Diàlegs d’Educació
NÚMERO 63 | JUNY DEL 2016
Una narració il·lustrada a 125 mans El «Conte per relleus» mobilitza tres escoles de Castelló per 5è any Els 125 nens i nenes que cursen 4t de Primària en les tres escoles de Castelló d’Empúries –Ruiz Amado, Joana d’Empúries i El Bruel– han demostrat que, a través d’una dinàmica col·laborativa com és el projecte «Conte per relleus», pot sorgir un relat literari il·lustrat totalment sintonitzat i ben construït.
EDITORIAL
JORDI PINO HERNÁNDEZ Centre de Recursos Educatius per a Deficients Visuals (CREDV)
I JA ELS HI VA BÉ? esprés de nou anys treballant al CREDVONCE amb alumnes amb discapacitats visuals de diferents tipus i de totes les edats, quan explico la meva feina, sovint encara hi ha qui pregunta escèptic: “I ja els hi va bé això d’estudiar a l’escola amb la resta de nens que no tenen problemes de visió?” La veritat és que n’hi ha que aproven sobradament i n’hi ha que no... com passa amb la resta d’alumnes. Però a mi, que encara m’agrada pensar que l’escola és un espai on no només s’aprenen assignatures, sinó que també s’hi comparteixen valors i d’altres qualitats humanes que a l’informe PISA no surten, trobo que fer classe tots junts, més enllà de les capacitats de cadascú (ja siguin físiques, sensorials o psíquiques) és, sens dubte, la millor situació possible per aprendre (tant per als que tenen discapacitat com per als que no). Perquè, tant per la pròpia experiència professional com per la sort de, en el seu dia, compartir aula i amistat amb un alumne cec, no se m’ocorre una manera més bona d’ensenyar que la realitat que ens envolta la construïm junts i, per tant, convé que aprenguin també junts amb les limitacions i diferències de cadascun de nosaltres. Malgrat que algunes d’aquestes “limitacions” a priori puguin semblar insalvables, amb la il·lusió i el treball conjunt, aquestes acaben convertint-se en diferències que només poden fer-los créixer com a estudiants i, sobretot, com a persones. Així doncs, si encara us pregunteu si els hi va bé o no, als alumnes amb discapacitat, anar a l’escola amb la resta de nens, la resposta és ben senzilla, no només a ells... els va bé a TOTS!
D
Els nens i les nenes que han fet possible l’edició del conte que llueixen amb orgull a les seves mans. MANEL PUIG CASTELLÓ D’EMPÚRIES | MAIRENA RIVAS
156381
“En Samba estava palplantat davant de la porteria de futbol quan la pilota li va passar entre les cames i es va sentir un gooool que va ressonar per tot el poble.” Aquest és l’inici del relat il·lustrat La idea, un conte per relleus que han entrellaçat els nens i les nenes de tots els grups de 4t de Primària de les tres escoles de Castelló d’Empúries (Ruiz Amado, Joana d’Empúries i El Bruel), amb la col·laboració de l’escriptora Mariona Masferrer i la coordinació de Pilar Arnáiz, en representació dels Equips d’assessorament i orientació en llengua, interculturalitat i cohesió
social (ELIC) del Servei Educatiu de l’Alt Empordà. Els 125 alumnes que han creat la història han estat convidats a descobrir el resultat del seu treball en un acte a la Sala Gòtica. Una representació de nens i nenes de cada escola ha tingut l’oportunitat de llegir, davant la resta de companys i davant els seus mestres, fragments dels deu capítols que componen La idea. Imaginar, crear, inventar El «Conte per relleus» pretén fomentar l’hàbit lector i despertar el gust per l’escriptura creativa a través d’un treball en xarxa entre les tres escoles de Castelló. “Ara
® LA IDEA Conte redactat per alumnes de 4t de les escoles de Castelló amb l’ajut de Mariona Masferrer
ja sou autors d’un conte –va dir Mariona Masferrer dirigint-se als alumnes en la presentació del conte– i heu fet una feina d’equip gràcies al plaer de l’escriptura.” Pilar Arnáiz va felicitar els nens i les nenes pel treball elaborat, però també perquè aquest projecte els ha permès “escriure, lle-
gir, imaginar, dibuixar, crear i inventar, aprenent, a més, els trucs de la Mariona Masferrer”. La idea s’ha convertit en el cinquè «Conte per relleus» que les tres escoles castellonines, conjuntament amb Mariona Masferrer, treuen a la llum. És, alhora, un bon exemple d’un relat literari il·lustrat totalment sintonitzat i ben construït gràcies a la col·laboració entre tres escoles i administracions. El «Conte per relleus» es va concebre com una activitat d’animació lectora. L’edició va a càrrec de l’Ajuntament de Castelló, en el marc del Pla Educatiu d’Entorn.
II
Diàlegs d’Educació
DIMARTS, 21 DE JUNY DEL 2016 | EMPORDÀ
L’ESCOLA PARLA
L’escola de Vilamalla treballa la consciència fonològica per assolir una bona expressió oral
L’equip Vídem 42 de l’Institut Alexandre Deulofeu lluint senyera a la competició europea, a Tenerife. INS ALEXANDRE DEULOFEU
El Deulofeu, a la final europea de la FLL L’escola de Vilamalla potencia la competència comunicativa. ESC JOSEP DE RIBOT I OLIVAS VILAMALLA | MAIRENA RIVAS
L’Escola Josep de Ribot i Olivas de Vilamalla ha desenvolupat un projecte, elaborat per les mestres Vane Duran, Gisela Vilanova i Vero Romero, que té com a objectius potenciar la competència comunicativa a les aules d’educació infantil i cicle inicial; millorar l’expressió i la comprensió del llenguatge; adquirir un ús i una comunicació correctes de la llengua, i millorar l’autonomia i la seguretat que ajudarà l’alumnat en moltes situacions de la vida quotidiana. Les mestres exposen que el projecte De la consciència fonològica a l’expressió oral esdevé un enllaç indispensable per arribar a un procés lector i escriptor amb èxit, afavorint la comunicació i comprensió en totes les àrees d’aprenentatge. En funció de cada nivell –P3, P4, P5 i Cicle Inicial– el projecte té uns objectius concrets, a partir de jocs per estimular la consciència fonològica, de les activitats d’escolta activa i de la lectura.
A FONS
MONTSERRAT NOGUÉ GES Coordinadora del Servei Educatiu de l’Alt Empordà
L’ESCOLA QUE M’AGRADA l llarg de la meva vida personal i professional he constatat que hi ha una dinàmica que es repeteix tant en l’inici com en la finalització de tota nova etapa o canvi. Així doncs, també ens trobem amb aquest procés quan arriba el final del curs i s’encara l’escolarització de l’any vinent, amb les angoixes, les pors, els neguits i les incerteses que afloren i es manifesten amb diferents intensitats.
A
Pel que fa a les pràxies, es treballa la tonicitat i la mobilitat dels òrgans que intervenen en la producció dels fonemes. I això s’aconsegueix amb diferents metodologies: Al racó del buf es fan exercicis de respiració, aspiració, de llengua, de celles, d’ulls, de dents...; també hi ha els contes de pràxies i els jocs d’imatges d’expressions, i paraules rimades, rodolins, vídeos... Quant a la consciència, es treballa amb jocs d’escoltar, pensats per entrenar les habilitats d’escolta selectiva dels sons. Aquests jocs es basen en rimes (poesia, cançons, cantarelles...); paraules i frases (introduint la idea de frase, paraula...); consciència de síl·laba, partint de la idea que les paraules estan formades per cadenes d’unitat més petites, les síl·labes (picant noms); sons inicials i finals, iniciant els nens en l’existència dels fonemes; fonemes, per desenvolupar un nivell de consciència fonològica en els joves lectors i escriptors; i introducció de les lletres i lletrejar. Sorgeixen preguntes: Com m’aniran les notes? Hauré de repetir? Com és que suspenc els exàmens? Al meu fill li costa aprendre, aprovarà el curs? Com li anirà a l’institut? I l’escolarització a P-3? Li agradarà el nou centre especialitzat a les seves necessitats? A vegades, com a pares i docents, tenim la tendència a veure abans les mancances del fill o alumne, les seves febleses i les seves dificultats i això ens endinsa en un terreny que ens aporta malestar. Si fem un canvi de mirada i aconseguim veure les coses amb perspectiva, posant el punt de vista no tant en nosaltres, reduirem les barreres que el nostre fill o alumne troba en l’aprenentatge, potenciant els seus punts forts i les diferències que el fan únic. Cada alumne és únic i necessita
FIGUERES | M. R.
Després de sis anys participant en la competició de la First Lego League (FLL), l’equip Vídem 42 de l’Institut Alexandre Deulofeu ha aconseguit, aquest curs, arribar a la competició europea al Parc Científic i Tecnològic de Tenerife. “Els quatre dies de competició –es va celebrar al maig– van ser un intercanvi multicultural entre 900 nois i noies de 40 països i cinc continents”, explica la professora de Tecnologia Gemma Roca, alhora que anota que a l’illa canària “els equips van pre-
sentar 116 projectes per a millorar la recollida, la classificació i la reutilització de les deixalles i, a la vegada, van aprendre i compartir d’altres cultures, s’ho van passar molt bé i van fer amics.” “El que més es potencia en aquesta competició –hi afegeix– són els valors i, per això, el resultat final sempre és positiu, tots hi guanyen!” El Vídem 42 ha arribat a la final gràcies a moltes hores de treball per part de tot l’equip i els entrenadors, i gràcies al suport de l’organització, d’institucions locals i empreses, de professorat i
Passet a Passet implica els pares en l’educació dels petits
personal de l’institut i de les famílies. El Vídem 42 està format per aquest grup de nois i noies de 13 i 14 anys: Martí Aísa Puiggardeu, Pol Baqué Morcillo, Clàudia Cortada del Valle, Pep Bossa i Vilà, Maria Jesús Diaz Candia, Roger Font Roca, Mei Gómez Terradas, Lluc Hospital Escat, Júlia Martí de Juana i Rita Pellissa Valera. Els joves entrenadors, alumnes que van participar com a concursants en anteriors edicions, són Marçal Garcia Boris i Mireia Brugués Potrony.
La implicació dels pares en l’educació i el context escolar dels fills és fonamental per a la seva formació i desenvolupament des de ben petits. Aquesta premissa la tenen molt clara a la Llar d’Infants Passet a Passet de l’Armentera, on s’afavoreix aquesta parti-
cipació. “Sempre que podem proposem tallers o xerrades per part de pares que poden ser molt valuosos per als infants. Com per exemple, quan va venir una mare que és biòloga i va ensenyar als nens estrelles de mar”, explica la directora de la llar, Inés Núñez. A part d’aquestes activitats espe-
cials, els pares dels nens de Passet a Passet també són convidats a les sortides pel poble, per conèixer oficis com el de carnisser, granger o perruquera; les festes tradicionals –castanyada, Nadal, Santa Cecília, Carnaval...– són de portes obertes i també es proposa a les famílies que programin activitats o ajudin en aquelles que s’organitzen des de l’escola. “L’acompanyament dels fills és un gaudi per a les famílies en aquesta etapa”, conclou Inés Núñez.
ser vist pel que sap fer. El més important és acompanyar-lo, com a educadors i com a pares, al llarg del seu procés d’aprenentatge, generar-li confiança i focalitzar l’esforç, aconseguir que sigui capaç d’entusiasmar-se, d’il·lusionar-se, d’emocionar-se, de viure experiències enriquidores i d’establir llaços entre companys. I és que el més bonic en l’educació és descobrir el món intern que porta cada infant i jove, entendre’l i acostar-nos a ell per afavorir-li les ajudes i els suports que li permetin avançar. El nou marc curricular aposta per un enfocament per competències, una educació més integral i holística que té en compte “aprendre a conèixer”, “aprendre a fer”, “aprendre a ser” i “aprendre a conviure”. En aquest plantejament, tots els alumnes hi tenen cabuda, però hem d’entre-
nar aquesta nova mirada i fer-los veritables protagonistes d’aquests processos. El Departament d’Ensenyament, amb la recent publicació De l’escola inclusiva al sistema inclusiu, una escola per a tothom, un projecte per a cadascú, d’acord amb l’últim informe de la UNESCO, Repensem l’educació vers un bé comú mundial?, inclou com un dels principis fonamentals del sistema educatiu català “la cohesió social i l’educació inclusiva com a base d’una escola per tothom”. La inclusió, més que la provisió de serveis, implica un canvi en les expectatives d’aprenentatge de l’alumnat, un reconeixement de les possibilitats d’aprendre els uns dels altres i un treball interactiu dels professionals per donar respostes adequades a les necessitats dels alumnes.
No ens podem permetre girar la mirada a expressions com les que una mestra va llegir en les llibretes d’uns alumnes (Mestra, m’agradaria que ho sabessis, a Cultura viva Catorze): “M’agradaria que la meva mestra sabés que, encara que somric cada dia i semblo el nen més feliç del món, realment tinc un profund patiment”. “M’agradaria que la meva mestra sabés que no tinc amics que juguin amb mi”. “M’agradaria que la meva mestra sabés que m’estresso molt pels exàmens, pels treballs i sento que he de viure complint les expectatives dels meus pares”. Quan un alumne sent que té l’espai per poder expressar realment el que li passa i on aquest tipus de reflexions tenen cabuda, vol dir que s’ha generat un ambient idoni i de confiança on ell és l’autèntic protagonista de la història.
L’ARMENTERA | M. R.
Diàlegs d’Educació
EMPORDÀ | DIMARTS, 21 DE JUNY DEL 2016
III
DIALOGUEM AMB...
Montse Bassa Coll DIRECTORA DEL CENTRE DE FORMACIÓ D’ADULTS MARIA VERDAGUER DE FIGUERES
«Hem aconseguit un molt bon clima a l’escola d’adults» ENTREVISTA Montse Bassa és mestra, llicenciada en Ciències de l’Educació en l’especialitat d’orientació escolar. Després d’haver treballat a l’escola rural, a primària, a secundària i als despatxos del Departament d’Ensenyament, fa nou anys va entrar com a docent al Centre de Formació d’Adults Maria Verdaguer de Figueres, i en fa vuit que va agafar les regnes de la direcció. FIGUERES | MAIRENA RIVAS P Una escola d’adults és imprescindible? R Sí que ho és. En la societat actual, els reptes que ha de superar una persona per trobar feina es basen en la formació. En una escola d’adults et trobes una diversitat d’alumnat que ve per interessos molt diferents. P
Quins són els interessos?
Hi ha, per exemple, la persona adolescent, tot i que ja té 18 anys, que ha tingut un fracàs escolar a l’institut i que veu que per trobar feina necessita la titulació de seR
cundària. Dins la mateixa aula, et trobes una persona amb 30 anys que s’ha quedat sense feina, que fa molt de temps que va deixar l’escola i que s’ha de formar. El respecte cap a ell és molt gran perquè la seva autoestima està una mica baixa i l’has d’acollir molt bé i tractar-lo molt bé perquè no deixi de venir. També ve gent interessada per una titulació en TIC o per estudiar llengües. La diversitat és molt gran. P
Com es fa l’atenció a la diversitat?
R Possiblement la dificultat més gran de dirigir el centre és buscar per a cada un dels ensenyaments quin és el personal docent adequat per atendre la diversitat. Des de fa uns quants anys, els sindicats s’han posat en contra que les direccions puguin escollir el personal docent, però he de dir que el fet que a l’escola d’adults puguem escollir els professors ha estat la nostra salvació. P
En quin sentit?
R No vull dir que hi hagi docents dolents, però, com en tots els camps, hi ha uns especialistes que, amb uns perfils determinats
«Estic molt contenta amb el claustre que tenim perquè tothom hi posa molt el coll» i davant d’una diversitat tan gran, tenen més recursos que altres. Jo estic molt contenta amb el claustre que tenim, perquè tothom hi posa molt el coll. Els resultats acadèmics són demostrables a totes les memòries de cada any i a més hem aconseguit un molt bon clima a l’escola, amb alumnes que arrelen al centre i volen tornar l’any següent. P
Quina és l’oferta de cursos?
És molt variada. Hi ha tres nivells d’alfabetització per a nouvinguts, que acostumen a ser alumnes de 18 a 30 anys. També fem classes de llengües estrangeres per a persones alfabetitzades als nivells que estableix el marc europeu. Fem anglès 1, anglès 2 i anglès 3; fem el nivell 1 i el nivell 2 de francès; el castellà de nivell inicial i bàsic, i el català de nivell bàsic. Pel que fa a les TIC, fem informàtica de nivell 1 i 2. A banda de tot això, una de les ofertes que té més èxit és la de Graduat d’Educació Secundària, en què s’obté la mateixa titulació que rep un alumne quan ha acabat 4t d’ESO. També fem proves d’accés a cicles formatius de grau superior. I la gran novetat que hem demanat per al curs vinent és la prova d’accés a la universitat per a majors de 25 anys. R
P Quins requisits ha de complir un alumne per entrar a estudiar a l’es-
Montse Bassa té 51 anys i en fa vuit que és directora. BORJA BALSERA cola d’adults?
L’únic requisit que se li demana és tenir 18 anys dins l’any natural en què es matricula. Vénen alumnes potser mancats d’autoestima i que busquen una segona oportunitat, però amb ganes d’aprendre. La nostra gran feina és donar una bona acollida inicial i després una orientació. La tutorització és molt important. R
P Quants alumnes hi ha al centre i quants professors? R A Figueres, tenim set professors i mig. Això vol dir, quatre mestres de Primària i tres llicenciats i mig de Secundària. El se-
tembre d’aquest any hem matriculat 415 alumnes. En veure que hi ha una necessitat tan gran a Figueres de persones que necessiten titulació, i en veure que queda molta gent en llista d’espera, el que vam fer va ser demanar ser centre de suport de l’IOC (Institut Obert de Catalunya) i tota aquesta gent que no pot venir a classe presencialment, o bé perquè treballa o bé perquè no ha tingut plaça, es pot matricular a l’IOC i pot estudiar des de casa, on-line. Aquesta és una manera de donar resposta a gent de Figueres que necessita un títol.
PRÀCTICA REFERENT
Editen:
El treball de l’expressió escrita, a la ZER Tramuntana ® Les escoles han creat la seva pròpia línia de Zona Escolar Rural de les tipologies de text Equip de mestres ZONA ESCOLAR RURAL (ZER) TRAMUNTANA
Els editors del suplement Diàlegs dʼEducació no tenen perquè compartir les opinions expressades en les diferents seccions. Per a més informació adreceu-vos a: www.sealtemporda.net.
Col·laboren:
El curs passat els mestres de la ZER Tramuntana vam realitzar un curs FIC (Formació Interna de Centre) centrant-nos en l’expressió escrita. Vam acordar les diferents tipologies de text que volíem treballar de 1r a 6è seqüenciades per trimestres i si es feien en llengua catalana o castellana. Un dels membres del nostre claustre ja havia participat en l’elaboració d’un dossier d’expressió escrita a la ZOE de Castelló d’Empúries i a partir del seu model cada mestre i cada mestra va elaborar dos dossiers de dues tipologies del seu cicle. Alumnat de la ZER, treballant l’expressió escrita. ZER TRAMUNTANA
Sis apartats En aquests petits llibres, hi consten sis apartats: per començar; per pensar-hi; per posar en comú; per saber-ne més; per practicar; per revisar. Algunes activitats es poden fer amb tot el
grup classe de manera oral o escrita. Una vegada elaborat el text, cada alumne i cada alumna disposa d’una llibreta on ho passa a net i, d’aquesta manera, al llarg
de la Primària tindrà un recull de textos diferents i la seva pròpia evolució. Els alumnes també tenen una carpeta de fundes per anar-hi arxivant la teoria de cada tipologia.
RACÓ DE ZER Volem fomentar la relació i la bona convivència entre els alumnes de la ZER Tramuntana i per això ja fa quatre anys que a l’inici fem una foto a cada nen/a i fem un quadre on hi surten els alumnes de cada escola del mateix curs. Ho tenen penjat tot l’any i els poden veure i complementar amb activitats a l’aula. També hem iniciat l’amic de ZER, que consisteix a intercanviar detalls, cartes, postals amb un/a nen/a d’una altra escola i cada any canviar d’amic.
Diàlegs d’Educació
DIMARTS, 21 DE JUNY DEL 2016 | EMPORDÀ
ENGLISH TIME ENIGMA
ENTORN D’APRENENTATGE DEL CANIGÓ (EdA del Canigó)
L’EXILI (2a PART) n l’article del número anterior, exposàvem el pas fronterer, la platja d’Argelers i la vila de Prada. Ara us donem a conèixer què proposem als alumnes en la darrera jornada de la seva estada: el Memorial de Ribesaltes i la Maternitat d’Elna. Al Memorial de Ribesaltes, els alumnes fan un treball autònom per continuar amb el treball sobre l’exili. Iniciem la visita a l’exterior de l’espai, enmig de l’esplanada coneguda com el camp Jofre, amb el rerefons tètric de les ruïnes dels barracons que varen acollir els indesitjables del segle XX. I és que visitar el Memorial és fer un repàs als grans conflictes del darrer segle. Amb aquest escenari de fons, fem una introducció que a grans trets ens situa el paper de Ribesaltes en la història contemporània. Concebut com a camp d’entrenament militar a finals dels anys trenta, ràpidament el camp es va convertir en un espai on van desfilar els vençuts de tres grans conflictes armats: republicans de la Guerra Civil, jueus i gitanos durant la Segona Guerra Mundial i harkis, algerians i altres combatents de l’armada francesa que varen lluitar en les guerres de descolonització dels anys 60. Més tard, la seva activitat va continuar com a centre d’acollida d’immigrants irregulars fins ben entrant al segle XXI. Situant doncs els alumnes en aquest context, entrem dins l’impactant edifici per
E
proposar tres activitats. La primera, aprofitant que l’espai disposa d’unes tauletes on es relata la història personal de gent que va patir el tancament a Ribesaltes, els alumnes han d’escoltar-ne una i fer un resum. Llavors han d’anar a l’espai interactiu dels mapes i marcar el recorregut geogràfic del testimoni que han escoltat. Finalment, han de triar un objecte que s’exposa i raonar què els ha evocat. Un cop finalitzada la tasca, ens reunim tots en una sala i posem en comú dades que ells han recollit i tot el que han anat experimentat durant els tres dies de l’estada. La conclusió pretén ser un debat lligant el passat de Ribesaltes i els exiliats amb el present actual, amb l’objectiu de fer reflexionar els alumnes i fer aflorar les contradiccions del món en què ens ha tocat viure. Sortint del memorial ja només ens queda la darrera parada: la Maternitat d’Elna. La visita, d’una hora, ens serveix per descobrir la història del recinte, així com la d’Elisabet Eidenbenz. L’objectiu és acabar l’estada amb la reflexió que els conflictes bèl·lics fan emergir el pitjor de la nostra espècie, però dins l’horror sempre hi ha lloc per a la solidaritat i la fraternitat, tal com aprenen de l’experiència de la Maternitat. Com molt bé ho resumeix Serge Barba, nascut a la Maternitat: «A la Maternitat d’Elna la meva mare va donar-me la vida i l’Elisabet la confiança en el gènere humà.»
ANSWER:
The haggis
IV
POESIA A L’AULA
Jaume Bosquet «L’escalf vital», dins «Transvasament» Ara que deixes un món conegut d’hores viscudes plenes de lliçons apreses una mica o bé del tot, enduu-te amb tu l’escalf vital rebut de les persones que has tractat aquí (adolescents que et són semblants, adults que un dia van ser joves) i segueix buscant l’espai millor d’expandiment dels teus valors més alts: el pensament i l’acció— Llampecs nocturns hi fan sentit. Esclats de llum. L’amor senzill i la bondat fendeixen junts la nit.
WEB RECOMANADA
LA FRASE
LA REVISTA PER A L’AULA DEL SEGLE XXI HTTP://WWW.EDUCACIONTRESPUNTOCERO.COM
PAULO FREIRE PEDAGOG BRASILER (1921-1997)
Educación 3.0 és un mitjà de comunicació global el propòsit del qual és contribuir al canvi metodològic a les aules a través de les TIC i de les metodologies actives. S’adreça a totes aquelles persones que conformen el sector educatiu i participen en el procés d’ensenyament-aprenentatge, incloent-hi les famílies. El projecte Educa-
ción 3.0 està basat en quatre pilars: Revista en paper (4 números l’any); pàgina web d’Educació 3.0; un espai propi a les principals xarxes socials: Facebook, Twitter, Google+, Pinterest i Canal YouTube, i butlletí Educación 3.0, en el qual setmanalment s’informa tota la comunitat educativa de les principals novetats i notícies educatives.
« L’educació no canvia el
món, canvia les persones que han de canviar el món»
BIBLIOTECAE
EL LLIBRE
EL LLIBRE
EL LLIBRE
VALLÈS, TINA BOCABAVA
CALÌ, DAVIDE QUAN UN ELEFANT S’ENAMORA
GIBERT, MARINA CANÇONS DE SON I MÓN
BARCELONA: FRAGMENTA, 2016
BARCELONA: BARCANOVA, 2016
VILADAMAT: GORBS, 2016
Un nen distret i sense sort ® En Bocabava és un nen sense sort. Té un ull distret i l’altre sorprès, i tot el dia ensopega i col·lecciona nyanyos perquè no mira on ha de mirar. Sempre té un pam de boca oberta i el coll de la samarreta xop pel regalim de saliva. Però la seva vida canvia quan arriba una fira ambulant al seu carrer, on venen peixos de colors. Entre ells hi ha en Secalló, un peix sense panxa ni color. En Bocavaba i en Secalló es troben i ja res tornarà a ser com abans. Un conte de valors, per reflexionar, amb guia de lectura inclosa perquè pares i mestres puguin treballar les històries amb els més menuts. Un conte per a nens a partir de 5 anys.
Símptomes de l’enamorament ® Què passa quan ens enamorem? I si és un elefant el que s’enamora? Ho fa tot per cridar l’atenció: es banya cada dia, escriu cartes que mai envia, deixa flors davant la seva porta... Sembla que està una mica despistat i melancòlic, fins que un dia truquen a la seva porta quan menys s’ho espera. Amb unes il·lustracions senzilles, però molt encertades, aquest és un conte tendre que descriu els símptomes del començament d’una història d’amor i les possibles conseqüències. Una cosa que li pot passar a qualsevol. Fins i tot a un elefant! Per a infants de 3 a 6 anys.
Respecte i amor per la diversitat ® Us recomanem un cançoner per a infants ben especial, un llibre pensat i il·lustrat per la jove artista figuerenca Marina Gibert, que inclou un total d’onze cançons de bressol de diferents indrets del món (Xina, Illes Salomó, Burkina Faso, Irlanda). Podreu escoltar les cançons, llegir-ne les lletres i quedar captivats per unes il·lustracions que transmeten pau, respecte per les cultures i amor a la diversitat. Un llibre-cançoner per a tota la família. El llibre neix com a projecte final d’il·lustració a l’Escola Llotja i, gràcies a una campanya engegada a Verkami, ha vist la llum de la mà de l’editorial Gorbs (Viladamat).
• Biblioteca Carles Fages de Climent, de Figueres • Biblioteca Jaume Vicens i Vives, de Roses • Biblioteca Ramon Bordas i Estragués, de Castelló d’Empúries • Biblioteca Victor Català, de l’Escala • Biblioteca Carles Bosch de la Trinxeria, de la Jonquera
• Biblioteca Pere Calders, de Llançà • Biblioteca Marta Fàbrega i Romans, de Sant Pere Pescador • Biblioteca Bonaventura Carles Aribau, de Garriguella • Biblioteca del Port de la Selva • Biblioteca de Vilajuïga