Dialegs 64

Diàlegs d’Educació

NÚMERO 64 | OCTUBRE DEL 2016

10 anys del Servei Educatiu de l’Alt Empordà Els 22 professionals d’aquest organisme donen resposta a les inquietuds educatives dels centres Els serveis educatius són equips multiprofessionals del Departament d’Ensenyament de la Generalitat que donen suport i assessorament al professorat, alumnat i famílies, dels centres educatius no universitaris del territori. Els serveis educatius de zona es van integrar en un sol entorn de gestió fa 10 anys. Al Servei Educatiu de l’Alt Empordà (SEAE), hi treballen, actualment, 22 professionals repartits en diferents equips.

FIGUERES

La coordinació del SEAE, fins al curs passat, estava representada per la Montserrat Nogué.

Aquest curs, a causa de la seva jubilació, està a càrrec de Josep Maria Mora (CRP). Conformen la resta de l’equip de direcció Olga Roig (directora de l’EAP) i Pili Arnáiz (representant ELIC).

Cada servei educatiu de zona està format per diferents equips que actuen en els mateixos centres i en una zona educativa específica i es coordinen amb altres institucions que també hi actuen.

Aquests equips són: Els centres de recursos pedagògics (CRP), integrats per equips de suport a l’activitat pedagògica dels centres i a la tasca docent de mestres i professors, especialment quant a la formació permanent, els recursos pedagò-

gics i de dinamització de projectes en xarxa del centre i de la zona.

Els equips d’assessorament en llengua i cohesió social (ELIC) assessoren i orienten en els àmbits de la llengua, la interculturalitat i la cohesió social i donen suport als professors en l’atenció a la diversitat relacionada L’equip de direcció: Olga Roig, Josep Maria Mora i Pili Arnáiz. BORJA BALSERA amb els alumnes, especialment procedents de la immigració i/o sitats més específiques. Aquests port psicopedagògic als equips amb risc d’exclusió social. serveis són: el CREDA, per als d’assessorament psicopedagògic alumnes amb greus dificultats i als docents dels centres per tal Els serveis educatius també d’audició i/o llenguatge; el de col·laborar a oferir la resposta disposen de serveis específics que CREDV, en col·laboració amb educativa més adequada per als donen suport a l’activitat pedagò- l’ONCE, per als alumnes amb alumnes amb trastorns de l’esgica dels centres en la seva actua- greus discapacitats visuals; el pectre autista, trastorns mentals ció amb els alumnes amb neces- SEETDIC, que proporciona su- i trastorns de conducta. Aquests

tres serveis dirigeixen l’activitat a un conjunt ampli de la població escolaritzada, que no coincideix necessàriament amb una única zona. A més, també donen atenció directa i orientació a aquests alumnes i a les seves famílies.

Els camps d’aprenentatge (CdA) són serveis educatius de suport curricular que treballen conjuntament amb els centres educatius per promoure l’aprenentatge dels alumnes a partir d’activitats didàctiques innovadores en un medi natural o cultural singular de Catalunya, per contribuir al reforç de la formació competencial de l’alumne.

Els serveis educatius han de donar resposta a les inquietuds educatives dels centres, professorat, alumnat i famílies. En aquesta línia, us emplacem a visitar la nostra pàgina web on trobareu els projectes i actuacions que desenvolupem a la comarca. També ens podeu seguir a Twitter (@sealtemporda) i a Facebook.

na que apassiona, per desgràcia, no està a l’abast de tothom i cal saber aprofitar-ho i gaudir-ho cada segon. Dubto molt que hi hagi docents que entrin a l’aula amb l’únic propòsit de disposar d’una sortida laboral. Si fos així, crec que s’equivocarien i, molt, de sector. La nostra és una feina amb passió, compromís, dedicació, vocació i una pila més d’adjectius que demostren la intensitat del qui treballa, del qui d(ó)na, rep i viu aquesta professió en tot moment. Un sector sotmès a la constant pressió per part de tots els actors que hi intervenen; alumnat, famílies, professorat i... tertulians. Tal com ha de ser. Sempre que aquest debat transcorri amb el màxim respecte i confiança envers els que es-

la solució. Això és bo, si sabem entendre que aquells docents apassionats que cada dia entren a l’aula no tenen temps per llegir la meitat del que es diu d’ells.

Fem-ho fàcil!

He de dir que és un plaer tornar. Un autèntic i meravellós plaer. De fet, dubto que cap docent marxi. Estigui aquí o allà.

Ja sigui matí, tarda o nit. Tot i tenir la necessitat de desconnectar, tornem amb la força i la intensitat que es mereix l’escola. Aquesta societat, la nostra, té certa fal·lera en cercar l’eterna joventut. Doncs bé, els que tenim la sort d’estar a les aules o treballar per a les aules gaudim d’aquest preuat i gratuït regal a les nostres mans.

Bon inici de curs!

Els equips d’assessorament i orientació psicopedagògica (EAP) donen suport als professors i als centres en la resposta a la diversitat dels alumnes i en relació amb els que presenten necessitats educatives especials, així com a les seves famílies.

TORNAR-HI JOSEP MARIA MORA I VERDENY EDITORIAL EDUCATIVA a temps circulava un provocador acudit.

Il·lustrava una mare estirant el braç del seu fill adult per fer-lo sortir de casa mentre el diàleg transcorria amb un “No vull anar al cole”. “Vinga, va home, que ets el director”. Cadascú pot personalitzar l’acudit amb el protagonista que més li agradi, però es-

F

Assessor Tècnic Docent Servei Educatiu de l’Alt Empordà

tic segur de no equivocar-me a l’hora d’afirmar que és un veritable plaer tornar “al cole”. Tampoc cal pecar d’innocents per entendre que si milloressin les condicions; plantilles a temps, supressió de barracons, equitat en els centres, etc., seria una tasca més fàcil. Però aquesta és una altra història.

Tenir la sort de realitzar una fei-

tan cada dia a les aules.

Una feina on ens toca ballar o aprendre a ballar amb desenes de personetes que et projecten centenars de preguntes, inquietuds i dubtes. Costa, i molt, trobar l’encert a cada resposta. No ho fem tot bé, no hi ha cap problema en deixar-nos assessorar.

Però he de reconèixer cert “morbo” en el moment que penso com m’agradaria veure els Superexperts donant resposta a tot allò que passa a l’aula dia sí i dia també. I més ara, que la pista de ball no és del tot neta i vas ensopegant amb les esquerdes. Feia temps que el nostre col·lectiu no copsava tantes portades de diaris, ni era tan present a les xarxes i tertúlies. Interessa, preocupa. Tothom opina i tothom en té

158725

Equip de direcció del SEAE

II

Diàlegs d’Educació

DIMARTS, 25 D’OCTUBRE DEL 2016 | EMPORDÀ

L’ESCOLA PARLA

L’Escola Ruiz Amado millora la competència lectora de l’alumnat gràcies al «Binding» ® És un projecte de la Universitat de Barcelona que fa que els infants llegeixin amb fluïdesa i tinguin una bona comprensió FIGUERES | M. R.

L’escola d’Avinyonet afavoreix la intel·ligència emocional. ESCOLA GONÇAL COMELLAS

La motivació a l’aula és clau a l’Escola Gonçal Comellas AVINYONET DE PUIGVENTÓS | REDACCIÓ

L’Escola Gonçal Comellas d’Avinyonet de Puigventós treballa, des de fa uns anys, per afavorir el foment de la intel·ligència emocional com a base de totes les intel·ligències, no només amb l’alumnat, sinó també entre el professorat. Partint de la motivació i de metodologies innovadores, com la Kinesiologia Educativa (BrianGym), que permet que els alumnes prenguin més consciència del seu propi cos i aprenguin a concentrar-se millor, tot potenciant la seva capacitat d’atenció i aconseguint una integració més gran entre els hemisferis cerebrals. “És indispensable per assimilar millor els conceptes i arribar així a un aprenentatge més funcional i significatiu per part de l’alumne”, explica l’equip de mestes, que ha seguit l’estela de centres com L’Escola del Mar de Barcelona, que des

de fa anys incorpora la Kinesiologia Educativa a les seves aules.

Gonçal Comellas, a més, potencia el treball cooperatiu amb grups reduïts i també ofereix desdoblaments en algunes àrees per tal d’atendre millor les necessitats educatives de l’alumnat. Tanmateix, a Infantil, dues tardes, i, a Primària, una tarda a la setmana, els alumnes s’organitzen per fer els anomenats Tallers Internivell.

Es pretén crear vincles a partir de tallers diversos on es barregen alumnes de diferents cursos i nivells. “Són tallers absolutament interactius i d’experimentació, la qual cosa motiva molt tot l’alumnat”, diuen les mestres, i hi afegeixen: “Tot plegat s’emmarca en la utilització d’eines que estimulen les intel·ligències múltiples i permeten connectar i harmonitzar els dos hemisferis cerebrals garantint així l’èxit escolar.”

L’Escola Ruiz Amado de Castelló d’Empúries ha introduït canvis metodològics per millorar la competència lectora de tot l’alumnat, canvis que han revertit en una notable millora dels resultats.

“La lectura és una eina bàsica d’aprenentatge, és per això que es volen detectar al més aviat possible les dificultats lectores en edats primerenques per poder-les abordar”, explica la directora, Dora Sala. Un dels recursos per aconseguir aquest propòsit ha estat implantar el projecte Binding.

Binding ha desenvolupat una metodologia d’entrenament que permet que la majoria dels infants puguin llegir amb una bona fluïdesa i una bona comprensió. És un programa d’ordinador en el qual cada dia l’alumne té una sessió o un joc per fer. És un entrenament dissenyat perquè l’aprenentatge de la lectura sigui eficient i lúdic al mateix temps.

La cap d’estudis de l’Escola Ruiz Amado, Marta Bolasell, és la responsable d’aquest projecte, que està adreçat als alumnes de 1r de primària. “El fan tot el grup classe. El curs passat també el van fer els alumnes de P5, tot i que només durant l’últim trimestre, en

El projecte «Binding» afavoreix l’aprenentatge lector. ESCOLA RUIZ AMADO

canvi, a primer, ho treballaran durant tot el curs”, expliquen Dora Sala i Marta Bolasell, a l’hora que es feliciten perquè “val a dir que els resultats obtinguts el curs passat van ser sorprenents”. Aquest fet ha portat l’escola a continuar aquest nou curs.

Els beneficis pedagògics En primer lloc, es fa una intervenció de caràcter preventiu a tots els alumnes per tal d’aconseguir que adquireixin una bona base de lectura. També quan hi ha nens més grans i amb dificultat se’ls pot derivar i el poden fer de forma particular. Els beneficis pedagògics d’aquest mètode són, per descomptat, la millora en l’aprenentatge de la lectura, i, per assolir aquesta fita, es treballen la descodificació lectora, la memòria de treball, el vocabulari i la velocitat

de processament. “Com més temps s’entreni, més gran serà la velocitat lectora i, com a conseqüència, millor serà la comprensió, ja que la lectura serà més fluïda i amb menys errors”, comenten la directora i la cap d’estudis, les quals tenen un lema: “No deixar cap nen enrere.”

Els mestres tutors i les mestres d’Educació Especial, que són els que porten a terme el projecte Binding, han rebut assessorament d’un tutor de la Universitat de Barcelona, el qual els va guiant sobre com s’ha de portar a terme cada actuació. Dora Sala assenyala que tot el material que s’utilitza està molt pautat i es pot seguir fàcilment per part del mestre. “A més hi ha un contacte constant entre la tutora del projecte i la professional referent del centre que és la cap d’estudis”, anota.

Els espais educatius del pati de la Patuleia LLADÓ | M. R.

La Llar d’Infants Patuleia de Lladó, amb la col·laboració de les famílies, ha dissenyat un pati proveït d’espais educatius, que es distribueixen per àmbits. En el de la percussió, hi ha els ansats, tupins i cassoles que les famílies han anat portant, a més de baquetes de fusta per poder-hi donar cops. A l’espai de jocs de terra, els petits poden traçar línies a les rajoles, que estan a cobert, i jugar amb els cotxes i camions a passar pels camins

A FONS

JOSEP POLANCO LÓPEZ Director dels Serveis Territorials d’Ensenyament a Girona

UN NOU CURS l nou curs escolar 2016-17 ha començat amb normalitat. Que hagi estat així, sens dubte, no és fruit de la casualitat. A ningú se li escapa que arribar al dia 12 de se-

E

que dibuixen. També hi ha un espai per al joc de bitlles. I un que es diu Cabanyes, on actualment hi ha una cabana feta de palets. Amb l’ajuda dels pares, la idea és condicionar una altra cabana, en aquest cas amb troncs d’arbre.

A l’espai de la biblioteca, hi ha bancs fets amb palets i folrats amb teles, perquè els infants mirin i comentin els contes que es van actualitzant. En aquest pati no hi falta el sorral de sorra per buidar, emplenar, crear hipòtesis

i fer castells. Un altre dels espais s’anomena Equilibri, i està compost de rodes, pneumàtics, troncs, caixes de carnisseria... on els infants poden pujar. Sobre un tronc d’arbre, hi ha un tren amb quatre cadires. Els infants hi pugen i simulen que fan un tren, a més hi ha una campana de maquinista. En una altra part hi ha blocs de construcció amb troncs petits. En aquest pati, també es pot jugar a amagar dins d’una tela o fer circuits amb pilotes i fruits

tembre amb les coses a punt per començar als nostres centres i a les nostres aules, el que podríem dir en l’argot docent “amb els deures fets”, és el resultat del treball de moltes persones i també de moltes complicitats. És gràcies a l’esforç col·lectiu de mestres i professors, equips directius, personal no docent, tècnics dels serveis educatius i dels serveis territorials, però també de moltes mares i pares que col·laboren desinteressadament a la seva AMPA, que hem aconseguit posar en marxa de nou el curs als nostres centres.

Ho fem també amb el conven-

ciment que l’ensenyament dels nostres infants, nois i noies, i joves és un dels millors instruments que té la societat per transformar el futur. Volem que els nostres alumnes esdevinguin ciutadans competents, capaços d’afrontar nous reptes, que siguin persones amb una bona preparació tant pel que fa als coneixements com de valors socials i actituds responsables, persones amb criteri per decidir, perquè de ben segur que el present actual serà diferent del demà, més complex i segur que més divers. És en l’atenció a la diversitat de l’alumnat que el Departament

L’ampli pati de la llar d’infants de Lladó dóna molt de joc. LLAR PATULEIA

secs. Hi ha, a més, dues casetes, amb dues cuines, una taula i qua-

tre cadires de troncs d’arbre per cuinar, xerrar i compartir.

d’Ensenyament i els centres estem intensificant la nostra tasca. La inclusió escolar i la cohesió social són dos dels principis generals que inspiren el sistema educatiu de Catalunya (Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació) i alhora són la palanca de canvi que ha de garantir la igualtat d’oportunitats i el ple desenvolupament dels nostres alumnes. El camí cap a l’equitat està unit al de la innovació educativa a les escoles i als instituts i no exclou ningú. El compromís d’aconseguir una escola d’èxit per a tots el tenim amb cadascun dels nostres alumnes i les seves famí-

lies, i ara és més ferm que mai. Els docents veuen en la innovació un instrument que, d’una banda, permet augmentar l’enriquiment pedagògic dels centres i, per l’altra, comporta una oportunitat per millorar les expectatives d’èxit dels seus alumnes. En definitiva, la innovació educativa esdevé, en aquests moments, una sòlida garantia per al progrés educatiu i, per tant, al servei de la formació integral dels nostres alumnes.

Aquest curs esdevindrà cabdal en l’avenç d’aquests plantejaments en els quals l’alumne és el protagonista de l’ensenyament.

Diàlegs d’Educació

EMPORDÀ | DIMARTS, 25 D’OCTUBRE DEL 2016

III

DIALOGUEM AMB...

Montserrat Nogué

MESTRA I PSICOPEDAGOGA

«Aprendre és un gran tresor» Nascuda a Cistella el 12 d’agost de 1956, la mestra Montserrat Nogué acaba de jubilar-se. Ha passat 34 anys exercint de psicopedagoga a l’EAP (equips d’assessorament i orientació psicopedagògic), dues dècades i mitja en el càrrec de directora. Els últims deu anys, ha estat, alhora, coordinadora del Servei Educatiu de l’Alt Empordà (SEAE). En el seu currículum, figuren un màster en intervenció psicopedagògica, a més de formació sistèmica.

FIGUERES | MAIRENA RIVAS

Montserrat Nogué se sent afortunada per haver treballat, al Servei Educatiu de l’Alt Empordà, al costat d’un bon grapat de professionals que està al servei de l’educació.

P

P Per què és important la funció del psicopedagog?

R És important perquè permet aportar un coneixement específic que, compartit amb els altres professionals del context escolar i de fora, repercuteixen positivament en els alumnes i en les famílies.

Molts alumnes, que es troben en una zona de vulnerabilitat i que sovint troben barreres en el seu procés d’aprenentatge, requereixen que ens esforcem a buscar mirades complementàries que permetin tenir una visió global de la persona. El treball en xarxa el considero imprescindible.

P Amb quins recursos materials es compta en l’àmbit de l’EAP? R L’EAP disposa d’eines de valoració, proves i materials, però bàsicament allò que s’utilitza són estratègies i procediments: l’observació en els diferents espais, tant a l’aula com al pati; les entrevistes amb pares, amb professors, amb alumnes; la coordinació amb els diferents professionals de serveis específics del Departament d’Ensenyament o d’altres administracions. Ara bé, l’eina fonamental que utilitzem és la comunicació. Empatitzar, escoltar, no jutjar, vincular i acompanyar són accions que estan en la nostra maleta de recursos. També ajuda el fet de tenir una visió positiva.

ques); alumnes amb situacions personals que li generen malestar derivades de situacions familiars complexes; alumnes amb dificultats per aprendre alguns continguts específics amb necessitats derivades per les dificultats en regular la seva conducta; amb altes capacitats; amb malestar emocional; amb dificultats en la relació amb els companys, i alumnes amb factors de salut associats, entre altres.

Què és el que més li ha agradat d’aquests anys d’exercici?

Quin tipus d’alumnat és derivat a un psicopedagog?

He tingut la sort que la meva feina m’ha apassionat i que he après molt de mestres, professors, pares i de tots els professionals, amb els quals, dia a dia, he compartit reflexions, vivències i coneixements. Constantment, he sentit la necessitat de la formació per poder afrontar els reptes del dia a dia. El que més m’ha agradat ha estat poder trobar, conjuntament amb els mestres, estratègies i propostes pedagògiques per afavorir l’alumne.

Alumnes amb discapacitats (visual, motriu, auditiva, psíqui-

Com es tradueixen uns resultats satisfactoris?

P

R

R Quan vaig començar, fa 34 anys, molts nens i nenes amb necessitats estaven a casa sense escolaritzar. Ara és impensable. S’ha avançat en la detecció precoç, s’identifiquen més aviat les necessitats, s’han incrementat els professionals que atenen els alumnes amb necessitats, hi ha serveis específics i tecnològicament es disposa de més recursos. A l’escola, ens trobem amb una diversitat que l’hem considerat natural. Em sembla molt positiu que el Departament d’Ensenyament aposti per “una escola per a tothom” i per un “sistema inclusiu”.

P Ara que s’ha jubilat, com afronta el seu dia a dia?

Montserrat Nogué diu que encara vol continuar aprenent. BORJA BALSERA

P

R

P

ral unitària de nou cursos i uns 40 alumnes. I, realment, per a mi, va ser un repte. Quan vaig haver d’anar a Barcelona a fer 3r, em van cridar a llistes per anar a l’escola Anicet de Pagès de Figueres. Havia de prendre una nova decisió i vaig renunciar a la plaça per continuar els estudis de pedagogia i psicologia.

P Hi ha diferències entre el moment en què va començar a treballar com a psicopedagoga i l’actualitat?

P Hi ha predisposició per part de les famílies?

R Les famílies volen el millor per al seu fill. Pensa que, sovint, les expectatives dels pares davant d’un fill que presenta necessitats derivades del tipus que sigui s’han vist frustrades. En aquest procés, cada família segueix un ritme diferent en l’acceptació i ho expressa de diferents formes. És molt important que se senti acompanyada. Només podrem tenir èxit si som capaços d’establir un model de treball basat en la col·laboració pares, escola, alumnes, amb objectius compartits.

«Empatitzar, escoltar, no jutjar, vincular i acompanyar són accions que estan en la nostra maleta de recursos»

R Quan escoltes el mestre o la mestra que, amb una visió positiva, t’explica què és el que ha aconseguit l’alumne, com expressa les potencialitats i els progressos. O quan les reunions conjuntes pares-mestres les acabes amb un somriure i dient: anem per bon camí. Quan saps que a l’alumne li agrada l’escola, que està content, que ha progressat i que té amics.

I quan pots compartir propostes i projectes de treball amb els companys de l’equip i del SEAE. P

D’on li ve la vocació de mestra?

De molt petita, sempre havia dit que volia ser “senyoreta”, l’esR

cola m’agradava. Tinc molt bons records de la meva infantesa en el context escolar del poble. A casa es valorava molt l’escola, respectaven els mestres, els llibres eren importants i ens animaven a aprendre; expressaven que l’educació és clau. Tenia un oncle que era mestre i cosins mestres amb els quals tenia molta relació. Eren un referent.

P

Com va ser l’inici com a mestra?

Quan vaig acabar magisteri, vaig prendre la decisió de fer pedagogia. Va coincidir que em van proposar fer una substitució a Ordis, on hi havia una escola ruR

R Treballar a l’EAP i al Servei Educatiu vol dir anar a un ritme trepidant, vol dir viure constantment amb la sensació que mai pots anar a casa amb la feina acabada. Però no puc oblidar que ha estat una font inesgotable i constant d’aprenentatge. M’emporto una bona motxilla plena de grans tresors que, amb totes les persones que he compartit la feina, hem anat omplint i que són meus i queden en la meva memòria. Ara que em jubilo desitjo tenir temps per gaudir d’aquelles coses que sovint deixaves i que estaven en l’imaginari personal. M’agrada tenir la llibertat de decidir i escollir com ocupar el temps. Continuaré aprenent. Crec que aprendre és un gran tresor, però el repertori serà diferent i el ritme també.

PRÀCTICA REFERENT

Les apps educatives (un complement a tenir en compte) FIGUERES | REDACCIÓ

En un món en canvi continu, en què la informació es genera tan ràpidament i és tan efímera, poder disposar d’eines que apropin el nostre alumnat a la realitat en què es mourà al llarg de la seva vida és cabdal.

Ara com ara, sembla que a través de les noves tecnologies i els dispositius intel·ligents podem complir amb aquesta premissa.

Telèfons mòbils i tauletes són un exemple de com la tecnologia ha

canviat els hàbits comunicatius del nostre alumnat i de com hem d’aprofitar aquests canvis per lligar els seus aprenentatges amb allò que probablement es trobaran en la seva vida adulta.

En la pràctica diària a l’aula Coneixerem, entre altres, aplicacions que ens ajuden a treballar col·laborativament; a treballar amb realitat augmentada que, combinant elements reals i elements virtuals, ens permeten dur

a l’aula experiències que d’una altra manera costarien molt de tenir. És amb aquesta intenció que aquest curs anirem publicant una mostra de les pràctiques que podem entendre com a referents, amb apps que els centres de la nostra comarca utilitzen en la seva pràctica diària per tal que les famílies coneguin com està canviant el treball a l’aula dels seus fills i els docents tinguin referència de com treballen els seus col·legues.

La tecnologia està canviant el treball a l’aula. EMPORDÀ

Diàlegs d’Educació

IV

DIMARTS, 25 D’OCTUBRE DEL 2016 | EMPORDÀ

LA FRASE

JOHN COTTON DANA BIBLIOTECARI PÚBLIC AMERICÀ (1856-1929)

« Si t’atreveixes a ensenyar, no deixis d’aprendre» ENGLISH TIME ENIGMA

FILOSOFIA ARA

PER QUÈ S’HA DE DEFENSAR LA FILOSOFIA? om és ben sabut en l’àmbit educatiu, l’assignatura de batxillerat més perjudicada per la LOMCE és la història de la filosofia. Aquesta llei posa fi a la seva obligatorietat i la converteix en una matèria optativa per als alumnes que triïn el batxillerat d’humanitats i ciències socials. Dissortadament, aquesta notícia ja no pot sorprendre ningú.

La filosofia i, en general, les disciplines humanístiques han estat les grans perdedores de les darreres reformes educatives. No crec que l’eliminació progressiva dels continguts humanístics del sistema educatiu obeeixi tan sols a la inèpcia o a la mala fe dels governants. Ens trobem davant un símptoma molt significatiu, una advertència que revela la naturalesa del moment que ens ha tocat viure: un temps de profundes transformacions socials subordinades als imperatius de la globalització neoliberal, una realitat lligada als interessos d’uns poderosos grups econòmics amb capacitat de condicionar les polítiques de països sencers.

Els efectes d’aquests processos no són únicament econòmics i tecnològics, sinó que també tenen conseqüències considerables en el terreny educatiu i cultural. Si es margina o es liquida l’assignatura de filosofia del batxillerat, o bé se l’adultera (per exemple, vinculant-la obscenament amb l’emprenedoria), és perquè està canviant la concepció de l’educació formal, perquè l’ensenyament d’aquesta assignatura no respon a les demandes de la societat (és a dir, les necessitats del sistema productiu), i també perquè, desenganyem-nos, pot fer nosa a aquells

C

Daniel Gili Muñoz Professor de filosofia de l’Ins Cap Norfeu (Roses)

ANSWER:

Peter Piper

que no estan interessats en formar ciutadans instruïts i crítics. El dubte, la reflexió, la capacitat de raonar dialècticament (vull dir socràticament, formulant les preguntes adequades i contrastant idees oposades) i l’aptitud de comprendre els significats culturals constitutius de la nostra civilització són més virtuts ciutadanes que “habilitats” o “competències” exigides pel mercat. Constitueixen qualitats imprescindibles per a l’orientació autònoma de qualsevol persona en la nostra societat. La comunitat educativa hauria d’estar alerta: el que està en perill no són només les hores d’una assignatura (cosa que tan sols suposaria un problema gremial), sinó (i crec que no exagero) aspectes essencials de l’educació pública, una conquesta social innegable (com l’abolició de l’esclavitud o el vot femení) que hauríem de reivindicar amb contundència, precisament perquè es tracta d’una institució penetrada cada vegada més d’ingerències espúries.

POESIA A L’AULA

Rainer Maria Rilke [Traducció de Joan Vinyoli] «Dia de tardor» Senyor, el temps ha arribat. Enorme fou l’estiu.

Projecta la teva ombra en els rellotges de sol i deixa córrer els vents per les planures.

Als últims fruits ordena de ser plens; dos dies més de sud dóna’ls encara, constreny-los a perfer-se i que penetri en el vi fort la suprema dolçor.

Qui ara no té casa, ja no la bastirà.

Qui ara es troba sol, ho estarà molt de temps, vetllarà, llegirà, escriurà llargues cartes i per les avingudes vagarà inquiet d’aquí d’allà, mentre les fulles giravolten.

BIBLIOTECAE

EL LLIBRE

EL LLIBRE

EL LLIBRE

LLENAS, ANNA LABERINT DE L’ÀNIMA

PUIGPELAT, FRANCESC LA NENA QUE ES VA CONVERTIR EN MÒBIL

FÉJOZ, ANNE-GAËLLE (TEXT); TORRENT, DANI (IL·LUSTRACIÓ) EL NEN RERE LA FINESTRA

FANBOOKS, 2016

LA GALERA, 2016

BARCELONA: COMANEGRA, 2016

Intel·ligència emocional ® Una selecció de cinquanta-vuit emocions recollides en aquest nou llibre d’Anna Llenas, especialista a treballar els sentiments amb els infants.

Són estats de l’ànima que et conviden a retrobar-te amb cadascun d'ells en un viatge al teu interior. Perquè Laberint de l’ànima fa un agradable recorregut per les emocions de l’ésser humà, i ajuda petits i grans a reflexionar sobre conceptes com ara la sensibilitat, l’empatia, l’egoisme, etc. És una obra descriptiva i poètica al mateix temps, amb unes il·lustracions molt suggerents, que convida a potenciar la intel·ligència emocional dels nens i nenes. Recomanable a partir de 7 anys.

Una aventura d’esforç i sort ® Francesc Puigpelat narra la història de la Mukele, una nena de 12 anys, que viu a l’Àfrica i és filla de pastors. La seva vida està encaminada a conduir el ramat per la Sabana i a obeir amb temor les paraules del bruixot, l’Amwilu, tot i que ja ningú no creu en la bruixeria: se l’escolten per tradició. Però l’Amwilu sí que té un cert poder, i el poder en mans de persones dolentes no porta res de bo. La Muleke patirà un malefici i quedarà atrapada dins un mòbil, d’on només podrà sortir amb molt d’esforç i sort. Amb un argument ric, interessant i àgil, aquesta novel·la ha estat guardonada amb el Premi Josep M. Folch i Torres. Recomanada a partir d’11 anys.

Infants afectats per l’autisme ® Us recomanem el conte d’un nen que, davant la por de tot allò desconegut, es construeix una cabanya amb una finestra petita. Allà se sent protegit, però un dia algú pica la porta i tot canviarà. Un àlbum il·lustrat per a nens, però també per a famílies, educadors i per a tots aquells que vulguin treballar els sentiments que expressen els infants afectats per l’autisme. El llibre, publicat originalment en francès, ha estat escrit per Anne-Gaëlle Féjoz i il·lustrat per l’empordanès Dani Torrent. El podeu trobar en català o castellà, i també ha estat traduït al xinès. Un llibre per a qualsevol persona sensible a l’aïllament i la incomunicació.

No deixem mai de construir-nos cabanyes, d’enginyar-nos refugis. I sempre hi ha una finestra a l’exterior.