treball en xarxa... per poder crear una línia d’escola.
OBJECTIUS ESPECÍFICS D’«ARA ESCRIC»
Alumnat 쩛 Incrementar el temps de dedicació a l’escriptura 쩛 Incorporar la reflexió sobre com s’escriu, perquè s’escriu, per a qui s’escriu 쩛 Conservar evidències de la seva pròpia producció Professorat 쩛 Planificar les unitats didàctiques que incorporin activitats d’escriptura amb propòsit comunicatiu i adequades al context 쩛 Potenciar el paper del professorat com a model 쩛 Incorporar l’avaluació com a eina del procés Projecte educatiu 쩛 Incorporar l’escriptura i les estratègies d’expressió escrita en totes les àrees curriculars 쩛 Incorporar pràctiques de referència educativa i projectes d’innovació de centre amb relació a l’escriptura Famílies 쩛 Conèixer la metodologia de l’aprenentatge de l’escriptura al centre 쩛 Llegir i valorar els escrits produïts pels fills 쩛 Aprofitar les situacions familiars per fomentar l’escriptura Món literari 쩛 Potenciar el contacte entre escriptors i alumnes 쩛 Fomentar la participació dels alumnes en espais literaris col·laboratius
veu l’aprenentatge inicial de l’escriptura (educació infantil i primària), el procés de la composició escrita, les seves fases i la reflexió sobre la llengua, i el conei-
L’escriptura és una eina d’aprenentatge. BORJA BALSERA
xement dels gèneres textuals i la seva funcionalitat. El segon, escriure per aprendre, amb l’escriptura com a eina d’aprenentatge i de construcció de coneixement, i també com una estratègia transversal per a la millora del rendiment escolar a totes les àrees i matèries. I el tercer, escriure per crear i transmetre el pensament, que vol potenciar l’hàbit de l’escriptura personal i el plaer d’escriure, i l’escriptura creativa, amb la literatura com a model.” Desenvolupament de l’Ara escric Per desenvolupar el programa, ha estat necessària l’elaboració i la difusió de documents d’orientacions amb les fonamentacions científiques i pedagògiques que ajudin els centres a sistematitzar l’aprenentatge de l’escriptura, com ara la correcció de textos o l’aprenentatge de la grafia. També s’ha creat una web (http://ensenyament.gencat.cat/ca/arees-
Mariona Ventura i Gemma Soler
actuacio/centres-serveiseducatius/projecteseducatius/araescric), i s’ha programat un cicle de conferències de temàtiques nuclears i transversals, relacionades amb la didàctica de l’escriptura. Les xerrades per a mestres de parvulari i Educació infantil les han impartit Gemma Soler i Mariona Ventura. També se n’han fet sis per a mestres de cicle mitjà i superior i sis per a professors d’educació secundària obligatòria. A Figueres, s’ha portat a terme un dels cicles de conferències.
156381
Els tres eixos del programa Gemma Soler i Mariona Ventura, dues de les responsables d’impartir les conferències divulgatives del programa Ara escric, expliquen que aquest projecte defineix objectius específics per als alumnes, professors, projecte educatiu, famílies i món literari. El programa es fonamenta en tres eixos, que detallen les dues expertes: “El primer, aprendre a escriure, pre-
FINA PAIROLÍ I SARRÀ Equip de Llengua i Cohesió Social (ELIC)
E
FIGUERES | MAIRENA RIVAS
El Departament d’Ensenyament va posar en marxa, el curs 2011-2012, l’Impuls de la lectura en l’àmbit educatiu dins el Pla Nacional de Lectura, amb l’objectiu de reduir el fracàs escolar potenciant la lectura sistemàtica al llarg de tota l’escolaritat. El programa prioritzava la competència lectora com una estratègia de millora de la competència comunicativa lingüística i és l’inici del recorregut cap a l’aprenentatge de la comunicació oral i de l’expressió escrita en els àmbits socials, acadèmics i al llarg de la vida. Segons els resultats presentats, dels 296 centres de primària que han acabat l’Impuls de la lectura el 2015, un 90% han millorat els seus resultats. A partir d’aquesta experiència i dels resultats obtinguts, el Departament d’Ensenyament ha iniciat el programa Ara escric aquest curs escolar, amb la finalitat de millorar la competència escrita dels alumnes per augmentar la seva capacitat de comunicació i el seu rendiment acadèmic i, així, afavorir l’èxit educatiu. Així mateix, a través de l’Ara escric es donen eines i suport als docents per actualitzar les metodologies de la didàctica de l’escriptura.
EDITORIAL
II
Diàlegs d’Educació
DIMARTS, 31 DE MAIG DEL 2016 | EMPORDÀ
L’ESCOLA PARLA
Infants i pares s’apropen a la ciència al Cavallet de Mar
Cada dia els petits descobreixen coses noves a la llar. LLAR CAVALLET DE MAR La cursa solidària mobilitza alumnes i professors a Cadaqués a favor de Save the Children. SIN CAP DE CREUS ROSES | MAIRENA RIVAS
S’acosta el final del curs i a la Llar d’Infants El Cavallet de Mar de Roses ja preparen una activitat que posarà en comú els infants i els seus pares per descobrir la ciència plegats. La cita és el 21 de juny. La llar es transformarà completament en espais d’observació de fenòmens científics. La directora, Cati Corcoll, revela que l’experiència s’estructura en cinc temàtiques: la densitat, el magnetisme, la flotabilitat, la il·luminació i els efectes òptics. “No es tracta d’oferir-los activitats
dirigides, sinó que és imprescindible que aquest dia els pares vinguin amb els seus fills i que descobreixin coses noves junts. Les educadores farem d’observadores a cada espai. El muntatge és lliure i pares i nens disposaran de material específic per poder jugar en cadascun dels espais”, assenyala Cati Corcoll. Abans del 21 de juny, les educadores del Cavallet de Mar faran un treball previ amb els infants, perquè tinguin un primer contacte amb els diferents fenòmens científics.
L’assemblea és l’espai de participació de l’Escola Terraprims de Camallera CAMALLERA | M. R.
L’assemblea és l’espai de participació de l’Escola Els Terraprims de Camallera. Al llarg del curs, se celebren dues assemblees, una de les quals surt proposada des de l’Escola Verda amb un tema relacionat amb la sostenibilitat. Tot seguit, es reuneixen tots els membres del Co-
A FONS
SANDRA MASDEVALL I JOAN CAROL Membres de la Plataforma d’Investigació ColActiva
L’APRENENTATGE BASAT EN PROJECTES Aprenentatge Basat en Projectes permet treballar les matèries de manera interdisciplinària a partir de propostes contextualitzades o situacions reals. Els continguts de les diferents àrees van apareixent quan l’alumnat ha de desenvolupar els projectes que se li plantegen. S’ha de buscar la motivació de tots els nens i nenes i això tan sols és possible si els fem partícips actius del seu aprenen-
L’
mitè Ambiental i busquen una proposta per treballar. Aquest tercer trimestre, l’assemblea s’ha titulat Reutilitzar abans de llençar!, i partint d’aquesta idea, i un cop amb el vistiplau del claustre, es decideixen els aspectes que treballarà cada cicle. Aquesta idea es comenta a claustre i, si tothom hi està d’atatge: Aprendre fent. Actuar per poder reflexionar. Els projectes s’han d’adaptar a l’etapa educativa a la qual ens dirigim. Per a nosaltres, el concepte de Projecte té a veure amb el desenvolupament d’unes habilitats que han de permetre als alumnes posar en funcionament, de manera cada cop més autònoma, una actitud transformadora de vida. Veure en les dificultats de l’entorn possibilitats de canvi és el primer pas per fomentar un Aprenentatge Basat en Projectes. Busquem alumnes que sàpiguen observar l’entorn, detectar problemes, que posin en funcionament totes les seves habilitats i coneixements per tal de buscar possibles solucions. Els projectes passen per diferents etapes: 1. Partim d’un problema o situació real. A partir d’aquest problema, l’alumnat defineix clarament el repte a resoldre. Individu-
El SIN Cap de Creus suma km de solidaritat CADAQUÉS | M. R.
La Secció d’Institut (SIN) Cap de Creus, de Cadaqués, ha participat, per tercer any consecutiu, en la campanya Quilòmetres de solidaritat, que promou Save the Children. “Es tracta de fer un treball de reflexió conjunt a l’aula en relació amb les condicions de vida que tenen molts infants d’arreu del món”, exposa la directora, Anna Bosch. Fora de l’aula, aquest
treball també es fa des d’un vessant més actiu, lúdic i esportiu. És per això que la iniciativa inclou la cursa Quilòmetres de solidaritat pels drets dels nens, en què participen alumnes i professors. L’activitat es va organitzar de manera conjunta amb l’Escola Caritat Serinyana i amb el suport de l’Ajuntament. L’itinerari anava des de la platja Gran fins a Caials passant pels diversos controls
que hi havia en el recorregut. “L’esforç va ser un repte personal per a cada participant, però sobretot va ser una manera de donar suport i reivindicar el compliment dels drets de tots els nens i nenes del món”, anota Anna Bosch, que conclou: “La solidaritat, l’empatia, la companyonia, el respecte i la justícia són pilars que han de formar part del dia a dia dels nostres adolescents.”
EDUCACIÓ INFANTIL
CICLE MITJÀ
Estris de cuina vells ® Els alumnes porten olles, cassoles, cullerots, paelles, envasos de detergents per jugar al pati....
Jocs i instruments de música ® Els alumnes fan manualitats que requereixen motricitat fina i altres processos més elaborats.
CICLE INICIAL
CICLE SUPERIOR
Els invents i l’espai ® Es fan coets i naus espacials amb material com taps de suro, revistes, llana i Tetra Bricks.
Observació de l’entorn ® Es busquen objectes que s’han reutilitzat i se’n fan penjadors, carretons, coixins i altres objectes.
cord, es porta a terme. “A partir d’aquest moment, escollim quin
cicle fa la presentació, el lema i la conclusió final”, comenta l’equip
de mestres. El dia en què se celebra l’assemblea, a les 9 del matí, tots els alumnes i mestres de l’escola es reuneixen al menjador per donar inici a l’activitat. Aquest és el procediment, tal com el detalla l’equip de mestres: “En primer lloc, els alumnes de Cicle Inicial introdueixen el tema i són ells mateixos que exposen allò que han treballat. Tot seguit, la resta de cicles també exposarà les propostes treballades. Per acabar, es presenten les conclusions finals i es deixa un recordatori a l’entrada i a la cartellera d’escola verda.”
alment genera idees per trobar solucions. 2. Compartim, generem noves idees i n’escollim una. Es fan grups heterogenis i es comparteixen les propostes. Això permet generar-ne de noves. De totes elles, un cop filtrades, caldrà triar-ne una. 3. De la reflexió a l’acció. Cal pensar el procés per realitzar la idea escollida. El treball cooperatiu ha d’acabar en un resultat. 4. La comunicació. Els diferents grups presenten el resultat del seu treball a la resta de la classe. 5. L’avaluació, un pas més dins l’aprenentatge. Cada alumne reflexiona sobre el procés seguit a partir d’una rúbrica, identifica algun aspecte a millorar i fa un pla de millora individual que revisarà al final del següent projecte. En aquesta metodologia de treball, les competències bàsiques es van desenvolupant de manera natural, no són situacions creades
per a l’aprenentatge d’uns determinats continguts, sinó que són projectes reals, on els problemes que es proposen no són inventats, sinó que tenen una significativitat i funcionalitat. Cada projecte agafa un caire i una dimensió diferent, però les estratègies que es posen en joc a l’hora de desenvolupar-los són gairebé sempre les mateixes. L’alumne també ha de desenvolupar les habilitats emprenedores: la creativitat, la iniciativa, el treball de les emocions, la comunicació i la capacitat de millorar a partir de la reflexió. L’avaluació es converteix en una eina de reflexió i millora: allò bàsic no és el resultat final, sinó el procés que s’ha seguit per arribarhi. Donem molta importància també a l’avaluació creativa com una eina per apropar aquest concepte encara massa estereotipat i tancat en un resultat final i donar-
li un vessant més creatiu, reflexiu i de transformació. “Transformad estas antiguas aulas; suprimid el estrado y la cátedra del maestro (..) Romped estas enormes masas de alumnos, por necesidad constreñidas a oir ́ (..). Suspasivamente una leccion tituid (todo ello) en torno del professor, por un círculo poco numeroso de escolares activos que piensan, que hablan, que discuten, que se mueven, que están vivos, en suma (..). Hacedles medir, pesar, descomponer, crear (..) discutir como en Grecia (..). Y entonces la cátedra es un taller y el maestro un guía en el trabajo.” Aquestes paraules les escrivia Francisco Giner de los Ríos, referint-se a l’estil de treball de la Institución Libre de Ensen͂anza, el 1880. Aquestes idees encara constitueixen una de les bases que sustenta l’aprenentatge Basat en Projectes.
QUINS ELEMENTS HA TREBALLAT CADA CICLE AQUEST CURS
Diàlegs d’Educació
EMPORDÀ | DIMARTS, 31 DE MAIG DEL 2016
III
DIALOGUEM AMB...
Alba Martín TÈCNICA D’EDUCACIÓ INFANTIL A L’ESCOLA LES MÈLIES DE VILAFANT
«Per a mi, treballar no és una obligació, és gaudir cada dia» ENTREVISTA Alba Martín té 30 anys. Va estudiar Grau Superior d’Educació Infantil a l’Institut Montilivi, a Girona, i ha fet la carrera de mestra a distància mentre treballava de Tècnica d’Educació Infantil (TEI). Actualment, es troba en règim d’interinitat a l’Escola Les Mèlies de Vilafant. VILAFANT | MAIRENA RIVAS P En què consisteix exactament la funció d’una TEI? R La TEI sempre ha d’estar a P-3. Normalment, a les escoles hi ha dues aules de P-3 i la TEI es reparteix la meitat del temps a cada classe. Quan la TEI està a l’aula, la mestra rep un suport addicional. I així sempre és més fàcil treballar amb els nens, per afavorir la seva autonomia. P
Com és el seu dia a dia?
R Sobretot, se segueixen unes rutines i ajudes els nens a aprendre-les a fer sols. Acompanyes els nens en els seus aprenentatges, perquè se sentin estimats. Fas que
«Hi ha nens que necessiten més temps d’aprenentatge i altres, menys, i és fonamental respectar-los» l’estona que estan aquí sigui agradable i entretinguda. P Des de la seva experiència professional, què creu que és fonamental en l’aprenentatge d’un nen de 3 anys? R Crec que estem en l’era de la massificació d’informació. Penso que ara mateix és molt més important no carregar tant els nens d’informació, sinó apostar per la simplicitat. D’aquesta manera, aconseguirem que el seu aprenentatge sigui més pausat i de qualitat. Penso que el més important en aquesta etapa és que els nens aprenguin a valdre’s per si mateixos, perquè se sentin útils. És a dir, no se’ls han de fer totes les coses, sinó que han d’aprendre ells, experimentant. Hi haurà uns nens que necessitaran més temps i altres que en neces-
Alba Martín és una apassionada de la feina que fa a l’Escola Les Mèlies. BORJA BALSERA
sitaran menys, i aquest temps d’aprenentatge és fonamental respectar-lo. P
I com s’aconsegueix?
Fent que les seves experiències siguin vivencials. Perquè quan ells ho viuen, és quan ho entenen de veritat i, alhora, ho poden transmetre. R
P
Podria posar un exemple pràctic?
El salat o el dolç, per exemple. Pots ensenyar un entrepà i dir que és salat, i la xocolata, que és dolça. Quan ho tasten i adquireixen el gust de cada cosa aprenen a diferenciar el gust salat i el gust dolç. R
P
Quin valor es dóna a l’escola a l’e-
ducació emocional?
És importantíssima, i cada vegada més. És un tema que ens afecta tota la vida i penso que, si ho treballem des de petits, ens ajuda a gestionar les emocions. Aprendre això ens pot donar moltes eines i possibilitats a l’hora d’enfrontar-nos a la vida. Perquè la vida és pura emoció i has d’anar-la passant per diferents etapes. R
P Què és allò que més l’enriqueix personalment de la seva feina? R La veritat és que la meva feina m’encanta i, per a mi, venir a treballar no és una obligació, és ve-
nir a gaudir cada dia. Treballes amb persones que al cap i a la fi estan creixent i a les quals estàs acompanyant en aquesta aventura de la vida. L’estona que passem junts a l’escola és d’aprenentatge i de creixement personal. P
Creu que serà sempre TEI?
Per la meva situació personal, de moment sí, però sóc mestra i quan entri a les llistes faré el salt. Però sé que trobaré molt a faltar això. Si no hagués estudiat la carrera, seguiria com a TEI fins a l’infinit, però, havent fet la carrera de mestra, sóc conscient que m’hi hauré de dedicar. R
PRÀCTICA REFERENT
Editen:
La dinamització dels patis: més enllà de les pilotes Emma Riera Tubert CAP D’ESTUDIS DE L’ESCOLA PARC DE LES AIGÜES
Els editors del suplement Diàlegs dʼEducació no tenen perquè compartir les opinions expressades en les diferents seccions. Per a més informació adreceu-vos a: www.sealtemporda.net.
Col·laboren:
Pati: dit d’un espai clos i descobert a l’interior o bé al costat d’un edifici. Pati: del llatí Pac i de l’occità Pastus; altrament conegut com a prat o bé lloc on pasturar. Doncs bé, a les escoles, i segons el meu parer, hem fet un sil·logisme amb una i altra paraula: a les 11.00 (hora escollida majoritàriament pels centres educatius) acompanyem els alumnes a l’espai descobert de les escoles on, durant mitja hora, podran lliurement (sota vigilància docent) pasturar. Al meu centre, i empesos per la necessitat imperiosa de modelar l’escola i, per tant, de fer-la més a mida a les característiques i necessitats del nou paradigma d’alumnat, ja fa anys que ens plantegem quina ha de ser la funció del nostre “pati”: del nostre espai obert on pasturar. Després de diferents “assajos clínics”, hem optat per una fórmula que, si bé cada any cal avaluar, comença a funcionar.
A l’Escola Parc de les Aigües, es tenen en compte els interessos i les motivacions de l’alumnat. PARC DE LES AIGÜES
Tenint en compte els interessos i les motivacions dels infants, dinamitzem diferents espais de l’escola on l’alumnat, lliurement, pot accedir durant l’estona d’esbarjo (de pati). Des de l’hort fins al menjador, passant pel gimnàs o bé pel replà de l’escala..., cada un d’aquests espais presenta una activitat diferent: jocs de taula,
música i ball, lectura, horticultura o bé jardineria. Diversificar els materials, els jocs, els espais afavorint que tots els alumnes puguin cobrir les seves necessitats, aptituds i interessos ha millorat notablement la relació entre ells, així com el vincle amb els mestres, els quals han deixat de ser “simples vigilants”
per ser models de relació i comunicació. El balanç d’aquests dos anys és molt positiu i pensem que encara no hem tocat sostre. Veiem el pati com un diamant en brut, ple d’oportunitats i de reptes. Un dels més punyents: potenciar les capacitats pròpies de cada infant, sigui on sigui...
Diàlegs d’Educació
IV
DIMARTS, 31 DE MAIG DEL 2016 | EMPORDÀ
ENGLISH TIME ENIGMA
ENTORN D’APRENENTATGE DEL CANIGÓ (EdA del Canigó)
L’EXILI (PRIMERA PART) alitzem igualment, per tal com es tracta d’una activitat vivencial per sobre de tot. Un cop acabat l’itinerari, ens desplacem, dins la mateixa jornada, a la platja d’Argelers, precaríssim camp de concentració. Així donem continuïtat a l’itinerari, seguint el mateix camí que seguiren molts exiliats. Allí, envoltats de sorra, proposem que els alumnes representin diferents situacions que els refugiats varen patir per tal que coneguin i se sensibilitzin amb les penúries que patiren. La jornada l’acabem desplaçant-nos fins a Prada, per l’endemà continuar amb el programa. A Prada proposem tres activitats diferents: descobrir la vila seguint les petjades de Pau Casals i Pompeu Fabra; visitar el monestir de Sant Miquel de Cuixà, espai que va acollir persones contràries al règim, com els monjos de Montserrat que s’exiliaren com a conseqüència de les declaracions de l’Abat Escarré al diari Le Monde; o bé un taller que anomenem Cartes des de Prada, en el qual els alumnes coneixen el Pau Casals de l’exili i la seva correspondència d’ajuda als exiliats. Els mateixos alumnes acaben enviant una carta a casa per explicar les experiències viscudes. La segona jornada es pot complementar amb la xerrada nocturna que ofereix l’exiliat Ramon Gual sobre la seva experiència personal.
ANSWER:
It Comes from the name of an Anglo Saxon Goddess named Eostre or Ostara
ls espais que proposem per tractar l’exili són els següents: el pas fronterer, Argelers, Prada, el Memorial de Ribesaltes i la Maternitat d’Elna. Cadascun d’aquests espais ens permeten treballar l’exili des de diferents perspectives i, en el seu conjunt, poder realitzar una estada completa de tres dies que ofereixi, en una seqüència didàctica, les aportacions suficients per conèixer, entendre, interioritzar i empatitzar amb el que va passar el 1939 i els anys següents. El primer espai que presentem és el pas fronterer, concretat en dos itineraris. Entenem que la millor forma, perquè els alumnes que vinguin a treballar l’exili s’introdueixin en el tema, és creuar la ratlla a peu, a través d’una vivència que ens evoqui les sensacions que varen patir els exiliats republicans del 1939. Proposem, doncs, dos itineraris diferents per entrar a l’Estat francès: per la Vajol, el coll de Lli i les Illes tal com va fer, entre altres, el president de la Generalitat Lluís Companys, tornant pel coll de Manrella; o bé pel coll de Panissars com feren molts desconeguts. Durant el recorregut, llegim textos i reflexionem sobre el concepte de frontera per la importància que tingué per als exiliats, així com per als que varen fugir del nazisme durant els anys de l’ocupació. Cal dir també que és l’únic itinerari que en cas de pluja, vent i fred no suspenem i re-
E
POESIA A L’AULA
Miquel Martí i Pol “Maig”, dins «Per preservar la veu» Per la fira de Sant Ponç comprem mel i confitures i herbes collides al bosc que curen moltes malures.
i els deures prou que els farem havent sopat de seguida i després reposarem amb una bona dormida.
El maig és un mes molt dolç, tots els camps treuen florida i esclata per tot el món un desig de nova vida.
El maig és molt generós i ens incita a fer viatges perquè encén amb mil colors, tendrament, tots els paisatges
Vinga, correm a jugar tots plegats i amb alegria, la mare no ens renyarà perquè s’ha allargat el dia,
i encara que plogui un xic tot s’eixuga amb poca estona, després hi ha un cel tan bonic que mirar-lo ens emociona.
WEB RECOMANADA
Per la fira de Sant Ponç comprarem llaminadures i herbes collides al bosc per curar-nos les malures.
LA FRASE
RECERCA I DIVULGACIÓ DEL MEGALITISME EMPORDANÈS WWW.MEGALITICA.CAT
YAACOV HECHT PEDAGOG ISRAELIÀ (1960)
Megalítica és un projecte de recerca i divulgació del megalitisme empordanès, però amb la voluntat d’integrar-hi tots els territoris on la cultura megalítica es va desenvolupar. La recuperació, protecció i divulgació del patrimoni cultural formen part de l’essència i la finalitat de l’associació Via Pirena, i que
amb l’esforç i abnegació dels seus afiliats i amics, vol aconseguir valorar l’extraordinària herència del passat, i difondre aquesta riquesa a tothom. Megalítica vol ser una eina viva i dinàmica, que constantment s’anirà actualitzant, tant amb la incorporació de nous elements, com en la informació continguda.
« Cada infant és un geni en alguna cosa, si l’hi ajudem»
BIBLIOTECAE
EL LLIBRE
EL LLIBRE
EL LLIBRE
CHMIELEWSKA, IWONA CALVIN, VÉS AMB COMPTE! L'OCELL LLETRAFERIT HA DE PORTAR ULLERES
SCHAAPMAN, KARINA LA CASA DELS RATOLINS
COSTAS, LEDICIA ESCARLATINA, LA CUINERA DIFUNTA
BARCELONA: TAKATUKA, 2016
BLACKIE BOOKS, 2015
BARCELONA: BARCANOVA, 2016
Un estornell amb binocles ® Després de l’èxit d’En Calvin no sap volar, Jennifer Berne torna amb una nova aventura d’en Calvin. Un d’aquells dies que en Calvin va a la biblioteca descobreix que té problemes de vista. Unes ulleres molt súpers l’ajudaran a veure-hi amb claredat un altre cop i també el convertiran en l’únic estornell amb binocles, així és que haurà d’aguantar les burles dels seus companys. Però aquest ocell tan espavilat ens ensenyarà com poden ser útils unes ulleres en una situació d’emergència. Un conte per a nens a partir de 5 anys, amb unes il·lustracions que acompanyen molt bé la trama i el missatge d’aquesta història.
Uns personatges de roba ® Un llibre preciós sobre el dia a dia d’una família de ratolins, els seus veïns i les botigues del seu barri. Amb unes il·lustracions molt realistes de les diferents habitacions de la gran casa on viuen i on els personatges són petits ratolins de roba. Un llibre ple de detalls en miniatura, d’aquells per mirar i tornar a mirar tantes vegades com vulguem, descobrint en cada ocasió algun nou raconet. La casa dels ratolins és un lloc màgic i ple de sorpreses, els dies passen volant en aquesta casa tan singular. T’atreveixes a entrar-hi? Un llibre recomanat a partir de 5 anys.
En Ramon vol aprendre a cuinar ® Si el teu aniversari coincideix amb el Dia dels Difunts, prepara’t per a una sorpresa mortal! Això és el que li passa a en Ramon Casas, que somia ser un xef prestigiós i demana un curs de cuina com a regal del seu 10è aniversari. En comptes d’això, rep un taüt negre amb les instruccions per activar l’Escarlatina, una cuinera del segle XIX, i la seva inseparable Lady Horreur, una esfereïdora aranya amb accent francès. El llibre ha rebut diversos premis, com el Premio Nacional de Literatura Infantil y Juvenil 2015, i inclou una recepta a cada capítol. Una història plena d’aventures per a lectors a partir de 10 anys, en clau d’humor.
• Biblioteca Carles Fages de Climent, de Figueres • Biblioteca Jaume Vicens i Vives, de Roses • Biblioteca Ramon Bordas i Estragués, de Castelló d’Empúries • Biblioteca Victor Català, de l’Escala • Biblioteca Carles Bosch de la Trinxeria, de la Jonquera
• Biblioteca Pere Calders, de Llançà • Biblioteca Marta Fàbrega i Romans, de Sant Pere Pescador • Biblioteca Bonaventura Carles Aribau, de Garriguella • Biblioteca del Port de la Selva • Biblioteca de Vilajuïga
Diàlegs d’Educació
EMPORDÀ | DIMARTS, 31 DE MAIG DEL 2016
V
TEXTOS GUANYADORS I ACCÈSSITS DEL V PREMI DE NARRATIVA PERIODÍSTICA DIÀLEGS D’EDUCACIÓ CATEGORIA 6È DE PRIMÀRIA
Text motivador: «Al meu poble, el vent bufa amb tanta força que despentina les dones de cabellera llarga, fa caure el perruquí als calbs, aixeca les faldilles a les iaies, arrenca teules, fa ballar els fanals i canvia els contenidors de lloc. El meu avi em va ensenyar a no sortir de casa sense rocs a les butxaques quan fa tramuntana, no fos cas que d'una ràfega sortís volant. Aquell dia, però, arribava tard a l'escola i no em vaig voler entretenir a buscar pedres, malgrat que tota la nit el vent havia estat xiulant com fent una melodia. Vaig córrer cap a la parada de l'autobús i un cop de tramuntana gairebé em va fer caure. Com vaig poder, em vaig agafar al mànec d'una porta que, de sobte, es va obrir...» Mairena Rivas
AIXÍ ÉS COM HAN CONTINUAT AQUESTA HISTÒRIA ELS ALUMNES QUE HAN ESTAT GUARDONATS AMB PREMIS I ACCÈSSITS:
o vaig intentar tancar la porta i tornar a córrer cap a la parada de l’autobús, però de sobte un altre cop de vent em va empènyer cap a dins de la casa. Tot i que jo conec el meu poble a la perfecció, aquella casa no l’havia vist mai. Tan bon punt vaig entrar, es van encendre totes les llums. A l’interior, s’hi estava bé, fins i tot em vaig haver de treure la
jaqueta. Seguidament, vaig comprovar que a la casa no hi hagués ningú i, quan em vaig assegurar que estava buida, vaig buscar una habitació on em pogués relaxar. Així doncs em vaig estirar al primer llit que vaig trobar i em vaig adormir. Vaig tenir un somni molt estrany que em va semblar molt real. Vaig somiar que en aquella casa em trobava un home que em
deia que el seguís, que m’ho passaria bé. Al principi, tenia molta por perquè no coneixia aquell home, però em vaig anar calmant i el vaig seguir. Jo pensava que em trobaria coses dolentes i malignes, però en comptes d’això l’home misteriós em va fer entrar per una porta on em vaig trobar un món fantàstic, on demanaves un desig i es feia realitat. Al cap d’una estona vaig sentir una veu que em deia que em despertés, i dit i fet. Quan vaig tornar a la realitat em vaig trobar a un senyor que afirmava que aque-
Res té lògica
em sortia cap crit. El temps passava, el tic-tac del meu rellotge era inaguantable, eren cops freds que sonaven contra la meva ànima. La cosa més intel·ligent que se m’acudia era observar l’espai: un lloc humit, no molt gran, fosc, on el silenci i el misteri regnaven. Començava a tenir mal de cap. La desesperació em feia tremolar. Vaig caminar lentament, fent crits, sense resposta. Però l’esperança va tornar a mi, perquè una petita porta que quedava tapada
per la fosca estava oberta. Em disposava a endinsar-m’hi. Abans, vaig notar una mà que m’agafava per l’espatlla. Em vaig trobar cara a cara amb un home vell que balbucejava amb la mirada perduda. Era prim, amb arrugues, els ulls petits i amb roba bruta. M’intentava dir alguna cosa, però jo em vaig desempallegar d’ell amb un cop de peu, i sense mirar enrere vaig córrer sense parar per la porta. Anava passant per diferents sales buides i fosques, més petites
La sala dels desitjos
MALENA CASALE QUIÑONES. Escola Josep Pallach (Figueres). 1r Premi
J
JORDI COSTA GAYOSO. Escola Sant Pau (Figueres). 2n Premi
o sentia res, el cor m’anava a mil. I encara més quan un espetec molt fort va ocupar tot l’ambient de l’habitació. La porta s’havia tancat. El primer que vaig fer va ser córrer cap a la porta i picar fort, i més fort, però per a sorpresa meva, no
N
La meva imaginació? AINA RODRÍGUEZ ALONSO. Escola Josep de Ribot i Olivas (Vilamalla). 3r Premi
ins a aquell moment mai m’havia fixat que allà hi havia una porta. Era gran, d’un color fusta una mica estrany, i semblava molt vella. El mànec era rodó i d’un color d’or. Per un moment vaig pensar que era l’ou d’un ocell màgic, perquè vaig notar com si a dins hi hagués un animalet intentant sortir. El vent va
F
parar i vaig aprofitar l’ocasió per agafar unes quantes pedres. De cop, l’aire va tornar a bufar més que abans. Per això vaig girar aquell ou d’or fins al punt d’obrir la porta. Un cop a dins, vaig tancar-la i em vaig fixar en l’entorn. Hi havia tot un regne de coses que mai havia vist. Em vaig oblidar de l’escola i em vaig endinsar en
No tothom té la mateixa sort
aquell nou món. Després de fer deu passes com una valenta, vaig veure un gat mig conill. Tenia una estatura d’uns 60 cm, més o menys. Era taronja i tenia línies, com un tigre. Tenia una barreja dels animals que més m’agradaven (conill, gat i tigre). Mentre jo pensava què era exactament, es va apropar i em va dir: - Hola, sóc l’Emma. No em recordes? Et dius Laia i tens 10 anys. No sabia què fer, si marxar corrent per on havia vingut o dir-li GERARD BLANCHÉ
LAIA COLAÇO RAHOLA. Escola Els Grecs (Roses). Accèssit
allà, asseguda a terra, vaig veure una nena bufona plorant desconsoladament. Era un sac d’ossos. En veure’m es va sorprendre. Vam mirar-nos els ulls durant uns instants. Els seus ulls eren blaus com el mar i brillants com les estrelles. Ja havien passat uns minuts i vaig dir-li sense apartar la mirada: -Se’t veu molt trista. Si m’ho ex-
I
pliques, ho podem solucionar. -No ho crec. Fa cinc dies que estic tancada aquí, respirant pols, morint-me de fred, por i gana –va respondre eixugant-se les llàgrimes que li queien galtes avall. -I els teus pares? -Ara viuen al cel. Un dia, tornant de l’escola, vaig veure la meva casa incendiant-se. Ells eren a dins, el foc els devia vore-
Un lloc molt estrany... MIREIA GONZÁLEZ VIÑAS. Escola Narcís Monturiol (Roses). Accèssit
enia dues opcions. La primera era deixar-me anar del mànec i sortir volant. La segona, entrar dins el lloc que amagava aquella porta. No m’ho vaig pensar més de dos segons. Cap a dins. Ho havia fet, ja era a dins. Estava espantada, no podia anar a escola perquè la por-
T
ta per on havia entrat no s’obria. Els pares em fomrien un càstig dels bons... Potser sense televisió! No m’agradaria gens aquesta idea. Doncs bé, ja que no podia ferhi res, vaig passar d’anar a l’escola. A part, tocava classe de matemàtiques i no m’agrada gens ni
jar –va explicar-me plorant a llàgrima viva. -Ostres!, ho sento moltíssim. mica. Així que vaig seguir caminant. Aquell lloc era brut, fosc, llefiscós i horrorós. Pel meu cap hi havia una pregunta que es repetia constantment: Què hi faig aquí? On sóc? De cop vaig veure una ombra que se’m va acostar. Em resultava familiar... Era la senyora Jacinta, la veïna de la casa del costat. Què hi devia fer aquí? M’ho va explicar tot i em va sorprendre. En realitat, ella no vivia a la casa del costat, aquella tan lu-
GERARD BLANCHÉ
lla era casa seva. Jo em vaig disculpar per haver entrat sense permís i li vaig explicar el que m’havia passat. Llavors, el bon home em va deixar uns quants rocs perquè la tramuntana no em tornés a que la primera. Les llàgrimes regalimaven per la meva cara. Després vaig fer un petit descans. El vell ja no estava enlloc. Vaig passar a l’altra habitació. Era un lloc molt tancat i petit, ple de mapes antics (crec que una mica després del descobriment d’Amèrica), i molts aparells d’altres temps. Vaig poder passar a la pròxima sala. Era buida i només s’hi trobava el vell. Jo no vaig fer res per escapar. - Jo era logístic, noi, no t’espantis -em deia el vell. GERARD BLANCHÉ
fer caure. Finalment vaig tornar a casa i vaig explicar als meus pares el que m’havia passat. A partir d’aquell dia mai més vaig sortir de casa sense rocs a les butxaques. Però hi havia dues coses que mai descobriria: Com havia arribat a aquella casa misteriosa? Com és que no la coneixia? Cap altre dia em vaig trobar amb l’amo d’aquella casa, però encara hi ha nits en què tinc somnis que semblen reals sobre aquell home i la porta de la sala dels desitjos. I conte contat, conte acabat. GERARD BLANCHÉ
- Però res d’això té lògica! - En realitat, la lògica és tot imaginació. Vine amb mi, jo t’ensenyaré el camí.
que no sabia qui era encara que em sonava. Finalment, li vaig dir: -Ho sento, no et recordo.
-Era la teva millor amiga quan tenies quatre anys. -Ets... ets... -No vaig poder acabar la frase. Vaig córrer a abraçarla. En aquell instant, vaig mirar el rellotge i vaig recordar que la Luisa m’esperava per fer un treball. Amb el cor trencat li vaig dir: -Ho sento, però he de marxar. Demà tornaré! Vaig sortir d’aquell lloc i vaig agafar l’autobús. L’endemà vaig tornar, però no hi havia cap porta. Potser havia sigut tot un somni?
Vols venir a casa meva? Allà estaries més bé. Igualment no arribaré a temps a l’escola. -I què opinaran els teus pares quan entri per la porta? -Res de dolent. Són molt comprensius amb aquests temes. Però de sobte vaig pensar en el vent que feia fora la caseta de fusta trencada. Estàvem molt quiets. Jo pensava com resoldre el dilema. Vaig mirar al voltant i vaig veure dos paraigües i un munt de mantes. La xiqueta dormia i li vaig xiuxiuejar:
-A fora fa molt de vent, però tinc una solució. Primer, embolica’t amb mantes per no passar fred. Després, anirem volant amb paraigües. -Podràs controlar això de volar amb paraigües? -Tranquil·la. Tot anirà bé -vaig assegurar-li. I així va ser. Increïble. Els meus pares es van alegrar de tenir un fill tan maco. La nena, que es diu Victòria, es va quedar a viure amb nosaltres. Li vam donar totes les necessitats que vam poder.
GERARD BLANCHÉ
xosa. Ella vivia allà on jo em trobava. La seva roba tampoc no era seva i no em va dir d’on l’havia tret, però de segur que l’havia pis-
pat d’alguna botiga. La senyora Jacinta sempre ha tingut una vida plena de mentides, perquè de generació en generació s’han anat passant les mentides. Però a partir d’ara, ella trencarà aquesta tradició de la seva família i serà ella mateixa, sense fingir ser una altra persona. Això ens ensenya que no has de fingir ser algú que no ets, perquè tu ja ets perfecte i no hi ha millor cosa que ser tu mateix.
Diàlegs d’Educació
VI
DIMARTS, 31 DE MAIG DEL 2016 | EMPORDÀ
TEXTOS GUANYADORS I ACCÈSSITS DEL II PREMI DE NARRATIVA PERIODÍSTICA DIÀLEGS D’EDUCACIÓ CATEGORIA 3R D’ESO
La part negativa dels telèfons mòbils SARA HEREDIA ÁLVAREZ CC La Salle Figueres 1r Premi
nformàtics de la Universitat Autònoma de Barcelona realitzen un estudi que demostra els efectes nocius dels telèfons mòbils, entre els quals destaquen l’obesitat i la pèrdua d’un gran nombre de neurones. El passat divendres 8 d’abril, un grup d’estudiants d’informàtica de la Universitat de Barcelona va realitzar un estudi que demostra que d’aquí a trenta anys haurem patit les grans conseqüències que ens aporten els telèfons mòbils. “La població afectada són sobretot joves, entre 12 i 30 anys, que viuen una gran part del temps de les seves vides a través
GERARD BLANCHÉ
I
Imatge motivadora Els alumnes de 3r d’ESO havien de fer la redacció del titular i el cos d’una notícia a partir d’aquesta fotografia periodística. La imatge, presa pel fotoperiodista Borja Balsera per il·lustrar una notícia del SETMANARI EMPORDÀ sobre l’ús responsable de les xarxes socials, ha donat peu a la redacció de textos excel·lents.
dels mòbils, ja sigui comunicantse, jugant o pendents de les novetats de les xarxes socials”, afirma un dels estudiants, Enric Capdevila. L’estudi d’aquests estudiants preveu que les conseqüències són greus. “L’obesitat serà un dels factors menys greus, comparada amb la pèrdua d’un gran nombre de neurones, ja que els telèfons
GERARD BLANCHÍE
El telèfon mòbil, un invent que ja és història VÍCTOR PICORNELL ZURDO Institut Ramon Muntaner 2n Premi
urant molts anys, l’ús del mòbil ha estat molt freqüent en molts àmbits de la vida quotidiana. Les seves innumerables prestacions i aplicacions de tota mena el van convertir en un aparell de gran utilitat. Trucar, escoltar música, mi-
D
rar vídeos, enviar missatges instantanis i gratuïts, fer recerques a la xarxa, consultar l’hora... són uns pocs exemples de les infinites utilitats d’aquest dispositiu. No obstant això, a partir de l’any 2018, l’ús del mòbil va començar a disminuir entre la població. Aquest fet es va produir perquè es va arribar a un extrem insostenible en què el telèfon
Innovació o retrocés JAN FALGUERAS RIU Institut Cendrassos 3r Premi
un estudi efectuat en una universitat dels Estats Units ha revelat que les noves tecnologies i les xarxes socials faran que, d’aquí a uns cinquanta anys, ningú es comuniqui oralment. Això, provocarà que la següent generació no tin-
U
gui la necessitat de parlar i que, per tant, no sigui necessari que sàpiguen relacionar els sons que fan amb les lletres de l’alfabet. Pensar que tot el que durant milers d’anys la humanitat ha creat pugui desaparèixer en menys de cent és molt frustrant. I encara ho seria molt més per a les civilitzacions que han creat un alfabet propi, des dels grecs fins als
mòbil va esdevenir una eina de desconnexió, ja que les relacions interpersonals per les xarxes socials estaven deixant de banda les converses “cara a cara” entre les persones. La societat es va plantejar si l’ús del telèfon era realment beneficiós o no. Les grans corporacions telefòniques van patir un descens de vendes, que provocà romans, des dels àrabs fins als germànics... Van ser els propulsors de la comunicació, tant oral com escrita, i malauradament també hi ha risc de perdre la segona, ja que, segurament, algun dia es crearà un altre monstre tecnològic que la farà desaparèixer. Si passés això, m’atreviria a dir que aquesta època serà una mena d’edat mitjana, però encara més demolidora. Una època en la qual no s’haurà retrocedit un o
La prohibició dels telèfons mòbils als instituts JORDI ABAD Institut Cap Norfeu Accèssit
ús dels telèfons mòbils als instituts últimament ha passat de ser una moda i s’ha convertit en una addicció. Als instituts, avui en dia, la cosa que més es veu a part de llibres són
L’
els telèfons mòbils. Aquest fet ha provocat que molts instituts prohibeixin l’ús d’aquests aparells, fins i tot a l’hora d’esbarjo. Molts professors s’han queixat perquè aquests dispositius han passat a ser una distracció per als estudiants, i això ha provocat una disminució notable en les seves no-
tes, un mal comportament i un dèficit d’atenció. A causa d’això, la junta de professorat de Catalunya s’ha reunit aquesta mateixa tarda per aprovar la prohibició definitiva de l’ús dels mòbils a l’escola, amb la intenció d’aturar aquesta “epidèmia”. La trobada ha sigut molt satis-
Dues nenes són raptades per un pederasta ENCARNI CRESPO BOYANO Institut Illa de Rodes Accèssit
l dia 27 de febrer de 2016 dues nenes han sigut raptades per un pederasta d’aquí, de la comarca, amb molts antecedents. Un bon dia aquestes dues nenes, navegant per Internet, van co-
E
nèixer una noia que més o menys tenia la seva edat, uns 14 anys, també. Parlaven molt amb ella i es van anar fent amigues, li explicaven les seves coses, li passaven fotos d’elles, en resum, hi tenien molta confiança. En una d’aquestes converses, van descobrir que aquesta noia era de Figueres i van quedar amb ella. Va arribar el dia
i l’hora de veure’s, però la noia no venia, fins que va arribar un home fort i corpulent i els va dir que la seva filla, la que era la seva amiga, les esperava a casa. Les noies, creient-lo, se’n van anar amb l’home. Els pares, en veure que passava el temps i les noies no agafaven el telèfon, no donaven senyals de vida i no tornaven a casa, no van
contenen milers d’aplicacions per evitar que pensem i per fer-nos les coses més fàcils”, declara un altre estudiant, Joan Belmonte. Els experts asseguren que les prediccions d’aquests estudiants no són incorrectes i hi afegeixen que possibles malalties desconegudes sorgeixen a causa d’aquests aparells. També afirmen que augmenta el nombre de persones amb miopia. “Malauradament, evitar-ho és difícil, ja que vivim en una societat que ens diu que, si no tenim un bon mòbil, no som res, que si no tenim WhatApp, Instagram, Twitter, etc., no som ningú. És una llàstima, però no hi ha alternativa: anem a tota velocitat cap a una era de la tecnologia.” Ho diu Enric Capdevila al seu discurs La part negativa dels telèfons mòbils.
l’enfonsament d’alguns gegants d’aquest sector, com Apple o Samsung. En la imatge es pot apreciar com tres adolescents prefereixen xatejar mitjançant el mòbil i no parlar entre elles. La fotografia demostra com la societat de fa uns anys era molt diferent de l’actual, en aquest sentit. L’addicció a les pantalles portaren la poblaGERARD BLANCHÉ
dos segles, no. S’haurà retrocedit milers d’anys, fins als inicis de la factòria, ja que el 80% dels assistents ha votat a favor d’aquesta prohibició, i només el 20% ha votat en contra. Demà mateix es posarà en marxa i molts instituts ja adoptaran aquesta llei amb la finalitat d’acabar amb aquest problema. S’espera que sigui molt positiva i que la mitjana de Catalunya augmenti durant aquests anys. Per concloure, ha donat un xoc tan brutal a la GERARD BLANCHÉ
dubtar a trucar a la policia i explicar el que havia ocorregut. La policia busca més pistes i
ció a qüestionar-se un dels canvis més significatius del segle XXI. civilització, quan només es comunicaven amb signes i sons que no tenien significat, amb l’única diferència que ho farem a través d’una pantalla. És a dir, a més de perdre la comunicació verbal, també perdrem la visual. Potser hi haurà persones que hi veuran certs avantatges però jo, a una forma de comunicarnos que ens fa tornar a la prehistòria, no li trobo res de bo ni d’innovador. GERARD BLANCHÉ
societat que possiblement s’aprovarà arreu d’Espanya. testimonis que estiguessin allà aquell dia i a aquella hora, en el moment del fet, per fer declaracions i seguir en la investigació, i saber qui va ser i on són les dues noies de 14 anys. Ara mateix, fa gairebé un mes i mig des que va ocórrer aquest fet i encara segueixen buscant aquestes noies. Es demana que si algú sap alguna cosa ho comuniqui com més aviat millor. Agrairem la vostra col·laboració.