Diàlegs d’Educació
NÚMERO 58 | GENER DEL 2016
Un museu on està «Prohibit no tocar» Les matemàtiques surten de l’aula en una exposició que té molt present Helena Cusí Quants cops ens han cridat l’atenció quan hem sentit la imperiosa temptació de tocar una peça en un museu? L’exposició que hi ha instal·lada aquests dies al Museu de l’Empordà de Figueres trenca aquesta “desautorització” i posa a l’abast del visitant jocs, enginys i entreteniments obligatoris de manipular per tal de conèixer, explicar, experimentar, sentir i qüestionar les matemàtiques. “Les matemàtiques han de ser vivencials, i tothom les ha de poder tocar.” La frase és de la professora Helena Cusí, que ens va deixar el setembre passat. Impulsora incansable en el projecte de creació d’un museu dedicat a les matemàtiques, va engrescar els seus companys a traslladar aquesta disciplina de l’aula al carrer. Els seus companys, membres del Grup Jugamat, han materialitzat la seva iniciativa, promovent l’exposició Prohibit no tocar, al Museu de l’Empordà de Figueres, i un ampli programa d’activitats complementari de divulgació de les matemàtiques. La mostra conté part del fons del Museu de les Matemàtiques de Catalunya i es pot visitar fins al 10 de març. L’objectiu és provocar sorpresa, dubtes, contradiccions, desconcert, i també fer reflexionar el visitant. Aquest 14 de gener, s’ha celebrat la inauguració de Prohibit no tocar i, sens dubte, l’anima mater de la idea ha estat molt present. Una de les seves companyes, Laura Masmitjà, igual que totes les persones que van intervenir en els
parlaments, van recordar l’empenta d’Helena Cusí i la seva il·lusió. Guido Ramellini no va amagar la seva emoció quan va dir que, quan feia un projecte, Helena Cusí era capaç de canviar-ho tot el mateix dia, però “la seva experiència era la seva gràcia”. Cal destacar que el subtítol de l’exposició és Memorial Helena Cusí i, amb motiu d’aquest tribut, s’ha instal·lat un mòdul molt especial a l’inici de l’itinerari museístic. El descriu el professor Quim Tarradas, que no va poder estar en la inauguració però va fer arribar una carta per ser llegida durant l’acte: “La llum simbolitza el teatre; l’ombra, les matemàtiques, en un escenari amb una actriu principal, l’Helena. Mentre la recordem, seguirà entre nosaltres.” Activitats complementàries A part de l’exposició, a la ciutat es porta a terme un seguit d’activitats paral·leles: el 5 de març, a les 11, xerrada sobre geometria als Caputxins a càrrec del matemàtic Jaume Coll; el 6 de febrer, Dissabte Transfronterer de les Matemàtiques per a joves de 4t d’ESO
VOLUNTARISME JOSEP MARIA GODOY I TOMÀS EDITORIAL la nostra comarca disposem d’una gran quantitat de projectes de dinamització del professorat, sorgida, la seva majoria, dels mateixos centres educatius, amb l’objectiu únic
A
Ara el Setmanari de l’Alt Empordà
molt
més a prop!
Assessor del CRP del Servei Educatiu de l’Alt Empordà
de millorar la pràctica docent, que per conseqüència vol dir millorar els resultats educatius dels nostres alumnes. Aquests projectes es tiren endavant amb el voluntarisme de mestres i professors que, més
També, trobareu
Les mates demostrades per Dani Jiménez
Des d’Àfrica, Mesopotàmia, Egipte i l’Índia, passant per Grècia, el món islàmic i el pensament occidental, Dani Jiménez va descarregar una energia desbordant a l’escenari d’El Jardí per demostrar perquè són tan importants les matemàtiques en la nostra vida. El divulgador científic, que va actuar el 14 de gener coincidint amb la inauguració de «Prohibit no tocar», va embadalir el públic amb els seus experiments. Per fer-los, va comptar amb la col·laboració dels més petits de la platea. FIGUERES | M. R. L’exposició estarà instal·lada fins al 10 de març. BORJA BALSERA
i Batxillerat; del 13 de febrer al 28 de març, mostra El món dels trencaclosques al Museu del Joguet de Catalunya; Hora del conte al vol-
tant de les matemàtiques a la Biblioteca Fages de Climent: el 29 de gener, a les 6 (-3 anys), i 30 de gener, a les 11 (+3 anys). D’altra
banda, aquells que comprin en establiments de Comerç Figueres participen en un joc d’enigmes matemàtics que tindran premi.
enllà de la seva feina a l’aula, persegueixen l’excel·lència de l’alumnat donant mostra pública, dins i fora dels centres educatius, de la tasca que tradicionalment només es desenvolupa a porta tancada. Aquest inici d’any, n’estem vivint un exemple ben reeixit, com és l’arribada a Figueres de la mostra itinerant del Museu de les Matemàtiques que està ubicada al Museu de l’Empordà. Aquest és un projecte de llarg recorregut darrere del qual ha anat, des de fa més de tres anys, el grup de treball de
professors de matemàtiques de la comarca “Jugamat”. Amb molt d’encert, han dedicat aquesta activitat a la professora Helena Cusí, persona que hi va dedicar grans esforços i que malauradament no ha pogut veure acomplert el seu propòsit. Aquest primer trimestre de l’any ens podem acostar, gràcies a aquest grup de professors i de professores, a una comarca, l’Alt Empordà, matemàtica. A banda de poder gaudir d’aquest museu manipulatiu de les matemàtiques, es repetirà un any més el Dissabte Transfron-
terer de les Matemàtiques o, més endavant, les proves Cangur i diferents cursos de formació dedicats a aquesta disciplina. Tota aquesta activitat pedagògica i matemàtica ha de servir per desmentir la frase d’un gran matemàtic americà com Edward Griffith Begle* que deia: “L’ensenyament de les matemàtiques és molt més complicat del que esperaves, malgrat que ja esperessis que era més complicat del que esperaves”. *https://en.wikipedia.org/wiki/ Edward_G._Begle
a:
CARME MIAS FRIGOLA, carrer El Molí, 24 de Bellcaire d’Empordà BASAR ROSELL, av. Catalunya, 42 de Cervià de Ter LLIBRERIA ELIAS, carrer Santa Anna, 11 de l’Estartit LLIBRERIA-FERRETERIA 17463, carrer comerç, 40-42 de Flaçà ESTANC DE FORNELLS, plaça catalunya, 4 de Fornell de la Selva S.G.E.L LLIBRERIA ORIENT, carrer president macià, 10 de Palamós PETRO PALOL SL, carrer C-66, Km. 38 de Palol de Revardit LLIBRERIA SERRA, carrer pla, 10 de Les Planes d’Hostoles S’AGARÓ PREMSA, avinguda platja d’aro, 282 de s’Agaró LLIBRERIA ELIAS, carrer major, 11 de Torroella de Montgrí EL MUSSOL, carrer del roser, 10A de Torroella de Montgrí
Ctra. Pont de Molins a les Escaules · PONT DE MOLINS Tel. 972 529 271 · info@hotelelmoli.es
155317
FIGUERES | MAIRENA RIVAS
Obrim el dia 22 de gener!
Diàlegs d’Educació
IV
DIMARTS, 19 DE GENER DEL 2016 | EMPORDÀ
ENGLISH TIME ENIGMA
ENTORN D’APRENENTATGE DEL CANIGÓ (EdA del Canigó)
DESCOBERTA DE PRADA més petits que parteixen del rec principal) que permeten fer una gestió de l’aigua que acumula segles de coneixement. Ja en època dels reis de Mallorca, i segurament abans, els recs prengueren una importància cabdal. D’aquesta forma, Prada i els seus voltants recullen les aigües del Canigó i ben canalitzades permeten conrear fruiters (albercoquers i presseguers) en un indret on la pluviometria no és abundant ni constant. Així doncs aquesta passejada pel municipi de Prada ens permetrà trobar rastres –edificis, monuments, noms de carrer, places, topònims– del passat de la nostra cultura, així com d’un present encara vivent que no vol oblidar els seus orígens. Exemples d’aquesta vitalitat els trobem en les Diades Romàniques de Pere Ponsich, en el Festival de Música Pau Casals, en la Universitat Catalana d’Estiu, i també, amb tota humilitat i il·lusió amb l’EdA del Canigó situat al Centre Pau Casals que aspira mantenir aquesta vitalitat donant a conèixer la Catalunya Nord a la resta dels Països Catalans per així poder comprendre a partir de les diferències la força de la nostra identitat.
ANSWER:
lollipop lady/man
Prada és la vila que acull l’Entorn d’Aprenentatge del Canigó, per tant era impensable no oferir una activitat que donés la possibilitat als alumnes que ens visitin poder conèixer aquesta petita vila impregnada de catalanitat. L’activitat que oferim és un recorregut guiat per un mapa a partir del qual descobrim espais que recorden dos catalans il·lustres que hi van viure durant l’exili, un exili en terres catalanes. Parlem de Pau Casals i Pompeu Fabra, dues figures que deixaren una empremta a la vila de Prada com podrem observar en visitar l’espai Pau Casals de la Mediateca Pompeu Fabra. Durant el recorregut, doncs, veurem les cases que varen habitar, els monuments aixecats en el seu record i, en el cas de Pompeu Fabra, la seva tomba en el cementiri municipal. A més també reviurem els concerts que oferí Pau Casals a l’església de Sant Pere, deixant-nos emportar per les melodies del violoncel davant del retaule barroc del segle XVII més gran de França, obra d’un artista manresà anomenat Josep Sunyer. Però no tot gira al voltant de Pau Casals i Pompeu Fabra. La descoberta de Prada també ens dóna peu a descobrir un sistema de canalització de l’aigua a través de recs i agulles (recs
A
POESIA A L’AULA
Els verds de les algues Jordi Colomer dins «L’estany utòpic» Els verds de les algues filtren pel viot mentre el blanc del fred els assimila. Sento el gener fregar l’arrel. L’arbre és mort, i la rosada s’hi enfila morta de son. Els savis tons del matí callen en dol, la nit d’acer els fa de pell. Davant meu, una pedra s’esmicola.
WEB RECOMANADA
LA FRASE
GRAVA-HO EN VÍDEO I PARTICIPA EN UN CONCURS HTTP://ILLUMINATINGCURIOSITY.ICFO.CAT/
KUNG FU TSE (CONFUCI) FILÒSOF XINÈS (551-479 aC)
quotidiana que sempre hem volgut saber. El concurs parteix de preguntes curioses de diferents persones famoses i el repte és buscar-ne les respostes i enviar-les en vídeo.
Illuminaty Curiosity és un concurs que vol premiar la creativitat i la capacitat de comunicar idees a partir de la constatació que la ciència, com ara la ciència que estudia la llum, dóna resposta a moltes preguntes de la vida
« Estudiar sense pensar
és tan inútil com pensar sense estudiar»
BIBLIOTECAE
TÍTOL: «L’OLIVA I EL MAL HUMOR»
TÍTOL: «DUNA»
TÍTOL: «DE CARTRÓ»
AUTORA: FREEMAN, TOR FLAMBOYANT, 2015
AUTORA: VILLANUEVA I PERARNAU, MURIEL BARCELONA: BABULINKA BOOKS, 2015
AUTORA: NAVARRO, ÀNGELS BARCELONA: CRUÏLLA, 2015
® L’Oliva està de
® Diari personal de la Duna, una nena de 12 anys que passa l’estiu a casa del seu avi amb les seves germanes. Descobrirem la relació de la Duna amb la seva germana gran, la seva germana petita, l’avi Ignasi, els cosins, la mare i en Max. Tot plegat anirà traçant l’estiu al poble a través dels sentiments i emocions de la protagonista. Destaca la cura en la redacció i la caracterització dels personatges i com s’acaronen temes com l’amistat, la mort i la família. Les il·lustracions, en blanc i negre, de Ferran Orta fan l’obra encara més especial.
® Vols saber què hi
molt mal humor i ho fa pagar a tots els seus amics que no en tenen cap culpa: no vol jugar amb la Mar, és desagradable amb en Mateu i en Pep, escridassa en Teo. Però, què passarà quan l’Oliva s’acabi animant? Un conte que ens parla de l’estat d’ànim, de com ve i va el bon humor. I ho fa de forma molt divertida, amb unes il·lustracions que acompanyen de forma molt encertada tota la narració. A partir de 4 anys.
ha dins d’aquesta capsa de cartró? Doncs hi ha un munt d’indicacions per tal que puguis passar una bona estona creant les teves pròpies joguines a mida gegant. De cartró és un llibre dissenyat per a fer manualitats amb la família o els amics, amb explicacions clares i senzilles dels passos a seguir i amb uns resultats espectaculars. Àngels Navarro t’anima a fer les teves pròpies joguines.
• Biblioteca Carles Fages de Climent, de Figueres • Biblioteca Jaume Vicens i Vives, de Roses • Biblioteca Ramon Bordas i Estragués, de Castelló d’Empúries • Biblioteca Victor Català, de l’Escala • Biblioteca Carles Bosch de la Trinxeria, de la Jonquera
• Biblioteca Pere Calders, de Llançà • Biblioteca Marta Fàbrega i Romans, de Sant Pere Pescador • Biblioteca Bonaventura Carles Aribau, de Garriguella • Biblioteca del Port de la Selva • Biblioteca de Vilajuïga
Diàlegs d’Educació
EMPORDÀ | DIMARTS, 19 DE GENER DEL 2016
III
DIALOGUEM AMB...
Xixon Heras PROFESSORA DE LLENGUA I LITERATURA CATALANES I PROFESSORA DE TEATRE AL BATXILLERAT D’ARTS ESCÈNIQUES
«L’alumnat artístic imprimeix caràcter en el centre» ENTREVISTA A Assumpció Heras (Figueres, 1960), tothom la coneix com a Xixon. És professora de l’Institut Alexandre Deulofeu des del 1986. El fet d’haver viscut tota la seva trajectòria docent al mateix centre, la converteix en una professora excepcional. Les seves especialitats són la llengua i la literatura catalanes, si bé és una apassionada del món del teatre. És per això que va decidir fer un reciclatge i formar-se en aquest àmbit per poder impartir aquesta matèria. Ha participat en cursos de Teatre i Educació a l’Institut del Teatre de Vic. El curs 2008-2009, quan va sorgir l’oportunitat d’engegar el Batxillerat Artístic al Deulofeu, ella, juntament amb els professors Joan Vila, Carme Busquets i Neus Puiggardeu, es va engrescar a tirar endavant les arts escèniques a l’institut. FIGUERES | MAIRENA RIVAS
Com va arrencar el Batxillerat d’Arts Escèniques? P
Des del 2008-2009, en general, tenim el mateix nombre d’alumR
nes. Ens movem entre els 25 i els 30. El primer any vam veure que costava molt treballar les matèries d’Arts Escèniques tots junts, i per això, a partir del curs següent, vam partir el grup en dos. És molt diferent treballar amb dotze o quinze que amb vint-i-nou o trenta alumnes. Això millora molt la qualitat de les classes. El problema era més aviat d’espais. P
Per què?
Perquè disposem del gimnàs. Quan fas més treball de cos va molt bé, però quan el treball és de veu o de personatge, que no et mous tant, hi fa fred. Caldria millorar les instal·lacions. R
S’ha traslladat aquesta mancança al Departament d’Ensenyament? P
R De moment, ens diuen que no hi ha diners. De tota manera, hem tingut la sort de col·laborar amb La Cate, que ens deixa el teatre quan ho necessitem. També tenim el suport de l’Ajuntament, que ens deixa anar a El Jardí quan es pot.
Com es visualitza exteriorment el treball del Batxillerat d’Arts Escèniques? P
R
Normalment, cada curs fem
Xixon Heras va iniciar la seva trajectòria docent a l’Institut Alexandre Deulofeu i mai no se n’ha mogut. BORJA BALSERA
dues representacions, una musical i una altra de text. I, a vegades, amb els de segon fem un espectacle de dansa. A més, per Sant Jordi, fem alguna cosa de poesia i dansa. I voldria destacar que quan representem obres de teatre a final de curs procurem que no siguin les típiques obres d’estudiants. En el nostre cas, hi ha un cert nivell d’exigència. Hem fet, per exemple, una adaptació d’El mercader de Venècia, El malalt imaginari, El metge a garrotades, Antaviana... normalment fem clàssics, els adaptem i els representem. P
Cap a on continua l’itinerari dels
estudiants?
Nosaltres els adrecem als llocs on es fa una formació professional artística, on es fan estudis equivalents a la universitat, com per exemple l’Institut del Teatre. Cada any hi anem de visita i ens ensenyen quin és el tipus de formació que donen. També anem a l’ERAM de Girona, que depèn de la UdG. I també els informem sobre el Taller de Músics, l’ESMUC i el Conservatori. R
P Es pot dir que és el Batxillerat més creatiu? R Sí, i això es veu en l’alumnat. Els artístics canvien fins i tot l’ambient de l’institut, en les parets, els
cartells, les fotos, les maneres de vestir. Els alumnes artístics imprimeixen caràcter en el centre. P Hi ha facilitats per assistir a espectacles per als joves estudiants d’Arts Escèniques? R Tenim la possibilitat, que ens va oferir l’Ajuntament fa temps independentment del color polític que governa, de disposar d’entrades gratuïtes per a molts dels espectacles que es programen a El Jardí i a La Cate. Això va molt i molt bé, perquè ens permet d’anar a veure espectacles professionals i de qualitat i, llavors, ens permet fer una crítica. Aquest treball forma els alumnes, també.
PRÀCTICA REFERENT
Editen:
Els jocs de taula a l’aula de matemàtiques ® Els alumnes posen en pràctica el raonament deductiu o inductiu i milloren la cohesió i la motivació FIGUERES | FERRAN BARÓ I NIN
Els editors del suplement Diàlegs dʼEducació no tenen perquè compartir les opinions expressades en les diferents seccions. Per a més informació adreceu-vos a: www.sealtemporda.net.
Col·laboren:
Tots hem experimentat en alguna ocasió que l’aprenentatge s’assoleix d’una manera més fàcil quan allò que ens ensenyen ens interessa o desperta la nostra curiositat. És amb aquesta intenció que he introduït els jocs de taula a la classe de matemàtiques, en grups d’alumnes desmotivats que no aconseguia engrescar per molt que m’hi esforçava. Començo per jocs amb instruccions senzilles i augmento la dificultat per anar treballant diferents conceptes i habilitats com poden ser els eixos de coordenades (utilitzats a la Guerra de vaixells o en el joc Tuareg) o la geometria (presents en el Blokus o el Tantrix). Els jocs van canviant en funció dels interessos, les necessitats o les dinàmiques de cada grup. Per acabar puc dir que l’experiència és 100 x 100 positiva, ja que he constatat que, tot jugant,
«Jungle Speed», «Tantrix» o «Mastermind» són jocs que requereixen d’habilitat i reflexos. MAIRENA RIVAS
els alumnes no només posen en pràctica el raonament deductiu o inductiu, sinó que la cohesió del
grup, l’autoestima i la motivació milloren d’una manera sorprenent.
*Ferran Baró i Nin és professor de matemàtiques i forma part del Grup de Treball Jugamat.
II
Diàlegs d’Educació
DIMARTS, 19 DE GENER DEL 2016 | EMPORDÀ
L’ESCOLA PARLA
L’Institut Ramon Muntaner i el CEE Mare de Déu del Mont, units en un projecte ® L’Aprenentatge-Servei acosta les realitats de l’alumnat de secundària i el de l’educació especial FIGUERES | M. R.
Les manualitats es venen al mercat de paradetes. ESCOLA ELS GRECS
Els Grecs aprofita La Marató per educar en valors l’alumnat ROSES | MAIRENA RIVAS
Una de les maneres de transmetre valors que, de ben segur, faran que en un futur els alumnes de l’Escola Els Grecs de Roses siguin millors persones és involucrar-los en el projecte solidari de La Marató de TV3. L’escola desenvolupa un treball que permet als alumnes adquirir i ampliar coneixements de les malalties que es tracten en cada Marató. “Aprofitem, com enguany, vivències personals de membres de la nostra comunitat educativa que pateixen la malaltia, des de monitors de menjadors fins als mateixos alumnes, per tal que tots els nens i les nenes coneguin de primeríssima mà la malaltia i la percebin com alguna cosa molt propera. Així, s’aconsegueix molta més implicació en el tema”, comenten els membres de la comunitat educativa d’Els Grecs. Les malalties tractades es tre-
ballen a l’aula d’una forma interdisciplinària: des de la comprensió de textos orals i escrits (àrea de llengua) i treball de les cançons del CD de La Marató, fins a un coneixement més exacte de les malalties (àmbit de medi) i sense oblidar l’educació en valors. Cada curs, des dels més petitons/es de P3 fins als grans de 6è, col·laboren creant manualitats que es venen en un mercat de paradetes a l’escola: postals i decoració nadalenca, clauers, agulles de pit, marcs de fotos i decoració diversa. “Cal citar la gran implicació, de l’AMPA de la nostra escola, que fa una recollida de joguines de segona mà i posterior venda al mateix mercat”, expliquen les mestres. El projecte no seria possible sense l’impuls d’una comissió encarregada de dur-lo a terme, formada per mestres de l’escola, que hi dediquen moltes hores.
L’Institut Ramon Muntaner de Figueres porta a terme, amb la col·laboració del CEE Mare de Déu del Mont de Vilafant, un projecte Aprenentatge-Servei a iniciativa del departament de psicopedagogia. La centre d’educació especial vilafantenc atén una realitat molt desconeguda per al conjunt de la societat en general i per a l’alumnat de secundària en particular. És, per això, que va sorgir la proposta col·laborativa, pensant en la necessitat que els estudiants de 3r i 4t d’ESO, que pertanyen a un grup de diversitat (amb currículum adaptat), poguessin reflexionar sobre la seva situació personal i acadèmica, apropant-se a la realitat d’altres nois i noies del seu entorn que, per les seves característiques personals, reben una escolarització diferent i molt adaptada a les seves necessitats. Millorar l’empatia i el respecte “Crèiem que l’experiència de realitzar el servei en el centre d’educació especial i concretament amb l’alumnat del centre ajudaria no només en l’aprenentatge dels currículums de les àrees d’aprenentatge amb les quals interrelacionarem el projecte, sinó que
El projecte afavoreix la maduresa personal dels alumnes. INSTITUT RAMON MUNTANER
també els permetria desenvolupar la maduresa personal, la responsabilitat, la implicació i l’esforç en les tasques, la importància de la constància i el treball, per aconseguir petits objectius però de gran importància: de la tolerància a la frustració, la paciència... i, per damunt de tot, millorar l’empatia i el respecte vers les persones amb característiques i capacitats diferents”, han explicat els representants del departament de psicopedagogia. El projecte es va iniciar el curs 2013-2014 i aquest és el tercer curs que es fa, amb uns objectius clars per als alumnes: educar en valors i destreses que afavoreixin una actitud compromesa; l’equitat i la participació en el marc d’una educació inclusiva per reduir desigualtats i donar a conèixer el voluntariat com una acció res-
ponsable de compromís cívic. “D’igual manera, som conscients que l’experiència és igualment enriquidora per als alumnes de la Mare de Déu del Mont, ja que poden desenvolupar la comunicació i l’autonomia personal i social i facilitar l’adquisició de continguts, competències i habilitats relacionades amb les diferents àrees curriculars, que treballen conjuntament a partir de les activitats preparades”, valoren els psicopedagogs, i també hi afegeixen: “En aquest tercer curs, valorem com a molt positiva l’experiència, enriquidora tant en el camp personal com formatiu i acadèmic; una iniciativa, en definitiva, que ha establert intensos lligams entre els dos centres educatius i que ens ha permès a tots créixer com a persones i com a ciutadans.”
Mètode d’estimulació precoç, a la llar Narcís Monturiol
amb els infants amb un objectiu concret, i és que desenvolupi al màxim la seva atenció, la seva memòria i la seva curiositat.
que, a partir d’una formació específica, a partir del mètode del pedagog americà Glenn Doman, ha introduït aquest sistema d’aprenentatge a la llar d’infants. “El més important és que els nens són protagonistes del que descobreixen i de la seva acció”, explica l’educadora, la qual coordina l’activitat d’estimulació precoç
Enriquiment del vocabulari Les imatges que els petits interioritzen, els anomenats bits d’intel·ligència, es mostren alhora que l’educadora vocalitza allò que s’hi veu. “En vocalitzar tant, el seu llenguatge s’enriqueix i el petit guany en seguretat amb el seu propi vocabulari”, exposa Irene Vergés.
Els petits aprenen a partir de les imatges. BORJA BALSERA
i timidesa el 2000-2001, tindria aquest recorregut. Un recorregut que, amb la veritat per davant, ha estat plàcid i, encara que pugui semblar pretensiós, molt eficaç. Abans de justificar el que acabem d’afirmar, permeteu-nos que expliquem breument de què va el Rossinyol. El projecte Rossinyol és un projecte de mentoria social en el qual es posa en relació un estudiant de la universitat amb un alumne d’origen estranger amb la idea que es trobin un dia a la setmana per un espai de tres o quatre hores. Durant aquestes trobades, el mentor i el mentorat no han de fer res més, en principi, que pas-
sar-ho bé fent activitats lúdiques, socials i familiars de tot tipus. Generalment, les trobades es fan en parella, però de vegades són col·lectives, en el sentit que el mentor i el mentorat es troben amb altres parelles de la ciutat a fi de fer activitats més comunitàries. En principi, l’objectiu de les trobades és passar-s’ho bé, però el rerefons és més capciós, perquè el que es pretén és afavorir la inclusió social, cultural i lingüística, i afavorir expectatives positives perquè els joves mentorats no es despengin del sistema educatiu a la primera de canvi. L’èxit, amb modèstia, del projecte Rossinyol és
que aquests objectius tan fàcils d’esmentar i més difícils de concretar es treballen en un context donat per descomptat, lliure i a partir d’una relació de confiança entre mentor i mentorat. El desplegament del Rossinyol ha estat una experiència agradable perquè durant aquests deu anys s’ha nodrit d’institucions compromeses i bones persones. Començat per la UdG, des del principi ha tingut el suport de tots els rectors i fins al 2012 va comptar amb l’aval moral i econòmic del Consell Social de la UdG. Cal esmentar el paper dels 12 ajuntaments implicats en el projecte, dels centres educatius i
FIGUERES | M. R.
Els bits d’intel·ligència proporcionen als infants del Centre d’Educació Infantil Narcís Monturiol de Figueres una quantitat d’informació, tant visual com auditiva, que els ajuden a desenvolupar al màxim les seves capacitats, hàbits i funcions. Així ho explica l’educadora Irene Vergés,
A FONS
JORDI FEU I ÒSCAR PRIETO Coordinadors del Projecte Rossinyol a les comarques gironines
ROSSINYOL l projecte Rossinyol de la UdG, portat a terme a Figueres des del curs 2009-2010, celebra 10 anys. Tal com passa en la majoria de projectes socials, ningú hauria dit que el Rossinyol, iniciat amb discreció
E
del Departament d’Ensenyament, de la Diputació i de la Direcció d’Immigració. Però el que ha fet sobretot que el Rossinyol sigui el que és ha estat el treball, la dedicació i l’entusiasme de les persones: des dels mentors de la UdG, que donen el seu bé més preuat (part del temps), fins a les famílies dels mentorats, que confien en un projecte i en una gent que, almenys d’entrada, desconeixen absolutament. Entremig caldria parlar de la gestió minuciosa, efectiva i afectiva dels tècnics municipals, dels mestres i professors, dels LICS i de tota la gent que posa el seu gra de sorra al Rossinyol.