Diàlegs d’Educació
NÚMERO 51 | MAIG DEL 2015
L’habilitat dels joves per parlar en públic El 9 de maig, a partir de les 9 del matí, se celebra el I Concurs d’Oratòria Juvenil de l’Alt Empordà La primera edició del Concurs d’Oratòria Juvenil de l’Alt Empordà culmina aquest dissabte, 9 de maig, amb la celebració de les fases seminifinal i final de la convocatòria. Aquests joves, que tenen en comú que cursen 4t d’ESO als instituts de la comarca, han estat preseleccionats prèviament pels seus respectius centres. En aquest sentit, els centres de secundària han disposat de diferents materials, dins d’un apartat denominat L’art de parlar, amb recursos per preparar les exposicions orals i valorar el seu alumnat. L’Espai Armengol de Vilajuïga, que forma part de les entitats organitzadores d’aquest concurs, acollirà la fase de semifinals, a partir de les 9 del matí. Aquí, els estudiants han d’expressar la seva habilitat per parlar en públic durant tres minuts. Poden parlar en català o en castellà i sobretot els únics suports de què disposen són la veu i la gestualitat. No poden fer servir cap suport visual. Vint-i-quatre estudiants Un cop els 24 alumnes inscrits en la primera edició hagin finalitzat la seva participació en les semifinals, el jurat es reunirà a deliberar. El jurat l’integren Núria Tu-
set, professora de Ciències Socials; Anna Gasull Puig, professora de Llengua Catalana; Esther Renart Prat, membre del Grup de Treball de Caps d’Estudis; Jordi Suy, inspector del Departament d’Ensenyament, Pili Arnaiz, representant LIC del Servei Educatiu de l’Alt Empordà; Marta Puigsegur, directora de l’Espai Armengol; Alfred Picó, professional de la comunicació, i M. Àngels Vila Safont, professora de Llengua Catalana i secretària del I Concurs d’Oratòria Juvenil. Els candidats que arribin a la final faran exposicions orals, també de tres minuts, aquest mateix dissabte al matí, en aquest cas al Centre Cívic Punt de Trobada de
Vilajuïga, en un acte obert a les famílies. Abans d’intervenir, però, Carles Prats, periodista i presentador del Telenotícies Migdia de TV3, farà una conferència. Pel que fa al contingut de la comunicació oral, cal dir que, 48 hores abans del concurs, els participants hauran rebut tres temes que hauran de portar preparats dissabte. En la semifinal, sortirà un d’aquests tres temes i en la final, un altre. La decisió del jurat es basarà en aquests criteris expositius: claredat i ordre de les idees de l’exposició; rigor i interès del contingut; vocalització, entonació i articulació; empatia i assertivitat, i adequació de la comunicació no verbal.
ALUMNES SEMIFINALISTES AL I CONCURS D’ORATÒRIA JUVENIL DE L’ALT EMPORDÀ
Àlex Poidenko 쩛 SINS Castelló d’Empúries Nahuel Ramos Reisgies 쩛 INS El Pedró (l’Escala) Abel Rodríguez Reina 쩛 INS Olivar Gran (Figueres) Eva Arnall Moret 쩛 INS Cendrassos (Figueres) Marina Ballart Aguiño 쩛 INS Olivar Gran (Figueres) Mireia Brugués Potrony 쩛 INS Alexandre Deulofeu (Figueres)
Paula Caball Farreró 쩛 INS de Castelló d’Empúries Sara Calsina 쩛 INS Narcís Monturiol (Figueres) Mercè Camps i Ansón 쩛 Escolàpies (Figueres) Kyra Casandra Pottí 쩛 INS Illa de Rodes (Roses) Najat Hssaini 쩛 INS Illa de Rodes (Roses) Maria Catalàn Rabaneda 쩛 INS de Vilafant
EN SOM CONSCIENTS? ANNA GARCÍA EDITORIAL issabte al matí, tinc una estona lliure i aprofito per anar a comprar al supermercat. Arribo amb el cotxe i m’adono que les places assenyalades com a aparcament per a
D
M. Àngels Vila, en la presentació del concurs a Vilajuïga. EMPORDÀ
Fisioterapeuta de l’EAP
les persones amb mobilitat reduïda estan totes ocupades. En canvi, la resta d’aparcament és pràcticament buit. Baixo del cotxe i quan passo per davant de la zona degudament marcada, arran de porta, inevi-
tablement els ulls busquen quin cotxe està degudament acreditat. Per sorpresa meva, només un d’ells té la targeta identificativa. Aleshores em pregunto diverses coses que desconec i no entenc: Per què els usuaris d’aquestes places d’aparcament no exhibeixen la targeta identificativa? No la porten al cotxe? O no la tenen? Com es regula l’ús d’aquests aparcaments en un recinte privat? Algú els controla? Espero que tots els qui avui es-
Mireia Colomer Breton 쩛 INS Cendrassos Duae Dib 쩛 INS Cendrasos Sara Escudero 쩛 INS La Jonquera Lenny Esteban Ávila Cubillos 쩛 INS de Llançà Isaac Expósito Martínez 쩛 INS Cap Nofeu (Roses) Pau Galán Gutiérrez 쩛 INS de Llançà
Marçal Garcia Boris 쩛 INS Alexandre Deulofeu (Figueres) Olma Giró Clotet 쩛 INS Ramon Muntaner (Figueres) Anna Gironella Torrent 쩛 INS Ramon Muntaner (Figueres) Tania Hirte 쩛 INS El Pedró (l’Escala) Pablo Loro Luis 쩛 INS Narcís Monturiol (Figueres) Helena Moreno Saló 쩛 INS de Vilafant
tan ocupant aquestes places per a les “Persones amb mobilitat reduïda” veritablement ho necessitin i per alguna raó –per mi desconeguda– no porten l’acreditació que així els identifica. Confio també que no siguin usuaris de l’establiment que simplement hi han aparcat per comoditat, aprofitant que són a prop de la porta i no són conscients de com s’han de fer servir. Espero també que qui avui hi hagi aparcat sense realment necessitar-ho, tant de bo mai n’hagi de fer veritablement ús. Si us plau, respectem els altres i prenem consciència, el dia de
demà podem ser nosaltres qui necessitem aparcar davant la porta. I quatre passes per uns pot representar una eternitat per a uns altres. Es pot pensar que aquesta reflexió no té res a veure amb l’educació i amb la realitat escolar. No ho veig pas així. Al capdavall, tot el que és respecte als altres i a les seves dificultats va a parar necessàriament al fet educatiu. I no només per l’exemple que donem socialment. I encara més si pensem en els accessos als centres educatius i els seus aparcaments, especialment si hi ha alumnes amb dificultats.”
152616
VILAJUÏGA | REDACCIÓ
II
Diàlegs d’Educació
DIMARTS, 5 DE MAIG DEL 2015 | EMPORDÀ
L’ESCOLA PARLA
Montessori, un mètode educatiu no tradicional ® Les bases es fonamenten a partir de l’observació del comportament del nen FIGUERES | REDACCIÓ
El sistema o pedagogia Montessori és un mètode d’educació alternatiu, o millor dit, no tradicional, on l’alumne pren part activa en la seva educació. Parteix de la idea d’ajudar el nen a assolir un desenvolupament integral per així aconseguir un grau màxim en les seves capacitats intel·lectuals, físiques i espirituals. Es basa a potenciar la seva autonomia, independència, i iniciativa; en la seva capacitat d’escollir, i en l’autodisciplina. S’ensenya el nen a pensar críticament i a resoldre problemes; no a memoritzar processos.
L’any 1916, el govern català va convidar a Barcelona Maria Montessori –reconeguda metgessa i pedagoga italiana– perquè dirigís un curs internacional per formar professors amb el seu revolucionari mètode. El 1920, un terç de les escoles catalanes tenien professors formats per ella, i així va anar creixent arreu del món. Amb l’inici de la guerra civil, Maria Montessori va haver de fugir de Barcelona, i les polítiques educatives del règim de Franco van esmicolar els enfocaments alternatius de l’educació que s’havien anat materialitzant al nostre país. Les bases del mètode es fonamenten a partir de l’observació del comportament del nen. Els espais i els currículums estan organitzats a les aules per tal que els
Montessori ajuda el nen a assolir un desenvolupament integral. BORJA BALSERA
nens i nenes siguin els protagonistes del seu propi aprenentatge. Els guies-mestres dediquen molt de temps a l’organització i preparació de l’entorn. Amb la convenient col·locació dels materials didàctics es busca afavorir l’autonomia del nen en els seus processos d’aprenentatge. El material didàctic serveix per estimular la imaginació del nen,
a despertar el seu interès i a motivar-lo a continuar treballant. Els guies presenten els materials als seus alumnes segons el seu nivell de desenvolupament. Els nens saben que, si no se’ls ha presentat el material, no poden treballar amb ell. Així es controla que cada alumne treballi amb els materials adequats per les seves habilitats.
Les agendes individuals on estan marcats els objectius establerts i les autoavaluacions de cada etapa de treball són peces clau per a la progressió contínua de cada alumne. El guia ho revisa diàriament i així ajuda a la planificació dels següents dies. Com a fase final, els alumnes presenten els seus projectes davant la resta del grup i contesten les preguntes i qüestions que formulen els seus companys. Un altre pilar de la filosofia Montessori és l’autonomia estructurada. La llibertat ve amb la responsabilitat i com totes les altres habilitats és individual. Els guies marquen els límits i ajuden els nens si veuen que no estan utilitzant correctament les seves llibertats. Si se sobrepassen aquests límits, una simple mirada és suficient, i, si cal, se surt de l’aula per abordar el problema individualment. Sense càstigs. Només amb conseqüències dels actes extralimitats.
L’Institut Cendrassos de Figueres apropa el món de l’empresa als alumnes
Una motxilla que viatja per les llars d’infants de Roses
® La metodologia de l’aprenentatge-servei millora la motivació, l’esforç i l’interès dels joves
ROSES | REDACCIÓ
rector general de Casademont i als 31 anys va crear la seva pròpia empresa, EKM, en el sector dels recursos humans. Va començar tenint tres treballadors i actualment en té seixanta, repartits en quinze oficines a Catalunya. EKM es dedica a la selecció de professionals i al disseny irealit-
zació de cursos de formació. Els responsables dels cicles formatius de l’Institut Cendrassos han volgut posar un accent a la participació activa dels alumnes en aquestes activitats, ja que mostren molt d’interès per formular preguntes entorn de les explicacions del ponent.
Conscient de la importància a promoure el plaer per la lectura, per al desenvolupament intel·lectual i emocional dels infants, la Biblioteca Municipal Jaume Vicens Vives de Roses ha engegat aquest curs l’activitat La Motxilla Viatgera, amb la qual torna a comptar amb la col·laboració de les llars d’infants municipals de la població. La proposta consisteix en el préstec de llibres infantils entre totes les famílies amb alumnes a les dues llars d’infants municipals de Roses (El Cavallet de Mar i El Franquet), a través d’una motxilla, on s’inclouen contes infantils triats entre les directores de les llars i les bibliotecàries municipals, i carpetes amb guies informatives, que van arribant a les diferents famílies de manera rotativa. D’aquesta manera, es dóna continuïtat a l’activitat Una maleta plena de contes, iniciada durant el curs 2007-2008, amb una renovació i posada al dia dels materials i continguts subministrats. Els objectius marcats són
de la Generalitat de Catalunya, la Federació Catalana d’Escacs i la Universitat de Girona amb l’objectiu d’introduir els escacs com eina educativa en horari escolar. Són molts els estudis que demostren que els escacs contribueixen a exercitar la memòria visual, aprendre a prendre decisions, aprendre dels propis errors, millorar les habilitats lectores i lingüístiques, treballar la capacitat de concentració, creativitat i orientació espacial, potenciar la convivència, treballar textos escrits i treballar concep-
tes matemàtics. L’estudi fet per la Universitat de Girona el curs 2012-13 també ho demostra. Per altra banda, la introducció dels escacs a l’escola en horari lectiu ve avalat per una Directriu del Parlament de Catalunya de data 21 de juliol del 2010 i per una Declaració del Parlament Europeu de 15 de març del 2012. El curs 2012-13 van formar part del projecte deu escoles, quatre de les comarques tarragonines, tres del Vallès i tres de les comarques gironines. Vam començar per primer de primària. El curs 2013-14 el conveni es va
ampliar amb la participació de la Universitat de Lleida. Aquest curs van formar part del projecte 104 escoles repartides per tot Catalunya. Vam fer primer i segon de primària. El curs actual, 2014-15, tenim 120 escoles en el projecte. Estem fent primer, segon i tercer de primària. El nostre lema és Observo, penso, jugo, és a dir, el primer que cal fer davant de qualsevol situació és observar, després pensar què volem fer, què podem fer i què farem, i finalment cal fer-ho i acceptar el resultat de la nostra decisió. La nostra volun-
FIGUERES | REDACCIÓ
El programa Escola i Empresa de la Fundació FemCAT té com a objectiu apropar el món de l’empresa a l’escola, amb iniciatives que serveixin per al progrés de la societat catalana. Aquest abril mateix, a l’Institut Cendrassos de Figueres, s’han organitzat unes xerrades que formen part d’aquest programa i que estaven dirigides als alumnes del cicle mitjà de Gestió Administrativa, als de Sistemes Microinformàtics i Xarxes i als que cursen la modalitat d’Empresa del Batxillerat. El ponent convidat va ser el conseller delegat d’EKM, Jaume Sanabras, el qual va convidar els assistents a reflexionar sobre la constant interacció que tenim les persones amb les empreses i sobre les qualitats que ha de tenir un empresari. També va explicar la seva trajectòria professional, de la qual destaca que va ser adjunt al director comercial de la divisió d’automoció de Solvay, director comercial i adjunt al di-
A FONS
JOSEP SERRA Membre de l’Observatori Escacs i Educació de la Universitat de Girona (UdG)
ELS ESCACS, UNA EINA EDUCATIVA l curs 2012-13 es va iniciar el programa “Escacs a l’escola” a partir d’un conveni signat pel Departament d’Ensenyament
E
Els alumnes es mostren molt actius en aquestes xerrades. INSTITUT CENDRASSOS
La motxilla i els contes. EMPORDÀ
acostar el món de la lectura als infants a través de la família, fer de la lectura un hàbit més dins el nucli familiar i ensenyar a respectar el material emprat per a l’activitat. A banda d’aquesta activitat, cal assenyalar que els nens i les nenes amb edats compreses fins als 3 anys que es donen d’alta a la Biblioteca de Roses reben també, juntament amb el carnet, una carpeta que inclou guies i material didàctic (Contes per als més petits, guia Consells pràctics a l’hora d’explicar un conte, guia El desenvolupament lingüístic) i un conte de regal. tat és que aquest projecte sigui d’escola, és a dir, hi hagi continuïtat des de primer fins a sisè curs. Això vol dir una hora setmanal o quinzenal dins l’horari lectiu destinada a aquesta finalitat i personal format al respecte. La formació s’estructura en un primer curs de 15 hores presencials i un segon també de 15 de les quals 8 són presencials i 7 no presencials, adreçat a cicle inicial. Aquest esquema es va repetint per cada cicle. Tots els cursos estan reconeguts pel Departament. Us animem a participar-hi!!!
Diàlegs d’Educació
EMPORDÀ | DIMARTS, 5 DE MAIG DEL 2015
III
DIALOGUEM AMB...
Emma Shires AUXILIAR DE CONVERSA D’ANGLÈS A L’ESC PARC DE LES AIGÜES DE FIGUERES
«Els alumnes no saben que els podria parlar en català» ENTREVISTA Emma Shires va néixer fa 33 a Yorkshire, al nord-est d’Anglaterra. Estudia la carrera de mestra d’espanyol i italià al seu país i part de la seva formació l’està fent aquests mesos a l’Escola Parc de les Aigües, com a auxiliar de conversa d’anglès. El centre diu que és un privilegi haver pogut comptar amb el seu suport. Es dóna la circumstància que Emma Shires va arribar el setembre passat a treballar a Figueres sense pronunciar ni una paraula en català, i aquest maig acaba la seva feina a l’escola expressant-se amb soltesa en aquest idioma. FIGUERES | MAIRENA RIVAS P De quina forma ha arribat a treballar a l’Escola Parc de les Aigües com a auxiliar de conversa?
Vaig sol·licitar poder venir a fer d’auxiliar de conversa a través del British Council, que fa les gestions amb el Ministeri d’Educació espanyol, administració que ens contracta. R
P
Què li ha semblat haver d’estar en
«Per als nens pot ser fàcil entendre l’anglès perquè se’ls parla de coses familiars, que han treballat a l’aula» «El que em passa ara és que quan estic parlant en castellà introdueixo paraules en català» una escola la llengua vehicular de la qual és el català? R El català no m’era nou, tot i que mai l’havia parlat abans, perquè amb la família havíem vingut sovint a Torroella de Montgrí. La meva família hi té una casa i és on ens allotgem mentre estic treballant d’auxiliar de conversa a Figueres. La meva filla, que té onze anys, està anant a l’escola a Torroella de Montgrí, a Sant Gabriel, tot aquest curs, i ja parla molt bé el català. Ella voldria quedar-se aquí, però haurem de tornar a Anglaterra perquè he d’acabar la meva carrera.
Emma Shires assegura que s’ha sentit molt a gust a l’Escola Parc de les Aigües tot aquest curs. MAIRENA RIVAS P En què consisteix la seva feina al Parc de les Aigües?
anglès, sent aquest idioma estranger per als nens d’aquí?
Ajudo en les classes d’infantil i primària. A infantil, fem contes i teatre en anglès; a primer, segon i tercer, fem classes d’experimentació en anglès, i a quart, cinquè i sisè fem una part de la matèria de medi en anglès, la part més pràctica.
El que procurem és fer-ho tot molt pràctic. Quan treballes amb contes és tot molt gràfic. La repetició també ho facilita. Pel que fa al medi, en anglès no es fa res que els nens no sàpiguen. El medi es fa en català amb el tutor, però l’experimentació d’allò que s’ha après es fa en anglès. Els experiments estan relacionats amb tot allò que s’ha estudiat en català. El vocabulari que ja s’ha donat en català es dóna també en anglès. Per als nens pot ser fàcil entendre l’anglès perquè se’ls parla de coses familiars, de coses que estan treballant
R
P Són receptius els nens a l’hora d’escoltar les classes íntegrament en anglès? R Els alumnes no saben que jo els podria parlar en català. Només m’han escoltat parlant en anglès. I, és clar, ho accepten bé. P
És fàcil explicar una matèria en
R
a l’aula. P Li ha resultat fàcil aprendre el català? R He après molt. Ara el que em passa és que quan estic parlant en castellà introdueixo al meu vocabulari paraules en català. Sobretot em sé molt bé totes les paraules de les coses que hi ha en una aula. P Quina és alguna de les coses més curioses que ha après fent la feina d’auxiliar de conversa? R He après a escriure en lletra lligada. A Anglaterra, passem de la lletra de pal a la lletra d’impremta i no s’escriu amb la lletra lligada.
PRÀCTICA REFERENT
Editen:
El faristol com a material pedagògic ® Un símbol d’una nova línia en el treball de l’expressió oral a l’Escola Carme Guasch i Darné FIGUERES | REDACCIÓ
Els editors del suplement Diàlegs dʼEducació no tenen perquè compartir les opinions expressades en les diferents seccions. Per a més informació adreceu-vos a: www.sealtemporda.net.
Col·laboren:
Parlar en públic, argumentar les idees, convèncer l’audiència, controlar el nerviosisme, aconseguir un cert nivell d’eloqüència... són habilitats que, tard o d’hora, necessitarem, que ens poden ser decisius a la vida, a la feina. Però no sempre en fem prou cas des dels centres escolars, o no preveiem el seu desenvolupament a les aules. A l’Escola Carme Guasch i Darné de Figueres hem considerat que oferir als alumnes la possibilitat de fer una campanya com a candidats del Consell Ciutadà d’Infants era una bona ocasió per treballar aquestes habilitats. I un faristol venia a ser una magnífica eina, més que no pas un simple element escenogràfic, més que no pas una excusa. Responsabilitat com a orador Amb l’ús del faristol, l’alumne ha pogut magnificar encara més la responsabilitat que té com a ora-
Amb l’ús del faristol, l’alumne expressa opinions i exposa fets i idees de manera contundent, però respectuosa dor, és a dir, ha pres consciència que està davant d’un gran públic; ha millorat la precisió de la seva expressió; ha adequat el seu discurs a la situació comunicativa en la qual es troba; ha respectat les pauses i s’ha acompanyat del llenguatge no verbal; ha expressat opinions i ha exposat fets i idees de manera contundent, però respectuosa; li ha permès mantenir una postura corporal correcta que transmet seguretat; en definitiva, ha utilitzat recursos verbals i no verbals per emfatitzar el seu discurs i, com a conseqüència, ha aconseguit una escolta activa en els seus receptors. El faristol –de préstec al Servei Educatiu de l’Alt Empordà–
Els alumnes prenen consciència que parlen davant d’un públic. ESCOLA
també ha estat incorporat a les assemblees d’aula i de centre i a les exposicions orals, especialment al cicle superior. El faristol ha esdevingut el símbol d’una nova línia en el treball de l’expressió oral. Són característiques
pròpies de l’expressió oral els silencis, les pauses, la postura, els gestos, la mirada, el volum de la veu, el ritme i el to, l’espontaneïtat, la vocalització, l’ús correcte del vocabulari i la concordança de les frases.
Diàlegs d’Educació
EMPORDÀ | DIMARTS, 5 DE MAIG DEL 2015
TEMPS D’ANAR A ESTUDI (amb la col·laboració del Casal de la Gent Gran de Figueres)
IV
ENGLISH TIME ENIGMA
“RESPECTE ALS MESTRES”
Quimeta Llorens i Giró Naixement: Fortià, 23 d’octubre del 1946 (Casal de la Gent Gran Figueres)
ANSWER: SENYALS A LA LÍNIA DEL TEMPS
Aquest 24 d’abril s’ha commemorat el genocidi armeni. El mateix dia s’ha fet a Figueres una lectura de poemes d’una de les víctimes d’aquella matança: Daniel Varoujan. Els poemes armenis han estat traduïts per una escriptora empordanesa sensibilitzada amb el tema. Prou sensibilitzada com per escriure una novel·la en què el protagonista és el fill del poeta esmentat.
Qui és aquesta escriptora? Com es diu aquesta novel·la?
PISTA CITA: “Durant l’exili van arribar els turcs, massacrant tothom. Van trencar el coll al meu avi davant de la seva dona i fills. No prou satisfets, van segrestar la mare dels nens i se la van endur, abandonant els nens al costat del cadàver del pare”. Crònica de Manug Minasian.
WEB RECOMANADA
RESPOSTA: LA FRASE
SUPERLLIBRERIA DE SANT JORDI HTTP://WWW.SUPER3.CAT/STJORDI/ Club Súper3. Fa 4 anys que ho fan i hi trobaLa celebració de Sant Jordi ha estat tot un remenament per a molts centres que han aprofitat la diada per fer parades o per parlar amb els seus alumnes de llibres. De vegades és la família que intenta conèixer el llibre més adequat per als jovenets de la casa. El web que us recomanem va precisament de recomanacions: llibres per a diferents edats. Es tracta de la seva Superllibreria de Sant Jordi del
PISTA IMATGE:
Maria Àngels Anglada i “El Quadern d’Aram”
uan tenia 1 any, vaig deixar Fortià, i els meus pares van decidir anar a viure a Bàscara, a la casa de l’avi matern. Entre els 2 i els 3 anys vaig viure a la Central Elèctrica de Calabuig. Tota la mainada dels masos i pobles, com Calabuig, anàvem a l’Escola de Bàscara fins als 14 anys. Havíem d’anar caminant, fes el temps que fes. L’edifici de les escoles l’havien construït en temps de la República. Tenia uns grans finestrals, aules grans i espaioses. Nens i nenes estaven separats. Una de les matèries que més m’agradava era geografia. Poder veure el món davant mapes de països desconeguts, esbrinar per on passaven els rius, on es trobaven les muntanyes i les serralades... era descobrir tot un món fantàstic i desconegut. L’assignatura que no m’agradava gens era haver de memoritzar dates i altres dades històriques com els reis. També havíem de passar el rosari, tant sí com no. Eren temps en què la religió tenia molt de pes. També m’agradava molt fer labors. Vaig aprendre a cosir, a fer puntes de coixí i tapetes de malla, manualitats... A l’escola, érem unes 40 nenes i uns 40 nens. Jugàvem tant al pati! Ens ho passàvem tan bé. La senyora Maria Gener era la nostra mestra preferida. Era una senyoreta que estimava les seves nenes. Era una persona que ens formava també en tot allò respecte als hàbits saludables, la higiene i la salut. A casa, teníem poques coses, però no ens faltava
“Q
ni menjar ni tot allò més necessari. Eren uns anys en els quals també es va patir una gran recessió. Però vaig tenir una infància feliç. El meu món era córrer amb els meus companys pels prats i terres dels voltants de la central de Calabuig. En aquells anys, la Falange ens feia inspeccions i la senyoreta ens feia fer unes feines a les llibretes de camp... així ja cobríem les exigències de les autoritats d’Ensenyament i de la Falange. Els nostres avenços s’havien de veure. Les alumnes grans fèiem llegir les més petites i els posàvem deures. La senyoreta no podia estar sola per a tots. Però tothom seguia. Ara a les escoles trobo que no es respecta prou la figura del mestre. Per altra banda, aquests tenen moltes tasques administratives i de paperassa que fan que el seu temps sigui més limitat. També vull constatar que hi ha molt poc respecte dels alumnes cap als seus mestres. Un mestre no pot ser un “col·lega” i no se’l pot tractar ni parlar amb el llenguatge que utilitza molta mainada. Els mestres no han de fer de pares. Les famílies haurien de vetllar més per l’educació dels seus fills i pel comportament d’aquests. No s’ha de delegar tantes tasques a l’escola. La mainada ha de venir educada des de casa. A l’escola es va a aprendre. Es diu que els pares d’avui dia no tenen temps, però el cert és que no és la quantia del temps que passem amb els nostres fills, sinó la qualitat d’aquest temps la que farà que aquests tinguin una millor educació.
Éire
La Quimeta Llorenç va estudiar a l’Escola de Bàscara i els nens i les nenes anaven a grups diferents.
reu fitxes de 120 llibres. A cada fitxa hi ha dades bàsiques i un petit resum del llibre. Les edats de referència són: 3 anys (si encara t’expliquen contes), 5 (si ja comences a llegir), 8 (si llegeixes sempre abans de dormir), 10 (si ets un fan de la lectura) i 13 (si ets un devorador d’històries). Cada edat o estat té la seva pròpia prestatgeria. Tot això amanit amb la possibilitat que els lectors i lectores opinin i recomanin pel seu propi compte.
RABINDRANATH TAGORE 1861-1941
« Fer preguntes és
prova que hom pensa»
BIBLIOTECAE
TÍTOL: «EL DRAC SIMÓ I LA FADA LLAMINERA»
TÍTOL: «T’ASSEGURO QUE ELS MONSTRES NO EXISTEIXEN!»
TÍTOL: «FA NEN O FA NENA?»
AUTOR: ARÀNEGA, MERCÈ BARCELONA : EDEBÉ, 2011
AUTORA: SMALLMAN, STEVE BARCELONA : ELFOS, 2009
AUTORA: RUDO, MARCY BARCELONA: GRUP PROMOTOR, 2007
Temàtica: ELS HÀBITS (3-6 anys)
Temàtica: ELS MALSONS (6-8 anys)
Temàtica: COEDUCACIÓ (8-10 anys)
® El conte, il·lustrat per la mateixa autora, narra la història de la fada Llaminera, que no vol menjar fruita ni fer esport i per això s’engreixa molt. Un dia es queda encallada al tobogan i el Drac Simó, que té un gran cor i sempre està disposat a ajudar els seus amics, haurà de venir a rescatar-la. Una història divertida per fer entendre als més petits la importància dels bons hàbits alimentaris. Un llibre per passar-s’ho bé i aprendre.
® El Teddy està molt content: se’n va a dormir sol a la seva habitació per primera vegada! Malgrat tot, està una mica espantat. A la seva habitació, hi ha moltes ombres i se senten sorolls estranys. Ell està segur que hi ha un monstre que se’l vol menjar! El Pinxo, el seu germà gran, se’n riu, perquè els monstres no existeixen... o potser sí? Amb unes il·lustracions molt tendres de Caroline Pedler, és un conte per combatre la por, que està ple d’emocions.
® Què us penseu que passa quan
les nenes fan aquelles coses que tradicionalment s’han considerat de nens? Podeu estar segurs que, si fa no fa, el mateix que quan els nens fan les que des de sempre s’han pensat que eren femenines. Si no us creieu, aquí teniu quatre històries que trenquen estereotips sexistes i amb les quals segurament els nens i les nenes es poden identificar. Unes narracions molt amenes, que sobretot divertiran els lectors.
• Biblioteca Carles Fages de Climent, de Figueres • Biblioteca Jaume Vicens i Vives, de Roses • Biblioteca Ramon Bordas i Estragués, de Castelló d’Empúries • Biblioteca Victor Català, de l’Escala • Biblioteca Carles Bosch de la Trinxeria, de la Jonquera
• Biblioteca Pere Calders, de Llançà • Biblioteca Marta Fàbrega i Romans, de Sant Pere Pescador • Biblioteca Bonaventura Carles Aribau, de Garriguella • Biblioteca del Port de la Selva • Biblioteca de Vilajuïga